Recuperació del Ball d’Espases de Cervera

cartell2bdefinitiuDiumenge, 18 de setembre a les 11 h

Plaça Major de Cervera

L’Associació Ball d’Espases de Cervera presenta la reintroducció d’aquest ball als actes festius de la ciutat. El Ball d’Espases de Cervera (1411-1724) és el més antic documentat a Catalunya i fou el darrer a desaparèixer després de la Guerra de Successió. Gairebé 300 anys després es tornarà a dansar a Cervera. Serà el diumenge 18 de setembre, quan està previst un acte institucional de presentació, a les 11 hores a la Paeria, i la realització del ball, a les 11.45 hores a la plaça Major.

El projecte de reintroducció s’ha finançat amb micromecenatge i ha comptat amb l’ajuda del músic tradicional y expert en dansa festiva, Àngel Vallverdú, qui els ha assessorat en la recreació i en la composició de la música i instrumentalització de l’època, així com la indumentària i coreografia pròpia de la Dansa d’Espases catalana.

Si voleu saber més sobre el Ball d’Espases de Cervera trobareu la informació aquí

6a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a Manlleu

mailing-2La Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic coordinada des del Museu del Ter continua amb una sessió a Manlleu. En aquesta ocasió, amb el passi de les imatges enregistrades per Xavier Valls l’any 1969 i que mostren les “Festes de Sant Antoni Abat, amb el Ball del Ciri”. El primer testimoni documental de la celebració de la festa dels Tonis a Manlleu data de 1893. Si bé, aquesta és la primera referència coneguda, es creu que la festa ja se celebrava anys enrere, i mentre d’altres festes desapareixien o veien decréixer la seva importància, la dels Tonis perdurava i, avui dia, segueix intacta amb gairebé les mateixes activitats de fa 125 anys. Un dels elements destacats de la Festa és el Ball del Ciri, ball tradicional que es dansa des del segle XIX. Originalment, el Ball del Ciri acomplia una funció molt clara: solemnitzar el traspàs de poders, el relleu de càrrecs, en el si d’una determinada organització. La filmació, de l’any 1969 permet reviure una de les festes més significatives del calendari festiu manlleuenc. La presentació anirà a càrrec de Joan Arimany, gestor cultural i autor del llibre “Els Tonis de Manlleu a cavall de la devoció i la festa”.

Data: Divendres 16 de setembre a les 20h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176

Havaneres: contexts sonors, gènere i exportació

castor-pc3a9rez2En motiu de la celebració dels 50 anys de la primera cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, juntament amb l’Ajuntament de Palafrugell,  organitza el 1r SIMPOSI CÀSTOR PÉREZ, un simposi de caràcter científic sobre les havaneres, on es treballaran aspectes menys coneguts i menys tòpics sobre aquest gènere musical i la cançó de taverna en general.

Sota el nom d’havaneres hi ha moltes realitats que en configuren l’imaginari. L’havanera és un dels gèneres populars que neixen al segle XIX. A Catalunya esdevé indispensable per a les sessions de ball i central als cants de taverna. Passa a ser, també, un repertori per a corals, i un estil per incloure i barrejar a músiques de moda de cada temps; en especial, a sardanes i sarsueles. Avui és un acte que no pot faltar, en versió de concert, a molts programes de festes majors del país. Fora de Catalunya, també hi ha havaneres que beuen de llegendes comunes de “l’anada i tornada” de Cuba.

Lloc: Museu del Suro de Palafrugell

Data: Divendres 21 d’octubre de 2016

Més informació: Programa i inscripcions al aquí.

El Museu Casteller de Catalunya ja té 817 amics

El Museu Casteller de Catalunya que s’està construint a Valls ha aconseguit sumar els seus primers 817 Amics. En la primera de les accions promocionals del Museu Casteller, realitzada coincidint amb la Firagost de Valls, s’ha donat a conèixer el futur equipament al nombrós públic que s’ha atansat a l’estand informatiu situat a la plaça del Blat, des d’on es podia pujar a una tarima elevada per comprovar l’estat de les obres de l’edifici i on s’explicava també el projecte museogràfic i tot el que el visitant podrà veure en el futur Museu Casteller.

L’objectiu principal d’aquesta primera acció promocional era donar a conèixer el museu, aprofitant el ressò de Firagost i de l’exhibició castellera d’ahir dimecres. Entre tots els visitants a l’estand, 817 van omplir la butlleta com els primers Amics del Museu Casteller de Catalunya i, a partir d’ara, rebran informació sobre com avancen els treballs de construcció i posada en funcionament d’aquest nou equipament que impulsa un consorci integrat per l’Ajuntament de Valls, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Entre els primers Amics del Museu Casteller la part més important són, com era d’esperar, persones de Valls (un 43%) o de l’Alt Camp (9%), però un 25% procedeixen de la resta del Camp de Tarragona i un 12% de la demarcació de Barcelona. D’aquesta manera, durant els dos dies de celebració de Firagost, s’han realitzat els primers passos ja per estendre l’interès al voltant del futur museu, en unes accions promocionals prèvies que s’aniran realitzant amb els objectius de posicionar-lo turísticament i generar expectació abans de la seva posada en funcionament. Tot i que la majoria dels primers Amics del Museu Casteller són de Catalunya, cal destacar el 2% que procedeixen d’altres territoris d’Europa i els Estats Units i el 2% de l’Estat espanyol.

Un dels punts que va despertar més interès entre els visitants va ser el projecte museogràfic que realitza l’equip liderat per Ignasi Cristià, guanyador del concurs d’idees. De la proposta museogràfica del futur museu destaquen les instal·lacions multimèdia, audiovisuals i immersives destinades a fer sentir al visitant les emocions i experiències d’aixecar castells i la història, els valors i tot el que envolta el fet casteller.

IMG_3059

VII Jornada Cultural Coneix la Terreta i 6ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Mostra.TerretaData: dissabte 6 d’agost
Lloc: Església de Sant Josep, La Torre de Tamúrcia (La Terreta-Tremp)

VII Jornada Cultural Coneix la Terreta i 6ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic  

Conferències d’interès etnològic. Per veure el programa complet, aqui.

10.00 h.
Inauguració de la Jornada
Presentacions de llibres de Pagès Editors i Voliana Edicions
Del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans i Pagès Edtors:
– Les falles del Pirineu. L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà d’Oriol Riart i Sebastià Jordà

17.30 Presentacions de llibre de Rafael Dalmau Editor
18.00 De Francesc Ribes Juanati (de Pagès Editors)
La Vall de la fi del món. La vida a Taüll, Boí, Erill la Vall, Barruera, Durro, Cardet, les Cabanasses, Saraís i Cóll durant el segle XX
Confessions d’un excapellà de Taüll. Parla el mossèn de Puigcerdà, Llimiana I Ripollet
18.30 Pausa
18.40 Inauguració oficial de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic
Xerrada: Baserri, mas, ostau…: la casa rural pirinenca, amb prou feina, però viva a càrrec de Xabier Kerexeta (antropòleg,Kalegoi: kultura ondare i membre de l’Eusko Ikaskuntza/Societat d’Estudis Bascos)
19 h. Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic amb Selecció de curmetratges de la secció de Pallars-Ribagorça del Mostremp sobre rodes:
Valadredo. Dir. Oriol Riart, 2015 (25’) Valadredo és un viatge a través de diaris personals a una de les batalles més cruentes i desconegudes del Pirineu català durant la Guerra Civil.
Dins la fosca. Dir. Joaquim Sicart, 2015 (20’) Frederic viu en la seva pròpia pell la metàfora de l’au fènix que s’encarna en aquest relat fantàstic situat en la Catalunya rural del segle XIX.
La llegenda dels Pirineus. Dirs. Víctor Romero i Sebastià Jordà “Patxanet”, 2014 (5’). Abans que el temps existís, el món encara era pla com la recta de Purroy. Pels habitants dels Pirineus això era molt dur.
Berriro Igo NauzuDir. Carlos Rodríguez, 2012 (10’). Un poema visual, una aproximació a l’evolució del caserío basc (i del País Basc) en els últims 150 anys, a partir d’un text original de l’escriptor Kirmen Uribe.
El cel fosc del Pallars. Dir. Xavier Palau, 2015 (5’)  A través de time lapses i altres tècniques d’astrofotografia, es mostra la riquesa del cel nocturn del Pallars Jussà. Compost de més de 6000 fotografies de Jordi Peró, Llibert Cases, Kike Herrero i Xavier Palau.
20 h. Actuació de Ribatònics. Acordionistes de la Ribagorça.

Organitza: Associació Cultural de la Terreta, Centre d’Estudis Ribagorçans, Espai Integral de Natura Mas de Barreda
Amb el suport de:  Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Bisbat de LleidaMostremp-Associació d’Amics del cinema de Tremp, Institut d’Estudis IlerdencsDiputació de LleidaInstitut Ramon MuntanerDepartament de Cultura de la Generalitat de CatalunyaPagès EditorsRafael Dalmau Editor  i Voliana Edicions

 

 

 

Obert el procés de selecció de personal per a realitzar el treball de camp de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès

falcons_vilafranca_5795f68ddf175Es convoquen tres o quatre places per a llicenciats en Antropologia Social i Cultural o amb Grau en Antropologia per a la realització de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès .
El  termini per a presentar currículums finalitza el dia 11 de setembre de 2016 de març de 2015 enviant el seu currículum a l’adreça secretaria@iepenedesencs.org.
Trobareu les bases d’aquesta convocatoria al document adjunt a aquesta notícia, aqui.

Foto: Actuació dels Falcons de Vilafranca del Penedès per la vigília del Roser. 2014. Autor: Calafellvalo. Font: Flickr. CC BY-NC-ND 2.0.

 

 

Cervera tindrà el primer Ball d’Espases de Catalunya

Joves de Cervera inicien una campanya de micromecenatge per recuperar el primer Ball d’Espases de Catalunya desprès de 300 anys desparegut.

4
Un grup de joves cerverins i cerverines treballen des de fa dos anys en la recuperació de l’històric Ball d’Espases de Cervera. Assessorats per Àngel Vallverdú, expert en danses festives, han realitzat un estudi de la reintroducció de la dansa basant-se en la documentació cerverina i catalana existent.

L’estudi ha descobert que el Ball d’Espases de Cervera, datat el 1411, és el més antic de Catalunya així com un dels més antics del món. A més a més, l’estudi exposa que el ball cerverí va ser l’últim en desaparèixer al Principat arran de les prohibicions borbòniques desprès de la Guerra de Successió (1701-1714).

El Ball d’Espases és una forma de dansa en la qual diversos balladors, amb espasa en mà, ballen al so d’una música predeterminada i formant diverses figures, tals com passadissos, voltes, estels, degollades i roses. L’espasa en aquesta dansa és un cordó umbilical entre dansaires, un element simbòlic. El Ball d’Espases no és un Ball de Bastons. En molt poques ocasions hi ha simulacions de batalla o combat amb l’espasa. Té més a veure amb els balls de pastorets o de cercolets que no pas amb els de bastons.

La intenció dels promotors és de recaptar un total de 2.000 € que es destinaràn al cost de les espases i dels vestits. A banda del Verkami, compta amb el suport de l’Ajuntament de Cervera – Paeria de Cervera i l’Agrupació Seny Major. Aconseguits els diners es podrà reintroduir el ball d’espases català,  que s’estrenararia el dia 18 de setembre a Cervera.

Qualsevol altra informació que necessiteu la podeu trobar a la nostra pàgina de Verkami o contactant amb ells personalment per xarxes socials.

Enllaç al Verkami: http://vkm.is/ballespasescervera

 

Entrevista a Victòria Badia

L’any 2015, l’Institut Català d’Antropologia com a Entitat integrant de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial va duu a terme la recerca: “Fantasmes de la memòria. Tradicions i actualitat de les històries d’apareguts i desapareguts al poble abandonat de la Mussara (Baix Camlos-lugares-abandonados-son-espacios-memoria_media_1-1468623920501p)”,la investigadora de la qual és na Victòria Badia. Us deixem l’enllaç de l’entrevista que va sortir publicat el 16 de juliol de 2016 a El Periódico.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/victoria-badia-los-lugares-abandonados-son-espacios-memoria-5271708

 

Les escoles de música vinculades a les bandes de Catalunya

projecte_bandes_578cb9709b55c1Data: Dimecres, 20 de juliol de 2016 a les 19 h.
Lloc: Auditori de la Lira Ampostina (Avda. santa Bàrbara, 35), Amposta
Presentació de l’informe “Les escoles de música vinculades a les bandes de Catalunya”, estudi impulsat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) en el marc de la línia de treball sobre educació i cultura. L’Institut Ramon Muntaner és la institució responsable de la coordinació de l’estudi i co-redacció. El treball de camp i la co-redacció corre a càrrec de l’antropòloga Maite Hernández.
A través de la recollida de dades qualitatives i quantitatives, el document realitza un enfocament global de les escoles de música vinculades a les bandes a Catalunya. L’informe ofereix una radiografia de les diferents tipologies de centres, una anàlisi de les escoles i el seu paper en el context de la formació musical, una exposició de les seves problemàtiques, amenaces, reptes i oportunitats, i una reflexió del seu rol en un context sociocultural ampli.
Des de la perspectiva comparativa, l’estudi focalitza l’atenció en la banda, fent èmfasi en les igualtats i diferències que presenten segons la tipologia d’escola. Què representa, quina és la seva funcionalitat o quin tipus de vinculació s’estableix amb el municipi on es localitza són alguns dels aspectes que s’exposen.
Per últim, l’informe recull les bandes que actualment hi ha a Catalunya.
Organitza: Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)
Per a més informació del projecte: formaciobandes.cat/ i http://conca.gencat.cat/ca/detall/activitat-agenda/Activitat-Agenda-00001 
Fotografia: Mercat a la Plaça: concert de la banda de l’escola de La Lira. 2012. Autor: Manuel Zaera. CC BY-SA 2.0. Font: Flick

La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica. 1900-1930

La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930)El Museu del Ter presenta una exposició sobre el fons fotogràfic de Cintet Rifà Anglada (Manlleu 1879 – Barcelona 1938). Es tracta d’un fons de gairebé 3.000 fotografies, plaques de vidre, principalment estereoscòpiques, preses entre l’any 1900 i l’any 1930 aproximadament, de les quals 130 es podran veure a l’exposició.      Jacint Rifà Anglada, conegut i recordat en l’entorn familiar com a Cintet, va néixer a Manlleu l’any 1879 en una família d’industrials del tèxtil. En Cintet, tot i treballar sempre en l’empresa familiar, no va exercir mai el paper de lideratge que sí que van assumir alguns dels seus germans. Solter, amb temps i diners, la seva sensibilitat el va portar cap a altres activitats: els llibres, la pintura, els viatges i especialment la fotografia. Cintet Rifà va morir l’any 1938, en plena guerra civil, i va deixar el llegat de les seves fotografies.

En aquesta exposició es destaca el que considerem la característica més valuosa de la fotografia de Cintet Rifà, que hem denominat la mirada etnogràfica. Una mirada que Rifà projecta a la comarca d’Osona, i especialment a la vall del Ges, als peus del santuari de Bellmunt, on Cintet Rifà va recollir les formes de vida i treball en un entorn rural, al voltant de la casa familiar del Serrat (Sant Pere de Torelló), adquirida pels Rifà l’any 1897. En aquesta mateixa casa la família ha conservat fins fa pocs anys aquest valuós fons fotogràfic dipositat ara a la Biblioteca de Catalunya, a l’abast ja d’investigadors i documentalistes.

Les fotografiés de Cintet Rifà són un valuós document etnohistòric que ens descriu amb molt dinamisme les feines i la vida quotidiana en un entorn rural. Els treballs del cicle agrícola, el pastors, el treball de les dones a pagès, les feines relacionades amb l’explotació del bosc i molts altres són temes que es recullen en aquesta exposició.

L’exposició ha comptat amb la col·laboració de la DG de Cultura Popular, Associacionisme i Acció culturals en el marc dels programes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i de la Biblioteca de Catalunya.

L’exposició s’inaugurà el dijous 21 de juliol a les 20h i comptarà amb la presència de Lluís Puig, Director General de Cultura Popular Associacionisme i Acció Culturals i d’Àlex Garrido, alcalde de Manlleu.

Data: Del 21 de juliol al 30 de setembre de 2016

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 93 851 51 76 – info@museudelter.cat