Col·leccionant Passions. Somnis de paper

Dilluns, 27 de novembre de 2023. Cafè salon (Botigues Museu). Salàs de Pallars.

Un any més, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, les Botigues Museus de Salàs de Pallars, el Museu Comarcal de l’Urgell i el Museu de Cervera tornem a organitzar una Jornada, en el marc del programa Col·leccionant passions de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya. En aquesta edició, la trobada està dedicada al col·leccionisme de material històric i etnològic en suport paper com cromos, cartells, goigs, programes de cinema, etc.

L’objectiu principal d’aquesta sessió és posar en valor el col·leccionisme com a eina de coneixement i investigació en l’àmbit etnològic català, oferir un lloc de trobada a aquelles persones que hi estiguin interessades i plantejar futures col·laboracions entre el sector públic i privat per posar en valor el patrimoni material i immaterial privat del nostre país.  

La inscripció és gratuïta, però cal fer reserva prèvia a reserves@ecomuseu.com.

Organitza:

Ecomuseu de les Valls d’Àneu / Botigues Museu de Salàs/ Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega/ Museu Comarcal de Cervera/ OPEI/ IDAPA/ Garsineu Edicions/ Darei

Col.labora:

Museu de Lleida

Pandèmia, patrimoni cultural immaterial i museus

A principis de maig del 2023 l’Organització Mundial de la Salut va declarar la fi de l’emergència de salut pública causada per la pandèmia de la covid-19. Havien passat tres anys i mig des que es declaressin els primers contagis, al desembre del 2019. Després d’aquells primers casos i davant la generalització dels contagis i l’augment de les defuncions, els governs nacionals van començar a declarar els primers estats d’emergència i alarma a principis del 2020. Els confinaments es van generalitzar i el món va quedar pràcticament paralitzat. Una cosa no coneguda fins avui.

El camp dels museus i del patrimoni cultural es va veure directament afectat. Van tancar els museus i es van cancel·lar les activitats patrimonials. Després de la paràlisi inicial, i transcorregudes unes setmanes, es van reprendre les activitats museístiques i patrimonials, seguint les mesures establertes pels governs en els seus plans de desescalada, l’objectiu de la qual era aconseguir una nova normalitat. Aquesta va començar a fer-se efectiva a principis del 2022. Durant tot aquest període de tancaments, cancel·lacions i restriccions escalonades, els museus i els agents patrimonials van dur a terme una sèrie d’estratègies encaminades a mantenir vives les seves infraestructures i activitats. I d’aquestes estratègies tracta aquesta publicació.

Basant-se en estudis de casos, els/les autors/es d’aquesta obra descriuen i analitzen les estratègies activades en el camp museístic i patrimonial durant aquest període tan singular de la història de la Humanitat.

Pandemia, patrimonio cultural inmaterial y museos: de la parálisis a la activación e innovación

Arrieta Urtizberea, Iñaki; Roigé Ventura, Xavier; Seguí Seguí, Joan (eds.)

Pàgines: 174

Edita: Universidad del País Vasco. 2023.

ISBN/ISSN: 978-84-1319-578-0

Jornada d’artesania del Pirineu

Primera trobada de productors i elaboradors de salers i peces de fusta tradicional del Pirineu

28 d’octubre de 2023. Quadra de Casa Gassia, Ecomuseu de les valls d’Àneu

Al Pallars i al Pirineu existeix una llarga tradició de treball de la fusta per elaborar peces
domèstiques i d’ús quotidià, entre les quals cal destacar els salers, les formatgeres, les
escudelles, etc.
Aquesta Jornada està dirigida a artesans i artesanes del Pirineu, i als estudiosos i interessats en
el món de la fusta. El seu objectiu principal és compartir coneixements, i intercanviar
tècniques, experiències i bones pràctiques.
Les artesanies relacionades amb el territori, com a reflex del seu patrimoni històric i etnològic,
poden considerar-se un interessant àmbit d’activació de processos de desenvolupament local
del Pirineu i, en aquesta trobada, volem analitzar les seves potencialitats i oportunitats a partir
del treball de la fusta.

PROGRAMA
10.15h Presentació de la Jornada
10.30h La Cultura tradicional de la madera en el Pirineo, a càrrec de Luís Salesa. Artesà del
boix a ganivet. Pirineu Aragonès
11.00h El saler al Pirineu en l’obra de Violant i Simorra i Fritz Krüger, a càrrec d’ignasi Ros.
Ecomuseu de les valls d’Àneu
11.20h Pausa-cafè
12.00h Presentació dels diferents artesans i artesanes de la fusta del Pirineu i les seves
produccions
13.00h Debat i intercanvi d’experiències
14.00h Elaboració de conclusions
14.30h Dinar
16.00h Visita a les reserves de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu

Inscripcions
Cal enviar un correu a reserves@ecomuseu.com amb el nom, telèfon i la vinculació amb
l’artesania de la fusta.
Places limitades. Inscripció gratuïta.

Organitza

Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Artesania de Catalunya, IDAPA, OPEI, Xarxa de Museus
d’Etnologia de Catalunya
, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Generalitat de
Catalunya.

Passat, present i futur dels èquids a Catalunya

Aprofundir en l’impacte que han tingut els èquids (cavalls i ases) en les societats humanes al llarg del temps i posar sobre la taula els actuals reptes del sector – especialment en relació amb la preservació de les races autòctones, la pèrdua de diversitat genètica i la viabilitat econòmica de la seua cria- són els objectius de les primeres Jornades de Bestiar de Peu Rodó que arrencaran aquest dissabte 21 d’octubre a Esterri d’Àneu. Es tracta d’una iniciativa de la Universitat de Lleida (UdL), l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), l’Associació Catalana de Tracció Animal (ACTA), l’Ajuntament de Salàs de Pallars i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, amb la col·laboració de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

Ramaders, veterinaris i experts del món acadèmic comparteixen un programa descentralitzat, que es desenvoluparà en diversos municipis “fortament relacionats amb la cria i maneig del bestiar de peu rodó”, segons els organitzadors. Es tracta d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Salàs de Pallars (Pallars Jussà), Bellver de Cerdanya i Puigcerdà (Cerdanya). “Aquesta elecció no és casual i té una vocació reivindicativa pel que fa al món rural i les fires ramaderes com a punts clau de transferència de coneixements”, subratllen.

Les sessions s’emmarquen en el projecte de recerca CENTAURO – PID2020-113369RJ-100, liderat pel Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la UdL. “Les races autòctones d’èquids actuals són el resultat de segles de coexistència i selecció genètica, que han donat lloc a espècimens més eficients i millor adaptats als nostres paisatges mediterranis. Aquest és un patrimoni biològic i cultural de valor incalculable que no podem deixar perdre”, destaca la investigadora del GIP, Ariadna Nieto Espinet.

“La rellevància socioeconòmica que han tingut els èquids fins a mitjan segle XX, contribuint al desenvolupament rural, la fixació de la població al territori i la conservació de la biodiversitat i del patrimoni genètic, contrasta amb la seua situació actual en tota Europa, en què la diversitat i continuïtat de moltes races estan amenaçades per l’abandó de la seua explotació”, afegeix Nieto Espinet.

Les Jornades de Bestiar de Peu Rodó pretenen ser una plataforma que promogui la presa de decisions informada en la planificació i estratègies futures sobre la gestió i usos de les races autòctones ramaderes a Catalunya; aportant recomanacions per afavorir la seua recuperació i preservació. La fita és sensibilitzar a les institucions i la ciutadania sobre el valor biològic, sociocultural, econòmic i ambiental dels èquids.

Per abordar aquest futur, el programa planteja un enfocament multidisciplinari que permetrà abordar la temàtica des de diferents línies de recerca i coneixement tan diverses com l’arqueologia, la història, la veterinària, l’etnografia, la producció animal i l’agronomia. El programa inclou conferències, debats, comunicacions i activitats pràctiques, com ara una demostració de tracció animal moderna a Salàs de Pallars.

Hi prendran part experts de la UdL -tant del GIP com del departament de Ciència Animal-, l’IDAPA, l’Associació Portuguesa de Tracció Animal, l’Associació Catalana de Tracció Animal (ACTA), l’Associació Nacional de Tracció Animal (ANTA), Cavall Pirinenc Català del Pallars Sobirà, l’Escola Agrària del Pallars, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, l’Institut National Asin et Mulassier (INAM), el Centre Européen de Ressources et de Recherches en Traction Animale (CERRTA), el Centre for Anthropobiology and Genomics of Toulouse (CAGT), la Institució Catalana d’Història Natural, l’Associació de criadors d’eugues de muntanya del Ripollès, l’Associació del Foment de la Raça d’Ase Català (AFRAC) i l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i).

PROGRAMA

I Jornadas de buenas prácticas en Museos Etnográficos

Dates: 5 i 6 d’octubre de 2023

Lloc: Casa de Cultura de l’Ajuntament de Grandas de Salime (Astúries)

L’eix vertebrador d’aquestes jornades és la presentació d’experiències i «bones pràctiques» d’interès per als professionals dels museus etnogràfics. Des d’un enfocament transversal, multidisciplinari i plural, es combinaran ponències teòriques i metodològiques amb intervencions vinculades a la pràctica professional, i amb sortides de camp que permetran presentar un coneixement directe del patrimoni etnogràfic de l’entorn.

Les jornades tindran entre altres els següents objectius:

-Reflexionar, des d’un punt de vista crític, sobre els problemes de gestió en els museus etnogràfics i presentar i analitzar, a través d’intervencions vinculades a aquest camp, diferents «bones pràctiques», i que la seva replicabilitat pugui ser d’interès per a les institucions museístiques.

-Presentar un marc obert de la situació actual i els reptes que afronten els museus etnogràfics des de la perspectiva de diverses disciplines.

-Fer visible la importància del patrimoni cultural etnogràfic com a motor de desenvolupament en termes territorials i la rellevància de les institucions museístiques com a element indispensable en la difusió patrimonial.

-Proporcionar eines teòriques i pràctiques als i les professionals dels museus etnogràfics com a punt de partida per al possible el desenvolupament de nous mètodes de treball i la creació de noves experiències en aquestes institucions.

Programa i inscripcions

XIII Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs

El dies 29, 30 de setembre i 1 d’octubre de 2023 se celebrarà a Puigcerdà (Museu Cerdà. C/ d’Higini de Rivera, 4) la tretzena edició del Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs sota el títol “Infraestructures i comunicacions al Pirineu”.

El Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, de caràcter biennal, està organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, l’Arxiu Comarcal de Cerdanya, el Grup de Recerca de Cerdanya, l’Institut d’Estudis Ceretans, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i la Societat Andorrana de Ciències.

En aquesta ocasió, el col·loqui se centrarà en l’anàlisi de les infraestructures i les comunicacions al Pirineu. En aquest sentit, la realitat d’un territori la condicionen múltiples variables. Les infraestructures que s’han construït o bé les que s’han programat i no executat, així com les comunicacions de tot tipus, tant les que faciliten els desplaçaments geogràfics com les que permeten els serveis i fluxos digitals, són aspectes fonamentals per entendre l’ordenació territorial, les dinàmiques socials, econòmiques, polítiques i culturals d’un territori, les seves relacions amb d’altres zones i el seu paper en un context més global.

El col·loqui s’estructurarà al voltant dels tres àmbits temàtics següents:

Àmbit 1. Infraestructures i comunicacions al llarg de la història (fins al segle XIX)

Àmbit 2. Comunicacions com a factor d’estructuració del territori

Àmbit 3. Actualitat i perspectives de futur

Més informació: https://www.irmu.org/news/4767

Rastres sonors. Nou projecte d’investigació de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

Hi ha molts tipus d’estris sonors, n’hi ha que serveixen per fer música o n’hi ha en què prima la seva funció d’avís, de joc o de creença. Aquests objectes poden ser admirats com a tals, però per sobre de tot, són eines al servei d’un acte sonor, d’una activitat musical. Les persones, en comunitat, hem utilitzat instruments de tota mena, tant en el món rural com urbà. Moltes formes d’instruments s’han basat en materials efímers, d’auto-construcció i amb una transmissió oral per tal d’aprendre els principis sonors que provoquen que un tronc, una canya o una fulla sonin. Però també hem creat autèntiques sofisticacions, instruments elaborats per grans artesans o fàbriques que han permès la comercialització d’instruments que s’exporten, s’importen i que cada persona i cultura els fa seu. Els instruments de música són els rastres d’una activitat.

Amb aquest investigació posem la mirada en les activitats sonores del territori català a partir dels estris sonors que es conserven en els diferents museus de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya i, a partir d’aquests objectes volem descobrir les relacions que han tingut amb les persones i les diferents activitats humanes de d’una mirada pròpia al que es coneix com a etnorganologia, vessant de l’etnomusicologia que estudia els instruments de música.

La direcció del projecte és a càrrec d’Anaís Falcó Ibàñez, doctora en musicologia per la UAB i entomusicòloga titulada a l’ESMUC. És músic especialista en músiques tradicionals de Catalunya, centrada en el violí, la veu, el ball i la cançó improvisada.

El projecte finalitzarà amb la producció d’una exposició itinerant que permetrà difondre per tota Catalunya els resultats de la recerca i l’exhibició de les peces sonores que es conserven en els diferents museus de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.

Presentació “El Pirineu oblidat. Memòries de la llum”

Dissabte, 12 d’agost.

A les 19:00h, a la quadra de casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Presentació del llibre de Brau Edicions a càrrec de Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i d’Albert Villaró, autor del llibre.

Llibre fotogràfic sobre el Pirineu, que documenta la cultura ancestral d’aquest territori. El volum deixa testimoni d’una arquitectura i un paisatge -interiors i exteriors de cases, paratges, detalls del mobiliari o el parament- i d’una manera determinada de viure el Pirineu que va desapareixent.

13a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Aquest any, la programació que es presentarà des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu serà la següent:

07 agost
22.00 h SESSIÓ “PIRINEU RECUPERAT”
La Dama del alba
Dir. F. Rovira Beleta, 1966 (101´)
Film basat en l’obra d’Alejandro Casona. Rodada al Pallars. Es projectarà al batedor de Casa Gassia si fa bon temps.

08 agost
22.00 h SESSIÓ “PIRINEU RECUPERAT. CINEMA AMATEUR I DOCUMENTAL”
-“La vida a les bordes”, d’Ernest Costa. 1988, 28‘
-“El corte de las arnas” 1993, 13‘, i “Los suelos de cantos rodados” 1998, 21′, d’Eugenio Monesma.
-“Excursió d’Esquí de muntanya als estanys de Capdella”, ca.1958, 17’
Dir. Pius Mestre
Films del cineasta amateur i excursionista Pius Mestre, realitzats durant les vacances personals o en excursions col·lectives d’empresa. Permeten recuperar, com sempre dins les sessions Pirineu Recuperat, imatges i paisatges pirinencs de fa més de 40 anys enrere, i el turisme d’entre els anys 60 i 80.
Col·labora: Filmoteca de Catalunya.

09 agost
22.00 h SESSIÓ “MOSTREMP SOBRE RODES”
Selecció dels curtmetratges més destacats de l’edició de l’any 2022 del festival Mostremp, que té lloc a Tremp (Pallars Jussà).
Coorganitza: Mostremp sobre rodes.

Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local

3r Congrés Català d’Antropologia

Dates: 24, 25 i 26 de gener de 2024

Lloc: Universitat de Lleida. Campus de Cappont.

El Congrés pretén contribuir a la promoció i la difusió de l’Antropologia a Catalunya i actuar com a una plataforma per donar visibilitat a la nostra disciplina. Us convidem a participar en el debat i la reflexió conjunta. Podreu participar enviant propostes de simposis, comunicacions, pòsters i material audiovisual. També deixem la porta oberta a d’altres propostes d’activitats.

Dins del Congrés tindrà lloc el simposi Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local, coordinat per Xavier Roigé Ventura (Universitat de Barcelona) i Jordi Abella Pons (Ecomuseu de les Valls d’Àneu), amb la col·laboració de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.

La presentació de comunicacions estarà oberta fins el 30 de juny, previ registre. Se suggereixen comunicacions que tractin aspectes com anàlisi de renovacions museogràfiques, accions vers les comunitats locals, mecanismes de participació social, iniciatives a través de les xarxes socials, experiències d’exposicions sobre aspectes socials contemporanis, accions desenvolupades durant la COVID, estratègies de museologia social, etc. Amb el simposi es vol establir un fòrum de debat i discussió sobre les transformacions dels museus, el seu i el seu rol dins de l’antropologia catalana.