30 sardanes per a acordió diatònic

Coberta 30 sardanes per acordió diatònicLes sardanes van lligades a la cobla d’onze músics des de fa més de cent anys. Aquesta formació, que també toca, amb una sonoritat inigualable, danses i balls de totes les èpoques és, pel que fa a les sardanes llargues, el nostre marc de referència. Però l’ACORDIÓ DIATÒNIC també vol i pot tocar sardanes, i pot esdevenir-ne un preuat intèrpret. Les sardanes curtes li van ben a la mida, són el seu hàbitat natural.

Sota aquesta premissa Francesc Marimon i Busqué ha realitzat el llibre “30 sardanes per acordió diatònic”. El llibre, editat per el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conté partitures amb la tabulatura i un CD amb les sardanes enregistrades. Aquest forma part de la col·lecció “eines de cultura popular”. Francesc Marimon i Busqué (Barcelona 1955), és intèrpret de l’acordió diatònic en petites formacions de caire tradicional. Divulgador del seu aprenentatge basat en la música que li és pròpia i en l’adaptació de les partitures per fer-les aptes a qui no té coneixements musicals.

El llibres serà presentat el proper 17 de juliol a la seu dels MÚSICS PER LA COBLA. C/Gràcia 52, 2n, 08201 Sabadell. L’acte comptarà amb la presència de Jesús Ventura, Josep M. Serracant i Maria Àngels Blasco i Rovira, directora general de cultura popular i associacionisme cultural.
La presentació serà a les 19 h, i serà complementat amb una visita comentada a l’entitat i un concert a càrrec de Francesc Marimon i Cèlia Marimon. L’acte s’acabarà amb un refrigeri.

El taller de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de la pàgina de Facebook Som de Manlleu” des de casa

El Museu del Ter conjuntament amb els administradors de la pàgina de Facebook “Som de Manlleu” van iniciar el passat 14 de gener el taller de fotografia històrica i memòria oral “Desvetllem la memòria des de la pàgina de Facebook Som de Manlleu”. Aquest taller forma part del programa Tallers i Jornades de Memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular. El taller, que va finalitzar el passat 10 de març degut al COVID-19, va néixer amb la voluntat de poder conservar i crear un fons públic de les fotografies històriques que apareixen a la pàgina de Facebook sobre la ciutat de Manlleu. Al llarg d’aquestes 9 setmanes s’han pogut recollir un total de 829 imatges de les quals s’han documentat 367. Les sessions presencials van comptar amb 27 assistents. Amb ells es treballava amb la dinàmica habitual dels tallers de fotografia històrica, on les imatges que portaven els assistents es digitalitzaven i es documentaven per poder formar part del fons fotogràfic del Museu del Ter. Actualment es segueix treballant a través de la pàgina del Facebook “Som de Manlleu” fent la documentació de les imatges digitalitzades anteriorment. En aquest cas la dinàmica és la següent: es publica una fotografia a la pàgina de Facebook “Som de Manlleu”, les persones seguidores d’aquesta la comenten, facilitant tota la informació que coneixen (lloc, any, persones, fets relacionats i curiositats) i des del Museu del Ter es recull aquesta informació i s’introdueix a la base de dades del fons. D’aquesta manera es continuar ampliant el fons gràcies malgrat la quarantena.

Programem de nou l’espectacle teatral “L’últim teló” amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre”

MuseudelTer_ultim_telo_juliolEl passat mes de març a causa de les mesures derivades de l’estat d’alarma amb motiu de la COVID-19 el Museu del Ter va haver de suspendre les representacions de l’espectacle “L’últim teló” programades a mitjans de març. Ara, amb la situació actual d’alerta sanitària i prenent les condicions i mesures de seguretat adequades, programem de nou l’espectacle “L’últim teló” amb motiu de l’exposició temporal “Manlleu, ciutat de teatre” que es pot veure al museu fins al 31 d’agost de 2020.

L’espectacle és una mirada des del teatre a la història mateixa del teatre a Manlleu -que podria ser la de moltes altres ciutats de Catalunya- des de l’experiència d’un tramoia amb anys i anys de dedicació discreta i altruista al teatre. Mentre desmunta i recull per darrera vegada el material escènic abans del tancament definitiu del teatre repassa alguns dels textos més significatius que s’hi havia representat. Mentrestant, el jove que l’ajuda es mostra més preocupat pel contingut del seu mòbil. Dues generacions i dues maneres de fer que són un repàs a la història del teatre al mateix temps que ens fan reflexionar sobre el seu futur.

Amb text i dramatúrgia d’Emili Jané, l’obra inclou una selecció de textos dramàtics, que ha anat a càrrec de Judit Caballeria, Neus Colomer i el mateix Emili Jané interpretats pels actors Abel Cobos, Irene Gutiérrez i Pere Riera. Són obres de gèneres i estils ben diversos que s’han representat a Manlleu al llarg de més d’un segle d’història teatral i que formen part de la memòria col·lectiva de públic i actors del teatre a la ciutat.

Es podrà veure al teatrí del Museu del Ter els dies: divendres 3, dissabte 4 i dijous 9 i divendres 10 de juliol a les 21h. L’aforament és limitat i pels dies 3 i 4 de juliol les entrades estan exhaurides ja que han estat adquirides per les persones que ja tenien la reserva per les funcions anul·lades del mes de març.

Les entrades, que tenen un preu de 5€, es poden adquirir al Museu del Ter al telèfon 93 851 51 76, per correu electrònic a info@museudelter.cat o a la recepció del Museu.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2 08560 Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Ruta: “Manlleu, ciutat de teatres”

Museudelter_ruta_teatresAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” que es pot veure al Museu del Ter fins al 31 d’agost, proposem la ruta “Manlleu, ciutat de teatres”, els dies 28 de juny i 5 de juliol a les 11h.

Sortirem del Museu del Ter i resseguirem els carrers de Manlleu pels diferents espais que en algun moment comprès entre el primer terç del segle XIX i l’actualitat han sigut un teatre o sala amb funcions teatrals. El recorregut, que acabarà a l’Espai Rusiñol, servirà també per anar escrivint la història del teatre manlleuenc a través de les diverses societats, noms propis i obres de teatre representades.

Aforament limitat
Durada aproximada de la ruta: 1h 30m
Hora: 11h
Inici: Museu del Ter
Final: Espai Rusiñol

Reserves al telèfon 93 851 51 76 o al correu electrònic info@museudelter.cat

RECORDEU! A causa de la situació actual d’alerta sanitària les propostes del museu estan temporalment subjectes a noves condicions i mesures de seguretat.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2 08560 Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

 

 

Posem el punt i final al cicle de teatre “Carles Molist” amb un clàssic del teatre amateur, “Els Pastorets”

Museudelter_pastoretsAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La vuitena i darrera filmació del cicle són “Els Pastorets” dirigits per Carles Molist l’any 1984. Ell era un membre molt actiu del Teatre Centre i un dels grans impulsors de la represa teatral de la transició. Aquesta represa la va fer a partir del teatre infantil i d’espectacles com “Els Pastorets” al teatre de Gràcia a finals dels anys 60.

“Els Pastorets” són un dels exemples més paradigmàtics del teatre amateur i, en molts casos, la porta d’entrada al món de les arts escèniques.

Manlleu no és cap excepció. La primera notícia que tenim documentada data del Nadal de 1897 i és precisament sobre els diferents drames pastorils que es feien en aquelles dates.

Parlar de ‘”Els Pastorets” a dia d’avui sembla sinònim de Josep Maria Folch i Torres. No obstant, hi ha molts drames pastorils que narren el naixement de Jesús. A Manlleu van ser molt comuns també “L’Estel de Natzaret” o “La Flor de Jericó”, els dos musicats.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Reobrim el Museu del Ter

MuseudelTer1Des del passat dimarts 26 de maig ha obert les seves portes el Museu del Ter amb motiu de la fase 1 de la desescalada del confinament per la pandèmia de la Covid-19.

La seu de can Sanglas ha estat tancada al públic des del 13 de març tot i que el museu no ha aturat durant aquests dos mesos i mig les seves activitats a les xarxes.

En aquesta fase el museu només pot obrir les portes al visitant individual, familiar o en petits grups de convivència que realitzin la visita pel seu compte i amb un aforament màxim de 28 persones simultàniament. Es mantenen actives les limitacions a les visites en grups organitzats, grups educatius i a les activitats culturals.

L’horari d’obertura del museu serà l’habitual, de dimarts a diumenge de 10h a 14h a l’espera dels horaris d’estiu a partir del mes de juliol, que s’implementaran en funció de la situació de la desescalada. A partir d’aquest dimarts també es podrà visitar l’exposició temporal “Manlleu, ciutat de teatre”. La mostra, que havia d’acabar el 3 de maig, s’ha prorrogat fins al 31 d’agost.

Per aquesta reobertura hem pres les mesures necessàries per assegurar que la visita al museu es pugui fer amb la màxima seguretat: limitació de l’aforament a un terç, disponibilitat de gel hidroalcohòlic a totes les plantes, utilització de mascaretes, reforç de la neteja, senyalització dels espais i informació de les normes de seguretat, circulació segura que evita el contacte amb qualsevol superfície, protocols d’actuació per la seguretat del personal, etc.
Des del museu restem atents a les novetats i canvis en la normatives en les següents fases de la desescalada per poder continuar ampliant els nostres serveis o adequar-los a la nova situació.
Per qualsevol dubte que tingueu no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. Treballem per fer del Museu del Ter un espai segur i saludable.

Així és com podrà visitar el Museu del Ter

  • Horari d’obertura: de dimarts a diumenge de 10 a 14h
  • Aforament limitat a un terç de la capacitat del museu (28 persones) i 9 persones a la sala d’exposicions temporals.
  • Obligatori l’ús de mascareta.
  • Només és permet la visita individual, familiar o en petits grups de convivència.
  • S’haura de respectar la distància física de seguretat de 2 metres.
  • De moment només poden visitar el museu les persones de la Regió Sanitària Catalunya Central.
  • Es recomana el pagament amb targeta de crèdit.

 

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2 08560 Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Enric Vigo, introductor de les danses pallareses al repertori català del segle XX

Enric Vigo_1L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han recuperat de l’oblit la figura del músic i dansaire pallarès, Enric Vigo, fundador de l’Orfeó Canigó, i una de les persones claus en l’eclosió i la divulgació de les danses del Pirineu lleidatà a Catalunya a principis del segle XX. Aquest rescat es fa a través de la publicació del llibre inèdit ‘Records de les danses antigues de la meva terra’, un manuscrit del 1912 que es conserva a l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a l’Abadia de Montserrat. Aquesta publicació ha comptat amb el suport del Departament de Cultura, l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran), la Diputació de Lleida, l’IEI i les empreses Darei i Aureo & Calicó.

L’obra, que es va publicar el dimarts 19 de maig, és fruit de l’estudi i la transcripció que ha fet durant quatre anys l’historiador i tècnic de l’Ecomuseu, Ignasi Ros. El llibre conté 380 pàgines i 58 més de treballs introductoris: un pròleg de l’ex conseller de Cultura i ex director general de Cultura Popular Lluís Puig, una anàlisi de l’etnomusicòloga Anaís Falcó Ibáñez sobre el significat i l’originalitat de l’aportació del manuscrit de Vigo i una aproximació biogràfica a la vida de l’autor i a la història del manuscrit a càrrec del mateix Ignasi Ros.

Divulgador de la ‘Bolangera’, el ‘Ball Pla’ i l’’Esquerrana’

A inicis del segle XX, en el moment de la irrupció de la sardana a Barcelona, Vigo es va interessar per aquesta dansa, alhora que va divulgar allà balls populars del Pallars i l’Alt Urgell com l’Hereu Riera, la Bolangera, el Ball Pla, l’Esquerrana, La Castanya, les Corrandes i altres cants.

En aquest sentit, Ignasi Ros explica que Vigo va ser un ambaixador de les danses del Pirineu lleidatà a Barcelona en un moment d’efervescència cultural amb el naixement de les sardanes i els Esbarts Dansaires.

Per la seva banda, el responsable de l’editorial Garsineu, Francesc Prats, valora que es recuperi un manuscrit de l’any 1912 d’un estudiós del Pallars que “documenta i dóna informació sobre els balls, els costums, el context, les llegendes i els rituals de la zona, recollits fa més de 100 anys en una  època determinada en què la tradició oral era molt viva i que ens apropa a visions de la segona meitat del segle XIX. De la mateixa manera, Prats reivindica la importància de recuperar de l’oblit la figura d’Enric Vigo, un dels precursors dels Esbarts Dansaires.

Sobre Enric Vigo

Enric Vigo i Rabasa (Mas de Saverneda, 1865 – Senterada, 1926), és un autor pràcticament desconegut a Catalunya i al seu Pallars natal. Des de ben petit, es va interessar per la música, esdevenint autodidacta. Des del 1879, ja tocava amb colles o cobles de músics a Sort, Rialp o Surp per les festes majors del Pallars i l’Alt Urgell.

Emigrat a Barcelona, va continuar treballant de fuster, però es va seguir formant dins del món de les corals. Fou un dels fundadors de l’Orfeó Canigó el 1897. A inicis de segle XX, en el moment d’eclosió de la sardana a Barcelona, es va interessar per aquesta dansa. Es va vincular amb el naixement de grups o esbarts de recuperació de danses a Barcelona, ensenyant a ballar les danses populars del Pallars que ell havia conegut fent de músic i ballador de ben jove.

Retirat de la vida pública, va anar a viure a Senterada, on va morir el 1926. Després de la seva mort, el manuscrit ‘Records de les danses antigues de la meva terra’, va ser adquirit per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. En aquell moment, ja fou parcialment estudiat per Joan Amades. Aquesta entitat va preservar el manuscrit dins el seu gran arxiu de música i cançó popular. Aquest arxiu va estar amagat entre Suïssa i Barcelona per preservar-lo des de 1936 fins a 1990, quan les dues branques de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner popular de Catalunya van sortir de la clandestinitat, reunificant-se a l’Abadia de Montserrat.

La presència de les dones al teatre a Manlleu a la setena entrega del cicle de teatre “Carles Molist”

MuseudelTer_12_sense_pietatAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La setena filmació del cicle de teatre “Carles Molist” és l’espectacle “12 sense pietat” produïda l’any 1993 pel Teatre Centre. L’espectacle en el marc del Memorial Francesc Riera de l’any 1993 és una adaptació del guió original de Reginald Rose “12 homes sense pietat” sota la direcció de Josep Colomer. Aquesta filmació dins el cicle ens permet parlar de com les dones han anat guanyant presència dalt dels escenaris del teatre a Manlleu.

Inicialment, a mitjans del segle XIX, els únics que podien fer teatre eren els homes membres de les associacions d’obrers. Per això, o bé els homes interpretaven els personatges femenins, o bé contractaven actrius professionals de Barcelona, que venien com a molt a fer un assaig i la representació.

El 1934, les noies del Cor de Maria que assajaven al teatre de Joventut Catòlica van demanar de poder fer també teatre. Aquesta proposta es va acceptar i es va crear la secció femenina. Evidentment, no podien fer teatre amb homes i, a diferència d’ells que feien peces de Guimerà o Pitarra per exemple, les noies s’havien de resignar a representar obres com “La Blancaneus” o “La Ventafocs” i estaven dirigides per homes.

A finals dels anys 30, però sobretot durant els anys quaranta es normalitza el teatre mixt, a partir sobretot de les representacions de “La Passió”.

Des d’aleshores, la presència de les dones s’ha anat normalitzant, encara que és molt poc comú trobar-les en rols de direcció o tècnics. I recordem que de totes les associacions que s’han dedicat al teatre a Manlleu durant dos segles, només hi ha hagut una dona presidenta: la Dolors Collell.

“12 sense pietat” és la història  de  dotze persones que formen un jurat popular que han de decidir la culpabilitat o innocència d’un jove de 18 anys acusat d’assassinat en primer grau: homicidi amb premeditació. En una sala annexa al jutjat, un sufocant dia d’estiu, la majoria del jurat vota per enviar el noi a la cambra de gas. Un dels membres intentarà convèncer la resta que existeix un dubte raonable i suficient com per canviar el veredicte.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Recordem al músic manlleuenc Joan Viladomat, compositor del “Fumando espero”, a la nova entrega del cicle de teatre “Carles Molist”

MuseudelTer_Viladomat_GlaceAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

A la sisena filmació del cicle de teatre “Carles Molist” podeu veure l’espectacle teatral “Viladomat Glacé” produïda l’any 1992 per l’Ajuntament de Manlleu i l’aleshores Museu de Manlleu en el marc de l’exposició “Manlleu: músics del XX”. L’espectacle, a partir de les composicions musicals de Joan Viladomat, era amb dramatúrgia i direcció de Jaume Collell.

“Viladomat Glacé” és un còctel musical de cuplets, tangos, pasdobles, buleries, fox-trots i xotis de Joan Viladomat (Manlleu 1855 – Barcelona 1940).

L’afició al teatre dels manlleuencs i les manlleuenques remunta almenys al primer terç del segle XIX, quan tenim documentat un teatre al carrer de la Passió que fa obres del drama sacra i també contracta els principals títols de sarsuela que hi havia a Barcelona.

No obstant, el boom arribarà a mitjans del segle XIX quan la industrialització arriba al Ter. Amb la nova classe obrera, sorgeix una nova forma de socialitzar, les anomenades societats, que són associacions formades en la majoria dels casos d’obrers que busquen en aquestes societats una via de “recreo” i “instrucció”. El teatre serà un factor comú en moltes d’aquestes societats. En el tombant del segle XIX, hi ha almenys 10 espais amb un ús teatral freqüent (5 dels quals clarament teatres).

Aquestes primeres societats fan un teatre molt dinàmic, amb moltes produccions anuals. Això implica que majoritàriament són obres breus, que s’assagen poc, amb una escenografia/decorats molt rudimentaris, amb l’apuntador com a figura imprescindible i masculí. Inicialment els homes feien també els papers femenins i, amb els anys, conviu l’afició teatral masculina amb la presència d’actrius professionals per els papers femenins.

Amb els pas dels anys, sobretot a partir de l’arribada de l’Edison el 1919, la producció de teatre per part d’aficionats locals conviurà també amb la contractació de companyies professionals, especialment d’obres de sarsuela. En aquesta època, la societat coral l’Estrella juga un paper protagonista, ja sigui com a responsable de la programació de les sarsueles de l’Edison com per les produccions de la seva d’aficionats coneguts com “Els Torrats”. Una de les figures manlleuenques que trobem durant la dècada sobretot de 1910-1920 és la del compositor Joan Viladomat, vinculat precisament a aquesta societat, i autor de múltiples cuplets, pasdobles, fox-trots etc que desenvoluparà la seva carrera al Paral·lel de Barcelona.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Nova entrega del cicle de teatre “Carles Molist” “Les aventures d’en Pere Pistoles” (1985)

MuseudelTer_Pere_pistolesAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La cinquena filmació del cicle de teatre “Carles Molist”, que fem conjuntament amb el Teatre Centre Manlleu, correspon a una peça de Gabriel Janer Manila, titulada “Les aventures d’en Pere Pistoles” sota la direcció d’en Carles Molist i produïda l’any 1985 pel Teatre Centre.

El franquisme impacta a l’afició teatral manlleuenca de forma contundent, no perquè es deixi de produir o es perdi qualitat (tenim l’exemple de La Passió), sinó perquè desapareixen els autors catalans tan arrelats al municipi i, sobretot, perquè influeix de forma molt dràstica sobre l’associacionisme obrer.

El teatre manlleuenc arrela a través de l’associacionisme obrer. Abans del franquisme, hi havia múltiples societats que tenien el teatre com una de les seves formes d’oci. Amb la dictadura, només queda Joventud Catòlica (ara dita Acció Catòlica), que sobreviurà al franquisme i als anys 70 tindrà el nom de Centre Parroquial Familiar.

Aquest trencament amb l’associacionisme fa que als anys 60 el teatre entri en “crisi” i el 1968 es deixa de contractar sarsuela i gairebé no hi hagi activitat teatral amateur. Carles Molist serà la figura que “recuperarà” part d’aquesta afició teatral, els primers anys des del teatre del Casal de Gràcia (però sempre vinculat a Teatre Centre), a través del teatre infantil i juvenil. Per Carles Molist, teatre i lleure anaven de la mà i entenia el teatre com un joc. L’obra que presentem és un exemple d’aquest gènere.

A “Les aventures d’en Pere Pistoles” la fantasia, la imaginació i el somni es conjuguen bellament. Es tracta de dues històries d’una gran bellesa poètica a vegades satíriques que tracten de recuperar velles fórmules del teatre popular entès com un joc. Un exercici fascinant, el teatre, que permet la recuperació de la vida, alhora que estimula la imaginació i el joc amb les paraules. Escrits amb agilitat aquests textos contenen, sobretot, una invitació a penetrar en el món poètic i lúdic i humà del seu autor.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat