L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial és un servei de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), un programa de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’IPEC va nèixer el 1994 i té per objectius la recerca, documentació, difusió i restitució del patrimoni etnològic català.
El funcionament de l’Observatori des de 2000, any de la seva creació(*), es basa en la col·laboració i el treball en xarxa amb les entitats i grups que existeixen a Catalunya dedicats al patrimoni etnològic i a l’antropologia en general.
Funcions
L’Observatori desenvolupa diverses funcions:
- Identificació d’oportunitats de recerca
- Detecció d’amenaces que posen en perill del patrimoni etnològic del nostre país
- Organització d’activitats de difusió de la recerca etnològica promoguda des de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, així com del patrimoni etnològic en general
- Organització de jornades temàtiques de caràcter internacional, nacional o local
- Difusió de les activitats relacionades amb el patrimoni etnològic mitjançant el bloc etnologia.cat
- Gestió d’una borsa d’investigadors amb l’objectiu de posar en contacte entitats i investigadors
Denominació
L’actual denominació de l’Observatori inclou els termes “etnològic” i “immaterial”, conceptes que fan referència a aspectes diferents del patrimoni cultural. “Etnològic” es refereix fonamentalment a les formes de vida dels col·lectius integrants d’una cultura determinada -entesa aquesta paraula tal com ho fa l’Antropologia-, en aquest cas la catalana. “Immaterial”, en canvi, remet a determinades manifestacions de la cultura percebudes com a patrimoni que no tenen un suport físic -com ara determinades activitats econòmiques, festives o alguns elements lligats amb l’alimentació-, en contraposició a les classificacions clàssiques de “moble” i “immoble”. No tot el patrimoni etnològic és immaterial i, en principi, no tot el patrimoni immaterial és etnològic. Tanmateix, la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial es refereix sempre al patrimoni immaterial com a manifestacions intangibles de la cultura. Des d’aquest punt de vista “etnològic” inclou tant l’immaterial com el moble i l’immoble. Les entitats que conformen l’Observatori, tanmateix, van decidir incloure el mot “immaterial” atès que es tracta d’un terme que ha entrat amb força en els darrers anys en el món del patrimoni, alhora que és força conegut entre la ciutadania en general.
Xarxa territorial
L’Observatori es concreta sobre el territori en vint-i-quatre entitats implantades arreu de la geografia catalana: Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), la Ruta dels Oficis d’Ahir (Alt Urgell), el Museu de la Patum (Berga), el Museu del Ter (Manlleu), el Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí), el Centre d’Estudis Lacetans (Solsona), el Museu de la Pesca (Palamós), el Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), el Museu d’Història – Espai del Metge i de la Salut Rural (Sant Feliu de Guíxols), el Museu Comarcal de Cervera, el Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega), el Centre d’Estudis de les Garrigues, el Museu Etnològic de Barcelona, l’Institut Català d’Antropologia, el Museu Marítim de Barcelona, l’Institut d’Estudis Penedesencs, el Museu Casteller de Catalunya, Carrutxa (Reus), el Centre de Desenvolupament Rural – Museu de la Pauma (Mas de Barberans), el Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta), la Coordinadora per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, l’Institut Ramon Muntaner, el Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació (UB) i l’Institut Tarragonès d’Antropologia.
(*) Fins l’any 2012 aquesta xarxa d’entitats va rebre la denominació d’Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya.