La reducció del finançament públic i els canvis en els models polítics han afectat d’una manera important la gestió dels museus locals i del patrimoni natural.
Quins són els efectes en les activitats, el personal i la funció social d’aquestes entitats? Quins són els reptes futurs a nivell econòmic, social i polític? Com es redefinex el patrimoni en aquest context?.
Perifèria és una revista en línia, iniciativa dels doctorands i doctorandes del departament d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona recolzada per la direcció i el professorat del programa de doctorat. Té per objectiu principal esdevenir una eina de contribució a la gestió del coneixement: un canal de difusió de la recerca desenvolupada, orientada cap a la reutilització de la experiència investigadora dels doctorands i els grups de recerca del departament.
18 i 19 d’octubre de 2012. Filosofia eta Hezkuntza Zientziak Fakultateko Areto Nagusian. Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación. UPV/EHU. Donostia-San Sebastián (Gipuzkoa).
A la dècada dels 60 del passat segle es va iniciar un intens debat en el camp del patrimoni cultural i dels museus que va qüestionar la funció social i el significat cultural de les infraestructures patrimonials i museístiques, a més de les seves pràctiques i mètodes de treball tradicionals. D’aquest procés van néixer noves concepcions del patrimoni cultural, molt més obertes i àmplies que les representades pel patrimoni històric-artístic o monumental. Això va conduir a l’aparició de noves formes d’infraestructures patrimonials com, per exemple, els ecomuseus, els museus de barri, els museus locals, els centres d’interpretació, els museus d’arqueologia industrial o els parcs arqueològics. En l’àmbit teòric un dels seus majors exponents va ser la Nova Museología.
“Identitat”, “democràcia cultural”, “participació social”, “territori”, “desenvolupament local”, “fòrum”, “pluridisciplinaridad” o “valor simbòlic” dels béns culturals són conceptes que es van afermar en el camp patrimonial i museístic. Aquests van donar lloc a un nombre important de nous projectes o van portar la renovació dels ja existents. No obstant això, molts dels projectes han entrat en crisis amb el pas del temps. En les actuals societats diverses i complexes, moltes infraestructures patrimonials no han actualitzat la seva proposta museològica i museogràfica, perdent en gran mesura la seva funció social i significat cultural. No han estat capaços de readaptar-se als nous interessos de les societats locals i del públic. Si no es reinventen, la seva viabilitat està en dubte. Solament la seva pròpia història legitimarà la seva continuïtat i aquella perdrà significació amb el temps.
L’objectiu d’aquest congrés és analitzar i debatre sobre noves propostes museològiques i museogràfiques que legitimin la funció social i el significat cultural d’aquestes infraestructures culturals. El congrés comptarà amb les seccions de ponències convidades i de comunicacions lliures.
Característiques de les comunicacions
Les comunicacions tractaran estudis de cas realitzats en els camps relacionats amb els objectius del congrés.
S’acceptaran fins a un màxim de 8 comunicacions.
Selecció de comunicacions
Els interessats hauran d’enviar un resum adjuntant la següent informació: autor, institució, títol, resum entre 500 i 800 paraules, en qualsevol dels idiomes oficials del congrés (castellà, basc i francès). El termini per a l’enviament de propostes finalitzarà el dia 31 de Maig de 2012.
El resum haurà de contenir tres seccions: a) Aproximació teòrica i metodologia emprada, b) Descripció de l’experiència o l’estudi de cas, i c) Bibliografia.
Adreça de contacte: actividades.oiasso@irun.org
Informació: http://www.irun.org/oiasso/home.aspx?tabid=1
