Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver
Carrer de València, 19 Cerdanyola del Vallès
Exposició del 9 de juny al 23 de juliol de 2023

Del divendres 9 de juny al diumenge 23 de juliol de 2023 es farà al Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració es farà el diumenge 11 de juny a les 11,30 h.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 44 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i Roses (Alt Empordà).

Actualment s’està fent a Subirats (Alt Penedès).

A continuació, en el 2023: La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).

En el 2024: Benifallet (Baix Ebre), Begues (Baix Llobregat), Vinaixa (Les Garrigues), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat) i Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).

Per ara són 57 indrets. Gairebé 5 anys.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Data: del 22 d’abril fins a l’1 de maig

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

El brodat com una manera de teixir i enfortir els vincles entre el Museu de la Pauma i les veïnes del Mas de Barberans. Si el 2018 va ser Fet a mà i el 2019, Fet amb bastidor, després del parèntesi de la pandèmia ara arriba Fet a màquina, una exposició produïda en col·laboració amb l’Associació de Dones Masoveres que hem preparat per a les Festes Majors del Mas de Barberans, i que com el seu nom indica, mostrarà 101 peces de roba brodades a màquina en un intent de fer visible el treball femení de les dones que, en el cas de les artesanies tèxtils, quedava amagat dins de l’armari, com a part de l’aixovar o com a feina immersa dins de l’economia submergida.

L’exposició inclou mostres d’aixovar com ara estovalles o llençols de diferents mides, però també a tall d’exemple: roba infantil, pentinadors, respatllers, vestits de núvia, corbates, bolcades, detalls nadalencs  o mocadors decorats amb autèntiques filigranes fetes amb fils de brodar amb una infinitat de punts: fistó d’ondes, fistó d’ondetes, fistó recte, pespunt, punt artístic, punt d’incrustar, punt de sol i ombra, punt de trau, calats, cordonet, cordonet fals, tavelletes, areneta, topets buits, topets plens, filtiré, , richelieu,roba sobreposada… I també s’hi exposaran els diferents drapets que les aprenents de brodat feien servir per practicar els punts. En aquests drapets s’hi poden observar tipologies diverses de punts i de dibuixos, amb més repeticions o menys en funció de la destresa de cadascú.

Moltes persones del Mas aprenien a brodar a màquina a Amposta o a Tortosa però al Mas de Barberans són especialment recordades les classes de costura d’Humildad Lleixà Cid (Mas de Barberans, 1930). Per casa seua van passar moltes de les joves que després van fer-se l’aixovar o van dedicar-se a brodar per atri. El seu record també estarà present a aquesta exposició.

La producció de la instal·lació anirà a càrrec de Jordina Bravo qui jugarà amb una escenografia que conjugui les peces de roba exposades amb un llençol a mig fer i amb la resta d’elements que configuren l’imaginari col·lectiu del brodat: la màquina de cosir, els petits bastidors que també s’usaven per brodar a màquina, els fils, el llibres de dibuixos…

Fet a Màquina s’inaugurarà el proper 22 d’abril a la sala Airosa del Centre de Desenvolupament Local. Museu de la Pauma del Mas de Barberans. I es podrà visitar fins a l’1 de maig.

Enguany Manlleu celebra el centenari dels seus gegants més antics, en Jordi i la Montserrat, amb tot un seguit d’actes durant el cap de setmana del 14 al 16 d’abril. El Museu del Ter, en col·laboració amb la Colla Gegantera i Grallera de Manlleu, s’afegeix a aquests actes de celebració amb una exposició que recorrerà aquests 100 anys d’història gegantera en el context festiu català. L’exposició parteix d’un projecte de recerca que ha permès recollir diversos materials documentals, fotogràfics i audiovisuals realitzat per l’antropòleg manlleuenc Pol Rifà, que ha estat el responsable també de comissariar l’exposició.

Els gegants a l’exposició

L’exposició, que compta amb la parella de gegants centenaris, en Jordi i la Montserrat, s’estructura a partir de tres grans blocs temàtics que contextualitzen el paper dels gegants durant tres períodes: el moment de la seva aparició, la seva utilització durant la franquisme i la seva recuperació popular després de la dictadura. Aquestes tres etapes donen constància dels diferents usos festius que han tingut els gegants. Inicialment, els gegants de Manlleu van aparèixer relacionats amb la festa patronal del carrer Vendrell i en particular amb la figura de Martí Molera, qui personalment en va impulsar la seva compra a Olot l’any 1923. Aquest primer període reflecteix la reminiscència religiosa i l’ús civil que tenien els gegants en el seu inici. Posteriorment, durant el franquisme s’intensificà el seu ús folklòric, fent que els gegants quedessin integrats en les celebracions franquistes i plenament desvinculats de la cultura popular catalana. No va ser fins després de la dictadura que es va produir la recuperació festiva i popular dels gegants. És en aquest context on es van consolidar les colles geganteres i les cercaviles lúdiques que han arribat fins a l’actualitat.

Un projecte de recerca històrica sobre els gegants

A banda d’aquest recorregut cronològic, en l’exposició també s’hi recullen algunes històries i anècdotes singulars, com per exemple la cessió dels gegants de Manlleu a Arsèguel o la seva participació en el Concurs Provincial de Gegants de Terrassa del 1950. Paral·lelament, l’exposició també ha servit per recuperar diversos materials històrics dels gegants, com és el cas de les composicions per cobla d’Antoni Font dels balls de gegants i nans de Manlleu, o diverses gravacions del fons audiovisual Carles Molist que també es podran trobar en la mostra.

L’exposició s’inaugura el divendres 14 d’abril a les 20h al Museu del Ter. Els gegants i capgrossos de Manlleu no s’hi incorporaran, però, fins a la setmana següent, ja que durant el cap de setmana de celebracions, del 14 al 16 d’abril, estaran participant dels actes del centenari. L’acte d’inauguració començarà amb el pregó del centenari a càrrec de Toni Mujal, constructor d’imatgeria festiva.

L’exposició és podrà visitar al Museu del Ter fins a l’1 d’octubre de 2023.

Data: del 14 d’abril a l’1 d’octubre de 2023

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Ja tenim aquí el catàleg d’Espart, disseny rural, l’exposició produïda pel Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Barberans i comissariada per l’artesana i artista Simone Simons que es podrà visitar al Museu de la Pauma fins al novembre d’aquest 2023. La publicació està disponible en format digital en català i castellà i posa de manifest la importància de l’espart, des de la prehistòria fins a l’actualitat, i recull la pràctica totalitat dels textos de la mostra, excepte els històrics dels quals se n’ha fet un resum, així com un ampli ventall d’imatges de les diferents peces exposades.

De fet, el catàleg  segueix fil per randa l’estructura de l’exposició, des de les característiques de la planta i els diferents materials que s’hi treballen fins als usos històrics, passant per la gran diversitat de tècniques. Se’n recullen vuit que al catàleg s’il·lustren amb nombroses fotografies de les peces de l’exposició el que ajuda a entendre millor la complexitat d’aquesta artesania.

Per la seua qualitat i fortalesa, l’espart és potser la fibra vegetal amb un ús més estès, amb una història que arrenca des de la Prehistòria i que ha permès desplegar una gran diversitat de tècniques i una infinitat de formes i volums. L’objectiu d’Espart, disseny rural és difondre aquesta artesania posant el focus en el patrimoni rural i homenatjar l’artesà anònim com a individu creatiu dins el context local, una figura en vies d’extinció. L’exposició mostra una cinquantena de peces, majoritàriament tradicionals que daten des principis del segle XX fins als anys 60, algunes d’elles úniques i singulars, dissenyades sovint anònimament per resoldre demandes locals, un fet que explica la gran diversitat de formes, volums i tècniques que al llarg dels segles ha legat l’artesania.

El catàleg que ara presentem contribueix a aquesta difusió. Les fotografies que l’il·lustren són de Peter Bosch i Simone Simons, i el disseny de Carme Pons.

El Museu del Ter i la Casa Museu Verdaguer presenten el proper dijous dia 2 de març a les 19.30h al Museu del Ter el curtmetratge documental “Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”. Un projecte que posa en relació els ocells de la riba del Ter en el seu pas per Manlleu amb l’obra de Jacint Verdaguer al voltant dels ocells, des de poesies emblemàtiques fins a les proses que recullen la saviesa popular.

Un curtmetratge fruit de la col·laboració entre dos museus

El curtmetratge, de deu minuts de durada, compta amb el guió de l’escriptor Bernat Gasull i Roig, i la realització del cineasta Albert Naudin, amb la participació dels actors Lluís Soler, Santi Pocino i Júlia Danés , la veu de la narradora Marta Esmarats i filmacions d’Albert Pedro.

Amb l’enregistrament en imatge i sons de més de trenta espècies d’ocells, el documental pretén divulgar l’obra de Jacint Verdaguer en la seva vessant de folklorista i vincular-la a la gran afició a l’ornitologia a casa nostra. El resultat posa de relleu la vigència dels textos, la riquesa de la parla i el valor del coneixement col·lectiu per a preservació del patrimoni tant cultural i com natural.

La col·laboració entre els museus de Manlleu i de Folgueroles, entronca amb els treballs previs d’ambdós. Així, Gasull i Naudín han près com a punt de partida documental el llibre Què diuen els ocells. Proses i poesies de Jacint Verdaguer (La Damunt; col·lecció FJV, 2003), així com els treballs del Museu del Ter en la valorització de la riquesa ornitològica del Passeig del Ter de Manlleu, entre ells l’exposició “Ocellots del Ter. Els ocells del Ter de Manlleu. D’instagam al museu” (2021). Consulteu aquí la publicació en línia sobre l’exposició.

Què diuen el ocells? ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Direcció General de Cultura Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la seva producció.
Després de la seva primera projecció al Museu del Ter, el documental es podrà visionar als Canals Youtube de la Fundació Jacint Verdaguer i del Museu del Ter.

Fitxa tècnica

Bernat Gasull i Roig. Biòleg de formació, escriptor i guionista. Afeccionat al muntanyisme, a la natura i als viatges, és un gran coneixedor de l’obra i els itineraris que Jacint Verdaguer va realitzar al Pirineu, gràcies a la recerca sobre cultura i antropologia pirinenca realitzada els darrers 15 anys.

Albert Naudín Bolibar. Director especialitzat en cinema de muntanya i productor de FILMEXPLORA produccions. També ha participat en la realització de llargmetratges de ficció del director i productor francès Gilles Gambino i en la producció pròpia destaca el film Maleïda 1882 i Canigó 1883 (propera estrena) sobre les ascensions de Jacint Verdaguer al Pirineu, amb guió de Bernat Gasull.

Data: Dijous 2 de març a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter, Manlleu.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Divendres 3 de març, el restaurant Can Blau de Palamós, serà l’escenari de la primera de les tres noves sessions de Converses de Taverna. Aquesta activitat de documentació i divulgació de la memòria oral de la gent de mar enceta el seu vint-i-dosè any consecutiu de celebració, amb un balanç de 136 converses, totes elles disponibles al centre de documentació Documare.

Cicle 2023

Navegació a rem
3 de març. 19 h
Amb els seus practicants, compartim la passió per totes les formes de navegació a rem a la Costa Brava: embarcacions, pràctiques, formació, competicions…

Arrossegament 4.0
24 de març. 19 h
Avui, la pesca d’arrossegament està caracteritzada per l’ús intensiu de la tecnologia digital. Aquesta tecnologia facilita l’eficiència i la sostenibilitat de la pesquera, però també obliga els pescadors a fer fortes inversions i a dominar coneixements cada cop més complexos i sofisticats.
Parlarem dels darrers avenços tècnics i del reciclatge continu amb patrons de pesca en actiu.

La fascinació pels monstres marins
21 d’abril. 19 h
Els humans sentim una mescla de temor i atracció pels misteris. Els humans sentim una mescla de temor i atracció pels misteris de les profunditats. Recuperarem mites, relats i llegendes sobre monstres marins i ho connectarem amb el coneixement actual sobre el fons del mar per parlar dels animals més estranys i fascinants que s’hi poden trobar.

Més sobre el cicle Memòria Viva →

Totes les sessions se celebraran al restaurant Can Blau, amb una capacitat limitada a l’aforament de la sala.