14ns Tallers de Memòria Oral. Workshop “L’estudi de la Terrissa al Pirineu”

Quadra de Casa Gassia-Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Divendres, 26 de novembre de 2021

PROGRAMA

10.30 h Presentació del Workshop

11.00 h Ponència: “Ramon Violant i la indústria terrissera del Pirineu: el vocabulari (1950)”, a càrrec d’Ignasi Ros Fontana, historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

12.00 h Pausa-cafè

12.30 h Taula rodona L’estudi de la terrissa del Pirineu. Present i futur. A càrrec de:

– Miquel Espot. Col·leccionista i estudiós de la terrissa del Pirineu.

– Antoni Fernàndez. Restaurador i estudiós del patrimoni material pirinenc.

– Jaume Elíes. Col·leccionista i estudiós de la terrissa del Pirineu.

– Josep Tugues. Arqueòleg i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

– Marta Prunera. Restauradora

14.00 h Dinar

16.00 h Visita al fons de terrissa del Pirineu de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Inscripció gratuïta. Podeu trucar al 973626436 o enviar un correu a reserves@ecomuseu.com

Organitza:

Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu de Tàrrega, IPEC, Departament de Cultura

Els usos de l’aigua a la comarca del Priorat

En el marc dels 13ns Tallers de Memòria Oral, organitzats per l’Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya, des de Carrutxa presentarem, aquest dimecres dia 24 de novembre, la recerca “Els usos de l’aigua a la comarca del Priorat”.

A través de diferents testimonis, parlarem sobre aquest recurs natural que han tingut les persones que han habitat i habiten la comarca, en que aquest ha estat i és un bé escàs i, per tant, preuat al tractar-se d’una comarca de secà. 

L’aigua, que s’ha usat per a diferents àmbits de la vida quotidiana (com ara el regadiu, l’abeurament dels animals o les diferents tasques domèstiques), ha estat i segueix sent un element primordial per a la vida i un tema d’absoluta continuïtat.

Aquest cop ens centrarem en com els veïns de la comarca s’abastien d’aquest bé abans de l’arribada de l’aigua als pobles i a les cases i com, posteriorment, s’incrementava el seu ús. També parlarem dels períodes de sequera i de les fonts dels pobles que avui, més que punts d’aigua, són espais emblemàtics per als seus municipis.

L’acte tindrà lloc, el dimecres dia 24 de novembre, a les 19 h, al local de Carrutxa.

Ja us podeu inscriure al 2n Congrés Català d’Antropologia

S’obre el registre per a inscripcions al 2n Congrés Català d’Antropologia, #COCAGirona22 que se celebrarà els dies 27, 28 i 29 de gener a Girona. Enguany, tindran lloc un total de 45 sessions, entre simposis, rutes, taules rodones, exposicions i presentacions de llibres.

El període d’inscripcions finalitzarà el 31 de desembre de 2021.

Us hi esperem!

Tota la info: https://coca.antropologia.cat/

“Mans destres. Maria Masoliver, planxadora de blanc”. Tercer capítol de la sèrie “Mans destres”

Cliqueu aquí per veure el vídeo

Maria Masoliver va entrar al planxador de can Bajona quan tenia set anys. Des d’aleshores, el de planxadora ha estat el seu ofici. En el documental, de 17 minuts, la Maria ens mostra la seva destresa en aquest ofici.

“Mans destres” és una producció del Museu del Ter a partir d’una idea original de l’antropòleg Jacint Torrents, reconegut especialista en el patrimoni etnològic material i immaterial del món rural osonenc, sobre el que ha realitzat i publicat diversos treballs de recerca i documentació. Torrents es també un dels històrics impulsors del projecte Xarxa del Patrimoni Rural – Ecomuseu del Blat a Osona. La filmació i muntatge del documental ha anat a càrrec del realitzador Jordi Crusats.

Aquest documental és el tercer del projecte “Mans destres. Una etnografia del gest”, una sèrie de documentals que posaran l’accent en la destresa adquirida per les mans d’homes i dones dels oficis més variats de la mà de l’antropòleg Jacint Torrents i amb la realització de Jordi Crusats. El projecte està produït pel Museu del Ter en el marc del programa “Etnologia en xarxa” de l’Observatori del patrimoni etnològic i immaterial de Catalunya de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Tant aquest capítol dedicat a la planxadora Maria Masoliver, com els dos capítols anteriors dedicats al bosquerol Jaume Bruguera i al cisteller Joan Farré, es poden veure al canal de youtube del Museu del Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat -938515176 – info@museudelter.cat

Amb motiu del 25N el Museu del Ter proposa “inVISIBLES”

“inVISIBLES” és un dispositiu d’arts escèniques i visuals itinerant. El dispositiu converteix al públic en protagonista de l’experiència perquè empatitzi amb la desigualtat i es convertixi en activista del canvi. Una experiència col·lectiva on els assistents es posen a primera línia per ser part del canvi. Apel·la a la col·lectivitat per fer front a la desigualtat.

La proposta de la companyia Anònima es nodreix de les recerques impulsades des del Museu del Ter, en aquest cas i de manera molt especial en aquelles on les dones han estat al centre de la nostra mirada. El Museu fa anys que treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra i documentals com “Camins de dones”, “Voltreganeses” o l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes”, així com la remodelació de l’exposició permanent “La societat industrial”, o el taller educatiu “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques”, en són només alguns exemples. Els resultats d’unes recerques, de fort component etnològic i que en la majoria de casos han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

“invisibles” segueix el fil de les dones que caminaven juntes per anar a la fàbrica, i té com a objectiu visibilitzar les dones compartir experiències, interessos, preocupacions,… en un context social i polític desfavorable.

Es tracta d’una activitat gratuïta que es podrà veure els dies 20 i 21 de novembre i cal inscripció prèvia. Una estona abans de l’espectacle, el públic rebrà al seu telèfon mòbil una ubicació que serà el lloc on comença el recorregut on haurà de caminar, afinar els ulls i les orelles per fer possible “inVISIBLES”.

Data: 20 i 21 de novembre de 2021 a les 20 i 21.30h

Lloc: Passeig del Ter, Manlleu. Una estona abans de l’espectacle, les persones inscrites rebran al seu mòbil una ubicació “precisa” que serà el lloc d’inici del recorregut.

Activitat gratuïta amb places limitades. Inscripció prèvia: trucant al Museu del Ter de dimarts a divendres de 9 a 14h (93 851 51 76)

Per a més informació: www.museudelter.cat -938515176 – info@museudelter.cat

Els pobles abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori.

Més enllà del romanticisme d’un passat idíl·lic que ens pot suggerir la visió de les parets enrunades de les cases o de l’església d’un poble o del record de formes de vida d’aquest passat, l’estudi del despoblament rural ens aporta força elements de reflexió sobre l’evolució de la nostra societat en un present en què s’albiren incerteses considerables derivades de la pandèmia, el canvi climàtic o la crisi energètica.

Amb la voluntat d’obrir a la comunitat la reflexió al voltant d’aquestes qüestions, el març d’enguany vam organitzar la jornada Pobles abandonats. Els paisatges oblidats del Camp i del Priorat, centrada en una mostra d’exemples representatius de nuclis poblacionals propers a Reus, però aprofundint, alhora, en les raons que motiven l’abandonament dels pobles rurals o la substitució de la població que hi havia residit històricament. Així doncs, en aquesta línia, hem col·laborat en el recull de dades per al projecte Pobles abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).

El pròxim 18 de novembre, a les 19 hM. Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner i codirectora del projecte esmentat, i Ernest Cabré, col·laborador en el projecte a través de l’Institut Ramon Muntaner, el presentaran al local de Carrutxa (travessera del carrer Nou de Sant Josep, 10 baixos).

Jornades d’etnobotànica en llengua catalana -sessió virtual-

El proper 15 de novembre a les 18h tindrà lloc una sessió telemàtica sobre l’etnobotànica en llengua catalana. Aquesta sessió té l’objectiu de poder compartir una estona plegats i seguir en contacte de mentre esperem les X Jornades d’Etnobotànica en Llengua Catalana (JELC), que es celebraran de forma presencial la propera primavera o el proper estiu a Guardamar del Segura (Baix Segura, al límit meridional de la llengua).

El programa previst per a la sessió del 15 de novembre és el següent:

18.00 h Presentació de la sessió

18.15 h  ‘Noves ramificacions en l’arbre de l’etnobotànica’ a càrrec de Daniel Climent

19.00 h Debat obert per a discutir els següents temes:

– Què fa falta a l’etnobotànica dels Països Catalans?

– Què hi podria haver a les JELC que no hi ha?

– Altres punts d’interès que algú pugui suscitar

20.00 h Cloenda de la sessió

Per tal de formalitzar la inscripció i fer-vos arribar el link de la jornada envieu un email a j.etnobotanica.cat@gmail.com

Un estat de la qüestió i reptes de futur. “La història del cooperativisme a la Catalunya Central”, nova publicació digital del Museu del Ter

Cliqueu aquí per veure la publicació

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i el Museu del Ter de Manlleu han editat conjuntament ‘La història del cooperativisme a la Catalunya Central’. Es tracta d’una recerca dels historiadors osonencs Joan Torrents i Juncà i Gerard Vallejo i Bosch editada en format digital en la col·lecció de publicacions en línia del Museu del Ter.

Des de l’Ateneu Cooperatiu s’emmarca la publicació en un projecte de més llarg recorregut, «El fil de la cooperació», amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica del cooperativisme al territori. Alhora que es divulga i es fomenta aquesta forma d’organització del treball en el present, però en tant que hereva d’una llarga i fecunda tradició que es remunta al segle XIX.

De fet, el treball de Torrents i Vallejo és un complet i exhaustiu estat de la qüestió de la recerca històrica del cooperativisme a les sis comarques de la Catalunya Central, amb l’objectiu que sigui un punt de partida per a futures investigacions. De fet, els mateixos autors del treball apunten alguns reptes i possibles línies d’investigació futures.

‘La història del cooperativisme a la Catalunya Central’ és un compendi interpretatiu i sintètic dels treballs historiogràfics sobre el fenomen en aquest territori al llarg d’un ventall cronològic que va des de finals del segle XIX fins els anys vuitanta del segle XX. L’obra també inclou algunes il·lustracions de l’època on el cooperativisme va tenir més força en el territori, entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX.

L’estudi de Torrents i Vallejo té en compte diferents variables presents en el conjunt d’obres referenciades: la dualitat entre els àmbits rural i urbà existent en l’àrea analitzada, les diferents tipologies de cooperatives o els debats historiogràfics detectats al voltant de l’assumpte.

El treball es divideix en quatre grans apartats: un esbós general de l’evolució historiogràfica de l’estudi del cooperativisme a l’Estat espanyol i a Catalunya en particular; una síntesi de les principals controvèrsies i matisacions interpretatives sobre el moviment cooperatiu; una relació analítica de les obres compilades sobre el tema a la Catalunya Central, sistematitzada per comarques, i finalment, una proposta de futur per seguir indagant en la qüestió partint dels buits detectats i de la localització d’algunes fonts documentals potencials al llarg de l’elaboració del treball que ara s’ha editat.

La Catalunya Central, amb les conques del Ter i del Llobregat, va protagonitzar en el context de la Catalunya interior un singular procés d’industrialització. La cooperació hi va jugar un paper rellevant, ja que és l’estratègia que adopten les classes populars per a la millora de les seves condicions de vida. Aquest, de fet, és el fonament de les cooperatives que neixen arreu d’Europa durant el segle XIX i que segueix sent vigent al segle XXI.

«El fil de la cooperació», recuperar el passat com a element inspirador per al futur

El projecte «El fil de la cooperació», més enllà de la voluntat de recuperar la memòria històrica, pretén ser inspirador, donant a conèixer les veus dels cooperativistes que han precedit el moviment cooperatiu actual, donant valor a unes realitats que van donar respostes col·lectives a les necessitats de les persones en cada moment i en cada lloc.

Des de l’Ateneu es valora la importància de poder conèixer les dificultats dels propis projectes cooperatius i també en el context on es van desenvolupar, amb les seves facilitats i dificultats i, a la vegada, conèixer-ne les propostes innovadores que naixien en relació a l’educació, la cultura i el paper de la dona, entre altres. Amb una voluntat inspiradora per al present, però també per al futur, per seguir cercant respostes col·lectives a les necessitats de les persones, perquè si bé el context i les necessitats a resoldre són diferents en l’actualitat, els valors de base necessaris per fer-hi front són absolutament vigents.

Joan Torrents i Gerard Vallejo, els dos autors de l’estudi

Joan Torrents i Juncà és graduat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2019) i Màster en Història Contemporània a la UAB (2020). Actualment doctorand del programa en Història Comparada, Política i Social, també a la UAB. Les seves principals línies d’investigació són la història de la corrupció política, el clientelisme, el «bon govern» i la transparència, així com la cultura política contrarevolucionària, especialment el carlisme. També ha fet alguns treballs d’història local de la Vall del Ges.

Gerard Vallejo i Bosch és graduat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2019) i Màster en Història Contemporània a la UAB (2020). Actualment doctorand del programa en Història Comparada, Política i Social també a la UAB. Ha dut a terme línies d’investigació centrades en la primera meitat del segle XX, especialment en la dreta contrarevolucionària i, més concretament, el feixisme europeu i espanyol. També ha fet alguns treballs d’història local de Manlleu.

Es pot consultar el treball complet en aquest enllaç.

Cultura Viva 2021. IXBIS Jornada de Presentació de la Recerca Etnològica a la Catalunya Central 2021.

La jornada es farà el 13 de novembre al Museu del Ter de Manlleu i s’hi presentaran recerques etnològiques realitzades a la comarca d’Osona.

La jornada “La recerca etnològica a la Catalunya Central” forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país.

La jornada, organitzada pel Museu del Ter amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es farà el proper dissabte 13 de novembre a 2/4 de 10 del matí al Museu del Ter. Enguany es tracta de la IXbis edició, perquè estava prevista per a realitzar-se el passat 2020, però a causa de la situació sanitària es va haver de suspendre. Aquesta circumstància ha fet que per l’edició d’enguany del present 2021, es repeteixi el programa i finalment puguem escoltar les recerques proposades.

La jornada permet escoltar, aprendre i comprovar l’estat de la recerca etnològica a la Catalunya central. Per aquesta edició ens hem centrat en la comarca d’Osona i en total s’hi presentaran 8 comunicacions, corresponents a recerques de temàtiques diferents però amb l’etnologia com a element comú. Entre les comunicacions hi ha temàtiques tan diverses com: la història del teatre com a activitat de lleure quotidià, la musicologia, la religiositat popular, l’agricultura des d’una mirada social o la memòria popular a través de les fotografies.

La inscripció és gratuïta i es pot fer a través de l’agenda del museu o bé al telèfon 93 851 51 76 o info@museudelter

Data: Dissabte 13 de novembre de 2021 a les 9.30h

Lloc: Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Desvetllem la memòria de la colònia de Borgonyà a través de les seves fotografies.

La colònia tèxtil de Borgonyà és una de les colònies industrials més emblemàtiques de Catalunya. Va començar a funcionar a finals del segle XIX de la mà dels escocesos Coats, anys més tard i fruit de l’aliança amb la família Fabra de Barcelona van formar el grup Fabra i Coats. Tot i la finalització de la producció l’any 2000 la colònia encara manté una població de més de 400 persones culturals amb un intensa vida cultural.

El Museu del Ter és dipositari de diferents fons fotogràfics, entre els quals es troba el de la colònia de Borgonyà. Aquest fons va créixer i es va consolidar amb la publicació del llibre “La colònia Borgonyà desapareguda”, de l’historiador del Museu del Ter Jordi Grané l’any  2020.  Es composa bàsicament de l’arxiu fotogràfic de l’Associació de Veïns de Borgonyà i de donacions particulars així com de totes les imatges digitalitzades i documentades pel Museu del Ter des del 2009.

Actualment el fons compta amb prop de 3.000 fotografies però encara queden moltes imatges per digitalitzar i documentar que són testimoni dels 125 anys d’història de la colònia. Amb l’objectiu de continuar ampliant-lo, el Museu del Ter, l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló i l’Associació de Veïns  faran una nova edició del Taller de recuperació de la memòria històrica de la colònia de Borgonyà a través de fotografies. El taller es desenvolupa a través de la dinàmica habitual dels tallers de fotografia històrica, on els seus assistents són la clau. Les imatges que portin es digitalitzen, es documenten i serviran per ampliar el fons fotogràfic de la Colònia de Borgonyà.  Animem a totes aquelles persones que tinguin fotografies de la colònia a casa seva a portar-les al Casal de Borgonyà, els divendres a partir del 23 d’octubre i fins al 17 de desembre de 15.30h a 17h.

Activitat: Taller de recuperació de la memòria històrica de la colònia de Borgonyà a través de fotografies
Dia: els divendres 22 i 29 d’octubre // 5, 12, 19 i 26 de novembre // 10 i 17 de desembre
Hora: de 15.30h a 17h
Lloc: Casal de Borgonyà

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat