14ns Tallers de Memòria Oral. Workshop “L’estudi de la Terrissa al Pirineu”

Quadra de Casa Gassia-Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Divendres, 26 de novembre de 2021

PROGRAMA

10.30 h Presentació del Workshop

11.00 h Ponència: “Ramon Violant i la indústria terrissera del Pirineu: el vocabulari (1950)”, a càrrec d’Ignasi Ros Fontana, historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

12.00 h Pausa-cafè

12.30 h Taula rodona L’estudi de la terrissa del Pirineu. Present i futur. A càrrec de:

– Miquel Espot. Col·leccionista i estudiós de la terrissa del Pirineu.

– Antoni Fernàndez. Restaurador i estudiós del patrimoni material pirinenc.

– Jaume Elíes. Col·leccionista i estudiós de la terrissa del Pirineu.

– Josep Tugues. Arqueòleg i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

– Marta Prunera. Restauradora

14.00 h Dinar

16.00 h Visita al fons de terrissa del Pirineu de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Inscripció gratuïta. Podeu trucar al 973626436 o enviar un correu a reserves@ecomuseu.com

Organitza:

Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu de Tàrrega, IPEC, Departament de Cultura

Patrimoni i frontera

Webinar / Webinaire

20-21 d’octubre

Programa: https://www.ecomuseu.com/wp-content/uploads/egitaraua_programa_programme.pdf

Inscripción / Inscriptions: culture.patrimoine@couserans-pyrenees.fr

El webinar és gratuït

Es disposarà de traducció simultània

Organitzen:

Communauté de Communes Couserans-Pyrénées

Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU)

Ecomuseu de les Valls d’Àneu

L’objectiu d’aquest webinar és analitzar i debatre sobre la gestió del patrimoni cultural en espais transfronterers. Per a això, diferents especialistes, vinculats a projectes patrimonials europeus, aborden, d’una banda, els reptes, les oportunitats i les problemàtiques que comporten el treball en xarxa, i, per un altre, el desenvolupament de projectes comuns des de territoris, administracions i països diferents. Aquest webinar s’organitza en el marc del projecte Xarxa Pirinenca de Centres de Patrimoni i Innovació Rural-PATRIM+

20 octubre 

14h15: Benvinguda a càrrec de Denis Puech, Vicepresident de Cultura de la Communauté de Communes Couserans-Pyrénées, cap de fila  del projecte PATRIM +.

14h30: Jean-Baptiste Harguindéguy (Profesor de la Universidad Pablo Olavide): “Fronteras y espacios transfronterizos en Europa: reflexiones preliminares”.

15h30: Jordi Gomez (Docteur en Science politique de l’Université Panthéon-Assas Paris 2) : “Los límites de la cooperación transfronteriza en el espacio catalán”.

16h30: Elodia Hernández León (Profesora de la Universidad Pablo Olavide): “Relatos locales e historias oficiales, la patrimonialización de la frontera en el sur ibérico”.

17h30 : Fabien Van Geert (Maître de conférence à l’Université Sorbonne Nouvelle Paris 3) : « La Retirada, ou les enjeux d’une patrimonialisation transfrontalière ».

21 octubre

9h: Maria Lois (Profesora de la Universidad Complutense de Madrid): “La patrimonialización de la frontera: políticas escalares y cooperación transfronteriza en la Raya”.

10h: Célia Fleury (Cheffe de projet Développement des musées thématiques au Département du Nord et membre associée de l’IRHiS UMR 8529 – Université de Lille): « Pertinence, usages et durabilité de réseaux de musées transfrontaliers dans le Nord de la France ».

11h: Philippe Hanus (Coordinateur de l’ethnopôle “Migrations, Frontières, Mémoires”, Le Cpa, PACTE UMR 5194) : « (Dé)passer les bornes frontières entre la France et l’Italie. Mémoires des circulations et migrations au col du Petit-Saint-Bernard (XIXe-XXesiècles) »

12h: Xavier Roigé (Profesor de la Universitat de Barcelona): “Las fiestas del fuego de los Pirineos. La gestión de un patrimonio inmaterial interfronterizo y el proyecto de un museo virtual”.

13h: Conclusiones: JordiAbella (Ecomuseu de les Valls d’Àneu, PATRIM+), Iñaki Arrieta Urtizberea (Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, PATRIM+) et Pauline Chaboussou (Communauté de Communes Couserans-Pyrénées, PATRIM+).

Museus en transformació

La funció i el significat dels museus canvien al llarg del temps. L’esdevenir d’aquests centres patrimonials no es pot entendre si no es para esment a fets o esdeveniments culturals, socials, polítics, econòmics o epidemiològics que, en principi, se situen més enllà d’aquestes institucions culturals. El Maig del 68, l’arribada al poder de Margaret Thatcher en 1979, la fallida de Lehman Brothers en 2008 o el coronavirus SARS-CoV-2 en 2020 han condicionat manifestament l’esdevenir dels museus.

En els últims anys, fins al començament de la pandèmia de la Covid-19, l’evolució dels museus ha vingut marcada per la crisi econòmica i social iniciada en 2008. Havent passat ja uns quants anys des que va començar, les seves conseqüències en la gestió dels centres patrimonials no han estat encara prou analitzades. Per aquest motiu aquesta obra ha reunit un conjunt de treballs en els quals s’estudien aquestes conseqüències en àmbits com l’avaluació dels museus, la conservació del patrimoni, el finançament públic o privat o la situació de les treballadores i els treballadors de la cultura.

Arrieta Urtizberea, Iñaki (ed.) (2021)

Edita: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Servicio Editorial/Argitalpen Zerbitzua

Accés gratuït. https://addi.ehu.es/handle/10810/53081

SUMARI

Neoliberalismo e instrumentalización de los museos y el patrimonio cultural:  cuando el derecho a la cultura retrocede, Iñaki Arrieta Urtizberea

L’évaluation des musées comme reflet des crises, Xavier Greffe

Patrimonio  y  sostenibilidad:  depósitos  de  colecciones  compartidos,  Maite  Barrio Olano e Ion Berasain Salvarredi

Musées et professionnels en temps de crise économique : rationalités administratives et identités professionnelles, Jonathan Paquette

Le crowdfunding dans les musées français : la démocratisation culturelle à l’épreuve de l’injonction participative, Gaëlle Crenn

Definir  perfiles  profesionales  en  tiempos  de  crisis.  Un  proyecto  desde  la realidad de los museos catalanes, Olga López Miguel

El catàleg “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, ja disponible online

El catàleg de l’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, ja està disponible en descàrrega al web de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran. Recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica. El llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat.

El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents. Aquest volum inclou també imatges de l’exposició ‘Se’n parlave… i n’hi havie’, la més exitosa de les organitzades per la Xarxa de Museus, que un cop finalitzada la seva itinerància, des d’aquest estiu de 2021 resta visitable de forma permanent a Casa Gassia (Ecomuseu de les Valls d’Àneu).

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i a les Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424. Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.

Patrimonio y museos locales: temas clave para su gestión

Iñaki Arrieta Urtizberea,  Iñaki Díaz Balerdi (eds.) (Juny, 2021)

Número 29. Patrimonio y museos locales: temas clave para su gestión / Patrimoine et musées locaux : clés de gestion.

La gestió dels museus i centres de patrimoni va començar a complicar-se a partir de la dècada dels 60 del passat segle. Nous plantejaments museològics i patrimonials han emergit des de llavors, redefinint significativament els seus objectius i funcions. Com sosté el ICOM, a més de bolcades en les seves col·leccions, aquestes institucions han d’estar al servei de la societat, contribuir al seu desenvolupament i oberts al canvi i diversitat dels béns culturals. Tot això ens ha conduït a abordar la gestió d’aquests espais culturals. Organitzat en 17 temes, la fi d’aquesta publicació, realitzada en el marc del projecte PATRIM+ (Interreg-Poctefa), és proporcionar un conjunt de claus i anàlisis concretes que permetin, d’una banda, donar suport al treball reflexiu, i, per un altre, ajudar a enfortir les competències de professionals i tècnics/as, especialment les d’aquelles i aquells que treballen en museus o centres de patrimoni locals situats en petits municipis, espais rurals o de muntanya.

PASOS Edita. Accés lliure. Descàrrega: http://www.pasosonline.org/es/colecciones/pasos-edita

Presentació GARONA-NOGUERES, la nova revista de Grup Gavarres

Es presenta la nova revista de Grup Gavarres: “Garona – Nogueres”, dels territoris de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i Sobirà, i l’Aran. Els topònims dels dos rius principals que uneixen aquestes comarques han sigut els escollits per batejar aquesta nova publicació.

La revista es publicarà semestralment, a la primavera i la tardor, sempre de manera capiculada amb Cadí-Pedraforca. El seu principal objectiu és recollir i reivindicar el patrimoni material i immaterial d’un territori i de la seva gent, també el lingüístic, especialment a l’Aran i la seva llengua pròpia. Com les altres revistes d’Editorial Gavarres, totes aquestes històries publicades es faran a través del recull de la memòria oral de les persones que han habitat i habiten en aquests territoris, donant veu a persones de reconeixement públic, però també anònims que gràcies al seu testimoni es podrà entendre un territori i la idiosincràsia de la seva gent. Garona-Nogueres vol fer un llarg camí i ser l’eina a través de la qual el territori pugui donar-se a conèixer i posar en valor el seu immens patrimoni, tal com acaba el text de presentació de la nova revista.

Presentacions

Esterri d’Àneu. Dissabte 15 de maig, a les 12 del migdia, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Amb la participació de Pere Ticó, alcalde d’Esterri d’Àneu; Jordi Abella, director de l’Ecomuseu; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres. CAL RESERVA PRÈVIA: 973626436.

La Pobla de Segur. Dissabte 15 de maig, a les 6 de la tarda, als Jardins Casa Mauri. Amb la participació de Marc Baró, alcalde de la Pobla de Segur; Laura Gordó, periodista i escriptora; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

Tremp. Divendres 21 de maig, a 2/4 de 7 de la tarda, a l’Epicentre. Amb la participació de Maria Pilar Cases, alcaldessa de Tremp; Pep Coll, escriptor; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.  Inscripcions a: http://www.entrapolis.com

El Pont de Suert. Dissabte 22 de maig, a les 5 de la tarda, a la Sala d’Actes del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça. Hi participen: Maria José Erta, presidenta del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça; Lourdes Beneria, economista; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

Vielha e Mijaran. Dissabte 22 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, al Santuari de Mijaran. Hi participen: Maria Vergés, síndica d’Aran; Elisa Ros, responsable de l’Àrea de Patrimoni Cultural del Conselh Generau d’Aran; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

‘La casa i la llar pallaresa’, obra inèdita de Ramon Violant i Simorra escrita fa 75 anys

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han publicat ‘La casa i la llar pallaresa’, una obra inèdita escrita l’any 1946 per l’etnògraf i museògraf pallarès, Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956). El llibre és el vuitè volum de la col·lecció ‘Biblioteca Ramon Violant i Simorra’ de Garsineu Edicions de Tremp. Té 270 pàgines i més de 270 imatges que il·lustren (amb prop de 140 fotografies i més de 130 dibuixos, plànols i alçats).

‘La casa i la llar pallaresa’ tracta en detall les característiques de l’habitatge al Pallars amb moltes referències i paral·lelismes amb les zones veïnes de la vall de Boí, Aran, l’Alt Urgell i Andorra. S’ocupa de les cabanes, les bordes i corrals, l’evolució de l’habitatge i amb especial detall les característiques exteriors i interiors de cases, estudiades a més de 40 localitats de nord a sud del Pallars.

De l’exterior, analitza les façanes, cobertes i obertures. Dels interiors, estudia i detalla la distribució i complements com els mobles (cuina o foc, forn, sala, dormitoris, rebost, cellers, graners, eres, corrals, ubles, pallers, etc.). A més, fins i tot mostra amb plànols aixecats per l’autor mateix, fins a una desena de cases i quadres, que es corresponen a diverses tipologies proposades per Ramon Violant i Simorra.

El valor de l’arquitectura popular

L’editor de l’obra, l’historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Ignasi Ros, destaca que “el llibre pot afavorir una nova visió de l’arquitectura popular del Pallars amb una major sensibilitat envers la conservació del patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu, avui força invisibilitzat i silenciat”. Tot i que moltes de les construccions que descriu ja no hi són, el fet de rescatar-les i interpretar-les, juntament amb les moltes que encara es conserven, “potser permetrà conèixer-les millor i en conseqüència apreciar les construccions que sí que hi són, el llegat arquitectònic del Pirineu”.

‘La casa i la llar pallaresa’ descriu diferents tipologies d’habitatges segons la zona, fins i tot establint diferències entre les actuals comarques del Pallars Sobirà i Pallars Jussà. Moltes de les cases, cabanes, quadres i pallers estudiades per Violant entre 1934 i 1946 ja no es poden revisar perquè han desaparegut. Per això, l’obra permet recuperar i valorar el patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu, avui invisibilitzat i silenciat, des d’una altra perspectiva.

Gran part de l’extensa obra etnogràfica de Ramon Violant i Simorra no va ser publicada en el moment de la seva elaboració a causa de les prohibicions i dificultats per difondre obres en català. Aquestes encara s’incrementaven quan les obres eren directament monografies sobre la comarca del Pallars i no escrits més generals sobre Catalunya o el Pirineu, que més fàcilment podien trobar un editor.

El volum també inclou tres articles annexos, publicats d’entre 1948 i 1952, de Ramon Violant i Joan Ainaud de Lasarte, especialment sobre una de les interessants tipologies de construccions proposades per Violant, les cases cobertes amb terrat. El volum compta amb un pròleg del professor i antropòleg Ferran Estrada de la Universitat de Barcelona (UB) i un estudi introductori i edició de l’obra a cura d’Ignasi Ros de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Canal a YouTube del realitzador Eugenio Monesma

Eugenio Monesma, productor i realitzador de documentals etnogràfics, ha treballat més de 40 anys de produint sèries documentals de televisió sobre els oficis perduts, les nostres festes, tradicions, llegendes, gastronomia tradicional, costums i rituals, i ha arribat a constituir un dels arxius més importants d’Espanya amb més de tres mil documentals etnogràfics.

Donat que actualment, les xarxes socials permeten l’accés a tota mena d’informació, ha pres la decisió d’anar pujant a poc a poc al seu canal de YouTube “Eugenio Monesma” tots els documentals realitzats des de l’inici de la dècada dels anys noranta, per tal puguin ser gaudits per totes aquelles persones interessades per les tradicions i costums.

Jornada. “Tenim futur els museus locals del Pirineu en els temps de la distància social?”.

Nous escenaris per a la gestió i la difusió del patrimoni pirinenc.

18 de desembre

La jornada serà en línia i gratuïta. Les ponències seran en català o castellà.

Places limitades. Podeu apuntar-vos enviant un correu a:

xarxaaltpirineuiaran@gmail.com

PROGRAMA

•  9.45h.  Presentació de la Jornada

a càrrec de Juli Alegre, Cap de Promoció i Màrqueting del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

i de Carles lsus, President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

•   10.00h.  Museus post-covid. Estratègies dels museus per apropar-se ales  comunitats  en  temps de distància social

Xavier Roigé. Professor d’Antropologia Social i Cultural i de Museologia. Universitat  de Barcelona.

•   11.00h.  Museus distants …  però sempre presents

Fabien Van Geert. Maître de conferences en museologia a la Universitat  Sorbone-Nouvelle, Paris.

•   12.00h.  Debat

•  12:30h. – 14.00h. Taula  rodona

Museus i equipaments  patrimonials al Pirineu. Reflexions i estratègies més enllà de la pandèmia. Cap  a on anem?.

Pauline  Chaboussou. Directrice du Patrimoine.  Communauté  de Communes Couserans-Pyrénées.

Sígrid Remacha. Museòloga i arquitecta. Coordinadora del sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència  i   de la Tècnica de Catalunya.

Aroa Yagüe. Directora del Museu de la Sal. Gerri de la Sal. Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu.

Àngel  Galobart. Director del Museu de la Conca Dellà (lsona) i President de la Xarxa de Museus de les terres de  Lleida i Aran.

Xavier Català. Tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

•  14.00h.  Cloenda

a càrrec de Magda Gassó. Cap del Servei de Museus i Protecció de béns Mobles. Direcció General del Patrimoni Cultural.  Generalitat de Catalunya.

Escola Folk del Pirineu. Inscripcions obertes

Aquest nou curs 2020-21 continuen les classes amb instruments i música folk a l’Ecomuseu de les valls d’Àneu.

Inscripcions obertes. Més informació a ros@ecomuseu.com

Acordió diatònic, bateria, gralla, bot de gemecs, …

Organitzen: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Escola Folk del Pirineu, Tallers d’Arsèguel, Ajuntament d’Esterri d’Àneu.

Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Centre Artesà Tradicionàrius,