Cultura Viva 2020: Senglars. Un documental sobre la caça del porc senglar a Begues

senglars_cartell_CC_web (003)Centre Cívic El Roure (Pça 1 d’octubre), Begues 
Dimecrres 11 de març a les 20 h. Preu: 3€

El programa “Cultura Viva 2020. La recerca etnològica a Catalunya”, iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, es realitza amb l’objectiu de donar a conèixer els resultats de les recerques sobre etnologia que es duen a terme a Catalunya comença la seva programació amb una nova edició a la Begues (El Baix Llobregat)  Així doncs, el dimecres 11 de març, a les vuit del vespre, es presentarà al Centre Cívic de Begues  el documental “Senglars. Un documental sobre la caça del porc senglar” dirigit per Albert Guasch, fruit d’un projecte d’investigació, desenvolupat pel Centre d’Estudis Beguetans i l’Institut català d’Antropologiai que va rebre un ajut a projectes de l’Institut Ramon Muntaner l’any 2019. Aquest projecte, que compta amb l’ajut de la Societat de Caçadors de Begues, la Federació Catalana de Caça i Verkami   vol endinsar-se en el món de les associacions de caçadors i en la caça de porc senglar. A la presentació del documental hi intervindran el director Albert Guasch; el antropòlegs Camila del Marmol i Aníbal Arregui (Universitat de Barcelona), Joan Capellades i Daniel Farré (Societat de Caçadors de Begues).
Aquesta activitat està organitzada pel Centre d’estudis Beguetans, l’Institut Català d’Antropologia, l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Begues, la Societat de Caçadors de Begues, la Federació Catalana de Caça i l’Institut Ramon Muntaner

4a Trobada de fiscorns de Catalunya al Museu de la Mediterrània

El Museu de la Mediterrània es continua reivindicant com espai de trobada, difusió i diàleg del món de la cobla i de les persones que el viuen. Per aquest motiu, el Museu acollirà, dissabte 14 de març a les 13.00 h, la 4a Trobada de Fiscorns de Catalunya, una trobada professional dedicada als músics que toquen aquest instrument. Us convidem a una matinal dedicada a la divulgació, la difusió i la promoció del fiscorn, un instrument ben desconegut. 

fiscorn

La trobada que és una jornada professional, oberta tant sols als músics del sector, comptarà també amb un concert obert a tot el públic, a les 13.00 h, a l’auditori del Museu, on es tocaran composicions d’estrena absoluta i escrites per a aquesta ocasió. El concert comptarà amb peces de cambra per a fiscorns escrites per Jordi Molina, Agustí Pedrico, Ferran Reig i Lluc Vizentini, i que seran tocades per grans fiscornaires d’arreu de Catalunya.

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial es reuneix a El Vendrell

El passat mes febrer es van reunir al Centre Cívic l’Estació d’El Vendrell les 24 entitats de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, a la qual està adherit Món Casteller · Museu Casteller de Cataluna, Valls, com a Antena Castellera del territori. La trobada, organitzada perl’Institut d’Estudis Penedesencs, va ser presidida per la directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, i va comptar amb la presència de la consellera de Cultura del Consell Comarcal del Baix Penedès, M. Àngels Dias i la regidora de Cultura d’El Vendrell, Silvia Vaquero.

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (abans Observatori per a la Recerca Etnològica) fou creat per poder conèixer puntualment i de manera actualitzada la situació del patrimoni etnològic català en tots els seus vessants, incloent-hi la recerca i la difusió. El funcionament de l’Observatori es basa en la col·laboració i el treball en xarxa amb les entitats i grups que existeixen a Catalunya dedicats al patrimoni etnològic.

D’entre els temes tractats a la reunió, s’ha de destacar el de la reactivació dels capítols dels pressupostos de la Generalitat dedicats a la recerca etnològica. En aquest sentit, també es van començar a preparar els cinc programes comuns de la xarxa: Cultura Viva (presentacions de recerques etnològiques), Tallers i Jornades de Memòria Oral, Mostra de Cinema Etnogràfic, Col·leccionant Passions (posada en valor de col·leccions privades) i Etnologia en Xarxa.

A continuació es va fer balanç de les activitats realitzades durant l’any 2019:   

Tallers i Jornades de Memòria Oral         

  • Nombre d’activitats: 25    
  • Nombre d’assistents: 1000 

Mostra de cinema etnogràfic           

  • Nombre d’activitats: 37    
  • Nombre d’assistents: 1702

Cultura Viva                    

  • Nombre d’activitats:  21    
  • Nombre d’assistents: 942

Etnologia en Xarxa                  

  • Nombre d’activitats: 39    
  • Nombre d’assistents: 6472

Col·leccionant passions                  

  • Nombre d’activitats: 6     
  • Nombre d’assistents: 2291

Total d’activitats: 128  

Total d’assistents: 12.407

SomVallBas, històries de i per la Vall d’en Bas

SomVallBas, produïda pel Smithsonian Center for Folklife and Heritage, posa en relleu històries de i per la Vall d’en Bas. Aquesta web, que està disponible en anglès i català, se centra en la vida tradicional i moderna d’aquesta vall rural, amb una sèrie multilingüe d’articles que donen valor a artesans, tradicions alimentàries i molt més.

La web és la cara pública d’un projecte de sostenibilitat cultural que cerca reforçar les expressions culturals locals. Investigadors de l’Smithsonian i catalans han treballat conjuntament per identificar, documentar i catalogar tradicions regionals. Amb aquesta documentació, la comunitat ara pot desenvolupar estratègies per fer sostenibles les seves tradicions.

URL de l’exposició: folklife.si.edu/somvallbas

Les imatges dels artesans estan disponibles en aquesta carpeta de this Dropbox folder. Consulteu els peus de fotos i els drets també aquí en anglès i català.

A les xarxes:

Contactes:

  • Elisa Hough, gestora de la pàgina i de les xarxes socials | HoughE@si.edu | (202) 633-6482
  • Meritxell Martín i Pardo, investigadora principal | txellmp@gmail.com | (34) 619 21 23 71

Inauguració de l’exposició permanent “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” a Mura 

Centre d’Informació de Mura 
7 de març de 2020 a les 11.30 h. 

L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” ha posat fi a la seva etapa d’itinerància, compresa entre el novembre del 2015 i l’octubre del 2019. Tanmateix, l’exposició s’allotjarà de manera permanent al Centre d’Informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, ubicat a Mura (Bages), a petició de l’ associació  Recull Històric de Mura; gràcies al contracte de cessió que  l’Institut Ramon Muntaner  i l’Ajuntament de Mura signaran durant l’acte d’inauguració del proper 7 de març, a les 11.30 h. A les 12.00 h es durà a terme la inauguració, que comptarà amb la participació de l’alcaldessa de Mura, Montserrat Playà i Camps, i de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i presidenta de l’IRMU, M. Àngels Blasco i Rovira.Read More »

Presentació de la ‘Breu Història dels Castells i la Muixeranga’, de Jordi Bertran, a Barcelona

> Tindrà lloc aquest dijous 27, a les 20.00 h, a La Casa dels Entremesos.

> Anirà a càrrec de l’autor, Josep-Lluís Carod-Rovira i Miquel Botella.

Aquest dijous 27 es presenta a Barcelona la Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans, de Jordi Bertran, primer volum de la nova col·lecció de llibres de butxaca divÈrsia.cat. Biblioteca Bàsica dels Països Catalans, dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira.

La presentació tindrà lloc a la Casa dels Entremesos i anirà a càrrec de Bertran, Carod-Rovira i Miquel Botella, economista i cofundador dels Castellers de Sants.

Més informació sobre el llibre

La Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans és el primer treball que situa a un mateix nivell ambdues manifestacions patrimonials. Amb anterioritat, la muixeranga apareixia com un antecedent o preliminar del fet casteller en el capítol introductori de les històries castelleres. En aquest volum es ressegueix l’evolució paral·lela d’ambdós fenomens des del segle XVII fins a l’actualitat, i per tant s’iguala la transcendència d’ambdós territoris als quals pertanyen.

L’obra també segueix una altra manifestació molt important en el gran Penedès i el Camp de Tarragona, la moixiganga. L’autor explica el paper que la moixiganga catalana va jugar en la seva configuració inicial com una nova eina de les autoritats per intentar frenar l’ascens trepidant del fenomen casteller, que en el segle XVIII no agradava als poders establerts i encara es denominava ball de valencians. Ambdues manifestacions –castells i moixiganga– van tenir una continuïtat compartida.

El llibre dedica un important apartat al fet que la muixeranga valenciana és l’origen dels castells al Principat, i segueix els homes valencians que entre els segles XVII i XIX van exportar-la a diferents àrees de la península Ibèrica. A Catalunya, els receptors d’aquella manifestació patrimonial la revolucionaren tècnicament a finals del segle XVIII i assoliren primer el castell de sis pisos i després construccions de fins a nou. A l’encert del ball de valencians del Catllar en bastir el primer nivell de sis alçades, s’hi suma la transformació definitiva experimentada a la ciutat de Valls com a bressol dels castells. En canvi, la muixeranga mantingué la seva tècnica primitiva en algunes localitats del País Valencià. Des de 2010, els castells, ja amb deu pisos, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i des de 2011 ho és la muixeranga a Algemesí.

El treball també posa en valor la tasca de diversos periodistes catalans del segle XIX com Joan Mañé i Flaquer, qui arribà a dirigir el “Diari de Barcelona”, o el cronista Ramon Roca, que desgrana unes cròniques molt tècniques en les pàgines del rotatiu tarragoní “La Opinión”. Coetanis de la primera època d’or dels castells, aquests periodistes registraren unes construccions mítiques. Finalment, l’obra inclou il·lustracions i fotografies remarcables de la història muixeranguera i castellera. Per exemple, el lector hi pot veure el primer ball de valencians que apareix dibuixat en una data concreta, el 1672.

Més informació sobre l’autor

Jordi Bertran (Tarragona, 1966) és filòleg, gestor cultural i professor a la Universitat Rovira i Virgili, on explica patrimoni material i immaterial. Ha estat el project manager del Museu Casteller de Catalunya, a Valls. També és autor d’estudis muixeranguers i castellers, com “El ball de valencians”, o coautor de “Tradicionari”, “1926-2006. Els castellers de Tarragona”, “Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva”, “Enciclopèdia de l’Esport Català” i “Enciclopèdia Castellera”. Casteller honorífic de la Colla de Sant Pere i Sant Pau i dels Castellers de Vilafranca, actualment és el director artístic de les Festes Decennals de la Candela 2021 i responsable d’actes castellers a Valls. Ha exercit com cap de plaça de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès des de 2016. A Vilanova i la Geltrú va ser el director artístic del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional entre 2008 i 2011.

Més informació sobre divÈrsia

Pagès Editors va presentar en el marc de la darrera edició de La Setmana del Llibre en Català la col·lecció divÈrsia, que té com a objectiu oferir breus manuals divulgatius sobre temes d’interès en l’àmbit dels Països Catalans.
Aquesta col·lecció, que estarà dirigida pel filòleg i escriptor Josep-Lluís Carod-Rovira, ofereix manuals divulgatius d’història sobre diferents moviments i expressions culturals, socials, polítiques, religioses, econòmiques, etc. que han tingut lloc a la nostra societat contemporània.
La intenció d’aquesta col·lecció -amb una característica que la fa única i diferent: que té els Països Catalans com a unitat d’anàlisi- és que, amb un llenguatge entenedor per al gran públic lector, ofereixi una primera aproximació a diferents temes d’interès de la nostra època.
De moment, s’han publicat els dos primers títols de la col·lecció:
-Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans, de Jordi Bertran.
-Breu història de la llengua als Països Catalans, de Bernat Joan i Esperança Marí.

Els propers números tocaran temes com el feminisme, el comunisme, l’art, el pobleu jueu, l’església catòlica, el moviment ecologista, la maçoneria, el moviment LGTBI o l’anarquisme.

NO TOT ÉS PAUMA, CARNAVAL

unnamed

NO TOT ÉS PAUMA, CARNAVAL

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

L’Escola Teresa Subirats del Mas de Barberans i el Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma reforcen vincles a través de la creativitat. Més enllà d’ensenyar a fer cordell i llatar, el Museu amb la complicitat i total implicació del centre educatiu, ha explorat altres vies per engrescar l’alumnat i apropar-lo als seus objectius fundacionals: transmetre el coneixement artesanal i els valors de sostenibilitat i de respecte a l’entorn, així com també donar a conèixer les possibilitats plàstiques i artístiques de la pauma i dels materials naturals que es troben a l’entorn del municipi.

Així aquest curs 2019-2020 el projecte educatiu “No tot és pauma” va iniciar la segona singladura amb el taller de Nadal i ara li toca al Carnaval.

Ideat per l’artista Maria Pons i monitoritzat per les artesanes del Museu de la Pauma sota la coordinació del Museu i l’Escola Teresa Subirats, es tracta d’un projecte que surt també de l’àmbit estrictament escolar per a projectar-se a la societat.Read More »

XXVI Curs de restauració

Del 16 al 19, i del  23 al 26 de març de 2020

ECOMUSEU DE LES VALLS  D’ÀNEU

Horari flexible, dos torns: de 17h a 19:30h, i de 19:30h a 22h.

Professorat: Antoni Fernández. del Taller del Restaurador de la Seu d’Urgell.

lnformació i inscripcions: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Tel. 973626436, e-mail: ecomuseu@ecomuseu.com

Places limitades.

Organitza: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Col·labora: Departament de Cultura, Diputació de Lleida.

“Des de la rereguarda”. II Jornades de Memòria Històrica Local a Torroella de Montgrí

II Jornada Memoria historicaEl Museu de la Mediterrània impulsa les II Jornades per la Memòria Històrica Local, amb activitats del 13 de febrer al 7 de març, amb l’objectiu de recuperar el passat històric de la vila, dels seus habitants i els successos ocorreguts des de la Segona República fins a la Transició Democràtica.

Enguany les jornades estaran dedicades a la Rereguarda. Ens centrarem en el paper que van desenvolupar les dones durant la Guerra Civil, les col·lectivitzacions i els refugis antiaeris..

Aquestes jornades neixen amb l’objectiu de recuperar la història a través, principalment, de la memòria oral d’aquelles persones que varen viure la Segona República, la Guerra Civil, l’Exili, la lluita contra el Franquisme i la transició a la democràcia. S’han programat un total de 6 activitats diferents, dues conferències, una tertúlia, una projecció d’un documental, una visita i una sessió del projecte memòria fotogràfica.

Aprofitant la celebració de les jornades el Museu de la Mediterrània obre un espai de recepció de memòria cada dilluns de març i abril de 10.00 a 13.00 h. L’any passat aquest espai de recepció de memòria va tenir molt d’èxit i es varen poder recollir testimonis orals, documents, fotografies, objectes, etc…del període de la Guerra Civil. (Per qualsevol dubte o consulta al respecte podeu contactar al correu: info@museudelamediterrania.cat o al telèfon 972 75 51 80).

Read More »

El Museu de la Mediterrània continua desenvolupant el Projecte de Memòria Fotogràfica

4. 5 de març - Memòria FotogràficaEl Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània impulsa, des de fa anys, el projecte de documentació titulat “Memòria Fotogràfica“. El seu propòsit és l’extracció de dades i informació rellevant de les imatges antigues del arxiu fotogràfic que està en dipòsit del Centre de Documentació.

Les sessions solen tenir lloc el primer dijous de cada mes de 17.00 a 18.30 h, a la Llar de Jubilats “El Recer” de Torroella de Montgrí. D’aquesta manera, aquest projecte compte amb la participació de la gent gran del municipi i/o voltants, que comparteix i registra el seu coneixement al centre i al museu.

Aquesta és una activitat oberta a tothom que tingui interès en col·laborar a recollir la memòria històrica del territori a partir dels records que evoquen les fotografies d’altres èpoques que ens parlen de: persones, activitats, paisatges, indrets, fets històrics…

Read More »