Aquesta taula rodona és la segona part després de l’èxit de la primera taula l’any 2024 i tractarà sobre els orígens de la Societat el Casino de Sant Andreu de la Barca amb la participació de:
Carme Lloverol Mitjans (presidenta de la Societat el Casino).
Salvador Cubells Bori.
Carme Robert Bernat.
Anna M. Miquel Costa.
Modera: Julieta Olaso (antropològa).
Els Tallers i Jornades de Memòria Oral formen part del programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, dins del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular, en el seu sentit més ampli. Expressions, coneixements, memòria dels fets i dels llocs… són alguns dels temes que s’aborden en tot un seguit d’activitats que tenen lloc arreu de Catalunya, i que van d’allò personal i local a l’experiència viscuda de tota una societat. En aquest context, l’IRMU, com a membre de l’OPEI, col·labora amb l’organització d’aquests 17ns Tallers i Jornades de Memòria Oral, on es presenten per dissetè any consecutiu un seguit d’experiències que han tingut lloc entorn d’iniciatives proposades per les entitats que formen part de l’OPEI o per equips de recerca del nostre país. L’Observatori us proposa així un recorregut al llarg del territori per conèixer les vivències de moltes persones, al mateix temps personals i representatives del batec de la nostra societat. Data: Diumenge, 16 de novembre a les 12.00h Població i lloc: Societat el Casino (Carrer de Catalunya, 2), a Sant Andreu de la Barca. Organitza:la Societat el Casino, l’Institut Ramon Muntaneri la Federació d’Ateneus de CatalunyaDepartament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’Ajuntament de Castellví de Rosanes i la Cooperativa Kalistopiaorganitzen l’acte de presentació del documental L’Aplec dels Àngels de Castellví de Rosanes: Arrels i Futur en el marc de la 15a Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya.
El proper diumenge 16 de novembre, a les 18.30 hores, la Sala del CCR (Carrer Duran, 17), de Castellví de Rosanes, acollirà la projecció del documental sobre l’Aplec dels Àngels de Castellví de Rosanes, produït l’any 2025 per Kalistopia i l’Ajuntament de Castellví de Rosanes, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El documental explora l’Aplec dels Àngels, una festa tradicional de Castellví de Rosanes amb arrels del segle XVIII. A través de testimonis i imatges dels espais emblemàtics, mostra la història, els rituals i la comunitat que fan viva aquesta celebració. Amb un enfocament proper, reflecteix com la tradició s’adapta i es manté gràcies a la participació dels veïns, amb elements com els càntirs, el ball del gegantó i nous costums, celebrant així la memòria i la identitat local.
Com cada any, la 15a Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya està impulsada per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) que forma part del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta activitat compta amb la col·laboració del Centre d’Estudis Martorellencs i la Parròquia de Sant Miquel de Castellví de Rosanes i amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Enguany, les activitats programades tindran lloc en els tres escenaris següents:
PLAÇA DE SANT FRANCESC: A la plaça hi trobarem l’habitual fira de centres d’estudis i ateneus federats, oberta al públic, on es podran trobar les novetats editorials de la recerca local i comarcal del conjunt dels territoris de parla catalana, així com una exposició de pòsters que mostren els projectes més destacats dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals participants. Troba les novetats editorials de la recerca local i comarcal dels territoris de parla catalana a la Fira Recercat. Una carpa de 300 m² amb diferents estands, una secció de pòsters, la llibreria de la fira i l’Espai Connexions.Horaris de la Fira: Divendres 9, de 17.30 a 21 h Dissabte 10, de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h Inauguració de la carpa: dissabte 10 de maig a les 10 h. Diumenge 11, de 10 a 14 h
Enguany, com a novetats de la carpa comptarem amb un espai jove amb pòsters vinculats recerques que s’hagin realitzat en el marc de premis, beques o ajuts a la recerca convocats des de les entitats, la possibilitat de deixar comentaris o el contacte en cas que us interessi contactar amb el centre o l’investigador responsable de la recerca.
Una altra de les novetats seran els espais per connectar idees i amb el nou “Espai Connexions” que comptarà amb punts de relació amb projectes que puguin ser d’interès per als participants, com Amical Wikimedia, la Fundació .CAT o un punt dedicat a les entitats col·laboradores amb el Carnet RCAT com el Museu Marítim de Barcelona o la Revista Caramella.
Just al costat de la fira tindrà lloc l’espai per als més petits del RECERXIC – Espai Fundació la Roda amb el “Sarau” que es portarà a terme el dissabte 10, a les 18 hores, de la mà de la Companyia Rah-mon Roma.
A l’espai del Museu serà on es portaran a terme les taules de presentacions següents:
Mostra d’audiovisuals: la tradició des de la contemporaneïtat. Divendres de 18.30 a 20.30 h Moderadora: Sara Ubach (investigadora a la Universitat de Lleida i coordinadora del II Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals). Comerços i oficis, què hi havia? Sigues testimoni de la memòria oral de la gent gran de Pira, a. Hi intervindran: Gemma Rosselló (Oficina Jove), Josep Pijoan Farré i Mar José Guerrero (participants del documental). Un llenguatge oblidat. Recuperant els tocs manuals de les campanes de Catalunya. Hi intervindrà: Àlex Mas (director del documental). Roques Descobreix la dura vida de les matonaires. Hi intervindran: Anna Oliveras (coguionista, El Brogit) i Carles Cornadó (El Brogit – Centre d’Estudis de Castellbell i el Vilar). Dissabte 10 de maig de 10.30 a 12 h
Taula Patrimoni a debat: Patrimoni i societat civil. El paper de les entitats en relació amb el patrimoni, dissabte, a les 10.30 hores. Moderadora: Pepa Subirats (gestora cultural). Reflexionarem sobre la mirada diferencial de les entitats i el seu paper per conèixer i reconèixer el patrimoni, protegir-lo i defensar-lo. Hi intervindran: Eduard Trepat (coordinador tècnic d’ARCA i membre del Centre d’Estudis del Segrià), Kika Coll (especialista en patrimoni de Mallorca), Miquel Àngel Fumanal (especialista en art i patrimoni cultural i president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca) i Albert Carreras (responsable d’acció cultural i educativa, exposicions temporals i activitats culturals del Museu Terra).
Dissabte de 12.00 a 12.30 h Presentació d’iniciatives Conductor: Carlos Moruno (Institut Ramon Muntaner): Fundació.cat. Defensem la nostra forma de ser en digital Joan Abellà (Fundació .cat) 12.15 h Presentació de la segona edició del Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals Sara Ubach, Sergi Reixach i Núria Gallart (Universitat de Lleida i coordinadors del II Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals) Dissabrte a les 18.15 h Presentació de:
La Bressola, escoles associatives de la Catalunya del Nord Geoffroy Lourdou (Associació d’Amics de La Bressola)
Escola Valenciana, Andreu Carapuig (Escola Valenciana).
Dissabte de 18.30 a 20.30 Mostra de projectes Conductora: Nuria Sauch (Institut Ramon Muntaner).
Tradició i modernitat: Confraries i festivitats populars a Puigcerdà, Josep Maria Prat (Institut d’Estudis Ceretans).
– El breakdance com a expressió de cultura popular juvenil i urbana a la ciutat de Barcelona, Livia Motterle (Institut Català d’Antropologia). La gestió de l’aigua:
Els sistemes hidràulics tradicionals de la vall dEls sistemes hidràulics tradicionals de la vall d’Àger, Jesús Brufal (Fundació Arnau MirdeTost).
Projecte d’estudi de les aigües emergents a Santes Creus i a la seva planta d’aigües minerals, Narcís Carulla (Centre d’Estudis del Gaià).
Maria Mercè Marçal: del poema a la cançó, Pere Poy (Societat Catalana d’Història Cultural) El joc basat en estudis locals com a recurs educatiu
La clau ets tu. Jocs dels pobles imaginats, Ernest Cabré (Institut Ramon Muntaner)
Joc de memòria: biodiversitat al bosc de Poblet, Núria Foguet (Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà).
Presentació del web Somentitats, Pep Morella i Carlos Moruno. Federació d’Ateneus de Catalunya amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner i el grup ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili.
A més, tothom que assisteixi a les taules del dissabte podrà participar en els murals de cocreació a la sortida de les presentacions on reflexionarem conjuntament sobre tot allò que hem après.
Enguany també hi haurà presentacions destacades de les iniciatives i entitats següents:
Fundació.cat. Defensem la nostra forma de ser en digital, dissabte, a les 12 hores.
Presentació de la segona edició del Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals, dissabte, a les 12.15 hores.
Presentació de La Bressola, escoles associatives de la Catalunya del Nord i Escola Valenciana, dissabte, a les 18.15 hores.
Al convent podrem visitar les exposicions següents per descobrir els projectes que s’estan fent actualment al territori i que estaran obertes al públic del 8 a l’11 de maig:
Ateneus: arquitectures (Federació d’Ateneus de Catalunya): inauguració el dissabte 10, a les 12.45 hores.
Pedra sobre pedra. Construccions de pedra seca a la Baixa Segarra (Associació Cultural Baixa Segarra): inauguració el dijous 8, a les 18.30 hores.
El País d’Estellés, l’Estellés del País (Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià): inauguració el divendres 9, a les 18 hores.
L’única excepció és l’exposició Joan Amades: la memòria del poble (Associació Cultural Joan Amades) que serà visitable al Museu Comarcal de la Conca de Barberà.
Al convent i més concretament a la Sala de les Corts Catalanes tindrà lloc l’acte de lliurament dels Premis Recercat 2025, que es portarà a terme el dissabte 10 de maig, a les 13.30 hores, què en aquesta edició estarà presentat per la periodista, Candela Figueras, i comptarà amb l’actuació del cantautor Pau Alabajos i Ferrer.
En aquest escenari també es faran els espectacles nocturns oberts a tothom:
Lectura-debat: «Jo soc aquell que va matar Franco», el divendres a les 22 hores, a càrrec de l’autor Joan-Lluís Lluís i l’historiador Enric Pujol.
Anys 1300… Teatralització de documents notarials, el dissabte a les 22 hores, a càrrec de la Companyia Teatristòric.
A més, també podeu consultar tota la informació actualitzada a la secció sobre el Recercat que tenim disponible al següent enllaç: https://www.irmu.org/projects/recercat/
El taller, dinamitzat per l’antropòleg Marc Ballester, oferirà un espai de diàleg i reflexió sobre la tradició i la renovació de les danses de Falset, així com sobre el seu significat cultural i social. Els participants compartiran les seves experiències i records, i es projectaran imatges i documents històrics.
Des del 2015, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) ha impulsat aquest inventari conjuntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu de les Terres de l’Ebre. Des del 2017 l’IRMU també forma part de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre, que entra en funcionament amb l’objectiu ampliar i difondre l’inventari, així com de cercar-hi aplicacions que reverteixin en la ciutadania. Aquest és, doncs, el marc d’aquesta acció d’actualització de l’inventari, que s’ha materialitzat amb l’encàrrec de les corresponents recerques a l’antropòleg Marc Ballester.
Els continguts d’aquests dos nous elements inclouen informació inèdita i actualitzada sobre el rem i la pesca fluvial a les Terres de l’Ebre, dos pràctiques patrimonials i vives vinculades en aquest cas al riu Ebre i han estat validats per l’Institut Ramon Muntaner.
Fonts de les imatges: Baixada en caiac per reivindicar aportacions de sediments a l’Ebre, organitzada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre l’any 2023. Autoria: Susana Ferreres. Fons: PDE.
Concurs de pesca a l’Ebre, en embarcació, al Pantà de Riba-roja d’Ebre. 2024. Fons: Federació Catalana de pesca i càsting de Catalunya.
Durant l’acte hi haurà una presentació institucional a càrrec de:
Sr. Martí Vila, regidor de Cultura i Catalanitat de l’Ajuntament de Ceret.
Sra. Carol Duran, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i presidenta de l’Institut Ramon Muntaner.
Sr. Oriol Lluís, director del Museu de la Música de Ceret.
El passat 15 de febrer el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC) va acollir l’acte de presentació de la Coordinadora d’Entitats de la Memòria Popular a Catalunya (CEMPAC), que va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat i de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).
En l’acte va participar com a convidat el terrassenc Vicenç Villatoro, escriptor, exdiputat i exdirector del Memorial Democràtic, que va fer una reflexió molt aplaudida sobre el valor de la memòria oral i de la memòria popular i sobre allò que la uneix i la separa de la història i del periodisme. Per la seva part, l’antropòloga Eva Pinyol, impulsora del Museu de la Dona de Tossa, va repassar les funcions que té la memòria popular en la nostra societat i va reivindicar la importància de les dones com a transmissores de coneixements i experiències.
Acte presentació de la CEMPAC el dissabte 15 de febrer a la seu del MNACTEC a Terrassa. Font: Santi Rius de l’Associació El Llibre de la Vida
Una lectura de poemes relacionats amb la memòria, a càrrec de membres de l’Associació de Poetes de Terrassa, va precedir la presentació de la nova entitat a càrrec del seu president, Jaume Sabaté, qui va explicar-ne l’origen i els objectius, i va animar els presents a sumar-se a aquesta Coordinadora que està oberta a tota classe d’entitats, associacions i investigadors que treballen la memòria popular a Catalunya.
A l’acte hi van assistir M. Jesús Llavero, vicepresidenta de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i membre del patronat de l’IRMU, i Carles Barrull, tècnic de l’IRMU.
En el debat posterior, Carles Barrull, va explicar la composició de l’IRMU, les activitats com a membre de l’OPEI – Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, creat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com els programes de l’OPEI, la tasca que fa l’IRMU en memòria oral en col·laboració amb els centres d’estudis i ateneus de Catalunya i les línies d’ajuts i activitats que convoca l’IRMU. A més, també va destacar les possibles col·laboracions posteriors al voltant de la memòria oral.
“Sistema de gestió del paisatge cultural del Priorat-Montsant-Siurana”, a càrrec de Joan Vaqué (Prioritat).
“Paisatge de la pedra seca, només paisatge?”, a càrrec d’Antoni Salvador (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional).
“Petjada Ecològica: Arquitectura Tradicional i els cinc principis de l’Ecodisseny”, a càrrec de Valentina Maini [Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA)].
“La gestió de l’aigua als secans. Inferències de l’estudi de Torrebesses”, a càrrec d’ Ignasi Aldomà (professor emèrit UdL)
“Barraques 2100: Arquitectura i materials ancestrals de futur”, a càrrec de Teresa Arnal (Col·legi d’Arquitectura Tècnica Terres de l’Ebre)
“Tastets d’Artesania 360º”, a càrrec de Marc Ballester (Prisma Cultural), Maite Mestre (Artra) i de la Mostra d’Artesanes: Gisela Chortó (llatadora de pauma), Teresa Marta Batalla (ceramista) i Núria romeu (vitrallera).
“Vides de Sal. Estenent ponts entre la ciència i la societat. L’audiovisual etnogràfic com a eina per a la transformació social”, a càrec de Sílvia Gómez (Departament d’Antropologia Social i Cultural, UAB).
“El Museu Terra: Un museu etnològic sostenible, que parla de sostenibilitat. Un centre cultural dinamitzador del territori”, a càrrec de Rosa-Maria Pla Ferrer (Museu Terra).
“Pobles abandonats i objectius de desenvolupament sostenible”, a càrrec de M. Carme Jiménez i Ernest Cabré (Institut Ramon Muntaner).
El divendres 13 de desembre tindrà lloc a Lleida un nou acte de presentació per celebrar els 25 anys de la revista Caramella, de música i cultura popular, que continua recorrent el país per celebrar aquesta efemèride, i tindrà com a títol “Cultura popular: un bé col·lectiu en temps d’individualisme neoliberal”.
El tema triat és «Els rius: territori, societat i cultura», amb el qual el Congrés pretén aproximar-se als «rius» amb una mirada àmplia i multidisciplinària, des d’un punt de vist geogràfic i ecològic i també com a element imbricat en la realitat social i humana, en la mesura que històricament i culturalment els rius han condicionat la població i l’evolució dels nostres territoris.
En aquest sentit, el Congrés vol abordar qüestions relatives a les principals conques fluvials, i també a tota la resta de variants (rieres, torrents, barrancs, rambles o, fins i tot, rius secs), perquè, en cadascuna d’aquestes, existeix una realitat ecològica (en constant transformació), una manera d’explotar i aprofitar l’aigua (amb les respectives regulacions i conflictes), unes pors i uns perills determinats (la sequera i les riuades), unes atribucions i uns usos (administratius, militars, comercials, de comunicació, etc.) i unes mentalitats (identitats, simbologia, etc.) que han de ser conegudes i reconegudes.
En un moment en què l’aigua i els rius estan al centre de l’atenció pública pels efectes de la crisi climàtica, el Congrés de la CCEPC vol ser un punt de trobada de la recerca generada des dels centres d’estudis locals i des de les universitats dels territoris de parla catalana.
Àmbits del Congrés:
Àmbit 1. Els rius com a camí/eix.. Natura i territori: El rius com a elements naturals que estructuren els territoris. Els cursos de l’aigua, les vies de comunicació històriques i actuals. Rius temporals o efímers. Passat, present i futur. Els rius com a vertebradors: via de comunicació i via d’urbanització. Patrimoni natural. Canvi global.
Àmbit 2. Els rius com a recurs. Història i aprofitament: Els rius com a elements transformadors. Les protoindústries i indústries mogudes per l’energia de l’aigua, els regadius, l’energia elèctrica, els embassaments, sostenibilitat… Passat, present i futur. Aprofitament humà. Poder i conflictivitat. Economia vinculada a l’aigua. Els emplaçaments urbans, sequeres i aiguats. Embassaments i població. Regulació i legislació.
Àmbit 3. Els rius com a tret d’identitat i símbol. Patrimoni i identitat: El rius com a confluències patrimonials. Els valors ecològics, paisatgístics, històrics, literaris. Hidrotoponímia. Les lluites socials i els conflictes, les identitats territorials.
Es podran presentar comunicacions a qualsevol dels tres àmbits del congrés.
Pel que fa a la presentació de comunicacions es podenenviar propostes fins al divendres 19 de juliol de 2024, amb el títol de la comunicació i un resum de 1.000 caràcters per correu electrònic a: ccepc@ccepc.cat.
El 20 de setembre de 2024 s’haurà de lliurar el text sencer de la comunicació (màxim de 30.000 caràcters, incloses notes i un màxim de cinc imatges o gràfics).
L’assistència al congrés és lliure, prèvia inscripció. Aquesta modalitat no dóna dret al certificat d’assistència ni al lliurament de l’edició de les actes del congrés.
Modalitats d’inscripcions:
General: Amb dret a un exemplar de les actes, 50 €. Sense actes, 40 €.
Reduïda: Membres dels centres d’estudis, socis de l’IEC i comunicants. Amb dret a un exemplar de les actes, 30 €. Sense actes, 20 €.
Aquesta presentació es portarà a terme el proper dissabte 5 d’abril, a les 15.30 hores, al 
Respecte al programa de la jornada, podeu consultar al compte del 
L’acte està organitzat per la 