“inVISIBLES” En el marc de la festa del porc i la cervesa de Manlleu

En el marc de la Festa del Porc i la Cervesa 2022  l’Ajuntament de Manlleu i  el Museu del Ter proposen “inVISIBLES”. “inVISIBLES” és un dispositiu d’arts escèniques i visuals itinerant. El dispositiu converteix al públic en protagonista de l’experiència perquè empatitzi amb la desigualtat i es converteixi en activista del canvi. Una experiència col·lectiva on els assistents es posen a primera línia per ser part del canvi. Apel·la a la col·lectivitat per fer front a la desigualtat.

La proposta de la companyia Anònima es nodreix de les recerques impulsades des del Museu del Ter, en aquest cas i de manera molt especial en aquelles on les dones han estat al centre de la nostra mirada. El Museu fa anys que treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra i documentals com “Camins de dones”, “Voltreganeses” o l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes”, així com la remodelació de l’exposició permanent “La societat industrial”, o el taller educatiu “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques”, en són només alguns exemples. Els resultats d’unes recerques, de fort component etnològic i que en la majoria de casos han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

“inVISIBLES” segueix el fil de les dones que caminaven juntes per anar a la fàbrica, i té com a objectiu visibilitzar les dones compartir experiències, interessos, preocupacions,… en un context social i polític desfavorable.

Una estona abans de l’espectacle, el públic rebrà al seu telèfon mòbil una ubicació que serà el lloc on comença el recorregut on haurà de caminar, afinar els ulls i les orelles per fer possible “inVISIBLES”.

Data: divendres 30 de setembre i dissabte 1 d’octubre a les 20h i a les 21.30h

Aforament limitat. Cal reserva prèvia trucant al Museu del Ter 938515176 (de dimarts a divendres de 9 a 17h)

Activitat gratuïta amb places limitades. Per a més informació: 93 851 51 76 – info@museudelter.cat

El Museu de la Pesca celebra el vintè aniversari de l’exposició permanent

El 14 de setembre de 2022 el Museu de la Pesca celebra el vintè aniversari de la inauguració de l’exposició permanent a l’edifici del Tinglado. Vint anys que han servit per posar en valor i divulgar el patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava entre els 500.000 visitants i 420.000 usuaris que l’han gaudit des del setembre del 2002 fins avui.

El vintè aniversari se suma al centenari del Cau de la Costa Brava, inaugurat el 1920 i que la pandèmia no va permetre celebrar adequadament fins ara. Per això, el Museu de la Pesca s’ha proposat commemorar les dues efemèrides, sota la unió de les xifres 100+2, amb un programa d’activitats que obre el dissabte 17 de setembre al Teatre la Gorga l’espectacle “Dones de Sal”, de la companyia Neus Mar. Música i dansa d’arrel mari­nera coproduïdes pel museu i que es podrà veure també al Palau de la Música el 27 de setembre i altres poblacions catalanes entre l’octubre i el novembre.

La pro­pera acti­vi­tat del calen­dari com­me­mo­ra­tiu tindrà lloc el diven­dres 30 de setem­bre a les 18 h, tot celebrant una edició commemorativa d’Imat­ges que fan par­lar. A través d’imatges i vídeos es recordaran els vint anys d’aquest equi­pa­ment cul­tu­ral.

logo del cenentari del cau de la costa brava

Del Cau de la Costa Brava al Museu de la Pesca

L’any 1920, un grup d’intel·lectuals encapçalats per Hug Sanner i Lluís Barceló i Bou van fundar el Cau de la Costa Brava a partir d’una col·lecció heterogènia d’objectes de tota mena, exposats a la plaça del Forn de Palamós. La municipalització d’aquella col·lecció l’any 1988 va ser la llavor del que seria, dotze anys després, l’actual Museu de la Pesca.

Al llarg de vint anys, el Museu de la Pesca ha volgut ser un espai de diàleg entre la gent de mar i la soci­e­tat, amb la volun­tat inequívoca de pren­dre posició i donar suport al sec­tor pes­quer davant dels rep­tes que ha d’afron­tar la pesca marítima. Al seu voltant s’han creat equipaments i serveis de referència en l’àmbit marítim, com l’Espai del Peix, les Barques del Peix, la Càtedra d’Estudis Marítims o Documare, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar.

Iniciatives com el pro­grama edu­ca­tiu Viu la Mar, el cicle Memòria Viva, el fes­ti­val mari­ner “Palamós Terra de Mar”, la “Fira de la Gamba”, la “Pes­ca­tu­risme Palamós”, “Pesca i Ciència” o el cicle de cinema documental “Mar fràgil” són acti­vi­tats que iden­ti­fi­quen el Museu de la Pesca i el posi­ci­o­nen en la sal­va­guarda i difusió del patri­moni marítim, alhora que per­me­ten reforçar la iden­ti­tat del col·lec­tiu pes­quer i del ter­ri­tori lito­ral.

Un museu amb un horitzó estratègic

L’assoliment consecutiu d’aquests objectius esmentats mou ara el Museu de la Pesca a mirar endavant i plantejar una estratègia ambiciosa i connectada amb els reptes i les oportunitats en el món de la mar. L’Horitzó Estratègic 2029 de la Fundació Promediterrània fa valer el patrimoni marítim com a estratègia per al desenvolupament sostenible del territori, incidint en els valors de l’autenticitat, la innovació, la participació i l’esperit pedagògic del projecte cultural. I amb aquesta clara referència vol eixamplar la seva mirada vers la mar en tota la seva complexitat, ser partícip dels debats sobre les problemàtiques, conscienciar la societat sobre els valors d’una mar sana, sostenible i resilient i ser actor en la proposta de solucions.

 Aquesta nova estratègia ens duu a plantejar nous serveis i equipaments, a dissenyar noves dinàmiques de treball, d’acollida dels visitants i els usuaris i de cooperació amb el teixit social, econòmic i cultural del territori. Tot això, sense perdre de vista quin va ser el punt de partida i quin ha estat el camí recorregut des que aquells primers intel·lectuals palamosins decidissin crear un museu mogut pel seu amor al territori i a la seva cultura.

Nova edició de Mar fràgil, cicle de cinema documental al Museu de la Pesca

Divendres 2 de setembre comença al Museu de la Pesca una nova edició del cicle de cinema documental “Mar fràgil”. Enguany es projectaran tres audiovisuals centrats en el mar, la pesca i el peix. Totes les sessions es duran a terme a les 6 de la tarda al Museu de la Pesca, i l’assistència és gratuïta.

Mar fràgil s’inclou en la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

La primera sessió recuperarà el programa “Vas Peix de Peix? que va impulsar l’Espai del Peix de Palamós el 2021 per acostar el consum de peix fresc a les famílies. Gaudirem i comentarem una selecció dels millors moments del programa on tota mena de participants havien de superar proves i reptes o elaborar receptes, amb informacions i anècdotes d’allò més divertides.

El divendres 9, també a les 18 h, es projectarà el documental, “Vides de Sal”, dirigit per l’antropòloga Sílvia Gómez. Vides de Sal és retrat viu, actual i realista sobre la situació de la pesca a partir d’experiències vitals en el marc d’un mar cada cop més saturat d’activitats marítimes i nàutiques. En acabar, hi haurà un debat amb la directora de l’audiovisual. Amb la col·laboració de l’Institut Català d’Antropologia.

Finalment, el 16 de setembre s’estrena el documental “Una natura canviant. Pesca, ciència i canvi climàtic a la Costa Brava” a partir d’un projecte de recerca liderat per la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport del GALP Costa Brava. Una selecció de pescadors gironins reflexionen sobre la naturalesa del seu ofici i de la relació amb la ciència i els científics a la llum dels efectes cada cop més evidents del canvi climàtic. Per acompanyar la projecció, hi haurà un debat amb el director de la CEM, Joan Lluís Alegret.

Activitat amb la col·laboració de la Càtedra d’Estudis Marítims i amb el suport del GALP Costa Brava.

Capvespres Musicals al Museu de la Mediterrània

El Museu de la Mediterrània no deixa d’apostar per la cultura i continua oferint a la societat la oportunitat de gaudir-la durant l’estiu de forma gratuïta. I a l’agost l’aposta cultural del museu passa pels Capvespres Musicals que aquest 2022 ja arriben a la seva setena edició.

Els Capvespres Musicals a la terrassa del Museu de la Mediterrània ens acompanyaran la posta de sol, i podrem gaudir d’un espai on descobrir les propostes més interessants de l’escena actual de la música d’arrel dels països catalans. Aquest any us proposem tres concerts de petit format els dijous 4, 11 i 18 d’agost.

Els concerts dels Capvespres Musicals és una proposta que us convida a endinsar-vos en la música d’arrel, íntima i apassionada al recés de la marinada mediterrània i del sol de ponent. Tres propostes personals molt interessants de l’escena actual de la música d’arrel que la transporten a un altre nivell.

PROGRAMACIÓ

Dijous 4 d’agost, 20h – “Ària” a càrrec de Clàudia Cabero i Guillem Aguilar

Melodies tradicionals, cançons prestades del lied català i poemes musicats de diferents gèneres i autors formen el repertori d’Ària, tot un imaginari musical sonor popular i familiar proposat pels músics i on s’incorpora la música clàssica, coral, tradicional d’aquí però també d’allà, passat pel sedàs dels dos músics, interpretat amb la veu càlida de volguda matriu mediterrània d’ella i la sensibilitat a les cordes d’ell.

Dijous 11 d’agost, 20h – “Matèria el Temps” a càrrec de Jordi Molina Quintet

El tenorista i compositor torroellenc presenta en format quintet un repertori basat en els temes dels seus darrers discs juntament amb arranjaments de cançons tradicionals, projecte iniciat fa uns anys on el so instrumental de la tenora lidera el grup amb la voluntat d’aconseguir una important penetració social en la línia del que ja ha passat en realitats culturals singulars com Galícia o Euskadi.

Dijous 18 d’agost, 20h – “El Joglar” a càrrec d’Arnau Tordera

Durant els sègles XII i XIII els joglars eren els encarregats d’interpretar les obres que escrivien els trobadors. Recorrien les diverses corts, places i palaus dels regnes per cantar-hi els versos de les composicions èpiques i líriques més aclamades del seu temps. Aquest 2022 commemorem 120 anys de la mort de Jacint Verdaguer i l’Arnau Tordera s’ha proposat fer reviure aquest format per tal d’homenatjar l’efemèride.

Capvespres Musicals al Museu de la Mediterrània

FIBRESCAMPUS

Data: 1, 2, 3 i 4 d’agost.

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Làmines de castanyer, vímet, fulles de panolla de panís i jonc. Aquestes són les fibres vegetals que s’empraran com a matèria primera en els cursos del Fibrescampus d’enguany. Es tracta de l’espai de formació del Museu de la Pauma que cada any es desenvolupa com a prèvia al Racó dels Artesans i que busca explorar tècniques, materials i possibilitats, tant noves com tradicionals, de les fibres vegetals.

Englobat dins del programa de Campus de cultura popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, dins el Fibrescampus d’enguany s’hi han programat quatre cursos: els dels dos primers dies, 1 i 2 d’agost, aniran a càrrec dels artesans gallecs Enrique Taboas i Esther Rodríguez. Taboas proposa elaborar amb làmines de castanyer una cistella de recollir marisc, mentre que Rodríguez ensenyarà com crear una petita cistella amb fulles de panolla de panís i amb una tècnica d’entortolligament i enroscat que permet que siguin les pròpies fulles les que basteixen la peça.

Més enllà dels materials, els cursos dels dos dies següents, el 3 i el 4, són especialment interessants per les tècniques que es faran servir. Així l’artesà italià Andrea Magnolini mostrarà com crear amb vímet un cistell Crino o Gheiba. Per teixir-lo s’empra una tècnica ancestral utilitzada per construir gàbies. Mentre que l’artista anglès establert a Catalunya, Tim Johnson, proposa elaborar una cistella d’esquers de pescador, similar a la que va descobrir  a la zona de Caithness, Escòcia, que està realitzada amb tècniques similars a la francesa Bouyricou – Perigord i l’espanyola Cofin.

La filosofia del Fibrescapus combina el saber fer tradicional i la innovació absoluta. A l’hora d’impartir els cursos es busquen tant artesans d’aquí com internacionals, oberts, això sí, a un ampli ventall de matèries primeres. El treball amb fibres vegetals és universal i això permet plantejar, any rere any, un programa fet especialment per conèixer tècniques diferents i materials varis, a més d’aprofundir sovint en el treball de la pauma.

Cicle de conferències – Parc Natural del Montsant

Comença l’estiu i amb ell les nostres activitats sobre divulgació del patrimoni etnològic i la cultura popular. Enguany, com cada any, Carrutxa se submergeix en pràctiques, història, rituals i festes que identifiquen els territoris que conformen el Parc Natural de la Serra de Montsant.

Aquest cop es parlarà de la Guerra Civil espanyola al municipi de Cabacès, on es va ubicar un camp de presoners i on també s’ha documentat i posat en valor, recentment, un tram de trinxeres. També es difondrà la recerca efectuada per l’entitat sobre l’ofici de ramader a la comarca del Priorat, realitzada, entre d’altres materials, amb memòria personal. Finalment, la festa i les tradicions seran un darrer àmbit en què el foc en serà un dels indiscutibles protagonistes.

Exposició “Fen penya, fent Barça, fent Manlleu. 50 anys de la Penya Barcelonista de Manlleu”

La Penya Barcelonista de Manlleu és la més antiga d’Osona i el Ripollés. Es va inaugurar l’11 de maig de 1972 amb la presència de l’aleshores president del F.C. Barcelona, Agustí Muntal. Ja des de finals dels anys seixanta el barcelonisme era un moviment emergent a Manlleu. Les primeres imatges gràfiques de celebracions per victòries del Barça a l’antic bar Parramon, primera seu de la penya, són d’aquesta època.

Amb aquesta exposició fotogràfica la Penya Barcelonista de Manlleu us convida a rememorar alguns dels moments més importants dels seus 50 anys d’història. L’exposició està dividida en cinc àmbits: els orígens de la penya, amb el franquisme encara present; els locals que han estat la seu i pal de paller de la penya des del inicis a l’esmentat bar Parramon; els viatges arreu d’Europa seguint al Barça en els moments importants; les activitats que han fet de la penya una entitat viva; i finalment un darrer àmbit dedicat a la gent que amb el seu temps i esforç ens han ajudat a fer Barça i també a fer Manlleu.

Es tracta principalment d’una exposició fotogràfica. Per a la seva producció la Penya ha realitzat tot un procés de recerca, documentació i digitalització de fotografia històrica que ha comptat amb el suport del Museu del Ter. De tot aquest treball s’han seleccionat 110 fotografies que es podran veure en aquesta exposició. Aquest procés de treball no s’esgota amb l’exposició, ja que creiem que aquesta representarà un impuls en aquest procés de recuperació de memòria a través de la fotografia.

L’exposició s’inaugurarà el proper divendres 1 de juliol a les 20h al Museu del Ter i es podrà veure fins al 2 d’octubre.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Exposició temporal al Museu del Ter “Reconstruint els pisos de can Garcia”

Gairebé un any després de l’enderrocament, el juliol del 2021, del darrer dels dos blocs dels pisos de can Garcia el passat 19 de juny es va fer un acte de record als pisos amb una trobada d’antics veïns, la presentació d’una escultura de l’artista Eulàlia Sellerés i una exposició fotogràfica exterior en gran format. Un acte organitzat per la Comissió de Veïns dels Pisos de can Garcia, l’Associació de Veïns del Barri de l’Erm, L’Ajuntament de Manlleu i el Museu del Ter.

L’exposició temporal “Reconstruint els pisos de can Garcia” és el darrer acte d’aquest projecte de reivindicació de la memòria d’uns blocs que ja no hi són, però que durant gairebé seixanta anys han marcat la fesomia de Manlleu i han estat icona d’una època que abasta des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En un inici van acollir majoritàriament els “altres catalans”, com anomenava Paco Candel les persones arribades d’Andalusia i d’altres comunitats, i a partir del anys noranta els “nous catalans”, procedents d’altres països, sobretot amazics del Marroc en el cas de Manlleu.

La seva desproporció en relació a la resta de la ciutat causava admiració i desconfiança a parts iguals. Per la procedència diversa dels seus habitants, les seves parets han allotjat noves formes de vida, noves músiques, noves gastronomies, noves llengües, noves cultures, noves entitats… Perquè, a pesar de les dificultats del dia a dia, la vida bullia a Can Garcia.

Així, la història dels pisos de Can Garcia és la història de milers de persones que hi van trobar en algun moment la seva llar. L’enderroc dels dos grans blocs és una bona ocasió per exercitar la memòria col·lectiva. Els seus veïns, els que hi van viure, volen acomiadar-se de la que fou casa seva superant l’estigma i els prejudicis que la mirada externa sovint hi ha projectat. Aquest és l’objectiu d’aquesta exposició que neix d’aquesta demanda dels antics veïns, primer a través de l’Associació de veïns del Barri de l’Erm i posteriorment organitzats en la Comissió de veïns de can Garcia.

L’element central de l’exposició és una gran maqueta que reprodueix els dos blocs de can Garcia. Dintre d’aquesta maqueta compta amb 70 calaixos, que els visitants podran tafanejar descobrint dades de la història del pisos i records de la seva vida quotidiana: objectes, cançons, receptes, documents… Al voltant d’aquest element central comptarem amb un recull de fotografies dels pisos i el seu entorn ordenades cronològicament que acabaran amb un time-lapse de l’enderroc del darrer bloc obra del fotògraf David Fajula. En un altre àmbit diferents elements ens serviran per parlar de la vida a l’interior dels blocs acompanyats de dos documentals del fotògraf Sergi Cámara.



L’exposició s’inaugurarà el 30 de juny de 2022 a les 19:30h al Museu del Ter. L’acte també es podrà veure en línia a través del nostre canal de Youtube.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

L’extracció de sal a la Ràpita, Patrimoni Etnològic i Immaterial

Ha finalitzat la recerca “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, encarregada pel Museu de les Terres de l’Ebre (dins el programa Ajut a la recerca etnològica a les Terres de l’Ebre 2022) a l’historiador rapitenc Enric López Vidal, per tal de documentar, en treball de camp etnogràfic, el Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial associat a l’extracció de la sal, a les Salines de la Trinitat, ubicades ala badia dels Alfacs, concretament a la punta de la Banya, al terme municipal de la Ràpita. Són les úniques salines marines que es conserven avui en actiu a Catalunya.

Es tracta d’una activitat productiva avui industrial, que manté però un procés de producció arrelat a l’activitat extractiva tradicional, de caràcter manual, que els saliners van desenvolupar durant molts segles en diferents punts del delta de l’Ebre, especialment durant l’edat mitjana i la moderna. La recerca ha seguit la metodologia establerta per la del Departament de Cultura, per a la recerca en projectes de Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial.

S’ha concretat en diferents materials i suports: la redacció d’una memòria explicativa, l’enregistrament i la transcripció de les entrevistes orals fetes a diferents persones (tres homes i una dona), directament vinculats amb el treball a l’interior de les instal·lacions de les Salines de la Trinitat (tant; la localització de fotografies històriques particulars; un reportatge fotogràfic fet ara per l’investigador en treball de camp; i una selecció de recursos bibliogràfics, que fan referència directa a aquestes Salines del delta de l’Ebre. Les fotografies històriques aplegades mostren com era la vida quotidiana a les Salines, fa unes dècades, quan s’hi vivia permanentment, i han estat cedides per particulars, com fotografies. No va ser fins a  mitjans del s. XX que hi van arribar aspectes tant importants com ara la mecanització, la llum elèctrica i les comunicacions per terra.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·laboració: Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Ràpita i el Museu de la Mar de l’Ebre.

DOBLE INAUGURACIÓ: “L’OBRA DEL CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA” i “LLUM A L’ÀNIMA. PALMIRA JAQUETTI 1895-1963”

Dijous 30 de juny de 2022 a les 18:00 al Monestir de Sant Feliu de Guíxols

Inauguració de l’exposició que el Centre de Documentació de l’Orfeó Català ha dedicat a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb motiu del centenari d’un projecte que s’inicià l’any 1922, fins al 1936, i que ofereix una font inesgotable de coneixement musical i etnològic de la Catalunya rural de l’època noucentista, i especialment de la nostra música popular, així com danses, tradicions i tot tipus de manifestacions culturals antigues, recollides a través del treball de camp, donacions i concursos i de l’exposició sobre Palmira Jaquetti, que va estar vinculada al llarg de la seva vida a importants institucions culturals del país, com l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona i l’Ateneu Barcelonès. Va produir una obra extensa que basta camps com la poesia, la traducció, la música i el folklore, i va ser una de les col·laboradores més prolífiques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per a la qual va recollir més de 10.000 cançons.

Palmira Jaquetti i Isant va néixer el 21 de setembre de 1895 al Poble-sec de Barcelona. Des de petita va rebre una formació inusual per a una noia de família modesta com la seva. Va seguir cursos de música i dibuix, i va obtenir els títols de mestra de primera ensenyança, de batxiller i de llicenciada en Filosofia i lletres.
La docència va ser sempre la seva vocació. El 1933 va ser contractada com a professora de la xarxa d’Instituts-Escola de la Generalitat de Catalunya i, després de la guerra civil, va exercir de catedràtica de francès del cos estatal de professors de segona ensenyança fins que va morir el 8 de maig de 1963, a Els Monjos, en un accident de cotxe.
Al llarg de la seva vida va estar vinculada a importants institucions culturals del país, com l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona i l’Ateneu Barcelonès. Va produir una obra extensa que basta camps com la poesia, la traducció, la música i el folklore, i va ser una de les col·laboradores més prolífiques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per a la qual va recollir més de 10.000 cançons. Enamorada de la Vall d’Ara n’hi va viure llargues temporades. El 1973, amb motiu deis deu anys de la seva mort, se li van dedicar homenatges a Barcelona, Arties i Salardú.
L’exposició “Llum a l’ànima” vol focalitzar l’atenció en un aspecte consubstancial a la seva personalitat: una gran força interior, que la va ajudar a projectar vitalitat i entusiasme en allò que feia, però també a superar les adversitats individuals i col·lectives que li va tocar viure. “Llum a l’ànima” indica una actitud positiva i una voluntat de superació constant, un voler donar sentit a la vida a través, sobretot, de l’espiritualitat i de l’art.