Etiqueta: memòria oral

La oblidat ofici de faroner, a la província de Tarragona.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

En el marc del Festival Orígens, projecció del documental “Llars de llum”, de 50 minuts, dissenyat com a un Treball de Fi de Grau per quatre joves estudiants de Periodisme a la URV, que és fruit de nou mesos de treball durant el 2021, i té per objectiu, més enllà de ser un producte acadèmic, el de posar en valor l’evolució de l’ofici dels faroners, amb la finalitat d’impulsar el reconeixement del Patrimoni marítim i històric de la província de Tarragona.

La peça dibuixa el trànsit que va existir per passar de la mà humana a la tecnologia, i sobre quin paper tenen els faroners actualment i en el seu futur immediat. Encara avui hi ha dos faroners a la costa tarragonina que hi viuen als fars, a Salou i la Ràpita.

Així, l’audiovisual de Clara Marquiegui, Joel Medina, Sandra Pérez i Raül Rodríguez, directors, productors i responsables del documental, produït amb el suport del Port de Tarragona, fa, així, un recorregut pel passat, el present i el futur dels fars de la província de Tarragona, que es troben sota la responsabilitat del Port de Tarragona; amb els canvis que ha produït l’automatització al sector.

Inclou, entre d’altres testimonis, persones expertes en seguretat marítima, responsables dels patronats de turisme i dels museus del territori, i de dos dels protagonistes de la història dels fars, els faroners del Port de Tarragona, Juanjo Heredero, Carlos Moral i Jose Maria Moral, ja jubilat de l’ofici.

Organitza: Festival Orígens. Ajuntament de la Ràpita.

Data: Dissabte 8 d’octubre de 2022.

Horari: 18.30 h

Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre. La Ràpita.

Més informació: https://agenda.cultura.gencat.cat/content/agenda/ca/article.html?article=20220928053

TALLER DE MEMÒRIA ORAL: Presa de consciència i primer moviment feminista a Santa Perpètua durant el tardofranquisme i la transició

Institut Català d'Antropologia (ICA)Deixa un comentari

Divendres 30 de setembre de 2022 a les 18.30h.

Intervindran: Manuel Delgado, Sarai Martín (membres del Grup Cultura popular i conflicte/ICA), Rosa Rovira i Agustina Silgado (ex-membres del Grup de Dones de Santa Perpètua).

El taller presenta els resultats d’una recerca etnohistòrica duta a terme del 2020 al 2022, l’objectiu de la qual ha estat recollir i analitzar la memòria oral de dones que es van comprometre en la lluita antifranquista i la consolidació del moviment feminista al municipi vallesà de Santa Perpètua de Mogoda, durant els últims anys del règim fins a la fi de la transició democràtica. L’activitat es proposa tractar el paper que jugaven les dones en l’estructura d’oposició contra el règim, des d’un enfocament que col·loqui en el centre la importància de la recuperació a escala local de la memòria democràtica i de la lluita a favor dels drets de la dona.

Lloc: Centre Cívic El Vapor, C. Enric Granados 16, Santa Perpètua de Mogoda.

Organitza: Institut Català d’Antropologia i Grup Cultura Popular i Conflicte/ICA. Col·labora: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). En el marc dels 15ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2022-2023. Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

Objectes que ens parlen

Museu de la MediterraniaDeixa un comentari

Amb el pas dels anys, hi ha molts oficis que han anat desapareixent: l’espardenyer, l’esparter, el baster, el boter, el carreter, el mitjoner… i d’altres han sofert un canvi radical en seva manera de realitzar-se: el fuster, l’apicultor, el ferrer, el forner… De tots aquests oficis, al fons de reserva del Museu de la Mediterrània en tenim objectes relacionats. Malauradament, moltes d’aquestes eines ens són desconegudes o en tenim poca informació.

Ara el Museu de la Mediterrània impulsa un nou projecte de recerca enfocat a obtenir informació i dades rellevants dels objectes que es salvaguarden en el Fons de Reserva del museu i que estan relacionats amb aquests antics oficis.

L’objectiu de l’activitat és trobar persones que ens puguin ajudar a identificar i documentar bé aquests elements a través de sessions temàtiques centrades en un ofici en concret. En el transcurs de l’activitat es mostrarà part del material que guardem al fons de reserva amb la intenció que ens ajudeu a obtenir la major quantitat possible d’informació. Així “Objectes que ens parlen” pretén recuperar la memòria d’eines d’oficis antics a través de la col·laboració ciutadana.

Aquest treball ens aportarà una millor catalogació del fons de reserva que ens permetrà millorar la informació etnològica que tenim dels objectes tant per a investigadors com per a centres relacionats amb l’educació de tots els nivells i també pel públic en general. A la vegada, serà una manera d’apropar aquesta informació a la població de Torroella de Montgrí i del Baix Ter, ja que la gran majoria de les eines d’oficis que hi ha al Fons de Reserva del Museu de la Mediterrània provenen del territori.

La primera sessió serà el dijous 29 de setembre a les 17h i treballarem objectes relacionats amb eines de fuster.

.

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • “Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • “Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • “El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • “Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

L’extracció de sal a la Ràpita, Patrimoni Etnològic i Immaterial

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Ha finalitzat la recerca “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, encarregada pel Museu de les Terres de l’Ebre (dins el programa Ajut a la recerca etnològica a les Terres de l’Ebre 2022) a l’historiador rapitenc Enric López Vidal, per tal de documentar, en treball de camp etnogràfic, el Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial associat a l’extracció de la sal, a les Salines de la Trinitat, ubicades ala badia dels Alfacs, concretament a la punta de la Banya, al terme municipal de la Ràpita. Són les úniques salines marines que es conserven avui en actiu a Catalunya.

Es tracta d’una activitat productiva avui industrial, que manté però un procés de producció arrelat a l’activitat extractiva tradicional, de caràcter manual, que els saliners van desenvolupar durant molts segles en diferents punts del delta de l’Ebre, especialment durant l’edat mitjana i la moderna. La recerca ha seguit la metodologia establerta per la del Departament de Cultura, per a la recerca en projectes de Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial.

S’ha concretat en diferents materials i suports: la redacció d’una memòria explicativa, l’enregistrament i la transcripció de les entrevistes orals fetes a diferents persones (tres homes i una dona), directament vinculats amb el treball a l’interior de les instal·lacions de les Salines de la Trinitat (tant; la localització de fotografies històriques particulars; un reportatge fotogràfic fet ara per l’investigador en treball de camp; i una selecció de recursos bibliogràfics, que fan referència directa a aquestes Salines del delta de l’Ebre. Les fotografies històriques aplegades mostren com era la vida quotidiana a les Salines, fa unes dècades, quan s’hi vivia permanentment, i han estat cedides per particulars, com fotografies. No va ser fins a  mitjans del s. XX que hi van arribar aspectes tant importants com ara la mecanització, la llum elèctrica i les comunicacions per terra.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·laboració: Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Ràpita i el Museu de la Mar de l’Ebre.

12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2022. Dins la pandèmia al Museu de Cervera

Museu Comarcal de CerveraDeixa un comentari

7 i 8 de juliol al Museu de Cervera

Mostra de produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i el patrimoni etnològic en general que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, totes sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Alhora, la mostra també pretén il·lustrar com en les últimes dècades l’audiovisual ha penetrat en l’etnografia i vol posar en relleu com la recerca etnològica s’ha servit de l’audiovisual per documentar i explicar allò que ha investigat.
Tot seguit us presentem la programació que hem preparat a casa nostra.

Els primers anys del franquisme: repressió exili i resistència

Museu de la MediterraniaDeixa un comentari

Aquest mes de maig torna una nova edició de les Jornades de Memòria Històrica Local de Torroella de Montgrí impulsades pel Museu de la Mediterrània. Aquestes jornades que tenen com a objectiu recuperar la memòria històrica de la vila i dels seus habitants aquest any es centren en els primers anys del franquisme.

Després de tres anys de guerra civil… el poble pateix una llarga postguerra. El 1939 s’inicia un període marcat per la pobresa, la gana i les represàlies contra els republicans derrotats. Uns anys on la cruel dictadura militar anirà esclafant tot aquella resistència que sorgeixi contra el règim, com ara els maquis, i es començarà a forjar una societat que haurà d’aixecar de nou el país. La postguerra serà una època austera per les mancances, i dura per les represàlies i la por. I amb molts de silencis, molts dels quals han arribat als nostres dies.

Per aquest motiu el Museu de la Mediterrània impulsa aquestes Jornades de Memòria Històrica Local. Perquè pensem que aquests silencis no ens poden fer perdre la memòria d’un temps i d’un país. Treballem per fer-la aflorar i recuperar-la per la societat del futur.

El programa de la quarta jornada és el següent:

En aquesta edició s’iniciarà una nova acció anomenada “Tertúlies de memòria”. Durant el transcurs de les Jornades de Memòria Històrica Local programem dues jornades on volem recollir la memòria oral de tots aquells que ens vulguin transmetre els records i les vivències sobre la postguerra i els primers anys del franquisme. Serà un espai on a partir de grups reduïts de persones, i de forma distesa, volem recuperar aquest passat que no podem deixar perdre. Les tertúlies seran els dimecres 18 i 25 de maig, a les 19 h.

Cultura Viva 2022: “El comerç a Amposta els inicis del s. XX”

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Les investigadores Sabina Colomé i Ariadna Reverté faran la conferència, oberta al públic en general, titulada “Comerç i comerciants d’’Amposta a principis del s. XX”, que difondrà els resultats de la seva recerca etnogràfica i documental sobre el tema, basada en l’estudi dels continguts obtinguts de la memòria oral de diversos antics comerços ampostins i la consulta d’hemeroteca històrica. Una rererca que va ser becada pel Museu amb un “Ajut per a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre”, el 2020, i que ha estat recentment finalitzada.

Es tracta de la primera de les dos activitats del Cicle de conferències del programa Cultura Viva 2022, organitzat a Amposta pel Museu de les Terres de l’Ebre, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Amposta.

La conferència forma part també de la XIV Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, aquest any dedicada al comerç de la ciutat, i complementa l’exposició “Comerç al servei de la ciutat. Amposta al tombant dels s. XIX i XX”, que el Museu estem organitzant conjuntament amb l’Ajuntament d’Amposta i el Departament de Cultura, i que s’inaugurarà el proper 19 de maig.

Quatre dels comerços recercats per les investigadores són avui centenaris, i entre ells es troba la Joieria Salvadó, fundada el 1902, a la qual pertany la imatge.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament d’Amposta.

Data: divendres 6 de maig de 2022

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. http://www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat Tel. 977702954

Cultura Viva 2022

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural1 comentari

Després de la presentació de la recerca “Festes del mar”, realitzada el passat 20 de febrer a Calafell per part de l’Institut d’Estudis Penedesencs, l’edició d’enguany del programa Cultura Viva continua a Esterri de Cardós amb la jornada “La recuperació de la memòria oral al Pirineu: tècniques, metodologies i estratègies“, organitzada per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

El programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2022 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat vint-i-una activitats en divuit poblacions diferents.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: l’etnobotànica en relació a les begudes tradicionals i a la medicina popular, el món marítim, el comerç local, la pedra seca, la cuina tradicional, el despoblament, el paisatge, la producció informal de tabac, la terrisseria… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

“Desvetllem la memòria de la colònia de Borgonyà”

museudelterDeixa un comentari

Des del Museu del Ter, amb l’Associació de veïns de Borgonyà i l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, continuem organitzant els tallers de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de Borgonyà”. Els divendres a la tarda ens trobem al casal de Borgonyà i amb l’ajuda dels assistents fem una activitat de memòria oral centrada en la  participació i documentació col·lectiva de fotografia històrica. En el següent vídeo podeu veure la dinàmica de l’activitat i si us animeu, participar-hi.

La colònia tèxtil de Borgonyà és una de les colònies industrials més emblemàtiques de Catalunya. Va començar a funcionar a finals del segle XIX (1895) de la mà dels escocesos Coats, anys més tard i fruit de l’aliança amb la família Fabra de Barcelona van formar el grup Fabra i Coats. Tot i la finalització de la producció l’any 2000 la colònia encara manté una població de més de 400 habitants amb un intensa vida cultural.

Data: Els divendres a la tarda (de les 16h a 18h) durant la primavera de 2022.

Lloc: Casal de Borgonyà. Carrer Girona. Colònia de Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló)

Per a més información: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat