Al Pallars i al Pirineu existeix una llarga tradició de treball de la fusta per elaborar peces domèstiques i d’ús quotidià, entre les quals cal destacar els salers, les formatgeres, les escudelles, etc.
Aquesta Jornada està dirigida a artesans i artesanes del Pirineu , i als estudiosos i interessa en el món de la fusta. El seu objectiu principal és compartir coneixements, i intercanviar tècniques, experiències i bones pràctiques. És un espai de formació i intercanvi entre artesans/es de la fusta del Pirineu català, aragonès i francès.
Les artesanies relacionades amb el territori, com a reflex del seu patrimoni històric i etnològic, poden considerar-se un interessant àmbit d’activació de processos de desenvolupament local del Pirineu i, en aquesta trobada, volem analitzar les seves potencialitats i oportunitats a partir del treball de la fusta.
INSCRIPCIONS
Cal enviar un correu a reserves@ecomuseu.com amb el nom, telèfon i la vinculació amb l’artesania de la fusta.
Nova microcredencial UB. Curs online de Gestió Estratègica del Patrimoni Immaterial.
La Universitat de Barcelona, en el marc del projecte PATRIM 4.0, llança un curs en línia per aprendre a documentar, salvaguardar i difondre el patrimoni cultural immaterial.
Aquesta microcredencial en format en línia ofereix una visió integral de la gestió estratègica del patrimoni immaterial, amb especial atenció al patrimoni immaterial pirinenc. El curs combina enfocaments teòrics i pràctics per identificar, valorar i planificar la protecció i dinamització de les expressions culturals i socials del territori, així com la seva inclusió en museus, centres d’interpretació i activitats de guiatge.
Aquest programa adreçat a professionals i estudiants proporciona eines per impulsar projectes sostenibles i innovadors i és impartit per professorat universitari, especialistes en patrimoni i professionals del context pirinenc i internacional.
Del 7 d’octubre al 15 de desembre de 2026 Jornada presencial optativa a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu
Preu: Gratuït. El cost l’assumeix el projecte PATRIM 4.0.
Preinscripció fins al 25 de setembre Més informació i preinscripció aquí
Antic Hospital de Sant Feliu de Guíxols | Museu d’Història
Visita guiada conmemorativa de l’Any Josep Irla i Bosch
A cura de Quim Collell
Connecta amb el Patrimoni – Personatges Històrics
L’itinerari recorrerà diferents espais vinculats amb la vida familiar i de formació acadèmica de Josep Irla (la casa natal, la casa-taverna de cal Romaguer i l’Escola d’Arts i oficis), així com del món dels negocis i de la política (la seu del setmanari federalista El Programa, l’espai de reunió de la lògia maçònica), per finalitzar al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, on des de 1981 -recuperada la legalitat democràtica- descansen les restes del Molt Honorable President Josep Irla, i que junt amb altres tombes com les de brigadistes internacionals, creen un espai de reflexió per a la memòria democràtica.
Conferència “Una promesa que uneix generacions. Descobrint el vot de poble de la Mare de Déu del Remei de Santa Oliva (Baix Penedès)”
Irene Urgell, musicòloga i investigadora, presentarà el pròxim dijous dia 6 d’agost (19.30 h., al Monestir de Santa Maria de Santa Oliva) el treball resultant de la recerca etnològica realitzada a Santa Oliva durant l’any passat. El treball ha estat possible gràcies a una beca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per investigacions sobre patrimoni etnològic.
La xerrada permetrà conèixer els principals resultats de la investigació, centrada en l’evolució i significat actual del vot de poble de Santa Oliva.
La xerrada vol ser, també, un retorn a la comunitat, un espai per compartir els resultats de la investigació amb els veïns i veïnes de Santa Oliva i amb totes aquelles persones interessades en la cultura popular, el patrimoni i la història.
La presentació serà una oportunitat per descobrir aquesta important tradició compartida per molts pobles de la comarca i reflexionar sobre el seu valor en la societat actual.
Organitza l’Associació per a la Difusió de la Història de Santa Oliva.
L’activitat “Taller de cant improvisat. Les albades d’Amposta” anirà a càrrec, com a professor, de Josemi Sánchez, versador i dolçainer. L’objectiu de l’activitat és el de recuperar el cant de vers improvisat tradicional en el marc de les festes majors d’Amposta.
És un taller gratuït, i adreçat a tots els públics, que ha ampliat el termini d’ inscripció per participar-hi fins al dia 1 de juny de 2016.
Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Amb el suport de: Ebrejota, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.
Dates: 26 de maig, 9 i 26 de juny, i 7 i 21 de juliol de 2026.
L’activitat “Taller de cant improvisat. Les albades d’Amposta” anirà a càrrec, com a professor, de Josemi Sánchez, versador i dolçainer. L’objectiu de l’activitat és el de recuperar el cant de vers improvisat tradicional en el marc de les festes majors d’Amposta. És un taller gratuït, i adreçat a tots els públics, però cal inscriure’s per participar-hi.
Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Amb el suport de: Ebreglosa, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.
Dates: 12 i 26 de maig, 9 i 26 de juny, i 7 i 21 de juliol de 2026.
El Museu del Ter juntament amb la parròquia de Nostra Senyora de Gràcia del barri de Gràcia de Manlleu impulsa una nova iniciativa participativa per recuperar i preservar la memòria col·lectiva a través de la fotografia. Sota el títol “Desvetllem la memòria del barri de Gràcia de Manlleu”, el projecte convida el veïnat a compartir imatges antigues i records vinculats al barri amb l’objectiu de construir un relat històric compartit.
El taller s’estructura en sis sessions setmanals que tindran lloc cada dijous, del 16 d’abril al 28 de maig (amb l’excepció del 23 d’abril), de 10 h a 11.30 h, al Casal de Gràcia. Durant aquestes trobades, les persones participants podran portar fotografies pròpies que seran digitalitzades i documentades, contribuint així a ampliar i enriquir el fons fotogràfic del Museu del Ter.
Aquesta proposta pretén preservar materials gràfics i fomentar l’intercanvi d’experiències, posant en valor la història quotidiana i els vincles comunitaris.
El taller s’emmarca en la commemoració dels 75 anys de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, una efemèride que ofereix una oportunitat per revisitar el passat del barri i reforçar-ne la identitat col·lectiva.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
El ball de bastons de Prats de Lluçanès és una tradició més que centenària, ja que es té constància que es ballava a finals del segle XIX. Un dels trets diferencials és que sempre l’han ballat nens petits, i des de mitjans dels vuitanta del segle passat també nenes, d’entre 8 i 12 anys. Al llarg del segle XX van tenir continuïtat a excepció del període la Guerra civil, i un dels records més destacats és de quan van actuar davant el rei Alfons XIII l’any 1908, que va passar pel poble després d’un viatge de retorn del Berguedà.
Des de l’any 1981 existeix un grup d’adults, coneguts com Els estelladors, sorgits d’un homenatge que van fer al seu mestre bastoner en aquella data, en una activitat que des de llavors han continuat mantenint.
Compten amb set melodies històriques el Picotí, la Clavellineta, els Quatre cantons, el Flica-celles, l’Airosa, el Rotllet, la Processó, i el grup dels Estelladors n’ha anat incorporant de noves en tots aquests anys. S’interpreten amb flabiol el grup dels petits, seguint el costum més arrelat a la població, i amb gralla el grup d’adults. Es ballen el Diumenge de Pasqua pels carrers de la localitat i l’endemà, només el grup dels petits, per les cases de pagès dels voltants, en un itinerari en el qual són obsequiats amb menges diverses i ous.
Data: Diumenge 5 d’abril del 2026
Lloc: Prats de Lluçanès
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
Seminari organitzat pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i l’Escola Massana d’Art i Disseny
Aquesta setmana passada, els alumnes de Grau de l’Escola Massana d’Art i Disseny d’especialitats tan diverses com escultura, ceràmica, mur o disseny i tutelats per Romina Gris, van participar en la IX edició del Seminari de Ceràmica Negra.
Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement dels diferents aspectes que envolten la creació de la ceràmica negra tan característica de la costa catalana des de l’Antiguitat, les diferents sessions programades van oferir a través de diferents sessions de treball en tallers especialitzats dirigits per ceramistes experts, així com visites sobre el terreny d’espais i materials museístics i edificis emblemàtics, el context històric i tècnic del seu sorgiment i consolidació i l’evolució seguida fins l’actualitat.
El tret de sortida el va donar la visita a diversos edificis i espais cimera del patrimoni arquitectònic encara ben viu de Rafael Masó, un dels arquitectes més destacats de principis del segle XX, de clara identificació noucentista i europeista, l’obra del qual es distingeix entre més per la integració als seus edificis de les arts aplicades i les tècniques artesanals, de les que en va ser un renovador. Així, després de fer la immersió visitant el museu Casa Masó de Girona, els participants es van desplaçar fins a s’Agaró per continuar coneixent el treball de l’arquitecte visitant la ciutat-jardí.
La sessió de coneixement històrico-tècnic es va dur a terme al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols on es va poder consultar i treballar a partir de peces del fons arqueològic. L’evolució fins a l’actualitat, la tècnica i el treball contemporanis en ceràmica negra va venir de la mà i de la llarga experiència i expertesa del taller Kypsela de la nostra ciutat.
Tenint com a referent l’excel·lent col·lecció de motlles originals dissenyats pel propi Masó, magníficament conservats al taller de ceràmica Marcó de Quart, es va proposar a les participants crear noves utilitats reutilitzant i repensant aquest imaginari clàssic per dotar-lo d’un llenguatge fresc i contemporani treballant amb el fang i la tècnica de cuita tradicional de la Ceràmica Negra.
Les propostes creatives de l’alumnat van ser treballades a partir del fons de ceràmica negra del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, dels motlles dissenyats per Masó al Taller Marcó de Quart i al Taller Kypsela de Sant Feliu de Guíxols, i presentades per cada artista en la sessió final del curs.
Staff docent del IX Seminari de Ceràmica Negra
Pilar Alsina, ceramista. Ceràmiques Marcó
Romina Gris, professora de ceràmica. Escola Massana
Ricard Campos, ceramista, Taller Kypsela
Jordi Colomeda, conservador del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
La Setmana de la Pedra Seca es consolida com a xarxa d’unió entre entitats aplegant un centenar de propostes al voltant del patrimoni. La sisena edició tanca amb un balanç molt positiu i es consolida com un espai de referència per al reconeixement, la preservació i la divulgació del patrimoni de pedra seca, amb gairebé un centenar d’activitats repartides arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, una trentena de les quals no ho havien fet en l’anterior. S’han realitzat des de tallers d’aprenentatge fins a rutes guiades, reconstruccions de marges i cabanes, exposicions, xerrades i jornades tècniques. L’àmbit de la divulgació i la descoberta han concentrat una seixantena de les propostes i trenta-set més han estat centrades en l’aprenentatge de la tècnica de la pedra seca. L’ampliació del calendari en l’edició d’enguany, que s’ha estès fins a disset dies, ha permès espaiar les activitats i facilitar que el públic pogués participar en més d’una iniciativa.
Més enllà de les xifres, l’edició 2025 destaca per la consolidació del paper aglutinador de la iniciativa entre els agents vinculats a la pedra seca en diferents punts del territori.
En aquest sentit, des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses -impulsors de la iniciativa amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida- es treballarà per donar un nou impuls a la Setmana el 2026. Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha destacat que “cal reconèixer aquest esforç col·lectiu i oferir una xarxa de suport a les entitats organitzadores”. En aquest sentit, ha refermat el compromís de la Setmana de la Pedra Seca per “ampliar la col·laboració entre territoris, incrementar la participació i seguir situant la pedra en sec al centre de les polítiques culturals i patrimonials”.
Sobre la Setmana de la Pedra Seca
La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC). L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses varen prendre el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.
