El patrimoni etnològic de l’oli de ginebre

TIVISSA

La conferència titulada “L’oli de ginebre. Un patrimoni etnològic de la Ribera d’Ebre”, que anirà a càrrec de Carles Viñes, Francesc Estevé, Ramon Puig, Antonio Castellví i Marc Jardí, donarà a conèixer els valors patrimonials d’aquest antic producte tradicional de Riba-roja d’Ebre, tant emblemàtic, que des d’aquesta població es comercialitzava per l’Ebre, riu avall fins a Tortosa i riu amunt fins a Saragossa; tot i que la seva principal ruta va ser fins al Pirineu, transportat sobre rècules de rucs, mules i cavalls. Els productors de Riba-roja arribaven fins a les grans zones de ramaderia del Pirineu per vendre als ramaders el seu preuat oli, remei per a diverses malalties humanes però, sobretot, animals, perquè és un extraordinari desinfectant i cicatritzant, entre moltes altres propietats. Encara actualment la producció d’oli de ginebre és viva, i s’usa sobretot en el sector de la indústria de productes cosmètics i d’higiene personal.

Organitzen: Societat Obrera de Tivissa i Amics de Riba-roja.

Data: dissabte 25 de gener de 2020

Lloc: Sala Valquíria de la Societat Obrera de Tivissa. Carrer Sant Blai, 14.

Població: Tivissa.

Més informació: Tel. 977 41 75 53

Pastors i transhumància

La revista “CADÍPEDRAFORCA“, publicada per l’editorial Gavarres, en el seu número 15 dedica un dossier de 44 pàgines a mostrar de primera mà, els camins que portaven a les terres més benignes per fer la transhumància hivernal, explicant quines són les grans planúries d’alta muntanya que encara avui s’omplen de bestiar quan arriba el bon temps.

Els articles del dossier són: Volta-la per baix!, de Carles Pont; Tot gira entorn de l’herba, de Ferran Miralles; Una vida sobre la marxa, de Miquel Spa; Camí de la plana, de Meritxell Prat; Transhumància petita, de Marc Martínez; Les vaques baixaven del nord, de Carles Gascón; Carrerades, camins savis, de Jordi Pasques; Més ovelles que gent, de Josep Noguera;Un home jove en un ofici molt vell, de Benigne Rafart; A Llívia, bestiar sense passaport, de Guillem Lluch; Collars i música d’esquelles, de Quirze Grifell; El cavall puja a muntanya, d’Oriol Mercadal; Barraques, orris i bordes, de Ventura Altarriba; L’últim pastor de Moripol, d’Eva Tomàs Gonfaus; El Peret de les cabres, de la Seu, de Joan Aixàs Obiols; Miquel Cortés, pastor de Peramola, de Marcel Fité.

El MEMGA presenta el documental Transhumants

Aquest dissabte 2 de juliol a les 7 de la tarda es projecta al Museu Etnològic del Montseny el documental Transhumants d’Elisabet Nadal. Aquesta filmació segueix el curs d’una de les rutes ramaderes més importants que encara queden en actiu al nostre país. L’acte de presentació anirà a càrrec d’Elisabet Nadal i Ferran Estrada, antropòlegs de la Universitat de Barcelona i autors de la recerca.

Aquest acte serveix com a cloenda de l’exposició Transhumàncies del segle XXI (que es pot visitar a Museu fins el diumenge 3 de juliol), resultat d’una recerca etnològica desenvolupada per Elisabet Nadal, Juan Ramón Iglesias i Ferran Estrada els anys 2005-2008 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que impulsa el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i ha comptat amb el suport del Consorci del Patrimoni Mundial de la Vall de Boí.

Read More »

Transhumàncies del segle XXI

Transhumàncies del segle XXI és el resultat d’una recerca etnològica desenvolupada per Elisabet Nadal, Juan Ramón Iglesias i Ferran Estrada els anys 2005-2008 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que impulsa el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i ha comptat amb el suport del Consorci del Patrimoni Mundial de la Vall de Boí.

L’exposició  segueix la cabanera des de les finques d’hivernada al pla de Lleida fins a les pastures d’alta muntanya a l’Alta Ribagorça. L’objectiu és donar a conèixer al gran públic una activitat, la transhumància, que en el passat havia estat un element clau de l’economia, la societat i la cultura de moltes zones del nostre país i que avui, malgrat haver disminuït el seu pes, continua tenint una importància econòmica, ecològica i simbòlica en determinades comarques.

D’aquesta manera es vol contribuir al coneixement de la situació actual de la ramaderia ovina i la transhumància a l’Alta Ribagorça i a trencar els estereotips sobre el món rural, la ramaderia i els ramaders.


Lloc:
Museu Etnològic del Montseny , Arbúcies

Data: del 7 de juny al 3 de juliol

Més informació

Un treball sobre la relació entre la desaparició de l'ofici de pagès i la pèrdua de biodiversitat, guanyador del Valeri Serra i Boldú 2011

Iago Otero i Martí Boada són els guanyadors de la 27a edició del premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular que anualment organitza l’ajuntament de Bellpuig. El patrimoni socioecològic de la pagesia. L’exemple d’Olzinelles, al massís del Montnegre (serralada Litoral) tracta, mitjançant entrevistes i documents d’arxiu, la interrelació de la desaparició de l’ofici de pagès a Olzinelles (Vallès Oriental) i la pèrdua de la diversitat biològica que depenia de treballs agrícoles, forestals i ramaders. A banda del guardó principal, el dissabte 16 d’abril també es van lliurar els premis infantils i juvenils per a alumnes d’ESO i Batxillerat, que en aquesta edició van anar a parar a estudiantes de l ‘INS Pla d’Urgell de Bellpuig. El premi infantil fou per a la obra de Jaume Colom El foc d’abans, mentre que  els premis juvenils foren per a La tragèdia del castell del Remei (categoria A), de Francesc Coll, i per a Visca els nuvis (categoria B), d’Olívia Guasch.

Durant l’acte també es va presentar el llibre Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya de Barroc, de Maria Garganté Llanes, obra guanyadora l’any passat, així com el Recull de Cultura Popular (2006-2010). Premi Infantil i Juvenil.