Categoria: Taller didàctic i lúdic

Presentació de les millores comunicatives del Centre d’interpretació de les Barraques del Delta de l’Ebre (CIBDE).

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

En el marc de les segones Jornades Culturals es presenta la darrera fase del Centre d’Interpretació de les Barraques del Deltadel Delta de l’Ebre (CIBDE), creat el 2005: les millores comunicatives realitzades dins el programa Parcs i Museus que impulsa la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, de la qual el Museu de les Terres de l’Ebre en forma part.

El CIBDE és un equipament que permet conèixer aquesta antiga arquitectura de coberta vegetal, datada al Delta des del segle XIV, i les formes de vida populars que, des de llavors, s’hi han desenvolupat al seu entorn, un patrimoni català en nombrosos aspectes molt singular.  

Es presentaran les millores realitzades a la seva museografia i materials de difusió: la traducció de tots els textos en català de l’exposició permanent a tres nous idiomes (castellà, anglès i francès), el plafó explicatiu sobre els forns moruns del Delta, ubicat al costat del forn del CIBDE, construït a la vora de la barraca del Centre; la distribució de codis QR arreu dels elements del centre, que permet fer la seva visita guiada; l’edició de nous fulletons informatius, en quatre idiomes, i la creació d’una nova pàgina dedicada al CIBDE al web de Turisme de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja:

Per al públic infantil, es realitzarà el Taller didàctic i lúdic “L’Ebre, terra de barraques”, a càrrec dels Serveis Educatius i Turístics del Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, Museu de les Terres de l’Ebre i Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Data: diumenge 21 de juny de 2026.

Horari: des de les 11h fins a les 13h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre tel. 977 702 954 i https://www.santjaumeturisme.cat/centre-dinterpretacio-de-les-barraques-del-delta-de-lebre/

Ball de Cinquagesma al Lluçanès

museudelterDeixa un comentari

El dilluns de la segona Pasqua, als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, s’interpreta una versió de la cançó, “El bon caçador”, una de les peces més conegudes del repertori català arreu del territori. Aquesta cançó acompanya el Ball de Cinquagesma, que tal com el seu nom indica, es fa cinquanta dies després de Pasqua Florida, l’anomenada Pasqua Granada, una diada que a altres llocs és coneguda amb el nom de Quinquagèsima, Cinquagèsima o Cincogesma, i en la que és habitual que se celebrin aplecs a nombrosos santuaris i ermites.

Les dades que coneixem de la celebració van estar recollides pel folklorista de Santa
Maria de Merlès Josep M. Vilarmau, qui les va passar a Joan Amades per tal que les
publiqués en el Costumari Català. Segons Vilarmau la cançó i el ball havien estat vius
fins a finals del s. XIX i explicava que la gent que assistia a la trobada collia herbes
aromàtiques per deixar-les al peu de la Pedra Dreta, un monòlit prismàtic de base
quadrada, de 2’12 metres d’alçada, i acabat en una petita piràmide, que es troba en l’antic encreuament de dos camins, el camí ral de Sallent a Castellar de n’Hug i una variant del que anava de Berga a Vic.


La cançó, juntament amb el ball, es van recuperar l’any 1988 a iniciativa del Grup Germanor de Prats de Lluçanès, comptant amb la col·laboració del CEIP Lluçanès i amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona, que en va proposar la coreografia partint de les dades de Vilarmau. Una de les persones que va contribuir al seu restabliment va ser la barcelonina Montserrat Garrich, que va deixar-nos el passat 23 d’abril. Per a ella tindrem un record especial en aquesta jornada.


Actualment, per a dur a terme aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer un únic cercle. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. Hi ha un grup de músics espontanis que es troben allà i interpreten conjuntament el ball i un grup de cantadors sorgits entre el públic. A l’entorn de la Pedra Dreta s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.

Data: dilluns 25 de maig a 2/4 de 6 de la tarda

Lloc: la Pedra Dreta. Als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà.

Trementinaires i herbes remeieres a la Ribera d’Ebre

Centre d'Estudis de la Ribera d'EbreDeixa un comentari

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre organitza el pròxim dissabte 23 de maig a Riba-roja d’Ebre una jornada dedicada al món de les trementinaires, les herbes remeieres i el patrimoni natural de la Ribera d’Ebre. L’activitat, oberta al públic, combinarà divulgació, un passeig guiat i xerrades especialitzades amb l’objectiu de reivindicar els sabers tradicionals i aprofundir en la relació entre les plantes i el paisatge de la comarca.

La jornada començarà amb una exposició i continuarà amb un passeig guiat per l’entorn de Riba-roja d’Ebre per identificar les principals herbes medicinals que creixen a la zona. Els participants podran gaudir d’un esmorzar amb infusions, elaborades amb plantes locals, abans de donar pas a les primeres ponències del dia.

L’escriptor David Martí oferirà una xerrada sobre bruixes, dones sàvies i trementinaires. Tot seguit, una segona intervenció conduïda per Toni Gay analitzarà les espècies vegetals que han resistit o recuperat presència després del greu incendi que va afectar la comarca l’any 2019.

El matí es tancarà amb una visita a l’espai museïtzat dels forns de ginebre, un element patrimonial singular que connecta l’ús tradicional de les plantes amb els oficis antics de la Ribera d’Ebre.

Les activitats continuaran a la tarda amb una xerrada sobre les herbes, les remeieres i el paper essencial dels pol·linitzadors. A continuació, una ponència dirigida per Montse Ramírez abordarà el respecte al medi i l’ús de les plantes en la cosmètica natural, posant en valor pràctiques sostenibles i responsables.

La jornada clourà amb una intervenció d’Anna Català dedicada a la influència de la lluna en les plantes i la importància de la recol·lecció segons les fases lunars, un coneixement tradicional que encara avui desperta interès i curiositat.

Amb aquesta iniciativa, el CERE reafirma la seva voluntat de preservar i difondre el patrimoni etnobotànic i cultural de la comarca. La combinació de divulgació científica, tradició i experiència directa al territori converteix la jornada en una oportunitat única per reconnectar amb els sabers que han modelat la vida rural durant moltes generacions.

Fem Safareig a Ascó

Centre d'Estudis de la Ribera d'EbreDeixa un comentari

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us presenta una nova edició del Fem Safareig, un esdeveniment que, després de l’èxit de les convocatòries anteriors, es consolida com una de les cites culturals més destacades del calendari de l’entitat.

Fem Safareig torna a Ascó amb una activitat molt divertida dirigida per Biel Pubill, una persona molt implicada en la cultura popular de la Ribera d’Ebre i expert en jocs tradicionals.

Aquesta vegada tornarem a tenir l’ocasió de veure l’exposició Fem Safareig, que presentaran Llum Cubells i Sara Espinós, i podrem fer safareig mentre fem el vermut.

Amb aquesta nova edició, el CERE reafirma el paper dels espais comunitaris tradicionals, com ara els safaretjos o les places de les viles, els quals tenien una importància enorme en la vida quotidiana de pobles i barris. No eren només llocs físics: eren infraestructures socials, punts de convivència i mecanismes d’organització col·lectiva, especialment molt importants per a les dones, perquè eren espais de llibertat, relació i suport mutu en un moment en què la vida femenina estava molt controlada i limitada a l’àmbit domèstic.

“Desvetllem la memòria del barri de Gràcia de Manlleu”

museudelterDeixa un comentari

El Museu del Ter juntament amb la parròquia de Nostra Senyora de Gràcia del barri de Gràcia de Manlleu impulsa una nova iniciativa participativa per recuperar i preservar la memòria col·lectiva a través de la fotografia. Sota el títol “Desvetllem la memòria del barri de Gràcia de Manlleu”, el projecte convida el veïnat a compartir imatges antigues i records vinculats al barri amb l’objectiu de construir un relat històric compartit.

El taller s’estructura en sis sessions setmanals que tindran lloc cada dijous, del 16 d’abril al 28 de maig (amb l’excepció del 23 d’abril), de 10 h a 11.30 h, al Casal de Gràcia. Durant aquestes trobades, les persones participants podran portar fotografies pròpies que seran digitalitzades i documentades, contribuint així a ampliar i enriquir el fons fotogràfic del Museu del Ter.

Aquesta proposta pretén preservar materials gràfics i fomentar l’intercanvi d’experiències, posant en valor la història quotidiana i els vincles comunitaris.

El taller s’emmarca en la commemoració dels 75 anys de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, una efemèride que ofereix una oportunitat per revisitar el passat del barri i reforçar-ne la identitat col·lectiva.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Ball de bastons per Pasqua a Prats de Lluçanès

museudelterDeixa un comentari

El ball de bastons de Prats de Lluçanès és una tradició més que centenària, ja que es té constància que es ballava a finals del segle XIX. Un dels trets diferencials és que sempre l’han ballat nens petits, i des de mitjans dels vuitanta del segle passat també nenes, d’entre 8 i 12 anys. Al llarg del segle XX van tenir continuïtat a excepció del període la Guerra civil, i un dels records més destacats és de quan van actuar davant el rei Alfons XIII l’any 1908, que va passar pel poble després d’un viatge de retorn del Berguedà.

Des de l’any 1981 existeix un grup d’adults, coneguts com Els estelladors, sorgits d’un homenatge que van fer al seu mestre bastoner en aquella data, en una activitat que des de llavors han continuat mantenint.

Compten amb set melodies històriques el Picotí, la Clavellineta, els Quatre cantons, el Flica-celles, l’Airosa, el Rotllet, la Processó, i el grup dels Estelladors n’ha anat incorporant de noves en tots aquests anys. S’interpreten amb flabiol el grup dels petits, seguint el costum més arrelat a la població, i amb gralla el grup d’adults. Es ballen el Diumenge de Pasqua pels carrers de la localitat i l’endemà, només el grup dels petits, per les cases de pagès dels voltants, en un itinerari en el qual són obsequiats amb menges diverses i ous.

Data: Diumenge 5 d’abril del 2026

Lloc: Prats de Lluçanès

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Setmana de la Pedra seca (resum d’activitats)

APSATDeixa un comentari

La Setmana de la Pedra Seca es consolida com a xarxa d’unió entre entitats aplegant un centenar de propostes al voltant del patrimoni. La sisena edició tanca amb un balanç molt positiu i es consolida com un espai de referència per al reconeixement, la preservació i la divulgació del patrimoni de pedra seca, amb gairebé un centenar d’activitats repartides arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, una trentena de les quals no ho havien fet en l’anterior. S’han realitzat des de tallers d’aprenentatge fins a rutes guiades, reconstruccions de marges i cabanes, exposicions, xerrades i jornades tècniques. L’àmbit de la divulgació i la descoberta han concentrat una seixantena de les propostes i trenta-set més han estat centrades en l’aprenentatge de la tècnica de la pedra seca. L’ampliació del calendari en l’edició d’enguany, que s’ha estès fins a disset dies, ha permès espaiar les activitats i facilitar que el públic pogués participar en més d’una iniciativa.

Més enllà de les xifres, l’edició 2025 destaca per la consolidació del paper aglutinador de la iniciativa entre els agents vinculats a la pedra seca en diferents punts del territori.

En aquest sentit, des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses -impulsors de la iniciativa amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida- es treballarà per donar un nou impuls a la Setmana el 2026. Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha destacat que “cal reconèixer aquest esforç col·lectiu i oferir una xarxa de suport a les entitats organitzadores”. En aquest sentit, ha refermat el compromís de la Setmana de la Pedra Seca per “ampliar la col·laboració entre territoris, incrementar la participació i seguir situant la pedra en sec al centre de les polítiques culturals i patrimonials”.

Sobre la Setmana de la Pedra Seca

La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC). L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses varen prendre el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

Setmana de la pedra seca al Penedès

Institut d'Estudis PenedesencsDeixa un comentari

El proper divendres 21 de novembre comença, oficialment, la Setmana de la Pedra Seca 2025, amb activitats organitzades arreu de Catalunya.

La vegueria del Penedès, i en concret la comarca del Baix Penedès, és un dels territoris que concentra un nombre més elevat d’aquest tipus de construccions, sobretot barraques i aljubs. D’altra banda, són moltes les associacions, entitats i persones que vetllen per a la conservació i difusió d’aquest patrimoni, juntament amb ajuntaments.

Des de l’Institut d’Estudis Penedesencs s’han organitzat dues activitats de difusió, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues i el de Calafell. D’una banda, una xerrada sobre pedra seca i geologia, divendres 21 a les 19h; i de l’altra un taller de pedra seca i diversitat, diumenge 23 a les 11h.

Altres activitats que es realitzaran a la vegueria durant la Setmana de la Pedra Seca son:

Trementinaires i herbes remeieres a la Ribera d’Ebre

Centre d'Estudis de la Ribera d'EbreDeixa un comentari

DESCOBRIM, APRENEM I CONNECTEM AMB LA NATURA I LES NOSTRES TRADICIONS

El 29 de novembre serà un dia per descobrir, aprendre i connectar amb la natura i les tradicions a Riba-roja d’Ebre. Durant la jornada redescobrirem el poder de les plantes, la saviesa de les dones remeieres i els sabers que han curat i perfumat la Ribera d’Ebre.

Durant tot el dia podreu gaudir de:

Xerrades sobre trementinaires i plantes remeieres.

Tallers pràctics per a adults i infants.

Fira dels sentits amb productes naturals i degustacions.

Tertúlia amb dones remeieres de la Ribera d’Ebre.

Dinar amb tapes i pinxos locals per quedar-vos a la fira.

Serà una trobada plena d’olors, sabers i vida, per cuidar-vos i reconnectar amb els coneixements ancestrals.

A continuació podeu consultar el programa detallat:

VIII Festa de l’Oli de Ginebre

Centre d'Estudis de la Ribera d'EbreDeixa un comentari

L’associació Amics de Riba-roja d’Ebre organitza l’1 i 2 de novembre la  VIII Festa de l’Oli de Ginebre a Riba-roja. Se celebrarà la declaració de diversos forns d’oli de ginebre Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic de Catalunya. Aquest acte comptarà amb la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, acompanyada de la directora general de Cultura Popular, Carol Duran.

La festa d’enguany oferirà un programa que combina reflexió, divulgació i activitats populars. Durant la jornada es destil·larà en sec oli de ginebre, es podrà visitar el Centre d’Interpretació, taula rodona amb representants de les diferents Zones d’Interès Etnològic de Catalunya, dinar i balls populars de diferents indrets, acabant amb la jota de Riba-roja.

Pel que fa a Jornada sobre les Zones d’Interès Etnològic (ZIE) de Catalunya, cal destacar que reunirà per primer cop els representants dels set espais reconeguts amb aquesta categoria i el Departament de Cultura per debatre què implica aquest reconeixement, tant per als municipis com per a la ciutadania.

La sessió serà moderada per Elena Espuny, tècnica de projectes de l’Institut Ramon Muntaner, i comptarà amb la participació de representants dels set espais ZIE:

Adoberies de Vic: Elisenda Foradada i Mireia Noguera

Consorci de les Gavarres: Maria Pifarré Saurí

Barraques de pedra seca de Mont-roig: Martí Rom

Coeteres del Delta de l’Ebre: Carme Queralt

Tines entre vinyes del Bages: Josep Canals

Construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses: Mario Urrea

Forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: Marina Prats i Cèlia Mallafrè

Per part del Departament de Cultura hi intervindrà Rafel Folch.

La jornada es planteja com un espai pioner de trobada i debat entre institucions, experts i comunitats locals.