Enfilant l’agulla, la indumentària tradicional de la Vall Fosca

El divendres dia 5 d’agost a les 19:30 h, es farà la inauguració de l’exposició «Enfilant l’agulla, indumentària tradicional de la Vall Fosca», al Museu Hidroelèctric de Capdella.

En primer lloc, tindrà lloc la conferència «Violant i Simorra, sastre i etnògraf», a càrrec d’Ignasi Ros i Fontana, historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Després, Albert Sangenís Crotogino, comissari de la mostra, farà una visita guiada.

«Enfilant l’agulla, indumentària tradicional de la Vall Fosca» és una exposició que mostra un recull de les tècniques d’elaboració de la roba, els materials i les peces de la indumentària tradicional que s’usaven a la Vall Fosca durant el segle XIX. Ramon Violant i Simorra, sastre i etnògraf, va documentar bona part de les peces de la indumentària tradicional del Pallars que han estat el punt de partida del projecte de recerca i de l’exposició, projecte que s’ha complementat amb la roba que han aportat el veïnatge i l’alumnat de l’escola de la Vall Fosca.

Dates: 5 d’agost de 2022-16 d’octubre de 2022

Horari: De dimarts a dissabte: 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 h. Diumenges: 11:00 a 14:00. Dilluns: tancat.

Lloc: Museu Hidroelèctric de Capdella

12 Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

La pandèmia de covid19 ha marcat les nostres vides els darrers anys d’una manera notòria i generalitzada. Ha provocat (i encara provoca) tota mena de modificacions en les relacions humanes, tant a gran escala com a petita.

Alguns dels films que es projecten en el marc d’aquesta edició tracten sobre aquestes alteracions des de la perspectiva de determinats grups humans: per orientació sexual, grups d’edat, migrants, curadors… Però també, i com sempre, els films de la temàtica transversal de la mostra es combinen amb aquells que són d’interès per als públics habituals de les entitats organitzadores.

Aquest any, la programació que es presentarà des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu serà la següent:

03 agost
22.00 h SESSIÓ “PIRINEU RECUPERAT”
Verd madur
Dir. Rafel Gil, 1961
Film de referència per a una generació de pirinencs i de joves arreu de Catalunya. Basat en la novel·la de Josep Virós. Versió doblada en català
que s’estrenà el 1968.


04 agost
22.00 h SESSIÓ “PIRINEU RECUPERAT: FILMS DEL CINEASTA AMATEUR PIUS MESTRE”
-Pallars. Vall d’Àneu. Aran 1979, 22‘
-Del Gerber a la Vall d’Aran 1961, 25‘
-Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes, 1981, 27’
Dir. Pius Mestre
Films del cineasta amateur i excursionista Pius Mestre, realitzats durant les vacances personals o en excursions col·lectives d’empresa. Permeten recuperar, com sempre dins les sessions Pirineu Recuperat, imatges i paisatges pirinencs de fa més de 40 anys enrere, i el turisme d’entre els anys 60 i 80.
Col·labora: Filmoteca de Catalunya.

05 agost
22.00 h SESSIÓ “MOSTREMP SOBRE RODES”
Selecció dels curtmetratges més destacats de l’edició de l’any 2021 del festival Mostremp, que té lloc a Tremp (Pallars Jussà).
Coorganitza: Mostremp sobre rodes.

L’Hora dels Infants

Dijous 9 de juny, a les 22:45, s’estrena al Canal 33 el documental “L’Hora dels Infants. Colònies escolars i escoles a l’aire lliure, la revolta educativa a Catalunya“, de Goita! Audiovisuals.

Què té a veure un pavelló de fusta sueca a Berga amb la platja de la Barceloneta? I l’ombra d’una pineda de Calafell amb la Central Hidroelèctrica de Capdella, al cor del Pirineu? En aquests quatre escenaris es van experimentar i aplicar, fa cent any, alguns dels mètodes pedagògics més renovadors d’aquell moment. Tot i que el seu objectiu inicial era una altra, van acabar esdevenint autèntics laboratoris educatius. Alguns s’han mantingut a l’oblit, fins avui, mentre que altres es van convertir en icones d’una època daurada de l’escola catalana. Idees com l’aprenentatge actiu, la importància de la música o de la lectura i, sobretot, situar l’infant al centre de l’ensenyament es van aplicar fins a uns nivells mai vistos i, potser, encara avui no hem tornat a repetir.

El documental recupera la memòria d’algunes experiències pioneres com les de l’Escola de Bosc de Montjuïc o l’Escola del Mar de la Barceloneta i, per primer cop, explica a un públic general alguns fets com les colònies de Capdella, la de Vilamar de Calafell o la colònia permanent de Berga.

El documental ha estat possible gràcies a la participació col·laboració de @tv3cat #eldocumental33 Barcelona.cat Ajuntament de Berga Ajuntament de Calafell Museu Hidroelectric Capdella #torredecapdella Institut Ramon Muntaner @Ecomuseu de les valls d’Àneu @FundacióArturMartorell Associació de Mestres Rosa Sensat, Eduard Miguel, Norbe Fernandez Monteis, Marti Boneta i Carrera, Joan Bramon Mora, i Escola Malagrida Escola del Mar.

Curs de formació al PCI en context transpirinenc

Des de l’adopció de la Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de 2003, la seva ratificació per part dels Estats de la zona pirinenca i la seva transcripció en els seus textos normatius i programes patrimonials, aquesta noció s’ha estès àmpliament i apareix ara en nombrosos programes de cooperació i convocatòries de projectes ja siguin europeus, nacionals o regionals i, per descomptat, transfronterers.


En aquest context, les administracions i universitats sòcies del projecte europeu Prometheus (INTERREG-Poctefa) organitzen un curs de formació sobre el patrimoni cultural immaterial en un context transfronterer/transpirinenc.


Aquest curs de formació està dirigit als professionals del patrimoni i als responsables d’associacions de l’espai pirinenc. Es tractaran els principis teòrics i pràctics de la noció de PCI: nocions clau (immaterial, bones pràctiques, salvaguarda, relacions entre memòria i patrimoni viu, bones pràctiques de salvaguarda, etc.); els marcs normatius internacionals, nacionals i regionals; els reptes inherents al context transfronterer. Aquestes nocions s’abordaran des de l’experiència i a partir de situacions concretes vinculades al territori pirinenc (inscripció en la Unesco dels Focs del Solstici, grans formes de patrimoni…).

PROGRAMA
Lloc i dates: 9 i 10 de maig, Conselh Generau d’Aran, Vielha (Vall d’Aran).
Condicions: Accés mitjançant inscripció (en funció de les places disponibles), despeses a càrrec de l’organització.

Patrimonis confinats.


Amb el títol “Patrimonios confinados. Retos del patrimonio inmaterial ante el COVID-19“, aquest llibre pretén reflexionar sobre els efectes del COVID-19, i com aquests van repercutir, i de forma molt significativa, en el patrimoni cultural immaterial, atès que la impossibilitat de realitzar activitats i les restriccions de mobilitat i aforament van comportar una afectació sense precedents al seu desenvolupament habitual. El llibre permet apropar-se a les conseqüències comunitàries, socials i econòmiques del confinament en un ampli ventall de casos de patrimoni immaterial d’Europa i Amèrica, com les festes, l’artesania, els museus, la dansa, la música i el turisme. En les seves contribucions, els autors presenten les diferents estratègies desplegades per a mantenir vives aquestes pràctiques culturals (alternatives virtuals, nous formats festius, celebracions restringides i exposicions, entre altres). Totes aquestes experiències mostren no sols una gran capacitat de resiliència, creativitat i reinvenció, sinó també la necessitat d’aprendre d’aquest període dramàtic per a revisar la sostenibilitat cultural del patrimoni immaterial.

Autoria: Xavier Roigé Ventura, Alejandra Canals Ossul (eds.)

Editorial: EdicionsUB

Pàgines: 326

ISBN: 978-84-9168-758-0

Data d’edició: 2021

Patrimonis culturals, museus i COVID-19: veus múltiples

A la fi del 2019 es van conèixer els primers casos de la malaltia ocasionada pel virus SARS-CoV-2. La ràpida transmissió del virus en el món va donar lloc a la pandèmia de la Covid-19 en la qual encara ens trobem immersos. A més de les greus conseqüències que està tenint en els individus, la pandèmia està transformant la societat en el seu conjunt, en les seves diferents dimensions econòmiques polítiques, culturals…

En l’àmbit de la cultura, la pandèmia ha afectat també el camp del patrimoni i els museus. En aquest camp els agents han hagut de posar en marxa diferents i variades estratègies i accions per a fer front a la nova situació. 

Així, l’objectiu del seminari és analitzar com està afectant la pandèmia als museus i centres patrimonials i quines són les estratègies i accions dutes a terme pels agents en els següents quatre àmbits:

  1. La gestió dels museus i centres patrimonials.
  2. Les activitats in situ i en línia.
  3. Les relacions amb la comunitat local, el públic i el turisme.
  4. La memòria de la Covid-19; és a dir, les accions dutes a terme per a recollir, conservar i difondre elements patrimonials vinculats a la pandèmia.

Per a abordar aquestes qüestions s’organitzaran quatre taules, una per cada àmbit, en les quals diferents especialistes abordaran els impactes de la covid-19.

PROGRAMA

Jornada “La recuperació de la memòria oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies “

22 d’abril de 2022

Local social d’Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), de 9:30 a 14:00h

Jornada “La recuperació de la memòria oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies

Aquesta jornada vol donar continuïtat a la que es va celebrar l’any 2020 a Gerri de la Sal i que proposava un apropament metodològic sobre com desenvolupar la recerca i el treball de camp en l’àmbit de la memòria oral.

La memòria és fràgil, subjectiva i sovint amb importants càrregues ideològiques o d’idealització que cal tenir en compte en la seva recollida i ús com a font històrica. La seva recerca i gestió hauria de comportar una metodologia específica i acurada, acompanyada de la definició d’objectius clars i d’una bona contextualització històrica i biogràfica.

Darrerament s’estan plantejant i duent a terme diversos projectes de recuperació de la  memòria oral que proposen recollir testimonis, experiències i records de la historia viscuda més recent. Davant l’impuls i difusió d’aquest tema creiem que és fonamental poder crear un espai de reflexió, debat i coordinació, de les iniciatives d’aquest tipus en l’àmbit de l’Alt Pirineu i que pugui tenir continuïtat.

PROGRAMA

A les 9.30 h / Presentació.

A les 10 h / La font oral com a estratègia de recerca: objectius i procediments. Oriol Beltran, professor d’Antropologia Social. Universitat de Barcelona.

A les 11 h / Pausa-Cafè.

11.20 h / Taules d’experiències.

Modera: Gemma Casals, antropòloga.

D’11.20 a 12.20 h – Taula 1.

· ”Això m’estàs parlant abans o després de la mili?” Vers una historicitat etnogràfica de les transformacions paisatgístiques. Ferran Pons. Antropòleg. McGill University.

· Museu de camins. Gemma Cots, Associació País de Terra Roia.

· La recerca oral des de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu. Ignasi Ros. Tècnic de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu.

· “Tupina” Projecte de recuperació i difusió de memòria oral de les Valls de Cardós. Joana Blanch i Joel Baró.

· Quan el comerç era la vida dels pobles. Manel Gimeno. Investigador i historiador.

De 12.20 a 13.20 h – Taula 2.

· Veu de dona. Sara Aliaga. Tècnica de Cultura i Patrimoni cultural CC de la Cerdanya.

· La recerca oral des del museu hidroelèctric de Capdella. Eva Perisé / Sandra Luque.

· Veus a bocafoscant. Sandra Luque. Associació Lo gaial de la Vall Fosca.

De 13.30 a 14.30 h / Debat.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS

La jornada és gratuïta. Per participar-hi cal enviar un correu electrònic a info@xarxamuseuspirineu.cat .

ORGANITZA

Comunitat de Municipis Cardosencs (Esterri de Cardós-Lladorre-Vall de Cardós), Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, IDAPA,

I Congrés Internacional de Patrimoni Cultural Immaterial.

De l’11 al 13 de maig de 2022

Format online

El I Congrés Internacional sobre Patrimoni Immaterial. Noves experiències, nous horitzons és una activitat organitzada pel projecte de recerca sobre Patrimoni Immaterial (PINMAT) i el Grup de Recerca d’Antropologia en Patrimoni (GRAP), a més compta amb la col·laboració de diferents universitats i institucions. Pretén acollir tant a investigadors com a professionals i organitzacions dedicades al patrimoni cultural immaterial (PCI) per a reflexionar sobre les seves diferents dimensions des d’una perspectiva internacional, en les temàtiques que poden veure’s en els simposis i conferències planificades.

Aquest Congrés online té com a objectiu abordar diverses qüestions relacionades amb la recerca i la gestió del patrimoni cultural immaterial (PCI) des d’una perspectiva internacional, amb especial èmfasi en els seus aspectes socials, polítics i econòmics. Plantejat des d’una perspectiva interdisciplinària, el Congrés està obert tant a investigadors com a professionals i organitzacions dedicades al PCI per reflexionar sobre les seves diferents dimensions: la seva salvaguarda, les seves possibilitats turístiques, les experiències de bones pràctiques en la seva gestió, la seva musealització i els seus reptes de sostenibilitat, entre d’altres. Seran benvingudes comunicacions més genèriques i també estudis de casos o experiències de pràctiques del PCI. Especialment en l’actualitat, la pandèmia ha assenyalat les debilitats del PCI i també la seva resiliència, el que ens permet abordar els reptes de futur d’aquest patrimoni.

PROGRAMA

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

Informació: congres.pci@ub.edu

Col·leccionant Passions. El fons Josep Pons i Oliveras. El testimoni d’un Pirineu enyorat

Josep Pons i Oliveras (Barcelona, 1927-2012), d’origen i família ceretana, fou farmacèutic de formació malgrat que mai n’exercí. Es dedicà a la seva gran passió: viatjar per tot e món, descobrint així una forta passió per l’ornitologia,  la fotografia i el cinema. En els viatges començà a adquirir petits objectes de diferent índole convertint-se en un autèntic col·leccionista amb sensibilitat pel patrimoni i la seva salvaguarda. Mai va barrejar el gust per diferents col·leccions, sinó que quan se centrava en una s’hi dedicava profundament fins que començava amb una altra.

El fons etnològic està format per més de 8.000 objectes de diferents autors, anys, tècniques i mides, i en molt bon estat de conservació.

La Generalitat de Catalunya va adquirir una part del fons l’any 2019 i el diposità a diferents museus integrants de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, de la qual forma part l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Us presentem una mostra del fons dipositat a l’Ecomuseu, format per 63 béns mobles, que ens permeten documentar i recollir uns objectes etnològics representatius d’unes formes de vida d’un Pirineu amb el que Josep Pons havia conviscut i fou testimoni directe de la seva transformació i en alguns casos extinció.

Els records d’infantesa i joventut d’aquell Pirineu enyorat va fornir una important col·lecció que gràcies a la gestió del seu fill Lluís Pons i la implicació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’ha pogut conservar en diferents museus etnològics catalans i passar a ser públic.

Aquesta mostra, de petit format, recull una part d’aquests béns, estructurada en diferents àmbits. Serveixi aquesta exposició com a homenatge al Josep Pons Oliveras i molts altres col·leccionistes que amb el seu treball perseverant i la seva passió ens ajuden a recuperar el patrimoni material i la memòria d’un temps i d’un país.

Organitzen: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Dates: del 24 de desembre de 2021 fins el 28 de febrer de 2022.

Lloc: Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Esterri d’Àneu.

Curs de formació en empedrats de pedra seca

La tècnica de la pedra seca és una tècnica mil·lenària àmpliament utilitzada a tot el Pirineu; tant per construir bancals, marges, camins, mitjançant els materials que es troben a la zona i encaixant les pedres sense utilitzar cap tipus de material extra que les uneixi.

Una de les funcions d’aquesta tècnica és la de construir empedrats. De manera que els camins perdurin en el temps sense tanta erosió. Aquest cap de setmana, proposem un curs teòrico-pràctic en què aprendrem a construir empedrats amb els seus ancoratges, canalitzacions, esglaons, etc. La pràctica es realitzarà en un camí històric antigament empedrat en el marc del projecte Museu de Camins que s’està duent a terme a la Vall de Siarb.

PROGRAMA

-Dissabte 11 de desembre

9.00 h Inscripcions i lliurament de la documentació

9.15 h Presentació de la jornada i visita de l’obra i parets adjacents

Representant del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Sr. Josep Ramon Fondevilla, alcalde de l’Ajuntament de Soriguera.

Sr. Marc Cortina, representant del Museu de Camins.

10.30 h Bases teòriques i pràctiques per a la construcció d’empedrats de pedra seca: tipus d’empedrats, elements bàsics i presentació de les eines de treball.

11.00 h Pausa

11.30 h Pràctica fonamental: els ancoratges i l’empedrat intern

15.00 h Cloenda del dia

-Diumenge 12 de desembre

9.00 h Bases teòriques: els esglaons i tipus de canalitzacions

9.45 h Pràctica avançada: construcció d’esglaons i canalitzacions

10.30 h Pausa – esmorzar, a càrrec de l’Ajuntament de Soriguera

11.00 h Continuació pràctica

15.00 h Cloenda de la jornada

Lloc de realització :

Trobada al Refugi de la Vall de Siarb

25566 – LLAGUNES (SORIGUERA)

Inscripcions:

La jornada és gratuïta, es pot inscriure a través de: Museu de Camins (Tel.: 649 257 884 – info@museudecamins.com )

És molt important que cada participant porti guants, ulleres protectores, botes reforçades, aigua i l’esmorzar per dissabte. És obligatori portar mascareta per quan no es pugui mantenir la distància de seguretat entre les persones participants.

Organitza: Parc Natural de l’Alt Pirineu i Museu de Camins.