7è Camp de Treball Internacional de Joventut a Subirats: «Més enllà de la vinya: el llegat de la pedra seca»

Vint-i-quatre joves provinents de nou països participen en el 7è Camp de Treball Internacional de Joventut a Subirats. Sota el títol «Més enllà de la vinya: el llegat de la pedra seca» els joves participaran, fins a l’1 d’agost, en tasques de restauració i manteniment de marges, barraques i camins de pedra seca del municipi.

Els participants provenen de Catalunya, Txèquia, Turquia, Ucraïna, Itàlia, Mèxic, Canadà, França i Sèrbia. En el cas dels joves ucraïnesos, formen part d’un programa adreçat a persones desplaçades per conflictes bèl·lics. Durant el camp de treball, un equip de monitors d’Ordal els ensenyarà les tècniques de restauració i conservació de la pedra seca, alhora que els acompanyarà en activitats per conèixer el territori, com ara visites al jaciment de la Batalla d’Ordal de 1813, al castell de Subirats, la Ruta de les Trinxeres i el Centre d’Interpretació de l’Última Defensa de Barcelona, com també a cellers. A més, s’han previst activitats lúdiques i culturals, entre les quals hi ha sortides a Barcelona i Vilafranca del Penedès, sessions castelleres i excursions amb bivac.

El 7è Camp de Treball Internacional de Joventut està organitzat amb la col·laboració de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Fundesplai i l’Ajuntament de Subirats. El Centre d’Estudis de Subirats (CESUB) assumeix la coordinació directa de les activitats de camp.

El fons documental de l’August Bernat, un pioner del treball de la pedra seca

August Bernat és una de les primeres persones que va començar a treballar en la documentació sobre la pedra seca a Catalunya.

Es va començar a interessar per les construccions de pedra seca a mitjans dels anys 80 en una excursió a Querol (Alt Camp). Fou l’inici d’una recerca exhaustiva que ha anat fent durant uns 30 anys. El seu primer treball fou una exposició a Bràfim (Alt Camp). Per cada barraca que trobava feia una extensa fitxa tècnica que va acabar dipositant al Departament de Cultura de la Generalitat. També va confeccionar rutes per facilitar-ne la seva visita: Bràfim, Santes Creus, Pla de Santa Maria i Pont d’Armentera.

El 1994 assisteix al Congrés Internacional per la Pedra Seca a Mallorca, on coneix a Josep Soler Bonet, de Manresa i decideixen organitzar unes trobades dels Països Catalans. La primera es va fer a Manresa l’octubre del 2002. La tercera la va organitzar el mateix August Bernat a Barcelona, al Centre Excursionista de Catalunya, al 2005. A hores d’ara, tot seguint el model d’aquestes primeres, ja s’han fet 13 edicions, la darrera a Andorra el novembre de 2025. La propera, la número 14, serà a Manresa per celebrar els 25 anys d’aquella primera.

L’any 1998 la Fundació Roger de Belfort amb seu a Santes Creus va publicar el seu llibre “Les barraques de pedra seca a la conca mitjana del Gaià”. Coincidint amb això, a la sala d’exposicions de Santes Creus s’hi va exhibir la seva exposició fotogràfica durant tot un any. S’ha fet a diverses poblacions.

L’any 2000, amb l’Agustí Esteve, president del Patronat de Sant Galderic, va iniciar la publicació de la revista “Pedra Seca”. Fins l’octubre de 2024 han estat 49 números, dos a l’any. També publicaven el “Fulls informatius” la resta de mesos. Fins el gener de 2025 foren 210 exemplars, on s’hi van publicar 144 rutes de pedra seca. Actualment, aquesta revista, amb un nou format, continua la seva publicació; al juny de 2026 ha sortit el número 52.

A l’acte que l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) va fer el 8 de juny de 2019, amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular, per celebrar que el 28 de novembre de 2018 la UNESCO havia declarat “l’Art de la pedra seca, coneixements i tècniques” com a Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat, l’August Bernat fou un dels homenatjats. Juntament amb l’Agustí Esteve foren els primers que varen rebre el Premi Pedra Seca que atorga l’APSAT; era l’any 2020.Tot el fons documental que ha anat recollint durant tots aquests anys ha estat acollit per l’Ajuntament de Masllorenç (Baix Penedès).

Llibre: Aprendre de l’arquitectura tradicional. Cap de Creus

Fitxa Tècnica del llibre

Títol: Cap de Creus. Aprendre de l’arquitectura tradicional.

Autores: Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga).

Edició: GRETA (Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica).

Col·lecció: Aprendre de l’arquitectura tradicional, núm. 2.

Desmuntant el mite del paisatge salvatge

El Cap de Creus no és, malgrat la creença popular, un paratge salvatge i indòmit. El segon volum de la col·lecció de l’associació GRETA revela que ens trobem davant d’un territori totalment construït i domesticat per l’enginy humà al llarg de més de mil anys. Allà on avui veiem «natura», antigament hi havia un esforç titànic per transformar l’esquerpa orografia en un espai habitable.

L’objectiu d’aquest llibre és documentar i analitzar els darrers vestigis d’aquesta arquitectura anònima abans que la degradació i l’oblit els facin desaparèixer del tot. Mitjançant la sensibilització del públic, l’obra vol servir de guia per a la salvaguarda d’un patrimoni que és testimoni de la resiliència humana. El llibre reivindica que en bona part aquest paisatge mantindrà la seva màgia si es recupera l’activitat que el va generar.

Perfil de les autores: Una mirada interdisciplinària

L’obra és fruit d’una col·laboració transversal entre Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga), amb el suport en les fases de recerca de les arquitectes Anna Teixidor i Adela Geli. Durant quatre anys d’intens treball de camp, les autores han visitat una quarantena de masos, sovint en estat de ruïna avançada. La metodologia ha estat rigorosa: des de l’anàlisi de sistemes constructius fins a la recollida de mostres de materials in situ, permetent comprendre com la geodiversitat ha dictat les regles de l’edificació.

L’arquitectura de la «pobresa» i l’enginy constructiu

La manca de recursos al massís (calç, argila i fusta de qualitat) va forçar solucions constructives d’una austeritat extrema:

La pissarra: És la «reina del Cap de Creus». La seva facilitat per laminar-se ha permès aixecar, junt amb altres tipus de roca presents en el territori, entre 7.000 i 27.000 km lineals de murs de pedra seca, una xifra que supera la longitud de la Gran Muralla Xinesa.

Enginy davant la misèria: Al veïnat de Molinàs (Colera) s’han documentat forns de pa fets amb trossos de teula, mostra inequívoca de l’escassetat absoluta de materials ceràmics.

El sistema hidràulic: En un territori on l’aigua es troba a gran profunditat i els recs romanen eixuts bona part de l’any, l’arquitectura de pedra seca es va convertir en una eina essencial per retenir la poca terra disponible, conduir i emmagatzemar l’aigua i minimitzar els efectes de les avingudes.

Anatomia del mas: l’estratègia per fer front a la tramuntana

L’anatomia del mas respon a una lògica de pura subsistència ramadera i defensa climàtica:

Proporció: L’edifici dedica 1/3 a l’habitatge i 2/3 al bestiar, situant els animals com l’eix de l’economia.

Aresta nord: Per «tallar» la força de la tramuntana, els masos s’orienten amb una aresta cega i mig enterrada cap al nord, eliminant aquí qualsevol obertura per tal de quedar resguardats.

Voltes i arcs: els baixos dels masos i els corrals, amb les seves voltes i arcs que evoquen el romànic, són sovint l’única part que sobreviu al pas del temps. Aquesta supervivència metafòrica ens recorda que la casa es construïa pensant sobretot en el bestiar.

Escala exterior: Per maximitzar els escassos 100 m² de planta, l’accés al pis superior es feia sempre per una escala externa.

Reflexions de futur: El repte de la gestió territorial

El llibre clou amb les visions de futur dels autors dels epílegs. Pau López i Teresa Madrid (Mas de la Senyora) aporten el seu testimoni de resiliència agroramadera, la viticultora Anna Espelt (Mas Marés) defineix i defensa la gestió en mosaic com a model per prevenir incendis i habitar el territori. Les autores llancen un repte a l’administració del Parc Natural: «Quina ha de ser la gestió del parc més enllà del turisme i el propòsit mediambientalista?».

Cicle de presentacions i passejades

Per descobrir aquest llegat in situ, s’ha programat un calendari d’activitats:

17 de juliol (19 h, l’Escala): Presentació al Museu de l’Anxova i de la Sal.

29 d’agost (18.30 h, Selva de Mar): Presentació i itinerari pel municipi.

3 d’octubre (16 h, Cadaqués): Presentació i art sonor de Cap de Creus a la Sala Maifrèn.

4 d’octubre (9.30 h, Cadaqués): Itinerari guiat al Mas Rabassers de Dalt.

Obrim la possibilitat de concertar entrevistes i passejades fins algunes de les masies amb les autores del llibre

Aquest projecte ha estat possible gràcies a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat (2024) i el suport de la Diputació de Girona. L’associació GRETA organitzarà pròximament passejades comentades per descobrir aquest patrimoni sobre el terreny.

Fotos: Olga Muñoz

Telèfons de contacte:

Olga Muñoz  678 47 33 21 (coautora)

Martí Ferrer 623 21 36 68 (GRETA)

greta@projectegreta.com

Revista «Pedra seca» (núm. 52 / juny 2026)

La revista «Pedra seca» ja ha publicat el seu número 52, una nova edició dedicada a la divulgació del patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya així com del teixit d’entitats i voluntaris que treballen per preservar-la i posar-la en valor.

Aquest exemplar, que compta amb 104 pàgines en color, dedica el seu dossier central al massís del Garraf, analitzant la història i tipologies de la pedra seca en aquest territori, detallant les iniciatives de conservació impulsades pel seu extens teixit associatiu, el projecte europeu Stonewallsforlife i diverses experiències de restauració i de promoció institucional d’aquest patrimoni. La revista també s’endinsa en la relació entre l’art contemporani i la pedra seca a través d’un reportatge sobre l’obra de l’artista Jordi Fulla, commemora els quinze anys de la Wikipedra i s’apropa a la tasca de tres entitats que treballen per la recuperació i posada en valor de la pedra seca: Gaudim Cervelló, l’Associació per la Difusió de la Història de Santa Oliva i el Gremi dels Margers de Catalunya.

El número es completa amb propostes per descobrir paisatges de pedra seca, articles sobre patrimoni protegit i restauració o una anàlisi de les possibilitats de les barraques com a allotjament turístic singular, entre d’altres.

El número 52 ja es pot adquirir mitjançant subscripció anual, d’un cost de 25 euros anuals, a través de la web www.revistapedraseca.cat i també està disponible online a través de l’iQuiosc.

posts Q

Pedra seca entre bastidors: quan el patrimoni és l’escenari

Hi ha col·laboracions que neixen de la lògica més natural, gairebé inevitable. Quan “La Calaixera Teatre i l’Associació Gaudim Cervelló” van descobrir que compartien no sols veïnatge i alguns dels seus membres, sinó també un profund respecte pel patrimoni rural, la llavor d’un projecte comú estava a punt per a germinar. El resultat ha estat una experiència tan singular com emocionant: portar el teatre al bosc, amb la pedra seca com a fil conductor i com a protagonista silenciosa.

L’obra triada no podia ser més apropiada. “Sota la discreta quietud”, de l’escriptora Eva Moreno Bosc, és un text que neix i respira entorn d’una barraca de pedra en sec del poble de Torrebesses. El seu guió, impregnat de l’esperit d’aquestes construccions centenàries, hauria perdut una part del seu component essencial entre les parets d’un teatre convencional. Representar-la a l’aire lliure, en un entorn forestal on la pedra i el silenci són companys naturals, no va ser només una decisió estètica: va ser una necessitat dramàtica. El bosc no va actuar com a teló de fons, sinó com a part viva de l’escenari i la història.

Per a fer possible aquest somni, “Gaudim Cervelló” es va arremangar. Durant diverses setmanes, els membres de l’associació vam treballar per a condicionar l’espai: desbrossament, retirada d’arbres caiguts i, sobretot, l’obertura d’un camí d’accés per al públic. I aquí surt un dels moments més significatius del projecte: per a salvar els desnivells del terreny, construïm diverses escales de pedra en sec. La mateixa tècnica que fa anys que estudiem, catalogant i posant en valor va ser l’eina amb la qual preparem el camí perquè uns altres poguessin descobrir-la. Poques vegades el mitjà i el missatge han estat tan inseparables.

La dilatada trajectòria de “La Calaixera Teatre”, la impressionant qualitat de les seves actrius i actors sota la direcció de Salvador Duran Galvany van contribuir a esgotar les entrades, però el veritable èxit va ser d’una altra mena. Durant aquests dies, la pedra seca va tornar a estar en boca de tots: en les converses abans de la funció, en les mirades que recorrien les escales recentment construïdes, en el silenci còmplice del públic davant la barraca. Per uns instants, recuperem alguna cosa que el temps ha anat esborrant: la comprensió del que significava aquesta construcció en la vida quotidiana de la pagesia, la seva presència imprescindible, la seva lògica austera i sàvia. Creiem que va ser la primera vegada que es va realitzar una experiència d’aquestes característiques, i això, inevitablement, ens convida a pensar que no hauria de ser l’última.

La barraca està referenciada a Wikipedra amb el número 16365. Ha estat reconstruïda amb anterioritat per la nostra entitat.

Seminari PETRA: Sostenibilitat i biodiversitat. Eina (Alta Cerdanya)

PETRA amb col·laboració d’“Orígens escola taller de bioconstrucció” organitzem un seminari (no taller constructiu) que tindrà una tarda de xerrades i un matí de treball de camp per la reserva de la vall d’Eina (Alta Cerdanya).

El tema a tractar i treballar és la sostenibilitat de la pedra com a material constructiu, i la importància de la pedra seca com element afavoridor de la biodiversitat. 

És gratuït i amb un màxim per a 25 places. 

El projecte PETRA s’emmarca en la Prioritat 5 del Programa POCTEFA  que busca impulsar el territori transfronterer com a destinació turística sostenible, desenvolupant la cultura i el patrimoni comú. En aquest context, PETRA persegueix:

– Reforçar la identificació de la població del Pirineu amb el patrimoni de pedra seca.

– Incrementar-ne la visibilitat, sostenibilitat i aprofitament turístic-cultural.

– Assegurar la transmissió d’aquest coneixement a futures generacions.

– Fomentar la cooperació transfronterera per a la conservació i gestió del patrimoni.

Deu anys de la declaració de cinc barraques de Mont-roig del Camp com a «Bé cultural d’interès nacional» (BCIN)

El 21 d’abril de 2016 va sortir publicat al DOGC que 5 barraques de pedra seca de Mont-roig havien estat declarades “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN) en la categoria de zona d’interès etnològic. Foren les primeres així catalogades de Catalunya.

El 2013 i 2014 el “Grup Barracaire de Mont-roig” va preparar un detallat informe que fou acceptat per la Generalitat. El 21 de novembre de 2014 el DOGC publicava que s’incoava l’expedient. Eren les barraques: Miquel Terna (codi Wikipedra: 2282), Comuns del Pellicer (codi Wikipedra: 2255), Jaume de la Cota (codi Wikipedra: 2248), Espiral (codi Wikipedra: 2251) i dels Lliris (codi Wikipedra: 2279).

Barraca dels Lliris
Barraca de l’Espiral
Barraca del Jaume de la Cota
Barraca del Miquel Tena
Barraca dels Comuns del Pellicer

Posteriorment, també varen rebre aquesta distinció (BCIN):  les tines de les valls del Montcau, al Bages (2018), les construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses (2022) i deu forns d’oli de ginebre de Riba-roja, a la Ribera d’Ebre (2025).

Curs de pedra seca: empedrats

Àreu (Pallars Sobirà)
Del 18 al 22 de maig

La pedra seca és una de les tècniques constructives més ancestrals i que podem trobar de diverses formes a molts llocs del món. En el nostre entorn mediterrani i en especial en algunes zones on la pedra ha estat abundant hi ha moltes construccions que han modelat el paisatge i han estat claus per desenvolupar l’activitat econòmica.


Alhora que és una tècnica ancestral també és una tècnica que recull uns valors molt adequats a les necessitats actuals d’una construcció més sostenible i ecològica.

La construcció amb pedra seca es basa en uns principis i unes tècniques senzilles, però que cal seguir amb cura i habilitat per tal que les construccions perdurin.

Programa

Curs teòric i pràctic de la construcció en pedra seca

Pràctica:

Reconeixement i classificació de pedres segons forma i funció

Ús de les eines bàsiques de marger/a

Preparació, disseny i anivellament del terra per empedrar

Col·locació de pedra amb els seus ancoratges, canalitzacions i elements característics

Acabats dels empedrats

Teoria:

Conèixer les normes bàsiques i els principis de la tècnica de la pedra seca.

Tipologia de pedres segons forma i funció, i la seva denominació

Eines bàsiques i organització del treball.

Estructura i elements principals dels empedrats. Vocabulari.

Principis bàsics de les canalitzacions d’aigua

Horaris:

Dilluns: 12 h a 14 h i de 16 h a 19 h

Dimarts a dijous: 9 h a 14 h i de 16 h a 19 h

Divendres: 9 h a 14 h

Lloc:

Àreu (Pallars Sobirà)

Professorat:

Albert Gavaldà Palacin (Pareter i fundador del projecte Relleu i Entorn)

Preu i condicions:

Gratuït. Inclou dinar del migdia.

A la inscripció de les persones admeses es demanarà una fiança de 100 €, que serà retornada a la finalització del curs.

L’organització s’allotjarà al càmping Pica d’Estats (Àreu). L’organització s’ofereix a coordinar l’allotjament al càmping dels alumnes que requereixin aquest servei. Igualment, muntarà una zona de cuina per facilitar el tema dels àpats si és interessant per als participants que pernoctin.  

La pràctica es durà a terme en un sender de muntanya proper al poble, però al qual cal accedir a peu per camí de muntanya (fàcil però amb fort pendent).

Aquesta activitat s’emmarca en el projecte Petra, cofinançat al 65% per la Unió Europea a través del Programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027)


Criteris de selecció:

Atès es tracta d’un curs gratuït, orientat a persones amb interès professional, l’organització prioritzarà les sol·licituds segons els criteris següents:

Proximitat geogràfica

Gènere

Experiència prèvia

Relació professional amb la pedra seca

Aquest formulari estarà obert fins al 19 d’abril. L’organització es posarà en contacte amb les persones seleccionades a partir de la setmana del 27 d’abril.

Participants: 15 alumnes.


Material de l’alumne:


Cal portar roba de treball còmoda i, especialment, calçat que protegeixi bé els peus. És aconsellable portar guants. Les eines necessàries i altres elements de protecció (com ulleres) seran proporcionats per Escola Orígens.

Contacte: Xavier Ventura

Telèfon: 633 492 979 / correu electrònic: xavierventura@escolaorigens.com

Inscripcions a través d’aquest formulari

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Antic Celler del Sindicat de Vinyaters
Carrer de la Creu, 28 Solivella
Exposició de 4 al 12 d’abril

Del dissabte 4 al diumenge 12 d’abril de 2026 es farà a l’Antic Celler del Sindicat de Vinaters l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 93 vegades a Catalunya.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Riner (Solsonès), la Pobla de Montornés (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Avinyó (Bagés), Vacarisses (Vallès Occidental), la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre), Valls (Alt Camp), Creixell (Tarragonès) i la Bisbal del Penedès (Alt Penedès).  

Per ara, des del novembre de 2019, són 93 indrets.

Per les 89 primeres poblacions han passat 49.397 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 543 per població.