Teatre Tarragona. Rambla Nova, 11, Tarragona
Dilluns 4 de setembre, 19.00 h

El vestíbul del Teatre Tarragona acull el pròxim dilluns 4 de setembre, a les set de la tarda, l’acte de presentació dels resultats de l’estudi “Una diapositiva social i cultural de les colles castelleres de Catalunya”, el projecte guanyador de la II Beca convocada pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC). El mateix acte, que forma part del programa “Cultura Viva” de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, servirà per a llançar la convocatòria de la tercera edició de la beca, que en aquest cas es fa conjuntament amb la Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller de la Universitat Rovira i Virgili.

La recerca guanyadora de la II Beca és el primer estudi complet realitzat sobre la composició social de les colles castelleres, amb una enquesta que va rebre prop de 2.000 respostes vàlides que ofereixen una panoràmica molt precisa de qui són els castellers i les castelleres avui en dia en relació a qüestions com l’origen, el nivell educatiu, la situació familiar o el seu posicionament polític. La recerca l’han dut a terme les tarragonines Elisa Alegre-Agís i Mireia G. Mohedano, que seran les encarregades d’explicar les principals conclusions.

En l’acte també hi participaran Miquel Botella, president del CEPAC, Marta Calull, directora de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, i Sandra Ramos, consellera de Cultura de l’ajuntament de Tarragona, que finança la beca. Tots tres presentaran la tercera edició de la beca, que amb la incorporació de la URV als convocants dobla la seva dotació, pujant als 8000 euros.

L’assistència a l’acte és lliure i gratuïta.

Data: 10 d’agost

Hora: 19:00

Museu de la Pauma de Mas de Barberans Clavell, 52.

Dins del programa Cultura Viva presentem la recerca de Jordi Duch: “La ramaderia als Ports: el cas de Mas de Barberans. Efectes socioambientals dels canvi. en la darrera meitat del segle XX”. D’aquesta manera la recerca retorna a la comunitat que la va contribuir a crear i per tal d’actualitzar el discurs es durà a terme una taula rodona per analitzar i recordar, de primera mà, la realitat de l’ofici de pastor i la ramaderia tant en el context concret de Mas de Barberans i els Ports com a nivell general al nostre territori. Mitjançant el testimoni de persones que han exercit i exerceixen l’ofici i d’altres que l’han estudiat, posarem de relleu l’evolució més recent d’aquest ofici, les seves implicacions en els àmbits ecològic i socioeconòmic, i les experiències individuals i col·lectives que els convidats i el públic han viscut al voltant de la ramaderia i l’ofici de pastor.

– Participants:

Pepito Armengol, pastor jubilat de Mas de Barberans.

Laia Batalla, directora de l’Escola de Pastors de Catalunya

Jordi Duch, geògraf. Autor de: “La ramaderia als Ports: el cas de Mas de Barberans. Efectes socio-ambientals dels canvis en la darrera meitat del segle XX”

Juan Carlos Lleixà, pastor en actiu al Port de Mas de Barberans

Coordinació i moderació: Bernat Lleixà, UPF

Uns breus apunts sobre els pastors:

 PEPITO ARMENGOL SUBIRATS: va néixer el 1941 a Mas de Barberans on sempre ha viscut, ha sigut pastor des d’aproximadament el 1951 fins al 2023. Ser pastor era l’ofici de la seva família i sempre va fer de pastor a la plana. Venia els animals sempre a la carnisseria del poble. La seva dona, Lola Ventura, feia formatges i brossats amb la llet de la rabera familiar.

JUAN CARLOS LLEIXÀ TAL: va néixer  el 1969 a Mas de Barberans on sempre ha viscut, va ser pastor d’ovelles des del 1984 fins el 1989  i des del 1998 fins a l’actualitat de bous. No era l’ofici de la seva família, cap dels seus parents propers ha estat pastor. Fa de pastor  al Port i sempre per compte propi. Al 2006, va rebre el premi “Montsià Innova”,organitzat pel Consell Comarcal del Montsià, per la gestió i qualitat de la seva empresa ramadera,

Conjunt rupestre de la Roca dels Moros

Camí del Cogul a l’Albagés (Km1). El Cogul

Exposició del 4 al 29 d’agost

Del divendres 4 al dimarts 29 d’agost de 2023 es farà al Conjunt rupestre de la Roca dels Moros l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). 

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 47 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància. Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou del Gaià (Tarragonès). Actualment s’està fent a Vilanova i la Geltrú (Garraf). 

A continuació, en el 2023: Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental). 

En el 2024: Benifallet (Baix Ebre), Begues (Baix Llobregat), Vinaixa (Les Garrigues), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Per ara són 58 indrets en 5 anys.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a: https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Data: del 28 de juliol  fins al 9 d’agost.

Museu de la Pauma i carrers de Mas de Barberans (5 i 6 d’agost)

La Fira de les Fibres Vegetals, organitzada per l’Ajuntament del Mas de Barberans i el Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma, arriba al seu vintè aniversari. En aquest enllaç us podeu descarregar el programa d’activitats La trobada mantindrà estable el número d’expositors, 35 en total, que aplegaran prop de 45 artesans i artesane de les fibres vegetals d’arreu de Catalunya i l’Estat, amb una nodrida representació de les Terres de l’Ebre i amb una important presència internacional amb artesanes provinents de Bèlgica, Finlàndia, Suècia i França.

Com a novetat d’enguany, cal destacar la incorporació d’una sèrie de demostracions tècniques per fer més visible i accessible l’ofici artesà. Aquestes demostracions s’han programat com a petits espectacles visuals que el públic podrà gaudir assegut i que són seqüències d’entre 35 i 45 minuts del procés d’elaboració d’una peça: des de la preparació del material fins als retocs finals. La iniciativa està apadrinada per l’Associació Catalana de Cistellers i Cistelleres de Catalunya. S’han programat un total de set seqüències tècniques, tres dissabte i quatre diumenge en què intervindran Mònica Guilera, Tim Johnson, Joan Farré, Aleix Grifoll, Paco Trepat, Javi Bellés de l’Assocació l’Espardenya de Villores (Castelló) i Maria Teresa Miñana.

L’espart enguany tindrà un protagonisme especial, ja que coincidint amb l’exposició Espart, disseny rural, participaran a la fira diversos artesans i col·lectius presents a l’exposició, entre ells la Universitat Popular de Albacete. Ara bé, en aquesta vintena edició de la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals cal destacar la presència per primera vegada de dos projectes col·lectius: el projecte de recuperació de l’espardenya de Villores (Castelló), un petit poble conegut per la seua tradició artesana; i el grup del Jesús Pobre de Dènia, tot un referent de l’artesania de la pauma per la seua proximitat a Gata de Gorgos, el poble de la Marina Alta on l’artesania de la pauma té una llarga tradició.

Com a prèvia a la fira a finals d’aquesta mateixa setmana comença el Fibrescampus, l’espai formació que en aquesta edició s’amplia en dates i en cursos. Així, si habitualment són quatre cursos monogràfics, enguany en seran sis i dos estaran dedicats exclusivament a la pauma. El tret de sortida del Fibrescampus serà el dissabte 29 de juliol amb un curs a càrrec d’Antonio Rodríguez, un dels màxims experts a nivell estatal de l’artesania de la pauma; i finalitzarà amb les artesanes d’Art Pauma que del 7 al 9 d’agost ensenyaran a fer un cabàs de piscina. Entremig hi haurà dos cursos amb escorça de bedoll a càrrec de les artesanes escandinaves Anelma Savolainen i Emma Dahlqvist; i dos més amb espart a càrrec de Simone Simons i José Fajardo de la Universidad Popular de Albacete.

D’altra banda, el Museu de la Pauma estarà obert coincidint amb l’horari de fira i hi haurà una visita guiada a l’exposició Espart, disseny rural, a càrrec de la seua comissària, Simone Simons i la historiadora Mariona Valldepérez i dues visites al Museu, tant a l’exposició permanent com a la temporal, a càrrec de la tècnica del Museu, Pepa Subirats. Inscripcions.

Finalment, com activitats paral·leles també cal esmentar l’exposició Les mans i el cos de l’ofici de l’associació cultural Última vertebra, amb els fotògrafs Marta Ribes i Oriol Segon, un recull de 35 fotografies que exploren la bellesa dels gestos de l’ofici artesà; i l’actuació d’ Arnau Casanoves inclosa dins  cicle Ebre, Música & Patrimoni que impulsa el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre: Silva loquens o bosc parlant, una composició de llums i sons minimalista feta a partir dels impulsos elèctrics dels margallons de Mas de Barberans.  

Fondarella, Torregrossa, Torres de Segre i, sobretot, Juneda, van ser durant cinquanta anys l’epicentre del cultiu de tabac i la producció de caliquenyos d’Espanya. El Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP) inaugura una exposició a Juneda per recordar aquesta indústria que va treure moltes famílies de la misèria a la postguerra.

L’exposició del CAMP fa un repàs del negoci dels caliquenyos, una indústria que va ser artesana i literalment propietària. L’elaboració del caliquenyo, el puro deforme que durant el franquisme tenien enganxat a la boca la majoria d’homes, va ser una indústria tan influent que va arribar fins i tot a la Moncloa. El CAMP qualifica l’exposició del caliquenyo com “un projecte de llarga durada per fomentar la memòria rural de Ponent”. 

La recerca ha estat duta a terme pels investigadors del Centre d’Estudis de les Garrigues, Jordi Quer, Isidre Piñol i Núria Alamon i ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Juneda i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta recerca ha servit de punt de partida per a donar forma a l’exposició en qüestió.

La inauguració tindrà lloc el proper 29 de juliol. Compta amb plafons informatius, retalls de premsa, una projecció, tauletes per visionar imatges i una mostra de paquets de caliquenyos, eines i la reproducció d’un obrador domèstic.

Data: Inauguració el 29 de juliol de 2023 a les 12h.

Lloc: Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP)

Enguany, com és habitual, Carrutxa tornarà a col·laborar amb el Parc Natural de la Serra de Montsant en el cicle de xerrades d’estiu dedicat al patrimoni cultural dels pobles de Montsant.

Es tracta de diferents activitats que pretenen difondre els resultats de les recerques efectuades per l’entitat, però que també volen apropar el patrimoni cultural de la comarca i de retruc retornar a la seva societat aquelles veus i experiències que han fet possible el coneixement i la memòria.

Aquest cop es proposen temes ben diversos com el patrimoni cultural del foc, que anirà des de la vessant més quotidiana fins a la més festiva; la cultural oral, d’una immensa varietat de formes; i, en el marc del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, es parlarà també de la tasca efectuada als pobles de la comarca amb un especial èmfasi a Cabacés i Margalef. 

Aquí us en deixem l’agenda 

El Patrimoni del foc – 24 de juliol a les 19 h (Casal de La Vilella Alta)

La ramaderia a Montsant – 25 de juliol a les 19 h (Sala Euterpe de La Figuera)

El Patrimoni del foc – 26 de juliol a les 19 h (Sala d’Actes de l’Aj. de Cornudella)

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya als pobles de Montsant – 8 d’agost a les 19 h (Local social de Margalef)

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya als pobles de Montsant – 28 d’agost a les 19 h (Societat Recreativa de Cabacés)

La cultural oral – 30 d’agost a les 19 h (Teatre de La Vilella Baixa)

El programa de formació MasterPeix ha donat les eines d’interpretació necessàries als pescadors de Palamós perquè puguin explicar el seu patrimoni a la ciutadania en forma d’activitats culturals.

Des de fa uns anys, la cuina i la gastronomia són un vector principal de difusió i valorització del patrimoni cultural de la gent de mar. Des del 2018, la Fundació Promediterrània, en col·laboració amb l’Ajuntament de Palamós i la Confraria de Pescadors, ha desenvolupat el projecte MasterPeix, un programa de formació perquè els mateixos pescadors i altres persones vinculades al sector pesquer es converteixin en els principals prescriptors dels productes del mar. Amb MasterPeix han adquirit habilitats comunicatives i interpretatives d’un producte i d’un patrimoni immaterial que, ara, es posa a disposició de la ciutadania a l’Espai del Peix.

A partir del mes de juliol i durant tot l’agost de 2023, de forma regular l’Espai del Peix programa show-cookings dirigits per pescadors de Palamós. Són ells mateixos els que expliquen el peix, fan les demostracions culinàries i parlen del seu treball en el marc d’una activitat de dues hores de durada on es barreja el tast de plats de cuina marinera amb els sabers tradicionals i el coneixement expert integrants del patrimoni immaterial marítim i pesquer.

D’aquesta manera, el Museu de la Pesca impulsa la implicació de la comunitat local en la comunicació del seu propi patrimoni a través d’activitats culturals en múltiples formats i per tota classe de públic, amb qualitat, seguretat i confiança gràcies a la formació rebuda.

Podeu consultar tota la informació del programa MasterPeix i dels show-cookings amb pescadors locals al web del Museu de la Pesca.

Beques per fer pràctiques relacionades amb diversos processos de tractament de documentació, inventari i catalogació de fons, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic, sota la tutoria de la persona del Departament de Cultura que es designi a aquest efecte.

Les beques es distribueixen de la manera següent:

1. Dues beques per col·laborar en el tractament digital de la documentació especialitzada en cultura popular i en la catalogació de fons bibliogràfics.
2. Una beca per col·laborar en tasques de tractament de l’Inventari del patrimoni etnològic.
3. Una beca per col·laborar en tasques de tractament de documentació musical.

La durada de les beques és d’un màxim de deu mesos entre l’1 d’octubre del 2023 i el 31 de juliol del 2024 i la dotació mensual és de 1.250 euros mensuals.

Trobeu a aquí tota la informació que necessiteu per fer aquest tràmit.

Termini de sol·licituds: del 15 al 26 de juny de 2023

Dijous 15 de juny, 18:30 h
Auditori del Museu d’Història de Catalunya
Pl. de Pau Vila, 3, Barcelona

El Museu d’Història de Catalunya i el Museu Comunitari de Cabrils us conviden a la presentació del llibre Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar Històric, editat per Laura Bosch i Jordi Montlló. L’acte comptarà amb els editors del llibre i amb el Dr. Agustí Alcoberro i Pericay, professor d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona.