La Fira de Santa Úrsula de Valls homenatja la canalla

  • La imatge d’enguany està protagonitzada pels més petits
  • L’autor és l’il·ustrador Ferran Orta

La imatge de la Fira de Santa Úrsula de Valls 2020 és un homenatge a la canalla de les colles castelleres, en representació de les nenes i els nens que van suportar estoicament el confinament a les llars familiars.  L’autor és l’il·lustrador Ferran Orta. L’han presentada l’alcaldessa de Valls Dolors Farré i les dues colles dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat, quilòmetre zero del món casteller, com anunci previ a una fira que s’adaptarà a les condicions sanitàries del moment.

La Fira de Santa Úrsula de Valls mirarà enguany cap als més petits, personificats en la canalla de les colles castelleres. Les nenes i els nens van ser entre els que van dur a terme un confinament més estricte la passada primavera. Alhora l’aturada de l’activitat castellera motivada per la covid-19 afectarà, a nivell tècnic, especialment els pisos superiors dels castells que, amb el lògic creixement dels infants, s’hauran de reformular de ple.

Per això, un enxaneta és el punt de partida de la imatge gràfica dissenyada per l’il·lustrador Ferran Orta, nascut a Riba-roja d’Ebre el 1989. Per a l’autor «l’enxaneta és l’element simbòlic de l’èxit en el món dels castells, símbol de la feina ben feta, de l’esforç col·lectiu i de la superació, símbol de tocar el cel. Per això se situa en un espai quasi celestial i oníric». El protagonista del cartell ursuler anuncia als quatre vents l’esdeveniment en una de les ciutats amb cultura castellera per excel·lència.

Ferran Orta considera que «El fet de ser un infant ens crea la sensació que el que es proclama és un esdeveniment per a tots els públics, familiar i amable».  La faixa, un altre dels elements indispensables dels castellers, apareix lligada a la cintura de l’enxaneta però alhora desplegant-se fins al terra, tot jugant amb la idea de la verticalitat inherent a aquesta manifestació del patrimoni immaterial de la Humanitat.

Quant a les característiques tècniques de l’obra presentada, explica que «Pel que fa a la utilització del color, he fet servir colors càlids, que intenten simbolitzar el color de la terra en el cel, donant a entendre que, tot i que els castells es fan cap al cel, sempre venen del terra, que és igual d’important la base que la culminació. A més a més, el fet de posar aquests colors com a cel, que no serien els habituals d’aquest espai, fan que l’atmosfera que respiri el cartell sigui al mateix temps, càlida, agradable i màgica, servint com a element de reforç per a totes les idees esmentades anteriorment».

L’autor

Ferran Orta es va formar com a il·lustrador a cavall entre Tarragona (Escola d’Art i Disseny) i Barcelona (Escola de la Dona), on va cursar els seus estudis en il·lustració, àlbum il·lustrat i edicions personals. Ha realitzat diversos projectes en l’àmbit editorial entre les que destaquen “Duna. Diari d’un estiu” (Babulinka Books), “Dunes. Diari d’un altre estiu”  i “Groc i Rodó” (Ed. Flamboyant).  Ha col·laborat en diversos projectes socials i solidaris entre els que destaca “Humanitzem els hospitals” coordinat per l’Il·lustrador Ignasi Blanch, en els hospitals de la Vall d’Hebron a Barcelona, Verge de la Cinta a Tortosa, Palamós i Palafrugell. Actualment desenvolupa la seva activitat com a il·lustrador al Taller La Roda, a Barcelona, on combina aquesta disciplina amb la pintura mural –A La Sombra Crew– i la serigrafia tèxtil.

La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis: Premi Taronja en Il·lustració, selecció WeArt Festival Barcelona (2014), nominació Premi Atrapallibres (per “Duna” el 2016) , selecció com un dels millors llibres de l’any 2015 pel Clijcat (Consell Català de Literatura Infantil i Juvenil) per “Duna”, finalista en les edicions del 2017 i 2018 de la Trobada Internacional d’Il·lustració ‘Vilustrado’ de Valladolid, i seleccionat entre els finalistes al ‘III Premi internacional d’il·lustració Ed. Tragaluz’ (Colòmbia).

La seva obra més actualitzada pot visionar-se a Instagram: @ferranorta

Neix a Manlleu, una revista digital sobre relíquies de sants a Catalunya

Les relíquies de sants són uns elements físics que han rebut veneració en la religió catòlica i que han esdevingut peces fonamentals dins la devoció popular. El manlleuenc Joan Arimany i Juventeny, gestor cultural especialitzat en religiositat popular, dirigeix la revista Reliquise Sanctorum in Catalonia  amb dos objectius bàsics: destacar la devoció que encara hi ha a les relíquies, tot i que apuntant que hi poden haver modificacions a partir de la pandèmia de la Covid.-19, i divulgar la riquesa que, històricament, hi ha hagut a Catalunya d’aquestes restes sacres.

La revista digital, és  la primera revista dedicada a aquest tema propi de la devoció popular i el primer número consta de 40 pàgines i la periodicitat serà bimestral. La subscripció és gratuïta i cal fer-la a la pàgina web: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Subscripci%C3%B3-revista/

Per a més informació.  http://www.joanarimanyjuventeny.cat/

LOOK OUT Cistelleria Europea

L’artesania és un ofici amb molt de futur a Europa on conviuen moltes maneres diferents de ser artesà o artesana.  Aquesta diversitat i riquesa de tècniques, materials i peces finals llueix des del passat mes d’agost al Mas de Barberans, on coincidint amb els deu anys del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma el passat 2 d’agost es va inaugurar Lookout, una exposició produïda pel mateix museu i que té com a comissaris els artesans Mònica Guilera i Tim Johnson.

A Lookout,  comparteixen espai un total de 22 artesans i artistes de 14 països europeus i s’hi poden veure una seixantena de peces. Els criteris de selecció han estat la qualitat i la diversitat per intentar representar al màxim la gran riquesa de l’artesania europea. “Volem mostrar el contrast entre la cistelleria tradicional, com la del cisteller polonès Jan Zogata, amb les creacions de la sueca Emma Dahlqvist que pren l’escorça de bedoll, un material molt emprat al seu país, i el talla amb làser el que li permet fer unes peces molt més complexes”, expliquen els comissaris, tot precisant que a Catalunya hi ha molts artesans que podrien formar part perfectament d’aquesta exposició però la idea és mostrar aquí el que es fa fora i fer-ho d’una manera el més exhaustiva possible. Això juga amb el títol de l’exposició: mirar cap a fora des del món local, sense deixar  de banda en cap moment l’objectiu de projectar l’artesania de les fibres vegetals local i nacional cap a Europa.

Els artistes i artesans que hi participen són: Bent Vinkler i Anne Mette Hjørnholm, de Dinamarca; Anelma Savolainen i Eija Koski de Finlàndia; François Desplanches i Corentin Laval, de França; Rainer Groth i  Monika Nickel, d’Alemanya; Kovács Tibor, d’Hongria; Alison Martin, d’Itàlia; Esme Hofman, d’Holanda; Jan Zogata, de Polònia; Manuel Ferreira, de Portugal; Elena Lamokhina, de Rússia; Jonas Hasselrot i Emma Dahlqvist, de Suècia; Alexandr Khomyak, d’Ucraïna; Mary ButcherDail Behennah i Rachel Max, d’Anglaterra; John  Cowan, d’Escòcia; i  Esna Su, de Turquia.

Donada l’actual situació generada per la pandèmia de la COVID-19, Lookout es podrà visitar fins al setembre del 2021. D’aquesta manera es podran recuperar algunes de les activitats previstes al voltant de l’exposició  i que estaven lligades a la Fira monogràfica el Racó dels Artesans i el Fibrescampus, que enguany no s’han pogut dur a terme. Paral·lelament hi haurà un catàleg online amb l’explicació de les peces i informació sobre els seus creadors i es realitzarà una visita virtual per part dels comissaris per complementar i aconseguir una major difusió d’aquesta mostra.

Exposició “Festes endins”

Del 25 d’agost 2020 a  28 de setembre 2020 a la Farinera de Cervera

L’impacte de la Covid-19 ha esquinçat una part indispensable de la nostra societat com ho és la festa. La no celebració dels grans rituals cerverins, omplint els carrers de gent vinguda d’arreu i transformant la ciutat en escenari de les nostres festes anuals, comporta per molts cerverins i cerverines una espècie de frustració social i de dol comunitari.

Es fa difícil imaginar un estiu sense l’Aquelarre, les festes del barri Sant Magí, el Corpus, les Festes Majors o el Carnaval d’Estiu.

Lluny d’acceptar aquesta “nova normalitat” els festers, les associacions i la Paeria de Cervera estan creant estratègies conjuntes per omplir el buit existencial que ens deixa la no celebració de les festes més mostrades, que tant estimem.

És per aquest motiu que la Paeria de Cervera, amb la col·laboració del Museu Comarcal de Cervera, presenta l’exposició “Festes endins”, que pretén explorar les memòries d’aquestes festes, interpel·lar-nos i reflexionar sobre les activitats cerverines en clau de futur.

L’exposició disposa del suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida. A més, hi han col·laborat un gran nombre d’entitats i associacions de Cervera.

Romandrà oberta fins al 28 de setembre. Horari: divendres i dissabtes, de 17 a 20 hores; diumenges, d’11 a 14 hores.

Ja es pot veure l’espectacle teatral “L’últim teló” al canal de youtube del Museu del Ter

2020.07.17 05Amb motiu de l’exposició temporal “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter i l’Associació Teatre Centre Manlleu van produir l’espectacle teatral “L’últim teló”. L’obra s’havia d’estrenar el 13 de març de 2020 però la situació de pandèmia causada per la COVID-19 la va fer suspendre. Finalment a partir del 3 de juliol es va tornar a re-programar amb 4 funcions els dies 3, 4, 9 i 10 de juliol en el marc d’un aforament limitat i mesures de seguretat. L’èxit, però de l’espectacle, va fer possible fer 4 funcions més els dies 16, 17, 23 i 26 de juliol. Un total de 183 espectadors van poder veure les funcions en directe. Ara posem a disposició de tothom l’espectacle a través del nostre canal de youtube: en aquest enllaç trobareu dos vídeos. El primer d’ells és una presentació de “L’últim teló” a càrrec del seu dramaturg, l’Emili Jané. El segon dels vídeos correspon a l’obra de teatre. Ambdós contenen subtítols en català.

“L’últim teló” és una mirada des del teatre a la història mateixa del teatre a Manlleu -que podria ser la de moltes altres ciutats de Catalunya- des de l’experiència d’un tramoia amb anys i anys de dedicació discreta i altruista al teatre. Mentre desmunta i recull per darrera vegada el material escènic abans del tancament definitiu del teatre repassa alguns dels textos més significatius que s’hi havia representat. Mentrestant, el jove que l’ajuda es mostra més preocupat pel contingut del seu mòbil. Dues generacions i dues maneres de fer que són un repàs a la història del teatre al mateix temps que ens fan reflexionar sobre el seu futur.

Amb text i dramatúrgia d’Emili Jané, l’obra inclou una selecció de textos dramàtics, que ha anat a càrrec de Judit Caballeria, Neus Colomer i el mateix Emili Jané interpretats pels actors Abel Cobos, Irene Gutiérrez i Pere Riera. Són obres de gèneres i estils ben diversos que s’han representat a Manlleu al llarg de més d’un segle d’història teatral i que formen part de la memòria col·lectiva de públic i actors del teatre a la ciutat.

Lloc: canal de youtube del Museu del Ter
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

10a Mostra de Cinema Etnogràfic. Pirineu Recuperat

Cartell 10è Pirineu Recuperat2

Projeccions a:

Boí, 14 d’agost a les 18:00h. Casa del Parc

Espot, 16 d’agost a les 18:00h. Casa del Parc

Espot, 17 d’agost a les 19:30h. Museu Hidroelèctric

Senet, 21 d’agost a les 18:00h. Centre d’Informació del Parc

Llessui, 19 de setembre a les 20:00h. Museu dels Pastors

Viella, 14 d’octubre les 19:00h. Era Audiovisuau

 

Obligatòria  prèvia al 973626436

Organitza: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici , i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu  i compta amb la col·laboració de la Productora Pyrene PV.

PROGRAMA:

Selecció de documentals de Eugenio Monesma.

Las tejas de Cajigar (1991, 23 min). Sobre el procés de artesanal de elaboració i cuita de teules a Queixigar (Ribagorça).

Un tejado de paja en Gistain (1997, 10 min). Sobre la reparació de la coberta vegetal d’una borda a San Juan de Plan.

Un tejado en Gistain (1994, 16 min). La  construcció d’un llosat amb llosa a Gistain.

10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2020

Els dies 28, 29 i 30 de març de 2019 diferents entitats integrants de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) van visitar diversos equipaments patrimonials dels Països Baixos sota el guiatge de Vanessa Barberà, antropòloga catalana resident en aquest país atlàntic. Aquell fructífer intercanvi d’experiències amb tècnics de patrimoni neerlandesos culmina ara amb la inclusió de films etnogràfics d’aquell país, a partir d’una preselecció realitzada per la mateixa Vanessa Barberà.

Enguany participen a la mostra tretze entitats de l’OPEI, que projectaran cinquanta-dos films relacionats amb el seu àmbit territorial o temàtic, al llarg de trenta-dues sessions que tindran lloc en disset poblacions diferents: Torroella de Montgrí, Esterri d’Àneu, Cervera, Mas de Barberans, Areny de Noguera, Barcelona, el Cogul, Sant Feliu de Guíxols, Ripoll, Vic, Folgueroles, Taradell, Manlleu, Roda de Ter, Reus, Bonastre i Palamós.

Programa complet de la 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Exposició MAR, SALUT I BENESTAR a Sant Feliu de Guíxols

Ja podeu visitar dins la Caseta de Salvament Marítim al Turó dels Guíxols, una de les tres seus del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, l’exposició “Mar, salut i benestar”.

L’exposició ens descobreix els lligams que existeixen entre els ecosistemes marins i la salut de les persones, tot navegant per temes que són de molta actualitat i gran interès. Entre els aspectes positius, l’exposició tracta la importància dels recursos pesquers (font d’Omega 3) per a una dieta saludable; del potencial bioactiu que tenen algunes espècies marines -possible font de noves medicines per combatre el càncer o altres malalties-, i sobre la importància de les activitats recreatives a mar -natació, busseig, vela, etc.- per a la nostra salut física i mental. Entre els aspectes negatius, l’exposició tracta de les biotoxines marines, dels paràsits dels peixos i de la contaminació marina, factors que augmenten any rere any a causa de l’acció humana i que poden afectar negativament la salut de les persones.

Podeu visitar-la des de l’1 de juliol fins el 31 d’agost, de dimarts a diumenge de 18h. a 20h.

30 sardanes per a acordió diatònic

Coberta 30 sardanes per acordió diatònicLes sardanes van lligades a la cobla d’onze músics des de fa més de cent anys. Aquesta formació, que també toca, amb una sonoritat inigualable, danses i balls de totes les èpoques és, pel que fa a les sardanes llargues, el nostre marc de referència. Però l’ACORDIÓ DIATÒNIC també vol i pot tocar sardanes, i pot esdevenir-ne un preuat intèrpret. Les sardanes curtes li van ben a la mida, són el seu hàbitat natural.

Sota aquesta premissa Francesc Marimon i Busqué ha realitzat el llibre “30 sardanes per acordió diatònic”. El llibre, editat per el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conté partitures amb la tabulatura i un CD amb les sardanes enregistrades. Aquest forma part de la col·lecció “eines de cultura popular”. Francesc Marimon i Busqué (Barcelona 1955), és intèrpret de l’acordió diatònic en petites formacions de caire tradicional. Divulgador del seu aprenentatge basat en la música que li és pròpia i en l’adaptació de les partitures per fer-les aptes a qui no té coneixements musicals.

El llibres serà presentat el proper 17 de juliol a la seu dels MÚSICS PER LA COBLA. C/Gràcia 52, 2n, 08201 Sabadell. L’acte comptarà amb la presència de Jesús Ventura, Josep M. Serracant i Maria Àngels Blasco i Rovira, directora general de cultura popular i associacionisme cultural.
La presentació serà a les 19 h, i serà complementat amb una visita comentada a l’entitat i un concert a càrrec de Francesc Marimon i Cèlia Marimon. L’acte s’acabarà amb un refrigeri.

El taller de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de la pàgina de Facebook Som de Manlleu” des de casa

El Museu del Ter conjuntament amb els administradors de la pàgina de Facebook “Som de Manlleu” van iniciar el passat 14 de gener el taller de fotografia històrica i memòria oral “Desvetllem la memòria des de la pàgina de Facebook Som de Manlleu”. Aquest taller forma part del programa Tallers i Jornades de Memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular. El taller, que va finalitzar el passat 10 de març degut al COVID-19, va néixer amb la voluntat de poder conservar i crear un fons públic de les fotografies històriques que apareixen a la pàgina de Facebook sobre la ciutat de Manlleu. Al llarg d’aquestes 9 setmanes s’han pogut recollir un total de 829 imatges de les quals s’han documentat 367. Les sessions presencials van comptar amb 27 assistents. Amb ells es treballava amb la dinàmica habitual dels tallers de fotografia històrica, on les imatges que portaven els assistents es digitalitzaven i es documentaven per poder formar part del fons fotogràfic del Museu del Ter. Actualment es segueix treballant a través de la pàgina del Facebook “Som de Manlleu” fent la documentació de les imatges digitalitzades anteriorment. En aquest cas la dinàmica és la següent: es publica una fotografia a la pàgina de Facebook “Som de Manlleu”, les persones seguidores d’aquesta la comenten, facilitant tota la informació que coneixen (lloc, any, persones, fets relacionats i curiositats) i des del Museu del Ter es recull aquesta informació i s’introdueix a la base de dades del fons. D’aquesta manera es continuar ampliant el fons gràcies malgrat la quarantena.