L’Associació CATESCO proclamada l’Ambaixadora dels Xiquets de Valls 2021

Fundada com a Centre UNESCO de Catalunya fou clau en la proclamació dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

L’ha recollit la seva directora Marina Gay avui diumenge 20 de juny

L’Associació CATESCO, que fou coimpulsora de la candidatura els Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, ha rebut el reconeixement d’Ambaixadora dels Xiquets de Valls 2021, diumenge 20 de maig a la plaça del Blat de Valls, en els actes castellers del Sant Joan d’enguany. La decisió fou presa per unanimitat per part de les colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls, juntament amb l’Ajuntament de la ciutat. El guardó l’ha recollit la directora de l’entitat, Marina Gay.

Cada any des del 2011 la ciutat de Valls a través de la Comissió Xiquets de Valls, en què participen les dues colles castelleres locals, escull l’Ambaixadora o Ambaixador dels Xiquets de Valls, que recau en la persona, entitat, institució o empresa que ha contribuït a projectar els bicentenaris Xiquets de Valls fora de la pròpia ciutat on van néixer. Enguany es proclamarà la desena Ambaixadora, reconeixement que ha recaigut en l’Associació CATESCO.

Encara amb el nom inicial de Centre UNESCO de Catalunya, l’actual entitat CATESCO va ser clau en l’impuls i en el camí de tres anys i mig de la candidatura dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquest projecte s’havia iniciat a Valls, l’abril de 2007, amb la celebració de la primera Nit de Castells, en què es feu la proclamació pública d’aquesta aspiració. Així l’associació formà part de la Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat que va aconseguir un bon suport social arreu del país, traduït en una declaració solemne de suport pel Parlament de Catalunya, amb la unanimitat de tots els grups polítics, l’abril de 2008. El juliol d’aquell any el Consejo del Patrimonio Histórico –organisme d’àmbit estatal– l’avalà per poder-la tramitar davant la UNESCO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.

La distinció de Patrimoni de la Humanitat, obtinguda el 2010, ha contribuït notablement perquè els Castells  hagin assolit un major reconeixement universal. Si bé les institucions públiques i el món empresarial van tenir un paper clau en aquell nomenament, també ho és que la societat civil, personificada en aquest cas en el Centre UNESCO de Catalunya, fou indispensable per actuar de mitjancer davant l’organisme internacional.

Xarxa internacional

La Comissió Xiquets de Valls va considerar que calia visibilitzar més aquest rol del sector associatiu i de les seves xarxes internacionals, i per això la ciutat quilòmetre zero del món casteller els ho vol agrair amb el reconeixement. Fundada amb el nom inicial de Centre UNESCO de Catalunya, l’actual CATESCO es creà el 1985 per contribuir a promoure la presència de la llengua i cultura catalanes a l’àmbit de la UNESCO així com difondre i potenciar els valors, projectes i iniciatives de la UNESCO a Catalunya. Des d’aleshores ha treballat per promoure a la societat catalana els principis i valors de la UNESCO en els àmbits de l’educació, la ciència, la cultura, el desenvolupament sostenible, la democràcia, els drets humans, la llibertat d’expressió i comunicació, la ciutadania global, el diàleg i la pau.

Com a conseqüència del nou marc normatiu referent a les associacions i els clubs UNESCO adoptat per la 39a Conferència General de la UNESCO el 2017, en què s’extingia la figura dels Centres per a la UNESCO, el 2019 l’associació adoptà el nom CATESCO (Organització Catalunya per a l’Educació, la Ciència i la Cultura). Està adscrita al Departament de Comunicació Global de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), i assolí l’estatus de relacions oficials amb la UNESCO el 1993 i l’estatus consultiu especial amb el Consell Econòmic i Social de Nacions Unides (ECOSOC) el 2002. Ha participat a les Conferències Generals de la UNESCO i a diferents òrgans dependents de l’ONU, com el Fòrum Polític d’alt nivell, la Comissió sobre la Condició de les Dones i el Consell de Drets Humans de l’ONU.

Ambaixadores anteriors

Amb anterioritat han estat diversos les Ambaixadores i Ambaixadors dels Xiquets de Valls, com per exemple la Fundació Pau Casals, per la vinculació del mestre del Vendrell amb la música dels castells; l’Administració de la Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca, per haver mantingut la programació castellera fins i tot en els moments de màxima crisi de l’activitat; la Muixeranga d’Algemesí, com a ball de valencians o antecedent immediat dels nostres castells; el Camp de Refugiats de Smara, ubicat al desert de Tinduf al Sàhara, per haver acollit tallers castellers; o Cossetània Edicions, per comptar amb l’única col·lecció castellera. 

Cultura Viva 2021

Sengles conferències sobre els transports terrestres i fluvials a Amposta i el delta de l’Ebre han encetat enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2021 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat dinou activitats en disset poblacions diferents, amb l’ànim de recuperar la normalitat perduda.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: la producció tradicional d’oli de ginebre, pràctiques funeràries, indumentària, patrimoni festiu, territori, biodiversitat, patrimoni sonor, etnobotànica, terrissa, patrimoni musical, pedra seca… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

I JORNADA: Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: una indústria de 500 anys amb perspectives de futur

11 DE JUNY DE 2021, DE 9.30 A 18.30H.

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món-Seu Montjuïc

Organitza: Institut Català d’Antropologia, Associació Amics de Riba-roja, Museu Etnològic i de Cultures del Món. Col·labora: Associació Livemedia Matrix CULTURA  2050. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. 

El municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica. L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus, comunament anomenat càdec i té nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides.
Aquestes propietats terapèutiques han motivat que l’oli de ginebre s’hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals.
Aquests forns van fer que Riba-roja d’Ebre esdevingués un important centre de producció, fins al punt de fer de la seva fabricació una potent indústria de l’època preindustrial.
Aquesta jornada té per objectiu donar a conèixer aquest important patrimoni etnogràfic des de perspectives diverses per mostrar al mateix temps la seva riquesa en molts àmbits.

En el marc del Programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia:
https://forms.gle/DbQviU3kbbHnqird7
Aforament limitat

Activitat presencial i en streaming
https://twitter.com/AntropologiaCat

PROGRAMA

MATÍ, de 9.30 a 13.30h.

INAUGURACIÓ
A càrrec de F. XAVIER MEDINA, Institut Català d’Antropologia i JOSEP AGUILÀ, Amics de Riba-roja

Més de 7 anys donant suport als forns d’oli de ginebre
ANTONIO SUÁREZ, Alcalde Riba-roja d’Ebre

Patrimoni i el desenvolupament endogen
JOSEP FORNÉS, Antropòleg, ex-director del Museu Etnològic i de Cultures del Món, membre Amics de Riba-roja

Els forns d’oli de ginebre en el paisatge
JOSEP ALIÓ, Arquitecte urbanista, membre Amics de Riba-roja

L’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya i les zones d’interès etnològic: eines per a la sensibilització i la protecció del patrimoni de les classes populars
ROGER COSTA, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular del Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Els forns d’oli de ginebre: una indústria a Riba-roja
JUDIT VIDAL, Dra. en Història, autora del llibre Els forns d’oli de ginebre: una indústria a Riba-roja d’Ebre

El suport a la recerca, la difusió i la salvaguarda del patrimoni local i comarcal per part de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre
ELENA ESPUNY, Tècnica de projectes de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)

Els forns d’oli de ginebre al Museu Etnològic i de Cultures del Món
ORIOL PASCUAL, Cap de programes del Museu Etnològic i de Cultures del Món

Pla estratègic com a eina de salvaguarda i dinamització del patrimoni dels forns d’oli de ginebre
ÍNGRID BERTOMEU CABRERA i MAITE HERNÁNDEZ SAHAGÚN, Antropòlogues, autores del Pla Estratègic dels forns d’oli de ginebre

La fotografia etnogràfica
JOSEP BLANCH, Fotògraf especialitzat en fotografia de viatges i etnogràfica, membre d’Amics de Riba-roja

The four pillars of sustainability: environmental, cultural, social & economic, as it applies to the Juniper Ovens
MARTIN CLARK, President de Grampus Heritage & Training

TARDA, de 15.30h a 18.30h.

L’estudi dels forns d’oli de ginebre des d’una visió arquitectònica
SERGIO COLL, AGUSTÍ COSTA, CÈLIA MALLAFRÈ, Escola Superior d’Arquitectura Universitat Rovira i Virgili (URV)

Intervenció arqueològica al forn d’oli de ginebre de Mariano Agustí: llegint la història de la materialitat
LAIA GALLEGO, Arqueòloga, professora UB, directora camp de treball RR

El ginebre: planta, productes i aplicacions
MARIA DOLORS GONZÁLEZ CABRÉ, Biòloga, membre Amics de Riba-roja

Juniper Communis: As an essential oil for use in Aromatherapy
ANNA GEORGHIOU, Llic. en Psicologia, Belles Arts i Grau en Aromaterapia

Ossa de Montiel i altres zones de producció a la península ibèrica i sud de França
JOSEP JORDAN, Psicòleg, membre Amics de Riba-roja i GABRIEL NIETO, Fabricant d’oli de ginebre

Els  forns d’oli de ginebre: una mirada artística
SARAH MISSELBROOK, Llic. en Belles Arts, Riu d’Art a Riba-Roja, membre Amics de Riba-roja

Turisme Industrial: Descobrir com es fan les coses
PEPI MARTÍNEZ FONT, Xarxa Turisme Industrial de Catalunya (XATIC)

Territori, Riu, Paisatge, Senderisme i Patrimoni
RAMON PUIG TERRÉ, Amics de Riba-roja i Figot T. Senderisme

La festa de l’oli de ginebre, quelcom més que una festa
FRANCESC VALERI ESTEVE CATALÀ
. Industrial, membre de la Junta Amics de Riba-roja

CLOENDA
A càrrec de JOSEP AGUILÀ, Amics de Riba-roja i MONTSERRAT CLUA, Institut Català d’Antropologia

ELS XIQUETS DE VALLS AIXECARAN PER SANT JOAN ELS PRIMERS CASTELLS DE LA REPRESA

> Llum verda a la prova pilot en la que participaran les colles Joves i Vella, l’Ajuntament de Valls, el Pius Hospital i l’Àrea Bàsica de Salut

> Un centenar de castellers prendran part en la prova que inclou l’enlairament de pilars simbòlics amb totes les mesures de seguretat a la plaça del Blat, Km0 del món casteller

La Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls enlairaran els primers pilars castellers de la represa per Sant Joan. La prova pilot i estudi clínic que han presentat les dues agrupacions, l’Ajuntament de Valls, el Pius Hospital i l’ABS Valls Urbà-ICS han estat validats pel departament de Salut de la Generalitat, amb un protocol que preveu la participació de 100 castelleres i castellers, 50 per cada colla, tant als assajos previs com a l’actuació.

D’aquesta manera, la plaça del Blat, Km0 del món casteller, viurà els primers pilars de la represa, després de l’aturada de l’activitat de les colles de tot el país a causa de la Covid-19. L’actuació tindrà un gran caràcter simbòlic també perquè se celebrarà el dijous 24 de juny, primera gran cita del calendari casteller tradicional que sempre coincideix amb la festivitat de Sant Joan a Valls.

El protocol de la prova pilot aprovat inclou totes les mesures de seguretat tant als assajos com a l’actuació, en un desplegament que tindrà com a responsables de la seva aplicació el Pius Hospital i l’Àrea Bàsica de Salut Valls Urbà-ICS i que comptarà amb l’acompanyament de Salut Pública de la Generalitat. Així, s’efectuaran test d’antígens a tots els castellers en les quatre jornades previstes d’assaig (dies 4, 11, 18 i 21 de juny), com també el mateix dia de l’actuació. Una setmana després, com a part de l’estudi clínic, tots els participants es faran novament una prova d’antígens per analitzar-ne el contagi potencial, la incidència en la transmissió i el resultat de totes les mesures de prevenció i seguretat que s’hauran adoptat.

Els castellers que participin als pilars utilitzaran mascareta FFP2 en tot moment i, a més dels cribatges amb test d’antígens, s’aplicaran altres mesures preventives com la presa de temperatura i la higiene de mans i peus.  Aquestes accions de prevenció s’adoptaran també en tots i cadascun dels assajos previs a l’actuació. En aquests assajos, que s’hauran de realitzar preferentment a l’aire lliure o bé en locals ben ventilats, només hi podran participar els 50 castellers de cada colla que prenen part  a la prova pilot. En cap cas, els participants podran compartir begudes i rentaran la roba després de cada activitat per garantir-ne la desinfecció. A més, en els assajos també hi haurà presència de personal de suport per indicar les entrades i sortides.

El protocol inclou altres mesures, entre elles que les castelleres i castellers que prendran part a la prova pilot seran seleccionats sense patologies de base. En aquest sentit, es realitzarà un registre dels participants que signaran també una declaració responsable en la qual confirmen que no presenten simptomatologia compatible amb la Covid-19 ni són contactes estrets de persones sospitoses o confirmades de la malaltia.

A la plaça del Blat, a banda del centenar de castellers que participaran als pilars, la resta de públic estarà integrat per membres de les dues colles que mantindran les distàncies de seguretat desplegant-se a la mateixa plaça i també al carrer de la Cort i fins a l’església de Sant Joan. L’espai estarà perimetrat i amb 4 punts per accedir-hi, amb control d’accés amb gel hidroalcohòlic i presa de temperatura a tots els assistents que hi hauran d’entrar amb mascareta obligatòria. L’entrada i la sortida del públic seran esglaonades i s’hauran de seguir les indicacions del personal de control d’accés, així com seguir els circuïts de pas que se senyalitzaran.

Tere Almar i Josep Rodri assumeixen la direcció artística de la Nit de Castells

L’acte se celebrarà al Quilòmetre 0 casteller dissabte 12 de juny

Els mataronins Tere Almar i Josep Rodri seran els encarregats de codirigir artísticament la quinzena Nit de Castells, que tindrà lloc al Centre Cultural de Valls dissabte 12 de juny. L’acte comptarà amb diferents disciplines artístiques que dialogaran amb el llenguatge audiovisual en retransmetre’s en directe per la televisió pública del Camp de Tarragona, TAC12. Amb la voluntat que tot el món casteller s’hi senti representat, en anteriors edicions la direcció havia recaigut en professionals de Valls, Vilafranca del Penedès, Sitges, Canet de Mar, Barcelona, Tarragona i Reus. Mataró, plaça castellera de primer ordre amb una colla molt destacada com són els Capgrossos, s’incorpora enguany a la nòmina.

Tere Almar i Josep Rodri faran duet en la direcció artística de la  Nit de Castells 2021. La seva residència a la ciutat de Mataró, on la colla dels Capgrossos de Mataró ha assolit un paper important en els castells i amb una festa patrimonial d’interès nacional com Les Santes, la seva festa major, els ha fet viure i formar-se en la cultura popular i tradicional del nostre país. Sempre l’han posada en contacte amb les arts escèniques contemporànies. En aquest sentit, la quinzena Nit de Castells comptarà amb llenguatges coreogràfics, musicals, textuals i visuals, que ens explicaran les arquitectures humanes des de perspectives polièdriques.

Llarga experiència

Tere Almar és una de les gestores culturals de més llarga trajectòria a Catalunya, ja que ha treballat en aquesta matèria des dels anys 80. La seva especialitat han estat els espectacles que durant dècades ha programat, com a tècnica municipal d’arts escèniques, en els equipaments de la seva ciutat i també durant Les Santes. Paral·lelament, Almar ha exercit com a directora artística de la Fira Mediterrània de Manresa, centrada en les noves creacions que parteixen de l’arrel, en el període de 2008 a 2011. Un dels eixos en què ha aprofundit més és el diàleg entre la tradició i modernitat, cooperant amb notables figures artístiques com el músic Carles Santos, el coreògraf Cesc Gelabert, l’artista Perejaume o els directors teatrals Leandre Escamilla i Nel·lo Vilanova, de Xarxa Teatre. Almar prové, però, del món del voluntariat. Així va formar part de Xaloc, un grup de teatre independent dels anys 70, i dels Pastorets de Mataró, una de les representacions de més tradició i amb una posada en escena més acurada.

Per la seva banda, Josep Rodri es defineix com activista cultural. Ha estat fundador de la revista Mataróescrit, així com director i creador d’espectacles teatrals generalment en espais no convencionals i utilitzant diferents disciplines artístiques: Morir a Bagdad (2003) guardonat amb el Premi FAD Aplaudiment Sebastià Gasch 2004, Violències (2006), Lacrima (2008), Els Pastorets de Mataró (2010-2011), Parla’m de la Mar (2012), Ferro Colat (2012); Homes i màquines (2013), Overlock (2014), Fàbriques de sons (2016) o Welcome (2017). Amb aquests muntatges, ha participat en diversos certàmens de reconegut prestigi com el Festival Grec de Barcelona, el Festival Internacional de Teatre de Sitges, el Festival Internacional de Teatre Entre Cultures de Tortosa, el Festival Panorama d’Olot, la Feria de Teatro de Ciudad Rodrigo, Fira Tàrrega, el Festival TNT de Terrassa, o Festival Sismògraf d’Olot.

La Nit de Castells és una iniciativa de la Revista Castells, en organització conjunta amb l’Ajuntament de Valls i TAC 12. Davant l’aturada forçosa de l’activitat castellera arran la pandèmia, la Nit de Castells ha adaptat el seu catàleg de premis al nou context: s’han mantingut els guardons que no estan sotmesos al desenvolupament i resultats d’una temporada i, fins i tot se n’han incorporat de nous. Per contra, els estrictament vinculats a les fites castelleres del darrer any no es lliuraran en aquesta edició.

Les colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls reunides per tractar temes de les Festes Decennals

Ahir els delegats de les dues colles dels Xiquets de Valls, David Guasch i Joan Ibarra, es van reunir en el marc de la Comissió participativa dels Xiquets de Valls per abordar diferents aspectes organitzatius de les Festes Decennals de la Mare de Dé u de la Candela de Valls, que van quedar ajornades. Les colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls són un dels pals de paller de la cultura local i nacional.

La Nit de Castells adapta el catàleg de premis al context actual

Manté els guardons de perfil atemporal i n’incorpora de nous amb motiu de la paralització de l’activitat

L’acte se celebra dissabte 12 de juny a Valls

Els premis que integraran la quinzena edició de la Nit de Castells sumaran, d’una banda, els guardons habituals que distingeixen fets més enllà de la temporalitat del curs casteller i, d’una altra, reconeixements especialment ideats per a l’actual moment de paràlisi de l’activitat com a conseqüència de la irrupció de la Covid-19. L’organització està treballant ja en el disseny i continguts de la Nit, que se celebrarà dissabte 12 de juny a Valls, en una iniciativa de la Revista Castells, en organització conjunta amb l’Ajuntament de Valls i TAC 12.

La Nit de Castells 2021 es presenta com un acte de reafirmació de la condició castellera, davant l’aturada provocada per la pandèmia. Sense una temporada a premiar, l’organització ha optat per mantenir els guardons que no impliquen valoració del curs anterior i sumar-ne de nous com a signe de la pervivència de l’esperit casteller, tot i la paràlisi forçada. En aquesta línia, els premis que es mantenen són el de la Trajectòria, l’Ambaixador de Castells i la Campanya de comunicació. També hi haurà concurs de fotografia, tot i que, en aquest cas, a manca de castells a les places, farà una mirada enrere per a premiar les millors imatges de la dècada prodigiosa que va suposar el període entre 2010 i 2019.

A més d’aquests quatre premis, la Nit de Castells en donarà dos més: el Premi a una Iniciativa social en temps de pandèmia –que reconeixerà l’acció d’una colla l’any 2020 amb l’objectiu de mantenir viu l’esperit dels castells– i el Premi Especial Nit de Castells 2021 –que posarà el focus en una actuació de tipus social que hagi tingut impacte en l’univers casteller.

Aquest 2021 no es lliuraran els premis vinculats a la temporada: Moment casteller de l’any, Colla de la temporada, Plaça de la temporada, Descarregat, Imatge de la temporada i Baròmetre. Aquests premis, però, tornaran al catàleg de la Nit tan bon punt es reprengui la temporada castellera.

La configuració de premis, tot i la reducció de guardons, mantindrà la pluralitat de jurats, amb la intenció de conservar la transversalitat de visions i criteris a l’hora d’efectuar els reconeixements. En total, seran quatre jurats diferents: Consell Assessor de la Revista Castells, cronistes castellers, presidents de les colles de gamma extra i votació popular.

Compromís amb el fet casteller

La 15a Nit de Castells es suma a la línia de suport a l’imaginari casteller que la ciutat de Valls ha activat durant la pandèmia. Així per Sant Joan de l’any passat les dues colles dels Xiquets de Valls van fer sonar el primer toc de castells a les places amb les seves gralles i timbals, a més de mantenir les tradicionals matinades als carrers amb una desena de grups. Per Santa Úrsula un emotiu acte simbòlic recordà a la plaça del Blat les diferents epidèmies, guerres i crisis que ha superat el fet casteller al llarg de la història. També TAC12 va produir i estrenar el documental La cursa del 3 de 9, rememorant els dos tresos de nou sense folre assolits per les colles vallenques l’any anterior, mentre que per la commemoració del desè aniversari de la proclamació com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco es desenvolupava un acte conjunt amb la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i la inauguració dels tòtems senyalitzadors de Valls Km0 casteller en les rotondes de les carreteres des d’on els Xiquets de Valls han exportat les seves arquitectures a tot el país.

L’Ajuntament de Valls també va mantenir l’aportació completa a les dues colles dels Xiquets de Valls per garantir el manteniment de les seves seus socials i el seu teixit associatiu, en el quilòmetre zero del món casteller.

Així mateix, durant tot aquest temps d’aturada de l’activitat castellera, la Revista Castells ha mantingut activa l’actualització de continguts, a través de les novetats que oferien les colles i els organismes vinculats a l’activitat castellera o bé generant nous recursos informatius en espais com 40 anys de 9, Grans castells o Gent de plaça.

Premis de la Nit de Castells 2021:

Premi a la trajectòria. Reconeix una figura emblemàtica del món casteller que hagi destacat per la seva sòlida i activa trajectòria fent castells. Atorgat per la Revista Castells.

Premi Ambaixador de Castells. Reconeix una persona o institució que sense formar part del món casteller s’ha distingit per difondre els castells més enllà del seu àmbit natural. Atorgat per la Revista Castells.

Premi a una Campanya de comunicació. Premia una campanya de comunicació durant l’any 2020 realitzada per una colla, o una empresa que tracti sobre castells, i que hagi destacat per la seva originalitat, creativitat i notorietat. Atorgat pels cronistes castellers.

Premi de fotografia. Patrocinat per Repsol. Premia les millors fotografies de la dècada 2010-19. Té dues categories:

  1. Professional. Atorgat per les colles que han assolit construccions superiors al 3de9f en la darrera temporada.
  2. Per votació popular. Atorgat a través dels vots emesos a la pàgina de Facebook de la Revista Castells.

Premi Iniciativa social en temps de pandèmia. Premia una acció realitzada per una colla l’any 2020 amb finalitats i objectius solidaris. Atorgat pels cronistes castellers.

Premi especial Nit de Castells 2021. Premia una acció de transcendència i impacte en el món casteller realitzada l’any 2020. Atorgat per la Revista Castells.

XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional (2021)

Móra la Nova
5 al 7 de novembre de 2021

La Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional, que enguany arriba a l’onzena edició, està organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Tota la informació de la “XI Trobada”, inscripció, àmbits de comunicacions, visites, allotjaments…, la podeu trobar a:

http://www.trobadapedraseca.cat/

Els que hi vulguin participar i els hi calgui cercar allotjament, cal que es posin el més aviat possible amb l’organització (IRMU).

Aquesta és una trobada on hi participen persones dels territoris de parla catalana que presenten comunicacions sobre treballs fets darrerament. També es visitaran indrets propers amb diverses construccions.

Fins ara s’han fet 10 “Trobades”:

Manresa (2002)

Torroella de Montgrí (2004)

Barcelona (2005)

Sitges (2007)

Palma de Mallorca (2009)

Vilafranca del Maestrat, Castelló (2011)

Les Preses (2013)

Calaceït, Terol (2015)

Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort (2017)

El Pinós, Alacant (2019)

Els pobles abandonats a la XVI Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

En aquesta setzena edició es proposa el tema Pobles abandonats a la vegueria Penedès, en el marc del projecte Pobles abandonats. Una herència per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per l’Institut Ramon Muntaner, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La coordinadora de l’equip de treball de la vegueria Penedès, Àngels Travé, exposarà alguns exemples de pobles abandonats com Jafre (Garraf) i Font-rubí Vell (Alt Penedès), a partir de les recerques del projecte Noms de lloc al Penedès, de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Les ponències de la Trobada seran Pobles abandonats de l’Anoia, a càrrec de Gener Aymamí, que ha publicat entre altres el llibre Rutes pels despoblats el Camp de Tarragona (2021) i Les vides que les pedres callen: vida i abandó de Marmellar, a càrrec de Jaume Palau, treball guardonat amb el XVI premi Mestall de l’Associació d’Història Rural (2018).

A continuació hi haurà un col·loqui amb aportacions al projecte “Pobles abandonats” per part dels centres d’estudis i persones inscrites a la Trobada.

La cloenda de la Trobada serà amb la projecció de la pel·lícula Dins la fosca (20′) del director Joaquim Sicart, amb filmacions al poble abandonat de Marmellar i que es podrà visionar a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins el dia 23 d’abril.

Data de la Trobada: dissabte 17 d’abril de 2021, de les 10h a les 13h.

Per seguir en directe: a través del canal Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Per participar: a través de de la plataforma Zoom cal inscripció al formulari.

Aquesta Trobada s’emmarca en el programa d’Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

1a circular del 2n Congrés Català d’Antropologia. CoCA ’22

Després de la 1a edició del CoCA celebrat al gener de 2020 a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el 2n Congrés Català d’Antropologia tindrà lloc els dies 27, 28 i 29 de gener de 2022 a la Universitat de Girona.

El Congrés pretén contribuir a la promoció i la difusió de l’Antropologia a Catalunya i actuar com a una plataforma per donar visibilitat a la nostra disciplina. Us convidem a participar en el debat i la reflexió conjunta. Podreu participar enviant propostes de simposis, comunicacions, pòsters i material audiovisual. També deixem la porta oberta a d’altres propostes d’activitats.

Crida a propostes de simposis: fins el 30 d’abril de 2021.

El Comitè Organitzador i Científic del CoCA està format per representants de les diferents universitats i centres de recerca catalans i de les principals organitzacions d’Antropologia de Catalunya, i s’ha constituït com una comissió vinculada a l’Institut Català d’Antropologia (ICA). 

Visiteu la web del Congrés: https://coca.antropologia.cat/