El Museu del Ter presenta Les papallones diürnes i Manlleu, una nova publicació digital d’Albert Pedro i Font que documenta, amb rigor científic i voluntat divulgativa, les 71 espècies de papallones diürnes observades al terme municipal de Manlleu. El treball combina fotografia de camp, síntesi biològica i descripció territorial, i esdevé la primera obra que recull de manera exhaustiva les papallones diürnes del municipi.

La presentació tindrà lloc el divendres 8 de maig a les 19.30 h al Museu del Ter. El mateix dia s’inaugurarà una exposició vinculada al projecte, que es podrà visitar a partir del 8 de maig.

Una obra estructurada per entendre i observar

La publicació s’organitza en tres grans blocs. El primer ofereix una introducció general a les papallones diürnes, amb explicacions sobre les seves característiques principals —ales, escates, colors i dimorfismes—, així com aspectes clau del seu cicle biològic, la reproducció, les migracions i la seva importància ecològica. També analitza l’estat actual de les poblacions, especialment sensibles als canvis ambientals, la intensificació agrícola i la fragmentació dels hàbitats.

El segon bloc situa el lector a Manlleu i el seu entorn natural. S’hi descriuen els set espais del municipi on s’han fet les prospeccions, la metodologia de recollida de dades i una visió global de les espècies detectades. Inclou una taula completa que permet entendre la riquesa i diversitat del territori, així com la presència d’espècies migradores, sedentàries o associades a hàbitats específics.

El tercer bloc constitueix el cos central del treball: les fitxes de les espècies, totes fotografiades a Manlleu. Cada fitxa incorpora informació sobre identificació, període de vol, plantes nutrícies, comportament i observacions de camp, configurant un catàleg visual que facilita el reconeixement i la interpretació de la biodiversitat local.

El llibre conclou amb una mirada al present i al futur de les papallones de Manlleu: avui sabem quines espècies hi són i constatem que gairebé la meitat es consideren escasses o molt escasses, però aquesta fotografia és només provisional. L’evolució de les seves poblacions dependrà de seguir-les observant en un context marcat per la urbanització, la pèrdua d’espai agrícola, la intensificació ramadera i els efectes de la crisi climàtica, factors que afecten la qualitat i la connectivitat dels hàbitats. Tot i això, el treball assenyala que hi ha marge d’actuació: conservar marges, afavorir la vegetació espontània, crear petits espais de biodiversitat o gestionar parcs i jardins amb criteris menys intensius són mesures que poden contribuir a mantenir —i potser reforçar— la presència de les papallones al territori.

Clica aquí per consultar la publicació «Les papallones diürnes i Manlleu».

Una exposició per descobrir-les dins el museu… i fora

La presentació del llibre s’acompanya d’una exposició distribuïda per les sales del Museu del Ter, amb 66 espècies de papallones que viuen o passen per Manlleu. Les imatges, extretes del mateix projecte, ofereixen un recorregut visual que convida a observar-les amb detall i a reconèixer-les en el paisatge quotidià.

L’exposició s’inaugura coincidint amb la fira BirdingTer i es podrà visitar durant els mesos següents. És una invitació a mirar el territori amb una nova sensibilitat: les papallones que apareixen quietes al museu són només el preludi de les que es poden descobrir als marges dels camins, als prats o a la vora del Ter. L’exposició vol afavorir aquest canvi de mirada i animar a tornar a sortir a l’exterior per veure i entendre millor uns éssers tan bells com fràgils.

BirdingTer: natura, divulgació i territori

La presentació s’emmarca en la primera edició del BirdingTer, una nova fira dedicada a l’observació d’ocells i al patrimoni natural, impulsada pel Museu del Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), el Consorci del Ter i els ajuntaments de Manlleu, Les Masies de Voltregà, Roda de Ter i Les Masies de Roda. El certamen tindrà lloc els dies 9 i 10 de maig i inclourà sortides guiades, tallers, xerrades i activitats familiars orientades a fomentar la descoberta i la connexió amb el paisatge a través de la biodiversitat.

En aquest context, la presentació de Les papallones diürnes i Manlleu i la inauguració de l’exposició amplien la mirada cap a altres grups faunístics que conviuen en aquest entorn.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

L’exposició “TER” porta al Museu una quarantena d’imatges que revelen la riquesa natural i humana del riu. Una quarantena d’imatges dels fotògrafs Iñaki Relanzón i Carles Virgili recorren el riu Ter des del Pirineu fins al Mediterrani. El projecte “TER” combina exposició i llibre amb textos d’Eudald Carbonell, Pilarín Bayés i Lluís Llach, i pròleg de Pep Sala. Més de dos anys de treball de camp donen forma a una proposta visual que reivindica la riquesa natural, paisatgística i humana del Ter.

El llibre i l’exposició es presentaran el dijous 7 de maig a les 19.30h al Museu del Ter en el marc de la fira Birding Ter.

Els fotògrafs Iñaki Relanzón i Carles Virgili presenten el projecte TER, una proposta visual que combina una exposició fotogràfica de gran format amb la publicació d’un llibre homònim, i que posa el focus en la descoberta i valorització del riu Ter al llarg de tot el seu recorregut.

L’exposició, formada per una quarantena d’imatges, constitueix l’eix central del projecte i ofereix una immersió visual en la diversitat paisatgística, ecològica i humana de la conca del Ter. Les fotografies, captades des de l’aire, a peu de riu i sota l’aigua, conviden el visitant a recórrer el riu des del seu naixement al Pirineu fins a la seva desembocadura al Mediterrani, revelant-ne la complexitat i la bellesa sovint desconeguda.

Aquesta mostra itinerant, pensada per a equipaments culturals i espais vinculats al medi natural, vol apropar el riu a la ciutadania i fomentar una mirada conscient sobre el territori i la seva conservació. El projecte posa en relleu espais d’alt valor ambiental com les capçaleres del Ter, els boscos de ribera, els embassaments i les planes fluvials, molts dels quals formen part de zones protegides.

El projecte TER s’acompanya d’un llibre fotogràfic editat per Photosfera Edicions (2026), de gran format (232 pàgines, tapa dura), que recull més de dos anys de treball de camp. L’obra inclou textos d’Eudald Carbonell, Pilarín Bayés i Lluís Llach, així com un pròleg de Pep Sala, aportant una dimensió cultural i reflexiva al relat visual.

La presentació oficial tindrà lloc el dijous 7 de maig a les 19:30 h al Museu del Ter de Manlleu, coincidint amb la inauguració de l’exposició, que es podrà visitar fins al 28 de juny. En el marc d’aquesta inauguració, i durant el cap de setmana del 9 i 10 de maig, coincidint amb la fira Birding Ter, els autors oferiran visites guiades a l’exposició i sessions de signatura de llibres.

Aquest projecte s’ha fet conjuntament amb el Museu Etnogràfic de Ripoll i el Museu de la Mediterrània.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Dia: 18 d’abril

Hora: 20:00

Lloc: Museu de la Pauma

Coincidint amb les Festes Majors de Mas de Barberans, el Museu de la Pauma acollirà l’exposició Atenea. Dones gestores del canvi, motor d’oportunitats rurals.  Una mostra que vol visibilitzar el paper de la dona en el món rural i ho fa partir d’onze dones del territori que treballen o han treballat en àmbits tan diversos com la salut, la cultura, el camp, la gastronomia o l’artesania. De fet, una de les protagonistes és l’artesana del Museu, Magda Armengol.

Aquesta exposició, que al Mas es podrà visitar del 18 al 30 d’abril, és un dels primers fruits del projecte de cooperació LEADER que lidera el Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià i que té com a principals objectius visibilitzar, comprendre i reforçar el paper de les dones que viuen i treballen a l’entorn rural de Catalunya.

L’exposició ha agafat el nom d’Atenea, la deessa grega de la saviesa, l’estratègia, l’artesania i la justícia i es va presentar el 10 d’octubre a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, d’Amposta. S’ha vist també a Santa Bàrbara i Godall.

La mostra s’ estructura en 8 panells de cartró que inclouen una fotografia i un text sobre les 11 dones que han participat en el projecte. A banda de l’artesana del Museu, hi ha també la llevadora Montse Gasparín; l’oceanògrafa Eli Bonfill; la pagesa i pescadora Marcela Otamendi; la que va ser durant dècades bibliotecària d’Amposta, Joana Serret; la directora del Fablab Terres de l’Ebre, Lala Escrivà; la també pagesa i durant més de 30 anys treballadora de la Cooperativa de Godall, Casimira Subirats; l’escultora hiperrealista especialitzada en efectes especials, Cristina Jobs; les cuineres Esther Roca i Imma Boria Llansola; i la periodista especialitzada en artesania, Maite Mestre.

Per tal de realitzar la mostra s’ha contactat amb 25 dones del territori i s’han fet 11 entrevistes, 11 reportatges fotogràfics i 12 vídeos, un per cada dona i un de global del projecte. A l’exposició del Mas de Barberans es podran veure el global del projecte i el de Magda Armengol.

Properament,  aquesta exposició s’ampliarà amb quatre dones més, dos del Baix Ebre i dos del Montsià.

Des del 21 de març i fins el 3 de maig, al Museu Etnològic del Montseny, es pot visitat l’exposició temporal «El bosc a la Selva», sobre els usos, activitas i aprofitaments forestals al llarg del temps en els boscos de la comarca de la Selva. La mostra fa a especial incidència en les activitats que avui ja no són plenament vigents però que antigament tenien molta rellevància, sobretot perquè eren activitats bàsiques que van tenir molt a veure amb altres amb repercussió internacional, com ara l’exportació d’aiguardent o de taps de suro. De la majoria d’aquestes activitats en queda rastre en la documentació de la qual disposem i, molt especialment, ens n’ha quedat el testimoniatge gràfic dels fotògrafs. L’exposició fa també una mirada al present i al futur dels boscos, dels seus nous usos i noves problemàtiques.

Aquesta mostra, produïda per l’Arxiu Comarcal de la Selva, amb continguts de l’historiador i arxiver Sergi Torrent, ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, el Consell Comarcal de la Selva, el Museu Etnològic del Montseny.

Museu de la Pauma

L’exposició Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló, ja té el seu catàleg digital. Com la pròpia exposició, que es podrà visitar al Museu de la Pauma fins al 17 d’octubre d’aquest 2026, és un catàleg atípic perquè s’ha dissenyat com un pòster a doble cara amb la idea que l’espectador, o en aquest cas el lector, s’hagi de passejar com ho faria per les sales del museu, buscant fotos i noms, mentre llegeix el text. Així ho expliquen les comissàries de l’exposició, Sara G. de Ubieta i Cris Noguer, dues creadores que exploren des de fa temps les possibilitats dels materials sostenibles, posant ara el focus en el margalló.

El disseny del pòster del qual se n’han fet tres versions: en català, castellà i anglès, ha anat a càrrec de la dissenyadora Carme Pons que l’ha concebut en un format de 50 X 70 centímetres i es pot transitar fent clic en els següents enllaços: versió en català, versió en castellà i versió en anglès. En una cara, disposada en vertical, es mostren alguns dels frames de la pel·lícula que es projecta a la sala d’exposicions, un vídeo poètic realitzat per l’artista visual Bàrbara S. Barroso, en el que predominen els plànols exteriors molt tancats per plasmar una mena de ficció futurista a partir de la realitat i evocar el futur arcaic que reivindica la mostra, un futur on les noves tecnologies s’alien amb la tradició i la memòria per fer del món un lloc més habitable i resilient. El text que acompanya aquestes imatges ha estat extret dels assajos sobre la planta que els va compartir el biòleg Ugo d’Ambrosio, col·laborador d’EtnoBioFic, i aborda les idees clau amb què han treballat les comissàries a l’hora de conceptualitzar l’exposició i que remarquen l’estabilitat tèrmica del material i el seu alt component de cel·lulosa i lignina, dos elements essencials per garantir la rigidesa, la lleugeresa, la fortalesa i la durabilitat d’una matèria primera.

L’altra cara del pòster, dissenyada en format horitzontal, conté el full de sala i les fotos de les peces de l’exposició. Hi apareix clarament la idea de la bossa portadora, una teoria llançada fa més de cinquanta anys per l’autora d’obres de ficció especulativa, Úrsula K. Le Guin, que va afirmar que allò que va marcar l’evolució humana va ser la invenció del recipient, un estri que ens permet guardar i transportar coses, com una metàfora de què l’acumulació d’experiències i la convivència és el que ens permet avançar, i no la lluita o la dominació. Una idea que lliga amb l’ofici de la pauma que resisteix a l’arrasadora lògica del capital, com el margalló que també és una planta resilient als incendis o als efectes del canvi climàtic i amb un futur que pot anar més enllà de l’artesania tradicional.