Curs de formació al PCI en context transpirinenc

Des de l’adopció de la Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de 2003, la seva ratificació per part dels Estats de la zona pirinenca i la seva transcripció en els seus textos normatius i programes patrimonials, aquesta noció s’ha estès àmpliament i apareix ara en nombrosos programes de cooperació i convocatòries de projectes ja siguin europeus, nacionals o regionals i, per descomptat, transfronterers.


En aquest context, les administracions i universitats sòcies del projecte europeu Prometheus (INTERREG-Poctefa) organitzen un curs de formació sobre el patrimoni cultural immaterial en un context transfronterer/transpirinenc.


Aquest curs de formació està dirigit als professionals del patrimoni i als responsables d’associacions de l’espai pirinenc. Es tractaran els principis teòrics i pràctics de la noció de PCI: nocions clau (immaterial, bones pràctiques, salvaguarda, relacions entre memòria i patrimoni viu, bones pràctiques de salvaguarda, etc.); els marcs normatius internacionals, nacionals i regionals; els reptes inherents al context transfronterer. Aquestes nocions s’abordaran des de l’experiència i a partir de situacions concretes vinculades al territori pirinenc (inscripció en la Unesco dels Focs del Solstici, grans formes de patrimoni…).

PROGRAMA
Lloc i dates: 9 i 10 de maig, Conselh Generau d’Aran, Vielha (Vall d’Aran).
Condicions: Accés mitjançant inscripció (en funció de les places disponibles), despeses a càrrec de l’organització.

Patrimonis confinats.


Amb el títol “Patrimonios confinados. Retos del patrimonio inmaterial ante el COVID-19“, aquest llibre pretén reflexionar sobre els efectes del COVID-19, i com aquests van repercutir, i de forma molt significativa, en el patrimoni cultural immaterial, atès que la impossibilitat de realitzar activitats i les restriccions de mobilitat i aforament van comportar una afectació sense precedents al seu desenvolupament habitual. El llibre permet apropar-se a les conseqüències comunitàries, socials i econòmiques del confinament en un ampli ventall de casos de patrimoni immaterial d’Europa i Amèrica, com les festes, l’artesania, els museus, la dansa, la música i el turisme. En les seves contribucions, els autors presenten les diferents estratègies desplegades per a mantenir vives aquestes pràctiques culturals (alternatives virtuals, nous formats festius, celebracions restringides i exposicions, entre altres). Totes aquestes experiències mostren no sols una gran capacitat de resiliència, creativitat i reinvenció, sinó també la necessitat d’aprendre d’aquest període dramàtic per a revisar la sostenibilitat cultural del patrimoni immaterial.

Autoria: Xavier Roigé Ventura, Alejandra Canals Ossul (eds.)

Editorial: EdicionsUB

Pàgines: 326

ISBN: 978-84-9168-758-0

Data d’edició: 2021

Patrimonis culturals, museus i COVID-19: veus múltiples

A la fi del 2019 es van conèixer els primers casos de la malaltia ocasionada pel virus SARS-CoV-2. La ràpida transmissió del virus en el món va donar lloc a la pandèmia de la Covid-19 en la qual encara ens trobem immersos. A més de les greus conseqüències que està tenint en els individus, la pandèmia està transformant la societat en el seu conjunt, en les seves diferents dimensions econòmiques polítiques, culturals…

En l’àmbit de la cultura, la pandèmia ha afectat també el camp del patrimoni i els museus. En aquest camp els agents han hagut de posar en marxa diferents i variades estratègies i accions per a fer front a la nova situació. 

Així, l’objectiu del seminari és analitzar com està afectant la pandèmia als museus i centres patrimonials i quines són les estratègies i accions dutes a terme pels agents en els següents quatre àmbits:

  1. La gestió dels museus i centres patrimonials.
  2. Les activitats in situ i en línia.
  3. Les relacions amb la comunitat local, el públic i el turisme.
  4. La memòria de la Covid-19; és a dir, les accions dutes a terme per a recollir, conservar i difondre elements patrimonials vinculats a la pandèmia.

Per a abordar aquestes qüestions s’organitzaran quatre taules, una per cada àmbit, en les quals diferents especialistes abordaran els impactes de la covid-19.

PROGRAMA

Jornada “La recuperació de la memòria oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies “

22 d’abril de 2022

Local social d’Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), de 9:30 a 14:00h

Jornada “La recuperació de la memòria oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies

Aquesta jornada vol donar continuïtat a la que es va celebrar l’any 2020 a Gerri de la Sal i que proposava un apropament metodològic sobre com desenvolupar la recerca i el treball de camp en l’àmbit de la memòria oral.

La memòria és fràgil, subjectiva i sovint amb importants càrregues ideològiques o d’idealització que cal tenir en compte en la seva recollida i ús com a font històrica. La seva recerca i gestió hauria de comportar una metodologia específica i acurada, acompanyada de la definició d’objectius clars i d’una bona contextualització històrica i biogràfica.

Darrerament s’estan plantejant i duent a terme diversos projectes de recuperació de la  memòria oral que proposen recollir testimonis, experiències i records de la historia viscuda més recent. Davant l’impuls i difusió d’aquest tema creiem que és fonamental poder crear un espai de reflexió, debat i coordinació, de les iniciatives d’aquest tipus en l’àmbit de l’Alt Pirineu i que pugui tenir continuïtat.

PROGRAMA

A les 9.30 h / Presentació.

A les 10 h / La font oral com a estratègia de recerca: objectius i procediments. Oriol Beltran, professor d’Antropologia Social. Universitat de Barcelona.

A les 11 h / Pausa-Cafè.

11.20 h / Taules d’experiències.

Modera: Gemma Casals, antropòloga.

D’11.20 a 12.20 h – Taula 1.

· ”Això m’estàs parlant abans o després de la mili?” Vers una historicitat etnogràfica de les transformacions paisatgístiques. Ferran Pons. Antropòleg. McGill University.

· Museu de camins. Gemma Cots, Associació País de Terra Roia.

· La recerca oral des de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu. Ignasi Ros. Tècnic de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu.

· “Tupina” Projecte de recuperació i difusió de memòria oral de les Valls de Cardós. Joana Blanch i Joel Baró.

· Quan el comerç era la vida dels pobles. Manel Gimeno. Investigador i historiador.

De 12.20 a 13.20 h – Taula 2.

· Veu de dona. Sara Aliaga. Tècnica de Cultura i Patrimoni cultural CC de la Cerdanya.

· La recerca oral des del museu hidroelèctric de Capdella. Eva Perisé / Sandra Luque.

· Veus a bocafoscant. Sandra Luque. Associació Lo gaial de la Vall Fosca.

De 13.30 a 14.30 h / Debat.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

La jornada és gratuïta. Per participar-hi cal enviar un correu electrònic a info@xarxamuseuspirineu.cat .

ORGANITZA

Comunitat de Municipis Cardosencs (Esterri de Cardós-Lladorre-Vall de Cardós), Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, IDAPA,

I Congrés Internacional de Patrimoni Cultural Immaterial.

De l’11 al 13 de maig de 2022

Format online

El I Congrés Internacional sobre Patrimoni Immaterial. Noves experiències, nous horitzons és una activitat organitzada pel projecte de recerca sobre Patrimoni Immaterial (PINMAT) i el Grup de Recerca d’Antropologia en Patrimoni (GRAP), a més compta amb la col·laboració de diferents universitats i institucions. Pretén acollir tant a investigadors com a professionals i organitzacions dedicades al patrimoni cultural immaterial (PCI) per a reflexionar sobre les seves diferents dimensions des d’una perspectiva internacional, en les temàtiques que poden veure’s en els simposis i conferències planificades.

Aquest Congrés online té com a objectiu abordar diverses qüestions relacionades amb la recerca i la gestió del patrimoni cultural immaterial (PCI) des d’una perspectiva internacional, amb especial èmfasi en els seus aspectes socials, polítics i econòmics. Plantejat des d’una perspectiva interdisciplinària, el Congrés està obert tant a investigadors com a professionals i organitzacions dedicades al PCI per reflexionar sobre les seves diferents dimensions: la seva salvaguarda, les seves possibilitats turístiques, les experiències de bones pràctiques en la seva gestió, la seva musealització i els seus reptes de sostenibilitat, entre d’altres. Seran benvingudes comunicacions més genèriques i també estudis de casos o experiències de pràctiques del PCI. Especialment en l’actualitat, la pandèmia ha assenyalat les debilitats del PCI i també la seva resiliència, el que ens permet abordar els reptes de futur d’aquest patrimoni.

PROGRAMA

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

Informació: congres.pci@ub.edu

Col·leccionant Passions. El fons Josep Pons i Oliveras. El testimoni d’un Pirineu enyorat

Josep Pons i Oliveras (Barcelona, 1927-2012), d’origen i família ceretana, fou farmacèutic de formació malgrat que mai n’exercí. Es dedicà a la seva gran passió: viatjar per tot e món, descobrint així una forta passió per l’ornitologia,  la fotografia i el cinema. En els viatges començà a adquirir petits objectes de diferent índole convertint-se en un autèntic col·leccionista amb sensibilitat pel patrimoni i la seva salvaguarda. Mai va barrejar el gust per diferents col·leccions, sinó que quan se centrava en una s’hi dedicava profundament fins que començava amb una altra.

El fons etnològic està format per més de 8.000 objectes de diferents autors, anys, tècniques i mides, i en molt bon estat de conservació.

La Generalitat de Catalunya va adquirir una part del fons l’any 2019 i el diposità a diferents museus integrants de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, de la qual forma part l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Us presentem una mostra del fons dipositat a l’Ecomuseu, format per 63 béns mobles, que ens permeten documentar i recollir uns objectes etnològics representatius d’unes formes de vida d’un Pirineu amb el que Josep Pons havia conviscut i fou testimoni directe de la seva transformació i en alguns casos extinció.

Els records d’infantesa i joventut d’aquell Pirineu enyorat va fornir una important col·lecció que gràcies a la gestió del seu fill Lluís Pons i la implicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’ha pogut conservar en diferents museus etnològics catalans i passar a ser públic.

Aquesta mostra, de petit format, recull una part d’aquests béns, estructurada en diferents àmbits. Serveixi aquesta exposició com a homenatge al Josep Pons Oliveras i molts altres col·leccionistes que amb el seu treball perseverant i la seva passió ens ajuden a recuperar el patrimoni material i la memòria d’un temps i d’un país.

Organitzen: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Dates: del 24 de desembre de 2021 fins el 28 de febrer de 2022.

Lloc: Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

Curs de formació en empedrats de pedra seca

La tècnica de la pedra seca és una tècnica mil·lenària àmpliament utilitzada a tot el Pirineu; tant per construir bancals, marges, camins, mitjançant els materials que es troben a la zona i encaixant les pedres sense utilitzar cap tipus de material extra que les uneixi.

Una de les funcions d’aquesta tècnica és la de construir empedrats. De manera que els camins perdurin en el temps sense tanta erosió. Aquest cap de setmana, proposem un curs teòrico-pràctic en què aprendrem a construir empedrats amb els seus ancoratges, canalitzacions, esglaons, etc. La pràctica es realitzarà en un camí històric antigament empedrat en el marc del projecte Museu de Camins que s’està duent a terme a la Vall de Siarb.

PROGRAMA

-Dissabte 11 de desembre

9.00 h Inscripcions i lliurament de la documentació

9.15 h Presentació de la jornada i visita de l’obra i parets adjacents

Representant del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Sr. Josep Ramon Fondevilla, alcalde de l’Ajuntament de Soriguera.

Sr. Marc Cortina, representant del Museu de Camins.

10.30 h Bases teòriques i pràctiques per a la construcció d’empedrats de pedra seca: tipus d’empedrats, elements bàsics i presentació de les eines de treball.

11.00 h Pausa

11.30 h Pràctica fonamental: els ancoratges i l’empedrat intern

15.00 h Cloenda del dia

-Diumenge 12 de desembre

9.00 h Bases teòriques: els esglaons i tipus de canalitzacions

9.45 h Pràctica avançada: construcció d’esglaons i canalitzacions

10.30 h Pausa – esmorzar, a càrrec de l’Ajuntament de Soriguera

11.00 h Continuació pràctica

15.00 h Cloenda de la jornada

Lloc de realització :

Trobada al Refugi de la Vall de Siarb

25566 – LLAGUNES (SORIGUERA)

Inscripcions:

La jornada és gratuïta, es pot inscriure a través de: Museu de Camins (Tel.: 649 257 884 – info@museudecamins.com )

És molt important que cada participant porti guants, ulleres protectores, botes reforçades, aigua i l’esmorzar per dissabte. És obligatori portar mascareta per quan no es pugui mantenir la distància de seguretat entre les persones participants.

Organitza: Parc Natural de l’Alt Pirineu i Museu de Camins.

14ns Tallers de Memòria Oral. Workshop “L’estudi de la Terrissa al Pirineu”

Quadra de Casa Gassia-Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Divendres, 26 de novembre de 2021

PROGRAMA

10.30 h Presentació del Workshop

11.00 h Ponència: “Ramon Violant i la indústria terrissera del Pirineu: el vocabulari (1950)”, a càrrec d’Ignasi Ros Fontana, historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

12.00 h Pausa-cafè

12.30 h Taula rodona L’estudi de la terrissa del Pirineu. Present i futur. A càrrec de:

– Miquel Espot. Col·leccionista i estudiós de la terrissa del Pirineu.

– Antoni Fernàndez. Restaurador i estudiós del patrimoni material pirinenc.

– Jaume Elíes. Col·leccionista i estudiós de la terrissa del Pirineu.

– Josep Tugues. Arqueòleg i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

– Marta Prunera. Restauradora

14.00 h Dinar

16.00 h Visita al fons de terrissa del Pirineu de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Inscripció gratuïta. Podeu trucar al 973626436 o enviar un correu a reserves@ecomuseu.com

Organitza:

Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu de Tàrrega, IPEC, Departament de Cultura

Patrimoni i frontera

Webinar / Webinaire

20-21 d’octubre

Programa: https://www.ecomuseu.com/wp-content/uploads/egitaraua_programa_programme.pdf

Inscripción / Inscriptions: culture.patrimoine@couserans-pyrenees.fr

El webinar és gratuït

Es disposarà de traducció simultània

Organitzen:

Communauté de Communes Couserans-Pyrénées

Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU)

Ecomuseu de les Valls d’Àneu

L’objectiu d’aquest webinar és analitzar i debatre sobre la gestió del patrimoni cultural en espais transfronterers. Per a això, diferents especialistes, vinculats a projectes patrimonials europeus, aborden, d’una banda, els reptes, les oportunitats i les problemàtiques que comporten el treball en xarxa, i, per un altre, el desenvolupament de projectes comuns des de territoris, administracions i països diferents. Aquest webinar s’organitza en el marc del projecte Xarxa Pirinenca de Centres de Patrimoni i Innovació Rural-PATRIM+

20 octubre 

14h15: Benvinguda a càrrec de Denis Puech, Vicepresident de Cultura de la Communauté de Communes Couserans-Pyrénées, cap de fila  del projecte PATRIM +.

14h30: Jean-Baptiste Harguindéguy (Profesor de la Universidad Pablo Olavide): “Fronteras y espacios transfronterizos en Europa: reflexiones preliminares”.

15h30: Jordi Gomez (Docteur en Science politique de l’Université Panthéon-Assas Paris 2) : “Los límites de la cooperación transfronteriza en el espacio catalán”.

16h30: Elodia Hernández León (Profesora de la Universidad Pablo Olavide): “Relatos locales e historias oficiales, la patrimonialización de la frontera en el sur ibérico”.

17h30 : Fabien Van Geert (Maître de conférence à l’Université Sorbonne Nouvelle Paris 3) : « La Retirada, ou les enjeux d’une patrimonialisation transfrontalière ».

21 octubre

9h: Maria Lois (Profesora de la Universidad Complutense de Madrid): “La patrimonialización de la frontera: políticas escalares y cooperación transfronteriza en la Raya”.

10h: Célia Fleury (Cheffe de projet Développement des musées thématiques au Département du Nord et membre associée de l’IRHiS UMR 8529 – Université de Lille): « Pertinence, usages et durabilité de réseaux de musées transfrontaliers dans le Nord de la France ».

11h: Philippe Hanus (Coordinateur de l’ethnopôle “Migrations, Frontières, Mémoires”, Le Cpa, PACTE UMR 5194) : « (Dé)passer les bornes frontières entre la France et l’Italie. Mémoires des circulations et migrations au col du Petit-Saint-Bernard (XIXe-XXesiècles) »

12h: Xavier Roigé (Profesor de la Universitat de Barcelona): “Las fiestas del fuego de los Pirineos. La gestión de un patrimonio inmaterial interfronterizo y el proyecto de un museo virtual”.

13h: Conclusiones: JordiAbella (Ecomuseu de les Valls d’Àneu, PATRIM+), Iñaki Arrieta Urtizberea (Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, PATRIM+) et Pauline Chaboussou (Communauté de Communes Couserans-Pyrénées, PATRIM+).

Museus en transformació

La funció i el significat dels museus canvien al llarg del temps. L’esdevenir d’aquests centres patrimonials no es pot entendre si no es para esment a fets o esdeveniments culturals, socials, polítics, econòmics o epidemiològics que, en principi, se situen més enllà d’aquestes institucions culturals. El Maig del 68, l’arribada al poder de Margaret Thatcher en 1979, la fallida de Lehman Brothers en 2008 o el coronavirus SARS-CoV-2 en 2020 han condicionat manifestament l’esdevenir dels museus.

En els últims anys, fins al començament de la pandèmia de la Covid-19, l’evolució dels museus ha vingut marcada per la crisi econòmica i social iniciada en 2008. Havent passat ja uns quants anys des que va començar, les seves conseqüències en la gestió dels centres patrimonials no han estat encara prou analitzades. Per aquest motiu aquesta obra ha reunit un conjunt de treballs en els quals s’estudien aquestes conseqüències en àmbits com l’avaluació dels museus, la conservació del patrimoni, el finançament públic o privat o la situació de les treballadores i els treballadors de la cultura.

Arrieta Urtizberea, Iñaki (ed.) (2021)

Edita: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Servicio Editorial/Argitalpen Zerbitzua

Accés gratuït. https://addi.ehu.es/handle/10810/53081

SUMARI

Neoliberalismo e instrumentalización de los museos y el patrimonio cultural:  cuando el derecho a la cultura retrocede, Iñaki Arrieta Urtizberea

L’évaluation des musées comme reflet des crises, Xavier Greffe

Patrimonio  y  sostenibilidad:  depósitos  de  colecciones  compartidos,  Maite  Barrio Olano e Ion Berasain Salvarredi

Musées et professionnels en temps de crise économique : rationalités administratives et identités professionnelles, Jonathan Paquette

Le crowdfunding dans les musées français : la démocratisation culturelle à l’épreuve de l’injonction participative, Gaëlle Crenn

Definir  perfiles  profesionales  en  tiempos  de  crisis.  Un  proyecto  desde  la realidad de los museos catalanes, Olga López Miguel