Recuperació d’una cançó d’Enric Vigo

Corrandes són corrandesDe la recerca i recuperació de l’obra del desconegut folklorista pallarès Enric Vigo i Rabasa (Mas de Saverneda, Sort 1865-Senterada 1926), que impulsa l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, en reneix i es reinterpreta una música i cançó oblidada amb el grup Corrandes són Corrandes,

https://soundcloud.com/corrandescat

L’Ecomuseu de les valls d’Àneu duu a terme des de fa més d’un any el treball d’estudi i recuperació de la figura i d’una obra inèdita del folklorista pallarès Enric Vigo. Aquesta obra redactada entre 1912 i 1914, recull informacions i partitures de moltes danses antigues, principalment del Pallars i el Pirineu. Aquesta manuscrit a la mort del seu autor havia estat adquirit per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i ha estat estudiat gràcies a aquest arxiu, avui conservat l’Abadia de Montserrat, i amb el suport de l’IRMU (Institut Ramon Muntaner) i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.

L’Ecomuseu prepara una propera exposició sobre Vigo i el seu manuscrit, i una publicació.

Recuperació de camins tradicionals

Curs de recuperació de camins tradicionals. Construcció de murs de pedra seca i empedrats. Escola Agrària del Pirineu, Bellestar (Alt Urgell). 21, 22, 28 i 29 d’abril de 2017.

recuperacio-caminsEls camins tradicionals són un patrimoni històric de pobles i valls dels Pirineus. Tot i que durant molts anys han estat oblidats, en l’actualitat està ressorgint l’interès per la seva utilització, i per tant es fa patent la necessitat de conservar-los i reconstruir-los.
Vista la necessitat i l’interès pel tema, s’ha organitzat aquesta acció formativa, que serà conduïda per l’expert Jordi Tutusaus, professional del sector amb molts anys d’experiència. Aquesta activitat va dirigida a totes aquelles persones relacionades amb el món rural.

CONTINGUTRead More »

Llocs de memòria traumàtica

memoriatr001

Aquesta publicació coral proposa al lector recórrer un conjunt de museus i espais patrimonials en els quals es representa la memòria traumàtica. El recorregut transcorre principalment per Europa i Amèrica, i mostra com s’han abordat i representat qüestions tan complicades però, al seu torn, tan fonamentals per a la memòria col·lectiva actual, com són els conflictes armats, les guerres i les dictadures esdevinguts en tots dos continents al llarg del segle XX.

 

 

 

 

Arrieta Urtizberea, Iñaki (ed.)

Edita: Euskal Herriko Unibertsitatea

Data d’edició: 2016

ISBN/ISSN: 978-84-9082-431-3

Idioma: Castellà, Francès, Anglès

Muntanyes humanitzades. Arqueologia del pastoralisme

montanas-humanizadasDes de l’any 2004 el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha sigut objecte d’una intensa recerca arqueològica. Successives campanyes de prospecció de superfície han permès documentar més de 340 jaciments arqueològics en aquesta àrea d’alta muntanya dels Pirineus catalans, permetent documentar una extensa seqüència d’ocupació humana de més de 10.000 anys que, principalment, es vincula a l’explotació ramadera al llarg del temps d’aquest sector de la serralada.

El llibre Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, recull aquests anys d’investigació per part del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya, emprant un llenguatge que cerca ser planer i acompanyat amb una gran quantitat d’imatges per a explicar tant els resultats obtinguts  la metodologia i les qüestions que busca resoldre la recerca. El llibre pretén oferir una síntesi ordenada cronològicament del coneixement actual de la història humana d’aquesta part de l’alt Pirineu. Es pot descarregar en el següent enllaç:

Gassiot, E. (ed.) 2016. Montañas humanizadas. Arqueología del pastoralismo en el Parque Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Madrid: Organismo Autónomo Parques Nacionales (ISBN 978-84-8014-896-2).

El projecte de recuperació del folklorista pallarès Enric Vigo i Rabasa.

enric-vigoData: dissabte, 26 de novembre de 2016

Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Dins de la programació dels 9ns Tallers i Jornades de Memòrial Oral 2016-2017, i en el marc de la Jornada de recerca sobre memòria oral i patrimoni musical del Pirineu, es presentarà el projecte, en curs, de redescoberta del folklorista i músic pallarès Enric Vigo i Rabasa (1865-1926), posa de mani-fest la existència al segle XIX d’una rica tradició de músics i balls populars al Pallars. Dins la seva obra són abundants les referències a cobles de músics, i als gralls i flabiols que sonaven alguns pastors. Aquests gralls i altres instruments del Pirineu (graire, graile, grall, clarí, prima, flubiol, oboès, bot…) van desaparèixer al ritme de les orquestres de me-talls i dels acordions. La recuperació d’aquesta memòria musical necessita interrogar-se sobre aquests instruments i els seus orígens, a partir de la història i la memòria oral.

PROGRAMA

Organitzen: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Ajuntament d’Esterri d’Àneu, Escola Folk del Pirineu, Esmolets de Sort i Carrutxa.

Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner, Diputació de Lleida i Institut d’Estudis Ilerdencs.

Exposició “Les festes del foc al Pirineu”, a Lleida.

festes_de_foc_al_pirineu

Dijous, 1 de desembre de 2016, a les 19:00h tindrà lloc al Centre de Cultures de les Universitat de Lleida (C/Jaume II, 67, planta 1) la inauguració de l’exposició “Festes del foc als Pirineus“, juntament amb la presentació de la càtedra “Educació i patrimoni immaterial dels Pirineus“, dins dels actes del I aniversari de la Declaració de Patrimoni Cultual Immaterial de la Humanitat de la UNESCO de les Festes del foc als Pirineus.

Beca de recerca sobre educació i falles del Pirineu

foc-al-faropDes de la càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la Universitat de Lleida, es convoca una beca predoctoral per fer recerca en temes d’Educació i Falles del Pirineu, entenent l’Educació en el sentit més ampli de la paraula i destinada a tots els col·lectius relacionats.

La beca és de 3 mesos en aquesta primera convocatòria, prorrogable a 3 anys.

Les dates de sol·licitud són del 26 al 28 de setembre. Cal adjuntar Currículum.

Les tasques a desenvolupar seran: Organització de la informació disponible sobre Falles del Pirineu; disseny i implementació de programes educatius per escoles i centres educatius; disseny dels continguts educatius per fer difusió de les Falles com a patrimoni immaterial de la UNESCO; propostes de formació en valors en relació a les Falles.

Aquí trobareu la documentació: bases, convocatòria i sol·licitud..

I Congrés de transhumància i camins ramaders de Catalunya

Congrés Transh.JPG

L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran – IDAPA i la Fundació del Món Rural organitzen el I Congrés de transhumància i camins ramaders de Catalunya.

7 d’octubre a Lleida.

21 i 22 d’octubre a Santa Margarida i els Monjos.

28 I 29 d’octubre a Tremp.

La ramaderia extensiva i la transhumància, amb el desplaçament d’animals i pastors entre les pastures d’estiu i les d’hivern, han esdevingut un element cabdal en la configuració territorial, demogràfica, social i cultural de Catalunya al llarg de la història. D’una banda, bona part dels paisatges i de la biodiversitat de les àrees de muntanya, i també de les planes, són el resultat de les activitats ramaderes i de la seva combinació amb l’agricultura que ha esdevingut durant segles. Avui, la conservació d’aquest ric patrimoni natural depèn directament de la continuïtat d’aquestes pràctiques i és conegut l’impacte que té el seu abandonament en el risc d’incendis forestals, entre altres.

D’altra banda, la transhumància i la ramaderia extensiva han originat un seguit d’infraestructures (camins, construccions, abeuradors, cases, zones de pastura i descans, etc.), de coneixements, de formes d’organització social i d’elements culturals que, amb el temps, han conformat un patrimoni històric-cultural material i immaterial molt important. Així mateix, els camins ramaders han configurat una xarxa de comunicacions on, a més a més dels animals, s’han desplaçat persones, béns, coneixements i idees entre la muntanya, la plana i més enllà.

Els eixos temàtics són els següents: Eix 1. Els camins ramaders; Eix 2. Usos complementaris; Eix 3. Activitat i usos transhumants.

PROGRAMA

INSCRIPCIONS

 

Béns comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present

llibre béns comunals049Amb el títol “Béns comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present“, es publiquen els resultats obtinguts pel grup de treball sobre termes i béns comunals del Pallars Sobirà (juliol 2016).

Una recopilació de la feina realitzada al voltant de dos grans termes: els béns comunals i els termes de població; que tot i ser diferents, tenen elements comuns que es retroalimenten.

Es tracta, d’un treball de reflexió sobre els béns comunals qie conté un marc legal, una proposta de definició, una descripció dels usos que poden acollir aquests i unes propostes per millorar la governança sobre els béns comunals. Per altra banda s’hi pot trobar l’estudi elaborat pel Servei Cientificotècnic de Cartografia i SIG de la Universitat de Lleida que dibuixa a escala 1:50.000 els termes tradicionals de cada poble del Pallars Sobirà i en descriu les fonts que han estat utilitzades.

Edició a càrrec de la Fundació del Món Rural i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA).

105 pàgines.

Exposició “Les festes del foc als Pirineus”

Festes del focDel 23 de juny al 3 de juliol. Paller de Casa Gassia, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Esterri d’Àneu. En el marc del 25è Dansàneu – Mercat Festiu de les Cultures del Pirineu.

Cada any, coincidint amb la celebració del solstici d’estiu, a bona part dels pobles del Pirineu s’hi celebren les festes de foc de les falles, haros i brandons.

El passat 1 de desembre, la UNESCO va declarar aquesta tradició origen ancestral Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La declaració no només suposa el màxim reconeixement, sinó que també assegura la salvaguarda de la tradició i la seva projecció futura.

La festa, generalment denominada amb el nom de falles, consisteix en baixar des de les muntanyes fins a la plaça del poble, unes torxes, o falles, enceses amb un foc vital i renovador, que culminen en una foguera a l’entorn d’un arbre de foc.

Existeixen diverses modalitats d’aquest esquema festiu, tant en la confecció i la tipologia mateixa de les falles com en la forma de manipular-les, variacions que responen a les especificitats locals de cada indret. També s’hi inclou en aquesta modalitat de celebració les festes de foc que en dos pobles dels Prepirineus es celebren també durant el solstici d’hivern.

La celebració de la festa de les falles dels Pirineus és en l’actualitat un dels màxims exponents del patrimoni cultural de la serralada pirinenca i constitueix, per tant, un element cultural que aplega pobles i valls dels Pirineus en una gran celebració de caràcter transfronterer.