Voluntaris i padrins descobreixen l’empedrat antic del camí de la Davallada de Llagunes

Camí llagunesEl proper divendres 24 de juliol a les 10 hores tindrà lloc l’acte de descoberta de l’empedrat de pedra seca del camí de la Davallada de Llagunes (Vall de Siarb-Pallars Sobirà), un empedrat que s’ha recuperat durant aquests últims mesos gràcies a la feina feta per voluntaris i voluntàries d’arreu del Pallars Sobirà i pels més de 60 participants dels camps de treball que s’han organitzat enguany.

La recuperació d’aquest empedrat antic s’emmarca dins del projecte Museu de Camins, un projecte que pretén crear un espai a la Vall de Siarb amb una xarxa íntegra de camins mantinguts i recuperats a a través dels quals el visitant es pot submergir en la vida rural i als seus ritmes, als usos i les tècniques constructives, i a les històries que durant centenars d’anys han omplert de vida el Pirineu.

Amb l’observació del camí i, sobretot, parlant amb padrins i padrines i tècnics de
pedra seca, es va iniciar la feina de neteja de rocs i terra en els trams que es volien recuperar, una tasca que sobretot han dut a terme voluntaris i voluntàries d’arreu del Pallars Sobirà. Més endavant, amb la vinguda de l’estiu, els i les joves participants dels camps de treball han après la tècnica constructiva de pedra seca i, a partir dels coneixements adquirits, han construït trams amb nou empedrat aprofitant les pedres que hi havia al voltant del camí així com també han descobert part de l’empedrat antic que havia quedat colgat amb l’erosió del terreny.

Per tal de posar de relleu la tasca i la implicació dels i les joves participants i per agrair l’acollida de la comunitat local s’ha organitzat la descoberta d’aquest empedrat antic, un acte en el qual hi intervindran dos joves dels diversos grups que han realitzat tasques en aquest empedrat que ens explicaran la seva experiència durant el camp de treball, en Jaume Cortina, padrí nascut a Llagunes que explicarà per a què s’havia utilitzat aquest camí i com es treballava conjuntament per mantenir els camins, i en Marc Cortina i la Gemma Cots, dos dels representants de l’entitat Balmes Blancs i responsables del projecte Museu de Camins que explicaran el projecte en el qual s’emmarca aquesta tasca. L’acte el clourà un representant de l’Ajuntament de Soriguera, municipi d’acollida dels camps de treball i de les diverses intervencions de recuperació de camins.

Desenvolupament de la jornada (en cas de pluja s’habilitarà una carpa o bé es desenvoluparà l’acte a l’interior d’un local)
10:00h: Trobada al panell informatiu de Llagunes i desplaçament fins a l’empedrat.
10:15h: Descoberta de l’empedrat
10:20h Parlaments
10:45hs: Esmorzar i refrigeri

Enric Vigo, introductor de les danses pallareses al repertori català del segle XX

Enric Vigo_1L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han recuperat de l’oblit la figura del músic i dansaire pallarès, Enric Vigo, fundador de l’Orfeó Canigó, i una de les persones claus en l’eclosió i la divulgació de les danses del Pirineu lleidatà a Catalunya a principis del segle XX. Aquest rescat es fa a través de la publicació del llibre inèdit ‘Records de les danses antigues de la meva terra’, un manuscrit del 1912 que es conserva a l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a l’Abadia de Montserrat. Aquesta publicació ha comptat amb el suport del Departament de Cultura, l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran), la Diputació de Lleida, l’IEI i les empreses Darei i Aureo & Calicó.

L’obra, que es va publicar el dimarts 19 de maig, és fruit de l’estudi i la transcripció que ha fet durant quatre anys l’historiador i tècnic de l’Ecomuseu, Ignasi Ros. El llibre conté 380 pàgines i 58 més de treballs introductoris: un pròleg de l’ex conseller de Cultura i ex director general de Cultura Popular Lluís Puig, una anàlisi de l’etnomusicòloga Anaís Falcó Ibáñez sobre el significat i l’originalitat de l’aportació del manuscrit de Vigo i una aproximació biogràfica a la vida de l’autor i a la història del manuscrit a càrrec del mateix Ignasi Ros.

Divulgador de la ‘Bolangera’, el ‘Ball Pla’ i l’’Esquerrana’

A inicis del segle XX, en el moment de la irrupció de la sardana a Barcelona, Vigo es va interessar per aquesta dansa, alhora que va divulgar allà balls populars del Pallars i l’Alt Urgell com l’Hereu Riera, la Bolangera, el Ball Pla, l’Esquerrana, La Castanya, les Corrandes i altres cants.

En aquest sentit, Ignasi Ros explica que Vigo va ser un ambaixador de les danses del Pirineu lleidatà a Barcelona en un moment d’efervescència cultural amb el naixement de les sardanes i els Esbarts Dansaires.

Per la seva banda, el responsable de l’editorial Garsineu, Francesc Prats, valora que es recuperi un manuscrit de l’any 1912 d’un estudiós del Pallars que “documenta i dóna informació sobre els balls, els costums, el context, les llegendes i els rituals de la zona, recollits fa més de 100 anys en una  època determinada en què la tradició oral era molt viva i que ens apropa a visions de la segona meitat del segle XIX. De la mateixa manera, Prats reivindica la importància de recuperar de l’oblit la figura d’Enric Vigo, un dels precursors dels Esbarts Dansaires.

Sobre Enric Vigo

Enric Vigo i Rabasa (Mas de Saverneda, 1865 – Senterada, 1926), és un autor pràcticament desconegut a Catalunya i al seu Pallars natal. Des de ben petit, es va interessar per la música, esdevenint autodidacta. Des del 1879, ja tocava amb colles o cobles de músics a Sort, Rialp o Surp per les festes majors del Pallars i l’Alt Urgell.

Emigrat a Barcelona, va continuar treballant de fuster, però es va seguir formant dins del món de les corals. Fou un dels fundadors de l’Orfeó Canigó el 1897. A inicis de segle XX, en el moment d’eclosió de la sardana a Barcelona, es va interessar per aquesta dansa. Es va vincular amb el naixement de grups o esbarts de recuperació de danses a Barcelona, ensenyant a ballar les danses populars del Pallars que ell havia conegut fent de músic i ballador de ben jove.

Retirat de la vida pública, va anar a viure a Senterada, on va morir el 1926. Després de la seva mort, el manuscrit ‘Records de les danses antigues de la meva terra’, va ser adquirit per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. En aquell moment, ja fou parcialment estudiat per Joan Amades. Aquesta entitat va preservar el manuscrit dins el seu gran arxiu de música i cançó popular. Aquest arxiu va estar amagat entre Suïssa i Barcelona per preservar-lo des de 1936 fins a 1990, quan les dues branques de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner popular de Catalunya van sortir de la clandestinitat, reunificant-se a l’Abadia de Montserrat.

#etnologiadeconfinament

990_1585219565foto_3625302Presentem una proposta d’activitat via Instagram que presentem des de l’Ecomuseu, per si teniu ganes de participar-hi…

L’etnologia és la disciplina que estudia els pobles i cultures del passat i del present a través de les seves accions i els seus objectes. Proposem que, durant aquestes setmanes de confinament, us hi dediqueu i compartiu amb nosaltres els objectes amb història que teniu a casa vostra. D’això n’hem dit #etnologiadeconfinament

Per participar només heu de:
-publicar una foto d’un objecte i explicar-nos la seva història, usos, curiositats
-fer servir l’etiqueta #etnologiadeconfinament
-etiquetar-nos @ecomuseu (així podrem fer-ne difusió als stories)

Gaudiu de les petites històries, redescobriu objectes oblidats, i qui sap, potser trobareu un tresor amagat!

Interpretació del patrimoni

Cami Ral 44_Patrimoni_7_IMPCatalunya és plena de centres d’interpretaci6 sobre multitud de temàtiques. Tothom en té algun a prop de casa. Però, ben sovint, el contingut d’aquests centres, d’interpretació, en te ben poca. De fet, es difícil trobar, al nostre país, exemples de projectes a l’entorn del patrimoni que utilitzin la interpretació del patrimoni (IP).

La IP és una disciplina nascuda als parcs nacionals dels Estats Units a partir de la mitjans del segle XX. Té un corpus teòric i metodològic, compta amb una bona quantitat d’estudis i assajos que l’han anat fent evolucionar, i disposa de nombroses experiències pràctiques que n’evidencien la importància en el camp de les polítiques de preservació i socialització del llegat comú. Però, malgrat tot això, la IP segueix sent una disciplina molt desconeguda a casa nostra, i del tot residual en la nostra llengua.

Aquest llibre ha sorgit de la iniciativa de l’Ajuntament de La Garriga i dels cursos sobre IP que ha organitzat des de l’any 2013 -que han comptat amb la participació d’algunes de les principals persones expertes en la disciplina de l’Estat espanyol- , pretén començar a omplir aquest buit.

Es tracta d’una publicació divulgativa que serveix com a introducció i formació bàsica en IP i que inclou tant els últims avenços teòrics en la disciplina, com exemples pràctics d’aplicació de la IP, mitjançant estudis de cas que aborden patrimonis i contextos diversos. Alhora vol ser una primera temptativa de manual sobre IP en català, amb la pretensió de començar a fixar el vocabulari de la disciplina en la nostra llengua.

ENRIC COSTA ARGEMÍ (coordinador), INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI. Com provocar pensaments, preguntes i significats.

Edita: Ajuntament de La Garriga

Col. Camí Ral, 44, Rafael Dalmau Editors. 2019

ISBN: 978-84-232-0857-9. Pàgines: 224

Format: 17 x 24

Jornada “La recuperació de la Memòria Oral del Pirineu”

6 de març 2020

Casa de la Sal-Gerri de la Sal (Baix Pallars-Pallars Sobirà)

Jornada “La recuperació de la Memòria Oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies des de l’antropologia“.

Darrerament s’estan plantejant i duent a terme diversos projectes de recuperació de la memòria oral en l’àmbit de l’Alt Pirineu que proposen recollir testimonis, experiències i records de la historia viscuda més recent. Davant l’impuls i difusió d’aquest tema i per tal de crear un espai de reflexió, debat i coordinació, des de l’Ajuntament de Baix Pallars, l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Museu de Suport Territorial), la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, l’IDAPA, i el Geoparc hem cregut interessant organitzar aquesta jornada tècnica.

La memòria oral és fràgil, subjectiva i sovint manifesta importants càrregues ideològiques o d’idealització que cal tenir en compte en la seva recollida i ús com a font històrica. El seu registre i gestió hauria d’associar-se amb una metodologia específica i acurada, acompanyada de la definició d’uns objectius clars i d’una bona contextualització històrica i biogràfica. En aquest sentit, us proposem, de la mà de diferents professionals de l’àmbit de l’antropologia, una aproximació al tema i a les diferents metodologies de treball a seguir.

Programa

9.30h Presentació

10.00h La font oral com a estratègia de recerca: objectius i procediments.

Oriol Beltran, professor d’Antropologia Social, Universitat de Barcelona.

11.30h Pausa-cafè

11.45h La memòria com a eina de construcció de futur. Aplicabilitat de la recerca oral.

Gemma Casal, antropòloga.

13.15h La gestió de la memòria popular: bases de dades, webs i altres mitjans de difusió.

Roger Costa, antropòleg i tècnic de patrimoni cultural, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Generalitat de Catalunya.

14.30h Cloenda de la jornada

Informació i inscripcions

La jornada és gratuïta. Per participar-hi cal enviar un correu electrònic amb el vostre nom, cognoms, telèfon, adreça de correu electrònic i entitat a que pertanyeu a: turisme@baixpallars.ddl.net  o trucar al 973662040,. i demaneu per Aroa.

Organitza: Ajuntament de Baix Pallars; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Ecomuseu de les Valls d’Àneu; Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran; Museu de Gerri de la Sal; IDAPA; Etnologia en Xarxa; Geoparc Orígens.

XXVI Curs de restauració

Del 16 al 19, i del  23 al 26 de març de 2020

ECOMUSEU DE LES VALLS  D’ÀNEU

Horari flexible, dos torns: de 17h a 19:30h, i de 19:30h a 22h.

Professorat: Antoni Fernández. del Taller del Restaurador de la Seu d’Urgell.

lnformació i inscripcions: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Tel. 973626436, e-mail: ecomuseu@ecomuseu.com

Places limitades.

Organitza: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Col·labora: Departament de Cultura, Diputació de Lleida.

Workshop arquitectura i patrimoni

cartell workshop png.pngDivendres 15 de novembre de 2019.

Quadra de Casa Gassia, Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu).

Workshop arquitectura i patrimoni: proximitat, accions i dinamització.

L’objectiu del workshop és generar un espai de trobada entre les diferents disciplines acadèmiques que poden intervenir en la rehabilitació, restauració i/o gestió del patrimoni construït a l’Alt Pirineu. En aquesta jornada us proposem un intercanvi d’experiències que afavoreixin la salvaguarda del patrimoni arquitectònic, ajudant a traçar línies d’estratègia i col·laboració conjunta per establir criteris per la seva protecció, rehabilitació i gestió.   Tanmateix, també volem reivindicar el paper que la recerca ha de tenir en tot aquest procés.

 

 

PROGRAMA

9.00-9.30h: Recollida de documentació

9.30-10.00h: Presentació

Elsa Ibar, directora general del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.

Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Rural. Generalitat de Catalunya.

10.00-10.30h: La cooperació entre els Parcs i els museus d’Etnologia. Una estratègia per al territori.

Maria Pery, cap del Servei d’Espais Naturals, Generalitat de Catalunya, i Magda Gassó, cap del Servei de Museus, Generalitat de Catalunya.

10.30-11.15: Ponència marc:  Intervenir en el patrimonio cultural construido: más allá de la arquitectura.

Sebastián Bayo, arquitecte, i Iñaki Arrieta, antropòleg.

11.15: 11.45h: L’aportació de la recerca arqueològica a la rehabilitació del patrimoni contemporani.

Isidre Pastor, arqueòleg.

11.45h: Pausa cafè.

12.15-12.45h: Estudi i conservació de l’arquitectura rural tradicional al Parc Natural dels Ports

Ana Ávila Aguilà, tècnica d’infraestructures i manteniment del Parc Natural dels Ports.

12.45-13.15h: L’impacte de la declaració de la UNESCO en la pedra seca i en el conjunt de l’arquitectura tradicional.

Roger Costa, antropòleg. Tècnic de patrimoni cultural de la  Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Generalitat de Catalunya.

13.15-13.45: Debat

13.45: Dinar

15.15-16.00: Ponència marc.  L’arquitectura tradicional i el paisatge: reflexions sobre la seva patrimonialització des de l’antropologia.

Ferran Estrada i Bonell, antropòleg. Universitat de Barcelona.

16.00-16.30h: Casos d’estudi de patrimoni construït des de la geografia

Albert Pèlachs, geògraf. Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge. Universitat Autònoma de Barcelona.

16.30-17.00: GRETA, Grup de recuperació i estudi de la tradició arquitectònica, 2011-2019

Olga Bas, arquitecta.

17.00-17.30h: La geologia a l’abast de la restauració del patrimoni arquitectònic.

Núria Guasch, geòloga.

17.30-18.00: Casos d’estudi del patrimoni construït al voltant del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Christian Lladós, arquitecte.

18.00- 19.00h: Debat i conclusions finals.

19.00-19.30h: Presentació del Decàleg de bones pràctiques per a la rehabilitació i restauració de construccions aïllades.

Cristina Simó, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i Sígrid Remacha, arquitecta tècnica.

Workshop amb places limitades. Si esteu interessats en participar-hi podeu fer un mail a jtugues@ecomuseu.com

 

 

cartell workshop png.png

Vestir la por

imagen_post_vestir_la_porExposició “Vestir la por: per Tots Sants, monstres valencians.”
Sala II
17 d’octubre de 2019 – 5 de gener de 2020
I si de sobte ningú no recordés l’Home dels nassos? I si cap xiquet no s’espantés en anomenar la Quarantamaula o l’Home del sac? I si mai més no escoltéssim les nostres rondalles més fantàstiques? De segur que tindríem altres referents, perquè la por és necessària, però perdríem l’imaginari valencià i, per tant, una part important de la nostra identitat.
La Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia contribueix a reviscolar i a reivindicar aquesta memòria col·lectiva cada any quan s’aproxima Tots Sants, amb la campanya Espanta la por! En aquesta quarta edició, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD) ha acceptat el repte de vestir els nostres monstres. Un grup d’alumnes de l’especialitat de Disseny de Moda, assessorats per dos grans coneixedors del nostre imaginari, Víctor Labrado i Miquel Puig, han creat nou propostes de moda monstruosa amb dos línies, una «d’alta costura» per a persones adultes i una altra «low cost» per a la canalla.

16as Jornadas sobre alfarería y cerámica tradicionales

Cartel-Alfarería-2019Morillo de Tou (Huesca). 4-6 d’octubre de 2019.

Organitzades per l’associació Alfacer i el Museo de Alfarería Tradicional Aragonesa de Morillo de Tou, les jornades es presenten en format de conferències, un mercat de “desembalatge” de ceràmica, una sessió d’identificació de peces dubtoses, i una sessió de comunicacions breus.

Entre aquestes activitats tindrà lloc la conferència “La investigación, conservación y restitución de la cerámica del Alt Pirineu desde el Ecomuseu de les Valls d’Àneu“, a càrrec de Jordi Abella i Josep Tugues, el dissabte 5 d’octubre a les 11:00h.

Podeu consultar el programa aquí.

Cordes de muntanya

DIM 2019bEntre les activitas que es realitzen arreu amb motiu del Dia Internacional dels Museus, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu presenta sota el títol Cordes de Muntanya, un seguit d’activitats que s’emmarquen en la tasca de recuperació i difusió de la música i els instruments tradicionals que es desenvolupen des de l’Ecomuseu, en col·laboració de l’Escola Folk del Pirineu i del lutier Josep Cruells.

Dissabte 18 de maig, a les 19:30 h
El rabec, presència al Pirineu. A càrrec de Josep Cruelles, lutier.
Concert de Dani García de la Cuesta (entomusicòleg asturià).

Diumenge 19 de maig, a les 12:00 h
Taller de rabecs, a càrrec de Dani García de la Cuesta .