Inauguració de l’Any Aureli Capmany

Ateneu Barcelonès, sala d’actes Oriol Bohigas
C. de la Canuda, 6, Barcelona
Dilluns 26 de febrer, 19.00 h

L’any 2018 s’escauen els 150 anys del naixement d’Aureli Capmany. Fill de nouvinguts a Barcelona, Capmany és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat així com també per a l’estudi de la cultura popular d’arreu de Catalunya: els contes, la dansa, la cançó, la imatgeria festiva, les llegendes, els refranys, la música, etc. Pensà, ideà, impulsà, creà, organitzà, col·laborà i donà forma a nombrosos projectes d’abast de país: del Cançoner Popular i el modest En Patufet al naixement dels orfeons i els esbarts dansaires o d’obres teatrals. Convençut de la vàlua de la cultura i del que avui anomenem “transferència del coneixement”, va saber imprimir a tota la seva activitat i la seva vasta obra el mestratge necessari per transferir el coneixement a altri. Treballà per donar eines als mestres i professors reconeixent l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla, la llegenda, etc. com a eines bàsiques per enfortir i singularitzar la personalitat i com a eina al servei del país.

La declaració del Govern de la Generalitat de l’Any Aureli Capmany com a commemoració oficial del 2018 té l’objectiu de difondre la seva figura i donar reconeixement públic a la seva tasca en la cultura popular de Catalunya. Durant la inauguració, que comptarà amb la presència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, es llegirà un fragment d’En Patufet i l’Esbart Català de Dansaires oferirà una mostra de dansa tradicional catalana.

Indret web de l’Any Aureli Capmany

“Llogueu-me per la vida”: la vida pagesa pratenca al segle XX

Auditori del Cèntric Espai Cultural
Pl. de Catalunya, 39, el Prat de Llobregat
Dimarts 20 de febrer, 19.15 h

Una retrobada amb la vida pagesa pratenca al llarg del segle XX. Feines i eines, patiments i alegries de viure de la terra i per la terra, de l’hivern a la tardor. A càrrec de Jaume Puig Calvó i Glòria Casas Romeo, promotors de la Col·lecció Etnològica Puig-Casas.

Fires i mercats a Vilafranca i al Penedès

Fires i Mercats Vilafranca

Conferència que parteix de la recerca i publicació del llibre “Fires i mercats a Vilafranca i al Penedès. Economia i sociabilitat” i vol explicar amb profunditat i amb voluntat divulgadora el pes i la importància que han tingut les fires i els mercats al Penedès, des del segle XII fins a l’actualitat. El volum també inclou fotografies, mapes i gravats procedents la majoria del fons de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Aquesta conferència anirà a càrrec de les persones autores del llibre, la historiadora Maria Soler que ha fet la recerca de l’època Medieval, l’historiador Jordi Vidal que l’ha fet de l’època Moderna, l’historiador Daniel Sancho que l’ha fet del segle XIX i l’historiador i coordinador del volum Ramon Arnabat que ha fet la recerca del segle XX.

D’aquesta temàtica, fires i mercats al Penedès, també des de l’Institut d’Estudis Penedesencs s’està fent el treball de camp per incloure aquests elements a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès.

Data: diumenge, 18 de febrer, a les 18h.

Lloc: Escoles Velles (c/ Nou, núm. 80) de sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració del Grup de Recerques Històriques de Sant Pere de Riudebitlles i l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles.

Els carrers seran sempre nostres. “La danza de los nadie. Pasos hacia una antropología de las manifestaciones”

2018-02-15 Els carrers seran sempres nostres

Dijous 15 de febrer a les 19.00h.

Presentació llibre OACU-GTEEP-GRECS

Hi intervindran: Manuel Delgado, Júlia Fernández, Jofre Padullés i Joan Uribe

Lloc: Universitat de Barcelona (Campus Raval) Sala Gran, 4t pis, carrer Montagre 6, Barcelona.

Sobre el llibre: http://www.ed-bellaterra.com/novedades/

L’envelat: arquitectura singular i símbol de la festa major (exposició i conferència a Badalona)

Museu de Badalona
Pl. de l’Assemblea de Catalunya, 1
Fins al 18 de març de 2018

Els envelats han estat un fenomen cultural de gran rellevància a la societat catalana des de fa gairebé un segle i mig. Sorgits en el context dels profunds canvis socials de les primeres dècades del segle XIX i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es van expandir ràpidament per tot el territori català, esdevenint un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors. Muntats a les places i als descampats dels pobles i les viles amb la finalitat d’allotjar els diversos actes de la festa major (balls, concerts, àpats, concursos, espectacles i d’altres), els envelats han estat un fet social destacat i una singular aportació catalana a l’arquitectura pel seu concepte estructural revolucionari. L’exposició, produïda per la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner, repassa diversos aspectes que tenen a veure amb el món dels envelats: la tipologia i la seva evolució, l’arquitectura, el procés de muntatge i desmuntatge, les activitats que s’hi feien, etc.

En el cas de Badalona, gràcies als coneixements tècnics i als estris dels pescadors i mariners (veles, cordes, bossells, nusos, politges, ancoratges, etc.), els envelats es van concebre com a estructures desmuntables de gran format, sostingudes per uns sistemes de tensors exteriors, com si es tractés d’un vaixell varat. Aquest muntatge innovador facilitava eliminar qualsevol tipus de columna o element de suport interior, tot generant un espai molt ampli i diàfan que permetia realitzar tota mena d’activitats multitudinàries.

Com ja és habitual en les exposicions itinerants, el Museu de Badalona incorpora a la mostra documents i fotografies dels seus fons, com cartells i programes de Festa Major, que en molts casos no havien estat mai exposats, i en els quals l’envelat té un notable protagonisme. Com a complement de l’exposició, al vestíbul del Museu s’hi projectarà una pel·lícula d’una festa major de principis del segle XX, procedent del fons Cuyàs, així com una àmplia mostra de les fotografies conservades a l’Arxiu d’Imatges del Museu, de les quals les més antigues daten de 1908. Així mateix, el dijous 15 de febrer a les 19.00 h tindrà lloc la conferència “Els envelats de festa major i Badalona”, a càrrec de Francesc Albardaner, un dels comissaris de l’exposició.

 

Tota la informació sobre aquesta exposició

Activitat familiar: Treball de camp etnogràfic amb ulls d’infant

Dijous 22 de febrer a les 18.30h.

L’Institut Català d’Antropologia us proposa una activitat en la qual infants que han acompanyat les seves mares antropòlogues a fer recerca, explicaran les seves experiències a l’Índia i Panamà.

Després del testimoni dels infants, es realitzarà un taller d’escriptura Devanagari (pròpia de l’Índia) i un altre d’interpretació de molas (tradicionals de Panamà).

Durada aproximada: 1 hora.

Edat recomanada: de 6 a 12 anys

Organitza: Institut Català d’Antropologia i llibreria Altaïr

Lloc: Llibreria Altaïr, Gran Via, 616, Barcelona.

Invitació

Col·loquis del Grup d’Etnomusicologia de l’ICA: Comunitats locals i turisme cultural: influències en la configuració de l’orquestra gamelan i el cor Kecak a Bali

Dilluns 19 de febrer a les 19.00h.

A càrrec de Jordi Casadevall 

Lloc: Sala Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

Organitza: Grup d’Etnomusicologia de l’ICA. Amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)

Prenent l’anàlisi d’un parell de peces de música tradicional balinesa com a punt de partida, s’aniran repassant els aspectes socioculturals involucrats en la configuració de l’orquestra gamelan i dels cors kecak. Ambdues, conformen les dues presentacions de música tradicional més conegudes de l’illa de Bali, les quals avui dia es veuen abocades a una dualitat enfrontada, la del ritual sagrat i la del producte de consum turístic.

+ info: https://barcelonaetnomusicologia.wordpress.com/

Cloenda del bicentenari de Pep Ventura, amb la presentació del CD “Pep Ventura, la música romàntica a Figueres”.

PV_coberta02L’Ajuntament de Figueres, la Confederació Sardanista de Catalunya i el Foment de la Sardana Pep Ventura organitzen aquest cap de setmana els actes de cloenda del bicentenari del naixement de Pep Ventura, en el marc de la capitalitat de la sardana. L’acte principal tindrà lloc el dissabte 3 de febrer, a l’auditori Caputxins, a partir de les set vespre, amb la presentació d’un llibre, un disc “Pep Ventura, la música romàntica a Figueres” i una exposició sobre la figura de Pep Ventura, i comptarà amb l’alcaldessa de Figueres, el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, la presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura, i d’altres personalitats i autoritats del món de la sardana i la cultura popular. Durant tot el cap de setmana, s’han programat activitats com el concert de diumenge 4 de març Figueres en gala amb la cobla Reus Jove i el locutor Jordi Saura.

Diversitat religiosa i revalorització urbana. Mirades creuades entre el Raval (Barcelona) i la Goutte d’Or (París)

Seminari Permanent GREMHER

Dimecres 7 de febrer a les 18.00h.

A càrrec de Víctor Albert Blanco

Lloc: Aula 306, Universitat de Barcelona (Campus Raval), carrer Montalegre 6-8, Barcelona.

Victor Albert GREMHER, GRECS, UB. Amb la col·laboració del Grup d’Investigació Religió, Ritual i Poder (GIRRPO) de l’ICA i ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió)

Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer; sant Blai a tres, endevina quin mes és

Museu Col·lecció Municipal de Cabrils
C. de la Santa Creu, 5, 08348 Cabrils
Dissabte 3 de febrer de 2018, 19.00 h

Darrera xerrada dins del cicle de conferències sobre el Nadal que ofereixen membres del col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula. En aquesta ocasió anirà a càrrec de Josefina Roma, qui també és membre fundadora de l’Institut Català d’Antropologia i de l’Institut Aragonès d’Antropologia, a més a més de professora d’Antropologia de la Universitat de Barcelona. La Dra. Roma és especialista en el tema de la Candelera i en la recerca del pas de difunt a avantpassat.