Transitant l’invisible. Etnografies fantasmals a la Catalunya contemporània


Pròleg de Mikel Fernandino Hernández

ISBN: 9788416828111
Edicions Pol·len
Col·leccions, L’Observatori, Assaig
http://pol-len.cat/llibres/transitant-linvisible/

Amb el suport de l’Institut Català d’Antropologia, l’Institut Ramon Muntaner i el Programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fantasmes, aparicions, esperits de difunts, fenòmens paranormals, portals a altres dimensions i llocs considerats encantats han exercit al llarg de la història una gran fascinació popular i són diferents maneres d’anomenar allò que pertany a un altre món, no tangible. Aquest món, a estones invisible, ambigu, seductor i lluminós… no deixa de traçar petjades recognoscibles, també en la societat catalana, que circulen des d’antigues rotllanes al voltant del foc fins als fòrums digitals dels nostres dies.Read More »

Presentació del volum Íbix 9 i del X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencsc

ibix-2017Data: dissabte 4 de febrer de 2017 a les 17 h.
Lloc: Casa de Núria (plaça de la Vila, 4). Queralbs.

Presentació del volum “IBIX 9. Annals 2014-2015”. Intevindran Carles Ignasi Gómez i Ruiz (Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès), Àngels Mach, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències, i Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, que presentarà la propera edició del X Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs: l’aprofitament dels recursos naturals als Pirineus , que tindrà lloc a Queralbs els dies 29 i 30 de setembre i 1 d’octubre del 2017.

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i Institut Ramon Muntaner.                     Amb la col·laboració de: Ajuntament de Queralbs, Diputació de Girona, Obra Social “La Caixa”
Per a més informació: Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès

 

 

Llocs de memòria traumàtica

memoriatr001

Aquesta publicació coral proposa al lector recórrer un conjunt de museus i espais patrimonials en els quals es representa la memòria traumàtica. El recorregut transcorre principalment per Europa i Amèrica, i mostra com s’han abordat i representat qüestions tan complicades però, al seu torn, tan fonamentals per a la memòria col·lectiva actual, com són els conflictes armats, les guerres i les dictadures esdevinguts en tots dos continents al llarg del segle XX.

 

 

 

 

Arrieta Urtizberea, Iñaki (ed.)

Edita: Euskal Herriko Unibertsitatea

Data d’edició: 2016

ISBN/ISSN: 978-84-9082-431-3

Idioma: Castellà, Francès, Anglès

Muntanyes humanitzades. Arqueologia del pastoralisme

montanas-humanizadasDes de l’any 2004 el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha sigut objecte d’una intensa recerca arqueològica. Successives campanyes de prospecció de superfície han permès documentar més de 340 jaciments arqueològics en aquesta àrea d’alta muntanya dels Pirineus catalans, permetent documentar una extensa seqüència d’ocupació humana de més de 10.000 anys que, principalment, es vincula a l’explotació ramadera al llarg del temps d’aquest sector de la serralada.

El llibre Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, recull aquests anys d’investigació per part del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya, emprant un llenguatge que cerca ser planer i acompanyat amb una gran quantitat d’imatges per a explicar tant els resultats obtinguts  la metodologia i les qüestions que busca resoldre la recerca. El llibre pretén oferir una síntesi ordenada cronològicament del coneixement actual de la història humana d’aquesta part de l’alt Pirineu. Es pot descarregar en el següent enllaç:

Gassiot, E. (ed.) 2016. Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales (ISBN 978-84-8014-896-2).

Monografies del Montseny 31

978849805924-200x200S’ha publicat el número 31 de les Monografies del Montseny, editades pels Amics del Montseny i corresponent a l’any 2016. Entre els articles que hi apareixen en destaquem els següents pel seu interès etnològic:

. O. Farrerons: Gènesi, desenvolupament i maduresa dels primers 50 anys de l’aplec de Matagalls

. J.M. Panareda; J. Masnou; M. Boccio: Els castanyers grossos del Montseny

. R. Reixach: El curs de l’any al Montseny segons Joan Amades

.  J. Portals,: Algunes formes d’explotació del negoci de la neu al Montseny

Editat el núm. 5 del Butlletí digital de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre

ipcite40009f08

S’ha editat el número 5 del butlletí digital L’Immaterial, corresponent al mesos de novembre i desembre de 2016. A través d’aquest butlletí, com en el cas dels tres anteriors, recull les notícies s’informa els subscriptors de les activitats que es van desenvolupant entorn de l’Inventari del Patrimoni Inmaterial de les Terres de l’Ebre, així com de l’evolució del propi inventari que actualment ja compta amb diversos elements registrats a la pàgina web que són consultables per tothom que ho desitgi.

El cinquè número s’ha enviat la setmana abans de Nadal i informa sobre els deu últims elements publicats a la web de l’inventari, que ja són cinquanta els elements publicats a la web de l’inventari.També hi ha una notícia sobre les manifestacions immaterials nadalenques. I dos més sobre la participació de l’IPCITE a la Jornada d’Etnologia, celebrada a Alcanar, i a una jornada sobre patrimoni marítim, celebrada al Museu Marítim de Barcelona.

http://www.ipcite.cat/ipcite/content/butllet%C3%AD-de-not%C3%ADcies-5

Més informació: http://ipcite.cat

Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

dibuix

 

 

La Revista d’Etnologia de Catalunya és una publicació periòdica, d’accés obert, dedicada a la difusió de la recerca, la teoria i les experiències dels investigadors/es i dels col·lectius d’estudiosos de l’etnologia i l’antropologia social i cultural a Catalunya. Amb el número 42, que es publicarà l’any 2017, la revista inicia una nova etapa amb un una Direcció i un Comitè editorial renovats, i amb un noves normes i criteris de publicació i avaluació dels articles. Així, els propers números de la revista contindran els següents apartats:

  • Dossier Monogràfic: conjunt d’articles sobre una temàtica determinada pels òrgans directors de la revista i que inclou aportacions d’experts en la matèria d’arreu del món.
  • Miscel·làniaarticles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
  • Recerques Etnològiques: recull d’articles sobre recerques dutes a terme a Catalunya.
  • Crònica: apartat que ofereix informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, així com cròniques de congressos o ressenyes de publicacions.

Read More »

Muntanyes de formatge. Nova publicació de Temes d’Etnologia de Catalunya.

MUNTANYES_02_coberta-P396_PrintFinal2FRONTAL.jpgdel Mármol Cartañá, Camila (2016) Muntanyes de formatge. Transformacions productives i patrimonialització a l’Urgellet i el Baridà. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 27), 201 p.

La producció làctia ha estat un fenomen clau per entendre el desenvolupament econòmic, polític i cultural del Pirineu durant el segle XX. Més concretament, aquesta ha estat una activitat fortament arrelada al territori de l’Urgellet i el Baridà, a la comarca de l’Alt Urgell. Els autors del llibre que aquí presentem estudien les transformacions socials i econòmiques que han tingut lloc a aquesta zona, amb especial atenció als processos de patrimonialització que s’han esdevingut al voltant de la producció lletera i formatgera de les últimes dècades.

Aquesta monografia és el resultat d’un treball d’investigació realitzat entre els anys 2009 i 2012, en el marc de l’Inventari del patrimoni etnològic de Catalunya.

La presentació tindrà lloc el proper dissabte 17 de de desembre i comptarà amb la participació de l’antropòloga i autora del llibre, Camila del Mármol, i de Carles Gascón, historiador i membre de l’equip de recerca.

Dia: Dissabte 17 de desembre de 2016
Hora: 19.30h
Lloc: Sala de la Immaculada de la Seu d’Urgell
Adreça: Carrer del Carme, 9. 25700 La Seu d’Urgell (veure mapa)

Nadal a cel obert. Les fires de pessebres de Barcelona.

portada_v2provisionalMontlló Bolart, Jordi (2016) Nadal a cel obert. Les fires de pessebres de Barcelona. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, (Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya; 7)

Les fires de Nadal, i concretament les fires de pessebres, formen part de la tradició de la celebració festiva del període nadalenc, però són alhora un esdeveniment totalment incorporat a la celebració actual i moderna de les festes de Nadal, i participa per tant de les dinàmiques actuals festives, però també econòmiques i socials. Aquesta publicació presenta un treball d’investigació sobre les fires de pessebres a Barcelona, amb la Fira de Santa Llúcia al capdavant, que combina la perspectiva històrica amb l’aproximació etnogràfica a partir de la qual s’aborden les dinàmiques actuals d’aquest tipus d’activitats.

El proper dijous 15 de desembre tindrà lloc l’acte de presentació a càrrec de Lluís Puig, director de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Jordi Montlló, autor del llibre, i Josefina Roma, autora del pròleg.

LlocCasa dels Entremesos-Centre de Producció i Difusió de Cultura Popular Tradicional de Barcelona.

Adreça: Plaça de les Beates, 2, Barcelona (veure mapa)

Data: Dijous 15 de desembre de 2016, 20.00 h

ENTRADA GRATUÏTA – AFORAMENT LIMITAT

Nadal a cel obert. Les fires de pessebres a Barcelona. Versió íntegra.

Publicat un nou llibre sobre la història i les tradicions dels rentadors al Pla de l’Estany

roba-rentar-llibre“Qui té roba per rentar? Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l’Estany” és el nou llibre de Joan Anton Abellan i Ramon Casadevall,  una publicació que inventaria més de 250 rentadors del Pla de l’Estany, tant públics com privats. L’objectiu del treball és reivindicar aquests rentadors, part indiscutible de la cultura del territori. El dia 2 de desembre es va fer la presentació al Museu Darder de Banyoles.

Abellan i Corominas també han fet una recerca històrica per contextualitzar els usos i costums al voltant d’aquests rentadors. S’han documentat a partir de diferents testimonis, sobretot dones, que feien ús regulars d’aquests espais. Els autors han comptat amb la col·laboració de més d’un centenar de persones, i parlant amb totes elles s’han sorprès que la feina de rentar roba estigués tant poc considerada.

El llibre també inclou una vessant més folklòrica, que inclou històries i l’origen de frases fetes, com és el cas de “fer safareig” per parlar de xafarderies – quan es rentava roba les dones acostumaven a parlar dels esdeveniments del poble – o de “trencar el gel” per iniciar una conversa – abans de rentar els homes anaven, literalment, a trencar el gel que es formava als rentadors; un cop marxaven començaven les converses de “safareig”.

A més, el llibre també parla de l’arquitectura i l’art entorn els rentadors, i volen, així, reivindicar la preservació d’aquest patrimoni.