XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional (2021)

Móra la Nova
5 al 7 de novembre de 2021

La Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional, que enguany arriba a l’onzena edició, està organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Tota la informació de la “XI Trobada”, inscripció, àmbits de comunicacions, visites, allotjaments…, la podeu trobar a:

http://www.trobadapedraseca.cat/

Els que hi vulguin participar i els hi calgui cercar allotjament, cal que es posin el més aviat possible amb l’organització (IRMU).

Aquesta és una trobada on hi participen persones dels territoris de parla catalana que presenten comunicacions sobre treballs fets darrerament. També es visitaran indrets propers amb diverses construccions.

Fins ara s’han fet 10 “Trobades”:

Manresa (2002)

Torroella de Montgrí (2004)

Barcelona (2005)

Sitges (2007)

Palma de Mallorca (2009)

Vilafranca del Maestrat, Castelló (2011)

Les Preses (2013)

Calaceït, Terol (2015)

Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort (2017)

El Pinós, Alacant (2019)

Els pobles abandonats a la XVI Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

En aquesta setzena edició es proposa el tema Pobles abandonats a la vegueria Penedès, en el marc del projecte Pobles abandonats. Una herència per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per l’Institut Ramon Muntaner, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La coordinadora de l’equip de treball de la vegueria Penedès, Àngels Travé, exposarà alguns exemples de pobles abandonats com Jafre (Garraf) i Font-rubí Vell (Alt Penedès), a partir de les recerques del projecte Noms de lloc al Penedès, de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Les ponències de la Trobada seran Pobles abandonats de l’Anoia, a càrrec de Gener Aymamí, que ha publicat entre altres el llibre Rutes pels despoblats el Camp de Tarragona (2021) i Les vides que les pedres callen: vida i abandó de Marmellar, a càrrec de Jaume Palau, treball guardonat amb el XVI premi Mestall de l’Associació d’Història Rural (2018).

A continuació hi haurà un col·loqui amb aportacions al projecte “Pobles abandonats” per part dels centres d’estudis i persones inscrites a la Trobada.

La cloenda de la Trobada serà amb la projecció de la pel·lícula Dins la fosca (20′) del director Joaquim Sicart, amb filmacions al poble abandonat de Marmellar i que es podrà visionar a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins el dia 23 d’abril.

Data de la Trobada: dissabte 17 d’abril de 2021, de les 10h a les 13h.

Per seguir en directe: a través del canal Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Per participar: a través de de la plataforma Zoom cal inscripció al formulari.

Aquesta Trobada s’emmarca en el programa d’Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

1a circular del 2n Congrés Català d’Antropologia. CoCA ’22

Després de la 1a edició del CoCA celebrat al gener de 2020 a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el 2n Congrés Català d’Antropologia tindrà lloc els dies 27, 28 i 29 de gener de 2022 a la Universitat de Girona.

El Congrés pretén contribuir a la promoció i la difusió de l’Antropologia a Catalunya i actuar com a una plataforma per donar visibilitat a la nostra disciplina. Us convidem a participar en el debat i la reflexió conjunta. Podreu participar enviant propostes de simposis, comunicacions, pòsters i material audiovisual. També deixem la porta oberta a d’altres propostes d’activitats.

Crida a propostes de simposis: fins el 30 d’abril de 2021.

El Comitè Organitzador i Científic del CoCA està format per representants de les diferents universitats i centres de recerca catalans i de les principals organitzacions d’Antropologia de Catalunya, i s’ha constituït com una comissió vinculada a l’Institut Català d’Antropologia (ICA). 

Visiteu la web del Congrés: https://coca.antropologia.cat/

La Nit de Castells celebrarà la 15a edició el proper mes de juny

L’acte pretén ser un signe de reafirmació castellera, davant el context actual

La Nit de Castells celebrarà la seva quinzena edició el proper dissabte 12 de juny. El comitè organitzador de l’esdeveniment ha decidit convocar la cita anual de la trobada del món casteller, tot i l’aturada a causa de la pandèmia, com un signe de reafirmació i d’optimisme de cara al retorn de l’activitat. La Nit de Castells és una iniciativa de la Revista Castells, en organització conjunta amb l’Ajuntament de Valls i TAC 12.

La 15a Nit de Castells se celebrarà, com és habitual, al Centre Cultural de Valls, quilòmetre 0 del món casteller, amb la decidida voluntat que constitueixi un acte de reafirmació del món casteller per tornar als assaigs i les places tan aviat com sigui possible. El format de la trobada conservarà els trets essencials de les anteriors cites, amb un espectacle artístic, que acompanyarà la concessió de premis. Enguany, per raons òbvies, el catàleg de premis es modificarà i s’adaptarà al nou context. És a dir, aquells guardons que premien la temporada anterior no es lliuraran. Per contra, se n’incorporaran d’altres de manera excepcional.

La Nit de Castells estarà plantejada amb un format presencial, ajustat d’entrada al 50 % de l’aforament, i també en retransmissió televisiva com en els darrers anys, amb producció de TAC 12. Amb tot, la presència d’assistents, que passaran control de temperatura, comptaran amb gel hidroalcohòlic, distàncies en la ubicació a les butaques i manteniment de la mascareta durant tot l’acte, estarà condicionada a l’evolució de la pandèmia i les mesures que estableixi el Procicat en els propers mesos. L’Ajuntament de Valls, titular del teatre del Centre Cultural, hi ha vingut desenvolupant les temporades estables d’espectacles durant la tardor i l’hivern, així com els concerts musicals de la darrera Fira de Santa Úrsula. En el cas de la Nit de Castells, habitualment els assistents són uns 400, en representació de les colles castelleres i altres agents vinculats a aquest sector del patrimoni immaterial. Precisament el 50 % de l’aforament del Centre Cultural està estimat en aquesta xifra, per la qual cosa es preveu, si les condicions del Procicat són les actuals, que la participació pugui ser l’habitual.

Compromís amb el fet casteller

El comitè organitzador ha començat a treballar ja en el disseny artístic, la configuració de premis i els aspectes logístics de la Nit, amb l’objectiu de tenir a punt durant el mes d’abril un esquelet del format de l’esdeveniment. L’acte es sumarà a la línia de suport a l’imaginari casteller que la ciutat de Valls ha activat durant la pandèmia. Així per Sant Joan de l’any passat les dues colles dels Xiquets de Valls van fer sonar el primer toc de castells a les places amb les seves gralles i timbals, a més de mantenir les tradicionals matinades als carrers amb una desena de grups. Per Santa Úrsula un emotiu acte simbòlic recordà a la plaça del Blat les diferents epidèmies, guerres i crisis que ha superat el fet casteller al llarg de la història. També TAC12 va produir i estrenar el documental “La cursa del 3 de 9”, rememorant els dos tresos de nou sense folre assolits per les colles vallenques l’any anterior, mentre que per la commemoració del desè aniversari de la proclamació com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO es desenvolupava un acte conjunt amb la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i la inauguració dels tòtems senyalitzadors de Valls Km0 casteller en les rotondes de les carreteres des d’on els Xiquets de Valls han exportat les seves arquitectures a tot el país.

I Simposi Internacional sobre Místiques i Heterodòxies Religioses: La dissolució del sagrat en el món contemporani

DEL 8 AL 10 DE SETEMBRE DE 2021

Del 15 de gener al 30 de març de 2021: data límit per a l’enviament de propostes de participació.

Evadida de l’espai tancat i apartat on el procés de laïcització de les societats modernitzades la va intentar recloure, la religió –entesa com l’àmbit de comunicació amb allò sobrenatural-, en formats diversos que abasten expressions rituals, espirituals, terapèutiques, endevinatòries o “màgiques”, s’ha dispersat per tots els racons de la vida social i ara actua sense un centre, dislocada, colant-se pels intersticis que, sovint, ella mateixa ha obert adoptant pautes i continguts culturals nous, reciclant els vells i emprant discursos provinents d’àmbits tradicionalment “separats” com les ciències i la tecnologia. La religió tendeix a estar, avui per avui, a tot arreu i enlloc. Ben bé podríem parlar de la creixent preeminència de la informalitat en matèria religiosa, concretada en la multiplicació de fes sense dogma, creients sense església, líders espirituals sense comunitat i espiritualitats sense seu. És per tot això que convoquem aquest simposi per parlar de “dissolució” d’allò sagrat, prenent la idea d’un text de Pierre Bourdieu sobre l’esclat d’allò religiós en les societats contemporànies.

ORGANITZA:
Grup de Recerca en Místiques i Heterodòxies Contemporànies –GREMHER– de la  Universitat de Barcelona. Col·labora: GIRRPO (Grup d’Investigació Religió Ritual i Poder)/ICA

+ info: https://ladissoluciodelsagrat.wordpress.com/

II Congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana

Falset
21, 22 i 23 de maig de 2021

La jota és una manifestació musical rica, amb diversos significats culturals que varien d’acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una gran diversitat de formes en relació a les conductes i significats que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des del segle XVIII, s’ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l’imaginari col·lectiu. El congrés reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris, i durant tres dies s’alternaran les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic amb activitats de caire més lúdic.

El congrés estarà organitzat en tres eixos temàtics:

La transmissió de la jota
En aquest àmbit es vol tenir notícia de com s’està realitzant la transmissió de la Jota cant, ball i música en l’actualitat i com ho pot ser en un futur. 

La jota com a element de creació
Dins d’aquest àmbit no només s’hi apleguen aquelles voluntats pròpiament artístiques sinó també aquelles creacions populars que beuen d’aquest llenguatge per tal de comunicar i construir les seves propostes.

Els contextos de la jota
En aquest àmbit s’analitzarà la vigència de la jota en diferents contextos històrics i se n’exploraran els nous contextos que poden haver-se propiciat amb el retrobament esdevingut en els darrers anys.

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.

Hi podeu presentar propostes de comunicacions fins al dimarts dia 23 de febrer de 2021. S’ha d’enviar el resum de la comunicació (màx. 500 paraules), especificant el títol i en quin dels tres eixos s’adscriu la proposta, i les dades de l’autor/a (nom complet,  telèfon i adreça electrònica) a: fonotecamtra.cultura@gencat.cat

+ infofonotecamtra.cultura@gencat.catsecretaria@irmu.org

Organitzen:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Institut Ramon Muntaner 
Ajuntament de Falset

Resum de les activitats de la Setmana de la pedra seca-2020

• La Setmana de la Pedra Seca, impulsada per COL·LABORAxPAISATGE en col·laboració amb l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional) i d’altres nombroses entitats per commemorar el 2n aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, han promogut la realització de 90 activitats promogudes per un centenar d’entitats.

• Del 23 al 29 de novembre de 2020 i, per primera vegada, els Països Catalans s’han unit per reivindicar el patrimoni de la pedra seca i la seva tècnica constructiva.

• Les xarxes socials s’han omplert d’imatges amb la pedra seca com a protagonista, mostrant i reivindicant la importància i bellesa d’aquest patrimoni des de l’escala més local.

• Durant el mes de novembre, la web de la Setmana de la Pedra Seca ha rebut 22.000 consultes, i el mapa d’ubicacions ha tingut més de 12.000 visualitzacions.

La primera edició de la Setmana de la Pedra Seca ha desbordat totes les expectatives d’inscripció i de participació. Centenars de persones han aprofitat, aquests dies, per omplir les xarxes socials d’incomptables imatges amb la pedra seca com a protagonista, mostrant i reivindicant la importància i bellesa d’aquest patrimoni des de l’escala més local.

Paral·lelament, s’han impulsat una norantena d’activitats per part d’un centenar d’entitats i col·lectius d’arreu dels Països Catalans, tot i que inicialment les previstes eren 80. El mal temps i les mesures de prevenció Covid han obligat a posposar algunes de les activitats, i també han fet que moltes s’hagin dirigit al públic local i amb aforaments limitats, o bé que s’hagin buscat nous formats online, accessibles a tothom i que ha possibilitat també recuperar-les de manera virtual:

Les activitats s’han organitzat en tres grans categories:

• sortides i visites guiades per conèixer in situ el patrimoni

• cursos, tallers i jornades de construcció i restauració

• activitats de divulgació, tals com jornades i xerrades online, lliurament de premis, presentacions, concursos i crides a les xarxes,…

Les activitats s’han pogut seguir tant a l’Agenda online i al mapa d’ubicacions com a les

xarxes de la Setmana de la Pedra Seca (Facebook i Instagram @SetmanadelaPedraSeca, Twitter @SetmPedraSeca) i mitjançant el hashtag #SetmanadelaPedraSeca.

COL·LABORAxPAISATGE valora molt positivament la gran afluència de participació i l’esforç de les entitats i col·lectius, que s’han abocat en la organització d’activitats adaptades a les circumstàncies actuals de Covid i en reinventar-se proposant nous formats de divulgació.

Parcs Naturals i museus, o com gestionar el patrimoni cultural dels espais naturals protegits

El Museu de la Mediterrània, com a membre del la Xarxa de Museus d’Etnologia, i amb el suport del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, organitza la Jornada “Parcs Naturals i Museus. Bones pràctiques en la gestió del patrimoni cultural dels Espais Naturals”.

Des de fa anys, alguns Parcs Naturals treballen el patrimoni cultural dels seus espais protegits. En alguns casos aquest treball es realitza conjuntament amb els seus museus de referència. Són projectes per la protecció, la salvaguarda, l’estudi i la difusió del patrimoni cultural. La Generalitat de Catalunya impulsa aquestes sinergies entre parcs naturals i museus, i en el seu Pla de Govern 2018 – 2021 aposta per treballar per a la protecció i el foment de l’ús sostenible del patrimoni cultural que es troba als espais naturals protegits. Per això, el desembre de 2018 aprova un Acord del Govern per a la protecció, conservació i difusió del patrimoni cultural i natural de Catalunya.

Ara, i després de la realització de diferents workshops entre directors de Parcs Naturals i Museus s’ha volgut impulsar una jornada per presentar “Bones pràctiques en la gestió del patrimoni cultural dels Espais Naturals”. Aquesta jornada, que es portarà a terme el dimecres 25 de novembre a partir de les 10 h, en format telemàtic i que es podrà seguir a través del canal de YouTube del Museu de la Mediterrània, servirà per presentar una dotzena de bones pràctiques sobre el patrimoni cultural dels Parcs Naturals de Catalunya.

La jornada comptarà amb un bloc específic de presentacions sobre treballs realitzats en el patrimoni etnològic dels parcs naturals:

  • Projecte de Recuperació i difusió de l’Artesania local de l’Alt Pirineu a càrrec de Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i Mercè Aniz, directora – conservadora del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
  • La Recerca “Cel, meteorologia i estels en la memòria oral dins l’àmbit del Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici” a càrrec de Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i Mercè Aniz, directora – conservadora del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Podeu consultar el programa complet i us podeu inscriure a la jornada al formulari que trobareu a la pàgina web del Museu de la Mediterrània.

Resultats de la jornada sobre recerca etnològica de la Costa Brava

Dissabte 14 de novembre va tenir lloc de forma telemàtica la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, organitzada pel Museu de la Pesca en el marc del programa Cultura Viva, promogut per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Hi van participar el Museu de la Mediterrània, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i el Museu de la Pesca.

El vídeo es pot consultar al canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Programa

Jaume Garcia i Vall-llosera “Històries dels anys seixanta”.

Projecte desenvolupat en els darrers anys, recollint més de 60 històries personals sobre la rebuda i difusió de la música dels anys seixanta a Sant Feliu de Guíxols. Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

Alfons Garrido. “Francesc de Villanueva i les primeres etnografies marítimes”.

Resultats de la recerca sobre la relació de Francesc de Villanueva amb l’etnòleg Emerencià Roig i l’origen del manuscrit entorn de la pesca a l’Empordà a inicis del segle XX, recentment editat per la Fundació Promediterrània. Museu de la Pesca

Jaume Badias i Gerard Cruset. “L’olivera i l’oli al Montgrí. Projecte de recerca etnològica”

Projecte d’inventari i documentació de l’elaboració tradicional de l’oli al Montgrí, amb l’objectiu de fer valdre l’olivar i els olis del territori. El treball explica les transformacions d’uns sistemes productius i agraris que durant molts anys va marcar al dia a dia de la població del massís del Montgrí. Museu de la Mediterrània

VALLS REMEMORA LA CELEBRACIÓ DELS 10 ANYS DELS CASTELLS COM A PATRIMONI DE LA HUMANITAT

  • El 2010 el quilòmetre zero del món casteller fou l’única ciutat que simultàniament acollí la proclamació amb un acte públic a la plaça del Blat i amb pilars.
  • Amb motiu de l’efemèride s’han instal·lat tres tòtems senyalètics i decoratius en les rotondes d’accés a Valls.
  • L’acte ha estat presidit per la consellera de Cultura de la Generalitat, Àngels Ponsa, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, el president i cap de colla de la Joves, Roger Estil·les i Jaume Martí respectivament, i el president i cap de colla de la Vella, Albert Pedret i Albert Martínez.

Ahir, 16 de novembre, Valls va commemorar la proclamació dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, que tingué lloc a Nairobi, Kènia, l’any 2010, mentre simultàniament la plaça del Blat ho seguia en directe, aixecava dos pilars per les colles dels Xiquets de Valls i col·locava una placa commemorativa de l’efemèride en la façana del quilòmetre zero de les arquitectures humanes. Al cap de de deu anys aquella iniciativa que s’havia anunciat per primer cop el 2007 en la primera Nit de Castells que des d’aleshores anualment celebra Valls i que acull els representants del món casteller, s’ha rememorat amb la instal·lació de tres tòtems senyalètics i decoratius en les rotondes d’accés a la localitat.

Aquests tòtems porten la llegenda quilòmetre zero casteller, i s’han situat al costat de les lletres VALLS, que ja estan instal·lades en aquests punts d’interconnexió viària. A partir del disseny de l’empresa Gecko, estrenat el passat Sant Joan en els suports on line i off line, han estat construïts per l’empresa Valls Láser. Tenen unes mides de 3,5 metres d’alt per 2 d’ample i estan fabricats en xapa corten en consonància amb les lletres de la població. Estaran ubicats en tres de les rotondes de l’N-240 d’entrada a Valls des de Tarragona, el Vendrell i Montblanc. La instal·lació ha anat a càrrec dels serveis municipals de manteniment. Aquests tòtems creen nous punts de referència del món casteller, esdevenint Valls la primera localitat que situa el missatge casteller en tres accessos d’una població. En una ciutat de castells, aquests es respiraran des del mateix moment d’arribar-hi a través de les vies de comunicació.