Cameroon: anti-covid witches Dir. Régis Michel, 2021
El documental explora els remeis elaborats pels ewondo per combatre la COVID-19 al Camerun, un país africà de 27 milions d’habitants que ha reportat unes taxes molt baixes de casos de COVID i de morts per aquesta malaltia.
Sessió conduïda per: Anaïs Madera Roldán (GRAIC/ICA, GREMHER/UB i GIRRPO/ICA), Josep M. Comelles (GRAIC/ICA; M.D.; Ph.D MARC-URV) i Amanda Bernal (GRAIC/ICA, Visual Trust (UB), IVAC/ICA).
Dimecres 19 d’octubre a les 18.00h.
Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona. Entrada lliure
Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA) i Museu Etnològic i de Cultures del Món. En el marc de la 12a la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
“Vull ser pastora” de Maria Velasco será la protagonista d’una nova sessió de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter en el marc de l’’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Enguany es celebra la 12ª Mostra i des de fa unes edicions té caràcter multiseu i combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.
En aquest cas, el documental retrata la història de la Cati, una pastora de vuitanta anys que cada dia pastura el ramat en terres empordaneses. Viu i treballa sola, però tot i la duresa de l’ofici afronta el dia a dia amb energia i felicitat. Una història senzilla, però commovedora que reflexiona sobre el valor de la vida.
L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya organitza la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. La Mostra des de fa unes edicions, té caràcter multiseu, i combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. En aquesta edició, la Mostra projectarà més de 40 films distribuïts en 36 sessions que tindran lloc a 18 poblacions de Catalunya durant l’estiu i la tardor de 2022.
I per desè any consecutiu, el Museu del Ter hi participa i durant aquesta tardor celebrarà 8 sessions en diferents poblacions d’Osona i el Ripollès. Concretament es celebraran a sis poblacions diferents: Manlleu (2 sessions); Vic (2 sessions); Ripoll; Torelló; Taradell i Roda de Ter. Entre aquestes sessions hi ha documentals i filmacions actuals, casos de les sessions celebrades a Ripoll, Vic i Manlleu, mentre que també hi ha 4 sessions que serviran per visualitzar i incentivar la recuperació d’antigues filmacions amb un clar interès etnogràfic.
La primera d’aquesta sessions s’ha organitzat conjuntament amb el Cineclub Vic i veurem el film d’Alexandre Koberidze (Georgia) “Què veiem quan mirem cap al cel?” on una jove parella decideix citar-se en un bar després de coincidir diverses vegades pel carrer. Però, com en un conte de fades, víctimes d’una estranya maledicció, el dia de la trobada els dos han canviat d’aparença i són incapaços de reconèixer-se. La pel·lícula de Koberidze, hàbil narrador d’històries i atent espectador de la societat que l’envolta, fa un retrat on ressalta el valor de la vida en comunitat, de l’estima i de la innocència de l’amistat primerenca. Un ritme harmònic d’escenes quotidianes.
La pandèmia de covid19 ha marcat les nostres vides els darrers anys d’una manera notòria i generalitzada. Ha provocat (i encara provoca) tota mena de modificacions en les relacions humanes, tant a gran escala com a petita.
Alguns dels films que es projecten en el marc d’aquesta edició tracten sobre aquestes alteracions des de la perspectiva de determinats grups humans: per orientació sexual, grups d’edat, migrants, curadors… Però també, i com sempre, els films de la temàtica transversal de la mostra es combinen amb aquells que són d’interès per als públics habituals de les entitats organitzadores.
Aquest any, la programació que es presentarà des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu serà la següent:
03 agost 22.00 h SESSIÓ “PIRINEU RECUPERAT” Verd madur Dir. Rafel Gil, 1961 Film de referència per a una generació de pirinencs i de joves arreu de Catalunya. Basat en la novel·la de Josep Virós. Versió doblada en català que s’estrenà el 1968.
04 agost 22.00 h SESSIÓ “PIRINEU RECUPERAT: FILMS DEL CINEASTA AMATEUR PIUS MESTRE” -Pallars. Vall d’Àneu. Aran 1979, 22‘ -Del Gerber a la Vall d’Aran 1961, 25‘ -Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes, 1981, 27’ Dir. Pius Mestre Films del cineasta amateur i excursionista Pius Mestre, realitzats durant les vacances personals o en excursions col·lectives d’empresa. Permeten recuperar, com sempre dins les sessions Pirineu Recuperat, imatges i paisatges pirinencs de fa més de 40 anys enrere, i el turisme d’entre els anys 60 i 80. Col·labora: Filmoteca de Catalunya.
05 agost 22.00 h SESSIÓ “MOSTREMP SOBRE RODES” Selecció dels curtmetratges més destacats de l’edició de l’any 2021 del festival Mostremp, que té lloc a Tremp (Pallars Jussà). Coorganitza: Mostremp sobre rodes.
Un estiu més torna al Museu de la Mediterrània les projeccions de cinema a la fresca dins la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Aquesta és una activitat que el museu organitza com a antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya (OPEI). La mostra presenta, en un format multiseu a diferents localitats de Catalunya, produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i el patrimoni etnològic en general que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, totes sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.
En aquesta dotzena edició de la Mostra de Cinema Etnogràfic la programació del Museu de la Mediterrània inclou la projecció de diferents films on apareix la pandèmia de la Covid19. Aquesta pandèmia, que ha sacsejat tant les nostres vides els dos últims anys ha tingut, i tindrà, un impacte important sobre la societat, i la mostra de cinema ho volia reflectir.
L’esdeveniment podrà seguir-se en format presencial al Palau de Congressos de Boltanya, o virtualment a través de la plataforma FESTHOMETV.
En aquesta edició, setze documentals provinents dels quatre continents han estat seleccionats per ser exhibits al festival. A més d’optar al “Premio Espiello” al millor documental, dos dels films competiran pel “Premio Espiello Choven” i cinc pel “Premio Espiello Pirineos”. Un jurat internacional serà l’encarregat de decidir el palmarès.
L’entrada a la sala és gratuïta i sense reserva fins a completar l’aforament. Per accedir al visionat del festival online s’ha d’entrar a FesthomeTv, registrar-se a la web, cercar Espiello i seleccionar la sessió desitjada.
Amb motiu del 50è aniversari de la Coral Esplai de Roda de Ter, presentarem els moments més emblemàtics d’aquest grup coral format l’any 1970 i que va estar apadrinat en la seva presentació per la Coral Sant Jordi. La Coral Esplai dirigida pel músic Xavier Baurier va fer concerts arreu de Catalunya i també a l’estranger. El seu darrer concert va tenir lloc l’any 1995. Amb aquest documental, i de la mà del que havia estat director de la coral i gent vinculada a la mateixa, repassarem la seva trajectòria.
La Mostra, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb diverses entitats, entre aquestes el Museu del Ter, combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.
Data: Dissabte 27 de novembre de 2021 a les 19h
Lloc: Museu Arqueològic de l’Esquerda. Av. Pere Baurier s/n. Roda de Ter
“Las Chicas de la Saphil” és un documental centrat en els testimonis i per tant en la memòria oral. Són les protagonistes les que ens expliquen, en primera persona, com van viure aquesta experiència tan singular i que ha tingut molta importància al Ripollès. En aquesta comarca i des de mitjans del segle XIX, s’hi van instal·lar una quinzena de colònies. Una d’elles, és la colònia de Santa Maria, o també coneguda com el Roig. L’any 1920 la va comprar la “Societat Anomnima de Peinaje e Hilatura de Lana”, la SAPHIL, una empresa tèxtil amb seu a Terrassa. A partir dels anys seixanta aquesta fàbrica va fer una important renovació de maquinària que requeria a la vegada d’u increment notable del nombre de treballadors. A partir d’aquí va néixer el projecte anomenat “Centro experimental de enseñanza media de la empresa Saphil”. Aquest projecte consistia a buscar noies de 14 o 15 anys, que volguessin treballar i estudiar per fer el BUP, el Cou o cursos de formació professional. També havien de netejar i cuinar a la residència on vivien. La residència-escola era gestionada per un grup de dones seglars i l’escola tenia un director. Aquest projecte va néixer l’any 1963 i va acabar l’any 1986, durant aquests vint-i-tres anys hi van passar més de 900 noies, la majoria provinents de províncies del nord d’Espanya, principalment de Lleó.
El documental, és fruit d’una col·laboració entre el Museu del Ter i el Museu Entogràfic de Ripoll, amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i es projecta en el marc de la 11a Mostra de Cinema Etnogràfic. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és “La mirada de gènere” i és que la història l’expliquen els vencedors, i la societat els homes. Per sort, però sobretot gràcies a l’esforç de moltes dones implicades, aquest panorama va canviant a poc a poc. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal. El documental “Las chicas de la Saphil” n’és un bon exemple.
Els germans Caballeria eren uns coneguts corders i espardenyers de Manlleu. L’any 1987 en Joaquim Albareda, l’Assumpta Tort i l’Imma Domènech, historiadors, els varen entrevistar per documentar-ne l’ofici. Amb filmacions de Josep M. Roma i fotografies de Joan Domènech, varen documentar aquest ofici que passats més de 30 anys recuperem en el marc de la Mostra de Cinema Etnogràfic. El muntatge audiovisual actual és obra de Guillem Roma.
La Mostra, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb diverses entitats, entre aquestes el Museu del Ter, combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.
Activitat gratuïta. Cal reserva prèvia clicant a l’enllaç https://bit.ly/3oC6FSt, trucant al 938515176 o enviant un correu electrònic a info@museudelter.cat
En el marc de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
27 d’octubre de 2021 a les 18.00h. 3a Sessió: DONES DEL TERRITORI
PROJECCIÓ DOBLE:
Entre el dia i la nit no hi ha paret, Col·lectiu Espigolaores (València, 2017, 60’) Primer treball documental del col·lectiu Les Espigolaores. Es tracta d’un documental sobre dones que viuen o han viscut a l’Horta de Campanar, la Partida de Dalt o a la desapareguda Partida del Pouet, a València. A través dels seus relats s’aborden les seves pràctiques, coneixements i experiències de vida, i es qüestiona la imatge masculinitzada que sovint hom projecta d’aquest territori. El documental parteix de la memòria de les dones i de llurs subjectivitats per reivindicar, des d’allò quotidià, els sabers invisibilitzats i desplaçats que han format part de la construcció del territori, i es presenta com una eina per repensar el present. Una mirada crítica sobre el model de desenvolupament urbanístic dut a terme a València durant les últimes dècades recorre el documental.
Crònica d’una joventut, retrats de l’acció col·lectiva, Anna Fonoll Tassier (Tarragona, 2019, 37’) Recull de testimonis de joves tarragonins. El documental ens acompanya a conèixer les seves expectatives de com habitar la ciutat.
La sessió comptarà amb la presència de les directores del documental: Col·lectiu Espigolaores i Anna Fonoll. Presentada per: Josep Roca (IVAC. Grup de Treball sobre Antropologia, Imatge i Cultura Visual-ICA).
Lloc: Sala Pi i Sunyer. Institut d’Estudis Catalans (IEC), carrer del Carme 47, Barcelona.
Organitza: Institut Català d’Antropologia i Grup IVAC. Grup de Treball sobre Antropologia, Imatge i Cultura Visual. Amb la col·laboració del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) i Institut d’Estudis Catalans (IEC).
