Fitxa Tècnica del llibre
Títol: Cap de Creus. Aprendre de l’arquitectura tradicional.
Autores: Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga).
Edició: GRETA (Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica).
Col·lecció: Aprendre de l’arquitectura tradicional, núm. 2.
Desmuntant el mite del paisatge salvatge
El Cap de Creus no és, malgrat la creença popular, un paratge salvatge i indòmit. El segon volum de la col·lecció de l’associació GRETA revela que ens trobem davant d’un territori totalment construït i domesticat per l’enginy humà al llarg de més de mil anys. Allà on avui veiem «natura», antigament hi havia un esforç titànic per transformar l’esquerpa orografia en un espai habitable.
L’objectiu d’aquest llibre és documentar i analitzar els darrers vestigis d’aquesta arquitectura anònima abans que la degradació i l’oblit els facin desaparèixer del tot. Mitjançant la sensibilització del públic, l’obra vol servir de guia per a la salvaguarda d’un patrimoni que és testimoni de la resiliència humana. El llibre reivindica que en bona part aquest paisatge mantindrà la seva màgia si es recupera l’activitat que el va generar.
Perfil de les autores: Una mirada interdisciplinària
L’obra és fruit d’una col·laboració transversal entre Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga), amb el suport en les fases de recerca de les arquitectes Anna Teixidor i Adela Geli. Durant quatre anys d’intens treball de camp, les autores han visitat una quarantena de masos, sovint en estat de ruïna avançada. La metodologia ha estat rigorosa: des de l’anàlisi de sistemes constructius fins a la recollida de mostres de materials in situ, permetent comprendre com la geodiversitat ha dictat les regles de l’edificació.
L’arquitectura de la «pobresa» i l’enginy constructiu
La manca de recursos al massís (calç, argila i fusta de qualitat) va forçar solucions constructives d’una austeritat extrema:
La pissarra: És la «reina del Cap de Creus». La seva facilitat per laminar-se ha permès aixecar, junt amb altres tipus de roca presents en el territori, entre 7.000 i 27.000 km lineals de murs de pedra seca, una xifra que supera la longitud de la Gran Muralla Xinesa.
Enginy davant la misèria: Al veïnat de Molinàs (Colera) s’han documentat forns de pa fets amb trossos de teula, mostra inequívoca de l’escassetat absoluta de materials ceràmics.
El sistema hidràulic: En un territori on l’aigua es troba a gran profunditat i els recs romanen eixuts bona part de l’any, l’arquitectura de pedra seca es va convertir en una eina essencial per retenir la poca terra disponible, conduir i emmagatzemar l’aigua i minimitzar els efectes de les avingudes.
Anatomia del mas: l’estratègia per fer front a la tramuntana
L’anatomia del mas respon a una lògica de pura subsistència ramadera i defensa climàtica:
Proporció: L’edifici dedica 1/3 a l’habitatge i 2/3 al bestiar, situant els animals com l’eix de l’economia.
Aresta nord: Per «tallar» la força de la tramuntana, els masos s’orienten amb una aresta cega i mig enterrada cap al nord, eliminant aquí qualsevol obertura per tal de quedar resguardats.
Voltes i arcs: els baixos dels masos i els corrals, amb les seves voltes i arcs que evoquen el romànic, són sovint l’única part que sobreviu al pas del temps. Aquesta supervivència metafòrica ens recorda que la casa es construïa pensant sobretot en el bestiar.
Escala exterior: Per maximitzar els escassos 100 m² de planta, l’accés al pis superior es feia sempre per una escala externa.
Reflexions de futur: El repte de la gestió territorial
El llibre clou amb les visions de futur dels autors dels epílegs. Pau López i Teresa Madrid (Mas de la Senyora) aporten el seu testimoni de resiliència agroramadera, la viticultora Anna Espelt (Mas Marés) defineix i defensa la gestió en mosaic com a model per prevenir incendis i habitar el territori. Les autores llancen un repte a l’administració del Parc Natural: «Quina ha de ser la gestió del parc més enllà del turisme i el propòsit mediambientalista?».
Cicle de presentacions i passejades
Per descobrir aquest llegat in situ, s’ha programat un calendari d’activitats:
17 de juliol (19 h, l’Escala): Presentació al Museu de l’Anxova i de la Sal.
29 d’agost (18.30 h, Selva de Mar): Presentació i itinerari pel municipi.
3 d’octubre (16 h, Cadaqués): Presentació i art sonor de Cap de Creus a la Sala Maifrèn.
4 d’octubre (9.30 h, Cadaqués): Itinerari guiat al Mas Rabassers de Dalt.
Obrim la possibilitat de concertar entrevistes i passejades fins algunes de les masies amb les autores del llibre
Aquest projecte ha estat possible gràcies a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat (2024) i el suport de la Diputació de Girona. L’associació GRETA organitzarà pròximament passejades comentades per descobrir aquest patrimoni sobre el terreny.
Fotos: Olga Muñoz
Telèfons de contacte:
Olga Muñoz 678 47 33 21 (coautora)
Martí Ferrer 623 21 36 68 (GRETA)
greta@projectegreta.com
