XIII Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva

El proper dissabte 27 de novembre de 2021 al Museu Etnològic del Montseny tindrà lloc la tretzena edició de la Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva. La trobada, que està organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans, el Consell Comarcal de la Selva i l’Arxiu Comarcal, Ajuntament d’Arbúcies – Museu Etnològic del Montseny i compta amb el suport de la Diputació de Girona i l’Institut Ramon Muntaner, està adreçada a investigadors, responsables d’equipaments patrimonials, món educatiu i universitari i entitats culturals amb l’objectiu d’intercanviar iniciatives i projectes de l’àmbit.

Dins els actes de la trobada, com és habitual, es realitzarà la presentació dels resultats de la Beca de Recerca la Selva, en aquesta ocasió dels anys 2019 i 2020, així com la presentació de la darrera recerca publicada dins la col·lecció Estudis i Textos del Centre d’Estudis Selvatans: “La tradició terrissera de Breda (s. XV-XX). Terreres, obradors, forns, elaboració i vocabulari”, resultat del treball guanyador de la Beca 2017. La presentació anirà a càrrec dels autors, Anna Anglisano i Jordi Goñi i de Jordi Tura, autor del pròleg. Podeu trobar el programa complet de la jornada en aquest enllaç

El Simposi Casteller de Catalunya i la Fira Castells amplien les mirades per les Decennals de Valls 2021+1

  • Les Decennals de Valls acolliran el 10è Simposi Casteller de Catalunya i la 10ª Fira Castells
  • Inclusió, dona, pandèmia, patrimoni de la Humanitat i enogastronomia, estructuren les temàtiques del Simposi
  • Especialistes de les Falles de València, el Sant Joan de Ciutadella, la Setmana Santa de Sevilla, el Misteri d’Elx o les Falles del Pirineu, convidats
  • La música serà la protagonista de la inauguració amb Vicent Torrent, cantant de la mítica formació valenciana Al Tall
  • Carme Ruscalleda, la cuinera amb major projecció internacional, en farà la cloenda
  • A més dels ponents, també s’hi podran exposar comunicacions lliures
  • La FiraCastells se situa a la plaça del Quarter i el carrer Germans de Sant Gabriel
  • Multiplica les seves activitats familiars fins arribar-ne a la vintena, a més de 16 expositors
Foto: Guía Repsol

Les Festes Decennals de Valls 2021 + 1 faran honor a l’ADN de la ciutat i la convertiran el primer cap de setmana, entre divendres 28 i diumenge 30 de gener, en un territori d’alt voltatge casteller. El Simposi Casteller de Catalunya i la Fira Castells arriben a la seva desena edició. Mentre el Simposi serà l’actiu més important del dissabte 29 en l’equipament cultural del Convent del Carme i també, com a nou espai, en la Cooperativa Agrícola situada just al davant, la Fira Castells, amb 20 activitats de dinamització i participació i també 16 expositors, s’inaugurarà divendres 28 a primera hora de la tarda i mantindrà la seva activitat fins al vespre del diumenge 30 també estrenant una nova ubicació, concretament la plaça del Quarter, l’Institut Serra de Miramar i el carrer Germans de Sant Gabriel. Aquestes activitats compten amb la col·laboració de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, dependent de la Generalitat, i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

El 10è Simposi Casteller de Catalunya comptarà amb una inauguració i una cloenda d’alta rellevància. Així la conferència inaugural anirà a càrrec deVicent Torrent, musicòleg i cantant de la mítica formació valenciana Al Tall, de manera que la vinculació de la música amb els castells serà per primer cop protagonista en aquesta convocatòria. Pel que fa a la cloenda, serà la cuinera Carme Ruscalleda, la de major projecció internacional, la que dissertarà sobre la relació entre els castells i la cuina, centrant-se en els esmorzars de forquilla, els quals el Simposi ha posat en valor en diferents edicions.

Tres àmbits

El Simposi s’ha estructurat en tres àmbits: el social, el tècnic i l’enogastronòmic, que es desenvoluparan de manera simultània de forma que la convocatòria amplia la capacitat d’absorció d’assistents. Durant el matí hi haurà taules rodones amb ponents convidats, mentre que a la tarda els àmbits social i tècnic esdevindran espai de presentació de comunicacions i de debat. Aquetes comunicacions podran tenir una durada entre 5 i 10 minuts, i caldrà formalitzar-ne la comunicació a través de l’email simposicasteller@decennalsvalls.cat

Foto: Enderrock

En l’àmbit social, es tractaran dues temàtiques: la dels castells com a  manifestació al servei de la inclusió, i la de la represa post pandèmia de les festes patrimonials. El factor inclusiu s’abordarà des de les perspectives de la immigració, l’àmbit universitari, la del col·lectiu LGTBIQ+, i la de com arriba una colla a la seva comunitat local. Hi prendran part les colles Castellers de Barcelona, Castellers de Tortosa, Marrecs de Salt, Nens del Vendrell i Trempats de la Universitat Pompeu Fabra. En la de la represa post pandèmia tindran el protagonisme algunes de les grans celebracions patrimonials, com les Falles de València, les Festes de Sant Joan de Ciutadella, la Semana Santa de Sevilla i la muixeranga del País Valencià com a antecedent dels castells.

En l’àmbit tècnic, també es profunditzarà en dues temàtiques. Per una banda, es parlarà de l’aportació de dona al vessant tècnic dels castells, amb la participació de castelleres de les colles Bordegassos de Vilanova, Minyons de Terrassa, Xiquets de Tarragona i de les dues dels Xiquets de Valls. La segona anàlisi se centrarà en discernir els avantatges i els inconvenients que generen les declaracions de Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. En aquest debat participaran estudiosos coneixedors de manifestacions que tenen aquest rang com el Misteri d’Elx, el Cant de la Sibil·la de l’illa de Mallorca, les Falles del Pirineu, el flamenc i els mateixos castells. Les moderadores del Simposi seran la comunicadora visual Marta Ferré i les periodistes Judit Benages, Aina Mallol i Cristina París, totes de les localitats de Valls i Vilafranca del Penedès.

Espai enogastronòmic

Foto cedida

El tercer àmbit del 10è Simposi Casteller serà l’enogastronomia. Al llarg de la jornada hi haurà quatre showcookings a càrrec de Ramon Martí del Restaurant El Llagut de Tarragona, Josep M. Tules “Pitu Mosquits” de la Colla Xiquets del Serrallo, els cuiners de la Colla del Bou de Reus, i l’equip del paleontòleg Eudald Carbonell de la Universitat Rovira i Virgili. Tots posaran en valor la vinculació de la cuina i els castells, com una part indissociable de la vida de les colles castelleres i també el rol que juga en les diades castelleres de llarga tradició.

Paral·lelament, hi haurà dues activitats enogastronòmiques amb la presentació del Cava de les Decennals 2021 + 1 per part d’Adernats, de Nulles a l’Alt Camp, i la conferència tast “La geografia castellera segons el vi·, en la qual l’enòleg i professor del Màster Europeu en Innovació Enoturística de les universitats Rovira i Virgili, Bordeus i Porto, Antoni Sánchez Ortiz, interrelacionarà les principals denominacions d’origen catalanes i algunes grans places castelleres.

La 10ª Fira Castells, espai marcadament familiar

La desena edició de la Fira Castells, coorganitzada entre la Fundació de les Decennals i la Revista Castells, s’ubicarà en la plaça del Quarter, en l’Institut Serra de Miramar i en el carrer Germans de Sant Gabriel. S’hi accedirà pels carrers del Teatre i Anselm Clavé. Per primer cop els continguts familiars i les activitats de dinamització han estat dissenyats per la Fundació En Xarxa, que també hi aportarà el gruix del monitoratge. També hi haurà la clàssica zona d’estands d’exposició. L’horari serà divendres de 16 a 20.30 h, mentre que dissabte i diumenge al matí de 10 a 14.30 h i a la tarda de 15.30 a 20.30 h, de manera, doncs, pràcticament continua.

Les activitats s’han estructurat en cinc àmbits, cadascun dels quals responen a un dels conceptes del lema casteller per excel·lència –força, equilibri, valor i seny– així com al del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En aquest sentit, els estands de les dues colles dels Xiquets de Valls oferiran activitats vinculades a altres manifestacions de torres humanes del món que també gaudeixen d’aquesta distinció, com els acròbates del Magrib i la muixeranga valenciana, de manera que des del quilòmetre zero casteller es potenciarà el caràcter mediterrani i internacional d’aquestes construccions. Les nenes i nens que assisteixin a aquests dos tallers s’enduran un zoòtrop amb imatges d’aquestes arquitectures humanes, el mecanisme antecedent del cinema esdevingut l’icònic premi de la Nit de Castells que anualment se celebra a Valls.

La vintena d’activitats les complementaran les parets d’escalada, el parc d’agilitat de fusta, la zona d’equilibris, la pista, les esferes, “Construïm” –activitat d’experimentació de construccions–, Kappla –altres construccions senzilles, complexes i gairebé impossibles–, un minirocòdrom, un rocòdrom inflable, dos rocòdroms amb pont i tirolina de 30 metres, els Xics del Xurrac –la colla castellera dels jocs de fusta–, el joc del seguici cerimonial de Valls, un 3 en ratlla Joves/Vella amb taps de suro esdevinguts castelleres i castellers,  així com tallers de confecció de clauers amb taps de suro, d’imants de nevera emulant el mocador casteller amb el nom de cada nena o nen, de pinces castelleres de fusta de cap rodó, i de rètols per panys de porta “no molestar” castellers.

L’accés de nenes i nens a les atraccions i activitats de la Fira Castells requerirà adquirir una entrada a preu simbòlic que es bescanviarà per una polsera en l’accés del recinte. L’accés per als menors de 2 anys i l’accés per a adults acompanyants de tota la canalla serà gratuït sense entrada ni polsera. Les entrades seran de migdia –matí o tarda– per facilitar la rotació de les usuàries i usuaris.

Clips visuals dels expositors

La visita als estands d’exposició serà lliure. Oferiran productes de temàtica castellera o vinculada a la cultura popular. El tipus d’estands participants s’estructurarà en diferents tipologies i orientacions: artesania com penjolls, braçalets, estoigs, llibretes o llapis; roba com samarretes, bosses, jerseis o mocadors castellers; decoració com cartells, ninos o material de la llar; llibres d’assaig, ficció, infantil, de difusió o de les colles; i mitjans de comunicació amb les publicacions de temàtica castellera.

De cadascun dels 16 expositors la Revista Castells enregistrarà prèviament un vídeo específic de 90 – 120 segons per veure com elaboren els productes als seus tallers d’artesania per detallar tot el procés de producció i presentació. Per als expositors que no siguin artesans, s’hi mostrarà l’activitat que duen a terme. Els vídeos es publicaran en un canal de YouTube específic de la Fira Castells a partir del 10 de gener. També es publicaran a les xarxes socials (FB, Tw i Instagram), cada dia, des del 10 i fins al 26 de gener de 2022, un de diferent. També es penjaran en format Reels, per aconseguir un impacte destacat. Durant la Fira estaran visible en format loop en una pantalla a l’estand de la Revista Castells.

X Trobada d’Estudiosos del Montseny

Els propers dies 24 i 25 de novembre tindrà lloc a Viladrau (Osona) la X Trobada d’Estudiosos del Montseny, un espai de trobada de persones estudioses del patrimoni del Montseny en tots els seus vessants. Enguany, dins l’apartat de patrimoni històric i cultural es presenten diferents recerques vinculades amb el patrimoni etnològic del Montseny:

  • Treballs i recerques fets en els darrers anys sobre la terrissa de Breda. Jordi Goñi i Sarsanach
  • Localització de l’alt Forn del Figaró. Eusebi Casanelles Rahola i i Laia Gallego Vila
  • Inventari del fons patrimonial de màquines de cinema d’Àngel Rabat Graugés. Àlex Rabat
  • L’alimentació al Montseny: tradició, evolució, patrimoni. Lluís Garcia Petit

La desena edició de la Trobada d’Estudiosos del Montseny està organitzada per la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Viladrau. Podeu consultar el programa sencer en aquest enllaç

Disponible al canal de Youtube del Museu del Ter la jornada Cultura Viva 2021

Dissabte 13 de novembre es va celebrar a Manlleu la IXbis Jornada de Presentació de Recerca Etnològica a la Catalunya Central. A la jornada, organitzada pel Museu del Ter amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, es van presentar recerques de temàtiques etnològiques diverses realitzades a les comarques d’Osona i el Bages.

Aquests són els minutatges de les presentacions de la jornada:

2:4030:47 Judit Caballeria. Manlleu, ciutat de teatre

31:411:01:38 Glòria Ballús. Manuel Jovés i Torras (*1886; †1927). De director de l’Orfeó Manresà a compositor de tangos.

1:02:501:25:10 Gerard Verdaguer. Les beceroles del futbol a Borgonyà

1:28:442:13:29 Santi Ponce, José Antonio Corral, Jacint Torrents i María del Agua Cortés. Aproximació a les festes del segar i el batre a Osona

2:14:222:35:59 Laia Miralpeix i Maria Godayol. La Setmana Santa a Taradell

2:36:433:06:02 Joan Arimany. Revista de relíquies cristianes a Catalunya “Reliquiae Sanctorum In Catalonia”

3:06:513:30:10 Glòria Fluvià i Jordi Ballús. 70 anys de Ràdio Roda.

3:30:423:50:48 Jordi Grané. Desvetllem la memòria de la pàgina de facebook Som de Manlleu

Per a més informació: http://www.museudelter.catinfo@museudelter.cat – 938515176

Oralitat i Memòria. Jornada de Reviure el Patrimoni

25 de novembre de 2021 al matí a l’Auditori de Cervera

La Segarra, un any més, es converteix en un territori de contes amb la celebració del Festival Segamots, l’art de contar històries, i el Museu de Cervera hi continua donant suport i vinculant-s’hi per reivindicar el poder de la paraula.

La narració oral, com a fet col·lectiu, és una inesgotable font de coneixements que es transmeten de generació en generació, és el mitjà idoni per fer palesa la nostra identitat, però també la nostra interculturalitat. És l’espai per celebrar i per redescobrir, per revitalitzar i per refermar un patrimoni immaterial que és fonament imprescindible de la nostra memòria.

El Museu de Cervera vol debatre sobre la importància de l’oralitat per construir històries en primera persona i per “reconstruir” històries locals que acaben sent històries universals. Volem conèixer altres projectes que també han posat el focus en aquest art d’explicar per entendre el seu poder de connectar, d’emocionar, de transmetre coneixements i de crear comunitat.

Malgrat el canvi de paradigma generat per la pandèmia, que ha capgirat un aspecte fonamental de l’oralitat com és la necessitat de contacte entre el narrador i la comunitat, continuem necessitant històries que ens expliquin el mon i a nosaltres mateixos. Els formats, les estratègies i les iniciatives són diverses però totes elles segueixen reivindicant la necessitat de comunicació i de reconeixement.

Amb aquesta edició, el Museu de Cervera arriba a la 15a edició de les jornades Reviure el patrimoni.

Enguany es podrà seguir en dos formats: presencial i en streaming pel canal de YouTube del Museu de Cervera

Inscriu-te aquí

Descarrega’t el programa

Col·labora:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 

Arbucies. Quaderns de la Revista de Girona

El passat 5 de novembre va tenir lloc la presentació del número 214 del la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona dedicat en aquesta ocasió a la vila d’Arbúcies. Seguint el format de la col·lecció, la publicació de Jordi Pujadas ressegueix la història de la vila en especial l’etapa contemporània i dedica alguns capítols a elements d’interès etnològic com són el patrimoni llegendari, la vida rural als masos, oficis menestrals i bosquerols, activitats preindustrials i industrials, així com al patrimoni musical i festiu.

Títol: Arbúcies

Autor: Jordi Pujadas Ribalta

Col·lecció : Quaderns de la Revista de Girona 214; Sèrie Monografies 123

ISBN: 978-84-15808-99-2

Edició: Diputació de Girona / Fundació “la Caixa”

La construcció naval, la navegació i la pesa, fluvials i marítimes, a les Terres de l’Ebre.

La XVIII Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre es celebra per itinerància comarcal, al Montsià, concretament a Sant Carles de la Ràpita, i té per objectiu la difusió de continguts entorn del món mariner, en sentit ampli: construcció naval, navegació i pesca, fluvials i marítimes; a partir de la presentació de recerques històriques, etnològiques i etnogràfiques.

Així la Jornada farà recull d’oficis i tècniques tradicionals, canvis tècnics, records familiars i experiències individuals i col·lectives, arreu del territori i zones confrontants.

Al matí el Dr. Enric Garcia Domingo (Museu Marítim de Barcelona/Universitat de Barcelona, Grup TIG) farà la conferència marc “El cabotatge com a dimensió social i antropològica: el cas de Sant Carles de la Ràpita”, i després es desenvoluparan tres de les cinc comunicacions de la Jornada: “L’ofici de mestre d’aixa a Sant Carles de la Ràpita”, a càrrec d’Antoni Cartes Reverté (Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre); “El darrer mestre d’aixa de Tortosa i l’Ebre, Isaïas Vilás Panisello”, a càrrec de M. Carme Queralt Tomás (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya), i “Els últims llaguters i barquers de la Ribera d’Ebre”, a càrrec de Joan Pujol Pedret (Associació Cultural La Riuada, Móra d’Ebre).

A la tarda es realitzaran les altres dos comunicacions: “Viure a l’Almadrava. Apunts per a una història contemporània de l’almadrava Cap de Terme”, a càrrec de Marc Soler Piquer (periodista i escriptor), Com es pescava a Nonasp al Matarranya i l’Algars”, a càrrec de Josep M. Ràfales Vidal i Mario Rius Roc (Associació Amics de Nonasp), i les dos activitats complementàries de la Jornada: la visita guiada al Museude la Mar de l’Ebre, a càrrec d’Àngel Pascual Peña, tècnic del Museu, i l’exposició “Dones de mar. Sal a les venes”, ubicada a la Sala d’exposicions del Museu de la Mar de l’Ebre.

L’entrada a la Jornada és lliure com a públic oient, i es pot sol·licitar certificat d’assistència.

Per consultar el programa i inscriure’s https://www.museuterresebre.cat/, i per ampliar informació sobre els seus continguts: http://etnologia.tte.cat

Organitzen: Departament de Cultura, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

Data: dissabte 11 de desembre de 2021

Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre (Carrer Bisbe Aznar, 79)

Horari: De 9.30h fins a 18h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional a Móra la Nova

Aquesta XI Trobada ha estat coorganitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). S’ha fet del 5 al 7 de novembre de 2021 al Casal Municipal. Paral·lelament, a l’Ateneu Cultural, s’estava fent l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca Catalunya”, una mostra itinerant de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i de l’APSAT.

Hi ha hagut 125 inscripcions. S’han fet 3 sortides: vàrem visitar un forn d’oli de ginebre a Riba-roja, un aljub de nova construcció a la ruta de la Mina de la Torre de l’Espanyol i, finalment, la visita a la Fundació el Solà i la finca dels Canyerets a la Fatarella.

A la nit del divendres hi va haver una mostra de documentals sobre pedra seca, en el marc de “11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2021”: “Fundació El Solà. Vintè aniversari: 1999-2019” (Fundació El Solà, 2019, 25 min.), “Tipus de construccions en pedra seca” (Institut d’Estudis Penedesencs, 2020, 12 min.), “Construccions de pedra seca: com protegir-les?” (Institut d’Estudis Penedesencs, 2020, 12 min.) i “La pedra seca a l’Anoia” (Institut d’Estudis Penedesencs, 2020, 14 min.).

A la nit del dissabte vàrem poder gaudir d’un concert de música amb Guillem Anguera + TXEK. La peculiaritat d’aquest conjunt tarragoní es que, entre d’altres, toquen amb una txalaparta de pedra. Aquesta ja era la tercera vegada que actuaven en algun esdeveniment de pedra seca. La primera fou a la IV Trobada, a Sitges (2007). La segona a l’Acte d’homenatge a la Pedra Seca (Manresa, 2019).

En aquesta Trobada s’han presentat 2 ponències, 26 comunicacions i s’han fet 2 taules rodones. En la inauguració de la Trobada, que es va fer el dia 5, hi van participar, a més de Martí Rom (president de l’APSAT), Francesc Xavier Moliné (alcalde de Móra la Nova), Gemma Carim (presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre), Neus Sanromà (presidenta del CIS i del Consell Comarcal de la Terra Alta) i Victòria Almuni (directora dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre i vicepresidenta primera de l’IRMU).

Durant el divendres i dissabte es van presentar les ponències i comunicacions del tres àmbits:

Àmbit 1 (Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua). Hi havia 16 comunicacions.

Àmbit 2 (Educació formal i no formal). Es va fer una Taula rodona sobre restauració i aprenentatge amb la participació de Roger Solé(Associació Gremi dels Margers de Catalunya), Francesc Xavier Solé(Amics de l’Arquitectura Popular) i Joan Roura (Grup Barracaire de Castellar del Vallès). Va actuar de moderador en Ferran Bergonyó (Escola Orígens). A continuació, es varen presentar 4 comunicacions.

Àmbit 3 (Arquitectura Tradicional. Bones pràctiques d’intervenció). Es varen presentar 4 comunicacions.

El diumenge al matí, primer, es va fer la cloenda de la Trobada a càrrec d’Esther Bargalló (vicepresidenta de l’APSAT) i M. Carme Jiménez (directora de l’IRMU). A continuació es va presentar l’edició de l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que es farà el juny de 2022 a Perpinyà. Aquesta exposició es va inaugurar el novembre del 2019 a Torrebesses (Segrià). Des d’inicis del 2020 hi ha dues còpies itinerants per Catalunya. Aquesta exposició està compromesa fins al juliol del 2023, la qual cosa farà, per ara, que s’haurà exhibit a 40 indrets. 

També es va presentar el llibre de la “X Trobada de pedra seca” celebrat al Pinós (Vinalopó Mitjà, Alacant) l’octubre del  2019, a càrrec de Clara Isabel Pérez (Ajuntament del Pinós).

En paral·lel a la llibreria El Núvol de Móra la Nova es feia una activitat adreçada al públic infantil: la presentació del conte “Xirolet o el beneit” (Ed. Fundació el Solà).

Al Casal Municipal, continuava la jornada amb una taula rodona de margers, amb: Gatano Blanch Gironès (la Fatarella), Albert Gavaldà (Tarragona), Víctor Mata (Begues) i Xavi Laporta (Alt Empordà). Va moderar Roger Solé (Associació Gremi dels Margers de Catalunya).

Finalment, l’Institut Ramon Muntaner va donar el relleu de la Trobada al Centre d’Estudis Cadaquesencs, que la farà a l’octubre de 2023.

L’Institut Ramon Muntaner (IRMU) va lliurar una peça commemorativa al Centre d’Estudis Cadaquesencs, organitzadors de la propera Trobada

Fins ara l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) ha organitzat Trobades a: Manresa (2002), Torruella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), les Preses (2013), Calaceit (2015), Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017), el Pinós (2019) i aquesta darrera de Móra la Nova. Són ja 11 edicions.

Cultura Viva

III JORNADA DE RECERCA ETNOLÒGICA DE LA COSTA BRAVA

13 DE NOVEMBRE DE 2021 A LES 11:00

Sala Abat Panyelles – Monestir de Sant Feliu de Guíxols , planta 4

La III Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava coorganitzada pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, el Museu de la Pesca de Palamós i el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. és una trobada per posar en comú els diferents projectes desenvolupats dins i fora de l’àmbit acadèmic, i donar visibilitat als investigador i a les institucions que dediquen bona part del seu esforç a l’estudi d’aspectes diversos i plurals vinculats a la Costa Brava i a l’etnologia.
Una iniciativa inscrita dins del cicle Cultura Viva impulsat per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial amb l’objectiu de comunicar els resultats de les recerques científiques fetes a Catalunya sobre temes etnològics.

Programa

11.00 h. Benvinguda
11.10 h. PROJECTE GAVARRES, aprendre de l’arquitectura anònima, a càrrec d’Oriol Granyer, tècnic Consorci Gavarres, Olga Muñoz i Anna Teixidor, arquitectes Associació GRETA
11.30 h. Recerca aplicada sobre nanses i nansaires: exposició i inici de la col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal, a càrrec de Josep Mercader, cisteller i investigador; Mariona Font i Jaume Badias (Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala)
11.50 h. Els allotjaments per a estiuejants al Sant Feliu entre 1950-1970, a càrrec de Xavier Roca i Sílvia Alemany (Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols)
12.10 h. Pausa-cafè
12.40 h. Testimonis orals i valoració dels productes pesquers -valor comercial versus valor cultural-, a càrrec de Sílvia Gòmez, antropòloga de la UAB (Càtedra Oceans i Salut Humana UdG)
13.00 h. Un projecte literari sobre les Converses de Taverna, a càrrec de Jordi Policarp (Museu de la Pesca de Palamós)
13.30 h. Montgrí. Una història de gegants, a càrrec de Xavier Cordomí, investigador de la cultura popular (Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí)
14.00 h. Finalització

Arriba la VI Edició de la Setmana de l’Antropologia

Tot a punt per celebrar la Setmana de l’Antropologia, que aquest any arriba a la sisena edició amb un programa ple d’activitats diverses i amb temàtiques d’actualitat.

La Setmana de l’Antropologia és una iniciativa de l’Institut Català d’Antropologia i compta amb la participació dels grups de treball de l’ICA, d’associacions, museus, universitats i professionals de l’antropologia nacionals i internacionals. També rep el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

Dates: Del 5 al 12 de novembre de 2021

Consulteu el programa a: https://www.antropologia.cat/event/setmana-de-lantropologia-vi-edicio-2/