Terrissa del Pallars i la Ribagorça

Terrissa del Pallars022Aquesta publicació recull les peces presentades a l’exposició homònima, feta dins el marc de la Fira de la Pobleta de Bellveí, els dies 1 i 2 d’octubre de 2016.

L’interès manifestat per estudiosos, col·leccionistes i públic en general ha portat els autors, Ramon Abelló i Miquel Espot, a deixar testimoni gràfic dels materials recollits, gràcies a l’ajut de l’Ajuntament de la Torre de Capdella , a la col·laboració de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu , i a l’assessorament de Joan Santanach i Montserrat Suñol. S’hi recullen peces atribuïdes als obradors de Gerri de la Sal i Rialp (Pallars Sobirà), Salàs de Pallars (Pallars Jussà) i El Pont de Suert (Alta Ribagorça).

ABELLÓ, Ramon i ESPOT, Miquel. Terrissa del Pallars i la Ribagorça. Garsineu edicions, 2017. 91 pp. ISBN 978-84-946328-6-0.

Experiències de microdesenvolupament rural

Exp microdesenvL’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb Raiels, iniciatives que arrelen, ha publicat Experiències de microdesenvolupament rural. Reptes i casos d’innovació local, un recull que mostra la contribució dels petits municipis a la renovació de l’agenda del desenvolupament econòmic local. El recull presenta trenta casos d’iniciatives locals com a mostra de la capacitat d’innovació dels entorns de ruralitat davant el grans reptes associats a l’ocupació, l’alimentació, la mobilitat, l’energia, l’envelliment, el manteniment de la població, el paisatge o, més en general, el benestar i la qualitat de vida. S’organitza en deu eixos temàtics, entre els quals trobarem Paisatge i patrimoni, Oficis, artesanies i productes locals, i Art i cultura, i cada cas s’explica per mitjà d’una fitxa detallada on s’inclou una descripció de la iniciativa o projecte i alhora, un apartat d’avaluació de l’impacte i de l’aplicabilitat per ser transferible a altres territoris.

La publicació es troba disponible en paper (221 pp.) i en format digital.

 

Recuperació d’una cançó d’Enric Vigo

Corrandes són corrandesDe la recerca i recuperació de l’obra del desconegut folklorista pallarès Enric Vigo i Rabasa (Mas de Saverneda, Sort 1865-Senterada 1926), que impulsa l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, en reneix i es reinterpreta una música i cançó oblidada amb el grup Corrandes són Corrandes,

https://soundcloud.com/corrandescat

L’Ecomuseu de les valls d’Àneu duu a terme des de fa més d’un any el treball d’estudi i recuperació de la figura i d’una obra inèdita del folklorista pallarès Enric Vigo. Aquesta obra redactada entre 1912 i 1914, recull informacions i partitures de moltes danses antigues, principalment del Pallars i el Pirineu. Aquesta manuscrit a la mort del seu autor havia estat adquirit per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i ha estat estudiat gràcies a aquest arxiu, avui conservat l’Abadia de Montserrat, i amb el suport de l’IRMU (Institut Ramon Muntaner) i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.

L’Ecomuseu prepara una propera exposició sobre Vigo i el seu manuscrit, i una publicació.

Recuperació de camins tradicionals

Curs de recuperació de camins tradicionals. Construcció de murs de pedra seca i empedrats. Escola Agrària del Pirineu, Bellestar (Alt Urgell). 21, 22, 28 i 29 d’abril de 2017.

recuperacio-caminsEls camins tradicionals són un patrimoni històric de pobles i valls dels Pirineus. Tot i que durant molts anys han estat oblidats, en l’actualitat està ressorgint l’interès per la seva utilització, i per tant es fa patent la necessitat de conservar-los i reconstruir-los.
Vista la necessitat i l’interès pel tema, s’ha organitzat aquesta acció formativa, que serà conduïda per l’expert Jordi Tutusaus, professional del sector amb molts anys d’experiència. Aquesta activitat va dirigida a totes aquelles persones relacionades amb el món rural.

CONTINGUTRead More »

Llocs de memòria traumàtica

memoriatr001

Aquesta publicació coral proposa al lector recórrer un conjunt de museus i espais patrimonials en els quals es representa la memòria traumàtica. El recorregut transcorre principalment per Europa i Amèrica, i mostra com s’han abordat i representat qüestions tan complicades però, al seu torn, tan fonamentals per a la memòria col·lectiva actual, com són els conflictes armats, les guerres i les dictadures esdevinguts en tots dos continents al llarg del segle XX.

 

 

 

 

Arrieta Urtizberea, Iñaki (ed.)

Edita: Euskal Herriko Unibertsitatea

Data d’edició: 2016

ISBN/ISSN: 978-84-9082-431-3

Idioma: Castellà, Francès, Anglès

Muntanyes humanitzades. Arqueologia del pastoralisme

montanas-humanizadasDes de l’any 2004 el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha sigut objecte d’una intensa recerca arqueològica. Successives campanyes de prospecció de superfície han permès documentar més de 340 jaciments arqueològics en aquesta àrea d’alta muntanya dels Pirineus catalans, permetent documentar una extensa seqüència d’ocupació humana de més de 10.000 anys que, principalment, es vincula a l’explotació ramadera al llarg del temps d’aquest sector de la serralada.

El llibre Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, recull aquests anys d’investigació per part del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya, emprant un llenguatge que cerca ser planer i acompanyat amb una gran quantitat d’imatges per a explicar tant els resultats obtinguts  la metodologia i les qüestions que busca resoldre la recerca. El llibre pretén oferir una síntesi ordenada cronològicament del coneixement actual de la història humana d’aquesta part de l’alt Pirineu. Es pot descarregar en el següent enllaç:

Gassiot, E. (ed.) 2016. Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales (ISBN 978-84-8014-896-2).

El projecte de recuperació del folklorista pallarès Enric Vigo i Rabasa.

enric-vigoData: dissabte, 26 de novembre de 2016

Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Dins de la programació dels 9ns Tallers i Jornades de Memòrial Oral 2016-2017, i en el marc de la Jornada de recerca sobre memòria oral i patrimoni musical del Pirineu, es presentarà el projecte, en curs, de redescoberta del folklorista i músic pallarès Enric Vigo i Rabasa (1865-1926), posa de mani-fest la existència al segle XIX d’una rica tradició de músics i balls populars al Pallars. Dins la seva obra són abundants les referències a cobles de músics, i als gralls i flabiols que sonaven alguns pastors. Aquests gralls i altres instruments del Pirineu (graire, graile, grall, clarí, prima, flubiol, oboès, bot…) van desaparèixer al ritme de les orquestres de me-talls i dels acordions. La recuperació d’aquesta memòria musical necessita interrogar-se sobre aquests instruments i els seus orígens, a partir de la història i la memòria oral.

PROGRAMA

Organitzen: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Ajuntament d’Esterri d’Àneu, Escola Folk del Pirineu, Esmolets de Sort i Carrutxa.

Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner, Diputació de Lleida i Institut d’Estudis Ilerdencs.

Exposició “Les festes del foc al Pirineu”, a Lleida.

festes_de_foc_al_pirineu

Dijous, 1 de desembre de 2016, a les 19:00h tindrà lloc al Centre de Cultures de les Universitat de Lleida (C/Jaume II, 67, planta 1) la inauguració de l’exposició “Festes del foc als Pirineus“, juntament amb la presentació de la càtedra “Educació i patrimoni immaterial dels Pirineus“, dins dels actes del I aniversari de la Declaració de Patrimoni Cultual Immaterial de la Humanitat de la UNESCO de les Festes del foc als Pirineus.

Beca de recerca sobre educació i falles del Pirineu

foc-al-faropDes de la càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la Universitat de Lleida, es convoca una beca predoctoral per fer recerca en temes d’Educació i Falles del Pirineu, entenent l’Educació en el sentit més ampli de la paraula i destinada a tots els col·lectius relacionats.

La beca és de 3 mesos en aquesta primera convocatòria, prorrogable a 3 anys.

Les dates de sol·licitud són del 26 al 28 de setembre. Cal adjuntar Currículum.

Les tasques a desenvolupar seran: Organització de la informació disponible sobre Falles del Pirineu; disseny i implementació de programes educatius per escoles i centres educatius; disseny dels continguts educatius per fer difusió de les Falles com a patrimoni immaterial de la UNESCO; propostes de formació en valors en relació a les Falles.

Aquí trobareu la documentació: bases, convocatòria i sol·licitud..

I Congrés de transhumància i camins ramaders de Catalunya

Congrés Transh.JPG

L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran – IDAPA i la Fundació del Món Rural organitzen el I Congrés de transhumància i camins ramaders de Catalunya.

7 d’octubre a Lleida.

21 i 22 d’octubre a Santa Margarida i els Monjos.

28 I 29 d’octubre a Tremp.

La ramaderia extensiva i la transhumància, amb el desplaçament d’animals i pastors entre les pastures d’estiu i les d’hivern, han esdevingut un element cabdal en la configuració territorial, demogràfica, social i cultural de Catalunya al llarg de la història. D’una banda, bona part dels paisatges i de la biodiversitat de les àrees de muntanya, i també de les planes, són el resultat de les activitats ramaderes i de la seva combinació amb l’agricultura que ha esdevingut durant segles. Avui, la conservació d’aquest ric patrimoni natural depèn directament de la continuïtat d’aquestes pràctiques i és conegut l’impacte que té el seu abandonament en el risc d’incendis forestals, entre altres.

D’altra banda, la transhumància i la ramaderia extensiva han originat un seguit d’infraestructures (camins, construccions, abeuradors, cases, zones de pastura i descans, etc.), de coneixements, de formes d’organització social i d’elements culturals que, amb el temps, han conformat un patrimoni històric-cultural material i immaterial molt important. Així mateix, els camins ramaders han configurat una xarxa de comunicacions on, a més a més dels animals, s’han desplaçat persones, béns, coneixements i idees entre la muntanya, la plana i més enllà.

Els eixos temàtics són els següents: Eix 1. Els camins ramaders; Eix 2. Usos complementaris; Eix 3. Activitat i usos transhumants.

PROGRAMA

INSCRIPCIONS