Conferència “Una promesa que uneix generacions. Descobrint el vot de poble de la Mare de Déu del Remei de Santa Oliva (Baix Penedès)”
Irene Urgell, musicòloga i investigadora, presentarà el pròxim dijous dia 6 d’agost (19.30 h., al Monestir de Santa Maria de Santa Oliva) el treball resultant de la recerca etnològica realitzada a Santa Oliva durant l’any passat. El treball ha estat possible gràcies a una beca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per investigacions sobre patrimoni etnològic.
La xerrada permetrà conèixer els principals resultats de la investigació, centrada en l’evolució i significat actual del vot de poble de Santa Oliva.
La xerrada vol ser, també, un retorn a la comunitat, un espai per compartir els resultats de la investigació amb els veïns i veïnes de Santa Oliva i amb totes aquelles persones interessades en la cultura popular, el patrimoni i la història.
La presentació serà una oportunitat per descobrir aquesta important tradició compartida per molts pobles de la comarca i reflexionar sobre el seu valor en la societat actual.
Organitza l’Associació per a la Difusió de la Història de Santa Oliva.
L’activitat “Taller de cant improvisat. Les albades d’Amposta” anirà a càrrec, com a professor, de Josemi Sánchez, versador i dolçainer. L’objectiu de l’activitat és el de recuperar el cant de vers improvisat tradicional en el marc de les festes majors d’Amposta.
És un taller gratuït, i adreçat a tots els públics, que ha ampliat el termini d’ inscripció per participar-hi fins al dia 1 de juny de 2016.
Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Amb el suport de: Ebrejota, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.
Dates: 26 de maig, 9 i 26 de juny, i 7 i 21 de juliol de 2026.
L’activitat “Taller de cant improvisat. Les albades d’Amposta” anirà a càrrec, com a professor, de Josemi Sánchez, versador i dolçainer. L’objectiu de l’activitat és el de recuperar el cant de vers improvisat tradicional en el marc de les festes majors d’Amposta. És un taller gratuït, i adreçat a tots els públics, però cal inscriure’s per participar-hi.
Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Amb el suport de: Ebreglosa, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.
Dates: 12 i 26 de maig, 9 i 26 de juny, i 7 i 21 de juliol de 2026.
El Museu del Ter juntament amb la parròquia de Nostra Senyora de Gràcia del barri de Gràcia de Manlleu impulsa una nova iniciativa participativa per recuperar i preservar la memòria col·lectiva a través de la fotografia. Sota el títol “Desvetllem la memòria del barri de Gràcia de Manlleu”, el projecte convida el veïnat a compartir imatges antigues i records vinculats al barri amb l’objectiu de construir un relat històric compartit.
El taller s’estructura en sis sessions setmanals que tindran lloc cada dijous, del 16 d’abril al 28 de maig (amb l’excepció del 23 d’abril), de 10 h a 11.30 h, al Casal de Gràcia. Durant aquestes trobades, les persones participants podran portar fotografies pròpies que seran digitalitzades i documentades, contribuint així a ampliar i enriquir el fons fotogràfic del Museu del Ter.
Aquesta proposta pretén preservar materials gràfics i fomentar l’intercanvi d’experiències, posant en valor la història quotidiana i els vincles comunitaris.
El taller s’emmarca en la commemoració dels 75 anys de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, una efemèride que ofereix una oportunitat per revisitar el passat del barri i reforçar-ne la identitat col·lectiva.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
El ball de bastons de Prats de Lluçanès és una tradició més que centenària, ja que es té constància que es ballava a finals del segle XIX. Un dels trets diferencials és que sempre l’han ballat nens petits, i des de mitjans dels vuitanta del segle passat també nenes, d’entre 8 i 12 anys. Al llarg del segle XX van tenir continuïtat a excepció del període la Guerra civil, i un dels records més destacats és de quan van actuar davant el rei Alfons XIII l’any 1908, que va passar pel poble després d’un viatge de retorn del Berguedà.
Des de l’any 1981 existeix un grup d’adults, coneguts com Els estelladors, sorgits d’un homenatge que van fer al seu mestre bastoner en aquella data, en una activitat que des de llavors han continuat mantenint.
Compten amb set melodies històriques el Picotí, la Clavellineta, els Quatre cantons, el Flica-celles, l’Airosa, el Rotllet, la Processó, i el grup dels Estelladors n’ha anat incorporant de noves en tots aquests anys. S’interpreten amb flabiol el grup dels petits, seguint el costum més arrelat a la població, i amb gralla el grup d’adults. Es ballen el Diumenge de Pasqua pels carrers de la localitat i l’endemà, només el grup dels petits, per les cases de pagès dels voltants, en un itinerari en el qual són obsequiats amb menges diverses i ous.
Data: Diumenge 5 d’abril del 2026
Lloc: Prats de Lluçanès
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
Seminari organitzat pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i l’Escola Massana d’Art i Disseny
Aquesta setmana passada, els alumnes de Grau de l’Escola Massana d’Art i Disseny d’especialitats tan diverses com escultura, ceràmica, mur o disseny i tutelats per Romina Gris, van participar en la IX edició del Seminari de Ceràmica Negra.
Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement dels diferents aspectes que envolten la creació de la ceràmica negra tan característica de la costa catalana des de l’Antiguitat, les diferents sessions programades van oferir a través de diferents sessions de treball en tallers especialitzats dirigits per ceramistes experts, així com visites sobre el terreny d’espais i materials museístics i edificis emblemàtics, el context històric i tècnic del seu sorgiment i consolidació i l’evolució seguida fins l’actualitat.
El tret de sortida el va donar la visita a diversos edificis i espais cimera del patrimoni arquitectònic encara ben viu de Rafael Masó, un dels arquitectes més destacats de principis del segle XX, de clara identificació noucentista i europeista, l’obra del qual es distingeix entre més per la integració als seus edificis de les arts aplicades i les tècniques artesanals, de les que en va ser un renovador. Així, després de fer la immersió visitant el museu Casa Masó de Girona, els participants es van desplaçar fins a s’Agaró per continuar coneixent el treball de l’arquitecte visitant la ciutat-jardí.
La sessió de coneixement històrico-tècnic es va dur a terme al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols on es va poder consultar i treballar a partir de peces del fons arqueològic. L’evolució fins a l’actualitat, la tècnica i el treball contemporanis en ceràmica negra va venir de la mà i de la llarga experiència i expertesa del taller Kypsela de la nostra ciutat.
Tenint com a referent l’excel·lent col·lecció de motlles originals dissenyats pel propi Masó, magníficament conservats al taller de ceràmica Marcó de Quart, es va proposar a les participants crear noves utilitats reutilitzant i repensant aquest imaginari clàssic per dotar-lo d’un llenguatge fresc i contemporani treballant amb el fang i la tècnica de cuita tradicional de la Ceràmica Negra.
Les propostes creatives de l’alumnat van ser treballades a partir del fons de ceràmica negra del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, dels motlles dissenyats per Masó al Taller Marcó de Quart i al Taller Kypsela de Sant Feliu de Guíxols, i presentades per cada artista en la sessió final del curs.
Staff docent del IX Seminari de Ceràmica Negra
Pilar Alsina, ceramista. Ceràmiques Marcó
Romina Gris, professora de ceràmica. Escola Massana
Ricard Campos, ceramista, Taller Kypsela
Jordi Colomeda, conservador del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
La Setmana de la Pedra Seca es consolida com a xarxa d’unió entre entitats aplegant un centenar de propostes al voltant del patrimoni. La sisena edició tanca amb un balanç molt positiu i es consolida com un espai de referència per al reconeixement, la preservació i la divulgació del patrimoni de pedra seca, amb gairebé un centenar d’activitats repartides arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, una trentena de les quals no ho havien fet en l’anterior. S’han realitzat des de tallers d’aprenentatge fins a rutes guiades, reconstruccions de marges i cabanes, exposicions, xerrades i jornades tècniques. L’àmbit de la divulgació i la descoberta han concentrat una seixantena de les propostes i trenta-set més han estat centrades en l’aprenentatge de la tècnica de la pedra seca. L’ampliació del calendari en l’edició d’enguany, que s’ha estès fins a disset dies, ha permès espaiar les activitats i facilitar que el públic pogués participar en més d’una iniciativa.
Més enllà de les xifres, l’edició 2025 destaca per la consolidació del paper aglutinador de la iniciativa entre els agents vinculats a la pedra seca en diferents punts del territori.
En aquest sentit, des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses -impulsors de la iniciativa amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida- es treballarà per donar un nou impuls a la Setmana el 2026. Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha destacat que “cal reconèixer aquest esforç col·lectiu i oferir una xarxa de suport a les entitats organitzadores”. En aquest sentit, ha refermat el compromís de la Setmana de la Pedra Seca per “ampliar la col·laboració entre territoris, incrementar la participació i seguir situant la pedra en sec al centre de les polítiques culturals i patrimonials”.
Sobre la Setmana de la Pedra Seca
La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC). L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses varen prendre el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.
La Setmana de la Pedra Seca recull enguany més de noranta d’activitats al voltant del patrimoni i tècnica de la pedra en sec. Tallers d’aprenentatge, rutes guiades, caminades, exposicions, reconstruccions de marges i cabanes o jornades de divulgació formen part del ventall de propostes de la Setmana, organitzades per entitats públiques, privades i ciutadanes. Les propostes s’estenen arreu de Catalunya amb prop de trenta activitats a les comarques de Tarragona, una vintena a la demarcació de Barcelona i Girona i més de quinze a la de Lleida; a aquestes es sumen propostes en línia i accions a la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.
Prop de noranta institucions i entitats han organitzat propostes en el marc de la Setmana de la Pedra Seca, que en aquesta sisena edició ha ampliat les dates de celebració, entre el 21 de novembre i el 7 de desembre de 2025, Tot plegat amb l’objectiu d’afavorir que les activitats puguin espaiar-se en el temps i que el públic interessat participi a més d’una de les propostes.
L’escultor i expert en recuperació de patrimoni, F. Xavier Solé, ha estat l’encarregat d’impartir la xerrada que aquest dimecres ha donat l’inici oficial a la Setmana de la Pedra Seca a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Solé ha ressaltat que “els marges ordenen el territori i cada un ens porta a un indret i ens dona una identitat”. “La pedra en sec ens explica històries i ens porta a moments i llocs concrets”, ha afegit.
Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha remarcat que “la pedra seca és molt més que un element constructiu, és una manera d’entendre el paisatge i la relació de la comunitat amb el territori. Amb aquesta Setmana volem reivindicar aquest patrimoni viu, compartir coneixement i reforçar les xarxes entre pobles, entitats i persones que el mantenen i el preserven”.
Per part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), el seu director Andreu Vàzquez ha convidat tothom a participar dels actes d’aquesta Setmana de la Pedra Seca, perquè, la pedra seca, ha dit, “és patrimoni; un patrimoni humil però essencial, que forma part del nostre paisatge, de la nostra identitat, de les nostres arrels i de la nostra cultura. Un patrimoni que cal preservar per entendre d’on venim i cap a on anem”.
La celebració d’aquest 2025 coincideix amb el setè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Tota la informació i el mapa d’activitats pot consultar-se a www.setmanapedraseca.cat. L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses impulsen un any més la Setmana de la Pedra Seca, que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
Sobre la Setmana de la Pedra Seca
La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya-ADRINOC. L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses prenen el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu de donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica, així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.
Aquesta taula rodona és la segona part després de l’èxit de la primera taula l’any 2024 i tractarà sobre els orígens de la Societat el Casino de Sant Andreu de la Barca amb la participació de:
Carme Lloverol Mitjans (presidenta de la Societat el Casino).
Salvador Cubells Bori.
Carme Robert Bernat.
Anna M. Miquel Costa.
Modera: Julieta Olaso (antropològa).
Els Tallers i Jornades de Memòria Oral formen part del programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, dins del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular, en el seu sentit més ampli. Expressions, coneixements, memòria dels fets i dels llocs… són alguns dels temes que s’aborden en tot un seguit d’activitats que tenen lloc arreu de Catalunya, i que van d’allò personal i local a l’experiència viscuda de tota una societat. En aquest context, l’IRMU, com a membre de l’OPEI, col·labora amb l’organització d’aquests 17ns Tallers i Jornades de Memòria Oral, on es presenten per dissetè any consecutiu un seguit d’experiències que han tingut lloc entorn d’iniciatives proposades per les entitats que formen part de l’OPEI o per equips de recerca del nostre país. L’Observatori us proposa així un recorregut al llarg del territori per conèixer les vivències de moltes persones, al mateix temps personals i representatives del batec de la nostra societat. Data: Diumenge, 16 de novembre a les 12.00h Població i lloc: Societat el Casino (Carrer de Catalunya, 2), a Sant Andreu de la Barca. Organitza:la Societat el Casino, l’Institut Ramon Muntaneri la Federació d’Ateneus de CatalunyaDepartament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El proper 25 d’octubre a les 10 del matí com a acte final de la celebració del Dia de les dones rurals, tindrà lloc una nova edició del programa Dones que deixen emprempta iniciat per l’Associació Arremangades. El programa posa en diàleg dues dones de generacions diferents en relació a un coneixement o destresa, que sovint, per ser patrimoni de les dones ha estat poc valorat.
En aquesta ocasió tindrem una conversa amb la M. Àngels Cucarella i l’Anna Colomer sobre com conservar i cuinar les diferents varietats de pomes que tenen al pomari de l’Emili Soms, un recull extraordinari de les varietats tradicionals de poma d’Arbúcies i d’arreu. Seguidament farem un tast a càrrec d’Anna Colomer: «Platets amb poma, d’abans i d’ara – receptes antigues que inspiren modernitat i actualitat»
Organitza: Associació Arremangades, dones del Montseny i Museu Etnològic del Montseny, la Gabella
