III Jornades anuals d’oficis i arquitectura tradicional als Ports

Horta de Sant Joan
18 i 19 de setembre de 2021

El cap de setmana del 18 i 19 de setembre del 2021 tenen lloc a Horta de Sant Joan (Terra Alta), les III Jornades anuals d’oficis i arquitectura tradicional als Ports. Un cicle de conferències, tallers i activitats entorn l’arquitectura tradicional i el Patrimoni Cultural Immaterial, dirigides i coordinades per Ínclita Cultura Antropologia, amb el suport de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan i del Ministerio de Cultura y Deporte del Gobierno de España.

En l’edició d’enguany, la temàtica de l’esdeveniment gira al voltant del patrimoni cultural vinculat a l’ofici de pastor i els reptes que planteja en relació a la seva salvaguarda i a la conservació del patrimoni construït en aquest paisatge cultural. D’accés lliure i gratuït, les xerrades es realitzaran durant la tarda del dissabte 18 al Cinema Municipal. El diumenge dia 19, es durà a terme una sortida de descoberta i demostració de l’ofici amb un pastor local i la presentació del circuit experiencial del Mas de Burot.

Per formalitzar la inscripció, cal que accediu al formulari de l’enllaç següent:

XXIV edició de la Festa de la Sal de l’Escala

El proper 17 de setembre s’inicia la XXIV edició de la Festa de la Sal de l’Escala que aquest any es celebrará del 17 al 19 de setembre, amb una desena d’activitats adaptades a la situació de pandèmia, que inclouen concerts, tallers, presentacions, danses, excursions marítimes, visites guiades…

La Festa de la Sal 2021 començarà, el divendres 17 de setembre (19h, Alfolí de la Sal) amb un homenatge a Miquel Bataller i Fàbregas (Girona, 1942 – l’Escala, 2020) i al seu fill, Xavier Bataller, ambdós fotògrafs molt vinculats a les activitats i la vida social de l’Escala de les darreres dècades. Durant l’acte també es presentarà el llibre “Notes per a un manual de la pesca a l’Empordà”, de Francesc de Villanueva (1928). Edició i estudis a cura d’Enric Prat, Pep Vila, Lurdes Boix i Alfons Garrido. Inclou, a més, un concert de cançons marineres a càrrec de Samuel Arderiu.

El gruix central de la Festa, com és habitual, serà el tercer dissabte de setembre. Com ja va passar l’any passat, no es podran organitzar activitats tradicionals que reuneixen un nombrós públic, com són la demostració d’oficis artesans a la Platja o les danses, i s’organitzaran diverses activitats amb control d’aforament i inscripció prèvia.

Novetats

Aquest any s’incorporaran algunes novetats a la Festa de la Sal de l’Escala. Una d’elles serà la inauguració de la museïtzació de la barraca de pescadors de la Creu (dissabte 18 de setembre, 10h). Durant el darrer any s’ha fet alguna visita guiada des del Museu de l’Escala, però a partir d’ara, s’hi ha incorporat diverses peces que era tradicional que els pescadors guardessin en aquestes antigues barraques i la visita s’incorporarà a les rutes del patrimoni que es fan des del Museu, amb reserva prèvia.

El mateix dissabte 18, a les 11h, es presentarà el llibre “El nansaire”, primer volum de la col·lecció “Els oficis de la Festa de la Sal”. A més, es farà un homenatge a Elvira Mata i Enrich, exdirectora del Museu Marítim de Barcelona i padrina del pailebot Santa Eulàlia, i Josep Tero interpretarà la cançó del Nansaire en el català de l’Alguer.

Una altra de les novetats serà la presentació (dissabte 18 de setembre, 18h) del conte il·lustrat “Petita història de la Festa de la Sal de l’Escala”, a càrrec de Lurdes Boix i de Pilarín Bayés. Es tracta d’una història que narra de forma amena com viuen la festa dos nens i els seus avis.

Durant la jornada també s’ha programat un doble concert d’Oreig de Mar i Cor Indica (dissabte 18 de setembre, de 12h a 14h) i de La Vella Lola i Tres de Ronda (dissabte 18 de setembre, de 19h a 21h), així com una demostració de tallers d’oficis artesanals (nanses, cistelleria, barquetes de suro, nusos mariners i remendar xarxes).

Tant dissabte com diumenge, estan previstes que es realitzin visites guiades a la cova de la Sal amb la barca de vela llatina Rafael, així com visites guiades a la casa de pescadors de Can Cinto Xuà i la presentació d’un vídeo sobre els 20 anys del grup de danses La Farandola.

Per participar a qualsevol de les activitats programades, cal fer reserva prèvia d’entrada aquí.

En cas de mal temps, els concerts i la presentació del llibre Petita Història de la Festa de la Sal, es faran a la Sala Polivalent.

Aquí podeu consultar la programació completa XXIV Festa de la Sal de l’Escala.

I JORNADA: Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: una indústria de 500 anys amb perspectives de futur

24 DE JULIOL DE 2021 DE 9.00 A 18.30H.

El municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica. L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus, comunament anomenat càdec i té nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides.
Aquestes propietats terapèutiques han motivat que l’oli de ginebre s’hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals.
Aquests forns van fer que Riba-roja d’Ebre esdevingués un important centre de producció, fins al punt de fer de la seva fabricació una potent indústria de l’època preindustrial.
Aquesta jornada té per objectiu donar a conèixer aquest important patrimoni etnogràfic des de perspectives diverses per mostrar al mateix temps la seva riquesa en molts àmbits.

En el marc del Programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Cal inscripció prèvia a secretaria@antropologia.cat
(aforament limitat)

Activitat presencial i en streaming
https://twitter.com/AntropologiaCat
www.twitter.com/livemedia 

#fornsoliginebre #matrixcultura2050

Veure programa: https://www.antropologia.cat/event/i-jornada-els-forns-doli-de-ginebre-de-riba-roja-debre-una-industria-de-500-anys-amb-perspectives-de-futur/

La Mostra de Cinema Etnogràfic 2021 arriba al Museu de la Mediterrània

El mes de juliol el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí torna a organitzar la Mostra de Cinema Etnogràfic al pati de Can Quintana. En aquesta edició, i amb totes les mesures de seguretat i higièniques requerides, es realitzaran tres sessions de cinema en les quals es podran visualitzar tres documentals lligats al territori, a la música i al gènere.

El dimecres 14 de juliol (21.30h) el protagonista serà el Massís del Montgrí a partir del documental Els caus del Montgrí, de Jordi Bellapart. Un documental que ens acostarà a indrets recòndits del massís i a les històries que s’hi amaguen, contrabandistes, soldats de la Guerra Civil i trementinaires en son les protagonistes.

El dimecres 21 de juliol (21.30h) el protagonisme serà per a les dones amb la projecció de Fer de Músic, en veu de dona. En aquest cas, s’han ajuntat quatre entrevistes realitzades a diferents dones dins el projecte de recuperació, preservació i divulgació de la memòria dels músics històrics vinculats al mon de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya. Pepita Llunell, Núria Feliu, Fina Dalmau i Concepció Ramió són les protagonistes d’aquestes entrevistes que ajuden a visualitzar i reivindicar el paper de la dona en el món de les cobles – orquestres.

I el dimecres 28 de juliol (21.30h) el protagonisme serà per una celebració molt especial, el 40è aniversari de la Colla Sardanista Continuïtat. Amb el documental 40 anys de Continuïtat, fem un breu recorregut per la història d’aquesta colla que va iniciar-se el 1981 i que amb els anys va créixer amb colles sardanistes, esbart dansaire i amb diferents projectes com ara espectacles com ara Trencats i Seguits o La Punyalada.

Totes les projeccions són gratuïtes però hi ha aforament limitat i és necessari realitzar inscripció prèvia al Museu de la Mediterrània, via correu electrònic a l’adreça museu@torroella-estartit.cat o al telèfon 972755180.

Parcs naturals de França (Wikipedra)

Jornada telemàtica
1 de juliol de 2021

Els parcs naturals regionals del Pirineu Català i dels Pirineus Ariejans i l’Observatori del Paisatge de Catalunya organitzen una jornada per donar a conèixer l’inventari col·laboratiu Wikipedra als territoris d’ambdós parcs naturals de l’estat francès. La jornada és en línia, en francès i oberta tothom.

Se celebrarà el dijous 1 de juliol de 4 a 6 de la tarda i s’estructurarà de la següent manera:

  • Presentació de la jornada.
  • L’inventari col·laboratiu de la Wikipedra, funcionament i principals resultats.
  • L’experiència del Parc Natural Regional del Pirineu Català en la dinamització de la Wikipedra.
  • Recull d’experiències i projectes que utilitzen l’inventari col·laboratiu.
  • Torn obert de preguntes.

Si esteu interessats en assistir-hi, cal que us hi registreu a través d’aquest enllaç i, un cop fet el registre, rebreu l’enllaç per poder accedir-hi.

Per qualsevol dubte:

jordi.grau@catpaisatge.net

L’Associació CATESCO proclamada l’Ambaixadora dels Xiquets de Valls 2021

Fundada com a Centre UNESCO de Catalunya fou clau en la proclamació dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

L’ha recollit la seva directora Marina Gay avui diumenge 20 de juny

L’Associació CATESCO, que fou coimpulsora de la candidatura els Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, ha rebut el reconeixement d’Ambaixadora dels Xiquets de Valls 2021, diumenge 20 de maig a la plaça del Blat de Valls, en els actes castellers del Sant Joan d’enguany. La decisió fou presa per unanimitat per part de les colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls, juntament amb l’Ajuntament de la ciutat. El guardó l’ha recollit la directora de l’entitat, Marina Gay.

Cada any des del 2011 la ciutat de Valls a través de la Comissió Xiquets de Valls, en què participen les dues colles castelleres locals, escull l’Ambaixadora o Ambaixador dels Xiquets de Valls, que recau en la persona, entitat, institució o empresa que ha contribuït a projectar els bicentenaris Xiquets de Valls fora de la pròpia ciutat on van néixer. Enguany es proclamarà la desena Ambaixadora, reconeixement que ha recaigut en l’Associació CATESCO.

Encara amb el nom inicial de Centre UNESCO de Catalunya, l’actual entitat CATESCO va ser clau en l’impuls i en el camí de tres anys i mig de la candidatura dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquest projecte s’havia iniciat a Valls, l’abril de 2007, amb la celebració de la primera Nit de Castells, en què es feu la proclamació pública d’aquesta aspiració. Així l’associació formà part de la Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat que va aconseguir un bon suport social arreu del país, traduït en una declaració solemne de suport pel Parlament de Catalunya, amb la unanimitat de tots els grups polítics, l’abril de 2008. El juliol d’aquell any el Consejo del Patrimonio Histórico –organisme d’àmbit estatal– l’avalà per poder-la tramitar davant la UNESCO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.

La distinció de Patrimoni de la Humanitat, obtinguda el 2010, ha contribuït notablement perquè els Castells  hagin assolit un major reconeixement universal. Si bé les institucions públiques i el món empresarial van tenir un paper clau en aquell nomenament, també ho és que la societat civil, personificada en aquest cas en el Centre UNESCO de Catalunya, fou indispensable per actuar de mitjancer davant l’organisme internacional.

Xarxa internacional

La Comissió Xiquets de Valls va considerar que calia visibilitzar més aquest rol del sector associatiu i de les seves xarxes internacionals, i per això la ciutat quilòmetre zero del món casteller els ho vol agrair amb el reconeixement. Fundada amb el nom inicial de Centre UNESCO de Catalunya, l’actual CATESCO es creà el 1985 per contribuir a promoure la presència de la llengua i cultura catalanes a l’àmbit de la UNESCO així com difondre i potenciar els valors, projectes i iniciatives de la UNESCO a Catalunya. Des d’aleshores ha treballat per promoure a la societat catalana els principis i valors de la UNESCO en els àmbits de l’educació, la ciència, la cultura, el desenvolupament sostenible, la democràcia, els drets humans, la llibertat d’expressió i comunicació, la ciutadania global, el diàleg i la pau.

Com a conseqüència del nou marc normatiu referent a les associacions i els clubs UNESCO adoptat per la 39a Conferència General de la UNESCO el 2017, en què s’extingia la figura dels Centres per a la UNESCO, el 2019 l’associació adoptà el nom CATESCO (Organització Catalunya per a l’Educació, la Ciència i la Cultura). Està adscrita al Departament de Comunicació Global de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), i assolí l’estatus de relacions oficials amb la UNESCO el 1993 i l’estatus consultiu especial amb el Consell Econòmic i Social de Nacions Unides (ECOSOC) el 2002. Ha participat a les Conferències Generals de la UNESCO i a diferents òrgans dependents de l’ONU, com el Fòrum Polític d’alt nivell, la Comissió sobre la Condició de les Dones i el Consell de Drets Humans de l’ONU.

Ambaixadores anteriors

Amb anterioritat han estat diversos les Ambaixadores i Ambaixadors dels Xiquets de Valls, com per exemple la Fundació Pau Casals, per la vinculació del mestre del Vendrell amb la música dels castells; l’Administració de la Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca, per haver mantingut la programació castellera fins i tot en els moments de màxima crisi de l’activitat; la Muixeranga d’Algemesí, com a ball de valencians o antecedent immediat dels nostres castells; el Camp de Refugiats de Smara, ubicat al desert de Tinduf al Sàhara, per haver acollit tallers castellers; o Cossetània Edicions, per comptar amb l’única col·lecció castellera. 

Cultura Viva 2021

Sengles conferències sobre els transports terrestres i fluvials a Amposta i el delta de l’Ebre han encetat enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2021 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat dinou activitats en disset poblacions diferents, amb l’ànim de recuperar la normalitat perduda.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: la producció tradicional d’oli de ginebre, pràctiques funeràries, indumentària, patrimoni festiu, territori, biodiversitat, patrimoni sonor, etnobotànica, terrissa, patrimoni musical, pedra seca… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

I JORNADA: Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: una indústria de 500 anys amb perspectives de futur

11 DE JUNY DE 2021, DE 9.30 A 18.30H.

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món-Seu Montjuïc

Organitza: Institut Català d’Antropologia, Associació Amics de Riba-roja, Museu Etnològic i de Cultures del Món. Col·labora: Associació Livemedia Matrix CULTURA  2050. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. 

El municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica. L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus, comunament anomenat càdec i té nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides.
Aquestes propietats terapèutiques han motivat que l’oli de ginebre s’hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals.
Aquests forns van fer que Riba-roja d’Ebre esdevingués un important centre de producció, fins al punt de fer de la seva fabricació una potent indústria de l’època preindustrial.
Aquesta jornada té per objectiu donar a conèixer aquest important patrimoni etnogràfic des de perspectives diverses per mostrar al mateix temps la seva riquesa en molts àmbits.

En el marc del Programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia:
https://forms.gle/DbQviU3kbbHnqird7
Aforament limitat

Activitat presencial i en streaming
https://twitter.com/AntropologiaCat

PROGRAMA

MATÍ, de 9.30 a 13.30h.

INAUGURACIÓ
A càrrec de F. XAVIER MEDINA, Institut Català d’Antropologia i JOSEP AGUILÀ, Amics de Riba-roja

Més de 7 anys donant suport als forns d’oli de ginebre
ANTONIO SUÁREZ, Alcalde Riba-roja d’Ebre

Patrimoni i el desenvolupament endogen
JOSEP FORNÉS, Antropòleg, ex-director del Museu Etnològic i de Cultures del Món, membre Amics de Riba-roja

Els forns d’oli de ginebre en el paisatge
JOSEP ALIÓ, Arquitecte urbanista, membre Amics de Riba-roja

L’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya i les zones d’interès etnològic: eines per a la sensibilització i la protecció del patrimoni de les classes populars
ROGER COSTA, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular del Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Els forns d’oli de ginebre: una indústria a Riba-roja
JUDIT VIDAL, Dra. en Història, autora del llibre Els forns d’oli de ginebre: una indústria a Riba-roja d’Ebre

El suport a la recerca, la difusió i la salvaguarda del patrimoni local i comarcal per part de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre
ELENA ESPUNY, Tècnica de projectes de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)

Els forns d’oli de ginebre al Museu Etnològic i de Cultures del Món
ORIOL PASCUAL, Cap de programes del Museu Etnològic i de Cultures del Món

Pla estratègic com a eina de salvaguarda i dinamització del patrimoni dels forns d’oli de ginebre
ÍNGRID BERTOMEU CABRERA i MAITE HERNÁNDEZ SAHAGÚN, Antropòlogues, autores del Pla Estratègic dels forns d’oli de ginebre

La fotografia etnogràfica
JOSEP BLANCH, Fotògraf especialitzat en fotografia de viatges i etnogràfica, membre d’Amics de Riba-roja

The four pillars of sustainability: environmental, cultural, social & economic, as it applies to the Juniper Ovens
MARTIN CLARK, President de Grampus Heritage & Training

TARDA, de 15.30h a 18.30h.

L’estudi dels forns d’oli de ginebre des d’una visió arquitectònica
SERGIO COLL, AGUSTÍ COSTA, CÈLIA MALLAFRÈ, Escola Superior d’Arquitectura Universitat Rovira i Virgili (URV)

Intervenció arqueològica al forn d’oli de ginebre de Mariano Agustí: llegint la història de la materialitat
LAIA GALLEGO, Arqueòloga, professora UB, directora camp de treball RR

El ginebre: planta, productes i aplicacions
MARIA DOLORS GONZÁLEZ CABRÉ, Biòloga, membre Amics de Riba-roja

Juniper Communis: As an essential oil for use in Aromatherapy
ANNA GEORGHIOU, Llic. en Psicologia, Belles Arts i Grau en Aromaterapia

Ossa de Montiel i altres zones de producció a la península ibèrica i sud de França
JOSEP JORDAN, Psicòleg, membre Amics de Riba-roja i GABRIEL NIETO, Fabricant d’oli de ginebre

Els  forns d’oli de ginebre: una mirada artística
SARAH MISSELBROOK, Llic. en Belles Arts, Riu d’Art a Riba-Roja, membre Amics de Riba-roja

Turisme Industrial: Descobrir com es fan les coses
PEPI MARTÍNEZ FONT, Xarxa Turisme Industrial de Catalunya (XATIC)

Territori, Riu, Paisatge, Senderisme i Patrimoni
RAMON PUIG TERRÉ, Amics de Riba-roja i Figot T. Senderisme

La festa de l’oli de ginebre, quelcom més que una festa
FRANCESC VALERI ESTEVE CATALÀ
. Industrial, membre de la Junta Amics de Riba-roja

CLOENDA
A càrrec de JOSEP AGUILÀ, Amics de Riba-roja i MONTSERRAT CLUA, Institut Català d’Antropologia

ELS XIQUETS DE VALLS AIXECARAN PER SANT JOAN ELS PRIMERS CASTELLS DE LA REPRESA

> Llum verda a la prova pilot en la que participaran les colles Joves i Vella, l’Ajuntament de Valls, el Pius Hospital i l’Àrea Bàsica de Salut

> Un centenar de castellers prendran part en la prova que inclou l’enlairament de pilars simbòlics amb totes les mesures de seguretat a la plaça del Blat, Km0 del món casteller

La Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls enlairaran els primers pilars castellers de la represa per Sant Joan. La prova pilot i estudi clínic que han presentat les dues agrupacions, l’Ajuntament de Valls, el Pius Hospital i l’ABS Valls Urbà-ICS han estat validats pel departament de Salut de la Generalitat, amb un protocol que preveu la participació de 100 castelleres i castellers, 50 per cada colla, tant als assajos previs com a l’actuació.

D’aquesta manera, la plaça del Blat, Km0 del món casteller, viurà els primers pilars de la represa, després de l’aturada de l’activitat de les colles de tot el país a causa de la Covid-19. L’actuació tindrà un gran caràcter simbòlic també perquè se celebrarà el dijous 24 de juny, primera gran cita del calendari casteller tradicional que sempre coincideix amb la festivitat de Sant Joan a Valls.

El protocol de la prova pilot aprovat inclou totes les mesures de seguretat tant als assajos com a l’actuació, en un desplegament que tindrà com a responsables de la seva aplicació el Pius Hospital i l’Àrea Bàsica de Salut Valls Urbà-ICS i que comptarà amb l’acompanyament de Salut Pública de la Generalitat. Així, s’efectuaran test d’antígens a tots els castellers en les quatre jornades previstes d’assaig (dies 4, 11, 18 i 21 de juny), com també el mateix dia de l’actuació. Una setmana després, com a part de l’estudi clínic, tots els participants es faran novament una prova d’antígens per analitzar-ne el contagi potencial, la incidència en la transmissió i el resultat de totes les mesures de prevenció i seguretat que s’hauran adoptat.

Els castellers que participin als pilars utilitzaran mascareta FFP2 en tot moment i, a més dels cribatges amb test d’antígens, s’aplicaran altres mesures preventives com la presa de temperatura i la higiene de mans i peus.  Aquestes accions de prevenció s’adoptaran també en tots i cadascun dels assajos previs a l’actuació. En aquests assajos, que s’hauran de realitzar preferentment a l’aire lliure o bé en locals ben ventilats, només hi podran participar els 50 castellers de cada colla que prenen part  a la prova pilot. En cap cas, els participants podran compartir begudes i rentaran la roba després de cada activitat per garantir-ne la desinfecció. A més, en els assajos també hi haurà presència de personal de suport per indicar les entrades i sortides.

El protocol inclou altres mesures, entre elles que les castelleres i castellers que prendran part a la prova pilot seran seleccionats sense patologies de base. En aquest sentit, es realitzarà un registre dels participants que signaran també una declaració responsable en la qual confirmen que no presenten simptomatologia compatible amb la Covid-19 ni són contactes estrets de persones sospitoses o confirmades de la malaltia.

A la plaça del Blat, a banda del centenar de castellers que participaran als pilars, la resta de públic estarà integrat per membres de les dues colles que mantindran les distàncies de seguretat desplegant-se a la mateixa plaça i també al carrer de la Cort i fins a l’església de Sant Joan. L’espai estarà perimetrat i amb 4 punts per accedir-hi, amb control d’accés amb gel hidroalcohòlic i presa de temperatura a tots els assistents que hi hauran d’entrar amb mascareta obligatòria. L’entrada i la sortida del públic seran esglaonades i s’hauran de seguir les indicacions del personal de control d’accés, així com seguir els circuïts de pas que se senyalitzaran.

Tere Almar i Josep Rodri assumeixen la direcció artística de la Nit de Castells

L’acte se celebrarà al Quilòmetre 0 casteller dissabte 12 de juny

Els mataronins Tere Almar i Josep Rodri seran els encarregats de codirigir artísticament la quinzena Nit de Castells, que tindrà lloc al Centre Cultural de Valls dissabte 12 de juny. L’acte comptarà amb diferents disciplines artístiques que dialogaran amb el llenguatge audiovisual en retransmetre’s en directe per la televisió pública del Camp de Tarragona, TAC12. Amb la voluntat que tot el món casteller s’hi senti representat, en anteriors edicions la direcció havia recaigut en professionals de Valls, Vilafranca del Penedès, Sitges, Canet de Mar, Barcelona, Tarragona i Reus. Mataró, plaça castellera de primer ordre amb una colla molt destacada com són els Capgrossos, s’incorpora enguany a la nòmina.

Tere Almar i Josep Rodri faran duet en la direcció artística de la  Nit de Castells 2021. La seva residència a la ciutat de Mataró, on la colla dels Capgrossos de Mataró ha assolit un paper important en els castells i amb una festa patrimonial d’interès nacional com Les Santes, la seva festa major, els ha fet viure i formar-se en la cultura popular i tradicional del nostre país. Sempre l’han posada en contacte amb les arts escèniques contemporànies. En aquest sentit, la quinzena Nit de Castells comptarà amb llenguatges coreogràfics, musicals, textuals i visuals, que ens explicaran les arquitectures humanes des de perspectives polièdriques.

Llarga experiència

Tere Almar és una de les gestores culturals de més llarga trajectòria a Catalunya, ja que ha treballat en aquesta matèria des dels anys 80. La seva especialitat han estat els espectacles que durant dècades ha programat, com a tècnica municipal d’arts escèniques, en els equipaments de la seva ciutat i també durant Les Santes. Paral·lelament, Almar ha exercit com a directora artística de la Fira Mediterrània de Manresa, centrada en les noves creacions que parteixen de l’arrel, en el període de 2008 a 2011. Un dels eixos en què ha aprofundit més és el diàleg entre la tradició i modernitat, cooperant amb notables figures artístiques com el músic Carles Santos, el coreògraf Cesc Gelabert, l’artista Perejaume o els directors teatrals Leandre Escamilla i Nel·lo Vilanova, de Xarxa Teatre. Almar prové, però, del món del voluntariat. Així va formar part de Xaloc, un grup de teatre independent dels anys 70, i dels Pastorets de Mataró, una de les representacions de més tradició i amb una posada en escena més acurada.

Per la seva banda, Josep Rodri es defineix com activista cultural. Ha estat fundador de la revista Mataróescrit, així com director i creador d’espectacles teatrals generalment en espais no convencionals i utilitzant diferents disciplines artístiques: Morir a Bagdad (2003) guardonat amb el Premi FAD Aplaudiment Sebastià Gasch 2004, Violències (2006), Lacrima (2008), Els Pastorets de Mataró (2010-2011), Parla’m de la Mar (2012), Ferro Colat (2012); Homes i màquines (2013), Overlock (2014), Fàbriques de sons (2016) o Welcome (2017). Amb aquests muntatges, ha participat en diversos certàmens de reconegut prestigi com el Festival Grec de Barcelona, el Festival Internacional de Teatre de Sitges, el Festival Internacional de Teatre Entre Cultures de Tortosa, el Festival Panorama d’Olot, la Feria de Teatro de Ciudad Rodrigo, Fira Tàrrega, el Festival TNT de Terrassa, o Festival Sismògraf d’Olot.

La Nit de Castells és una iniciativa de la Revista Castells, en organització conjunta amb l’Ajuntament de Valls i TAC 12. Davant l’aturada forçosa de l’activitat castellera arran la pandèmia, la Nit de Castells ha adaptat el seu catàleg de premis al nou context: s’han mantingut els guardons que no estan sotmesos al desenvolupament i resultats d’una temporada i, fins i tot se n’han incorporat de nous. Per contra, els estrictament vinculats a les fites castelleres del darrer any no es lliuraran en aquesta edició.