La Fàbrica Gran: un espai de transformació

Sala de La Concòrdia. Torrent Roig, 7, Cabrils
Diumenge 9 d’octubre de 2022, a les 10 del matí

A la segona meitat del segle XIX, la Fàbrica Gran o de Can Jorba, pel darrer propietari, i la Fàbrica Petita o de Domènec Carles, pel seu primer propietari, canviaran la fisonomia física i demogràfica de Cabrils. La creació de nous llocs de treball atraurà sobretot a una població malmesa pel daltabaix provocat per la fil·loxera. D’altres vindran de pobles veïns i s’hi establiran definitivament. Es crea una nova classe social en un municipi que fins llavors vivia exclusivament del camp i s’estableixen noves relacions entre veïns de sempre i nouvinguts, entre amos i treballadors. Cabrils evoluciona al ritme de la fàbrica i aquesta es converteix en un fil conductor que explica la història xica o, com deia Pierre Vilar, la història local. Un espai icònic per a la comunitat que resta en silenci des del seu tancament, però que amaga la memòria oral de moltes generacions. Una història pendent de refer.

La fàbrica de Domènec Carles és actualment centre cívic i biblioteca municipal, però quin és el destí de la Fàbrica Gran? El debat de la transformació de l’arquitectura industrial a Catalunya es manté vigent per la necessitat d’implementar nous usos a uns espais massa sovint desitjats per la bombolla urbanística. Bernat Hernàndez planteja en el seu projecte una proposta que obri un espai, no només físicament, sinó també simbòlicament a la comunitat, com espai de confluència per crear i fomentar unes identitats compartides.

De deu a una es podrà visitar l’exposició del projecte, i a dos quarts de dotze es farà la xerrada-col·loqui.

Vegeu una mica més d’informació a la web de Patrimoni Cultural.

TALLER DE MEMÒRIA ORAL: Presa de consciència i primer moviment feminista a Santa Perpètua durant el tardofranquisme i la transició

Divendres 30 de setembre de 2022 a les 18.30h.

Intervindran: Manuel Delgado, Sarai Martín (membres del Grup Cultura popular i conflicte/ICA), Rosa Rovira i Agustina Silgado (ex-membres del Grup de Dones de Santa Perpètua).

El taller presenta els resultats d’una recerca etnohistòrica duta a terme del 2020 al 2022, l’objectiu de la qual ha estat recollir i analitzar la memòria oral de dones que es van comprometre en la lluita antifranquista i la consolidació del moviment feminista al municipi vallesà de Santa Perpètua de Mogoda, durant els últims anys del règim fins a la fi de la transició democràtica. L’activitat es proposa tractar el paper que jugaven les dones en l’estructura d’oposició contra el règim, des d’un enfocament que col·loqui en el centre la importància de la recuperació a escala local de la memòria democràtica i de la lluita a favor dels drets de la dona.

Lloc: Centre Cívic El Vapor, C. Enric Granados 16, Santa Perpètua de Mogoda.

Organitza: Institut Català d’Antropologia i Grup Cultura Popular i Conflicte/ICA. Col·labora: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). En el marc dels 15ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2022-2023. Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

La 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic arriba a Sant Feliu de Guíxols

Al Museu d’Història de SFG celebrarem que s’acaba l’estiu amb dues projeccions en el marc de la 12a. Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic en una edició dedicada a la maleïda pandèmia. Feu lloc a les agendes que les projeccions del 23 i 24 de setembre van acompanyades de col·loquis amb els directors dels documentals

23/09/22 19:00 h. Sala Abat Panyelles – Monestir P4

Un projecte que ha comptat amb el suport de les beques “Premis Barcelona 2020” de l’Ajuntament de Barcelona..
Barcelona, (2022) – 21′
VO en català
Directors: Jorge Luís Marzo i Fèlix Pérez-Hita
Càmera i so: Andrea Pérez-Hita
Producció: Montse Pujol
Amb la participació de: Màrius Boada, Lorena Elvira, Albert Carles, Clara Prats, Manel Medina, Cristina Rovira, Israel Rodríguez Giralt, Anna Llupià.

Aquest documental, amb una perspectiva no convencional, tracta sobre el paper que va tenir l’ús de les estadístiques per part de les administracions governamentals en els mesos inicials de la pandèmia COVID-19. Gràfiques, quadres, dades de tota mena van inundar les pantalles i les xarxes comunicatives convertint-se en una mena de ciència d’estat.
Després de la projecció hi haurà un debat amb l’historiador de l’art i especialista en comunicació, Jorge Luis Marzo, que és també codirector del film.

24/09/22 19:00 h. Sala Abat Panyelles – Monestir P4

Un documental del CIDOB – Barcelona Centre for International Affairs–
Barcelona, (2021) – 45′
VO en anglès, subtitulada en català
Directors: Pol Morillas, David Fontseca
Producció: The Kaseta Ideas Factory

La pandèmia ha suposat una alteració de dinàmiques geopolítiques, econòmiques i de seguretat. El món es troba en plena convulsió i augmenten les desigualtats i les rivalitats entre potències. Aquest documental, produït pel CIDOB, reuneix diversos experts que posen sobre la taula aquestes problemàtiques que afecten l’ordre internacional. La projecció s’acompanyarà d’un debat amb Pol Morillas, politòleg, director del CIDOB i co-director del documental.

Enfilant l’agulla, la indumentària tradicional de la Vall Fosca

El divendres dia 5 d’agost a les 19:30 h, es farà la inauguració de l’exposició «Enfilant l’agulla, indumentària tradicional de la Vall Fosca», al Museu Hidroelèctric de Capdella.

En primer lloc, tindrà lloc la conferència «Violant i Simorra, sastre i etnògraf», a càrrec d’Ignasi Ros i Fontana, historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Després, Albert Sangenís Crotogino, comissari de la mostra, farà una visita guiada.

«Enfilant l’agulla, indumentària tradicional de la Vall Fosca» és una exposició que mostra un recull de les tècniques d’elaboració de la roba, els materials i les peces de la indumentària tradicional que s’usaven a la Vall Fosca durant el segle XIX. Ramon Violant i Simorra, sastre i etnògraf, va documentar bona part de les peces de la indumentària tradicional del Pallars que han estat el punt de partida del projecte de recerca i de l’exposició, projecte que s’ha complementat amb la roba que han aportat el veïnatge i l’alumnat de l’escola de la Vall Fosca.

Dates: 5 d’agost de 2022-16 d’octubre de 2022

Horari: De dimarts a dissabte: 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 h. Diumenges: 11:00 a 14:00. Dilluns: tancat.

Lloc: Museu Hidroelèctric de Capdella

Les bruixes: entre la història i la tradició

La xerrada titulada “Les bruixes: entre la història i la tradició”, a càrrec de l’antropòloga M. Carme Queralt Tomàs, i una breu visita guiada a l’exposició, formaran part de la inauguració de l’exposició itinerant “Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya”, produïda pel Museu d’Història de Catalunya i comissariada per Agustí Alcoverro i Josefina Roma. Incidirà en els elements de la doble imatge, positiva i negativa, que han tingut les bruixes, unes velles i altres joves, en la tradició popular catalana, alguns dels quals es contraposen a la imatge dels bruixots.

L’exposició fa difusió de com entre 1450 i 1750 moltes regions d’Europa van patir l’anomenada cacera de bruixes, que, en càlculs ponderats, va comportar 110.000 persones processades i no menys de 60.000 execucions, 400 a Catalunya. També al Bisbat de Tortosa hi ha documentats un nombre de processos inquisitorials contra suposades bruixes. Les víctimes van ser, arreu d’Europa, molt majoritàriament dones pobres, sovint velles i que vivien soles.

L’acte d’inauguració es farà a la sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller, i finalitzarà amb una breu visita guiada a l’exposició.

Organitza: Generalitat de Catalunya. Serveis Territorials de Cultura i Serveis Territorials d’Igualtat i Feminisme.

Col·laboració: el suport de l’Ajuntament de Tortosa.

Dates: del 22 de juny al 24 de juliol de 2022.

Lloc: Sala d’exposicions del Palau Oliver de Boteller. Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, c/ Jaume Ferran i Clua, 4, de Tortosa.

Inauguració: divendres 22 de juny de 2022, a les 19h.

Horaris: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, i dissabtes, diumenges i festius, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 20.00 h. Horari especial per a la Festa del Renaixement: dijous 21 i divendres 22 de juliol, de 18.00 a 24.00 h, dissabte 23 i diumenge 24, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 24.00 h.

Més informació: Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre. Tel. 977 44 80 70

PRESENTACIÓ DE LA RECERCA: GEGANTS DE BARRI. Gegants i geganters en la recuperació festiva del carrer a Barcelona després de la dictadura franquista i la transició (1977-1989)

Data: 15 de juny de 2022 a les 18.30h.

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món-Seu Montcada (C.Montcada 12, Barcelona)

Es presentaran els resultats de la recerca que sota el mateix títol es va portar a terme al 2021.

Intervindran: Sandra AnituaManuel Delgado i Marc Sierra (Membres de: Cultura popular i conflicte i Antropologia del Conflicte Urbà) #GRUPSTREBALLICA

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Amb la col·laboració de: Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, en el marc del Programa Cultura Viva 2022 #CULTURAVIVAETNOLOGIA

Cultura Viva 2022 – Montseny, cuina de reserva

El proper dissabte 28 de maig a les 12 del migdia al Museu Etnològic del Montseny tindrà lloc la presentació de la recerca “Montseny, cuina de reserva” realitzada per Lluís Garcia Petit. La recerca que es presenta mostra els principals elements de la cuina del Montseny, l’expressió d’un sistema de vida basat en l’agricultura, la ramaderia i l’aprofitament del bosc. Això està canviant profundament des de fa unes dècades, però en la mesura que aquesta cuina ens identifica i la volem transmetre a les generacions futures, forma part del nostre patrimoni cultural.

En l’acte es presentaran dos dels productes de difusió resultants: l’exposició “Montseny cuina de reserva. Una mirada a la nostra alimentació”, produïda pel MEMGA amb la col·laboració de les diputacions de Girona i Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. I presentació del llibre de receptes “Cuina, societat i natura al Montseny. Reserva de la Biosfera”, editat per la Diputació de Barcelona. L’acte comptarà amb l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, el diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona, Valentí Junyent, el diputat delegat de Suport a entitats locals de la Diputació de Girona, Josep Maria Bagot, i de l’autor i comissari de l’exposició, Lluís García Petit.

Els comerços centenaris d’Amposta

Taula rodona sobre la història i el paper actual dels quatre comerços centenaris existents avui en dia a Amposta; i també sobre el patrimoni popular, tant material com immaterial, que custodien els seus propietaris i establiments.

Hi intervindran: Pepita Allepuz i M. José Serret, de Joieria Salvadó, casa fundada com a rellotgeria joieria el 1902; Pere Lafont, de Carns Lafont, carnisseria oberta el 1912; i Jon Iñurrategi i Ivan Prats de Dolços Alemany 1912, pastisseria fundada per la família Alemany, amb el nom de La Estrella, el 1912.

Seran moderats per M. Carme Queralt, tècnica del Museu de les Terres de l’Ebre.

Es tracta de la segona de les activitats del Museu incloses dins del programa Cultura Viva Etnologia 2022, i és també la segona activitat del Cicle de conferències de la XIV Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, aquest any dedicada al món del comerç.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament d’Amposta.

Data: dimecres 18 de maig de 2022

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Horari: 20 h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. htp://www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat Tel. 977702954

Els primers anys del franquisme: repressió exili i resistència

Aquest mes de maig torna una nova edició de les Jornades de Memòria Històrica Local de Torroella de Montgrí impulsades pel Museu de la Mediterrània. Aquestes jornades que tenen com a objectiu recuperar la memòria històrica de la vila i dels seus habitants aquest any es centren en els primers anys del franquisme.

Després de tres anys de guerra civil… el poble pateix una llarga postguerra. El 1939 s’inicia un període marcat per la pobresa, la gana i les represàlies contra els republicans derrotats. Uns anys on la cruel dictadura militar anirà esclafant tot aquella resistència que sorgeixi contra el règim, com ara els maquis, i es començarà a forjar una societat que haurà d’aixecar de nou el país. La postguerra serà una època austera per les mancances, i dura per les represàlies i la por. I amb molts de silencis, molts dels quals han arribat als nostres dies.

Per aquest motiu el Museu de la Mediterrània impulsa aquestes Jornades de Memòria Històrica Local. Perquè pensem que aquests silencis no ens poden fer perdre la memòria d’un temps i d’un país. Treballem per fer-la aflorar i recuperar-la per la societat del futur.

El programa de la quarta jornada és el següent:

En aquesta edició s’iniciarà una nova acció anomenada “Tertúlies de memòria”. Durant el transcurs de les Jornades de Memòria Històrica Local programem dues jornades on volem recollir la memòria oral de tots aquells que ens vulguin transmetre els records i les vivències sobre la postguerra i els primers anys del franquisme. Serà un espai on a partir de grups reduïts de persones, i de forma distesa, volem recuperar aquest passat que no podem deixar perdre. Les tertúlies seran els dimecres 18 i 25 de maig, a les 19 h.

Cultura Viva 2022: “El comerç a Amposta els inicis del s. XX”

Les investigadores Sabina Colomé i Ariadna Reverté faran la conferència, oberta al públic en general, titulada “Comerç i comerciants d’’Amposta a principis del s. XX”, que difondrà els resultats de la seva recerca etnogràfica i documental sobre el tema, basada en l’estudi dels continguts obtinguts de la memòria oral de diversos antics comerços ampostins i la consulta d’hemeroteca històrica. Una rererca que va ser becada pel Museu amb un “Ajut per a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre”, el 2020, i que ha estat recentment finalitzada.

Es tracta de la primera de les dos activitats del Cicle de conferències del programa Cultura Viva 2022, organitzat a Amposta pel Museu de les Terres de l’Ebre, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Amposta.

La conferència forma part també de la XIV Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, aquest any dedicada al comerç de la ciutat, i complementa l’exposició “Comerç al servei de la ciutat. Amposta al tombant dels s. XIX i XX”, que el Museu estem organitzant conjuntament amb l’Ajuntament d’Amposta i el Departament de Cultura, i que s’inaugurarà el proper 19 de maig.

Quatre dels comerços recercats per les investigadores són avui centenaris, i entre ells es troba la Joieria Salvadó, fundada el 1902, a la qual pertany la imatge.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament d’Amposta.

Data: divendres 6 de maig de 2022

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. http://www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat Tel. 977702954