IV edició del Taller de Pedra Seca a l’Escala

El Museu de l’Anxova i de la Sal (l’Escala) organitza la quarta edició del “Taller de restauració de parets de pedra seca”, una tècnica ancestral reconeguda per la UNESCO

El proper dissabte 4 de febrer, de les 8.45 h a les 13 h, es durà a terme al camí de Vilanera i les Corts una nova edició d’aquest taller. Durant la matinal es continuaran els treballs fets en les anteriors edicions en un tram en l’antic camí de Vilanera que havia patit un espoli de pedra i que havia quedat sensiblement malmès. Les anteriors edicions del taller ha tingut sempre una alta participació, i per això s’ha plantejat aquesta repetició.

El taller, organitzat des del Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE),  compta amb el monitoratge de l’empresa especialitzada PratComú.

  • Activitat gratuïta, cal fer reserva prèvia a inscripcions.lescala.cat o a 972 77 68 15
  • El lloc i l’hora de trobada pels inscrits és en el Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, Av. Francesc Macià, el dissabte 4 de febrer a les 8.45 h
  • És recomanable portar guants de jardiner, bon calçat, esmorzar i aigua.

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2023)

La Revista d’Etnologia de Catalunya re-obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat) 
 
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs. 
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural. 
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions… 

Terminis:

  • Els articles de Crònica i Ressenyes es podran enviar fins al 5 de febrer de 2023. 
  • L’enviament de Recerques etnològiques i articles de Miscel·lània queda obert indefinidament.

Normes per a la presentació d’originals 
 
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article. 

Procés de selecció i avaluació dels articles 
 
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

Tot un any de fibres vegetals

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

El Centre de Desenvolupament Rural. Museu de la Pauma del Mas de Barberans ja té enllestida la programació per al 2023i les inscripcions a través de la web estaran obertes a partir del 12 de gener a les 17 hores. Es poden fer les inscripcions a la pàgina web del Museu a la secció d’activitats, a la mateixa secció també es pot consultar la programació. S’han programat 15 cursos que permetran a les persones participants experimentar d’una manera creativa amb les fibres vegetals. Unes activitats diverses pel que fa als materials i a les tècniques a les quals cal afegir, cada primer i últim divendres de mes, el taller específic de margalló A llatar, impartit per les artesanes del Museu.

El primer curs de l’any serà, el mes de febrer, l’Aplic Bosc, un taller impartit per l’artesana Marta Penina que proposa lligar un reguitzell de palets de vímet, olivera o qualsevol altra espècie arbòria a una carcassa metàl·lica. El seguirà el mes de març un element de l’artesania més utilitària i tradicional: un canyís, a càrrec de Pau Trepat. El canyís era aquella peça que es posava als sostres enguixats a mode d’aïllant i que també s’utilitzava per assecar tota mena de fruita. I gairebé tant tradicional i utilitari com el de Pau Trepat serà el taller que impartirà Joan Clop, al juny: un tamboret amb cul de bova, sens dubte la fibra vegetal més utilitzada a la zona del delta de l’Ebre per encordar les cadires.

La cistelleria marinera amb espart, a càrrec de l’artesana Elvira Serra o el famós cistell Perigord de l’artesà francès Corentin Laval fet amb la tècnica de “bouyricou”, també estaran presents en la programació del 2023 del Museu de la Pauma, sense deixar d’esmentar el taller nadalenc d’Artpauma que passarà per erigir uns originals arbrets de Nadal. Ara bé, especialment interessant serà el taller Pintem i tenyim fibres cistelleres a càrrec de Montse Catalán que s’impartirà en part a la seua residència dels Reguers i que permetrà als participants aprofundir en les principals plantes tintòries i les diferents maneres de fixar el color amb mordents minerals i tanins, una manera de tenyir 100% natural.

Com a novetat important s’ha previst una ampliació del Fibrescampus. La pauma que sempre té molt protagonisme per Setmana Santa amb el monogràfic que ofereixen les artesanes locals d’Artpauma, enguany encara guanyarà més pes posicionant-se al Fibrescampus. Així una de les novetats més remarcables de la programació del 2023 del Museu de la Pauma és l’ampliació d’aquest espai de formació de caire internacional, on es passa de quatre a sis cursos de dos dies cadascun, dos dels quals estaran dedicats a la pauma:  el primer, el 28 i 29 de juliol, anirà a càrrec  d’Antonio Rodríguez que proposarà fer un recipient amb pauma trenada Plainting amb pauma i flors de pauma. I l’altre tindrà lloc els dies 7 i 8 d’agost just l’endemà del Racó dels Artesans. La fira monogràfica de les fibres vegetals. L’impartiran les artesanes d’Artpauma i consistirà en elaborar un cistell de piscina.

Els altres cursos del Fibrescampus 2023 seran els dos de les artesanes escandinaves (30 de juliol i 1 d’agost). Enguany incorporem matèries primeres d’altres latituds amb l’objectiu que els amants de les fibres puguin explorar noves textures i maneres de fer. És el cas de l’escorça de bedoll, molt present en l’artesania nòrdica i que irromprà en la programació del 2023 de la mà una artesana escandinava: la sueca Emma Dahlqvist. Tant l’Emma com la finlandesa Anelma Savolainen van presentar peces a l’exposició Lookout del 2020 i aquest 2023 viatjaran presencialment al Mas a oferir dos dels cursos del Fibrescampus. Emma Dahlqvist ensenyarà com plegar i cosir l’escorça de bedoll amb tècniques semblants a l’origami per crear peces contemporànies i un recipient, mentre que Anelma Savolainen farà servir la mateixa tècnica però substituint l’escorça per paper reciclat per fer una bossa. Els altres dos cursos giraran al voltant de l’espart: un impartit per Simone Simons, que proposa crear diversos contenidors en trenat en diagonal i en trenat d’arna; i l’altre una cesta cebera, una peça tradicional típica de la zona de la Mancha elaborada amb espart cru i espart picat amb diverses tècniques esparteres i sota la batuta de l’artesà José Fajardo coordinador del projecte de la Universidad Popular de Albacete. (2 i 3 d’agost).

Una mateixa persona pot inscriure’s com a màxim a 4 tallers dels 15 que hi ha programats, sense comptar els de A llatar. I una mateixa persona pot inscriure’s com a màxim a 8 tallers dels 16 que hi ha previstos de A llatar.

L’Obra del Cançoner Popular a Sant Quintí de Mediona

La recerca de les tonades del Ball d Bastons que van fer Joan Amades i Joan Tomàs al municipi. Acte conduït per Joan Serra que parlarà de la Missió de Recerca i de la memòria oral a Sant Quintí.

Commemoració dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’any 1922 el mecenes cultural Rafael Patxot va proposar a les entitats especialitzades en estudis folklòrics, reunits a l’Orfeó Català, el projecte de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. La primera labor prevista era fer un corpus musical de totes les cançons populars. També, aplegar danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs i instruments de música. De 1922 a 1936 es feren prop de setanta missions de recerca per part de parelles d’especialistes, un/una músic i un literat, que aplegaren documents, fotografies, feren enregistraments, etc.

Data: dissabte 22 d’octubre de 2022, a les 19.00 hores.

Lloc: Centre Cultural El Jardí (c/ Pi Margall, núm. 14) de Sant Quintí de Mediona.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs. Col·labora: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona.  Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). En el marc dels 15ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2022-2023. Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

Obert el cicle Memòria Viva al Museu de la Pesca, a Palamós

Divendres 30 de setembre, Núria Teno, conservadora i responsable de col·leccions del Museu de la Pesca, va dirigir la primera de les quatre sessions d’Imatges que fan parlar programades enguany dins del cicle Memòria Viva entre els mesos de setembre i desembre.

L’edició 2022-2023 de Memòria Viva està marcada pels actes de celebració del vintè aniversari de l’exposició permanent i pels cent dos anys de la inauguració del Cau de la Costa Brava, el museu de “coses dignes de ser guardades” i precursor de l’actual Museu de la Pesca. La pandèmia de 2020 no va deixar celebrar una efemèride que ara recuperem.

Memòria Viva 2022-2023

El cicle és la suma de tres activitats dirigides a la recuperació i difusió del patrimoni immaterial marítim i pesquer de la Costa Brava:

  • Imatges que fan parlar
  • Mestres i mestresses dels fogons
  • Converses de Taverna

Enguany aquest patrimoni eixampla la mirada també cap a temes i activitats ben vives, d’actualitat i modernes, que connecten la institució amb la realitat viva i activa del litoral empordanès.

El programa s’allargarà fins al maig del 2023.

Consulta el programa Memòria Viva 2022-2023 →

“inVISIBLES” En el marc de la festa del porc i la cervesa de Manlleu

En el marc de la Festa del Porc i la Cervesa 2022  l’Ajuntament de Manlleu i  el Museu del Ter proposen “inVISIBLES”. “inVISIBLES” és un dispositiu d’arts escèniques i visuals itinerant. El dispositiu converteix al públic en protagonista de l’experiència perquè empatitzi amb la desigualtat i es converteixi en activista del canvi. Una experiència col·lectiva on els assistents es posen a primera línia per ser part del canvi. Apel·la a la col·lectivitat per fer front a la desigualtat.

La proposta de la companyia Anònima es nodreix de les recerques impulsades des del Museu del Ter, en aquest cas i de manera molt especial en aquelles on les dones han estat al centre de la nostra mirada. El Museu fa anys que treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra i documentals com “Camins de dones”, “Voltreganeses” o l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes”, així com la remodelació de l’exposició permanent “La societat industrial”, o el taller educatiu “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques”, en són només alguns exemples. Els resultats d’unes recerques, de fort component etnològic i que en la majoria de casos han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

“inVISIBLES” segueix el fil de les dones que caminaven juntes per anar a la fàbrica, i té com a objectiu visibilitzar les dones compartir experiències, interessos, preocupacions,… en un context social i polític desfavorable.

Una estona abans de l’espectacle, el públic rebrà al seu telèfon mòbil una ubicació que serà el lloc on comença el recorregut on haurà de caminar, afinar els ulls i les orelles per fer possible “inVISIBLES”.

Data: divendres 30 de setembre i dissabte 1 d’octubre a les 20h i a les 21.30h

Aforament limitat. Cal reserva prèvia trucant al Museu del Ter 938515176 (de dimarts a divendres de 9 a 17h)

Activitat gratuïta amb places limitades. Per a més informació: 93 851 51 76 – info@museudelter.cat

El Museu de la Pesca celebra el vintè aniversari de l’exposició permanent

El 14 de setembre de 2022 el Museu de la Pesca celebra el vintè aniversari de la inauguració de l’exposició permanent a l’edifici del Tinglado. Vint anys que han servit per posar en valor i divulgar el patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava entre els 500.000 visitants i 420.000 usuaris que l’han gaudit des del setembre del 2002 fins avui.

El vintè aniversari se suma al centenari del Cau de la Costa Brava, inaugurat el 1920 i que la pandèmia no va permetre celebrar adequadament fins ara. Per això, el Museu de la Pesca s’ha proposat commemorar les dues efemèrides, sota la unió de les xifres 100+2, amb un programa d’activitats que obre el dissabte 17 de setembre al Teatre la Gorga l’espectacle “Dones de Sal”, de la companyia Neus Mar. Música i dansa d’arrel mari­nera coproduïdes pel museu i que es podrà veure també al Palau de la Música el 27 de setembre i altres poblacions catalanes entre l’octubre i el novembre.

La pro­pera acti­vi­tat del calen­dari com­me­mo­ra­tiu tindrà lloc el diven­dres 30 de setem­bre a les 18 h, tot celebrant una edició commemorativa d’Imat­ges que fan par­lar. A través d’imatges i vídeos es recordaran els vint anys d’aquest equi­pa­ment cul­tu­ral.

logo del cenentari del cau de la costa brava

Del Cau de la Costa Brava al Museu de la Pesca

L’any 1920, un grup d’intel·lectuals encapçalats per Hug Sanner i Lluís Barceló i Bou van fundar el Cau de la Costa Brava a partir d’una col·lecció heterogènia d’objectes de tota mena, exposats a la plaça del Forn de Palamós. La municipalització d’aquella col·lecció l’any 1988 va ser la llavor del que seria, dotze anys després, l’actual Museu de la Pesca.

Al llarg de vint anys, el Museu de la Pesca ha volgut ser un espai de diàleg entre la gent de mar i la soci­e­tat, amb la volun­tat inequívoca de pren­dre posició i donar suport al sec­tor pes­quer davant dels rep­tes que ha d’afron­tar la pesca marítima. Al seu voltant s’han creat equipaments i serveis de referència en l’àmbit marítim, com l’Espai del Peix, les Barques del Peix, la Càtedra d’Estudis Marítims o Documare, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar.

Iniciatives com el pro­grama edu­ca­tiu Viu la Mar, el cicle Memòria Viva, el fes­ti­val mari­ner “Palamós Terra de Mar”, la “Fira de la Gamba”, la “Pes­ca­tu­risme Palamós”, “Pesca i Ciència” o el cicle de cinema documental “Mar fràgil” són acti­vi­tats que iden­ti­fi­quen el Museu de la Pesca i el posi­ci­o­nen en la sal­va­guarda i difusió del patri­moni marítim, alhora que per­me­ten reforçar la iden­ti­tat del col·lec­tiu pes­quer i del ter­ri­tori lito­ral.

Un museu amb un horitzó estratègic

L’assoliment consecutiu d’aquests objectius esmentats mou ara el Museu de la Pesca a mirar endavant i plantejar una estratègia ambiciosa i connectada amb els reptes i les oportunitats en el món de la mar. L’Horitzó Estratègic 2029 de la Fundació Promediterrània fa valer el patrimoni marítim com a estratègia per al desenvolupament sostenible del territori, incidint en els valors de l’autenticitat, la innovació, la participació i l’esperit pedagògic del projecte cultural. I amb aquesta clara referència vol eixamplar la seva mirada vers la mar en tota la seva complexitat, ser partícip dels debats sobre les problemàtiques, conscienciar la societat sobre els valors d’una mar sana, sostenible i resilient i ser actor en la proposta de solucions.

 Aquesta nova estratègia ens duu a plantejar nous serveis i equipaments, a dissenyar noves dinàmiques de treball, d’acollida dels visitants i els usuaris i de cooperació amb el teixit social, econòmic i cultural del territori. Tot això, sense perdre de vista quin va ser el punt de partida i quin ha estat el camí recorregut des que aquells primers intel·lectuals palamosins decidissin crear un museu mogut pel seu amor al territori i a la seva cultura.

Nova edició de Mar fràgil, cicle de cinema documental al Museu de la Pesca

Divendres 2 de setembre comença al Museu de la Pesca una nova edició del cicle de cinema documental “Mar fràgil”. Enguany es projectaran tres audiovisuals centrats en el mar, la pesca i el peix. Totes les sessions es duran a terme a les 6 de la tarda al Museu de la Pesca, i l’assistència és gratuïta.

Mar fràgil s’inclou en la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

La primera sessió recuperarà el programa “Vas Peix de Peix? que va impulsar l’Espai del Peix de Palamós el 2021 per acostar el consum de peix fresc a les famílies. Gaudirem i comentarem una selecció dels millors moments del programa on tota mena de participants havien de superar proves i reptes o elaborar receptes, amb informacions i anècdotes d’allò més divertides.

El divendres 9, també a les 18 h, es projectarà el documental, “Vides de Sal”, dirigit per l’antropòloga Sílvia Gómez. Vides de Sal és retrat viu, actual i realista sobre la situació de la pesca a partir d’experiències vitals en el marc d’un mar cada cop més saturat d’activitats marítimes i nàutiques. En acabar, hi haurà un debat amb la directora de l’audiovisual. Amb la col·laboració de l’Institut Català d’Antropologia.

Finalment, el 16 de setembre s’estrena el documental “Una natura canviant. Pesca, ciència i canvi climàtic a la Costa Brava” a partir d’un projecte de recerca liderat per la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport del GALP Costa Brava. Una selecció de pescadors gironins reflexionen sobre la naturalesa del seu ofici i de la relació amb la ciència i els científics a la llum dels efectes cada cop més evidents del canvi climàtic. Per acompanyar la projecció, hi haurà un debat amb el director de la CEM, Joan Lluís Alegret.

Activitat amb la col·laboració de la Càtedra d’Estudis Marítims i amb el suport del GALP Costa Brava.

Capvespres Musicals al Museu de la Mediterrània

El Museu de la Mediterrània no deixa d’apostar per la cultura i continua oferint a la societat la oportunitat de gaudir-la durant l’estiu de forma gratuïta. I a l’agost l’aposta cultural del museu passa pels Capvespres Musicals que aquest 2022 ja arriben a la seva setena edició.

Els Capvespres Musicals a la terrassa del Museu de la Mediterrània ens acompanyaran la posta de sol, i podrem gaudir d’un espai on descobrir les propostes més interessants de l’escena actual de la música d’arrel dels països catalans. Aquest any us proposem tres concerts de petit format els dijous 4, 11 i 18 d’agost.

Els concerts dels Capvespres Musicals és una proposta que us convida a endinsar-vos en la música d’arrel, íntima i apassionada al recés de la marinada mediterrània i del sol de ponent. Tres propostes personals molt interessants de l’escena actual de la música d’arrel que la transporten a un altre nivell.

PROGRAMACIÓ

Dijous 4 d’agost, 20h – “Ària” a càrrec de Clàudia Cabero i Guillem Aguilar

Melodies tradicionals, cançons prestades del lied català i poemes musicats de diferents gèneres i autors formen el repertori d’Ària, tot un imaginari musical sonor popular i familiar proposat pels músics i on s’incorpora la música clàssica, coral, tradicional d’aquí però també d’allà, passat pel sedàs dels dos músics, interpretat amb la veu càlida de volguda matriu mediterrània d’ella i la sensibilitat a les cordes d’ell.

Dijous 11 d’agost, 20h – “Matèria el Temps” a càrrec de Jordi Molina Quintet

El tenorista i compositor torroellenc presenta en format quintet un repertori basat en els temes dels seus darrers discs juntament amb arranjaments de cançons tradicionals, projecte iniciat fa uns anys on el so instrumental de la tenora lidera el grup amb la voluntat d’aconseguir una important penetració social en la línia del que ja ha passat en realitats culturals singulars com Galícia o Euskadi.

Dijous 18 d’agost, 20h – “El Joglar” a càrrec d’Arnau Tordera

Durant els sègles XII i XIII els joglars eren els encarregats d’interpretar les obres que escrivien els trobadors. Recorrien les diverses corts, places i palaus dels regnes per cantar-hi els versos de les composicions èpiques i líriques més aclamades del seu temps. Aquest 2022 commemorem 120 anys de la mort de Jacint Verdaguer i l’Arnau Tordera s’ha proposat fer reviure aquest format per tal d’homenatjar l’efemèride.

Capvespres Musicals al Museu de la Mediterrània

FIBRESCAMPUS

Data: 1, 2, 3 i 4 d’agost.

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Làmines de castanyer, vímet, fulles de panolla de panís i jonc. Aquestes són les fibres vegetals que s’empraran com a matèria primera en els cursos del Fibrescampus d’enguany. Es tracta de l’espai de formació del Museu de la Pauma que cada any es desenvolupa com a prèvia al Racó dels Artesans i que busca explorar tècniques, materials i possibilitats, tant noves com tradicionals, de les fibres vegetals.

Englobat dins del programa de Campus de cultura popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, dins el Fibrescampus d’enguany s’hi han programat quatre cursos: els dels dos primers dies, 1 i 2 d’agost, aniran a càrrec dels artesans gallecs Enrique Taboas i Esther Rodríguez. Taboas proposa elaborar amb làmines de castanyer una cistella de recollir marisc, mentre que Rodríguez ensenyarà com crear una petita cistella amb fulles de panolla de panís i amb una tècnica d’entortolligament i enroscat que permet que siguin les pròpies fulles les que basteixen la peça.

Més enllà dels materials, els cursos dels dos dies següents, el 3 i el 4, són especialment interessants per les tècniques que es faran servir. Així l’artesà italià Andrea Magnolini mostrarà com crear amb vímet un cistell Crino o Gheiba. Per teixir-lo s’empra una tècnica ancestral utilitzada per construir gàbies. Mentre que l’artista anglès establert a Catalunya, Tim Johnson, proposa elaborar una cistella d’esquers de pescador, similar a la que va descobrir  a la zona de Caithness, Escòcia, que està realitzada amb tècniques similars a la francesa Bouyricou – Perigord i l’espanyola Cofin.

La filosofia del Fibrescapus combina el saber fer tradicional i la innovació absoluta. A l’hora d’impartir els cursos es busquen tant artesans d’aquí com internacionals, oberts, això sí, a un ampli ventall de matèries primeres. El treball amb fibres vegetals és universal i això permet plantejar, any rere any, un programa fet especialment per conèixer tècniques diferents i materials varis, a més d’aprofundir sovint en el treball de la pauma.