La formació en pedra seca: propostes i reptes per a una articulació a Catalunya

Videojornada
19 de maig de 2002, de 18.00 a 20.15

El primer bloc, Impuls de la formació i certificació de l’ofici de marger: iniciatives de l’administració local, presentarà els projectes impulsats per l’Ajuntament de Roses i l’Ajuntament de les Preses, així com la proposta inicial de l’Ajuntament de Canyelles. 

El segon bloc, L’ensenyament de la pedra seca a Cicles Formatius existents, tractarà sobre la viabilitat de l’encaix de la pedra seca en el marc dels cicles formatius existents actualment a Catalunya, a partir de l’experiència de l’Institut Mollerussa i de la nova proposta de l’INS Garrotxa.

Al tercer bloc, El context mallorquí i el context català, podrem conèixer de primera mà les polítiques i actuacions per a la formació i acreditació dels margers que s’estan duent a terme a Mallorca i, d’altra banda, copsar l’estat de la qüestió a Catalunya, les dificultats, els reptes i les potencialitats a les quals s’enfronta la implantació d’aquest ensenyament.

Si hi estàs interessat, pots realitzar inscripció a l’enllaç: 

www.collaboraxpaisatge.cat/videojornada-formacio/

T’adjuntem el programa complet de la videojornada, que s’emetrà en directe al canal YouTube de COL·LABORAxPAISATGE: https://ja.cat/DdpD0

Activitats sobre pedra seca al Parc Natural del Montsant

Del 22 de maig al 5 de juny se celebra la 7a edició de la SETMANA DE LA NATURA, una iniciativa, per prendre consciència de la necessitat de conservar el medi ambient i el nostre patrimoni natural. Sabem però, que el paisatge i l’entorn natural és el resultat de l’acció humana aquest entorn, i un dels testimoni més excepcionals per interpretar el paisatge i els usos i aprofitaments que s’hi han desenvolupat.

És per això que des del Parc Natural de Montsant s’ha volgut dedicar aquesta segona quinzena del mes de maig a “LA PEDRA SECA A MONTSANT: PATRIMONI, CONSERVACIÓ I BIODIVERSITAT”, organitzant i col·laborant en l’organització de les activitats que es duran a terme durant dos caps de setmana.

A més, a partir del 13 de maig, podeu visitar a la seu del Parc Natural de Montsant, a la Morera de Montsant, l’exposició “TOTA PEDRA FA PARET. LA PEDRA SECA A CATALUNYA”. Una mostra itinerant de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGCPAC) i de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), que consta d’una vintena de plafons on s’expliquen les característiques de la tècnica i s’il·lustren diversos exemples de construccions d’arreu de Catalunya.

JORNADES DE PEDRA SECA A LA PORTA DEL CONGOST

ERMITA DE SANT ANTONI I SANTA BÀRBARA D’ULLDEMOLINS

21 i 22 de maig

Des de La Somereta Cooperativa volem donar valor a allò que ens ha dut on som, com l’activitat agrícola i ramadera de la comarca, que ha transformat el paisatge i ens ha deixat marges i construccions de pedra seca a hores d’ara molt deteriorats fruit del desús. El tercer cap de setmana de maig, recuperarem l’accés a l’hort i una sèquia de l’ermita a través d’un taller pràctic amb Marges Priorat emmarcat en unes jornades on ens endinsarem en aquesta tècnica arquitectònica tradicional.

Convidarem a participar en una taula rodona persones de diferents perfils estretament relacionats amb la pedra seca i coneixerem el patrimoni que envolta l’ermita de Sant Antoni de la mà d’expertes en la matèria. Com que el taller dura dos dies, oferim la possibilitat de gaudir de la pensió completa al refugi de La Porta del Congost. Per a més informació i programa contacteu amb els organitzadors.

Durada: Tot el dia de dissabte i diumenge

Preu: A consultar

Per a més informació i inscripcions:

La Somereta SCCL

info@lasomereta.cat

722 29 75 52

SORTIDA GUIADA AL RACÓ DE MONTALTS. ITINERARI D’INTERPRETACIÓ DE LA PEDRA SECA DEL PARC NATURAL DE MONTSANT

LA VILELLA BAIXA-CABACÉS

Dissabte, 28 de maig

Itinerari guiat per personal tècnic del Parc Natural de Montant per aquest recorregut que permet la interpretació del paisatge a partir dels elements d’arquitectura popular, dels quals també és important la seva conservació i recuperació en tant que afavoreixen la biodiversitat.

A la tardor del 2010 es va inaugurar aquest itinerari amb l’objectiu de potenciar la divulgació del paisatge natural i cultural de Montsant i, en concret, del patrimoni arquitectònic de la pedra seca. El racó de Montalts fou una zona de gran activitat agrícola fins a mitjan segle xx. Com a resultat d’aquesta ocupació hi ha tot un seguit d’elements testimoni de les formes de vida als pobles de Montsant durant dècades i que alhora demostren la particular racionalitat humana per a adaptar-se a les característiques geomòrfiques de Montsant davant uns recursos que són limitats.

La singularitat de l’indret rau en el fet que fent un recorregut que no supera els 2 quilòmetres es poden observar una gran tipologia de construccions de pedra seca. D’una banda, destaca el conjunt de marges construïts per tal de possibilitar el conreu. De l’altra, es descobreix una alta concentració d’elements que servien d’aixopluc a persones i animals per a desar-hi les eines, o bé es bastien com a dipòsits d’emmagatzematge d’aigua, entre altres. En general, es tracta de construccions sòlides, siguin encastades a un marge o plantades al mig d’un bancal, que permeten observar la tècnica de construcció de la pedra seca, basada en l’ús de la pedra sense emprar cap més tipus de material aglutinant.

Estan històricament associades al cultiu de la vinya i probablement van servir d’aixopluc als que s’hi desplaçaven per a treballar la terra; posteriorment, aquestes barraques i casetes foren utilitzades per carboners, pastors, caçadors o altres persones que temporalment es refugiaren a Montsant. La zona també va ser testimoni del pas del front de guerra per Montsant, fet visible a partir de les trinxeres fetes de pedra seca que encara s’hi conserven.

Organitzen conjuntament: Parc Natural de Montsant – Associació excursionista de Cornudella de Montsant – Agrupació excursionista Montsant d’Ulldemolins

Durada: Tot el dia

Preu: A consultar quan es fa la inscripció segons si es pertany a una de les dues associacions o si es té assegurança

Per inscripcions:

Més informació:

activitats.pnmontsant@gencat.cat

977 827 310

Patrimonis culturals, museus i COVID-19: veus múltiples

A la fi del 2019 es van conèixer els primers casos de la malaltia ocasionada pel virus SARS-CoV-2. La ràpida transmissió del virus en el món va donar lloc a la pandèmia de la Covid-19 en la qual encara ens trobem immersos. A més de les greus conseqüències que està tenint en els individus, la pandèmia està transformant la societat en el seu conjunt, en les seves diferents dimensions econòmiques polítiques, culturals…

En l’àmbit de la cultura, la pandèmia ha afectat també el camp del patrimoni i els museus. En aquest camp els agents han hagut de posar en marxa diferents i variades estratègies i accions per a fer front a la nova situació. 

Així, l’objectiu del seminari és analitzar com està afectant la pandèmia als museus i centres patrimonials i quines són les estratègies i accions dutes a terme pels agents en els següents quatre àmbits:

  1. La gestió dels museus i centres patrimonials.
  2. Les activitats in situ i en línia.
  3. Les relacions amb la comunitat local, el públic i el turisme.
  4. La memòria de la Covid-19; és a dir, les accions dutes a terme per a recollir, conservar i difondre elements patrimonials vinculats a la pandèmia.

Per a abordar aquestes qüestions s’organitzaran quatre taules, una per cada àmbit, en les quals diferents especialistes abordaran els impactes de la covid-19.

PROGRAMA

Cultura Viva 2022

Després de la presentació de la recerca “Festes del mar”, realitzada el passat 20 de febrer a Calafell per part de l’Institut d’Estudis Penedesencs, l’edició d’enguany del programa Cultura Viva continua a Esterri de Cardós amb la jornada “La recuperació de la memòria oral al Pirineu: tècniques, metodologies i estratègies“, organitzada per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

El programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2022 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat vint-i-una activitats en divuit poblacions diferents.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: l’etnobotànica en relació a les begudes tradicionals i a la medicina popular, el món marítim, el comerç local, la pedra seca, la cuina tradicional, el despoblament, el paisatge, la producció informal de tabac, la terrisseria… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

Jornada “La recuperació de la memòria oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies “

22 d’abril de 2022

Local social d’Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), de 9:30 a 14:00h

Jornada “La recuperació de la memòria oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies

Aquesta jornada vol donar continuïtat a la que es va celebrar l’any 2020 a Gerri de la Sal i que proposava un apropament metodològic sobre com desenvolupar la recerca i el treball de camp en l’àmbit de la memòria oral.

La memòria és fràgil, subjectiva i sovint amb importants càrregues ideològiques o d’idealització que cal tenir en compte en la seva recollida i ús com a font històrica. La seva recerca i gestió hauria de comportar una metodologia específica i acurada, acompanyada de la definició d’objectius clars i d’una bona contextualització històrica i biogràfica.

Darrerament s’estan plantejant i duent a terme diversos projectes de recuperació de la  memòria oral que proposen recollir testimonis, experiències i records de la historia viscuda més recent. Davant l’impuls i difusió d’aquest tema creiem que és fonamental poder crear un espai de reflexió, debat i coordinació, de les iniciatives d’aquest tipus en l’àmbit de l’Alt Pirineu i que pugui tenir continuïtat.

PROGRAMA

A les 9.30 h / Presentació.

A les 10 h / La font oral com a estratègia de recerca: objectius i procediments. Oriol Beltran, professor d’Antropologia Social. Universitat de Barcelona.

A les 11 h / Pausa-Cafè.

11.20 h / Taules d’experiències.

Modera: Gemma Casals, antropòloga.

D’11.20 a 12.20 h – Taula 1.

· ”Això m’estàs parlant abans o després de la mili?” Vers una historicitat etnogràfica de les transformacions paisatgístiques. Ferran Pons. Antropòleg. McGill University.

· Museu de camins. Gemma Cots, Associació País de Terra Roia.

· La recerca oral des de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu. Ignasi Ros. Tècnic de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu.

· “Tupina” Projecte de recuperació i difusió de memòria oral de les Valls de Cardós. Joana Blanch i Joel Baró.

· Quan el comerç era la vida dels pobles. Manel Gimeno. Investigador i historiador.

De 12.20 a 13.20 h – Taula 2.

· Veu de dona. Sara Aliaga. Tècnica de Cultura i Patrimoni cultural CC de la Cerdanya.

· La recerca oral des del museu hidroelèctric de Capdella. Eva Perisé / Sandra Luque.

· Veus a bocafoscant. Sandra Luque. Associació Lo gaial de la Vall Fosca.

De 13.30 a 14.30 h / Debat.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

La jornada és gratuïta. Per participar-hi cal enviar un correu electrònic a info@xarxamuseuspirineu.cat .

ORGANITZA

Comunitat de Municipis Cardosencs (Esterri de Cardós-Lladorre-Vall de Cardós), Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, IDAPA,

Jornada sobre”*Plantes medicinals i remeis populars*”

Jornada sobre “*Plantes medicinals i remeis populars*”, que es celebrarà a Vacarisses

el dia 7 de maig del 2022

*Ja us hi podeu inscriure a: www.jompac.wordpress.com/inscripcio

Les plantes medicinals i els remeis populars formen part de la nostra cultura mil·lenària i ens acosten als nostres orígens i a la natura més propera.

Ensenyar, aprendre, descobrir i debatre al seu entorn aporta quelcom de positiu a la nostra societat i ens permet gaudir de la tradició al costat dels nous usos, experimentacions i aplicacions que tenen en camps com la medicina, les cures, l’etnobotànica, la sostenibilitat, etc.

Si aquest tema és del vostre interès, us hi esperem:

JOMPAC ( Jornades sobre Memòria Popular a Catalunya)

jompac365@gmail.com

www.jompac.wordpress.com

Trobada d’entitats de cultura popular de la Selva

El proper dijous 17 de març a les 18h a Santa Coloma de Farners tindrà lloc la Trobada d’entitats de cultura popular de la Comarca de la Selva, promogut des de “SelvaCultura”, un programa per l’impuls integral de la cultura a la comarca promogut pel Consell Comarcal de la Selva. El projecte vol ser un reconeixement al conjunt d’entitats jurídiques sense ànim de lucre que duen a terme activitats de promoció i difusió de la cultura en els seus diferents àmbits, caracteritzades pel voluntarisme i la participació de les persones associades, i alhora, una promoció dels esdeveniments més representatius de caire popular i tradicional.

A la trobada hi son convidades a participar les entitats i associacions vinculades a la cultura popular i tradicional de la Selva per tal de generar coneixença i crear dinàmiques de treball en xarxa. L’associacionisme cultural a la Selva constitueix un sector molt ric que acull un elevat nombre d’entitats que organitzen activitats molt variades:  fires d’arrel tradicional, colles sardanistes, esbarts dansaires, colles de gegants, diables i bestiari, agrupacions de pirotècniques, representacions teatrals (pastorets, pessebres vivents, passions) i un llarg etcètera. Aquesta gran diversitat de manifestacions i elements constitueixen un patrimoni propi que cal posar en valor. 

L’activitat es realitzarà a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners (Selva)

L’activitat és oberta a tothom i per participar cal realitzar inscripció prèvia en aquest en aquest 

FORMULARI

Per a més informació no dubteu en contactar, trobareu més informació de l’activitat en aquest enllaç

La Tàpia

Congrés Terres de Lleida 2022
Espai Cultural Canals d’Urgell Mollerussa
25 i 26 de març de 2022

Els dies 25 i 26 de març, l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell ubicat a Mollerussa, acollirà el I Congrés sobre la Tàpia de les Terres de Lleida. Un esdeveniment que estava programat pel març del 2019 i que es va haver de suspendre per l’esclat de la pandèmia.

La programació i ponències del Congrés, supeditades al compliment de la normativa en matèria sanitària que sigui vigent en el moment de celebrar-se, es basaran en tres grans eixos: la tàpia com a patrimoni arquitectònic, la tàpia des del punt de vista socioeconòmic i quin futur tenen les construccions de tàpia.

Destaca la participació de ponents importants en les dues jornades del congrés com Fernando Vegas i Camilla Mileto, arquitectes de la Universitat Politècnica de València, i amb prestigi internacional, Fermí Font i Pilar Díez, arquitectes, Albert Cuchí, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès o l’antropòleg de la Universitat de Barcelona, Ferran Estrada. A més a més, els assistents podran conèixer de primera màdiferents experiències relacionades amb el món de la tàpia amb les ponències dels arquitectes Bernat Ardèvol, Albert Puy i Àngels Castellarnau. També es realitzarà una visita tècnica a les instal·lacions del futur ajuntament d’Ivars d’Urgell amb FetdeTerra, els quals ensenyaran criteris i metodologia per a la restauració i rehabilitació de la tàpia.

ElI Congrés sobre la Tàpia vol posar de manifest la gran quantitat de comunicacions i estudis d’arreu que han analitzat aquest patrimoni. No obstant això, encara són pocs els que sorgeixen en un territori com la plana de Lleida, on són molt freqüents aquest tipus de construccions.

En definitiva, dos anys després, es reprèn la iniciativa de celebrar el Congrés, que es situa com a punt de partida per a la conservació patrimonial d’elements construïts amb tàpia a la plana de Lleida, però amb l’objectiu també de reivindicar una eina constructiva adaptada i integrada al territori i que pot esdevenir una peça clau en l’arquitectura del futur per les característiques i qualitats que la fan summament sostenible; i ser reconeguda i estudiada per les seves múltiples vessants: arquitectònica, social, cultural, econòmica i mediambiental.

El I Congrés de la Tàpia sorgeix arran de la col·laboració entre la secció de Patrimoni Agrari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i l’Associació Leader de Ponent; i la col·laboració de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell, l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell, l’Ajuntament de Mollerussa i el Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

La justificació del congrés
L’arquitectura tradicional, talment com passa amb qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat dels grups humans. Té un component evocador que ens parla de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, i és alhora un receptacle de valors que projectem cap al futur. Les construccions amb terra en són un exemple clar. Amb aquest material senzill i a l’abast de tothom es van aixecar habitatges i tota mena d’infraestructures que van permetre el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu.
A les comarques de Lleida, com en altres territoris del país i en general de la Mediterrània, hi són freqüents les construccions de tàpia. Tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut per la població en general i també per bona part dels professionals de la construcció actuals.
Ara, aquestes construccions i les tècniques que les fan possibles són un símbol d’identitat d’aquestes contrades i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible, paradigma sobre el que se sustenta el futur del planeta.

Per a més informació i inscripcions: http://bit.ly/TapiaLleida_2022

Visita a cabanes de volta de les Borges Blanques

19 de febrer de 2022

El dissabte 19 de febrer de 2022 farem una sortida a les Borges Blanques per veure un conjunt de cabanes de volta de l’estil clàssic de les Garrigues, en pedra seca i volta vista a la zona del  massís dels Bessons-Estirars, prop del límit del terme cap a l’Albi.


El recorregut el farem en cotxe i a peu i la seva durada serà d’unes  tres hores i ens guiarà el Ramon Queralt autor del llibre “Les cabanes de volta de les Borges Blanques, Paisatges, fets i gent”.


Ens trobarem a les 10:00 h al Cafè Slavia, situat a la plaça del Terrall de les Borges Blanques.

Per venir cal fer les inscripcions a través d’aquest formulari.


Desprès de dinar hi haurà la possibilitat de fer una visita guiada a Cal Gineret, antic molí d’oli i actualment Centre d’Interpretació del Memorial Democràtic de la Guerra Civil i de l’Oli d’Oliva.

I Congrés Internacional de Patrimoni Cultural Immaterial.

De l’11 al 13 de maig de 2022

Format online

El I Congrés Internacional sobre Patrimoni Immaterial. Noves experiències, nous horitzons és una activitat organitzada pel projecte de recerca sobre Patrimoni Immaterial (PINMAT) i el Grup de Recerca d’Antropologia en Patrimoni (GRAP), a més compta amb la col·laboració de diferents universitats i institucions. Pretén acollir tant a investigadors com a professionals i organitzacions dedicades al patrimoni cultural immaterial (PCI) per a reflexionar sobre les seves diferents dimensions des d’una perspectiva internacional, en les temàtiques que poden veure’s en els simposis i conferències planificades.

Aquest Congrés online té com a objectiu abordar diverses qüestions relacionades amb la recerca i la gestió del patrimoni cultural immaterial (PCI) des d’una perspectiva internacional, amb especial èmfasi en els seus aspectes socials, polítics i econòmics. Plantejat des d’una perspectiva interdisciplinària, el Congrés està obert tant a investigadors com a professionals i organitzacions dedicades al PCI per reflexionar sobre les seves diferents dimensions: la seva salvaguarda, les seves possibilitats turístiques, les experiències de bones pràctiques en la seva gestió, la seva musealització i els seus reptes de sostenibilitat, entre d’altres. Seran benvingudes comunicacions més genèriques i també estudis de casos o experiències de pràctiques del PCI. Especialment en l’actualitat, la pandèmia ha assenyalat les debilitats del PCI i també la seva resiliència, el que ens permet abordar els reptes de futur d’aquest patrimoni.

PROGRAMA

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

Informació: congres.pci@ub.edu