Coneixements tradicionals sobre el mar i la meteorologia marina, a Converses de Taverna

Divendres 11 de març, el restaurant Can Blau de Palamós serà l’escenari d’una nova sessió de Converses de Taverna, l’activitat etnològica dirigida a documentar i difondre el patrimoni immaterial de la Costa Brava per mitjà del testimoni de la gent de mar.

En aquesta ocasió, parlarem sobre els coneixements meteorològics tradicionals entre la gent de mar, dels vents, dels núvols i les onades, de l’expertesa a l’hora de predir el temps en mar. Perquè viure de la pesca o de la navegació implica conèixer el medi on es treballa i especialment preveure la meteorologia, un element molt arrelat en la consciència dels pescadors i generador de tot un corpus de coneixement que, a poc a poc, s’ha anat debilitant entre les generacions més joves. 

Parlarem amb Josep Pascual, observador del temps de l’Estartit, amb Josep Llàtser, pescador artesanal retirat, i amb Francesc Benaiges, armador i patró d’arrossegament, per conèixer com el coneixement expert, acumulat i llegat durant generacions, permetia a la gent de mar llegir els núvols, anticipar el mal temps, preveure una gropada, decidir sortir o no a la mar. I com tot va canviar amb la popularització de la informació meteorològica actual.

Quin paper té avui aquest coneixement del temps en la presa de decisions? Quins són els fenòmens més comuns? Com es transmetia el coneixement tradicional? Ens formularem aquestes i moltes altres preguntes al llarg de la sessió.

Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial

Folch Monclús, Rafel; Ramírez Boixaderas, Elena (2021) Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Materials d’Etnologia de Catalunya; 4), 101 p.

La Convenció del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO suposà un nou impuls patrimonial arreu. A Catalunya, l’estudi, divulgació, promoció i salvaguarda del patrimoni cultural immaterial és una línia de treball que s’ha anat obrint pas amb fermesa al llarg de les darreres dècades a partir de la tasca de l’etnologia i del patrimoni etnològic, contribuint decididament al creixement i a la diversificació del patrimoni cultural català.

En aquest context, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat un nou volum, el número 4 de la col·lecció Materials d’Etnologia de Catalunya, que porta per títol Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial. La publicació, obra d’Elena Ramírez i Rafel Folch, representa una línia de continuïtat amb el volum anterior, Metodologia de recerca etnològica, publicat dins la mateixa col·lecció l’any 2010. Aquest nou volum vol ser una guia que, des del marc de l’etnologia, proporcioni algunes orientacions teòriques i tècniques per al desenvolupament de projectes d’inventari, documentació i/o recerca del que coneixem com a patrimoni cultural immaterial (PCI). Així doncs, aquesta nova publicació també vol ser una eina de reivindicació i visibilització d’una línia de treball, la de l’estudi, divulgació, promoció i protecció del patrimoni etnològic, que aprofitant la puixança del patrimoni cultural immaterial caldria reforçar.

En línia:

Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial

Materials d’Etnologia de Catalunya (col·leccions del Departament de Cultura)

El duríssim món de les dones a les presons franquistes.

Dins el cicle de conferències “Biografies Ampostines”, la jove Ariadna Tomàs farà la conferència “Teresa Caballé Verge. Repressió, oblit i silenci a les presons franquistes”, que farà difusió d’una part del seu Treball de Recerca de Batxillerat titulat “La lluita silenciada: el cas de set ampostines entre les reixes franquistes”, que va obtenir el XIII Premi de Recerca de Batxillerat “Ciutat d’Amposta”.

La investigació històrica d’arxiu de l’autora i la memòria oral dels familiars de Teresa Caballé han permès reconstruir, a tall d’exemple de molts altres casos,  allò que va suposar-li passar per la presó. La conferèncioa farà un repàs de la seva detenció el 5 de setembre de 1938, als 23 anys, per formar part de l’agrupació Juventudes Libertarias, el consell de guerra que se li va realitzar a Benicarló, la pena que el franquisme li va imposar, el procés penitenciari que va patir a la presó de les Oblates de la ciutat de Tarragona amb les duríssimes condicions de treball de les presons franquistes femenines, i la seva final lliberació el 12 de setembre de 1950.

Activitat gratuïta, amb aforament limitat a 50 persones, per ordre d’arribada.

Organitza: Campus Extens de la URV a Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona

Data: 24 de febrer de 2022

Horari: 19 h.

Lloc: Sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Més informació: Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat www.urv/antenes_coneixement/

El Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre en edició digital.

La Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, celebrada des de l’any 2000, és una de les eines amb les quals, cada any, el Museu de les Terres de l’Ebre, antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Departament de Cultura, reflexiona i fa difusió, anualment, sobre un dels molts aspectes i temàtiques possibles que giren entorn del Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre, tant entre els especialistes i persones directament implicades en el tema tractat com entre els aficionats al món cultural i el públic en general.

Ara es presenten en dos volums digitals les actes de les seves darreres vuit edicions (X-XVII), que corresponen als anys 2012 fins al 2019, en un acte presidit per l’Il·lm. Sr. Adam Tomàs, alcalde d’Amposta i president del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, i la Sra. Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Recullen els continguts de les següents jornades: “La música popular, del folklore a la construcció de la identitat”, Santa Bàrbara 2012; “La jota ballada a les Terres de l’Ebre”, Móra la Nova 2013; “L’aprofitament de l’aigua a les zones de muntanya”, Arnes 2014; “El teatre popular”, Roquetes 2015; “Les festes populars a les Terres de l’Ebre”, Alcanar 2016; “Les plantes remeieres. Recol·lecció, distribució i usos tradicionals”, Riba-roja d’Ebre  2017; “La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral”, la Fatarella 2018; i “L’horta i el fruiterar”, l’Aldea 2019.

La Jornada, organitzada pel Departament de Cultura, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, té caràcter monogràfic, i itinera de forma anual i rotativa per les quatre comarques de l’Ebre, amb la col·laboració de l’ajuntament i d’una entitat locals. 

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Data: 10 de febrer de 2022.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. C/Gran capità, 34. 43870 Amposta.

Horari: 18 h.

Més informació:  T. 977 702 954 info@museuterresebre.cat

I Congrés Internacional de Patrimoni Cultural Immaterial.

De l’11 al 13 de maig de 2022

Format online

El I Congrés Internacional sobre Patrimoni Immaterial. Noves experiències, nous horitzons és una activitat organitzada pel projecte de recerca sobre Patrimoni Immaterial (PINMAT) i el Grup de Recerca d’Antropologia en Patrimoni (GRAP), a més compta amb la col·laboració de diferents universitats i institucions. Pretén acollir tant a investigadors com a professionals i organitzacions dedicades al patrimoni cultural immaterial (PCI) per a reflexionar sobre les seves diferents dimensions des d’una perspectiva internacional, en les temàtiques que poden veure’s en els simposis i conferències planificades.

Aquest Congrés online té com a objectiu abordar diverses qüestions relacionades amb la recerca i la gestió del patrimoni cultural immaterial (PCI) des d’una perspectiva internacional, amb especial èmfasi en els seus aspectes socials, polítics i econòmics. Plantejat des d’una perspectiva interdisciplinària, el Congrés està obert tant a investigadors com a professionals i organitzacions dedicades al PCI per reflexionar sobre les seves diferents dimensions: la seva salvaguarda, les seves possibilitats turístiques, les experiències de bones pràctiques en la seva gestió, la seva musealització i els seus reptes de sostenibilitat, entre d’altres. Seran benvingudes comunicacions més genèriques i també estudis de casos o experiències de pràctiques del PCI. Especialment en l’actualitat, la pandèmia ha assenyalat les debilitats del PCI i també la seva resiliència, el que ens permet abordar els reptes de futur d’aquest patrimoni.

PROGRAMA

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

Informació: congres.pci@ub.edu

4at Trobada de Fiscorns de Catalunya

El Museu de la Mediterrània acollirà 4a Trobada de Fiscorns de Catalunya, una trobada professional dedicada als músics que toquen el fiscorn. Tot i que la jornada està dirigida als professionals, amb l’ànim i les ganes de fer alguna cosa més per aquest instrument, molt apreciat i estimat, però alhora molt oblidat i desconegut s’ha programa un concert de fiscorn obert a tothom.

Un concert on es tocaran composicions d’estrena absoluta i escrites per a aquesta ocasió, i hi haurà un extens repertori de composicions per a cambra de fiscorns. El concert comptarà amb peces escrites per Jordi Molina, Agustí Pedrico, Ferran Reig i Lluc Vizentini, i seran tocades per grans fiscornaires d’arreu de Catalunya.

A la tarda, i de forma interna, es constituirà l’Associació de Fiscorns de Catalunya (FISCORN.CAT). Una associació que neix amb l’ànim i les ganes de treballar per aquest instrument sobretot en el camp de la pedagogia i el repertori. Els objectius principals d’aquesta associació seran: vetllar pel desenvolupament del fiscorn en els estudis de grau professional i el grau elemental, potenciar la metodologia a tots els nivells, impulsar la difusió del fiscorn en tots els àmbits possibles i buscar punts de trobada per compartir experiències, vivències i problemàtiques.

Amb aquesta troba el Museu de la Mediterrània es continua reivindicant com espai de trobada, difusió i diàleg del món de la cobla i de les persones que el viuen. Us convidem a una matinal dedicada a la divulgació, la difusió i la promoció del fiscorn, un instrument ben desconegut.

Danses tradicionals del Berguedà: recull històric, musical i coreogràfic

La Casa dels Entremesos
Plaça de les Beates, 2, Barcelona

Dijous 17 de febrer de 2022, a les 8 del vespre

Presentació de l’obra Danses tradicionals del Berguedà : recull històric, musical i coreogràfic, de María del Agua Cortés Elía i Eloi Escútia Fors, membres de l’Associació Berguedana de Folklore Total. Acte en el marc de Presentacions 2022 de l’Esbart Català de Dansaires.

L’obra presenta el recull de més de cinquanta danses de la comarca del Berguedà amb la informació del resultat de la recerca feta pels autors des de l’any 2014, a partir de treballs de camp, entrevistes i buidat bibliogràfic. Cada dansa consta d’una introducció de context que documenta la població on es balla, la data, el motiu i el context festiu, i ve acompanyada de la melodia i la descripció coreogràfica. També aporta informació de danses de les que s’ha trobat poca informació per a que serveixi de punt de partida de futures investigacions.

Les dones remendadores obren una nova temporada de Converses de Taverna, a Palamós

En el marc del cicle Memòria Viva 2021-2022, aquest pròxim divendres 11 de febrer el Museu de la Pesca obre una nova temporada de Converses de Taverna. La temàtica de la primera sessió d’enguany, que començarà a les 7 de la tarda al restaurant Can Blau de Palamós, estarà dedicada a conèixer la feina de les dones remendadores que van treballar al moll de Palamós. 

Moltes fotografies, objectes d’interès etnològic i enregistraments d’arxiu ens han permès conservar el record de les colles de dones que, assegudes a les seves cadires de vímet o directament a terra, es passaven les hores cosint els forats de les xarxes de pesca. Un ofici que donava feina a moltes famílies de mar i que requeria perícia, habilitat i una vista molt fina per no perdre el fil. Com era l’ofici? Qui s’hi dedicava? Com s’aprenia? Què s’hi guanyava? Al voltant d’una taula formularem un munt de preguntes als convidats per documentar un ofici que, actualment, es troba en vies de desaparició.

Properes sessions

Dones remendadores és la primera de les tres sessions programades pel 2022. L’11 de març la segona sessió estarà dedicada als vents, núvols i onades i a parlar del coneixement ecològic tradicional aplicat a la previsió del temps en mar. Per tancar el cicle, el 15 d’abril, parlarem de nedar en aigües obertes, una pràctica esportiva en creixement a casa nostra que connecta l’activitat física amb el medi natural, i del qual volem saber les motivacions dels nedadors, els materials, la tècnica i els riscos que afronten, entre molts altres temes.

Més de 150 h d’enregistraments

El passat abril de 2021 el Museu de la Pesca celebrar el vintè aniversari de Converses de Taverna en una sessió especial que va posar en valor la recuperació del patrimoni immaterial de la gent a través de l’enregistrament de la paraula. De fet, des de 2001 s’han celebrat 132 converses amb la participació més de 150 persones, tot conformant un dels més grans repositoris de memòria oral dedicada a la mar de tota la Mediterrània.

Reptes de futur del cultiu de la mongeta del ganxet

Cinema l’Alhambra. C. de Calàbria, 13, la Garriga
Dijous 2 de desembre de 2021

L’historiador Josep Alavedra i el periodista Rafel Uyà han produït i gravat el documental Flor i tavella, fruit de tres anys de seguir el cultiu de la mongeta del ganxet al Vallès. La producció audiovisual és una iniciativa d’Immaterial Vallès de la Fundació Bosch i Cardellach, que pretén recuperar el patrimoni cultural local. La jornada s’iniciarà amb la seva projecció al cinema Alhambra de La Garriga i servirà de punt de partida per a compartir quins són els principals reptes als quals s’enfronta avui dia la pagesia en un entorn periurbà com el Vallès, quin és el relleu d’una professió poc reconeguda i quin és el futur de l’agricultura en l’àmbit proper.

Taller de memòria oral: llegendes al Penedès

L’objectiu d’aquest taller és documentar les llegendes que coneix la gent i que es mantenen vives a la vegueria del Penedès. Les llegendes són narracions orals o escrites, d’aparença més o menys històrica, amb una proporció variable d’elements imaginaris o mitològics. Intervindran el folklorista Bienve Moya i l’estudiós Gener Aymamí, la conducció del taller anirà a càrrec d’Àngels Travé, coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Aquest taller de memòria oral és obert a tothom.

Data: dissabte 27 de novembre, a les 18 h.

Lloc: Centre Cultural El Local (c/ Eduard Maristany cantonada amb c/ Onze de setembre) de Sant Pere de Ribes.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs, en conveni amb l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

Aquesta activitat forma part del programa dels 14ns Tallers i Jornades de memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya. Més Informació: Institut d’Estudis Penedesencs.