X Jornada de Patrimoni Cultural Patrimoni Immaterial. Nous models per a un patrimoni viu

3 de novembre de 2026 | Auditori de La Pedrera

El patrimoni cultural immaterial és el conjunt de pràctiques, expressions, sabers i tècniques que les comunitats reconeixen com a pròpies i generadores d’identitat. Es transmet de generació en generació i evoluciona en relació amb l’entorn, la història i la comunitat. Salvaguardar-lo implica reconèixer-ne el valor, protegir-lo, però també garantir que les persones i els col·lectius que el mantenen viu tinguin un paper central en el seu futur. En un moment de canvis normatius, socials i ambientals, la X Jornada de Patrimoni Cultural convida a repensar com acompanyar aquestes transformacions i avançar cap a nous models de gestió compartida, capaços de preservar-lo tot afavorint-ne la transmissió, l’adaptació i la continuïtat en les comunitats i els territoris.

Programa de la jornada

8.45h – 9.15h I Acreditacions

9.15h – 9.30h I Benvinguda institucional

9.30h – 10.10h I A “puesta de largo” out of the blue? Making and using the Basic Texts of the 2003 UNESCO Convention: a reflexive approach.

Marc Jacobs: Professor in critical heritage studies at the University of Antwerp

10.10h – 10.30h I La nova Llei del patrimoni cultural immaterial: què canviarà a Catalunya?

Carolina Duran, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

10.30h – 11.10h I Com salvaguardar un patrimoni viu sense fossilitzar-lo?

Sara González Cambeiro, antropòloga i coordinadora del Pla Nacional de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE).

11.10h – 11.40h I PAUSA CAFÈ (Sala Gaudí)

11.40h – 12.20h I Patrimoni immaterial i canvi climàtic: coneixements, pràctiques i paisatges en transformació

Gema Carrera, Jefa del Centro de Documentación y Estudios del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico (IAPH).

12.45h – 13.45h I CASOS PRÀCTICS

Patrimoni material i immaterial: cap a una gestió integrada del patrimoni cultural

La UNESCO defensa que el patrimoni cultural no es pot entendre únicament a partir dels seus elements físics, sinó també dels coneixements, les pràctiques, les tradicions, la memòria i els valors que les comunitats hi associen.

Monuments amb veu: construint cartografies del paisatge.Carme Bergés: cap de l’àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

La Patum de Berga: turistificació, cultura material associada i cohesió social. Albert Rumbo: historiador, arxiver i patumaire

Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma. Un clar exemple de recerca aplicada de patrimoni material i immaterial. Pepa Subirats: gestora cultural

El repte de la gestió del patrimoni immaterial des dels museus. Algunes reflexions i propostes des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Jordi Abella: director de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu

14.00h – 15.00h I TAULA RODONA: Qui decideix el futur del patrimoni cultural immaterial? Comunitats, administracions i institucions davant els reptes de la salvaguarda

Moderador: Xavier Roigé: Catedràtic d’Antropologia Social i Museologia a la Universitat de Barcelona. És especialista en Estudis del Patrimoni, Museologia, Patrimoni Immaterial, Antropologia del Parentiu i Història de la Família.

Carles Freixes, director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

Agnès Bartolomé, gestora i comunicadora de La Casa dels Entremesos i membre de l’Esbart Català de Dansaires i de l’Associació de Festes de la plaça Nova.

Jordina Boix, directora de la Casa Museu Jacint Verdaguer.

Emili Molins, col·laborador dels Raiers de Nargó

X Jornada de Patrimoni Cultural | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Inscriu-te  

IX Festa de l’oli de ginebre de Riba-roja (30 i 31 d’octubre)

Amb la mirada posada en les noves generacions, la participació popular i les aliances pel territori.

Amb la voluntat de preservar i divulgar el patrimoni dels forns d’oli de ginebre i, alhora, convertir-lo en un element viu de participació ciutadana.

Amb la fira d’artesans i oficis tradicionals, on professionals de la pedra, de la fusta, la forja, el torn, la ceràmica, la il·lustració, la filatura de cotó, … convertiran el carrer Casetes en un espai de trobada entre artesania, patrimoni i activitat ciutadana.

Volem fer de la Festa de l’Oli de Ginebre un punt de trobada amb altres iniciatives i projectes que treballen per la preservació del patrimoni natural i cultural, la sostenibilitat i el desenvolupament del territoriAl Centre d’Interpretació dels Forns d’Oli de Ginebre reviurem el procés tradicional de destil·lació en sec de l’oli de ginebre.

Arquitectura de la pedra seca: llegat, tècnica i futur (Jornada tècnica a Manresa dels professionals de la construcció)

El passat dijous 24 de setembre es va celebrar a Manresa una jornada tècnica adreçada als professionals de la construcció, organitzada pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de les comarques Centrals i la DO Pla de Bages. L’objectiu de la jornada era donar a conèixer la tècnica de la pedra seca com a un element actual a tenir en compte en els processos de construcció. Les diverses presentacions van posar molt èmfasi en l’ús de la pedra seca com a element constructiu sostenible i que connecta la tradició amb la modernitat i els nous llenguatges arquitectònics.

Durant la jornada es van posar sobre la taula la feina actual dels margers, diversos exemples de l’ús de la pedra seca en l’arquitectura moderna i el respecte en la restauració d’elements patrimonials. Finalment es va cloure amb una taula rodona on van poder debatre: arquitectes, margers, representants de l’administració i de les associacions GRETA, AADIPA i AASAP.

La importància de la jornada va quedar palesa amb el nombre d’inscripcions que van esgotar les cinquanta places disponibles. Esperem que més enllà del valor patrimonial de la pedra seca, la tècnica pugui ser cada vegada més coneguda i utilitzada pels professionals de la construcció.

Pedra seca i paisatge del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

L’Observatori del Paisatge i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa organitzen una jornada per donar a conèixer els paisatges de pedra seca.

La jornada pretén donar a conèixer el paisatge de pedra seca del Bosc de Tosca i l’inventari col·laboratiu Wikipedra, en el marc dels 15 anys del projecte.

El dissabte 17 d’octubre de 2026 se celebrarà la Jornada Pedra seca i paisatge al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Coneix el patrimoni del Bosc de Tosca amb la Wikipedra, en el marc dels 15 anys de l’inventari. S’iniciarà al local social de Bosc de Tosca, a les Preses i consistirà en una primera part on en Jordi Grau, tècnic de l’Observatori del Paisatge, explicarà el projecte Wikipedra i l’Emili Bassols, tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, explicarà el patrimoni natural i cultural del Bosc de Tosca. A continuació, es farà una sortida per descobrir la pedra seca amagada al bosc de Tosca dirigida per en Joan Montserrat, també tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En aquesta sortida s’aniran inventariant les construccions que es vagin trobant amb l’aplicació de la Wikipedra. El recorregut es farà per les zones més desconegudes, on aparentment només hi ha bosc però on s’hi pot trobar patrimoni de pedra seca perquè antigament havien estat conreus.

La jornada s’organitza entre l’Observatori del Paisatge i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb la col·laboració de l’Ajuntament de les Preses i forma part de la programació d’Olot Arquitectura 2026, cicle d’activitats coordinades per l’Ajuntament d’Olot.

Durant la primera part de la jornada hi haurà el servei de biblioteca mòbil amb publicacions especialitzades sobre els paisatges de pedra seca que normalment només estan disponibles als centres de documentació de l’Observatori i del Parc Natural. També es podrà visitar l’exposició Tot un Món de Pedra Seca impulsada per l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC) i que explica el patrimoni de pedra seca de la Garrotxa.

Les persones interessades es poden inscriure a través d’aquest formulari.

Què és la Wikipedra?

L’any 2011 es va crear la Wikipedra, un projecte col·laboratiu de catalogació de construccions de pedra seca impulsat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i el Grup Drac Verd de Sitges. Wikipedra permet introduir i consultar informació sobre les construccions de pedra seca de Catalunya i de part de l’estat francès a través del web o d’una aplicació per a mòbils. L’eina ha anat creixent en continguts, àmbit territorial i formats, i ha estat útil per generar coneixement, teixir relacions entre l’administració i les entitats i implicar a la societat en la posada en valor d’aquest patrimoni. Actualment hi ha més de 40.000 construccions inventariades gràcies a la col·laboració de més de 650 persones i entitats i a la tasca voluntària de 5 validadors. Les dades obtingudes ens permeten conèixer la gran diversitat de paisatges de pedra seca.

LA CULTURA POPULAR EN LLENGUA DE SIGNES
La Federació d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos impulsa La cultura popular en llengua de signes, un projecte que té com a objectiu apropar la cultura popular d’arrel tradicional catalana a les persones sordes i potenciar-ne l’accessibilitat a través de la Llengua de Signes Catalana (LSC).

📅 Dimarts 22 de setembre, a les 19.30 h

📍 La Casa dels Entremesos

Durant la presentació coneixerem aquesta iniciativa i el treball realitzat per crear un glossari de terminologia de cultura popular en LSC, amb paraules relacionades amb àmbits com els gegants, la dansa, les festes majors, el cant, les construccions humanes, els trabucaires o el pessebrisme.

El projecte vol facilitar la tasca dels intèrprets de LSC, visibilitzar la llengua de signes en l’àmbit de la cultura popular i proporcionar eines perquè les persones sordes puguin participar-hi activament.

Us esperem a La Casa dels Entremesos per presentar-vos aquest projecte i continuar fent de la cultura popular un espai accessible per a tothom.

La cultura popular és de tothom. També en signes. 🤟

Tercera Trobada Cultural d’Artesans (Cervià de les Garrigues)

El 23 d’octubre a partir de tres quarts de 10 es farà la Tercera Trobada Cultural d’Artesans, organitzada per l’Associació PACAT (Professionals i Amics de la Construcció Artesanal Tradicional).

Es farà a l’Espai 1 d’Octubre, piscines municipals, de Cervià de les Garrigues.

Volem reivindicar les tradicions constructives i contribuir a la preservació, dignificació i transmissió dels oficis tradicionals vinculats a la construcció.

En aquesta edició, volem crear un espai de connexió directa entre professionals artesans, estudiants de Formació Professional i estudiants del Grau en Arquitectura Tècnica. Aquesta trobada pretén generar un espai de transferència de coneixement entre els diferents nivells de formació del sector de la construcció, fomentant la col·laboració entre futurs tècnics i futurs professionals dels oficis tradicionals.

Per qualsevol dubte o consulta podeu adreçar-vos al correu:

associaciopacat@gmail.com

Es demana col·laboració per la recerca «Amulets i altres pràctiques apotropaiques contemporànies per a la protecció de la llar a Catalunya»

Des de l’Associació Cultural La Torratxa s’està desenvolupant la recerca Amulets i altres pràctiques apotropaiques contemporànies per a la protecció de la llar a Catalunya, amb l’objectiu d’inventariar i estudiar els elements de protecció domèstica que encara avui es poden trobar a cases d’arreu del país.

Busquen amulets i dispositius apotropaics que es trobin a l’exterior o interior de les llars:

  • Vegetals: carlines, rams de pericó, palmes i palmons, creus fetes amb vegetals, vesc, panotxes…
  • Animals: urpes d’aus o mamífers, potes d’au de corral, cues de conill, gripaus…
  • Minerals: pedres de llamp (destrals neolítiques) i altres minerals associats a protecció.
  • Arquitectònics o antròpics: llindes amb símbols (creu del calvari, IHS/JHS, Ave Maria), tetrasquels i hexafòlies, carasses, pintura amb blauet, dents de llop als ràfecs, caps de biga, espantabruixes, elements col·locats a xemeneies (rodes solars, càntirs amb aigua beneïda, rosaris, creus), etc.

Es demana la col·laboració per identificar cases del vostre territori on hi hagi algun d’aquests elements. Per a cada cas, s’agraeix que es faciliti:

  1. Ubicació exacta (carrer i número, població; o bé indicació de casa aïllada).
  2. Tipus d’amulet o element apotropaic present.
  3. Si la casa està habitada habitualment i si creieu que podrem parlar amb els propietaris.

La informació recollida permetrà ampliar l’inventari, documentar la vigència d’aquestes pràctiques i, si és possible, entrevistar els usuaris. Si teniu informació d’aquesta mena, podeu posar-vos en contacte amb Roger Costa roger.costa.sole@gmail.com

Fotografia: Cua de gall a l’extrem del carener de la teulada. (Oristà, Lluçanès). Autora: Roser Comas Angelet /Àmbit de Recerques del Berguedà

“Memòria de les Festes: les Orquestres i els Balls”,

Museu de la Pauma

Clavell, 52 Mas de Barberans

Dijous 6 d’agost, a les 19:00

Fragment d’un cartell publicitari de l’orquestra Miramar de Mas de Barberans. Any aproximat 1960.

Títol:  Taller participatiu de memòria oral: “Memòria de les festes: les Orquestres i els Balls”,

Xerrada introductòria, a càrrec de Marc Ballester: “Les Festes Majors a les Terres de l’Ebre”

Coordina : Bernat LLeixà

En el marc del programa Tallers i Jornades de Memòria Oral, organitzem el primer acte d’un cicle de sessions en què abordarem la manera com es celebraven les Festes Majors a Mas de Barberans i com han evolucionat aquestes tradicions fins a avui en dia. Dedicarem el primer taller a les orquestres de ball i les seves sessions de ball, representació festiva localitzada arreu, però que a les Terres de l’Ebre tenia (i té) un arrelament especial en gaudir de diferents conjunts autòctons, com també és el cas de Mas de Barberans. La sessió serà participativa i intercalarà les intervencions dels ponents amb les del públic assistent.

Inscripció prèvia al Museu de la Pauma: 977053778 o presencialment al mateix Museu, dijous dia 6 d’agost, de les 9:30 fins a les 14:00 o a partir de les 18:00

Racó dels Artesans Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals

1 i 2 d’agost

Més informació Museu de la Pauma

El Racó dels Artesans, la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals de Mas de Barberans s’ha convertit en una cita anual ineludible per als seguidors de l’artesania de les fibres. Aquest 2026 arriba a la 23ª edició i tindrà lloc el cap de setmana de l’1 i 2 d’agost. Aquesta trobada és un aparador del saber fer tradicional, però també de les noves maneres d’entendre l’artesania des d’una òptica contemporània i innovadora. Al mateix temps és un punt de trobada d’artesans i artesanes d’arreu que comparteixen coneixements i experiències.

La diversitat de tècniques, materials i procedències és el segell distintiu d’aquesta fira on anualment al voltant de 40 persones artesanes de diferents procedències fan rogle per exhibir els seus treballs i mostrar els seus processos de creació artesana a un públic sensibilitzat per la qualitat del producte fet a mà i la sostenibilitat ambiental. No seria possible la trobada monogràfica sense les persones artesanes del sector i sense la col·laboració de tot el poble de Mas de Barberans. Us podeu descarregar el programa de fira aquí. Us animem a consultar-lo per l’àmplia oferta d’activitats complementàries que s’hi presenten.

Pel que fa a la procedència dels expositors, enguany la nota internacional la posa l’artesà polac Adam Pliszko, que treballa la fulla de pi ponderosa per bastir diferents tipus d’objecte fent servir la tècnica de la cistelleria en espiral. Un material que no sol ser habitual en la cistelleria catalana. Com tampoc ho és la fulla de la panolla de panís que fa servir l’artesana basca Lola Altolagirre, malgrat estar recuperant una tècnica ancestral del País Basc. Majoritàriament hi trobem expositors catalans, molts dels quals han repetit en algunes o en totes de les edicions de la fira i treballen el vímet, la canya, la pauma o el jonc, com ara Joan Farré, Pau Trepat, Mònica Guilera, Josep Mercader, Magda Martínez, Aleix Grifoll, Alba Sors, Joan Clop (mobiliari de bova),Tim Johnson, Xavier Vaqué (palmes de Setmana Santa), les Artesanes Pepita Mestre i Cinta Armengol d’Artpauma, la filadora de cotó de Sant Jaume d’Enveja, Maria Pilar Girbes. Un paper destacat tindrà, com cada any, l’elaboració de paper amb fibres vegetals, enguany a càrrec de Sastres Paperers. Paral·lelament trobem noms nous com l’ecomatalasser, Carles Casas, o Eva Ribas de la marca Silvestrem que treballa amb plantes com el lli i el cotó.

De fora de Catalunya es mantenen fidels a la cita el gadità Antonio Rodríguez (pauma), o la saragossana Sara Monge (ceràmica i fibres), amb una àmplia representació d’artesans de l’espart Maria Teresa Miñana (Alacant), l’artesana holandesa establerta a Xelva, Simone Simons, Espartos Manolito (Valderrobres) o les mallorquines Muntsa Valls (pauma) o Magdalena Riera (encordats)  Com a novetat cal destacar a Saray Lorenzo de Gran Canària.

Tindrem també la col·laboració especial dels alumnes de alumnes de segon del Cicle Formatiu de Grau Superior de Gràfica Publicitària d’ESARDI amb el projecte fet amb col·laboració del Museu de la Pauma que porta per títol: Andròmines de protopauma.

Com a poble pertanyent al Parc Natural dels Ports hi haurà un espai dedicat a l’artesania  del Parc, la mostra la integraran quatre persones artesanes acreditades: Esther Besolí (il·lustradora), Maria Lanau (joiera), Joan Iniesta (imatger) i Teresa Marta Batlla. Més informació aquí.

L’organtizació d’aquesta activitat es realitza amb la col·laboració de l’Associació de Cistellers de Catalunya.