X Jornades d’Etnobotànica en Llengua Catalana

El proper 1, 2 i 3 de juliol es celebraran les X Jornades d’Etnobotànica en Llengua Catalana, que tindran lloc enguany a Guardamar del Segura (Baix Segura), límit meridional de la llengua.

Les Jornades d’Etnobotànica en Llengua Catalana són uns congressos organitzats cada dos anys pel grup de recerca EtnoBioFiC (Universitat de Barcelona i Institut Botànic de Barcelona, CSIC-Ajuntament de Barcelona), sempre amb la col·laboració d’altres institucions i entitats públiques i privades, amb la intenció de facilitar el contacte i l’intercanvi d’informació entre investigadors, estudiosos i aficionats de l’etnobotànica que s’expressen en la nostra llengua.

Les anteriors edicions varen tenir lloc a Torrent (Horta), l’any 2001, a Viladrau (Osona) l’any 2004, a Xixona (Alacantí) l’any 2006, a Artà (Mallorca) l’any 2008, a Amposta (Montsià) l’any 2010, a Ibi (Alcoià) l’any 2012, a Llívia (Cerdanya) l’any 2014, a Ciutadella (Menorca) l’any 2016 i a Canillo (Andorra) el 2018. Com que la pandèmia de covid no ha permès de fer l’edició que tocava el 2020 ni el 2021, el darrer any es va fer una petita sessió en línia, per a no perdre el contacte. Finalment comptem poder fer l’edició que toca aquest 2022. En aquesta ocasió, la trobada -que és la desena i significa, pel número rodó, una fita rellevant- es celebra al Baix Segura, en concret a Guardamar del Segura -amb una sortida prevista a la pineda de Guardamar i algun dels parcs naturals del voltant, com la llacuna de la Mata, les salines de Santa Pola o el Fondo-, on comptem amb la col·laboració, per a l’organització, de l’Institut d’Estudis Guardamarencs, de l’associació La Gola i l’Ajuntament de Guardamar del Segura.

Les jornades són gratuïtes i el termini d’inscripció per a l’assistència a les jornades finalitza el dia 24 de juny, mentre que el termini de presentació dels resums de les comunicacions ho fa el dia 6 de juny.

Més informació: j.etnobotanica.cat@gmail.com

Us hi esperem!

1a Jornada Garriga

Desprès de XII edicions de Trobades d’Estudiosos de les Garrigues, des del Centre d’Estudis de les Garrigues ens plau presentar-vos i invitar-vos a la 1a Jornada Garriga que tindrà lloc els popers dies 7 i 8 de maig a Bovera. La Jornada Garriga pren el relleu a les antigues Trobades d’Estudiosos i té l’objectiu de fomentar un espai de debat on reflexionar i dialogar sobre quines són les febleses i potencialitats de la comarca i comarques limítrofs.

La jornada dedicarà el dissabte al matí a la presentació de diferents treballs duts a terme a la comarca o les comarques veïnes i durant la tarda tindrà lloc el debat que porta per títol ‘Garrigues, Ribera d’Ebre, Segrià: problemàtiques compartides i reptes de futur’ i on hi participaran Ignasi Aldomà (professor de geografia rural i ordenació del territori a la Universitat de Lleida), Pere Josep Jiménez (Xarxa per a la Conservació de la Natura i exdirector de la Reserva Natural de Sebes i meandre de Flix) i Sílvia Pallejà (gestora cultural i agent d’ocupació i desenvolupament local).

A més a més, durant tot el cap de setmana es podrà visitar les exposicions ‘Forns d’oli de ginebre’ i ‘Plantes i gent: etnobotànica garriguenca’. Finalment, el diumenge hi haurà el passi documental ‘Entre cendres’ sobre els incendis del 2019 i un col·loqui amb l’autora del documental, Maria Pena, conduit per Josep-Sabastià Cid (vegeu programa complert).

La jornada s’organitza conjuntament amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, els Amics de Riba-roja i l’Ajuntament de Bovera i amb la col·laboració de Consell Comarcal de les Garrigues, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

CREATIVITAT, CERÀMICA NEGRA I MASÓ

VI Seminari de Ceràmica Negra

REPRESA I NOVA EDICIÓ D’UNA ACCIÓ FORMATIVA I VITAL, LLIGADA AL TERRITORI

Al llarg dels dies 26-29 d’abril s’ha celebrant el VI Seminari de ceràmica negra, en el qual hi han participen 10 alumnes i 3 professors de l’Escola Massana (Escola d’Art i Disseny, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona).  Es reprèn, després de diverses circumstàncies que el feren aturar, primer per la reubicació de l’Escola Massana en una nova seu i després pel confinament i la pandèmia

El repte per als alumnes és de crear noves utilitats en el món del disseny i de l’art, en objectes vinculats al territori i seguint l’empremta de realçament de les tècniques tradicionals protagonitzada per Rafael Masó. Reutilitzar l’imaginari clàssic per donar-li un llenguatge contemporani amb fang cuit amb la tècnica tradicional de la ceràmica negra. La convivència i el treball en un context concret creen una experiència vital i creativa que després donarà un resultat que es mostrarà en diferents exposicions temporals.

En aquest curt i intens període, s’aprofundeix tant en la tècnica a partir de sessions sobre ceràmica antiga impartides al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, com en el procés de treball explicat i experimentat al taller Kypsela de la mateixa localitat. La part més creativa de les pràctiques les realitzen a la fàbrica Ceràmiques Marcó de Quart. Allà els alumnes experimenten a partir dels motlles que conserva la fàbrica Marcó, alguns d’ells dissenyats per l’arquitecte noucentista Rafael Masó.  I per a conèixer Masó, es fan sortides a espais creats per l’arquitecte noucentista (a Girona, S’Agaró i Sant Feliu de Guíxols).

A part dels professionals implicats amb gran dedicació, Ricard Campos i Jaume Marcó, els alumnes compten amb el mestratge de Jordi Colomeda, des del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, i de Jordi Falgàs, de la Fundació Rafael Masó.

El Seminari està organitzat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols- a través del Museu d’Història- i l’Escola Massana d’Art i Disseny (UAB). Hi col·laboren la Fundació Rafael Masó, la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Quart.

9è Mercat de les Herbes de la Ratafia

Aquest cap de setmana tindrà lloc el 9è Mercat Herbes de la Ratafia de Santa Coloma de Farners. El mercat ens convida a plantar-nos i reconnectar amb coneixements remeiers que ens inspirin i ens ajudin a imaginar una alternativa sostenible, sana i justa. La programació d’enguany inclou conferències i sortides per compartir el coneixement etnobotànic, tastos i tallers per recuperar remeis i receptes amb plantes oblidades, així com espectacles i concerts per recuperar el carrer i les places després de dues edicions en format reduït (vegeu programa)

El grup de recerca EtnoBioFiC de la Universitat de Barcelona i l’Institut botànic de Barcelona (IBB, CSIC-Ajuntament de Barcelona) hi col·labora amb la xerrada que porta per títol ‘Begudes tradicionals elaborades amb plantes’ i que tindrà lloc el dissabte 30 d’abril a les 17h a la Casa de la Paraula.

Us hi esperem!

TAULA RODONA I PROJECCIÓ: Vides de Sal. Un audiovisual etnogràfic de les relacions humanes amb el mar

4 de maig de 2022 a les 18.00h.

En el marc del Programa Cultura Viva 2022 us convidem a la projecció i debat del documental: Vides de sal: un audiovisual etnogràfic que presenta un retrat viu, actual i realista de la situació de la pesca i de la seva gent partint de diferents experiències i trajectòries de vida. Es mostra quins són els reptes i les dificultats a les que ha de fer front el sector en un context de sobreexplotació dels recursos, canvi climàtic i creixement accelerat de la indústria turística i activitats econòmiques marítimes al territori català.

Hi intervindran: JORDI GRAU, Antropòleg (UAB), SÍLVIA GÓMEZ MESTRES, Antropòloga (UAB) i directora del documental, ANNA BOZZANO, Biòloga marina i turisme pesquer, CRISTINA CAPARRÓS, Armadora i comercialitzadora de producte pesquer, MARIBEL CERA, Pescadora artesanal de La Ràpita.

Lloc: Museu Marítim de Barcelona (entrada lliure)

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA) i Museu Marítim de Barcelona (MMB). Amb la col·laboració de: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

Cloenda de l’Any Joan Tomàs

Centre Artesà Tradicionàrius. Pl. d’Anna Frank s/n, Barcelona
Diumenge 24 d’abril, a les sis de la tarda

Acte de cloenda de l’Any Joan Tomàs, amb el qual s’ha volgut reivindicar la figura d’aquest músic, pianista, mestre, compositor, director, folklorista, professor i etnomusicòleg nascut el 1896 i mort el 1967. Com a folklorista va participar activament en la Secció Excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (1905) i l’Agrupació Excursionista de Catalunya, fundada el 1912 per cantaires de l’Orfeó Català. Va treballar en l’Obra del Cançoner Popular durant tot el període (1922-1936), presentant-hi reculls de cançons en els concursos de la Festa de la Música Catalana i duent a terme vint-i-tres missions de recerca, en què va recollir més de deu mil cançons.

L’acte de cloenda es desenrotllarà tenint en compte l’estructura que, ara fa cent anys, el mestre Tomàs proposava per a les audicions que ell mateix organitzava, dirigia i interpretava. Primer es projectarà un breu muntatge audiovisual fent referència als primers passos del mestre com a director, compositor, intèrpret i folklorista. A continuació, una part dedicada a la interpretació de cançons recollides i harmonitzades per Joan Tomàs entre d’altres de composició pròpia, a càrrec de Marta García, soprano i Jordi Humet, piano. Seguidament, el grup Krregades de romanços interpretarà cançons recollides pel mestre en diferents missions de recerca per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

L’acte comptarà amb la presència de la comissària de l’Any Joan Tomàs, Liliana Tomàs, i de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Adelaida Moya. També s’hi podrà visitar l’exposició “Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés (1896-1967)“. Serà conduït i presentat per Rut Martínez, periodista i gestora cultural estretament vinculada a la música popular i dansa tradicional, i es podrà seguir en directe per streaming.

Informació detallada de l’acte de cloenda (inclou l’enllaç al canal de streaming i les entrades per a l’assistència presencial).

Any Joan Tomàs

Jornada “La recuperació de la memòria oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies “

22 d’abril de 2022

Local social d’Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), de 9:30 a 14:00h

Jornada “La recuperació de la memòria oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies

Aquesta jornada vol donar continuïtat a la que es va celebrar l’any 2020 a Gerri de la Sal i que proposava un apropament metodològic sobre com desenvolupar la recerca i el treball de camp en l’àmbit de la memòria oral.

La memòria és fràgil, subjectiva i sovint amb importants càrregues ideològiques o d’idealització que cal tenir en compte en la seva recollida i ús com a font històrica. La seva recerca i gestió hauria de comportar una metodologia específica i acurada, acompanyada de la definició d’objectius clars i d’una bona contextualització històrica i biogràfica.

Darrerament s’estan plantejant i duent a terme diversos projectes de recuperació de la  memòria oral que proposen recollir testimonis, experiències i records de la historia viscuda més recent. Davant l’impuls i difusió d’aquest tema creiem que és fonamental poder crear un espai de reflexió, debat i coordinació, de les iniciatives d’aquest tipus en l’àmbit de l’Alt Pirineu i que pugui tenir continuïtat.

PROGRAMA

A les 9.30 h / Presentació.

A les 10 h / La font oral com a estratègia de recerca: objectius i procediments. Oriol Beltran, professor d’Antropologia Social. Universitat de Barcelona.

A les 11 h / Pausa-Cafè.

11.20 h / Taules d’experiències.

Modera: Gemma Casals, antropòloga.

D’11.20 a 12.20 h – Taula 1.

· ”Això m’estàs parlant abans o després de la mili?” Vers una historicitat etnogràfica de les transformacions paisatgístiques. Ferran Pons. Antropòleg. McGill University.

· Museu de camins. Gemma Cots, Associació País de Terra Roia.

· La recerca oral des de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu. Ignasi Ros. Tècnic de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu.

· “Tupina” Projecte de recuperació i difusió de memòria oral de les Valls de Cardós. Joana Blanch i Joel Baró.

· Quan el comerç era la vida dels pobles. Manel Gimeno. Investigador i historiador.

De 12.20 a 13.20 h – Taula 2.

· Veu de dona. Sara Aliaga. Tècnica de Cultura i Patrimoni cultural CC de la Cerdanya.

· La recerca oral des del museu hidroelèctric de Capdella. Eva Perisé / Sandra Luque.

· Veus a bocafoscant. Sandra Luque. Associació Lo gaial de la Vall Fosca.

De 13.30 a 14.30 h / Debat.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

La jornada és gratuïta. Per participar-hi cal enviar un correu electrònic a info@xarxamuseuspirineu.cat .

ORGANITZA

Comunitat de Municipis Cardosencs (Esterri de Cardós-Lladorre-Vall de Cardós), Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, IDAPA,

Col·leccionant Passions. Interiors històrics: col·leccionar la vida

Dijous 21 d’abril d’11 a 14h Casa Museu Duran i Sanpere

Un any més el Museu de Cervera conjuntament amb l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i el Museu Comarcal de l’Urgell, torna a organitzar la Jornada Col·leccionant passions. Interiors històrics: col·leccionar la vida, dins el programa Col·leccionant passions de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya.

Enguany està dedicada als interiors històrics de les cases i com s’ho fan els propietaris per conservar-ne les col·leccions que contenen.

Aquí trobareu el programa

L’entrada es gratuïta però cal formalitzar la inscripció al correu electrònic: reserva@museudecervera.cat

Coneixements tradicionals sobre el mar i la meteorologia marina, a Converses de Taverna

Divendres 11 de març, el restaurant Can Blau de Palamós serà l’escenari d’una nova sessió de Converses de Taverna, l’activitat etnològica dirigida a documentar i difondre el patrimoni immaterial de la Costa Brava per mitjà del testimoni de la gent de mar.

En aquesta ocasió, parlarem sobre els coneixements meteorològics tradicionals entre la gent de mar, dels vents, dels núvols i les onades, de l’expertesa a l’hora de predir el temps en mar. Perquè viure de la pesca o de la navegació implica conèixer el medi on es treballa i especialment preveure la meteorologia, un element molt arrelat en la consciència dels pescadors i generador de tot un corpus de coneixement que, a poc a poc, s’ha anat debilitant entre les generacions més joves. 

Parlarem amb Josep Pascual, observador del temps de l’Estartit, amb Josep Llàtser, pescador artesanal retirat, i amb Francesc Benaiges, armador i patró d’arrossegament, per conèixer com el coneixement expert, acumulat i llegat durant generacions, permetia a la gent de mar llegir els núvols, anticipar el mal temps, preveure una gropada, decidir sortir o no a la mar. I com tot va canviar amb la popularització de la informació meteorològica actual.

Quin paper té avui aquest coneixement del temps en la presa de decisions? Quins són els fenòmens més comuns? Com es transmetia el coneixement tradicional? Ens formularem aquestes i moltes altres preguntes al llarg de la sessió.

Cultura Viva 2022: Calafell i el món mariner

Presentació de la recerca sobre les “Festes del mar” de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, a càrrec dels antropòlegs Montserrat Traver i Abraham Guillen. En el marc d’aquesta presentació es farà una ruta guiada “Pels racons d’un passat mariner” a càrrec d’Oriol Saura. Aquesta ruta inclourà la visita a la Casa Barral i al Centre d’Interpretació “La Confraria”. El recorregut, que tindrà una durada aproximada de 2 hores, acabarà amb una fotografia de grup davant l’agulla que honora la tasca de les dones dins el món dels pescadors.

Data: diumenge 20 de febrer, a les 11 del matí.

Lloc: Casa Barral (Passeig Marítim, núm. 18) de Calafell.

Cal fer reserva prèvia al teléfono 977 69 46 83 (matins) o bé al correu calafellhistoric@calafell.org

Organitzen: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Penedesencs i Ajuntament de Calafell.

Activitat del programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.