Autor: APSAT

IX Festa de l’oli de ginebre de Riba-roja (30 i 31 d’octubre)

APSATDeixa un comentari

Amb la mirada posada en les noves generacions, la participació popular i les aliances pel territori.

Amb la voluntat de preservar i divulgar el patrimoni dels forns d’oli de ginebre i, alhora, convertir-lo en un element viu de participació ciutadana.

Amb la fira d’artesans i oficis tradicionals, on professionals de la pedra, de la fusta, la forja, el torn, la ceràmica, la il·lustració, la filatura de cotó, … convertiran el carrer Casetes en un espai de trobada entre artesania, patrimoni i activitat ciutadana.

Volem fer de la Festa de l’Oli de Ginebre un punt de trobada amb altres iniciatives i projectes que treballen per la preservació del patrimoni natural i cultural, la sostenibilitat i el desenvolupament del territoriAl Centre d’Interpretació dels Forns d’Oli de Ginebre reviurem el procés tradicional de destil·lació en sec de l’oli de ginebre.

Arquitectura de la pedra seca: llegat, tècnica i futur (Jornada tècnica a Manresa dels professionals de la construcció)

APSATDeixa un comentari

El passat dijous 24 de setembre es va celebrar a Manresa una jornada tècnica adreçada als professionals de la construcció, organitzada pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de les comarques Centrals i la DO Pla de Bages. L’objectiu de la jornada era donar a conèixer la tècnica de la pedra seca com a un element actual a tenir en compte en els processos de construcció. Les diverses presentacions van posar molt èmfasi en l’ús de la pedra seca com a element constructiu sostenible i que connecta la tradició amb la modernitat i els nous llenguatges arquitectònics.

Durant la jornada es van posar sobre la taula la feina actual dels margers, diversos exemples de l’ús de la pedra seca en l’arquitectura moderna i el respecte en la restauració d’elements patrimonials. Finalment es va cloure amb una taula rodona on van poder debatre: arquitectes, margers, representants de l’administració i de les associacions GRETA, AADIPA i AASAP.

La importància de la jornada va quedar palesa amb el nombre d’inscripcions que van esgotar les cinquanta places disponibles. Esperem que més enllà del valor patrimonial de la pedra seca, la tècnica pugui ser cada vegada més coneguda i utilitzada pels professionals de la construcció.

Pedra seca i paisatge del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

APSATDeixa un comentari

L’Observatori del Paisatge i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa organitzen una jornada per donar a conèixer els paisatges de pedra seca.

La jornada pretén donar a conèixer el paisatge de pedra seca del Bosc de Tosca i l’inventari col·laboratiu Wikipedra, en el marc dels 15 anys del projecte.

El dissabte 17 d’octubre de 2026 se celebrarà la Jornada Pedra seca i paisatge al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Coneix el patrimoni del Bosc de Tosca amb la Wikipedra, en el marc dels 15 anys de l’inventari. S’iniciarà al local social de Bosc de Tosca, a les Preses i consistirà en una primera part on en Jordi Grau, tècnic de l’Observatori del Paisatge, explicarà el projecte Wikipedra i l’Emili Bassols, tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, explicarà el patrimoni natural i cultural del Bosc de Tosca. A continuació, es farà una sortida per descobrir la pedra seca amagada al bosc de Tosca dirigida per en Joan Montserrat, també tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En aquesta sortida s’aniran inventariant les construccions que es vagin trobant amb l’aplicació de la Wikipedra. El recorregut es farà per les zones més desconegudes, on aparentment només hi ha bosc però on s’hi pot trobar patrimoni de pedra seca perquè antigament havien estat conreus.

La jornada s’organitza entre l’Observatori del Paisatge i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa amb la col·laboració de l’Ajuntament de les Preses i forma part de la programació d’Olot Arquitectura 2026, cicle d’activitats coordinades per l’Ajuntament d’Olot.

Durant la primera part de la jornada hi haurà el servei de biblioteca mòbil amb publicacions especialitzades sobre els paisatges de pedra seca que normalment només estan disponibles als centres de documentació de l’Observatori i del Parc Natural. També es podrà visitar l’exposició Tot un Món de Pedra Seca impulsada per l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC) i que explica el patrimoni de pedra seca de la Garrotxa.

Les persones interessades es poden inscriure a través d’aquest formulari.

Què és la Wikipedra?

L’any 2011 es va crear la Wikipedra, un projecte col·laboratiu de catalogació de construccions de pedra seca impulsat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i el Grup Drac Verd de Sitges. Wikipedra permet introduir i consultar informació sobre les construccions de pedra seca de Catalunya i de part de l’estat francès a través del web o d’una aplicació per a mòbils. L’eina ha anat creixent en continguts, àmbit territorial i formats, i ha estat útil per generar coneixement, teixir relacions entre l’administració i les entitats i implicar a la societat en la posada en valor d’aquest patrimoni. Actualment hi ha més de 40.000 construccions inventariades gràcies a la col·laboració de més de 650 persones i entitats i a la tasca voluntària de 5 validadors. Les dades obtingudes ens permeten conèixer la gran diversitat de paisatges de pedra seca.

Tercera Trobada Cultural d’Artesans (Cervià de les Garrigues)

APSATDeixa un comentari

El 23 d’octubre a partir de tres quarts de 10 es farà la Tercera Trobada Cultural d’Artesans, organitzada per l’Associació PACAT (Professionals i Amics de la Construcció Artesanal Tradicional).

Es farà a l’Espai 1 d’Octubre, piscines municipals, de Cervià de les Garrigues.

Volem reivindicar les tradicions constructives i contribuir a la preservació, dignificació i transmissió dels oficis tradicionals vinculats a la construcció.

En aquesta edició, volem crear un espai de connexió directa entre professionals artesans, estudiants de Formació Professional i estudiants del Grau en Arquitectura Tècnica. Aquesta trobada pretén generar un espai de transferència de coneixement entre els diferents nivells de formació del sector de la construcció, fomentant la col·laboració entre futurs tècnics i futurs professionals dels oficis tradicionals.

Per qualsevol dubte o consulta podeu adreçar-vos al correu:

associaciopacat@gmail.com

7è Camp de Treball Internacional de Joventut a Subirats: «Més enllà de la vinya: el llegat de la pedra seca»

APSATDeixa un comentari

Vint-i-quatre joves provinents de nou països participen en el 7è Camp de Treball Internacional de Joventut a Subirats. Sota el títol «Més enllà de la vinya: el llegat de la pedra seca» els joves participaran, fins a l’1 d’agost, en tasques de restauració i manteniment de marges, barraques i camins de pedra seca del municipi.

Els participants provenen de Catalunya, Txèquia, Turquia, Ucraïna, Itàlia, Mèxic, Canadà, França i Sèrbia. En el cas dels joves ucraïnesos, formen part d’un programa adreçat a persones desplaçades per conflictes bèl·lics. Durant el camp de treball, un equip de monitors d’Ordal els ensenyarà les tècniques de restauració i conservació de la pedra seca, alhora que els acompanyarà en activitats per conèixer el territori, com ara visites al jaciment de la Batalla d’Ordal de 1813, al castell de Subirats, la Ruta de les Trinxeres i el Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona, com també a cellers. A més, s’han previst activitats lúdiques i culturals, entre les quals hi ha sortides a Barcelona i Vilafranca del Penedès, sessions castelleres i excursions amb bivac.

El 7è Camp de Treball Internacional de Joventut està organitzat amb la col·laboració de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Fundesplai i l’Ajuntament de Subirats. El Centre d’Estudis de Subirats (CESUB) assumeix la coordinació directa de les activitats de camp.

El fons documental de l’August Bernat, un pioner del treball de la pedra seca

APSATDeixa un comentari

August Bernat és una de les primeres persones que va començar a treballar en la documentació sobre la pedra seca a Catalunya.

Es va començar a interessar per les construccions de pedra seca a mitjans dels anys 80 en una excursió a Querol (Alt Camp). Fou l’inici d’una recerca exhaustiva que ha anat fent durant uns 30 anys. El seu primer treball fou una exposició a Bràfim (Alt Camp). Per cada barraca que trobava feia una extensa fitxa tècnica que va acabar dipositant al Departament de Cultura de la Generalitat. També va confeccionar rutes per facilitar-ne la seva visita: Bràfim, Santes Creus, Pla de Santa Maria i Pont d’Armentera.

El 1994 assisteix al Congrés Internacional per la Pedra Seca a Mallorca, on coneix a Josep Soler Bonet, de Manresa i decideixen organitzar unes trobades dels Països Catalans. La primera es va fer a Manresa l’octubre del 2002. La tercera la va organitzar el mateix August Bernat a Barcelona, al Centre Excursionista de Catalunya, al 2005. A hores d’ara, tot seguint el model d’aquestes primeres, ja s’han fet 13 edicions, la darrera a Andorra el novembre de 2025. La propera, la número 14, serà a Manresa per celebrar els 25 anys d’aquella primera.

L’any 1998 la Fundació Roger de Belfort amb seu a Santes Creus va publicar el seu llibre “Les barraques de pedra seca a la conca mitjana del Gaià”. Coincidint amb això, a la sala d’exposicions de Santes Creus s’hi va exhibir la seva exposició fotogràfica durant tot un any. S’ha fet a diverses poblacions.

L’any 2000, amb l’Agustí Esteve, president del Patronat de Sant Galderic, va iniciar la publicació de la revista “Pedra Seca”. Fins l’octubre de 2024 han estat 49 números, dos a l’any. També publicaven el “Fulls informatius” la resta de mesos. Fins el gener de 2025 foren 210 exemplars, on s’hi van publicar 144 rutes de pedra seca. Actualment, aquesta revista, amb un nou format, continua la seva publicació; al juny de 2026 ha sortit el número 52.

A l’acte que l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) va fer el 8 de juny de 2019, amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular, per celebrar que el 28 de novembre de 2018 la UNESCO havia declarat “l’Art de la pedra seca, coneixements i tècniques” com a Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat, l’August Bernat fou un dels homenatjats. Juntament amb l’Agustí Esteve foren els primers que varen rebre el Premi Pedra Seca que atorga l’APSAT; era l’any 2020.Tot el fons documental que ha anat recollint durant tots aquests anys ha estat acollit per l’Ajuntament de Masllorenç (Baix Penedès).

Llibre: Aprendre de l’arquitectura tradicional. Cap de Creus

APSATDeixa un comentari

Fitxa Tècnica del llibre

Títol: Cap de Creus. Aprendre de l’arquitectura tradicional.

Autores: Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga).

Edició: GRETA (Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica).

Col·lecció: Aprendre de l’arquitectura tradicional, núm. 2.

Desmuntant el mite del paisatge salvatge

El Cap de Creus no és, malgrat la creença popular, un paratge salvatge i indòmit. El segon volum de la col·lecció de l’associació GRETA revela que ens trobem davant d’un territori totalment construït i domesticat per l’enginy humà al llarg de més de mil anys. Allà on avui veiem «natura», antigament hi havia un esforç titànic per transformar l’esquerpa orografia en un espai habitable.

L’objectiu d’aquest llibre és documentar i analitzar els darrers vestigis d’aquesta arquitectura anònima abans que la degradació i l’oblit els facin desaparèixer del tot. Mitjançant la sensibilització del públic, l’obra vol servir de guia per a la salvaguarda d’un patrimoni que és testimoni de la resiliència humana. El llibre reivindica que en bona part aquest paisatge mantindrà la seva màgia si es recupera l’activitat que el va generar.

Perfil de les autores: Una mirada interdisciplinària

L’obra és fruit d’una col·laboració transversal entre Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga), amb el suport en les fases de recerca de les arquitectes Anna Teixidor i Adela Geli. Durant quatre anys d’intens treball de camp, les autores han visitat una quarantena de masos, sovint en estat de ruïna avançada. La metodologia ha estat rigorosa: des de l’anàlisi de sistemes constructius fins a la recollida de mostres de materials in situ, permetent comprendre com la geodiversitat ha dictat les regles de l’edificació.

L’arquitectura de la «pobresa» i l’enginy constructiu

La manca de recursos al massís (calç, argila i fusta de qualitat) va forçar solucions constructives d’una austeritat extrema:

La pissarra: És la «reina del Cap de Creus». La seva facilitat per laminar-se ha permès aixecar, junt amb altres tipus de roca presents en el territori, entre 7.000 i 27.000 km lineals de murs de pedra seca, una xifra que supera la longitud de la Gran Muralla Xinesa.

Enginy davant la misèria: Al veïnat de Molinàs (Colera) s’han documentat forns de pa fets amb trossos de teula, mostra inequívoca de l’escassetat absoluta de materials ceràmics.

El sistema hidràulic: En un territori on l’aigua es troba a gran profunditat i els recs romanen eixuts bona part de l’any, l’arquitectura de pedra seca es va convertir en una eina essencial per retenir la poca terra disponible, conduir i emmagatzemar l’aigua i minimitzar els efectes de les avingudes.

Anatomia del mas: l’estratègia per fer front a la tramuntana

L’anatomia del mas respon a una lògica de pura subsistència ramadera i defensa climàtica:

Proporció: L’edifici dedica 1/3 a l’habitatge i 2/3 al bestiar, situant els animals com l’eix de l’economia.

Aresta nord: Per «tallar» la força de la tramuntana, els masos s’orienten amb una aresta cega i mig enterrada cap al nord, eliminant aquí qualsevol obertura per tal de quedar resguardats.

Voltes i arcs: els baixos dels masos i els corrals, amb les seves voltes i arcs que evoquen el romànic, són sovint l’única part que sobreviu al pas del temps. Aquesta supervivència metafòrica ens recorda que la casa es construïa pensant sobretot en el bestiar.

Escala exterior: Per maximitzar els escassos 100 m² de planta, l’accés al pis superior es feia sempre per una escala externa.

Reflexions de futur: El repte de la gestió territorial

El llibre clou amb les visions de futur dels autors dels epílegs. Pau López i Teresa Madrid (Mas de la Senyora) aporten el seu testimoni de resiliència agroramadera, la viticultora Anna Espelt (Mas Marés) defineix i defensa la gestió en mosaic com a model per prevenir incendis i habitar el territori. Les autores llancen un repte a l’administració del Parc Natural: «Quina ha de ser la gestió del parc més enllà del turisme i el propòsit mediambientalista?».

Cicle de presentacions i passejades

Per descobrir aquest llegat in situ, s’ha programat un calendari d’activitats:

17 de juliol (19 h, l’Escala): Presentació al Museu de l’Anxova i de la Sal.

29 d’agost (18.30 h, Selva de Mar): Presentació i itinerari pel municipi.

3 d’octubre (16 h, Cadaqués): Presentació i art sonor de Cap de Creus a la Sala Maifrèn.

4 d’octubre (9.30 h, Cadaqués): Itinerari guiat al Mas Rabassers de Dalt.

Obrim la possibilitat de concertar entrevistes i passejades fins algunes de les masies amb les autores del llibre

Aquest projecte ha estat possible gràcies a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat (2024) i el suport de la Diputació de Girona. L’associació GRETA organitzarà pròximament passejades comentades per descobrir aquest patrimoni sobre el terreny.

Fotos: Olga Muñoz

Telèfons de contacte:

Olga Muñoz  678 47 33 21 (coautora)

Martí Ferrer 623 21 36 68 (GRETA)

greta@projectegreta.com

Revista «Pedra seca» (núm. 52 / juny 2026)

APSATDeixa un comentari

La revista «Pedra seca» ja ha publicat el seu número 52, una nova edició dedicada a la divulgació del patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya així com del teixit d’entitats i voluntaris que treballen per preservar-la i posar-la en valor.

Aquest exemplar, que compta amb 104 pàgines en color, dedica el seu dossier central al massís del Garraf, analitzant la història i tipologies de la pedra seca en aquest territori, detallant les iniciatives de conservació impulsades pel seu extens teixit associatiu, el projecte europeu Stonewallsforlife i diverses experiències de restauració i de promoció institucional d’aquest patrimoni. La revista també s’endinsa en la relació entre l’art contemporani i la pedra seca a través d’un reportatge sobre l’obra de l’artista Jordi Fulla, commemora els quinze anys de la Wikipedra i s’apropa a la tasca de tres entitats que treballen per la recuperació i posada en valor de la pedra seca: Gaudim Cervelló, l’Associació per la Difusió de la Història de Santa Oliva i el Gremi dels Margers de Catalunya.

El número es completa amb propostes per descobrir paisatges de pedra seca, articles sobre patrimoni protegit i restauració o una anàlisi de les possibilitats de les barraques com a allotjament turístic singular, entre d’altres.

El número 52 ja es pot adquirir mitjançant subscripció anual, d’un cost de 25 euros anuals, a través de la web www.revistapedraseca.cat i també està disponible online a través de l’iQuiosc.

posts Q

Pedra seca entre bastidors: quan el patrimoni és l’escenari

APSATDeixa un comentari

Hi ha col·laboracions que neixen de la lògica més natural, gairebé inevitable. Quan “La Calaixera Teatre i l’Associació Gaudim Cervelló” van descobrir que compartien no sols veïnatge i alguns dels seus membres, sinó també un profund respecte pel patrimoni rural, la llavor d’un projecte comú estava a punt per a germinar. El resultat ha estat una experiència tan singular com emocionant: portar el teatre al bosc, amb la pedra seca com a fil conductor i com a protagonista silenciosa.

L’obra triada no podia ser més apropiada. “Sota la discreta quietud”, de l’escriptora Eva Moreno Bosc, és un text que neix i respira entorn d’una barraca de pedra en sec del poble de Torrebesses. El seu guió, impregnat de l’esperit d’aquestes construccions centenàries, hauria perdut una part del seu component essencial entre les parets d’un teatre convencional. Representar-la a l’aire lliure, en un entorn forestal on la pedra i el silenci són companys naturals, no va ser només una decisió estètica: va ser una necessitat dramàtica. El bosc no va actuar com a teló de fons, sinó com a part viva de l’escenari i la història.

Per a fer possible aquest somni, “Gaudim Cervelló” es va arremangar. Durant diverses setmanes, els membres de l’associació vam treballar per a condicionar l’espai: desbrossament, retirada d’arbres caiguts i, sobretot, l’obertura d’un camí d’accés per al públic. I aquí surt un dels moments més significatius del projecte: per a salvar els desnivells del terreny, construïm diverses escales de pedra en sec. La mateixa tècnica que fa anys que estudiem, catalogant i posant en valor va ser l’eina amb la qual preparem el camí perquè uns altres poguessin descobrir-la. Poques vegades el mitjà i el missatge han estat tan inseparables.

La dilatada trajectòria de “La Calaixera Teatre”, la impressionant qualitat de les seves actrius i actors sota la direcció de Salvador Duran Galvany van contribuir a esgotar les entrades, però el veritable èxit va ser d’una altra mena. Durant aquests dies, la pedra seca va tornar a estar en boca de tots: en les converses abans de la funció, en les mirades que recorrien les escales recentment construïdes, en el silenci còmplice del públic davant la barraca. Per uns instants, recuperem alguna cosa que el temps ha anat esborrant: la comprensió del que significava aquesta construcció en la vida quotidiana de la pagesia, la seva presència imprescindible, la seva lògica austera i sàvia. Creiem que va ser la primera vegada que es va realitzar una experiència d’aquestes característiques, i això, inevitablement, ens convida a pensar que no hauria de ser l’última.

La barraca està referenciada a Wikipedra amb el número 16365. Ha estat reconstruïda amb anterioritat per la nostra entitat.