A l’agost, pel Priorat

Com és habitual a l’estiu, el centre d’activitat de la nostra associació es desplaça al Priorat, amb motiu de la col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant i altres iniciatives locals, com les sessions «Cantem a la fresca» que impulsa l’associació de dones «La Carena» d’Ulldemolins.

El dia 4, en una xerrada sobre el ric patrimoni de balades aplegades a la població —Cançons que expliquen històries— hem presentat la secció de Fons Oral del nostre indret web on anirem aportant testimonis sonors i audiovisuals de cançoner, amb voluntat de que ajudin a dinamitzar experiències de dinamització a l’entorn de la cançó de tradició oral. En aquest cas, destaquen els enregistraments de 1986, en vídeo domèstic, d’una de les millors col·laboradores en la nostra recerca d’aleshores. Les sessions de «Cantem a la fresca» continuaran l’11 i el 18 d’agost.

En un altre àmbit, encetem el programa «Memòria d’Escaladei» amb un seguit de xerrades a la Figuera, el dia 6, Cornudella de Montsant, el dia 7, i la Bisbal de Montsant, l’11, en col·laboració amb el Parc Natural.
El programa compta amb el suport de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. En el marc d’un treball de recerca que inclou testimonis i localització d’imatges,  les activitats volen servir per divulgar el patrimoni immaterial vinculat a la Cartoixa, alhora que esdevenir un espai participatiu on aplegar nous testimonis, amb l’objectiu de copsar la petjada que ha deixat Escaladei en el record i la memòria col·lectiva de poblacions del Priorat, però també del Camp o les Garrigues. Les xerrades continuaran a la tardor.

Reedició digital d’El cooperativisme a Osona, un estudi de referència de Josep Casanovas

El Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central presenten la reedició digital d’El cooperativisme a Osona, un treball de l’historiador Josep Casanovas i Prat publicat originalment per Eumo Editorial l’any 1998. L’obra, fins ara difícil de trobar, esdevé novament accessible gràcies a aquesta edició digital que posa a l’abast del públic un estudi clau per entendre la trajectòria del cooperativisme a la comarca.

Aquest treball s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i s’inscriu en el marc de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, que impulsa i dona continuïtat a la recerca sobre el cooperativisme i les seves diverses expressions comunitàries.

Un estudi que ordena i interpreta el cooperativisme osonenc

El llibre de Casanovas va ser un estudi d’història renovador, que tracta el cooperativisme com un moviment social i ofereix una mirada panoràmica i alhora detallada sobre les experiències cooperatives d’Osona, així com de la seva organització federativa, al llarg del segle XX. L’autor analitza l’origen, el desenvolupament i la diversitat de les cooperatives del territori, i en destaca el paper en la vida econòmica, social i cultural de moltes comunitats locals. La reedició digital recupera íntegrament el text original i inclou un epíleg final, que tracta del cooperativisme en els darrers anys, el qual situa en un moment en què el cooperativisme viu un nou impuls i genera noves recerques i iniciatives.

Una presentació coral amb veus del món cooperatiu i de la recerca

El passat dijous 2 de juliol a les 19.30h es v fer la presentació al Museu del Ter. L’acte va comptar amb la participació del Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que introduiran el projecte El fil de la cooperació.

A la presentació hi van participar Joaquim Albareda, catedràtic d’història, Joan Torrents, historiador i investigador del cooperativisme a la Catalunya Central. La sessió també va incorporar la veu de Mireia Franch, vinculada al moviment cooperatiu. Finalment l’autor, Josep Casanovas i Prat, va presentar la nova edició digital del llibre, explicant-ne els motius, les revisions i els elements incorporats.

Podeu clicar en aquest enllaç per veure la presentació.

Una nova publicació dins del projecte “El fil de la cooperació”

Aquesta reedició s’inscriu en el projecte editorial “El fil de la cooperació”, impulsat conjuntament pel Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que té per objectiu recuperar, estudiar i difondre la memòria cooperativa del territori.

Amb aquesta nova incorporació, el projecte ja compta amb diverses publicacions digitals que aborden el cooperativisme des de perspectives complementàries. Aquest conjunt de publicacions contribueix a construir una visió més completa del cooperativisme a la Catalunya Central, reforçant la seva memòria i posant en valor experiències que han tingut un impacte profund en el desenvolupament local.

Podeu trobar aquesta i la resta de publicacions al nostre apartat de Publicacions en línia.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Música i cant a la darrera activitat sobre les albades a Amposta.

La darrera de les activitats públiques celebrades, amb l’objectiu de recuperar les albades tradicionals a Amposta, és la conferència titulada “El cant d’albades a Catalunya, el cas d’Amposta”, que anirà a càrrec de Lluís-Xavier Flores Abat. També hi intervindran també els alumnes que han assistit als diferents tallers de cant improvisat i albades que s’han vingut celebrant, en diferents dates, i que es van iniciar el passat 12 de maig. Lluís-Xavier Flores és etnògraf, museòleg i membre de la Comissió per a la recuperació de les albades. Cal recordar que les albades i les rondes de Nadal, al Baix Ebre i el Montsià (aubades en altres punts del territori) són un dels elements patrimonials inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). L’albada és un cant popular, tradicional i de caràcter improvisat, amb ritme de 7/8, que s’acompanyava de música interpretada per una dolçaina o per  instruments de corda, entre els quals la guitarra i el guitarró. Era interpretat per grups de fadrins, o per rondalles amb cantador, pels carrers de la seva població durant la tota nit, fins a la sortida del sol, d’aquí el seu nom. Per Nadal aquests grups sortien des de la vigília de Nadal, el 24, fins a Reis, a canvi d’uns diners o bé d’unes estrenes de Nadal (anomenades aguinaldo). Música i cant s’acompanyaven amb vi, o aiguardent, i dolços, com les paracotes, elaborades amb figues seques arrebossades).

Organitzen: Ajuntament d’Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de: Ebreglosa, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.

Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre

Data: Dimarts 30 de juny de 2026

Horari: 18.30 h.

Fem Safareig a la Palma d’Ebre

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida el pròxim diumenge set de maig a una nova edició del Fem Safareig a la Palma d’Ebre.

En aquesta ocasió tindrem l’honor de comptar amb l’historiador Ginés Puente, qui ha investigat i publicat sobre safareigs, destacant el seu paper en la vida quotidiana, la higiene i el gènere.

La trobada tindrà lloc als antics safareigs de la Palma, un espai natural carregat de memòria col·lectiva, on farem el vermut i podrem conversar sobre el valor patrimonial d’aquests equipaments i el seu significat social al llarg del temps.

L’acte és obert a tothom i no cal inscripció prèvia. Us animem a participar-hi i a contribuir a mantenir viu aquest patrimoni tan arrelat a la nostra història.

Les tertúlies de memòria, protagonistes de les VIII Jornades de Memòria Històrica Local

Les tertúlies de memòria seran un dels punts destacats de la nova edició de les Jornades de Memòria Històrica Local que organitza el Museu de la Mediterrània. Enguany, aquestes jornades arriben a la seva vuitena edició amb el títol “Fosses: memòria, justícia i reparació”, proposant una reflexió entorn de les fosses comunes de la Guerra Civil i la repressió franquista, abordant qüestions vinculades a la recerca històrica, la dignificació de les víctimes i la construcció de la memòria democràtica.

La programació inclou conferències, diàlegs i activitats divulgatives, però destaquen especialment les tertúlies de memòria que tindran lloc els dimecres 20 i 27 de maig al Museu de la Mediterrània. Aquestes sessions esdevenen un dels espais més vinculats a la recerca etnològica i a la preservació del patrimoni immaterial, ja que situen la memòria oral al centre de l’activitat.

Les tertúlies de memòria es plantegen com espais participatius i de proximitat on, en grups reduïts, es vol recollir la memòria oral de totes aquelles persones que vulguin compartir records, experiències i vivències relacionades amb les fosses comunes i la repressió de postguerra.

Amb aquesta nova edició de les Jornades de Memòria Històrica Local, el Museu de la Mediterrània reforça el seu compromís amb la recerca, la preservació i la difusió de la memòria oral, entenent-la com una eina indispensable per aproximar-nos al passat recent i preservar un patrimoni col·lectiu viu.

Trementinaires i herbes remeieres a la Ribera d’Ebre

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre organitza el pròxim dissabte 23 de maig a Riba-roja d’Ebre una jornada dedicada al món de les trementinaires, les herbes remeieres i el patrimoni natural de la Ribera d’Ebre. L’activitat, oberta al públic, combinarà divulgació, un passeig guiat i xerrades especialitzades amb l’objectiu de reivindicar els sabers tradicionals i aprofundir en la relació entre les plantes i el paisatge de la comarca.

La jornada començarà amb una exposició i continuarà amb un passeig guiat per l’entorn de Riba-roja d’Ebre per identificar les principals herbes medicinals que creixen a la zona. Els participants podran gaudir d’un esmorzar amb infusions, elaborades amb plantes locals, abans de donar pas a les primeres ponències del dia.

L’escriptor David Martí oferirà una xerrada sobre bruixes, dones sàvies i trementinaires. Tot seguit, una segona intervenció conduïda per Toni Gay analitzarà les espècies vegetals que han resistit o recuperat presència després del greu incendi que va afectar la comarca l’any 2019.

El matí es tancarà amb una visita a l’espai museïtzat dels forns de ginebre, un element patrimonial singular que connecta l’ús tradicional de les plantes amb els oficis antics de la Ribera d’Ebre.

Les activitats continuaran a la tarda amb una xerrada sobre les herbes, les remeieres i el paper essencial dels pol·linitzadors. A continuació, una ponència dirigida per Montse Ramírez abordarà el respecte al medi i l’ús de les plantes en la cosmètica natural, posant en valor pràctiques sostenibles i responsables.

La jornada clourà amb una intervenció d’Anna Català dedicada a la influència de la lluna en les plantes i la importància de la recol·lecció segons les fases lunars, un coneixement tradicional que encara avui desperta interès i curiositat.

Amb aquesta iniciativa, el CERE reafirma la seva voluntat de preservar i difondre el patrimoni etnobotànic i cultural de la comarca. La combinació de divulgació científica, tradició i experiència directa al territori converteix la jornada en una oportunitat única per reconnectar amb els sabers que han modelat la vida rural durant moltes generacions.

L’esport del ciclisme a Amposta als inicis de segle XX.

El 1926, el Club Esportiu Ciclista Amposta va ser inscrit en el registre d’associacions, i la ciutat d’Amposta va inaugurar, el 15 de juny de 1928. Des de principis del segle XX es coneix L’afició del veïnat d’Amposta per l’esport del ciclisme es va iniciar amb la donació d’uns terrenys per a la construcció d’un velòdrom,  que va ser inaugurat el 15 de juny de 1928; el 1926 el Club Esportiu Ciclista Amposta ja havia formalitzat la seva inscripció en el registre d’associacions.

La conferència titulada “De l’arrossar al velòdrom: el ciclisme a Amposta a principis de segle XX” anirà a càrrec de Ricardo Rebull Bailach, gran aficionat al ciclisme (també ha estat jugador de handbol i futbol sala) i net del ciclista conegut com Ricardo lo cartero, nascut l’any 1896, un dels primers ciclistes d’Amposta, que també va ser àrbitre de ciclisme i sempre va estar involucrat en l’organització d’esdeveniments ciclistes a la ciutat, afició que han continuat els seus descendents.

La conferencia està programada en el marc de XVIII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, dedicada en aquesta edició a l’esport, principalment el cisclisme, amb motiu dels 100 anys des de que la Volta Ciclista a Catalunya va passar per primer cop per Amposta. La cursa va tenir lloc entre el 22 i el 29 d’agost; es va disputar per primera vegada en sis etapes i va recuperar el seu caràcter internacional, després de diversos anys on no es va permetre la participació de ciclistes de fora de l’Estat. El ciclista francès Víctor Fontan va ser el guanyador, per davant de Muç Miquel i per un jove Mariano Cañardo, que participava per primer cop a la Volta.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 30 d’abril de 2026.

Horari: 19h.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 30 d’abril de 2026.

Horari: 19h.

Presentació del llibre “Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939)” a Santa Maria de Merlès

La nova publicació recupera el testimoni de Josep M. Vilarmau sobre la Guerra Civil i la seva experiència personal durant el conflicte.

El proper diumenge 19 d’abril de 2026, a les 12 del migdia, el local social nou de la plaça Santa Maria de Santa Maria de Merlès acollirà la presentació del llibre Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939), una obra que recull el valuós testimoni de Josep M. Vilarmau Cabanas (1900-1947).

L’acte anirà a càrrec dels autors Roser Reixach i Brià i Xavier Cateura i Valls, responsables d’aquesta edició.

El llibre narra les vivències de Vilarmau durant la Guerra Civil Espanyola, iniciades el 21 de juliol de 1936, quan es va veure obligat a fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès. Més enllà de les memòries personals, la publicació també ofereix una aproximació a la Guerra Civil a Santa Maria de Merlès.

Amb aquesta obra, es recupera una peça significativa de la memòria històrica local i es posa en valor un testimoni directe d’un període clau de la història contemporània.

Data: Diumenge 19 d’abril del 2026

Lloc: Plaça Santa Maria de Santa Maria de Merlès

Per a més informació: 938 250 400 – Ajuntament de Santa Maria de Merlès

L’exposició El cos de les dones arriba a Flix

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre inaugura aquest diumenge dia 8 de març a les 12 h l’exposició “El cos de les dones”, produïda per la Generalitat de Catalunya, una lectura etnològica sobre la salut sexual i reproductiva de les dones en la cultura popular. 

L’exposició tracta la cultura i els sabers que han acompanyat a les dones durant l’edat reproductiva i la finalització d’aquesta i convida a reflexionar sobre els coneixements de les dones sobre la seva pròpia salut, el seu propi cos i els seus propis desitjos. 

L’exposició, comissariada per Gemma Casal i Fité està formada per dotze parets amb il·luminació i recrea espais propis de les dones. 

Paral·lelament, el CERE ha programat un seguit d’activitats complementàries: 

18 de març a les 19 h: Xerrada “Plantes pel cos femení”, a càrrec d’Anna Català. Una xerrada que recupera la saviesa popular del territori i la posa en diàleg amb una mirada etnobotànica, científica i vivencial.

20 de març a les 19 h: A la fresca feminista. Cercle de dones per compartir experiències, escoltar i sentir-nos reconegudes, amb Sara Gimena, Sara Gombau i Ariadna Bilbé.

22 de març a les 12 h: Xerrada “Habitar el cos, habitar l’espai: dones artistes i territoris de vida”, a càrrec de Sara Espinós

L’exposició es podrà visitar fins al 22 de març a Ca Don Ventura de dilluns a dissabte de 18 a 20 h i els diumenges de 12 a 14 h.

Dia Internacional de les Dones al Museu del Ter

En el marc  del programa d’actes del 8M el Museu del Ter organitza el taller, “El preu de la roba: La indústrial tèxtil avui”.

Del passat industrial del Ter a l’impacte global actual, el tèxtil ha estat motor econòmic i espai de desigualtats, sovint sobre les dones. Un taller amb perspectiva de gènere per reflexionar sobre consum i sostenibilitat i donar una segona vida a la roba.

Activitat en col·laboració amb l’Associació Tapís.

Cal inscripció prèvia a:

info@museudelter.cat o al 93 851 51 76

Data: diumenge 8 de març a les 11.3oh

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat