Presentació de les millores comunicatives del Centre d’interpretació de les Barraques del Delta de l’Ebre (CIBDE).

En el marc de les segones Jornades Culturals es presenta la darrera fase del Centre d’Interpretació de les Barraques del Deltadel Delta de l’Ebre (CIBDE), creat el 2005: les millores comunicatives realitzades dins el programa Parcs i Museus que impulsa la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, de la qual el Museu de les Terres de l’Ebre en forma part.

El CIBDE és un equipament que permet conèixer aquesta antiga arquitectura de coberta vegetal, datada al Delta des del segle XIV, i les formes de vida populars que, des de llavors, s’hi han desenvolupat al seu entorn, un patrimoni català en nombrosos aspectes molt singular.  

Es presentaran les millores realitzades a la seva museografia i materials de difusió: la traducció de tots els textos en català de l’exposició permanent a tres nous idiomes (castellà, anglès i francès), el plafó explicatiu sobre els forns moruns del Delta, ubicat al costat del forn del CIBDE, construït a la vora de la barraca del Centre; la distribució de codis QR arreu dels elements del centre, que permet fer la seva visita guiada; l’edició de nous fulletons informatius, en quatre idiomes, i la creació d’una nova pàgina dedicada al CIBDE al web de Turisme de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja:

Per al públic infantil, es realitzarà el Taller didàctic i lúdic “L’Ebre, terra de barraques”, a càrrec dels Serveis Educatius i Turístics del Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, Museu de les Terres de l’Ebre i Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Data: diumenge 21 de juny de 2026.

Horari: des de les 11h fins a les 13h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre tel. 977 702 954 i https://www.santjaumeturisme.cat/centre-dinterpretacio-de-les-barraques-del-delta-de-lebre/

1a Jornada de Bones Pràctiques de Cultura Popular

Des de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ens plau convidar-vos a participar en la 1a Jornada de Bones Pràctiques de Cultura Popular, que tindrà lloc aquest dijous 18 de juny a la Sala d’actes del Palau Marc, a Barcelona.

Aquesta trobada s’emmarca dins les Jornades de Gestió de la Cultura Popular i neix amb la voluntat de generar un espai de reflexió i intercanvi d’experiències al voltant d’una cultura popular més inclusiva, accessible i connectada amb els reptes socials actuals.

Durant la jornada es presentarà oficialment el projecte Portal de Bones Pràctiques en Cultura Popular, una eina que recull iniciatives impulsades per entitats, administracions i col·lectius d’arreu del territori orientades a garantir els drets culturals, promoure la participació i reforçar la cohesió comunitària a través de les festes i les tradicions populars.

El programa inclourà experiències destacades com:

  • “Les Santes Inclusives” de Mataró
  • “Festes que ens Uneixen” de Diàlegs de Dona al Raval
  • Projectes vinculats a accessibilitat, conciliació familiar, educació, interculturalitat i participació comunitària impulsats per entitats i municipis d’arreu de Catalunya.

La jornada vol ser també un espai de trobada entre administracions locals, entitats i agents culturals per compartir eines, inspirar noves iniciatives i continuar avançant cap a una cultura popular més plural i representativa.

Us animem a fer extensiva aquesta invitació a les persones i equips de la vostra entitat o ajuntament que hi puguin estar interessats.

Trobareu el programa i més informació sobre la jornada en aquesta notícia: La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural organitza la primera Jornada de Bones Pràctiques en Cultura Popular. Departament de Cultura.

Podeu accedir directament al formulari d’inscripció a través de l’enllaç: Formulari d’inscripció. Departament de Cultura.

Ball de Cinquagesma al Lluçanès

El dilluns de la segona Pasqua, als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, s’interpreta una versió de la cançó, “El bon caçador”, una de les peces més conegudes del repertori català arreu del territori. Aquesta cançó acompanya el Ball de Cinquagesma, que tal com el seu nom indica, es fa cinquanta dies després de Pasqua Florida, l’anomenada Pasqua Granada, una diada que a altres llocs és coneguda amb el nom de Quinquagèsima, Cinquagèsima o Cincogesma, i en la que és habitual que se celebrin aplecs a nombrosos santuaris i ermites.

Les dades que coneixem de la celebració van estar recollides pel folklorista de Santa
Maria de Merlès Josep M. Vilarmau, qui les va passar a Joan Amades per tal que les
publiqués en el Costumari Català. Segons Vilarmau la cançó i el ball havien estat vius
fins a finals del s. XIX i explicava que la gent que assistia a la trobada collia herbes
aromàtiques per deixar-les al peu de la Pedra Dreta, un monòlit prismàtic de base
quadrada, de 2’12 metres d’alçada, i acabat en una petita piràmide, que es troba en l’antic encreuament de dos camins, el camí ral de Sallent a Castellar de n’Hug i una variant del que anava de Berga a Vic.


La cançó, juntament amb el ball, es van recuperar l’any 1988 a iniciativa del Grup Germanor de Prats de Lluçanès, comptant amb la col·laboració del CEIP Lluçanès i amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona, que en va proposar la coreografia partint de les dades de Vilarmau. Una de les persones que va contribuir al seu restabliment va ser la barcelonina Montserrat Garrich, que va deixar-nos el passat 23 d’abril. Per a ella tindrem un record especial en aquesta jornada.


Actualment, per a dur a terme aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer un únic cercle. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. Hi ha un grup de músics espontanis que es troben allà i interpreten conjuntament el ball i un grup de cantadors sorgits entre el públic. A l’entorn de la Pedra Dreta s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.

Data: dilluns 25 de maig a 2/4 de 6 de la tarda

Lloc: la Pedra Dreta. Als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà.

Les tertúlies de memòria, protagonistes de les VIII Jornades de Memòria Històrica Local

Les tertúlies de memòria seran un dels punts destacats de la nova edició de les Jornades de Memòria Històrica Local que organitza el Museu de la Mediterrània. Enguany, aquestes jornades arriben a la seva vuitena edició amb el títol “Fosses: memòria, justícia i reparació”, proposant una reflexió entorn de les fosses comunes de la Guerra Civil i la repressió franquista, abordant qüestions vinculades a la recerca històrica, la dignificació de les víctimes i la construcció de la memòria democràtica.

La programació inclou conferències, diàlegs i activitats divulgatives, però destaquen especialment les tertúlies de memòria que tindran lloc els dimecres 20 i 27 de maig al Museu de la Mediterrània. Aquestes sessions esdevenen un dels espais més vinculats a la recerca etnològica i a la preservació del patrimoni immaterial, ja que situen la memòria oral al centre de l’activitat.

Les tertúlies de memòria es plantegen com espais participatius i de proximitat on, en grups reduïts, es vol recollir la memòria oral de totes aquelles persones que vulguin compartir records, experiències i vivències relacionades amb les fosses comunes i la repressió de postguerra.

Amb aquesta nova edició de les Jornades de Memòria Històrica Local, el Museu de la Mediterrània reforça el seu compromís amb la recerca, la preservació i la difusió de la memòria oral, entenent-la com una eina indispensable per aproximar-nos al passat recent i preservar un patrimoni col·lectiu viu.

Ball de bastons per Pasqua a Prats de Lluçanès

El ball de bastons de Prats de Lluçanès és una tradició més que centenària, ja que es té constància que es ballava a finals del segle XIX. Un dels trets diferencials és que sempre l’han ballat nens petits, i des de mitjans dels vuitanta del segle passat també nenes, d’entre 8 i 12 anys. Al llarg del segle XX van tenir continuïtat a excepció del període la Guerra civil, i un dels records més destacats és de quan van actuar davant el rei Alfons XIII l’any 1908, que va passar pel poble després d’un viatge de retorn del Berguedà.

Des de l’any 1981 existeix un grup d’adults, coneguts com Els estelladors, sorgits d’un homenatge que van fer al seu mestre bastoner en aquella data, en una activitat que des de llavors han continuat mantenint.

Compten amb set melodies històriques el Picotí, la Clavellineta, els Quatre cantons, el Flica-celles, l’Airosa, el Rotllet, la Processó, i el grup dels Estelladors n’ha anat incorporant de noves en tots aquests anys. S’interpreten amb flabiol el grup dels petits, seguint el costum més arrelat a la població, i amb gralla el grup d’adults. Es ballen el Diumenge de Pasqua pels carrers de la localitat i l’endemà, només el grup dels petits, per les cases de pagès dels voltants, en un itinerari en el qual són obsequiats amb menges diverses i ous.

Data: Diumenge 5 d’abril del 2026

Lloc: Prats de Lluçanès

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

IX SEMINARI DE CERÀMICA NEGRA

del 23 al 26 de març de 2026

Seminari organitzat pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols  i l’Escola Massana d’Art i Disseny

Aquesta setmana passada, els alumnes de Grau de l’Escola Massana d’Art i Disseny d’especialitats tan diverses com escultura, ceràmica, mur o disseny i tutelats per Romina Gris, van participar en la IX edició del Seminari de Ceràmica Negra.

Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement dels diferents aspectes que envolten la creació de la ceràmica negra tan característica de la costa catalana des de l’Antiguitat, les diferents sessions programades van oferir a través de diferents sessions de treball en tallers especialitzats dirigits per ceramistes experts,  així com visites sobre el terreny d’espais i materials museístics i edificis emblemàtics, el context històric i tècnic del seu sorgiment i consolidació  i l’evolució seguida fins l’actualitat.

El tret de sortida el va donar la visita a diversos edificis i espais cimera del patrimoni arquitectònic encara ben viu de Rafael Masó, un dels arquitectes més destacats de principis del segle XX, de clara identificació noucentista i europeista, l’obra del qual es distingeix entre més per la integració als seus edificis de les arts aplicades i les tècniques artesanals, de les que en va ser un renovador. Així, després de fer la immersió visitant el museu Casa Masó de Girona, els participants es van desplaçar fins a s’Agaró per continuar coneixent el treball de l’arquitecte visitant la ciutat-jardí.

La sessió de coneixement històrico-tècnic es va dur a terme al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols on es va poder consultar i treballar a partir de peces del fons arqueològic. L’evolució fins a l’actualitat, la tècnica i el treball contemporanis en ceràmica negra va venir de la mà i de la llarga experiència i expertesa del taller Kypsela de la nostra ciutat.

Tenint com a referent l’excel·lent col·lecció de motlles originals dissenyats pel propi  Masó, magníficament conservats al taller de ceràmica Marcó de Quart, es va proposar a les participants crear noves utilitats reutilitzant i repensant aquest imaginari clàssic per dotar-lo d’un llenguatge fresc i contemporani treballant amb el fang i la tècnica de cuita tradicional de la Ceràmica Negra.

Les propostes creatives de l’alumnat van ser treballades a partir del fons de ceràmica negra del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, dels motlles dissenyats per Masó al Taller Marcó de Quart i al Taller Kypsela de Sant Feliu de Guíxols, i presentades per cada artista en la sessió final del curs.

Staff docent del IX Seminari de Ceràmica Negra 

Pilar Alsina, ceramista. Ceràmiques Marcó

Romina Gris, professora de ceràmica. Escola Massana

Ricard Campos, ceramista, Taller Kypsela

Jordi Colomeda, conservador  del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó

Jaume Marcó, ceramista, Ceràmiques Marcó

Dia Internacional de les Dones al Museu del Ter

En el marc  del programa d’actes del 8M el Museu del Ter organitza el taller, “El preu de la roba: La indústrial tèxtil avui”.

Del passat industrial del Ter a l’impacte global actual, el tèxtil ha estat motor econòmic i espai de desigualtats, sovint sobre les dones. Un taller amb perspectiva de gènere per reflexionar sobre consum i sostenibilitat i donar una segona vida a la roba.

Activitat en col·laboració amb l’Associació Tapís.

Cal inscripció prèvia a:

info@museudelter.cat o al 93 851 51 76

Data: diumenge 8 de març a les 11.3oh

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”

La mostra “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” neix com a projecte que té per objectiu recuperar i posar en valor el patrimoni agrícola i rural del municipi.

Enguany, el Mas Roca coincidint amb el seu centenari, obre el seu arxiu fotogràfic i és el primer testimoni de memòria agrària i vida al camp de la mostra.

La mostra també es nodreix d’alguns objectes del fons de 202 peces de Joan Domènech Muns que reforça la preservació de la memòria pagesa manlleuenca.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Manlleu és una ciutat associada històricament a la industrialització, però la seva identitat també s’ha construït des del treball de la terra. Durant generacions, la pagesia —sovint molt propera al nucli urbà— ha configurat el paisatge, els oficis i les formes de vida del municipi. En un context actual de revisió del model alimentari i de recuperació del vincle amb el territori, aquest llegat adquireix una nova centralitat.

Amb el projecte “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”, el Museu del Ter inicia una línia de treball estructural orientada a identificar, documentar i difondre el patrimoni agrícola i rural —tant material com immaterial— que ha conviscut amb el desenvolupament industrial de la ciutat. El projecte articula recerca, inventari, memòria oral i exhibició pública a partir de fotografies, documents i objectes de la vida quotidiana, amb l’objectiu de reconnectar la comunitat amb una herència que continua essent clau per entendre la identitat col·lectiva.

El Mas Roca: cent anys d’història i memòria pagesa

En el marc d’aquesta iniciativa, el Mas Roca és el primer testimoni d’aquest patrimoni agrícola i vida rural del municipi. Coincidint amb el seu centenari, la família ha compartit el seu arxiu amb el Museu, aportant fotografies, documentació i objectes que permeten reconstruir l’evolució d’aquesta masia, construïda originàriament als afores de Manlleu i avui integrada plenament al teixit urbà.

El Mas Roca constitueix un testimoni privilegiat de la transformació del paisatge i de la continuïtat de la vida pagesa al municipi. La seva vinculació amb la Festa dels Tonis i amb el món agrícola local reforça el seu valor patrimonial. Aquesta mostra no només posa en relleu la trajectòria d’una casa concreta, sinó que estableix una metodologia i obre la porta a futures recerques sobre altres masies de Manlleu, consolidant el projecte “Arrels de Manlleu” com a plataforma de recerca i divulgació.

Joan Domènech Muns: la preservació des del gest quotidià

El projecte incorpora també el fons de Joan Domènech Muns (1926–2015), un pagès que al llarg de dècades va recollir i preservar eines, estris domèstics i objectes vinculats a les feines del camp, sovint procedents de masies i tallers en procés de transformació o tancament.

El conjunt —format per 202 peces i donat al Museu del Ter l’any 2021— ha estat inventariat i documentat en el marc del projecte “Pagès de carrer”. L’inventari ha estat realitzat per l’antropòloga Marta Rosell, amb l’assessorament tècnic de l’antropòleg i expert en patrimoni rural Jacint Torrents. Aquest treball sistemàtic converteix un gest personal de preservació en un fons patrimonial estructurat, que aporta coneixement sobre la cultura material de la pagesia manlleuenca del segle XX.

Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural

“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” no és només una exposició puntual, sinó una aposta del Museu del Ter per integrar el patrimoni agrícola del municipi en el relat global de la ciutat i obrir el camí a futures recerques sobre altres masies de Manlleu. Enguany, a través d’aquesta primera mostra amb el testimoni del Mas Roca i algunes de les peces del fons de Joan Domènech Muns, el projecte evidencia que la història rural no és perifèrica, sinó constitutiva de la identitat de Manlleu, i que la seva preservació és important per comprendre el passat agrícola del municipi.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Data: diumenge 1 de març a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Oli de ginebre

El proper dissabte 28 de febrer es farà una demostració de l’elaboració de l’oli de ginebre als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, en una gran esplanada situada darrera la Pedra Dreta.

L’oli de ginebre, obtingut per destil·lació seca de la fusta del ginebre blanc o càdec (Juniperus oxycedrus) era un remei emprat en medicina i en veterinària populars al Lluçanès amb finalitats diverses entre les que hi havia l’ús antiberrugós i anticatarral.

Arrel de les primeres entrevistes que M. Àngels Bonet i Roser Reixach van dur a terme per a la investigació sobre Remeis populars al Lluçanès, va sorgir la idea de recuperar aquest procés.

Així des del 2012 cada any se’n fa una demostració gràcies a la iniciativa de Jaume Pons Serra (1935-2020) i el seu nebot Benet Pons Serra (1948-2025), que de joves n’havien elaborat.

Ells en va ser el promotors i gràcies a la seva constància i tenacitat van aconseguir que hi hagués relleu generacional, un grup constituït com a Amics de l’oli de ginebre, que actualment són els que ho organitzen comptant amb la col·laboració d’altres persones dels municipis implicats.  

Data: 28 de febrer del 2026

Lloc: La Pedra Dreta – Google Maps

Balanç del 4t Congrés Català d’Antropologia (CoCA’26): Record de participació i voluntat d’incidència en el futur de la professió

La 4a Edició del CoCA es va celebrar el proppassat mes de gener (del 28 al 30) i va tenir la Universitat de Barcelona (UB) com a amfitriona.

Aquesta nova edició del Congrés va finalitzar amb un rècord de participació (més de 500 persones inscrites) i la novetat d’acollir activitats que representen una voluntat d’incidir en el futur de la professió, com ara la presentació de la campanya per aconseguir un Col·legi Professional o el Fòrum sobre Antropologia i educació secundària. Quant al contingut del Congrés, es van celebrar 44 simposis, 21 presentacions de llibres, cinc taules rodones i cinc projeccions audiovisuals, entre d’altres, en tres espais diferents: la Facultat de Geografia i Història, el Pati Manning i la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

«És cert que això ha provocat que hi hagués moltíssimes activitats simultànies i que fos impossible seguir-les totes, però ha estat una decisió conscient, perquè des de l’inici s’ha volgut que el CoCA fos un espai el màxim d’obert i plural», va valorar en la clausura la secretària general del Congrés, Mònica Martínez Mauri. Igualment, va destacar que aquest any el CoCA ha continuat sent un «espai de difusió» de tarannà acadèmic, però que a més «ha començat a articular una agenda política en tres àmbits: la presència de l’antropologia a l’educació secundària, la professionalització i la creació d’un Col·legi».

Aquesta voluntat d’incidència política s’ha traduït en actes oberts (no calia inscriure’s). El primer Fòrum “L’antropologia social a la secundària: assignatura pendent?”, celebrat el dia 28, va constar de dues taules rodones i va servir per a conèixer els testimonis d’antropòlegs/es que actualment exerceixen la docència als instituts catalans, així com reflexionar sobre altres possibles aportacions a l’àmbit educatiu des de la nostra disciplina. L’endemà van tenir lloc la presentació del projecte “Cartografies de la professió” d’ASAEE i de la campanya per a la creació d’un Col·legi Professional. En aquest sentit, el primer pas és la recollida de signatures de suport entre els titulats en Antropologia Social i Cultural mitjançant un formulari que ja està disponible.


El Congrés també va servir per posar de manifest el posicionament del col·lectiu davant el món actual. L’acte inaugural va ser la taula rodona «L’antropologia davant els genocidis» celebrada al CCCB amb gran èxit de públic, mentre que divendres va tenir lloc una assemblea que va servir per aprovar el manifest «L’antropologia en temps de llum minvant».

El Comitè Organitzador i Científic del Congrés -formalment, una comissió vinculada a l’Institut Català d’Antropologia- està format per representants de les diferents universitats i centres de recerca catalans conjuntament amb l’ICA, l’ITA, ACPA i l’AVA. En aquesta edició, el Comitè Local ha estat format per representants de la Universitat de Barcelona, amb Romina Martínez Algueró com a secretària tècnica.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) serà l’encarregada d’acollir la cinquena edició d’aquesta trobada, el 2028.

Web del Congrés: CoCA – Congrés Català d’Antropologia