I Jornadas de buenas prácticas en Museos Etnográficos

Dates: 5 i 6 d’octubre de 2023

Lloc: Casa de Cultura de l’Ajuntament de Grandas de Salime (Astúries)

L’eix vertebrador d’aquestes jornades és la presentació d’experiències i «bones pràctiques» d’interès per als professionals dels museus etnogràfics. Des d’un enfocament transversal, multidisciplinari i plural, es combinaran ponències teòriques i metodològiques amb intervencions vinculades a la pràctica professional, i amb sortides de camp que permetran presentar un coneixement directe del patrimoni etnogràfic de l’entorn.

Les jornades tindran entre altres els següents objectius:

-Reflexionar, des d’un punt de vista crític, sobre els problemes de gestió en els museus etnogràfics i presentar i analitzar, a través d’intervencions vinculades a aquest camp, diferents «bones pràctiques», i que la seva replicabilitat pugui ser d’interès per a les institucions museístiques.

-Presentar un marc obert de la situació actual i els reptes que afronten els museus etnogràfics des de la perspectiva de diverses disciplines.

-Fer visible la importància del patrimoni cultural etnogràfic com a motor de desenvolupament en termes territorials i la rellevància de les institucions museístiques com a element indispensable en la difusió patrimonial.

-Proporcionar eines teòriques i pràctiques als i les professionals dels museus etnogràfics com a punt de partida per al possible el desenvolupament de nous mètodes de treball i la creació de noves experiències en aquestes institucions.

Programa i inscripcions

XIII Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs

El dies 29, 30 de setembre i 1 d’octubre de 2023 se celebrarà a Puigcerdà (Museu Cerdà. C/ d’Higini de Rivera, 4) la tretzena edició del Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs sota el títol “Infraestructures i comunicacions al Pirineu”.

El Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, de caràcter biennal, està organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, l’Arxiu Comarcal de Cerdanya, el Grup de Recerca de Cerdanya, l’Institut d’Estudis Ceretans, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i la Societat Andorrana de Ciències.

En aquesta ocasió, el col·loqui se centrarà en l’anàlisi de les infraestructures i les comunicacions al Pirineu. En aquest sentit, la realitat d’un territori la condicionen múltiples variables. Les infraestructures que s’han construït o bé les que s’han programat i no executat, així com les comunicacions de tot tipus, tant les que faciliten els desplaçaments geogràfics com les que permeten els serveis i fluxos digitals, són aspectes fonamentals per entendre l’ordenació territorial, les dinàmiques socials, econòmiques, polítiques i culturals d’un territori, les seves relacions amb d’altres zones i el seu paper en un context més global.

El col·loqui s’estructurarà al voltant dels tres àmbits temàtics següents:

Àmbit 1. Infraestructures i comunicacions al llarg de la història (fins al segle XIX)

Àmbit 2. Comunicacions com a factor d’estructuració del territori

Àmbit 3. Actualitat i perspectives de futur

Més informació: https://www.irmu.org/news/4767

4a Setmana de la Pedra Seca

Ja s’han confirmat les primeres activitats per a la 4a Setmana de la Pedra Seca.

L’edició de 2023 es celebrarà del 24 de novembre al 3 de desembre i coincidirà amb el cinquè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

La Setmana de la Pedra Seca compta ja amb les primeres activitats confirmades per la celebració de la seva quarta edició. Seguint la línia iniciada l’any 2020, les activitats dins la Setmana giren al voltant de tres eixos temàtics: la descoberta, l’aprenentatge i la divulgació.

Per participar a la Setmana de la Pedra Seca només cal organitzar una activitat relacionada amb aquesta tècnica constructiva entre el 24 de novembre i el 3 de desembre de 2023. La convocatòria està oberta a institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i/o l’ofici de la pedra seca. Les inscripcions d’activitats per formar part de la iniciativa estan obertes a través del formulari del web oficial: www.setmanapedraseca.cat, on també pot consultar-se el calendari d’accions confirmades.

Aquest 2023 la Setmana de la Pedra Seca coincidirà amb el cinquè aniversari de la declaració d’aquesta tècnica com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses assumeixen un any més l’organització de l’esdeveniment que té per objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca. En l’edició de 2022 es va batre el rècord de propostes amb 121 activitats de descoberta, divulgació i formació arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.

La Setmana de la Pedra Seca compta amb el suport i finançament de la Diputació de Lleida, així com amb la col·laboració de diferents entitats públiques i privades d’arreu del territori que contribueixen a la seva difusió.

Veure:

El Comitè organitzador del CoCA ’24 amplia el termini de presentació de comunicacions

El Comitè organitzador del 3r Congrés Català d’Antropologia amplia el termini de presentació de comunicacions:

Totes les persones que vulguin presentar propostes de comunicació podran fer-ho fins al dilluns 17 de juliol.

Proposta de comunicacions

Cal presentar:

  1. Títol de la comunicació
  2. Breu resum de 300 paraules
  3. Nom, cognoms, afiliació i adreça de correu electrònic de les autores

No es podran presentar més de dues comunicacions per persona en el conjunt del Congrés. No s’accepten comunicacions en format virtual. Des de l’organització del Congrés no es preveu la publicació d’actes.

Procediment

Per a presentar una proposta de comunicació cal que procediu de la següent manera:

  1. Registrar-vos a: https://coca.antropologia.cat/registre/

En cas d’estar registrat en l’edició anterior no cal tornar a fer-ho.

  1. Seguidament, rebreu un correu electrònic en el que haureu de confirmar el registre
  2. Un cop confirmat el registre, es pot iniciar la sessió a la Web amb l’usuari i contrasenya assignades. Cal completar correctament el perfil, que serà públic a la pàgina de membres del Congrés.
  3. Per a enviar una proposta de comunicació, cal accedir al menú que apareix al lateral esquerra: https://coca.antropologia.cat/simposis-2024/enviament-de-comunicacions/
  4. Cada usuari podrà veure l’estat de les seves comunicacions a: https://coca.antropologia.cat/simposis-2024/comunicacions-enviades/

Per més informació, consulteu el web del congrés: https://coca.antropologia.cat/

Simposis

1. Posthumanisme i vida quotidiana

2. Cultura i evolució: l’estudi de les societats humanes des de les ciències de la vida

3. Sistemes de mobilitat en infraestructures morals. Els nous repertoris retòrics per al neoliberalisme urbà

4. Mobilitats desbordades. El “formal” i l’”informal” en els sistemes de desplaçament urbà

5. Un conjunto crítico: propuestas que explican procesos de aproximación a la otredad animal

6. Del sud venint, a Catalunya estant. Africans i magrebins en la construcció de la societat catalana (XIX-XXI)

7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats

8. Governar la migració a través de la “burocràcia fantasma”. Digitalització, externalització i inaccessibilitat de l’estat

9. Treball de camp acompanyat

10. L’antropologia a les Illes Balears i les Pitiüses: nous trànsits investigadors

11. L’antropologia en el disseny: experiències i aprenentatges

12. Representacions i conservació dels entorns naturals: relacions entre éssers visibles i no visibles que l’habiten

13. Resistències rurals i futurs alternatius: dinàmiques de transformació cap a una nova ruralitat

14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori

15. Sociedad precaria y sujeto neoliberal: ejemplos etnográficos del precariado

16. Realitats alimentàries en transformació: discursos, pràctiques i iniciatives alimentàries

17. Nous models i experiències de relacions sexoafectives: una mirada etnogràfica

18. Donant visibilitat a la vellesa: L’envelliment com a eix de desigualtat en l’antropologia

19. El rol de la disciplina enfront del racisme i amb l’antiracisme

20. Marroc: colonialisme(s) i gènere(s)

21. Etnografies de la colonització neoliberal del sistema educatiu

22. Treball precari. Com pot l’antropologia ajudar a abordar aquest repte global?

23. Religió i creativitat. Inventant tradicions, cosmologies i rituals a l’espai atlàntic

24. ¿Antropología de la pesca hoy? La crisis del sector pesquero como objeto de estudio de la antropología social

25. Wilderness and landscape as socio-cultural constructions in the age of emergency and Capitalocene

26: Museus i col·lecions etnològiques a Catalunya: cap a la descolonització?

27. Alternatives viables i mons possibles: Reptes per una antropologia dels moviments socials

28. Subalternitats, gènere i conflicte. La religiositat popular femenina de denominació catòlica

29. Antropologia visual: un viatge per la imatge com a producte cultural

30. Habitatge i propietat en el marc de la crisi habitacional

31. Estratègies locals de gestió de la violència de gènere. Aprenentatges comparats

32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

33. L’Estat en acte

34. Ciència i religió, apropaments antropològics

35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

36. Museus i ciutadania

37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

38. Memòries locals en contextos de conflicte i postconflicte a l’Àfrica

39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

3r Congrés Català d’Antropologia

Dates: 24, 25 i 26 de gener de 2024

Lloc: Universitat de Lleida. Campus de Cappont.

El Congrés pretén contribuir a la promoció i la difusió de l’Antropologia a Catalunya i actuar com a una plataforma per donar visibilitat a la nostra disciplina. Us convidem a participar en el debat i la reflexió conjunta. Podreu participar enviant propostes de simposis, comunicacions, pòsters i material audiovisual. També deixem la porta oberta a d’altres propostes d’activitats.

Dins del Congrés tindrà lloc el simposi Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local, coordinat per Xavier Roigé Ventura (Universitat de Barcelona) i Jordi Abella Pons (Ecomuseu de les Valls d’Àneu), amb la col·laboració de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.

La presentació de comunicacions estarà oberta fins el 30 de juny, previ registre. Se suggereixen comunicacions que tractin aspectes com anàlisi de renovacions museogràfiques, accions vers les comunitats locals, mecanismes de participació social, iniciatives a través de les xarxes socials, experiències d’exposicions sobre aspectes socials contemporanis, accions desenvolupades durant la COVID, estratègies de museologia social, etc. Amb el simposi es vol establir un fòrum de debat i discussió sobre les transformacions dels museus, el seu i el seu rol dins de l’antropologia catalana.

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936) i l’estudi del patrimoni musical a les terres de Girona

El proper dissabte 10 de juny es realitzarà la XXVIII Trobada de Centres d’Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona i XIV Trobada d’Entitas Locals de Cultura i Patrimoni de la Selva, que enguany té com a tema “L’obra del Cançoner Popular de Catalunya i l’estudi del patrimoni musical a les terres de Girona”.

El programa de la jornada, que tindrà lloc a la Cellera de Ter, inclou:

  • Conferència a càrrec de Jaume Ayats “L’Obra del Cançoner Popular, un projecte únic en l’entorn europeu”
  • Conferència a càrrec de Jordi Tomàs “L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a la comarca de la Selva
  • Visita a l’exposició “100 Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya” a càrrec del seu comissari Jaume Ayats.

Organitza: Diputació de Girona, coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Insitut Ramon Muntaner, Consell Comarcal de la Selva, Centre d’Estudis Selvatans.

Lloc: Centre Cultural Parroquial de la Cellera de Ter (Selva)

Informació i inscripcions:  https://www.ccepc.cat/ . A/e: ccepc@iec.cat o bé al telèfon 933 248 585, ext.131.

Programa de la jornada

L’ofici dels margeners de l’Ebre.

Dins la XIV Mostra d’arts i oficis d’Ascó, que acull en aquesta edició una catorzena d’artesans, i una de les dinou fires genuïnament artesanes de Catalunya, es celebrarà la jornada tècnica titulada “Jornada de Patrimoni Cultural Immaterial i Artesania”. Hi participaran l’antropòleg Marc Ballester a la sessió titulada “L’artesania, el patrimoni immaterial que ens lliga al territori”, i a la sessió “L’ofici de margenador de pedra” Ramon Gironés, Marc Gatano i Jordi Colat; els dos darrers faran també una sessió de demostració pràctica de l’ofici. Té per objectiu promocionar l’artesania i els productors locals, amb la voluntat de promoure el creixement econòmic i contribuir a la difusió del patrimoni cultural, les tradicions locals, i de fomentar la cohesió social. També es celebraran dues taules rodones protagonitzades pel col∙lectiu artesà.  

Organitzen: Ajuntament d’Ascó, Prisma Cultural 

Lloc: Ascó

Dates: 20 i 21 de maig de 2023

Reunió de pedra seca a la Pleta del Parc del Garraf (21 d’abril de 2023)

Primera Reunió de Pedra Seca (Alt Penedès, Baix Llobregat i Garraf) amb esperit de cooperació i visió de futur.

A les 9 del matí va començar l’arribada dels participants i després de la benvinguda i un cafè es van desplaçar fins el Campgràs per veure la barraca bessona (codi WP-3835), composta de dues estances amb les cobertes de falsa cúpula enderrocades per avaluar la possibilitat de restaurar-la.

De tornada a la Pleta es van reunir tots els grups i cadascun es va presentar i explicar el seus objectius. Els grups participant van ser:

Ajuntament d’Olivella

Ajuntament de Canyelles

Parc del Garraf

Associació Pedra Seca Garraf

Drac Verd de Sitges

Grup Pedra Seca Sant Climent de Llobregat

L’Ortoll (Vilanova i la Geltrú)

Grup La Mulassa (Vilanova i la Geltrú)

Associació Pessebristes de Vilanova i la Geltrú.

Centre d’Estudis Beguetans

Gaudim Cervelló

Formació i Treball (Olivella)

Bundsandstein (Torrelles de Llobregat)

Unió Muntanyenca Eramprunyà Gavà)

Grup Ecologista Quercus (Gavà)

Temes tractats:

Reconstruccions. Cooperació entre entitats per reconstruir construccions de pedra seca amb criteri i rigor patrimonial. Protocols d’autorització per reconstruccions. Eventual assessorament arqueològic.

Necessitat de formació professional de pedra seca, fins i tot a les escoles. Margers.

Diferències sobre obra pública i privada. Manteniment de les construccions.

Protecció i usos d’aquest patrimoni de manera racional, sostenible i a la vegada rendible econòmicament.

Cooperació i intercanvi d’arxius, d’informació històrica, masies, catàlegs, fotografies, bases de dades, protecció, etc.

Donar a conèixer el patrimoni de la pedra seca. Arquitectura i paisatges de pedra seca al nostre territori. Recorreguts patrimonials, activitats.

Explicació de la web Wikipedra i l’App Pedra Seca. Protocol d’incorporació de dades. Extensió a altres usos, estadístiques, aixecaments gràfics ….

Es va acordar de fer una propera reunió a finals del vinent mes de juny.

Comunicacions per a la Trobada de Pedra Seca

Cadaqués
Del 19 al 22 d’octubre de 2023

La XII Trobada Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional se celebrarà a  Cadaqués del 19 al 22 d’octubre de 2023. Està organitzada per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) amb l’Ajuntament de Cadaqués i el Centre d’Estudis Cadaquesencs (CEESCA).

Hi haurà tres blocs temàtics:

Àmbit 1: Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua

Àmbit 2: Formació reglada i no reglada

Àmbit 3: Arquitectura tradicional.

Cadascun d’aquests àmbits tindrà una Ponència i diverses Comunicacions.  

Abans del 22 de maig cal enviar un resum d’un parell de paràgrafs del tema de la comunicació.

Aquesta s’haurà d’enviar complerta (en una primera versió) abans del 31 de juliol. Un comitè tècnic les avaluarà. El 31 d’agost s’informarà de quines són les comunicacions admeses.

A la “Trobada” (20 ó 21 d’octubre) hi haurà un temps estimat d’uns 10 minuts per presentar-la.

El text de la comunicació podrà ser revisar o ampliat fins el 31 de desembre de 2023. A partir d’aquesta data s’iniciarà la preparació del llibre de la “Trobada” on es publicaran les ponències i les comunicacions. El llibre sortirà publicat, més o menys, en el termini d’un any. 

Adreça correu electrònic: pedraseca@cadaques.cat

Web de la “Trobada”