VII Jornada Cultural Coneix la Terreta i 6ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Mostra.TerretaData: dissabte 6 d’agost
Lloc: Església de Sant Josep, La Torre de Tamúrcia (La Terreta-Tremp)

VII Jornada Cultural Coneix la Terreta i 6ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic  

Conferències d’interès etnològic. Per veure el programa complet, aqui.

10.00 h.
Inauguració de la Jornada
Presentacions de llibres de Pagès Editors i Voliana Edicions
Del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans i Pagès Edtors:
– Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà d’Oriol Riart i Sebastià Jordà

17.30 Presentacions de llibre de Rafael Dalmau Editor
18.00 De Francesc Ribes Juanati (de Pagès Editors)
La Vall de la fi del món. La vida a Taüll, Boí, Erill la Vall, Barruera, Durro, Cardet, les Cabanasses, Saraís i Cóll durant el segle XX
Confessions d’un excapellà de Taüll. Parla el mossèn de Puigcerdà, Llimiana I Ripollet
18.30 Pausa
18.40 Inauguració oficial de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic
Xerrada: Baserri, mas, ostau…: la casa rural pirinenca, amb prou feina, però viva a càrrec de Xabier Kerexeta (antropòleg,Kalegoi: kultura ondare i membre de l’Eusko Ikaskuntza/Societat d’Estudis Bascos)
19 h. Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic amb Selecció de curmetratges de la secció de Pallars-Ribagorça del Mostremp sobre rodes:
Valadredo. Dir. Oriol Riart, 2015 (25’) Valadredo és un viatge a través de diaris personals a una de les batalles més cruentes i desconegudes del Pirineu català durant la Guerra Civil.
Dins la fosca. Dir. Joaquim Sicart, 2015 (20’) Frederic viu en la seva pròpia pell la metàfora de l’au fènix que s’encarna en aquest relat fantàstic situat en la Catalunya rural del segle XIX.
La llegenda dels Pirineus. Dirs. Víctor Romero i Sebastià Jordà “Patxanet”, 2014 (5’). Abans que el temps existís, el món encara era pla com la recta de Purroy. Pels habitants dels Pirineus això era molt dur.
Berriro Igo NauzuDir. Carlos Rodríguez, 2012 (10’). Un poema visual, una aproximació a l’evolució del caserío basc (i del País Basc) en els últims 150 anys, a partir d’un text original de l’escriptor Kirmen Uribe.
El cel fosc del Pallars. Dir. Xavier Palau, 2015 (5’)  A través de time lapses i altres tècniques d’astrofotografia, es mostra la riquesa del cel nocturn del Pallars Jussà. Compost de més de 6000 fotografies de Jordi Peró, Llibert Cases, Kike Herrero i Xavier Palau.
20 h. Actuació de Ribatònics. Acordionistes de la Ribagorça.

Organitza: Associació Cultural de la Terreta, Centre d’Estudis Ribagorçans, Espai Integral de Natura Mas de Barreda
Amb el suport de:  Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Bisbat de LleidaMostremp-Associació d’Amics del cinema de Tremp, Institut d’Estudis IlerdencsDiputació de LleidaInstitut Ramon MuntanerDepartament de Cultura de la Generalitat de CatalunyaPagès EditorsRafael Dalmau Editor  i Voliana Edicions

 

 

 

Obert el procés de selecció de personal per a realitzar el treball de camp de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès

falcons_vilafranca_5795f68ddf175Es convoquen tres o quatre places per a llicenciats en Antropologia Social i Cultural o amb Grau en Antropologia per a la realització de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès .
El  termini per a presentar currículums finalitza el dia 11 de setembre de 2016 de març de 2015 enviant el seu currículum a l’adreça secretaria@iepenedesencs.org.
Trobareu les bases d’aquesta convocatoria al document adjunt a aquesta notícia, aqui.

Foto: Actuació dels Falcons de Vilafranca del Penedès per la vigília del Roser. 2014. Autor: Calafellvalo. Font: Flickr. CC BY-NC-ND 2.0.

 

 

Cervera tindrà el primer Ball d’Espases de Catalunya

Joves de Cervera inicien una campanya de micromecenatge per recuperar el primer Ball d’Espases de Catalunya desprès de 300 anys desparegut.

4
Un grup de joves cerverins i cerverines treballen des de fa dos anys en la recuperació de l’històric Ball d’Espases de Cervera. Assessorats per Àngel Vallverdú, expert en danses festives, han realitzat un estudi de la reintroducció de la dansa basant-se en la documentació cerverina i catalana existent.

L’estudi ha descobert que el Ball d’Espases de Cervera, datat el 1411, és el més antic de Catalunya així com un dels més antics del món. A més a més, l’estudi exposa que el ball cerverí va ser l’últim en desaparèixer al Principat arran de les prohibicions borbòniques desprès de la Guerra de Successió (1701-1714).

El Ball d’Espases és una forma de dansa en la qual diversos balladors, amb espasa en mà, ballen al so d’una música predeterminada i formant diverses figures, tals com passadissos, voltes, estels, degollades i roses. L’espasa en aquesta dansa és un cordó umbilical entre dansaires, un element simbòlic. El Ball d’Espases no és un Ball de Bastons. En molt poques ocasions hi ha simulacions de batalla o combat amb l’espasa. Té més a veure amb els balls de pastorets o de cercolets que no pas amb els de bastons.

La intenció dels promotors és de recaptar un total de 2.000 € que es destinaràn al cost de les espases i dels vestits. A banda del Verkami, compta amb el suport de l’Ajuntament de Cervera – Paeria de Cervera i l’Agrupació Seny Major. Aconseguits els diners es podrà reintroduir el ball d’espases català,  que s’estrenararia el dia 18 de setembre a Cervera.

Qualsevol altra informació que necessiteu la podeu trobar a la nostra pàgina de Verkami o contactant amb ells personalment per xarxes socials.

Enllaç al Verkami: http://vkm.is/ballespasescervera

 

Entrevista a Victòria Badia

L’any 2015, l’Institut Català d’Antropologia com a Entitat integrant de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial va duu a terme la recerca: “Fantasmes de la memòria. Tradicions i actualitat de les històries d’apareguts i desapareguts al poble abandonat de la Mussara (Baix Camlos-lugares-abandonados-son-espacios-memoria_media_1-1468623920501p)”,la investigadora de la qual és na Victòria Badia. Us deixem l’enllaç de l’entrevista que va sortir publicat el 16 de juliol de 2016 a El Periódico.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/victoria-badia-los-lugares-abandonados-son-espacios-memoria-5271708

 

Les escoles de música vinculades a les bandes de Catalunya

projecte_bandes_578cb9709b55c1Data: Dimecres, 20 de juliol de 2016 a les 19 h.
Lloc: Auditori de la Lira Ampostina (Avda. santa Bàrbara, 35), Amposta
Presentació de l’informe “Les escoles de música vinculades a les bandes de Catalunya”, estudi impulsat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) en el marc de la línia de treball sobre educació i cultura. L’Institut Ramon Muntaner és la institució responsable de la coordinació de l’estudi i co-redacció. El treball de camp i la co-redacció corre a càrrec de l’antropòloga Maite Hernández.
A través de la recollida de dades qualitatives i quantitatives, el document realitza un enfocament global de les escoles de música vinculades a les bandes a Catalunya. L’informe ofereix una radiografia de les diferents tipologies de centres, una anàlisi de les escoles i el seu paper en el context de la formació musical, una exposició de les seves problemàtiques, amenaces, reptes i oportunitats, i una reflexió del seu rol en un context sociocultural ampli.
Des de la perspectiva comparativa, l’estudi focalitza l’atenció en la banda, fent èmfasi en les igualtats i diferències que presenten segons la tipologia d’escola. Què representa, quina és la seva funcionalitat o quin tipus de vinculació s’estableix amb el municipi on es localitza són alguns dels aspectes que s’exposen.
Per últim, l’informe recull les bandes que actualment hi ha a Catalunya.
Organitza: Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)
Per a més informació del projecte: formaciobandes.cat/ i http://conca.gencat.cat/ca/detall/activitat-agenda/Activitat-Agenda-00001 
Fotografia: Mercat a la Plaça: concert de la banda de l’escola de La Lira. 2012. Autor: Manuel Zaera. CC BY-SA 2.0. Font: Flick

La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica. 1900-1930

La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930)El Museu del Ter presenta una exposició sobre el fons fotogràfic de Cintet Rifà Anglada (Manlleu 1879 – Barcelona 1938). Es tracta d’un fons de gairebé 3.000 fotografies, plaques de vidre, principalment estereoscòpiques, preses entre l’any 1900 i l’any 1930 aproximadament, de les quals 130 es podran veure a l’exposició.      Jacint Rifà Anglada, conegut i recordat en l’entorn familiar com a Cintet, va néixer a Manlleu l’any 1879 en una família d’industrials del tèxtil. En Cintet, tot i treballar sempre en l’empresa familiar, no va exercir mai el paper de lideratge que sí que van assumir alguns dels seus germans. Solter, amb temps i diners, la seva sensibilitat el va portar cap a altres activitats: els llibres, la pintura, els viatges i especialment la fotografia. Cintet Rifà va morir l’any 1938, en plena guerra civil, i va deixar el llegat de les seves fotografies.

En aquesta exposició es destaca el que considerem la característica més valuosa de la fotografia de Cintet Rifà, que hem denominat la mirada etnogràfica. Una mirada que Rifà projecta a la comarca d’Osona, i especialment a la vall del Ges, als peus del santuari de Bellmunt, on Cintet Rifà va recollir les formes de vida i treball en un entorn rural, al voltant de la casa familiar del Serrat (Sant Pere de Torelló), adquirida pels Rifà l’any 1897. En aquesta mateixa casa la família ha conservat fins fa pocs anys aquest valuós fons fotogràfic dipositat ara a la Biblioteca de Catalunya, a l’abast ja d’investigadors i documentalistes.

Les fotografiés de Cintet Rifà són un valuós document etnohistòric que ens descriu amb molt dinamisme les feines i la vida quotidiana en un entorn rural. Els treballs del cicle agrícola, el pastors, el treball de les dones a pagès, les feines relacionades amb l’explotació del bosc i molts altres són temes que es recullen en aquesta exposició.

L’exposició ha comptat amb la col·laboració de la DG de Cultura Popular, Associacionisme i Acció culturals en el marc dels programes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i de la Biblioteca de Catalunya.

L’exposició s’inaugurà el dijous 21 de juliol a les 20h i comptarà amb la presència de Lluís Puig, Director General de Cultura Popular Associacionisme i Acció Culturals i d’Àlex Garrido, alcalde de Manlleu.

Data: Del 21 de juliol al 30 de setembre de 2016

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 93 851 51 76 – info@museudelter.cat

6a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Mostra-CinemaL’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, a partir de la participació de setze de les entitats que el formen, organitza per sisè any consecutiu la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Aquesta és una mostra multiseu que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, tots ells testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Com en d’altres edicions, hi haurà la participació d’un país convidat, aquest 2016 serà Mèxic qui comptarà amb la projecció de diversos documentals sobre el seu país i el seu patrimoni.

La mostra d’enguany s’inaugurarà al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí el proper divendres 1 de juliol a les 19h i serà amb el documental Jaume Arnella, el joglar, d’Agustí Coromines.

Descarrega’t el llibret de la 6a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Mostra etnogràfica dels tocs de campana

toc20de20campanes_0-previewData: 19/06/2016 10:30

Organitza: Laboratori de Recerca del Pensament Creatiu. (Institut Català d’Antropologia). Aquets projecte compta amb el suport logístic de: AJUNTAMENT DE BARCELONA. Districte de Sant Martí.

MESTRE CAMPANER: Jesús Pérez Pallise.

Recerca etnogràfica dels tocs de campana.

Acte públic de suport social per a la recuperació, documentació i preservació del patrimoni immaterial del toc de campanes com a mitjà de comunicació tradicional des de l’edat mitjana i que en l’actualitat està en greu perill de desaparició.

Església del Sagrat Cor de Jesús del Poble Nou. BCN.
c./ Pere IV, 398, Poble Nou, BCN. (Placeta davant l’Església Sagrat Cor).

10,30. PRESENTACIÓ DE L’ACTE. Patrimoni Material.

11,00. TOC DE CAMPANES. Patrimoni Immaterial.

Arxius relacionats:

MOSTRA ETNOGRÀFICA DELS TOCS DE CAMPANA..pdf (603Kb)

Les durades de les actuacions castelleres a debat al 6è simposi casteller per Santa Úrsula a Valls

Lloc: Museu Casteller de Catalunya a Valls
Data: octubre 2016►També s’analitzarà l’impacte econòmic i social dels equipaments culturals

22253642900_61a175eae9_z

El 6è Simposi Casteller que té lloc al voltant de la diada de Santa Úrsula a la ciutat de Valls debatrà enguany les durades de les actuacions castelleres i l’impacte econòmic i social derivats dels equipaments culturals. La jornada es realitzarà la vigília de Santa Úrsula, dissabte 22 d’octubre, i repetirà l’escenari de l’antic Convent del Carme, ja remodelat.

La mare de totes les diades castelleres arrenca motors amb l’anunci de les temàtiques del Simposi Casteller que arriba aquest 2016 a la seva sisena edició. El plantejament realitzat enguany pel comitè organitzador ofereix un eix més tècnic com són les durades de les actuacions castelleres, i un altre vinculat a l’economia i les polítiques socials centrat en l’impacte dels equipaments i programes culturals.

+ Llegeix la informació completa AQUÍ
+ Segueix-nos a VallsAPP:  apple / android
 

Pots seguir el projecte del nou Museu Casteller de Catalunya a Valls:

Etnologia en Xarxa 2016

Etnologia en Xarxa 2016 (fins agost) - MapaPer segon any consecutiu, diferents entitats de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial presenten les activitats de conservació i difusió que duen a terme dins llur àmbit territorial o temàtic per mitjà del programa Etnologia en Xarxa.

Podeu consultar en aquest enllaç, agrupades per entitat organitzadora, les que estan programades fins al mes d’agost.