Entorn de la transhumància i els camins ramaders catalanas.

Amb l’objectiu de posar en valor tant la transhumància com la xarxa de camins ramaders existents, amb els reptes que actualment afronten, s’ha organitzat el II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que comptarà amb tres seus seminaris d’experts i més d’una trentena de comunicacions, presentades als tres eixos del Congrés.

La inscripció és oberta a tothom.

Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur, tracta aspectes com ara la situació actual d’aquesta ramaderia, les oportunitats generades per la transhumància, el relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, i la comercialització dels productes. 

Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial, gira entorn del seu desenvolupant a escala local i nacional, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació.

Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals, sobre el futur de la ramaderia transhumant catalana, tenint presents els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, l’equipament dels associats, els actuals projectes de valorització i recuperació, i també el marc legal, la gestió i les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders. Grup de treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: es celebrarà durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 al Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: https://transhumancia.com i també @congrestranshumancia_2022

Inscripcions al Congrés:INSCRIPCIONS CONGRÉS

Transhumància i camins ramaders de Catalunya  

Fins el 1 de juliol es poden presentar comunicacions en qualsevol dels eixos temàtics del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya sorgeix de la inquietud pel que fa a la situació actual del sector i de la voluntat de continuïtat després de l’èxit i l’acollida que va tenir la primera edició. Els objectius principals d’aquesta edició continuen sent la posada en valor de la transhumància i la xarxa de camins ramaders de Catalunya. Una de les novetats es la major visibilització que tindran els aspectes i reptes actuals pel que fa a la preservació de la ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte que pot tenir per al sector l’actual context de crisi climàtica i energètica global. Hi ha tres eixos: Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur. Es podran presentar comunicacions relacionades amb la situació actual de la ramaderia extensiva, les oportunitats que genera la transhumància, el repte del relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, la comercialització entre altres. Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial. Es podran presentar comunicacions relacionades amb projectes que s’estan desenvolupant al territori, tant a escala local com nacional, que estableixen un diàleg entre la recerca present i passada sobre la transhumància i la ramaderia extensiva, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació. Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals. Es podran presentar comunicacions relacionades amb l’activitat ramadera transhumant a Catalunya relacionades amb el seu futur, tenint en compte els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, equipament associats, projectes de valorització i recuperació en curs, el marc legal, la gestió i planificació de les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: el Congrés tindrà lloc durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 a el Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: en el següent enllaç trobareu informació de com presentar les comunicacions a: http://transhumancia.com/ca/comunicacions/

Ecologia humana als espais comunals ramaders de la Mediterrània

Aquesta setmana ha estat inaugurada al web del Museo Virtual de Ecología Humana, l’exposició virtual “Territorios de vida en el filo. Comunales Pastoriles de las Montañas Mediterráneas en el siglo XXI”, que inclou gairebé un centenar de fotografies, vídeos i textos explicatius.

És fruit del treball realitzat per diferents treballs d’investigació a Espanya, Marroc, Montenegro i Turquia, durant dos anys, amb una vintena de col·laboradors i coautors; i té per objectiu dignificar la vida de pastor, i propiciar el seu reconeixement públic, pels valors naturals i culturals que ens aporten les seves comunitats.

Difon així les diferents experiències i sistemes de gestió dels ramaders i ramaderes de les muntanyes de la Mediterrània en la seva estreta relació amb la natura, els seus animals i les seves comunitats; mostrant quines són les decisions col·lectives que, de generació en generació, els permeten garantir l’ús sostenible i biodivers de tots els seus ecosistemes, d’una forma, a més a més, que garanteix a tots els seus membres l’accés relativament equitatiu a les pastures comunals.

Podeu visitar l’exposició a:

Entrada a Vitrina:https://museoecologiahumana.org/galeria/territorios-de-vida-en-el-filo/ <https://museoecologiahumana.org/galeria/territorios-de-vida-en-el-filo/>

Entrada a l’exposició:https://museoecologiahumana.org/obras/presentacion-i-espejismos/ <https://museoecologiahumana.org/obras/presentacion-i-espejismos/>

El patrimoni etnològic de l’oli de ginebre

TIVISSA

La conferència titulada “L’oli de ginebre. Un patrimoni etnològic de la Ribera d’Ebre”, que anirà a càrrec de Carles Viñes, Francesc Estevé, Ramon Puig, Antonio Castellví i Marc Jardí, donarà a conèixer els valors patrimonials d’aquest antic producte tradicional de Riba-roja d’Ebre, tant emblemàtic, que des d’aquesta població es comercialitzava per l’Ebre, riu avall fins a Tortosa i riu amunt fins a Saragossa; tot i que la seva principal ruta va ser fins al Pirineu, transportat sobre rècules de rucs, mules i cavalls. Els productors de Riba-roja arribaven fins a les grans zones de ramaderia del Pirineu per vendre als ramaders el seu preuat oli, remei per a diverses malalties humanes però, sobretot, animals, perquè és un extraordinari desinfectant i cicatritzant, entre moltes altres propietats. Encara actualment la producció d’oli de ginebre és viva, i s’usa sobretot en el sector de la indústria de productes cosmètics i d’higiene personal.

Organitzen: Societat Obrera de Tivissa i Amics de Riba-roja.

Data: dissabte 25 de gener de 2020

Lloc: Sala Valquíria de la Societat Obrera de Tivissa. Carrer Sant Blai, 14.

Població: Tivissa.

Més informació: Tel. 977 41 75 53

Pastors i transhumància

La revista “CADÍPEDRAFORCA“, publicada per l’editorial Gavarres, en el seu número 15 dedica un dossier de 44 pàgines a mostrar de primera mà, els camins que portaven a les terres més benignes per fer la transhumància hivernal, explicant quines són les grans planúries d’alta muntanya que encara avui s’omplen de bestiar quan arriba el bon temps.

Els articles del dossier són: Volta-la per baix!, de Carles Pont; Tot gira entorn de l’herba, de Ferran Miralles; Una vida sobre la marxa, de Miquel Spa; Camí de la plana, de Meritxell Prat; Transhumància petita, de Marc Martínez; Les vaques baixaven del nord, de Carles Gascón; Carrerades, camins savis, de Jordi Pasques; Més ovelles que gent, de Josep Noguera;Un home jove en un ofici molt vell, de Benigne Rafart; A Llívia, bestiar sense passaport, de Guillem Lluch; Collars i música d’esquelles, de Quirze Grifell; El cavall puja a muntanya, d’Oriol Mercadal; Barraques, orris i bordes, de Ventura Altarriba; L’últim pastor de Moripol, d’Eva Tomàs Gonfaus; El Peret de les cabres, de la Seu, de Joan Aixàs Obiols; Miquel Cortés, pastor de Peramola, de Marcel Fité.

El MEMGA presenta el documental Transhumants

Aquest dissabte 2 de juliol a les 7 de la tarda es projecta al Museu Etnològic del Montseny el documental Transhumants d’Elisabet Nadal. Aquesta filmació segueix el curs d’una de les rutes ramaderes més importants que encara queden en actiu al nostre país. L’acte de presentació anirà a càrrec d’Elisabet Nadal i Ferran Estrada, antropòlegs de la Universitat de Barcelona i autors de la recerca.

Aquest acte serveix com a cloenda de l’exposició Transhumàncies del segle XXI (que es pot visitar a Museu fins el diumenge 3 de juliol), resultat d’una recerca etnològica desenvolupada per Elisabet Nadal, Juan Ramón Iglesias i Ferran Estrada els anys 2005-2008 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que impulsa el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i ha comptat amb el suport del Consorci del Patrimoni Mundial de la Vall de Boí.

Llegeix més »

Transhumàncies del segle XXI

Transhumàncies del segle XXI és el resultat d’una recerca etnològica desenvolupada per Elisabet Nadal, Juan Ramón Iglesias i Ferran Estrada els anys 2005-2008 en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que impulsa el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i ha comptat amb el suport del Consorci del Patrimoni Mundial de la Vall de Boí.

L’exposició  segueix la cabanera des de les finques d’hivernada al pla de Lleida fins a les pastures d’alta muntanya a l’Alta Ribagorça. L’objectiu és donar a conèixer al gran públic una activitat, la transhumància, que en el passat havia estat un element clau de l’economia, la societat i la cultura de moltes zones del nostre país i que avui, malgrat haver disminuït el seu pes, continua tenint una importància econòmica, ecològica i simbòlica en determinades comarques.

D’aquesta manera es vol contribuir al coneixement de la situació actual de la ramaderia ovina i la transhumància a l’Alta Ribagorça i a trencar els estereotips sobre el món rural, la ramaderia i els ramaders.


Lloc:
Museu Etnològic del Montseny , Arbúcies

Data: del 7 de juny al 3 de juliol

Més informació

Un treball sobre la relació entre la desaparició de l'ofici de pagès i la pèrdua de biodiversitat, guanyador del Valeri Serra i Boldú 2011

Iago Otero i Martí Boada són els guanyadors de la 27a edició del premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular que anualment organitza l’ajuntament de Bellpuig. El patrimoni socioecològic de la pagesia. L’exemple d’Olzinelles, al massís del Montnegre (serralada Litoral) tracta, mitjançant entrevistes i documents d’arxiu, la interrelació de la desaparició de l’ofici de pagès a Olzinelles (Vallès Oriental) i la pèrdua de la diversitat biològica que depenia de treballs agrícoles, forestals i ramaders. A banda del guardó principal, el dissabte 16 d’abril també es van lliurar els premis infantils i juvenils per a alumnes d’ESO i Batxillerat, que en aquesta edició van anar a parar a estudiantes de l ‘INS Pla d’Urgell de Bellpuig. El premi infantil fou per a la obra de Jaume Colom El foc d’abans, mentre que  els premis juvenils foren per a La tragèdia del castell del Remei (categoria A), de Francesc Coll, i per a Visca els nuvis (categoria B), d’Olívia Guasch.

Durant l’acte també es va presentar el llibre Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya de Barroc, de Maria Garganté Llanes, obra guanyadora l’any passat, així com el Recull de Cultura Popular (2006-2010). Premi Infantil i Juvenil.