Patrimonio y museos locales: temas clave para su gestión

Iñaki Arrieta Urtizberea,  Iñaki Díaz Balerdi (eds.) (Juny, 2021)

Número 29. Patrimonio y museos locales: temas clave para su gestión / Patrimoine et musées locaux : clés de gestion.

La gestió dels museus i centres de patrimoni va començar a complicar-se a partir de la dècada dels 60 del passat segle. Nous plantejaments museològics i patrimonials han emergit des de llavors, redefinint significativament els seus objectius i funcions. Com sosté el ICOM, a més de bolcades en les seves col·leccions, aquestes institucions han d’estar al servei de la societat, contribuir al seu desenvolupament i oberts al canvi i diversitat dels béns culturals. Tot això ens ha conduït a abordar la gestió d’aquests espais culturals. Organitzat en 17 temes, la fi d’aquesta publicació, realitzada en el marc del projecte PATRIM+ (Interreg-Poctefa), és proporcionar un conjunt de claus i anàlisis concretes que permetin, d’una banda, donar suport al treball reflexiu, i, per un altre, ajudar a enfortir les competències de professionals i tècnics/as, especialment les d’aquelles i aquells que treballen en museus o centres de patrimoni locals situats en petits municipis, espais rurals o de muntanya.

PASOS Edita. Accés lliure. Descàrrega: http://www.pasosonline.org/es/colecciones/pasos-edita

Presentació GARONA-NOGUERES, la nova revista de Grup Gavarres

Es presenta la nova revista de Grup Gavarres: “Garona – Nogueres”, dels territoris de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i Sobirà, i l’Aran. Els topònims dels dos rius principals que uneixen aquestes comarques han sigut els escollits per batejar aquesta nova publicació.

La revista es publicarà semestralment, a la primavera i la tardor, sempre de manera capiculada amb Cadí-Pedraforca. El seu principal objectiu és recollir i reivindicar el patrimoni material i immaterial d’un territori i de la seva gent, també el lingüístic, especialment a l’Aran i la seva llengua pròpia. Com les altres revistes d’Editorial Gavarres, totes aquestes històries publicades es faran a través del recull de la memòria oral de les persones que han habitat i habiten en aquests territoris, donant veu a persones de reconeixement públic, però també anònims que gràcies al seu testimoni es podrà entendre un territori i la idiosincràsia de la seva gent. Garona-Nogueres vol fer un llarg camí i ser l’eina a través de la qual el territori pugui donar-se a conèixer i posar en valor el seu immens patrimoni, tal com acaba el text de presentació de la nova revista.

Presentacions

Esterri d’Àneu. Dissabte 15 de maig, a les 12 del migdia, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Amb la participació de Pere Ticó, alcalde d’Esterri d’Àneu; Jordi Abella, director de l’Ecomuseu; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres. CAL RESERVA PRÈVIA: 973626436.

La Pobla de Segur. Dissabte 15 de maig, a les 6 de la tarda, als Jardins Casa Mauri. Amb la participació de Marc Baró, alcalde de la Pobla de Segur; Laura Gordó, periodista i escriptora; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

Tremp. Divendres 21 de maig, a 2/4 de 7 de la tarda, a l’Epicentre. Amb la participació de Maria Pilar Cases, alcaldessa de Tremp; Pep Coll, escriptor; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.  Inscripcions a: http://www.entrapolis.com

El Pont de Suert. Dissabte 22 de maig, a les 5 de la tarda, a la Sala d’Actes del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça. Hi participen: Maria José Erta, presidenta del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça; Lourdes Beneria, economista; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

Vielha e Mijaran. Dissabte 22 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, al Santuari de Mijaran. Hi participen: Maria Vergés, síndica d’Aran; Elisa Ros, responsable de l’Àrea de Patrimoni Cultural del Conselh Generau d’Aran; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

‘La casa i la llar pallaresa’, obra inèdita de Ramon Violant i Simorra escrita fa 75 anys

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han publicat ‘La casa i la llar pallaresa’, una obra inèdita escrita l’any 1946 per l’etnògraf i museògraf pallarès, Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956). El llibre és el vuitè volum de la col·lecció ‘Biblioteca Ramon Violant i Simorra’ de Garsineu Edicions de Tremp. Té 270 pàgines i més de 270 imatges que il·lustren (amb prop de 140 fotografies i més de 130 dibuixos, plànols i alçats).

‘La casa i la llar pallaresa’ tracta en detall les característiques de l’habitatge al Pallars amb moltes referències i paral·lelismes amb les zones veïnes de la vall de Boí, Aran, l’Alt Urgell i Andorra. S’ocupa de les cabanes, les bordes i corrals, l’evolució de l’habitatge i amb especial detall les característiques exteriors i interiors de cases, estudiades a més de 40 localitats de nord a sud del Pallars.

De l’exterior, analitza les façanes, cobertes i obertures. Dels interiors, estudia i detalla la distribució i complements com els mobles (cuina o foc, forn, sala, dormitoris, rebost, cellers, graners, eres, corrals, ubles, pallers, etc.). A més, fins i tot mostra amb plànols aixecats per l’autor mateix, fins a una desena de cases i quadres, que es corresponen a diverses tipologies proposades per Ramon Violant i Simorra.

El valor de l’arquitectura popular

L’editor de l’obra, l’historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Ignasi Ros, destaca que “el llibre pot afavorir una nova visió de l’arquitectura popular del Pallars amb una major sensibilitat envers la conservació del patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu, avui força invisibilitzat i silenciat”. Tot i que moltes de les construccions que descriu ja no hi són, el fet de rescatar-les i interpretar-les, juntament amb les moltes que encara es conserven, “potser permetrà conèixer-les millor i en conseqüència apreciar les construccions que sí que hi són, el llegat arquitectònic del Pirineu”.

‘La casa i la llar pallaresa’ descriu diferents tipologies d’habitatges segons la zona, fins i tot establint diferències entre les actuals comarques del Pallars Sobirà i Pallars Jussà. Moltes de les cases, cabanes, quadres i pallers estudiades per Violant entre 1934 i 1946 ja no es poden revisar perquè han desaparegut. Per això, l’obra permet recuperar i valorar el patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu, avui invisibilitzat i silenciat, des d’una altra perspectiva.

Gran part de l’extensa obra etnogràfica de Ramon Violant i Simorra no va ser publicada en el moment de la seva elaboració a causa de les prohibicions i dificultats per difondre obres en català. Aquestes encara s’incrementaven quan les obres eren directament monografies sobre la comarca del Pallars i no escrits més generals sobre Catalunya o el Pirineu, que més fàcilment podien trobar un editor.

El volum també inclou tres articles annexos, publicats d’entre 1948 i 1952, de Ramon Violant i Joan Ainaud de Lasarte, especialment sobre una de les interessants tipologies de construccions proposades per Violant, les cases cobertes amb terrat. El volum compta amb un pròleg del professor i antropòleg Ferran Estrada de la Universitat de Barcelona (UB) i un estudi introductori i edició de l’obra a cura d’Ignasi Ros de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Canal a YouTube del realitzador Eugenio Monesma

Eugenio Monesma, productor i realitzador de documentals etnogràfics, ha treballat més de 40 anys de produint sèries documentals de televisió sobre els oficis perduts, les nostres festes, tradicions, llegendes, gastronomia tradicional, costums i rituals, i ha arribat a constituir un dels arxius més importants d’Espanya amb més de tres mil documentals etnogràfics.

Donat que actualment, les xarxes socials permeten l’accés a tota mena d’informació, ha pres la decisió d’anar pujant a poc a poc al seu canal de YouTube “Eugenio Monesma” tots els documentals realitzats des de l’inici de la dècada dels anys noranta, per tal puguin ser gaudits per totes aquelles persones interessades per les tradicions i costums.

Jornada. “Tenim futur els museus locals del Pirineu en els temps de la distància social?”.

Nous escenaris per a la gestió i la difusió del patrimoni pirinenc.

18 de desembre

La jornada serà en línia i gratuïta. Les ponències seran en català o castellà.

Places limitades. Podeu apuntar-vos enviant un correu a:

xarxaaltpirineuiaran@gmail.com

PROGRAMA

•  9.45h.  Presentació de la Jornada

a càrrec de Juli Alegre, Cap de Promoció i Màrqueting del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

i de Carles lsus, President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

•   10.00h.  Museus post-covid. Estratègies dels museus per apropar-se ales  comunitats  en  temps de distància social

Xavier Roigé. Professor d’Antropologia Social i Cultural i de Museologia. Universitat  de Barcelona.

•   11.00h.  Museus distants …  però sempre presents

Fabien Van Geert. Maître de conferences en museologia a la Universitat  Sorbone-Nouvelle, Paris.

•   12.00h.  Debat

•  12:30h. – 14.00h. Taula  rodona

Museus i equipaments  patrimonials al Pirineu. Reflexions i estratègies més enllà de la pandèmia. Cap  a on anem?.

Pauline  Chaboussou. Directrice du Patrimoine.  Communauté  de Communes Couserans-Pyrénées.

Sígrid Remacha. Museòloga i arquitecta. Coordinadora del sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència  i   de la Tècnica de Catalunya.

Aroa Yagüe. Directora del Museu de la Sal. Gerri de la Sal. Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu.

Àngel  Galobart. Director del Museu de la Conca Dellà (lsona) i President de la Xarxa de Museus de les terres de  Lleida i Aran.

Xavier Català. Tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

•  14.00h.  Cloenda

a càrrec de Magda Gassó. Cap del Servei de Museus i Protecció de béns Mobles. Direcció General del Patrimoni Cultural.  Generalitat de Catalunya.

Escola Folk del Pirineu. Inscripcions obertes

Aquest nou curs 2020-21 continuen les classes amb instruments i música folk a l’Ecomuseu de les valls d’Àneu.

Inscripcions obertes. Més informació a ros@ecomuseu.com

Acordió diatònic, bateria, gralla, bot de gemecs, …

Organitzen: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Escola Folk del Pirineu, Tallers d’Arsèguel, Ajuntament d’Esterri d’Àneu.

Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Centre Artesà Tradicionàrius,

10a Mostra de Cinema Etnogràfic. Pirineu Recuperat

Cartell 10è Pirineu Recuperat2

Projeccions a:

Boí, 14 d’agost a les 18:00h. Casa del Parc

Espot, 16 d’agost a les 18:00h. Casa del Parc

Espot, 17 d’agost a les 19:30h. Museu Hidroelèctric

Senet, 21 d’agost a les 18:00h. Centre d’Informació del Parc

Llessui, 19 de setembre a les 20:00h. Museu dels Pastors

Viella, 14 d’octubre les 19:00h. Era Audiovisuau

 

Obligatòria  prèvia al 973626436

Organitza: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici , i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu  i compta amb la col·laboració de la Productora Pyrene PV.

PROGRAMA:

Selecció de documentals de Eugenio Monesma.

Las tejas de Cajigar (1991, 23 min). Sobre el procés de artesanal de elaboració i cuita de teules a Queixigar (Ribagorça).

Un tejado de paja en Gistain (1997, 10 min). Sobre la reparació de la coberta vegetal d’una borda a San Juan de Plan.

Un tejado en Gistain (1994, 16 min). La  construcció d’un llosat amb llosa a Gistain.

Voluntaris i padrins descobreixen l’empedrat antic del camí de la Davallada de Llagunes

Camí llagunesEl proper divendres 24 de juliol a les 10 hores tindrà lloc l’acte de descoberta de l’empedrat de pedra seca del camí de la Davallada de Llagunes (Vall de Siarb-Pallars Sobirà), un empedrat que s’ha recuperat durant aquests últims mesos gràcies a la feina feta per voluntaris i voluntàries d’arreu del Pallars Sobirà i pels més de 60 participants dels camps de treball que s’han organitzat enguany.

La recuperació d’aquest empedrat antic s’emmarca dins del projecte Museu de Camins, un projecte que pretén crear un espai a la Vall de Siarb amb una xarxa íntegra de camins mantinguts i recuperats a a través dels quals el visitant es pot submergir en la vida rural i als seus ritmes, als usos i les tècniques constructives, i a les històries que durant centenars d’anys han omplert de vida el Pirineu.

Amb l’observació del camí i, sobretot, parlant amb padrins i padrines i tècnics de
pedra seca, es va iniciar la feina de neteja de rocs i terra en els trams que es volien recuperar, una tasca que sobretot han dut a terme voluntaris i voluntàries d’arreu del Pallars Sobirà. Més endavant, amb la vinguda de l’estiu, els i les joves participants dels camps de treball han après la tècnica constructiva de pedra seca i, a partir dels coneixements adquirits, han construït trams amb nou empedrat aprofitant les pedres que hi havia al voltant del camí així com també han descobert part de l’empedrat antic que havia quedat colgat amb l’erosió del terreny.

Per tal de posar de relleu la tasca i la implicació dels i les joves participants i per agrair l’acollida de la comunitat local s’ha organitzat la descoberta d’aquest empedrat antic, un acte en el qual hi intervindran dos joves dels diversos grups que han realitzat tasques en aquest empedrat que ens explicaran la seva experiència durant el camp de treball, en Jaume Cortina, padrí nascut a Llagunes que explicarà per a què s’havia utilitzat aquest camí i com es treballava conjuntament per mantenir els camins, i en Marc Cortina i la Gemma Cots, dos dels representants de l’entitat Balmes Blancs i responsables del projecte Museu de Camins que explicaran el projecte en el qual s’emmarca aquesta tasca. L’acte el clourà un representant de l’Ajuntament de Soriguera, municipi d’acollida dels camps de treball i de les diverses intervencions de recuperació de camins.

Desenvolupament de la jornada (en cas de pluja s’habilitarà una carpa o bé es desenvoluparà l’acte a l’interior d’un local)
10:00h: Trobada al panell informatiu de Llagunes i desplaçament fins a l’empedrat.
10:15h: Descoberta de l’empedrat
10:20h Parlaments
10:45hs: Esmorzar i refrigeri

Enric Vigo, introductor de les danses pallareses al repertori català del segle XX

Enric Vigo_1L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han recuperat de l’oblit la figura del músic i dansaire pallarès, Enric Vigo, fundador de l’Orfeó Canigó, i una de les persones claus en l’eclosió i la divulgació de les danses del Pirineu lleidatà a Catalunya a principis del segle XX. Aquest rescat es fa a través de la publicació del llibre inèdit ‘Records de les danses antigues de la meva terra’, un manuscrit del 1912 que es conserva a l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a l’Abadia de Montserrat. Aquesta publicació ha comptat amb el suport del Departament de Cultura, l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran), la Diputació de Lleida, l’IEI i les empreses Darei i Aureo & Calicó.

L’obra, que es va publicar el dimarts 19 de maig, és fruit de l’estudi i la transcripció que ha fet durant quatre anys l’historiador i tècnic de l’Ecomuseu, Ignasi Ros. El llibre conté 380 pàgines i 58 més de treballs introductoris: un pròleg de l’ex conseller de Cultura i ex director general de Cultura Popular Lluís Puig, una anàlisi de l’etnomusicòloga Anaís Falcó Ibáñez sobre el significat i l’originalitat de l’aportació del manuscrit de Vigo i una aproximació biogràfica a la vida de l’autor i a la història del manuscrit a càrrec del mateix Ignasi Ros.

Divulgador de la ‘Bolangera’, el ‘Ball Pla’ i l’’Esquerrana’

A inicis del segle XX, en el moment de la irrupció de la sardana a Barcelona, Vigo es va interessar per aquesta dansa, alhora que va divulgar allà balls populars del Pallars i l’Alt Urgell com l’Hereu Riera, la Bolangera, el Ball Pla, l’Esquerrana, La Castanya, les Corrandes i altres cants.

En aquest sentit, Ignasi Ros explica que Vigo va ser un ambaixador de les danses del Pirineu lleidatà a Barcelona en un moment d’efervescència cultural amb el naixement de les sardanes i els Esbarts Dansaires.

Per la seva banda, el responsable de l’editorial Garsineu, Francesc Prats, valora que es recuperi un manuscrit de l’any 1912 d’un estudiós del Pallars que “documenta i dóna informació sobre els balls, els costums, el context, les llegendes i els rituals de la zona, recollits fa més de 100 anys en una  època determinada en què la tradició oral era molt viva i que ens apropa a visions de la segona meitat del segle XIX. De la mateixa manera, Prats reivindica la importància de recuperar de l’oblit la figura d’Enric Vigo, un dels precursors dels Esbarts Dansaires.

Sobre Enric Vigo

Enric Vigo i Rabasa (Mas de Saverneda, 1865 – Senterada, 1926), és un autor pràcticament desconegut a Catalunya i al seu Pallars natal. Des de ben petit, es va interessar per la música, esdevenint autodidacta. Des del 1879, ja tocava amb colles o cobles de músics a Sort, Rialp o Surp per les festes majors del Pallars i l’Alt Urgell.

Emigrat a Barcelona, va continuar treballant de fuster, però es va seguir formant dins del món de les corals. Fou un dels fundadors de l’Orfeó Canigó el 1897. A inicis de segle XX, en el moment d’eclosió de la sardana a Barcelona, es va interessar per aquesta dansa. Es va vincular amb el naixement de grups o esbarts de recuperació de danses a Barcelona, ensenyant a ballar les danses populars del Pallars que ell havia conegut fent de músic i ballador de ben jove.

Retirat de la vida pública, va anar a viure a Senterada, on va morir el 1926. Després de la seva mort, el manuscrit ‘Records de les danses antigues de la meva terra’, va ser adquirit per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. En aquell moment, ja fou parcialment estudiat per Joan Amades. Aquesta entitat va preservar el manuscrit dins el seu gran arxiu de música i cançó popular. Aquest arxiu va estar amagat entre Suïssa i Barcelona per preservar-lo des de 1936 fins a 1990, quan les dues branques de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner popular de Catalunya van sortir de la clandestinitat, reunificant-se a l’Abadia de Montserrat.

#etnologiadeconfinament

990_1585219565foto_3625302Presentem una proposta d’activitat via Instagram que presentem des de l’Ecomuseu, per si teniu ganes de participar-hi…

L’etnologia és la disciplina que estudia els pobles i cultures del passat i del present a través de les seves accions i els seus objectes. Proposem que, durant aquestes setmanes de confinament, us hi dediqueu i compartiu amb nosaltres els objectes amb història que teniu a casa vostra. D’això n’hem dit #etnologiadeconfinament

Per participar només heu de:
-publicar una foto d’un objecte i explicar-nos la seva història, usos, curiositats
-fer servir l’etiqueta #etnologiadeconfinament
-etiquetar-nos @ecomuseu (així podrem fer-ne difusió als stories)

Gaudiu de les petites històries, redescobriu objectes oblidats, i qui sap, potser trobareu un tresor amagat!