Etiqueta: gegants

100 anys dels Gegants de Manlleu

museudelterDeixa un comentari

Enguany es compleix el centenari de la primera parella de gegants de Manlleu. El seu origen el trobem a l’any 1923 quan la comissió de festes del carrer Vendrell va encarregar, a petició de Martí Molera, la construcció d’una parella de gegants i diversos capgrossos. Durant aquests cents anys en Jordi i la Montserrat han ballat per carrers i places i amb el temps han esdevingut dues figures icòniques de la imatgeria festiva de Manlleu.

En motiu d’aquest aniversari, des del Museu del Ter i amb col·laboració amb la Colla Gegantera i Grallera de Manlleu, estem buscant fotografies i material històric dels gegants. El nostre horitzó, és una exposició que es farà d’aquí un parell de mesos en motiu de la Trobada Gegantera anual que es celebrarà a Manlleu i que organitza la citada entitat. L’exposició, a més d’explicar la història dels gegants i mostrar els més carismàtics, també posarà l’accent en la importància festiva dels mateixos i com han contribuït a la identitat col·lectiva de la ciutat. Per a la realització de la recerca s’ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Dos nous elements amplien els oficis tradicionals inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner van desenvolupar, entre el 2015 i el 2017, el projecte de l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE); un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre, que va inventariar 100 elements.

Per tal de donar-li continuïtat, les mateixes tres institucions vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), del que el Museu n’ha estat responsable i promotor, per tal d’ampliar i difondre l’IPCITE, i cercar-li aplicacions, per a l’escola, el turisme, la festa, la gestió del paisatge, etc.

Ara el Museu hi suma dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són: “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador, al Baix Ebre i el Montsià” i “L’ofici dels constructors de figures festives, a les Terres de l’Ebre”.

Són el resultat de l’encàrrec de treballs de recerca, realitzats en treball de camp de metodologia antropològica, a la investigadora Ingrid Bertomeu Cabrera, del seguiment tècnic realitzat des del Museu per la conservadora M. Carme Queralt Tomás, i dels treballs d’ampliació a la web de l’Inventari d’Eva Garcia Lleixà.

Les fitxes d’aquests tres antics oficis inclouen informació patrimonial inèdita, dades històriques i etnogràfiques, fotografies i entrevistes orals realitzades en treball de camp, fitxes d’informants i recursos documentals (bibliogràfics, electrònics, etc.) seleccionats només entre els que fan referència directa als oficis en l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre.

L’IPCITE es pot consultar a www.ipcite.cat. Abasta 104 fitxes, més de 1.500 manifestacions, més de 2.000 fotografies, 40 audiovisuals i gairebé un miler de recursos documentals sobre les Terres de l’Ebre.

DOS NOUS ELEMENTS PER A L’INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LES TERRES DE L’EBRE (IPCITE).

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner vam desenvolupar entre el 2015 i el 2017 l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre.

Més tard vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE) per ampliar i difondre aquest Inventari, i cercar-li també aplicacions per àmbits diversos, entre els quals l’escola, la festa, la gestió del paisatge, el joc popular, el turisme, etc.

Ara, el Museu de les Terres de l’Ebre pot sumar a l’IPCITE nous continguts patrimonials, que són resultat de l’encàrrec a Íngrid Bertomeu Cabrera, antropòloga que ja va formar part de l’equip tècnic que va elaborar els continguts dels primers 100 elements que avui integren l’IPCITE, de dos treballs de recerca, que han estat realitzats amb metodologia antropològica i treball de camp.

Es tracta així de dos nous elements emmarcats dins la Categoria 1 de l’IPCITE, titulada: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són els elements “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador al Baix Ebre i el Montsià”: fitxa que correspondrà a l’element 101 de l’IPCITE, i “Els artesans constructors de figures festives” (gegants, bestiari i altres), fitxa que serà el seu futur element 102.

Es restauren els gegants de Torroella de Montgrí del segle XVIII

Museu de la MediterraniaDeixa un comentari

Torroella de Montgrí ha tirat endavant la restauració de les figures velles dels gegants de la vila, que es troben custodiades i són visitables al Museu de la Mediterrània. Els emblemàtics gegants, que varen tenir un ús continuat entre els anys 1758 i 1950, no havien estat mai sotmesos a un estudi i restauració professional, i en alguns punts necessitaven d’una intervenció de conservació que en frenés la seva possible degradació.

Els treballs, que els realitza l’equip de restauradores format per Laia Roca i Idoia Tantull, es realitzaran en dues parts ben diferenciades. Per una part als bustos, els braços i les mans originals del 1758. Aquí es realitzarà un tractament a la policromia: es netejaran i es fixaran els aixecaments de policromia. I per altra part al cos i els cavallets de fusta del 1930-32. Aquí es realitzarà un treball de neteja química, desinsectació, tapat d’orificis de xilòfags i consolidació i estabilització estructural.

Els treballs de conservació i restauració seran basats en la mínima intervenció i el màxim respecte per la integritat i la història de l’obra, amb la voluntat d’aconseguir la màxima estabilitat i millorar-ne la seva lectura. S’aplicaran les tècniques actuals de conservació i restauració amb materials estables i compatibles amb l’obra i entre ells, per garantir al màxim la seva durabilitat i la reversibilitat de les intervencions.

La intervenció estarà acompanyada d’uns estudis per tal de d’avaluar les diferents capes de repolicromats i reparacions que havien tingut els gegants. S’analitzaran les estratigrafies del casc, dels bustos, dels braços i les mans. I es faran anàlisis físico-químics dels materials per determinar-ne la seva composició i saber com s’havien reparat antigament.

Els treballs s’estan realitzant a la sala d’exposicions temporals del Museu de la Mediterrània i s’estan fent de cares al públic. En aquests moments es poden observar des del carrer i a partir d’aquesta setmana, tothom que vulgui podrà entrar a la sala els dimecres i divendres, de 10 a 12 h, amb les mesures de preventives i de seguretat sanitàries corresponents, i veure de ben a prop com treballa l’equip de restauració.

A més a més, per tots aquells que vulguin conèixer tots els detalls a fons, el divendres 11 de desembre, a les 19 h, es realitzarà una conferència al mateix museu per exposar públicament tots els treballs realitzats.

Presentació de la “Recerca per a la recuperació del gegant negre de Cervera”

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

Dimarts 17 de setembre a les 19h

Auditori Municipal de Cervera

Presentació de la recerca etnohistòrica que va dur a terme sobre els Gegants de Cervera, l’antropòleg Lluís Àngel Bellas Melgosa. En concret sobre el projecte de recuperació del gegantó negre de Cervera. 

A banda de la presentació de la recerca, es signarà el document de dipòsit del pergamí escrit a mà del Gegant vell de 1948 al Museu de Cervera. El primer objecte per a la creació de la “Casa de les Festes de Cervera”.

L’acte es realitza en el marc de l’Isagoge i la Festa Major del Sant Crist 2019, i com a prèvia de l’estrena del mateix gegant el dissabte a les 17.40h.

Montgrí. Una història de gegants Un homenatge a l’imaginari festiu de Torroella

Museu de la Mediterrania1 comentari

El Museu de la Mediterrània i l’Associació d’Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí produiran aquest any l’exposició “Montgrí. Una història de gegants”.

Aquesta exposició que s’inaugurarà el 24 d’agost a les 18.30 h, coincidint amb la Festa Major de Sant Genís, és comissariada per Xavier Cordomí expert en el món de la imatgeria festiva de Catalunya i gran coneixedor del seguici Torroellenc.

logotip exposició

Després de diferents anys treballant per la consolidació de l’imaginari festiu de Torroella, l’última dècada s’ha creat una nova àliga i un nou drac, es va creure oportú que era el moment de produir una exhaustiva exposició històrica dels elements festius de la vila. L’objectiu és realitzar una exposició des de la primera data documentada fins l’actualitat, vinculant la presència o l’absència d’aquest elements a la quotidianitat i l’excepcionalitat de la població i dels seus vilatans.

L’exposició serà una mirada als fets i esdeveniments festius importants en els que el gegant i la gegantessa, els capgrossos, el drac, l’àliga i els músics han estat protagonistes. Però, al mateix temps, posarem la lupa i farem aflorar l’impacte que sobre la societat torroellenca tenen aquests personatges. Volem que a l’exposició tinguin espai modistes i cosidores, fusters i metal·listes, perruquers i pintors, conservadors, mantenidors, portadors… la gent de Torroella que ha estat al voltant dels gegants i que fins ara han estat anònims.

Llegeix més »

Recuperació del gegant negre de Cervera

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

gegant negre de cervera

Dissabte 4 de maig a les 18.30h

Sala Francesc Burieu

Els dies 3, 4 i 5 de maig de 2019 Cervera, Capital de la Cultura Catalana 2019, serà l’escenari de la quinzena edició del Recercat. Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, organitzada per l’Institut Ramon Muntaner.

El museu de Cervera hi  participem presentant la nostra recerca: Recuperació del gegant negre de Cervera, a càrrec de l’antropòleg Lluís Bellas, l’estudiós que l’ha dut a terme.

Una mirada plural sobre el folklore de les Terres de l’Ebre

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

Tortosa_jornadesPatrimoni-1

La quarta edició de les Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, organitzades anualment a Tortosa, porta per títol “Xalant, treballant i pregant. Una visió del folklore de les Terres de l’Ebre”. Una setmana de ponències que tenen per objectiu homenatjar la figura del músic i folklorista Joan Moreira, i també reconèixer la importància del seu llegat.

Hi participaran com a ponents especialistes de diferents disciplines (antropologia, etnografia, literatura, llengua, música…), relacionades amb el patrimoni etnològic i immaterial i amb la cultura popular de les Terres de l’Ebre: Claire Guiu, Joan Vidal, Xavier Aixendri, Josep M. Gasulla, Ramon Miravall, Vicent Pellicer, Àngels Castellà, Joan Carles Borrego, Maria del Carme Oriol, Mònica Sales, Roc Salvadó, Arturo Gaya, lo Noi, lo Mut de Ferreries, M. Carme Queralt, Jan Grau, M. Cinta Llasat, Laura Borràs i Carles  M. Castellà.

L’activitat està reconeguda pel Departament d’Ensenyament com a activitat de formació permanent del professorat.

Organitzen: Ajuntament de Tortosa i Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Col·laboren: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Ebre i Llibreria La 2 de Viladrich.

Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo

Dates: del 12 al 16 de novembre de 2018

Horari: de 18.00 a 21.00h (15 hores lectives)