Categoria: Altres notícies

Transformació del local social: recuperació de la memòria popular sobre la vida social i comunitària de Cal Rosal.

L'Arada Creativitat SocialDeixa un comentari

Amb la voluntat de dotar d’un espai comunitari a Cal Rosal, l’Ajuntament d’Olvan (Berguedà) inicia, el 2025, les reformes pertinents que han de permetre que l’antic local social del poble esdevingui un espai de trobada al servei de veïns i veïnes. El 2025 les obres es concentren a reformar la teulada, i el 2026 aquestes es complementen amb obres a l’interior. Per tal de definir els nous usos d’aquest espai i, al mateix temps, empoderar el veïnat a fer-se seu l’espai, s’encarrega a L’Arada Creativitat Social un projecte de recuperació de la memòria popular vinculada al local social.

Així, es va treballar la proposta posant el focus amb la recuperació de la memòria popular vinculada a la vida social al poble, a la vida comunitària i al seu teixit social al llarg del temps, i la seva relació amb el local social de Cal Rosal.

Concretament, es va realitzar un taller veïnal de fotografies antigues, on els assistents van compartir vivències vinculades a la vida associativa i, sobretot, als llocs de trobada utilitzats al llarg dels anys, posant en relleu la importància del teatre del poble, com també espais a l’aire lliure, al voltant de diferents fonts.

A més a més, es van realitzar tres entrevistes a persones estretament vinculades a la vida cultural i social de Cal Rosal. Això ha permès traçar un recorregut clar i concret de la història del poble, lligada al calendari festiu i cultural d’aquest, i veure com ha anat evolucionant la celebració d’aquestes festes al llarg dels anys fins a l’actualitat.

La proposta final que es planteja a l’Ajuntament és el contingut per a dissenyar uns plafons expositius per a quan es pugui reobrir l’espai. El text fa un recorregut per l’evolució que ha sofert el poble, des del seu passat com a colònia fins a l’actualitat. S’hi destaquen les festes i tradicions més representatives al llarg dels anys, especialment la Festa de la Llar, les Caramelles i els Reis. I, finalment, es parla sobre els espais de trobada principals que ha tingut el poble: el teatre, les fonts, el camp de futbol i, els darrers anys, el local social.

Informe de l’exposició «Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya» (novembre de 2019 a desembre de 2025)

APSATDeixa un comentari

L’exposició «Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya», es va inaugurar el 14 de novembre de 2019 a Torrebesses. Fins el març de 2021 només hi havia una còpia en itinerància; a partir d’aleshores n’hi va haver dues. Ha estat 6 anys i 2 mesos; un total de 74 mesos.

S’ha fet a 89 poblacions. A cada indret hi ha estat, generalment, entre 4 i 6 setmanes.

Hi ha hagut 48.047 visitants que fa una mitjana de 540 visitants per exposició.

Cal recordar que l’any 2021 vàrem patir el covid. S’ha fet a grans poblacions, però principalment també a moltes altres localitats. En algunes d’aquestes només s’obria el dissabte i diumenge.

Resum per comarques:

ComarcaexpoComarcaexpoComarcaexpo
Alt Empordà3Berguedà1Priorat2
Alt Penedès5Cerdanya1Ribera d’Ebre3
Alt Camp2Conca Barberà1Segrià2
Alta Ribagorça1Garraf4Solsonès1
Anoia2Garrotxa1Tarragonès5
Bages7Gironès1Terra Alta2
Baix Camp2Les Garrigues6Urgell3
Baix Ebre4Montsià2Vallès Occidental6
Baix Empordà4Osona2Vallès Oriental1
Baix Llobregat10Pallars Sobirà2Vallespir1
Baix Penedès4Pla d’Urgell1  

Com es pot veure en el quadre s’ha fet a 31 de les 43 comarques de Catalunya i també al Vallespir (Prats de Molló).

En el mapa, extret de Wikipedra (on hi ha el número de construccions de cada comarca), s’ha indicat el número d’exposicions que s’han fet.

Reunió a Riba-roja d’Ebre dels set indrets catalogats com a béns culturals d’interès nacional, en la categoria de zones d’interès etnològic

APSATDeixa un comentari

El 15 de juliol d’enguany un acord del Govern de la Generalitat va concedir aquesta distinció a un conjunt de forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre. Aprofitant aquest fet es van reunir els representants dels indrets que, anteriorment, havien rebut aquest reconeixement.

Prèviament s’havia concedit a:

– Barri de les Adoberies de Vic (17 de febrer de 2009)                 

– El massís de les Gavarres (30 d’agost de 2011)

– Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp (19 d’abril de 2016)

– Coeteres del Delta (14 de març de 2017)

– Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau (Bages) (12 de juny de 2018)

– Construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses (10 de maig de 2022).

Cadascun d’aquests indrets fou representat per:

– Barri de les Adoberies de Vic (Elisenda Foradada)

– El massís de les Gavarres (Maria Piferrer)

– Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp (Martí Rom)

– Coeteres del Delta (M. Carme Queralt)

– Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau (Josep Canals)

– Construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses (Mario Urrea)

– Forns d’oli de ginebre de Riba-roja (Marina Prats i Cèlia Mallafré)

Aquest acte fou coordinat per Elena Espuny de l’Institut Ramon Muntaner.

L’acte va consistir en una breu explicació de cadascun dels set indrets i una anàlisi de la repercussió que ha tingut aquesta distinció.

A Riba-roja també hi havia una exposició sobre els forns d’oli de ginebre i una demostració de la seva destil·lació tradicional.

Per més informació podeu accedir a:

ASSOCIACIÓ PER LA PEDRA SECA I L’ARQUITECTURA TRADICIONAL (APSAT)

Deu forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre han estat declarats Béns Culturals d’Interes Nacional

APSATDeixa un comentari

La declaració de BCIN reconeix la singularitat d’aquest sistema d’explotació del territori ja desaparegut, però de gran valor patrimonial.


Riba-roja d’Ebre esdevé la setena zona d’interès etnològic reconeguda a Catalunya, un reconeixement que omple d’orgull i reforça el compromís de continuar treballant per la cultura i el territori.

La Generalitat de Catalunya ha declarat Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de zones d’interès etnològic, deu forns d’oli de ginebre del terme municipal de Riba-roja d’Ebre. Es tracta d’una fita històrica per al patrimoni local i per a la nostra entitat, que des de fa anys treballa per preservar i divulgar aquest llegat singular. Amb aquest reconeixement, Riba-roja esdevé la setena zona d’interès etnològic de Catalunya.

Un patrimoni etnohistòric únic a Catalunya

Els forns d’oli de ginebre, també anomenats ginebreres, servien per destil·lar en sec les soques de càdec -un arbust molt comú- per obtenir un oli amb múltiples usos medicinals, veterinaris i cosmètics. El procés es feia mitjançant la combustió a l’interior d’una cambra (tupí) construïda en pedra seca sobre grans roques, i l’oli es recollia en piques exteriors.

Aquest producte va ser àmpliament comercialitzat entre els segles XVI i XIX, aprofitant els recursos naturals i les condicions socioeconòmiques de la zona. La majoria dels forns de Riba-roja corresponen a la tipologia més gran i complexa de totes les documentades, pensada per a la producció a gran escala.

Al municipi s’han documentat 23 forns, dels quals 14 estan inventariats i protegits com a béns culturals d’interès local i 10 són ara declarats BCIN. El conjunt actua com a testimoni d’un sistema d’explotació del territori desaparegut, però d’alt valor patrimonial, cultural i etnològic, únic a Europa per la seva concentració i tipologia.

Un reconeixement al treball col·lectiu

Aquesta declaració és el resultat de molts anys d’esforç, recerca, voluntariat i dedicació de la nostra entitat i de totes les persones que han treballat per recuperar, preservar i difondre aquest patrimoni excepcional. També representa un punt d’inflexió per continuar avançant en la seva conservació i posada en valor i reforça el compromís de situar aquest patrimoni singular de les Terres de l’Ebre en el mapa cultural de Catalunya i d’Europa.

Els forns reconeguts com a Béns Culturals d’Interès Nacional són:

Forn de Sant Francisco

Construït sobre roca natural i amb una pila principal de més de 200 litres, destaca per la boca de sortida de grans dimensions i per les canalitzacions annexes. Es conserva en estat deficient, sense actuacions de manteniment.

Forn de Mariano Agustí de Ca Balances

Un dels més grans identificats, amb tupí troncocònic i mur exterior de pedra seca. Malmès per les pluges de finals de 2024, necessita una consolidació urgent. L’última encesa documentada data dels anys 1928-1930.

Forn de Rosildo

En bon estat i de tipologia esvelta, amb tupí cilíndric-cònic i pedres helicoidals de contrafort. S’hi observen restes de sutge i altes temperatures a l’interior.

Forn de les Cadolles de Carlets

Parcialment enderrocat, vinculat històricament al transport fluvial de l’oli. Conserva el mur exterior, el tupí, la cambra de combustió i la llisera de roca.

Forn del Racó de les Fosses

Un dels més grans i singulars del conjunt. Manté intactes les obertures del mur i del tupí, i conserva l’espai semicircular destinat a la decantació de l’oli.

Forn de la Vall de Valera

En estat regular, amb enderroc parcial de la coberta i tupí reblert. La pila de recollida no s’ha localitzat. Requereix neteja per aprofundir en el seu estudi.

Forn de la Vall del Metxut

En estat deficient i sense restes visibles del tupí. La cúpula, de falsa volta, està enderrocada. El topònim “lo racó del forn” testimonia el seu ús històric.

Forn de Quimet del Recader

Consolidat i en bon estat com a resultat de les intervencions arqueològiques. Es conserven els murs perimetrals, les piles de recollida i la boca de sortida. Les pedres interiors, blanques i arrodonides, evidencien exposició a altes temperatures.

Forn de Miquel del Sim

De planta circular i coberta parcialment enderrocada, mostra clarament el tupí, la cambra de combustió i la pila de recollida. Les intervencions han permès consolidar-ne l’estructura.

Forn de Valldeporcs de Catxap

Malmès però identificable. Manté restes de mur perimetral, la boca d’entrada, la boca de sortida i la pila de recollida d’uns 150 litres. Les pedres blanques evidencien l’ús continuat a altes temperatures.

El Sindicat d’Olvan. La recuperació de la memòria popular i democràtica.

L'Arada Creativitat SocialDeixa un comentari

L’any 2024, des de l’Ajuntament d’Olvan es va realitzar un procés de recuperació de memòria popular de l’edifici del Sindicat. Aquest s’emmarcava dins de la rehabilitació estructural de l’edifici i els nous usos que s’hi plantejaven, vinculats, també, a la producció i venda agroecològica, tal com havia sigut als seus inicis.

Des de la cooperativa L’Arada Creativitat Social, juntament amb el grup motor constituït, es va dur a terme el procés de recuperació de memòria popular amb els veïns i veïnes del poble. El resultat d’aquest treball acabarà plasmat en una petita exposició a l’interior del mateix edifici, ja remodelat i amb el nou funcionament en marxa.

Així doncs, el procés comunitari de recuperació de memòria va consistir en un taller de fotografies amb veïns del poble, una entrevista d’història de vida i una entrevista grupal. A part d’aquest material, es va comptar amb la documentació escrita i gràfica que va aportar el mateix Ajuntament d’Olvan -tant pròpia com obtinguda d’arxius comarcals-.

Tal com passa algunes vegades amb els processos de recuperació de memòria, sobretot centrats en la recuperació de la memòria oral, el procés va topar amb la dificultat de disposar de testimonis vius que poguessin explicar els orígens del Sindicat. Els testimonis amb què es va comptar van centrar-se en la història a partir dels anys 40 i 50 i, sobretot, a partir dels anys vuitanta, amb la recuperació de la democràcia.

D’altra banda, i com a aspecte positiu, aquest procés va permetre recollir molts records i testimonis al voltant de la Festa de Sant Sebastià, que és el vincle més rellevant que la gent del poble té amb el Sindicat, i que posa de manifest que aquesta és la Festa per excel·lència d’olvanesos i olvaneses.

Finalment, en l’àmbit concret del Sindicat, es va poder identificar un element físic com a patrimoni de l’espai, de la seva època més inicial, i que encara es conserva avui dia. Es tracta d’una bàscula que s’utilitzava per pesar el gènere que es comprava i venia per part dels pagesos, i que també s’exposarà a l’interior del Sindicat.

Avui, el Sindicat torna a estar obert als veïns i veïnes d’Olvan, com a espai de trobada i de socialització, i compta amb una agrobotiga, una cuina municipal i un espai sociocultural pensat per a la gent gran i els estudiants del poble.

Ruta guiada per l’antiga cuina de fondes i hostals

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Amb motiu del fet que Catalunya és la Regió Mundial de la Gastronomia 2025, i dins del programa cultural de la XVII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta i del programa del Museu com a antena de l’OPEI, s’ha creat i programat, en dos sessions, una ruta gastronòmica, titulada “Amposta al paladar: ruta de la cuina de les fondes i hostals”, que té per objectius fer difusió de la importància a la ciutat d’aquesta mena d’establiments, durant el tombant dels segles XIX i XX, i contribuir a la major valoració de la riquesa en patrimoni popular immaterial que representa la cuina popular i tradicional d’Amposta, i per extensió de les Terres de l’Ebre.

La ruta s’inicia al Museu amb la benvinguda i un tast de rebosteria tradicional: coquetes de sagí, panoli, pastissets de cabell d’àngel i mistela, i a continuació discorre pel casc antic d’Amposta, fent diferents parades, conduïda per Júlia Cruelles Garcia, que explicarà els diferents establiments d’hoteleria de l’època de la ruta. Cal inscripció prèvia.

Organitza: Ajuntament d’Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre i carrers del cas antic d’Amposta.

Data: dissabte 17 i diumenge 18 de maig de 2025.

Horari: 20h, i les 12h, respectivament.

Més informació: www.museuterresebre.cat   977 702 954

Els masos de les Deveses

Museu de la MediterràniaDeixa un comentari

El Museu de la Mediterrània i l’Associació de Masos de Torroella i l’Estartit han organitzat una nova activitat centrada en la descoberta i valorització del patrimoni rural del Baix Ter: una sortida guiada als masos de les Deveses de Torroella de Montgrí.

L’activitat, gratuïta i oberta a tothom, proposa un recorregut pels masos d’aquesta zona agrícola emblemàtica, com el mas Viola, el mas Pagès o Bayó i el mas d’en Bou, tot recuperant la memòria d’aquest paisatge rural i posant en context les transformacions que ha viscut al llarg del temps.

A través d’aquestes accions, el Museu de la Mediterrània reafirma el seu compromís amb el treball etnològic de proximitat, centrant-se en la recerca, documentació i difusió del patrimoni immaterial i material vinculat al món rural del Baix Ter. Aquesta sortida s’emmarca dins d’una col·laboració sostinguda amb l’Associació de Masos de Torroella i l’Estartit, una entitat que treballa activament per preservar i dinamitzar la memòria col·lectiva vinculada als masos i la pagesia.

La visita també compta amb la participació de Foto Torroella, la Fundació Mascort i el suport de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, consolidant així una xarxa local d’agents implicats en la conservació del patrimoni cultural.

Aquest tipus d’iniciatives contribueixen no només a preservar la memòria d’un paisatge en transformació, sinó també a enfortir el vincle entre comunitat, territori i patrimoni, tot generant espais de transmissió de coneixement i reconeixement del món rural com a part fonamental de la identitat local.

Dia: Dissabte 17 de maig,

Hora: 9:30h

Lloc de trobada: Camí de la Gola, a l’encreuament amb el camí del Pas o mas del Roig.

Més informació i inscripcions: 653771094

21a edició RECERCAT. Jornada de recerca i cultura local dels territoris de parla catalana

Institut Ramon MuntanerDeixa un comentari

Com cada any, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) organitza el Recercat. Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, que vol ser un punt de trobada entre els centres i instituts d’estudis locals i comarcals dels territoris de parla catalana i els ateneus federats catalans. 

La vint-i-unena edició se celebrarà a Montblanc els dies 8, 9, 10 i 11 de maig de 2025.

Aquesta edició comptarà amb la coorganització del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, la Federació d’Ateneus de Catalunya i, com a amfitrions d’aquesta edició, el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de Montblanc. A més, també es comptarà amb la col·laboració del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà, el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l’Associació medieval llegenda de Sant Jordi, l’Associació Cultural Baixa Segarra, l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, Òmnium Cultural de la Conca de Barberà, l’Oficina Jove del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i el Museu Terra. I amb el suport de la Fundació Irla, la Fundació Privada Mútua Catalana, la Diputació de Tarragona i el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Enguany, les activitats programades tindran lloc en els tres escenaris següents: 

PLAÇA DE SANT FRANCESC: A la plaça hi trobarem l’habitual fira de centres d’estudis i ateneus federats, oberta al públic, on es podran trobar les novetats editorials de la recerca local i comarcal del conjunt dels territoris de parla catalana, així com una exposició de pòsters que mostren els projectes més destacats dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals participants. Troba les novetats editorials de la recerca local i comarcal dels territoris de parla catalana a la Fira Recercat.
Una carpa de 300 m² amb diferents estands, una secció de pòsters, la llibreria de la fira i l’Espai Connexions.Horaris de la Fira:
Divendres 9, de 17.30 a 21 h
Dissabte 10, de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h
Inauguració de la carpa: dissabte 10 de maig a les 10 h.
Diumenge 11, de 10 a 14 h

MUSEU COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ

Enguany, com a novetats de la carpa comptarem amb un espai jove amb pòsters vinculats recerques que s’hagin realitzat en el marc de premis, beques o ajuts a la recerca convocats des de les entitats, la possibilitat de deixar comentaris o el contacte en cas que us interessi contactar amb el centre o l’investigador responsable de la recerca.

Una altra de les novetats seran els espais per connectar idees i amb el nou «Espai Connexions» que comptarà amb punts de relació amb projectes que puguin ser d’interès per als participants, com Amical Wikimedia, la Fundació .CAT o un punt dedicat a les entitats col·laboradores amb el Carnet RCAT com el Museu Marítim de Barcelona o la Revista Caramella.

Just al costat de la fira tindrà lloc l’espai per als més petits del RECERXIC – Espai Fundació la Roda amb el «Sarau» que es portarà a terme el dissabte 10, a les 18 hores, de la mà de la Companyia Rah-mon Roma.

MUSEU COMARCAL DE LA CONCA DE BARBERÀ

A l’espai del Museu serà on es portaran a terme les taules de presentacions següents: 

  • Mostra d’audiovisuals: la tradició des de la contemporaneïtat. Divendres de 18.30 a 20.30 h
     Moderadora: Sara Ubach (investigadora a la Universitat de Lleida i coordinadora del II Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals).
    Comerços i oficis, què hi havia? Sigues testimoni de la memòria oral de la gent gran de Pira, a. Hi intervindran: Gemma Rosselló (Oficina Jove), Josep Pijoan Farré i Mar José Guerrero (participants del documental).
    Un llenguatge oblidat. Recuperant els tocs manuals de les campanes de Catalunya. Hi intervindrà: Àlex Mas (director del documental).
    Roques Descobreix la dura vida de les matonaires. Hi intervindran: Anna Oliveras (coguionista, El Brogit) i Carles Cornadó (El Brogit – Centre d’Estudis de Castellbell i el Vilar).
    Dissabte 10 de maig de 10.30 a 12 h
  • Taula Patrimoni a debat: Patrimoni i societat civil. El paper de les entitats en relació amb el patrimoni, dissabte, a les 10.30 hores. 
    Moderadora: Pepa Subirats (gestora cultural). Reflexionarem sobre la mirada diferencial de les entitats i el seu paper per conèixer i reconèixer el patrimoni, protegir-lo i defensar-lo. Hi intervindran: Eduard Trepat (coordinador tècnic d’ARCA i membre del Centre d’Estudis del Segrià), Kika Coll (especialista en patrimoni de Mallorca), Miquel Àngel Fumanal (especialista en art i patrimoni cultural i president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca) i Albert Carreras (responsable d’acció cultural i educativa, exposicions temporals i activitats culturals del Museu Terra).
  • Dissabte de 12.00 a 12.30 h
    Presentació d’iniciatives Conductor: Carlos Moruno (Institut Ramon Muntaner):
    Fundació.cat. Defensem la nostra forma de ser en digital Joan Abellà (Fundació .cat)
    12.15 h Presentació de la segona edició del Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals Sara Ubach, Sergi Reixach i Núria Gallart (Universitat de Lleida i coordinadors del II Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals)
    Dissabrte a les 18.15 h Presentació de:
  • La Bressola, escoles associatives de la Catalunya del Nord Geoffroy Lourdou (Associació d’Amics de La Bressola)
  • Escola Valenciana, Andreu Carapuig (Escola Valenciana).
  • Dissabte de 18.30 a 20.30 Mostra de projectes Conductora: Nuria Sauch (Institut Ramon Muntaner).
  • Tradició i modernitat:
    Confraries i festivitats populars a Puigcerdà, Josep Maria Prat (Institut d’Estudis Ceretans).
  • – El breakdance com a expressió de cultura popular juvenil i urbana a la ciutat de Barcelona, Livia Motterle (Institut Català d’Antropologia).
    La gestió de l’aigua:
  • Els sistemes hidràulics tradicionals de la vall dEls sistemes hidràulics tradicionals de la vall
    d’Àger, Jesús Brufal (Fundació Arnau MirdeTost).
  • Projecte d’estudi de les aigües emergents a Santes Creus i a la seva planta d’aigües minerals, Narcís Carulla (Centre d’Estudis del Gaià).
  • Recuperació de trajectòries de dones
  • La pintora Paquita Bonifàs Aubareda. Patrimoni Humà, Aïda Sànchez (Institut d’Estudis Vallencs)
  • Maria Mercè Marçal: del poema a la cançó, Pere Poy (Societat Catalana d’Història Cultural)
    El joc basat en estudis locals com a recurs educatiu
  • La clau ets tu. Jocs dels pobles imaginats, Ernest Cabré (Institut Ramon Muntaner)
  • Joc de memòria: biodiversitat al bosc de Poblet, Núria Foguet (Centre d’Història Natural de la
    Conca de Barberà).
  • Presentació del web Somentitats, Pep Morella i Carlos Moruno. Federació d’Ateneus de Catalunya amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner i el grup ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili.

A més, tothom que assisteixi a les taules del dissabte podrà participar en els murals de cocreació a la sortida de les presentacions on reflexionarem conjuntament sobre tot allò que hem après.

Enguany també hi haurà presentacions destacades de les iniciatives i entitats següents: 

  • Fundació.cat. Defensem la nostra forma de ser en digital, dissabte, a les 12 hores. 
  • Presentació de la segona edició del Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals, dissabte, a les 12.15 hores.
  • Presentació de La Bressola, escoles associatives de la Catalunya del Nord i Escola Valenciana, dissabte, a les 18.15 hores.

CONVENT DE SANT FRANCESC

Al convent podrem visitar les exposicions següents per descobrir els projectes que s’estan fent actualment al territori i que estaran obertes al públic del 8 a l’11 de maig: 

  • Ateneus: arquitectures (Federació d’Ateneus de Catalunya): inauguració el dissabte 10, a les 12.45 hores.
  • Pedra sobre pedra. Construccions de pedra seca a la Baixa Segarra (Associació Cultural Baixa Segarra): inauguració el dijous 8, a les 18.30 hores.
  • El País d’Estellés, l’Estellés del País (Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià): inauguració el divendres 9, a les 18 hores.

L’única excepció és l’exposició Joan Amades: la memòria del poble (Associació Cultural Joan Amades) que serà visitable al Museu Comarcal de la Conca de Barberà. 

Al convent i més concretament a la Sala de les Corts Catalanes tindrà lloc l’acte de lliurament dels Premis Recercat 2025, que es portarà a terme el dissabte 10 de maig, a les 13.30 hores, què en aquesta edició estarà presentat per la periodista, Candela Figueras, i comptarà amb l’actuació del cantautor Pau Alabajos i Ferrer.

Premis Recercat 2025 a Manel Pastor, secretari de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià i a l’ Associació Cultural Baixa Segarra

En aquest escenari també es faran els espectacles nocturns oberts a tothom: 

  • Lectura-debat: «Jo soc aquell que va matar Franco», el divendres a les 22 hores, a càrrec de l’autor Joan-Lluís Lluís i l’historiador Enric Pujol.
  • Anys 1300… Teatralització de documents notarials, el dissabte a les 22 hores, a càrrec de la Companyia Teatristòric.
  • A més, també podeu consultar tota la informació actualitzada a la secció sobre el Recercat que tenim disponible al següent enllaç: https://www.irmu.org/projects/recercat/ 

Per a més informació: Institut Ramon Muntaner

Robertíada 2025

Museu de la MediterràniaDeixa un comentari

El 2025 arriba una nova edició de la ROBERTÍADA, i amb aquesta ja s’arriba a l’onzena edició. El dissabte 5 d’abril, a l’ermita de Santa Caterina es tornaran a reunir amics, coneguts i aficionats al cant i a la música tradicional per recordar Robert Pellicer. Tots junts celebraran una jornada completa cantant i ballant, fins al Llevant de Taula on les cançons sorgeixen espontànies i naturals com a ell li agradaven.

La trobada està oberta a tots aquelles persones a qui agrada cantar i que tenen un repertori personal prou ben assumit com per ser cantat de manera informal, però amb solvència, en un ambient distès i amical.

Programa:

11.30 h: CONCERT COR PAÍS MEU «Les veus del Pont», a la capella de l’ermita

13.00 h: VERMUT BALLAT, amb FOGAINA. Grup seleccionat de la «Mostra Robert Pellicer» de grups emergents en l’àmbit de la música folk.

14.30 h: DINAR DE CANTADORS I CANTADA AL LLEVANT DE TAULA

Reinterpretant les puntes. Obra de Tarmo Thorstöm

Museu d'Arenys de MarDeixa un comentari

Tarmo Thorström és un artista visual finlandès, professor (MoA, educació) i mestre artesà que basa el seu art en la tradició de les puntes de coixí a la ciutat de Rauma. El seu principal mitjà d’expressió són les puntes de coixí artesanes, però amb un gir contemporani. A més de fils, llanes i cordes, utilitza llum, pintura, fusta i altres materials en les seves obres. La idea essencial del seu art està centrada en mantenir viu i vibrant aquest patrimoni cultural immaterial.

Instal·lació de puntes de coixí. Rauma, Finlàndia

La seva obra és una exploració dels contrastos i connexions entre el fet tangible i l’intangible, el fet històric i el contemporani. Les puntes com un mitjà que no únicament reflecteix el nostre patrimoni cultural, sinó que també desafia les nostres percepcions sobre l’art, la sostenibilitat i l’existència mateixa. En les seves creacions, busca combinar la meticulosa habilitat de les puntes tradicionals amb un esperit trencador i innovador, convidant l’espectador a veure les puntes des d’una nova perspectiva.

Del 4 al 27 d’abril de 2025 al Centre Cultural Calisay d’Arenys de Mar, Riera Pare Fita, 31 podreu veure una exposició sobre aquest artista finlandès. Horari: Divendres, de 18 a 20:30h, dissabtes i diumenges, d´11 a 13 h i de 18 a 20:30 h