Octaves de corpus, la memòria popular

La Casa dels Entremesos
Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 3 de juny, a les vuit del vespre

De Sarrià a Sant Andreu de Palomar, del Clot al Poble-sec, de Gràcia a la Barceloneta… la memòria popular de la celebració de les octaves de la festa de corpus és ben viva per diverses generacions de barcelonins i barcelonines. Taula rodona amb veïnes i veïns d’aquests barris, que aportaran els seus records, sensacions i experiències al voltant de la festa.

Activitat presencial gratuïta amb aforament limitat segons les restriccions sanitàries del moment. També es podrà seguir per l’Instagram i el Facebook de La Casa dels Entremesos.

Cultura Viva 2021

Sengles conferències sobre els transports terrestres i fluvials a Amposta i el delta de l’Ebre han encetat enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2021 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat dinou activitats en disset poblacions diferents, amb l’ànim de recuperar la normalitat perduda.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: la producció tradicional d’oli de ginebre, pràctiques funeràries, indumentària, patrimoni festiu, territori, biodiversitat, patrimoni sonor, etnobotànica, terrissa, patrimoni musical, pedra seca… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

L’Educació durant la Segona República a Catalunya

El Museu de la Mediterrània organitza la III Jornada de Memòria Història Local, una activitat que agrupa diferents actes que tenen com a objectiu recuperar el passat històric de la vila, dels seus habitants i els successos ocorreguts des de la Segona República fins a la Transició democràtica a través de la memòria oral dels ciutadans. Conèixer la nostra història ens permet posar-la en valor i obrir camí per a construir un present i un futur amb més consciència sobre el nostre passat.

Aquestes terceres jornades aprofundiran en l’Educació durant la Segona República a Catalunya, període històric del qual aquest any 2021 celebrem el 90è aniversari de la seva proclamació. Dues conferències, un documental i un diàleg ens parlaran de com l’ensenyament d’aquells anys a Catalunya és encara avui un referent on emmirallar-nos. En poc temps, el nostre país va aconseguir situar-se a l’avançada europea en renovació pedagògica. I tot això gràcies a uns mestres que experimenten els mètodes dels grans pedagogs del moment, una generació excepcional que revoluciona l’ensenyament del país i esdevenen referents des d’aleshores fins als nostres dies.

El programa de la III Jornada de Memòria Històrica Local és el següent:

  • Divendres 14 de maig, 19h. Conferència “Els mestres de la República” a càrrec de Salomó Marquès, pedagog i professor emèrit de la Universitat de Girona.
  • Divendres 21 de maig, 19h. Conferència “L’educació en temps de guerra i revolució a Catalunya” a càrrec d’Emili Cortavitarte, escriptor, historiador i professor.
  • Dissabte 22 de maig, 17h. Projecció del documental “Els mestres catalans, de la guerra a l’exili” d’Agustí Corominas, cineasta i pedagog. Cinema Montgrí (taquella inversa).
  • Divendres 28 de maig, 19h.  Taula rodona “De l’educació republicana a l’educació actual. Passat i present: reptes” a càrrec de Miquel Àngel Montón, llicenciat en història i professor de secundària de l’Institut Montgrí, i Rosa Cañadell, llicenciada en Psicologia i Magisteri.

Recepció de Memòria. Com cada any, la jornada anirà acompanyada de la Recepció de Memòria. Durant el mes de maig es reprendrà la crida a les persones del poble que vulguin aportar memòria oral, objectes, documents i records del què va ser aquella època i els seus esdeveniments perquè ho portin al Museu, valorant les memòries personals perquè puguin esdevenir memòries col·lectives.

Cultura viva 2021. Els transports terrestres a l’Amposta dels inicis del segle XX: carros, cotxes i trens.

El programa Cultura viva 2021 al Museu de les Terres de l’Ebre inclou aquest any tres activitats culturals, dos taules rodones i una conferència.

S’inicia amb la primera de les dos taules rodones, la titulada “Els transports terrestres a l’Amposta dels inicis del segle XX: carros, cotxes i trens”, que explicarà l’impacte d’aquests en la vida quotidiana dels ampostins i ampostines, als inicis del segle XX. Es tracta també d’una activitat també inclosa dins el programa de la XIII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta 2021, que es celebra entre els dies 20 i 23 d’aquest mes de maig, i que acompanya també l’exposició temporal: “La revolució dels transports a l’Amposta de principi del segle XX”.

Serà moderada per Manel Ramon, director d’Amposta ràdio, i hi intervindran: Àlex Farnós, director-gerent del Museu de les Terres de l’Ebre; Anton Pujol, membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCiT), i Josep Sabaté, President del Casino Recreatiu i Instructiu d’Amposta, entitat que aquest mes de maig compleix els 150 anys de la seva fundació.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta.

Data: 20 de maig de 2021.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Horari: 19h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Taula rodona: Experiències i pràctiques a l’entorn de la pandèmia actual

Divendres, 22 de gener, 18.30 h.

Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
Universitat de Girona – Càtedra Martí Casals de medicina i Salut en l’Àmbit Rural

Com han viscut i experimentat els efectes de la pandèmia actual els professionals de salut?
Ens interessa recollir diversos testimonis provinents dels camps de medicina, farmàcia, infermeria, psicologia i de la història.
Amb un objectiu: recollir veus, experiències i pràctiques que ens siguin útils per a repensar de manera crítica una problemàtica actual (amb una clara dimensió històrica) que és, al mateix temps, sanitària, social i política.

Hi participaran:

Lorelei Vadillo, metgessa coordinadora dels CAPS de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro.
Rosa Núria Aleixandre, presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona i presidenta del Consell Social de la UdG.
Alícia Rey, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres/rs de Girona.
Carolina Tarrida, Psicòloga CSMU (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) de Nou Barris.
Núria Sala, Professora titular d’Història d’Amèrica de la UdG.

Per videoconferència, a través de la plataforma Zoom, disponible a l’enllaç:

https://us02web.zoom.us/j/81225647386?pwd=QTBLMFV2WUZYOUw2bXhtTGkwZWtwUT09

Id de reunió : 812 2564 7386
Codi d’accés: 389196

Recomanem a les persones interessades que us connecteu a les 18.15 h. per poder començar l’acte a l’hora establerta.
Els assistents podran interactuar en el xat en directe amb reflexions i preguntes que seran comentades en les consideracions finals.

Cultura viva 2020. L’univers dels jocs i els joguets populars, a les Terres de l’Ebre.

Aquesta conferència, titulada “L’univers dels jocs i els joguets populars arreu del món”, forma part del programa Cultura viva 2020 del Museu de les Terres de l’Ebre, i serà impartida pel col·leccionista i professor de l’Institut de Flix Biel Pubill Soler, que ha reunit a Ascó una important i nombrosa mostra de jocs, joguets i estris de joc procedents dels cinc continents; peces lúdiques que, en la major part dels casos, ell mateix ha anat adquirint al llarg de molts viatges, a partir de les mans artesanes o infantils que els han creat.

és també el protagonista de l’exposició del programa Col·leccionar passions, que s’inaugurarà properament.

A causa de les mesures de seguretat decretades contra la pandèmia de la COVID-19 aquesta conferència es desenvoluparà de forma virtual, a través de l’enllaç que apareix a continuació.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta.

Data: 4 de desembre de 2020.

Lloc: https://meet.google.com/ixw-siny-huc

Horari: 19h.

Per a més informació: tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat

Resultats de la jornada sobre recerca etnològica de la Costa Brava

Dissabte 14 de novembre va tenir lloc de forma telemàtica la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, organitzada pel Museu de la Pesca en el marc del programa Cultura Viva, promogut per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Hi van participar el Museu de la Mediterrània, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i el Museu de la Pesca.

El vídeo es pot consultar al canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Programa

Jaume Garcia i Vall-llosera “Històries dels anys seixanta”.

Projecte desenvolupat en els darrers anys, recollint més de 60 històries personals sobre la rebuda i difusió de la música dels anys seixanta a Sant Feliu de Guíxols. Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

Alfons Garrido. “Francesc de Villanueva i les primeres etnografies marítimes”.

Resultats de la recerca sobre la relació de Francesc de Villanueva amb l’etnòleg Emerencià Roig i l’origen del manuscrit entorn de la pesca a l’Empordà a inicis del segle XX, recentment editat per la Fundació Promediterrània. Museu de la Pesca

Jaume Badias i Gerard Cruset. “L’olivera i l’oli al Montgrí. Projecte de recerca etnològica”

Projecte d’inventari i documentació de l’elaboració tradicional de l’oli al Montgrí, amb l’objectiu de fer valdre l’olivar i els olis del territori. El treball explica les transformacions d’uns sistemes productius i agraris que durant molts anys va marcar al dia a dia de la població del massís del Montgrí. Museu de la Mediterrània

TAULA RODONA: Fer recerca en religió avui. Adaptacions, recreacions i noves espiritualitats a la Catalunya actual

Avui, dimarts 17 de novembre a les 18.00h. En el marc de la Setmana de l’Antropologia.
Amb les intervencions de: Xavier Garcia (UB), Marta Pons (UB, ICA), Victòria Badia (GIRRPO/ICA), Marta Contijoch (UB, ICA) i Juan Granero (UB, ICA).
Modera: Manuel Delgado Ruiz (GREMHER-UB, OACU, ICA).

Segurament totes les societats humanes han fet vida social amb una altra societat, la característica de la qual és que habitualment no és accessible als sentits, sinó que transcendeix la vida quotidiana per posar en contacte el món mundà amb un de sobrenatural que intervé de manera intermitent en els aspectes més ordinaris de la vida. Aquesta dimensió transcendental hauria estat objecte preeminent de l’Antropologia, sobretot en els seus primers temps i en aquelles societats abans considerades endarrerides, precisament per mostres de suposada irracionalitat com la creença i la comunicació amb éssers extrahumans. No obstant, els trànsits entre els altres mons i el nostre no perden vigència en les societats contemporànies aparentment secularitzades. Poden correspondre a pràctiques tradicionals
que han sobreviscut, encabir-se al si de religions institucionalitzades, formar part de nous corrents religiosos, assumir formes exòtiques que han vingut de la mà dels fluxos migratoris o de modes o estar incloses dins la nebulosa de cultes i creences contraculturals i new age.
A partir d’exemples de recerques en curs, la taula rodona pretén fer difusió d’algunes de les línies de les perspectives actuals sobre aquells fenòmens i pràctiques que anomenaríem màgics, religiosos o transcendents, en ordre a mostrar com es du a terme aquesta recerca sobre religions i noves espiritualitats a Catalunya avui en dia i quin paper hi pot jugar l’Antropologia a l’hora de generar eines per a la convivència i el diàleg interreligiós en una societat com la nostra.

Es podrà seguir a través de la plataforma zoom: https://zoom.us/j/91660837495 ID de reunió: 916 6083 7495 

TROBADA: Les revistes d’antropologia a Catalunya

Avui, dimarts 17 de novembre a les 16.00h. En el marc de la Setmana de l’Antropologia.
Comptarem amb les intervencions de:
Teresa Habimana JordanaPerifèria
Montserrat SoronellasRevista Arxiu d’Etnografia de Catalunya (URV)
Aleix CardonaRevista Caramella
Maria OffenhendenQuaderns de l’ICA
Rafel FolchRevista d’Etnologia de Catalunya
Modera: Saida Palou (ICRPC, UdG, ICA).

Es podrà seguir a través de la plataforma zoom: 
https://zoom.us/j/96316712858


Programa de la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava

El Museu de la Pesca, el Museu de la Mediterrània i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols organitzen la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, que se celebrarà el 14 de novembre, a partir de les 11 h, en streaming a través del canal de Youtube del Museu de la Pesca.

La trobada posarà en comú i donarà visibilitat diferents projectes de recerca en l’àmbit de la Costa Brava vinculats a l’etnologia, amb la voluntat de crear una xarxa de persones i institucions que doni a conèixer la bona investigació que s’està fent al territori, a dins i fora de l’acadèmia.

Aquesta iniciativa s’inclou dins del cicle Cultura Viva que impulsa l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, amb l’objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics fetes a Catalunya.

Programa de la jornada

Presentació a càrrec de Miquel Martí, director del Museu de la Pesca.

Jaume Garcia i Vall-llosera “Històries dels anys seixanta”. Projecte desenvolupat en els darrers anys, recollint més  de 60 històries personals sobre els locals d’oci de Sant Feliu de Guíxols. Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols  

Alfons Garrido. “Francesc de Villanueva i les primeres etnografies marítimes”. Resultats de la recerca sobre la relació de Francesc de Villanueva amb l’etnòleg Emerencià Roig i l’origen del manuscrit entorn de la pesca a l’Empordà a inicis del segle XX, recentment editat per la Fundació Promediterrània. Museu de la Pesca  

Jaume Badias i Gerard Cruset. “L’olivera i l’oli al Montgrí. Projecte de recerca etnològica” Projecte d’inventari i documentació de l’elaboració tradicional de l’oli al Montgrí, amb l’objectiu de fer valdre l’olivar i els olis del territori. El treball explica les transformacions d’uns sistemes productius i agraris que durant molts anys va marcar al dia a dia de la població del massís del Montgrí. Museu de la Mediterrània

Un cop finalitzada la jornada, el vídeo amb les presentacions quedarà guardat al canal de Youtube del Museu de la Pesca, a disposició de tot el públic.