Reedició digital d’El cooperativisme a Osona, un estudi de referència de Josep Casanovas

El Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central presenten la reedició digital d’El cooperativisme a Osona, un treball de l’historiador Josep Casanovas i Prat publicat originalment per Eumo Editorial l’any 1998. L’obra, fins ara difícil de trobar, esdevé novament accessible gràcies a aquesta edició digital que posa a l’abast del públic un estudi clau per entendre la trajectòria del cooperativisme a la comarca.

Aquest treball s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i s’inscriu en el marc de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, que impulsa i dona continuïtat a la recerca sobre el cooperativisme i les seves diverses expressions comunitàries.

Un estudi que ordena i interpreta el cooperativisme osonenc

El llibre de Casanovas va ser un estudi d’història renovador, que tracta el cooperativisme com un moviment social i ofereix una mirada panoràmica i alhora detallada sobre les experiències cooperatives d’Osona, així com de la seva organització federativa, al llarg del segle XX. L’autor analitza l’origen, el desenvolupament i la diversitat de les cooperatives del territori, i en destaca el paper en la vida econòmica, social i cultural de moltes comunitats locals. La reedició digital recupera íntegrament el text original i inclou un epíleg final, que tracta del cooperativisme en els darrers anys, el qual situa en un moment en què el cooperativisme viu un nou impuls i genera noves recerques i iniciatives.

Una presentació coral amb veus del món cooperatiu i de la recerca

El passat dijous 2 de juliol a les 19.30h es v fer la presentació al Museu del Ter. L’acte va comptar amb la participació del Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que introduiran el projecte El fil de la cooperació.

A la presentació hi van participar Joaquim Albareda, catedràtic d’història, Joan Torrents, historiador i investigador del cooperativisme a la Catalunya Central. La sessió també va incorporar la veu de Mireia Franch, vinculada al moviment cooperatiu. Finalment l’autor, Josep Casanovas i Prat, va presentar la nova edició digital del llibre, explicant-ne els motius, les revisions i els elements incorporats.

Podeu clicar en aquest enllaç per veure la presentació.

Una nova publicació dins del projecte “El fil de la cooperació”

Aquesta reedició s’inscriu en el projecte editorial “El fil de la cooperació”, impulsat conjuntament pel Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que té per objectiu recuperar, estudiar i difondre la memòria cooperativa del territori.

Amb aquesta nova incorporació, el projecte ja compta amb diverses publicacions digitals que aborden el cooperativisme des de perspectives complementàries. Aquest conjunt de publicacions contribueix a construir una visió més completa del cooperativisme a la Catalunya Central, reforçant la seva memòria i posant en valor experiències que han tingut un impacte profund en el desenvolupament local.

Podeu trobar aquesta i la resta de publicacions al nostre apartat de Publicacions en línia.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Música i cant a la darrera activitat sobre les albades a Amposta.

La darrera de les activitats públiques celebrades, amb l’objectiu de recuperar les albades tradicionals a Amposta, és la conferència titulada “El cant d’albades a Catalunya, el cas d’Amposta”, que anirà a càrrec de Lluís-Xavier Flores Abat. També hi intervindran també els alumnes que han assistit als diferents tallers de cant improvisat i albades que s’han vingut celebrant, en diferents dates, i que es van iniciar el passat 12 de maig. Lluís-Xavier Flores és etnògraf, museòleg i membre de la Comissió per a la recuperació de les albades. Cal recordar que les albades i les rondes de Nadal, al Baix Ebre i el Montsià (aubades en altres punts del territori) són un dels elements patrimonials inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). L’albada és un cant popular, tradicional i de caràcter improvisat, amb ritme de 7/8, que s’acompanyava de música interpretada per una dolçaina o per  instruments de corda, entre els quals la guitarra i el guitarró. Era interpretat per grups de fadrins, o per rondalles amb cantador, pels carrers de la seva població durant la tota nit, fins a la sortida del sol, d’aquí el seu nom. Per Nadal aquests grups sortien des de la vigília de Nadal, el 24, fins a Reis, a canvi d’uns diners o bé d’unes estrenes de Nadal (anomenades aguinaldo). Música i cant s’acompanyaven amb vi, o aiguardent, i dolços, com les paracotes, elaborades amb figues seques arrebossades).

Organitzen: Ajuntament d’Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de: Ebreglosa, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.

Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre

Data: Dimarts 30 de juny de 2026

Horari: 18.30 h.

Fem Safareig a la Palma d’Ebre

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida el pròxim diumenge set de maig a una nova edició del Fem Safareig a la Palma d’Ebre.

En aquesta ocasió tindrem l’honor de comptar amb l’historiador Ginés Puente, qui ha investigat i publicat sobre safareigs, destacant el seu paper en la vida quotidiana, la higiene i el gènere.

La trobada tindrà lloc als antics safareigs de la Palma, un espai natural carregat de memòria col·lectiva, on farem el vermut i podrem conversar sobre el valor patrimonial d’aquests equipaments i el seu significat social al llarg del temps.

L’acte és obert a tothom i no cal inscripció prèvia. Us animem a participar-hi i a contribuir a mantenir viu aquest patrimoni tan arrelat a la nostra història.

Les tertúlies de memòria, protagonistes de les VIII Jornades de Memòria Històrica Local

Les tertúlies de memòria seran un dels punts destacats de la nova edició de les Jornades de Memòria Històrica Local que organitza el Museu de la Mediterrània. Enguany, aquestes jornades arriben a la seva vuitena edició amb el títol “Fosses: memòria, justícia i reparació”, proposant una reflexió entorn de les fosses comunes de la Guerra Civil i la repressió franquista, abordant qüestions vinculades a la recerca històrica, la dignificació de les víctimes i la construcció de la memòria democràtica.

La programació inclou conferències, diàlegs i activitats divulgatives, però destaquen especialment les tertúlies de memòria que tindran lloc els dimecres 20 i 27 de maig al Museu de la Mediterrània. Aquestes sessions esdevenen un dels espais més vinculats a la recerca etnològica i a la preservació del patrimoni immaterial, ja que situen la memòria oral al centre de l’activitat.

Les tertúlies de memòria es plantegen com espais participatius i de proximitat on, en grups reduïts, es vol recollir la memòria oral de totes aquelles persones que vulguin compartir records, experiències i vivències relacionades amb les fosses comunes i la repressió de postguerra.

Amb aquesta nova edició de les Jornades de Memòria Històrica Local, el Museu de la Mediterrània reforça el seu compromís amb la recerca, la preservació i la difusió de la memòria oral, entenent-la com una eina indispensable per aproximar-nos al passat recent i preservar un patrimoni col·lectiu viu.

Trementinaires i herbes remeieres a la Ribera d’Ebre

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre organitza el pròxim dissabte 23 de maig a Riba-roja d’Ebre una jornada dedicada al món de les trementinaires, les herbes remeieres i el patrimoni natural de la Ribera d’Ebre. L’activitat, oberta al públic, combinarà divulgació, un passeig guiat i xerrades especialitzades amb l’objectiu de reivindicar els sabers tradicionals i aprofundir en la relació entre les plantes i el paisatge de la comarca.

La jornada començarà amb una exposició i continuarà amb un passeig guiat per l’entorn de Riba-roja d’Ebre per identificar les principals herbes medicinals que creixen a la zona. Els participants podran gaudir d’un esmorzar amb infusions, elaborades amb plantes locals, abans de donar pas a les primeres ponències del dia.

L’escriptor David Martí oferirà una xerrada sobre bruixes, dones sàvies i trementinaires. Tot seguit, una segona intervenció conduïda per Toni Gay analitzarà les espècies vegetals que han resistit o recuperat presència després del greu incendi que va afectar la comarca l’any 2019.

El matí es tancarà amb una visita a l’espai museïtzat dels forns de ginebre, un element patrimonial singular que connecta l’ús tradicional de les plantes amb els oficis antics de la Ribera d’Ebre.

Les activitats continuaran a la tarda amb una xerrada sobre les herbes, les remeieres i el paper essencial dels pol·linitzadors. A continuació, una ponència dirigida per Montse Ramírez abordarà el respecte al medi i l’ús de les plantes en la cosmètica natural, posant en valor pràctiques sostenibles i responsables.

La jornada clourà amb una intervenció d’Anna Català dedicada a la influència de la lluna en les plantes i la importància de la recol·lecció segons les fases lunars, un coneixement tradicional que encara avui desperta interès i curiositat.

Amb aquesta iniciativa, el CERE reafirma la seva voluntat de preservar i difondre el patrimoni etnobotànic i cultural de la comarca. La combinació de divulgació científica, tradició i experiència directa al territori converteix la jornada en una oportunitat única per reconnectar amb els sabers que han modelat la vida rural durant moltes generacions.

L’esport del ciclisme a Amposta als inicis de segle XX.

El 1926, el Club Esportiu Ciclista Amposta va ser inscrit en el registre d’associacions, i la ciutat d’Amposta va inaugurar, el 15 de juny de 1928. Des de principis del segle XX es coneix L’afició del veïnat d’Amposta per l’esport del ciclisme es va iniciar amb la donació d’uns terrenys per a la construcció d’un velòdrom,  que va ser inaugurat el 15 de juny de 1928; el 1926 el Club Esportiu Ciclista Amposta ja havia formalitzat la seva inscripció en el registre d’associacions.

La conferència titulada “De l’arrossar al velòdrom: el ciclisme a Amposta a principis de segle XX” anirà a càrrec de Ricardo Rebull Bailach, gran aficionat al ciclisme (també ha estat jugador de handbol i futbol sala) i net del ciclista conegut com Ricardo lo cartero, nascut l’any 1896, un dels primers ciclistes d’Amposta, que també va ser àrbitre de ciclisme i sempre va estar involucrat en l’organització d’esdeveniments ciclistes a la ciutat, afició que han continuat els seus descendents.

La conferencia està programada en el marc de XVIII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, dedicada en aquesta edició a l’esport, principalment el cisclisme, amb motiu dels 100 anys des de que la Volta Ciclista a Catalunya va passar per primer cop per Amposta. La cursa va tenir lloc entre el 22 i el 29 d’agost; es va disputar per primera vegada en sis etapes i va recuperar el seu caràcter internacional, després de diversos anys on no es va permetre la participació de ciclistes de fora de l’Estat. El ciclista francès Víctor Fontan va ser el guanyador, per davant de Muç Miquel i per un jove Mariano Cañardo, que participava per primer cop a la Volta.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 30 d’abril de 2026.

Horari: 19h.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 30 d’abril de 2026.

Horari: 19h.

Presentació del llibre “Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939)” a Santa Maria de Merlès

La nova publicació recupera el testimoni de Josep M. Vilarmau sobre la Guerra Civil i la seva experiència personal durant el conflicte.

El proper diumenge 19 d’abril de 2026, a les 12 del migdia, el local social nou de la plaça Santa Maria de Santa Maria de Merlès acollirà la presentació del llibre Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939), una obra que recull el valuós testimoni de Josep M. Vilarmau Cabanas (1900-1947).

L’acte anirà a càrrec dels autors Roser Reixach i Brià i Xavier Cateura i Valls, responsables d’aquesta edició.

El llibre narra les vivències de Vilarmau durant la Guerra Civil Espanyola, iniciades el 21 de juliol de 1936, quan es va veure obligat a fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès. Més enllà de les memòries personals, la publicació també ofereix una aproximació a la Guerra Civil a Santa Maria de Merlès.

Amb aquesta obra, es recupera una peça significativa de la memòria històrica local i es posa en valor un testimoni directe d’un període clau de la història contemporània.

Data: Diumenge 19 d’abril del 2026

Lloc: Plaça Santa Maria de Santa Maria de Merlès

Per a més informació: 938 250 400 – Ajuntament de Santa Maria de Merlès

L’exposició El cos de les dones arriba a Flix

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre inaugura aquest diumenge dia 8 de març a les 12 h l’exposició “El cos de les dones”, produïda per la Generalitat de Catalunya, una lectura etnològica sobre la salut sexual i reproductiva de les dones en la cultura popular. 

L’exposició tracta la cultura i els sabers que han acompanyat a les dones durant l’edat reproductiva i la finalització d’aquesta i convida a reflexionar sobre els coneixements de les dones sobre la seva pròpia salut, el seu propi cos i els seus propis desitjos. 

L’exposició, comissariada per Gemma Casal i Fité està formada per dotze parets amb il·luminació i recrea espais propis de les dones. 

Paral·lelament, el CERE ha programat un seguit d’activitats complementàries: 

18 de març a les 19 h: Xerrada “Plantes pel cos femení”, a càrrec d’Anna Català. Una xerrada que recupera la saviesa popular del territori i la posa en diàleg amb una mirada etnobotànica, científica i vivencial.

20 de març a les 19 h: A la fresca feminista. Cercle de dones per compartir experiències, escoltar i sentir-nos reconegudes, amb Sara Gimena, Sara Gombau i Ariadna Bilbé.

22 de març a les 12 h: Xerrada “Habitar el cos, habitar l’espai: dones artistes i territoris de vida”, a càrrec de Sara Espinós

L’exposició es podrà visitar fins al 22 de març a Ca Don Ventura de dilluns a dissabte de 18 a 20 h i els diumenges de 12 a 14 h.

Dia Internacional de les Dones al Museu del Ter

En el marc  del programa d’actes del 8M el Museu del Ter organitza el taller, “El preu de la roba: La indústrial tèxtil avui”.

Del passat industrial del Ter a l’impacte global actual, el tèxtil ha estat motor econòmic i espai de desigualtats, sovint sobre les dones. Un taller amb perspectiva de gènere per reflexionar sobre consum i sostenibilitat i donar una segona vida a la roba.

Activitat en col·laboració amb l’Associació Tapís.

Cal inscripció prèvia a:

info@museudelter.cat o al 93 851 51 76

Data: diumenge 8 de març a les 11.3oh

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”

La mostra “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” neix com a projecte que té per objectiu recuperar i posar en valor el patrimoni agrícola i rural del municipi.

Enguany, el Mas Roca coincidint amb el seu centenari, obre el seu arxiu fotogràfic i és el primer testimoni de memòria agrària i vida al camp de la mostra.

La mostra també es nodreix d’alguns objectes del fons de 202 peces de Joan Domènech Muns que reforça la preservació de la memòria pagesa manlleuenca.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Manlleu és una ciutat associada històricament a la industrialització, però la seva identitat també s’ha construït des del treball de la terra. Durant generacions, la pagesia —sovint molt propera al nucli urbà— ha configurat el paisatge, els oficis i les formes de vida del municipi. En un context actual de revisió del model alimentari i de recuperació del vincle amb el territori, aquest llegat adquireix una nova centralitat.

Amb el projecte “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”, el Museu del Ter inicia una línia de treball estructural orientada a identificar, documentar i difondre el patrimoni agrícola i rural —tant material com immaterial— que ha conviscut amb el desenvolupament industrial de la ciutat. El projecte articula recerca, inventari, memòria oral i exhibició pública a partir de fotografies, documents i objectes de la vida quotidiana, amb l’objectiu de reconnectar la comunitat amb una herència que continua essent clau per entendre la identitat col·lectiva.

El Mas Roca: cent anys d’història i memòria pagesa

En el marc d’aquesta iniciativa, el Mas Roca és el primer testimoni d’aquest patrimoni agrícola i vida rural del municipi. Coincidint amb el seu centenari, la família ha compartit el seu arxiu amb el Museu, aportant fotografies, documentació i objectes que permeten reconstruir l’evolució d’aquesta masia, construïda originàriament als afores de Manlleu i avui integrada plenament al teixit urbà.

El Mas Roca constitueix un testimoni privilegiat de la transformació del paisatge i de la continuïtat de la vida pagesa al municipi. La seva vinculació amb la Festa dels Tonis i amb el món agrícola local reforça el seu valor patrimonial. Aquesta mostra no només posa en relleu la trajectòria d’una casa concreta, sinó que estableix una metodologia i obre la porta a futures recerques sobre altres masies de Manlleu, consolidant el projecte “Arrels de Manlleu” com a plataforma de recerca i divulgació.

Joan Domènech Muns: la preservació des del gest quotidià

El projecte incorpora també el fons de Joan Domènech Muns (1926–2015), un pagès que al llarg de dècades va recollir i preservar eines, estris domèstics i objectes vinculats a les feines del camp, sovint procedents de masies i tallers en procés de transformació o tancament.

El conjunt —format per 202 peces i donat al Museu del Ter l’any 2021— ha estat inventariat i documentat en el marc del projecte “Pagès de carrer”. L’inventari ha estat realitzat per l’antropòloga Marta Rosell, amb l’assessorament tècnic de l’antropòleg i expert en patrimoni rural Jacint Torrents. Aquest treball sistemàtic converteix un gest personal de preservació en un fons patrimonial estructurat, que aporta coneixement sobre la cultura material de la pagesia manlleuenca del segle XX.

Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural

“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” no és només una exposició puntual, sinó una aposta del Museu del Ter per integrar el patrimoni agrícola del municipi en el relat global de la ciutat i obrir el camí a futures recerques sobre altres masies de Manlleu. Enguany, a través d’aquesta primera mostra amb el testimoni del Mas Roca i algunes de les peces del fons de Joan Domènech Muns, el projecte evidencia que la història rural no és perifèrica, sinó constitutiva de la identitat de Manlleu, i que la seva preservació és important per comprendre el passat agrícola del municipi.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Data: diumenge 1 de març a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat