La Carbonera de Cànoves 2017

suiLa Carbonera de Cànoves ( Cànoves i Samalús, Vallès Oriental) és una mostra de carboneig que es realitza bianualment en aquesta vila del Montseny i que està organitzada per l’Associació el Suí.

Aquest dissabte 18 de febrer s’inicia la tretzena edició d’una mostra que inclou tot el procés del carboneig, des de la tria de la llenya fins a la venda del carbó, i que permet contemplar l’evolució de la pila i intercanviar impressions amb carboners que en tenen cura.

El dia 18 s’iniciaran les activitats amb la construcció de la barraca de carboner  i fins el 26 de març en seguiran moltes d’altres entre les que destaquem la  l’exposició d’eines i fotografies antigues a la Rectoria.

Podeu consultar el programa complet a programa-carbonera-2017.

1a Festa de l’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre

1a-festa-de-loli-de-ginebreRiba-roja d’Ebre
3 i 4 de març de 2017

L’oli de ginebre té moltes propietats conegudes: antisèptic, astringent, diurètic, calmant del dolor de músculs i articulacions… Tradicionalment també es feia servir en abundància per al bestiar, sobretot per tractar-ne afeccions de la pell. Per obtenir-lo s’escalfava la part llenyosa del ginebre o del càdec, de la qual, a determinada temperatura, en supurava un líquid espès, fosc i amarg.

L’extensió del seu ús en el passat fa que sigui relativament fàcil trobar en el medi rural restes de forns d’aquesta mena. Es tractava d’infraestructures efímeres i per això només se’n conserva la part inferior, normalment una llisera de pedra amb petites canalitzacions excavades per on es recollia el líquid, que finalment feia cap a una pica o dipòsit. Algunes poblacions, però, i per motius encara desconeguts, es van especialitzar en l’obtenció d’aquest oli, fet que va provocar que s’hi construïssin forns fixos, reutilitzables i de grans dimensions. La Fatarella, Faió… però sobretot Riba-roja d’Ebre, van ser durant un temps centres productors destacats. Només en aquest extens municipi de la Ribera d’Ebre se n’hi han localitzat onze, els quals han estat declarats recentment béns culturals d’interès local.

L’associació Amics de Riba-roja d’Ebre vol aprofundir en aquest patrimoni singular, motiu pel qual ha organitzat un seguit d’activitats per als dies 3 i 4 de març de 2017: una xerrada, una demostració de destil·lació i una caminada popular.

Programa de la jornada

Web dels Amics de Riba-roja d’Ebre sobre els forns d’oli de ginebre

La Nit de Castells premia el duel entre la Vella i els verds, la innovació de Sants, la colla xinesa i la plaça de Tarragona

2017-01-28-photo-00000092

El veterà vilanoví Pere Gassó, guardonat per la seva trajectòria
Sant Pere i Sant Pau rep dos premis i els Nens del Vendrell un altre

 La 11a Nit de Castells, celebrada a Valls, ha deixat una pluja repartida de premis, que ha reconegut tant colles i persones amb dilatades trajectòries com la internacionalització del fet casteller i projectes que han destacat per la seva capacitat innovadora. Els dotze premis han estat distribuïts entre una dotzena de colles diferents, amb un domini de la Zona Tradicional. El cartell de premis deixa diversos protagonistes, que passen pel duel del 2016 entre els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella, així com la innovació dels Castellers de Sants, la progressió dels Xiquets de Hangzhou i dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, i la tradició de la plaça de Tarragona i de Pere Gassó, casteller dels Bordegasos de Vilanova.

Els dotze premis de la Nit de Castells tenen cinc jurats diferents, que han emès diversos veredictes, després d’intenses deliberacions realitzades en les darreres setmanes i de manera independent cadascuna d’elles. Això ha permès oferir un resultat plural i variat de premis amb, això sí, una presència major de colles, places i iniciatives de la Zona Tradicional. Els 400 assistents a la Nit de Castells, celebrada aquesta nit al Centre Cultural de Valls, i dirigida artísticament per Joan Font de la companyia Comediants, han pogut gaudir d’una vetllada d’autèntic ambient casteller, plena d’emocions i sorpreses. L’acte s’ha retransmès en directe per televisió a través de la Xarxa de Comunicació Local, coincidint amb la programació de la Candela, data històricament vinculada als orígens dels castells.

 

Read More »

Inventari de danses vives de Catalunya

Casa dels Entremesos
Plaça de les Beates, 2, Barcelona
Dissabte 4 de febrer de 2017, 12.00 h

logoPresentació d’aquest projecte de l’Esbart Català de Dansaires, realitzat en coordinació amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’inventari ha aconseguit aplegar ja informació de gairebé 600 balls, una xifra que indica l’important increment que ha experimentat el nombre de balls de carrer i plaça emmarcats en contexts festius entre la dècada dels noranta i l’actualitat.

A l’Inventari de Danses Vives de Catalunya hi poden col·laborar les persones del territori, siguin balladors, responsables de coordinar algun aspecte d’un ball o que el coneguin, aportant dades, imatges o qualsevol tipus d’informació sobre un ball. Contacte:  dansesvives@esbartcatala.org

Inventari de danses vives de Catalunya

Targeta d’invitació a l’acte

El Museu Casteller de Catalunya es promou en anglès

museu-castellerMón Casteller – Museu Casteller de Catalunya, el nou equipament impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Valls i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya a la ciutat de Valls, entra en el tram final dels treballs de l’edifici que el contindrà. Ha estat projectat a la mateixa plaça del Blat, quilòmetre zero casteller, pel prestigiós professional Dani Freixes, de l’estudi Varis Arquitectes de Barcelona. Freixes compta amb el «Premio Nacional de Diseño» del Ministerio de Ciencia y Tecnología, i amb el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic atorgat per la Generalitat.

Alhora, coincidint amb l’arrencada del 2017, aquest nou espai d’experiències ha iniciat la seva promoció en llengua anglesa, a través del clip «The Human Towers Experience», conduït pel director del projecte museogràfic que s’instal·larà al llarg d’enguany en l’edifici, Ignasi Cristià:

https://youtu.be/_-GgQ8Uyz5A

 

En marxa un nou arxiu sobre el pessebrisme català.

screenshot-2016-12-11-21-21-59

Des d’aquest Nadal, es podrà consultar en línia un important arxiu d’articles de premsa dedicats a l’art del pessebrisme.

El Col·lectiu El Bou i la Mula, amb la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat, ha digitalitzat indexat i posat en línia els gairebé 1.200 documents de què consta l’Arxiu Catà.

Els articles de premsa que conformen el fons han estat recopilats pel pessebrista Pere Catà (1935) al llarg de la seva vida i aborden el pessebrisme des de molts diversos angles. Autors com Joan Amades, Duran i Sampere, Josep M. Garrut o el P. Basili de Rubí entre d’altres, són algunes de les persones que firmen els documents d’aquest arxiu el qual, a partir d’ara, resta a disposició de totes les persones interessades en el pessebrisme i en la cultura popular del cicle de Nadal.

L’arxiu es pot consultar al web del Col·lectiu El Bou i la Mula (consulta’l aquí)

Més informació: Col·lectiu El Bou i la Mula

Ja pots tastar els fons fotogràfics antics del Museu Casteller de Catalunya on line

El nou equipament treballa amb les entitats
del món casteller i amb creadors joves

gestes

El Museu Casteller de Catalunya, que es construeix a la plaça del Blat núm. 5 de Valls, el quilòmetre zero casteller, mostra part dels seus fons fotogràfics amb imatges anteriors al 1936. Es presenten amb el títol ‘Gestes d’ahir. Símbols d’avui’, curtmetratge que està disponible on line. Va ser estrenat en el darrer Fòrum Casteller de la Fira de Santa Úrsula de Valls, concretament dins la Mostra de Cinema Etnogràfic a la qual el Museu s’ha adherit per primera vegada en tant que antena castellera de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

Els fons fotogràfics que s’hi inclouen han estat inventariats en diferents etapes de recerca per part de l’historiador Pere Ferrando, i els podeu descobrir en aquest muntatge visual dirigit pel cineasta vallenc Jordi Ferré Batalla. Ferré va endinsar-se per primer cop en el fet casteller amb el seu curtmetratge ‘Camises cap al cel’ (2016), que ja ha estat seleccionat en diversos festivals internacionals.

La banda sonora de ‘Gestes d’ahir. Símbols d’avui’ és obra de Telemann Rec, una productora musical independent de Barcelona integrada per Pere Jou (Barcelona, 1985) i Aurora Bauzà (Palma, 1987). Pere Jou és membre del grup Quart Primera i Aurora Bauzà és pianista, musicòloga i compositora.

 

La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1903)

02_foto-santlluc-2016-1Aquesta exposició dedicada a Cintet Rifà Anglada (Manlleu 1879 – Barcelona 1938) és només una de les moltes possibles que poden emergir del seu fons, integrat per unes 3.000 fotografies. La característica més valuosa de Cintet Rifà és la seva mirada etnogràfica d’un món a punt de desaparéixer a la comarca d’Osona, on va recollir les formes de vida i treball del seu entorn rural. La família ha conservat els seu valuós fons fotogràfic, actualment dipositat a la Biblioteca de Catalunya i a l’abast d’investigadors i documentalistes.

Després de passar per Manlleu, l’exposició arriba a Barcelona. La mostra ha estat organitzada pel Museu del Ter, la família Rifà-Llimona, Ricard Marco (president de Fotoconnexió) i el Cercle Artístic de Sant Lluc. Amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya.

Data: Del 12 al 30 de desembre de 2016. Inauguració el dia 12 a les 19.30h

Lloc: Cercle Artístic de Sant LLuc. Palau Mercader. C/ Mercaders, 42. Barcelona

Per a més informació: www.santlluc.cat – 93 302 45 79

Digitalitzats dos importants fonts etnogràfiques sobre la Ribera d’Ebre: els fons fotogràfics de Lluís Brull i Carmel Biarnés

reportatge-1-festa-major-asco-1965L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE), ubicat a Móra d’Ebre ha finalitzat aquest mes de novembre el tractament arxivístic del fons fotogràfic de Lluís Brull i Cedó, de Tivisa (1891-1954), i avança en la digitalització del fons fotogràfic de Carmel Biarnés i Biarnés (1928-1945), d’Ascó. Dos col·leccions gràfiques que van retratar la vida quotidiana a la Ribera d’Ebre al llarg del segle XX.

El fons de Brull, mestre de formació i impulsor de nombroses iniciatives per millorar la vida urbana i cultural de Tivissa (va fer campanya per exemple per una biblioteca pública, el 1929), consta de 185 imatges, sobretot negatius sobre plaques de vidre, altres sobre plàstic i algunes postals; ja es consultable a ‘Arxius en línia’. Es tracta sobretot d’escenes familiars, treballs agrícoles, caça, festes locals, excursions, etc. Es pot consultar a l’enllaç.

El fons fotogràfic de Carmel Biarnés Biarnés inclou 60.500 fotografies de la Ribera d’Ebre, bàsicament negatius de 35 mm sobre plàstic. Biarnés va obrir a finals dels anys 1960 un estudi fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia familiar i va fer fotografia, per testimoniar la profunda transformació de la Ribera d’Ebre les dècades dels 1960 i 1980, a causa de la implantació de potents indústries. L’ACRE ja ha digitalitzat 140 reportatges dels 574 que ja ha identificat i que suposen gairebé 11.000 fotografies digitalitzades, que properament podrà posar a l’abast de tothom.

Més informació: Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. Carrer Antoni Gaudí, 23
43740   Móra d’Ebre   (Ribera d’Ebre) Tel. 977 41 43 72 acriberaebre.cultura@gencat.cat

http://cultura.gencat.cat/arxius/acre

 

 

El Museu Casteller de Catalunya descobreix part dels seus fons fotogràfics antics

El nou equipament en construcció genera sinergies amb els creadors joves

unnamed


Per primer cop el Museu Casteller de Catalunya, que es construeix a la plaça del Blat núm. 5 de Valls, el quilòmetre zero casteller, descobreix part dels seus fons fotogràfics amb imatges anteriors al 1936. Es presenten amb el títol ‘Gestes d’ahir. Símbols d’avui’, curtmetratge que s’ha pogut veure en el darrer Fòrum Casteller de la Fira de Santa Úrsula de Valls, concretament dins la Mostra de Cinema Etnogràfic a la qual el Museu s’ha adherit per primera vegada en tant que antena castellera de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

Els fons fotogràfics que s’hi inclouen han estat inventariats en diferents etapes de recerca per part de l’historiador Pere Ferrando, i ara es presenten en un muntatge visual dirigit pel cineasta vallenc Jordi Ferré Batalla. Ferré va endinsar-se per primer cop en el fet casteller amb el seu curtmetratge ‘Camises cap al cel’ (2016), que ja ha estat seleccionat en diversos festivals internacionals.

La banda sonora de ‘Gestes d’ahir. Símbols d’avui’ és obra de Telemann Rec, una productora musical independent de Barcelona integrada per Pere Jou (Barcelona, 1985) i Aurora Bauzà (Palma, 1987) . Pere Jou és membre del grup Quart Primera i Aurora Bauzà és pianista, musicòloga i compositora.

Podeu visionar-lo a: