La història dels mercats d’Amposta a l’abast

Cartell conferència

Per tal de donar a conèixer la història dels diferents mercats d’Amposta, s’ha programat la conferència “Els mercats d’Amposta”, que anirà a càrrec de Montse Soriano-Montagut, autora de diversos llibres sobre la història d’aquesta ciutat, basats en el seu treball de consulta dels arxius locals, especialment l’Arxiu Municipal d’Amposta. L’actual Mercat Municipal es troba en un edifici dissenyat per l’arquitecte Francesc Ubach Trullàs, que es va aixecar sobre el solar on anteriorment s’havia instal·lat una fàbrica de sabó i també uns sequers d’arròs. La construcció d’aquest edifici i la seva inauguració, el 2 de febrer de 1947, van suposar el trasllat definitiu del tradicional mercat setmanal que tenia lloc els diumenges davant l’Església Parroquial de l’Assumpció, a l’actual Plaça de l’Ajuntament. L’entrada a la conferència és gratuïta.

Organitza: Iniciativa de Teresa Porres Castell, de la parada “Espai Verd” del Mercat Municipal d’Amposta.

Data: 16 de març de 2019.

Lloc: Auditori de la Societat Musical la Unió Filharmònica d’Amposta. Carrer Miralles, 4, 43870 Amposta.

Hora: 18h.

Més informació: mercat.espaiverd@gmail.com  o tel. 620889652.

Morters al Museu

El proper 4 de desembre, a les set del vespre, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, inagura  l’exposició Morters al Museu. Col·lecció Jaume Culleré.

El morter és una peça comuna a totes les cultures del món. Tots els pobles han desenvolupat, en els seus orígens, una tècnica semblant per xafar els cereals i fer-ne farina.

L’exposició Morters al Museu, que es podrà veure a l’Espluga de Francolí fins el dia 7 de febrer, proposa una aproximació des de tots els vessants a aquesta peça a partir d’una vasta mostra dels morters que ha col·leccionat durant tota la seva vida el senyor Jaume Culleré. La seva història, els seus usos, les seves tipologies, els materials amb què es construeixen…

L’exposició es divideix en els tres àmbits més representatius on es fa ús d’aquest estri: la cuina, la indústria i la farmàcia. Partint d’aquesta base, es podran veure morters d’arreu, de totes les èpoques i de tots els materials, i conèixer el nom amb què cada cultura denomina el morter i la seva inseparable mà. Se’n podran veure de pedra, de fusta, de bronze, de porcellana, de vidre i, com no, de marbre.

La cuina tradicional de la Sénia en imatges

La cuina tradicional de les Terres de l’Ebre és un aspecte del patrimoni immaterial que encara és ben viu en moltes cases del territori. La cuina tradicional senienca en forma part, i comparteix productes i maneres de fer pròpies també de les comarques veïnes de Catalunya, Aragó i el País Valencià.

L’exposició recull en imatges una mostra del receptari senienc, a través d’una selecció d’imatges feta a partir del llibre “La cuina de la Séenia” de Victòria Almuni, Rosa Almuni i Manolo Blesa, que la presenten com una cuina de proximitat, abastida per productes de l’entorn -els horts, el secà, els Ports- i de temporada, adaptada a les possibilitats econòmiques familiars, al món quotidià i al calendari festiu.

Organitza: Centre d’Estudis Seniencs-Antena del Coneixement URV a la Sénia.

LLoc: Vestíbul de la Casa de Cultura de la Sénia. C/Sevilla, s/n, La Sénia

Dates: fins al 30 d’agost

Horari: de 19 a 21 hores.

Paralelo 40, observatori mundial de la dieta mediterrània

El proper 25 de maig, a les 19.00 hores, tindrà lloc al Palau de Pedralbes la presentació del Paralelo 40 – Observatorio de la Dieta Mediterránea. Es tracta d’un projecte impulsat per la Fundació Dieta Mediterrània que té per objectiu la promoció de la investigació interdisciplinària i multisectorial de la dieta mediterrània des de totes les seves vessants: alimentària i agrària, de salut, cultural, econòmica, gastronòmica i mediambiental. Durant l’acte se signarà el protocol d’adhesió per part de diverses associacions i entitats a aquesta iniciativa mundial. La dieta mediterrània està inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Diàlegs Culturals. Menges de Carnaval

Data: Dilluns, 9 de febrer de 2015, a les 19.30 h

Lloc: Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida. C. de Sant Martí – Baixos de l’Esglèsia de Sant Martí, Lleida

Diàlegs Culturals. Menges de Carnaval: “El Ranxo de Ponts”, a càrrec de Judith Inglavaga i “La Tupinada de Lleida”, a càrrec de Ramon Cavero.

Organitza: Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida i La Paeria-Ajuntament de Lleida

Col·labora: Ajuntament de Ponts i Germandat d’En Pau Pi

Per a més informació: actpaurembiaix@gmail.com

Gerres d'oli d'oliva

Conferència col·loqui a càrrec de M. Carme Queralt Tomás, conservadora d’etnologia del Museu de les Terres de l’Ebre, dins el tercer Cicle de conferències: “Patrimoni fora de vitrina”, que té per objectiu apropar al públic en general alguns dels nombrosos elements del patrimoni material que romanen als fons etnològic del Museu, fora de l’accés quotidià del públic. La conferència està dedicada a les grans gerres d’oli d’oliva, també anomenades tenalles, un atuell de tradició antiga i medieval, que encara avui es fa servir per emmagatzemar oli per a casa, en molt rebosts de les Terres de l’Ebre. A partir d’elles es parlarà dels molins i la tecnologia tradicionals per elaborar l’oli d’oliva, i també dels aliments, bé crus bé cuinats, que l’acompanyaven,  desats al rebost tradicional del territori, un costum sa que també perdura.

Data: 15 de maig del 2014, a les 19.30h

Lloc: Sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitza: Antena del Coneixement de la URV, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta.

Més informació: www.museuterresebre.cat 977 702 954

Un exemple de patrimoni immaterial vallenc: la cassola de Dijous gras

Data: dimecres, 19 de febrer de 2013, a les 19:30 h.
Lloc: Seu de l’Institut d’Estudis Vallencs          (Antic Hospital de Sant Roc, C/ Jaume Huguet, 1), Valls.

Conferència: “Un exemple de patrimoni immaterial vallenc: la cassola de Dijous gras” a càrrec de la historiadora Pilar Vives Corbella. Amb aquesta xerrada es vol donar a conèixer un menjar propi que a Valls es va mantenir fins fa ben poc temps. Tot i les variants, sembla ser que la recepta es ben bé la mateixa des del segle XVII.Read More »

Gastronomia dels productes del mar en l'hostaleria del Baix Empordà: una radiografia etnològica

BacallàEl  divendres 14 de juny, a les 19.00h, el Museu de la Pesca organitza una nova sessió del cicle Cultura Viva sota el títol “Gastronomia dels productes del mar en l’hostaleria del Baix Empordà: una radiografia etnològica“. Aquesta conferència serà el marc per a la presentació dels resutalts de l’estudi liderat per la Fundació Promediterrània  “La cuina del peix als restaurants  del Baix Empordà: implicacions per a la indústria turística i el sector pesquer”, que ha tingut com a objectiu descriure, analitzar els trets definitoris i mesurar l’impacte pel territori de la cuina elaborada amb peix als restaurants de la comarca.Read More »

La clotxa i la seua festa. Cuina i patrimoni de les Terres de l'Ebre

M. Carme Queralt. La clotxa i la seua festa. Cuina i patrimoni de les Terres de l’Ebre. Cossetània edicions. Valls, març de 2013, 208 pàgines.

La clotxa és una menja extraordinària; forma part de l’antiquíssima dieta mediterrània de la qual tant se’n parla, perquè és beneficiosa per a la salut. La clotxa i les seves diferents versions: barqueta, canto de pa, cantó, clotxina, crostó, dinar… constitueixen una herència popular que delimita una identitat culinària i també un marc històric i territorial bàsic, les actuals comarques de l’Alt Maestrat, el Baix Camp, el Baix Cinca, el Baix Ebre, el Baix Maestrat, la Franja, el Matarranya, el Montsià, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Les receptes de la clotxa, i altres, apareixen en el llibre a través de documents històrics, medievals i moderns, i de textos literaris, però sobretot amb les pròpies paraules de la gent (forners, jornalers, pagesos, pastors, veremadors…), que la fan part significativa del seu patrimoni i de l’antiga cuina popular d’aquest territori, però també de la seva cuina actual, a partir de les receptes de nova cuina sorgides dels restaurants, i de les nombroses festes i fires que protagonitza. Sens dubte forma part de la identitat del territori.

Editorial: Cossetània edicions. Col·lecció El Cullerot, 58

Més informació: Cossetània edicions