Els dies 20 al 22 d’octubre de 2023 es farà a Cadaqués la XII Trobada promoguda per l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués.
Trobareu el programa d’activitats al web:

Els dies 20 al 22 d’octubre de 2023 es farà a Cadaqués la XII Trobada promoguda per l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués.
Trobareu el programa d’activitats al web:
Ja s’han confirmat les primeres activitats per a la 4a Setmana de la Pedra Seca.
L’edició de 2023 es celebrarà del 24 de novembre al 3 de desembre i coincidirà amb el cinquè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
La Setmana de la Pedra Seca compta ja amb les primeres activitats confirmades per la celebració de la seva quarta edició. Seguint la línia iniciada l’any 2020, les activitats dins la Setmana giren al voltant de tres eixos temàtics: la descoberta, l’aprenentatge i la divulgació.
Per participar a la Setmana de la Pedra Seca només cal organitzar una activitat relacionada amb aquesta tècnica constructiva entre el 24 de novembre i el 3 de desembre de 2023. La convocatòria està oberta a institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i/o l’ofici de la pedra seca. Les inscripcions d’activitats per formar part de la iniciativa estan obertes a través del formulari del web oficial: www.setmanapedraseca.cat, on també pot consultar-se el calendari d’accions confirmades.
Aquest 2023 la Setmana de la Pedra Seca coincidirà amb el cinquè aniversari de la declaració d’aquesta tècnica com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses assumeixen un any més l’organització de l’esdeveniment que té per objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca. En l’edició de 2022 es va batre el rècord de propostes amb 121 activitats de descoberta, divulgació i formació arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.
La Setmana de la Pedra Seca compta amb el suport i finançament de la Diputació de Lleida, així com amb la col·laboració de diferents entitats públiques i privades d’arreu del territori que contribueixen a la seva difusió.
Veure:
La 4a edició de la Setmana de la Pedra Seca es celebrarà del 24 de novembre al 3 de desembre de 2023. L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses assumeixen un any més l’organització de l’esdeveniment que té com a objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica, així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.
Per participar en la Setmana de la Pedra Seca només cal organitzar una activitat relacionada amb aquesta temàtica entre el 24 de novembre i el 3 de desembre de 2023. La convocatòria està oberta a institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i/o l’ofici de la pedra seca. Les inscripcions d’activitats per formar part de la iniciativa ja són obertes mitjatçantel formulari del web oficial: www.setmanapedraseca.cat
La celebració d’enguany coincidirà amb el cinquè aniversari de la declaració d’aquesta tècnica com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC), que va impulsar i liderar la iniciativa a través del projecte COL·LABORAxPAISATGE. Després de dues edicions exitoses, l’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses prenien el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb el compromís de mantenir i fer créixer la Setmana de la Pedra Seca.
En l’edició de 2022 es va batre el rècord de propostes amb 121 activitats de descoberta, divulgació i formació arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.
La Setmana de la Pedra Seca compta amb el suport i finançament de la Diputació de Lleida, així com amb la col·laboració de diferents entitats públiques i privades d’arreu del territori que contribueixen a la seva difusió.
Xavier Monsalvatje Iglésias (Olot, 1881 – Girona,1921) fou un escriptor, pintor, mecenes,melòman i una figura cabdal del modernism i noucentisme gironins.
Va participar en projectes culturals ambiciosos com la societat Athenea a la ciutat de Girona. Fou també regidor de l’Ajuntament de Girona per la Lliga.
Entre les seves obres, s’hi compta Terra de gestes i de beutat (Girona, conjuntament amb Joaquim Pla Dalmau, 1917) i Proses del viure a Solius (1921), reeditata el 2017 per l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro en edició facsímil amb motiu dels cinquanta anys del monestir de solius i els cent anys de l’estada de l’escriptor a Solius (ISBN 978-84-697-31703)
Tal i com escrigué el mateix Josep Pujol: “Monsalvatje, malalt, però fent menys repós del que li recomanaven els metges, a la rectoria va pintar-hi i sobretot va escriure-hi; unes proses que narren lentament i poètica la vida de la comunitat rural durant la seva llarga estada. Es va meravellar per l’Aplec de Sant Baldiri, per la religiositat senzilla de la majordoma, pels sorolls de la rectoria; va envejar la vitalitat fogosa i fèrtil de la natura despertant-se, però sobretot va enyorar-se profundament de Girona, allà lluny. Entretant, era visitat pels seus amics gironins ¡, per Carles Rahola, Miquel de Palol o Prudenci Bertrana”*
La conferència tindrà lloc on el mateix Monsalvatje hi passà la seva convalescència, a l’antiga rectoria, actualment espais del Monestir de Solius.
*Pujol J. (2011) “Territoris Xavier Monsalvatje: tres llocs per recordar l’escriptor nooucentista en el centenari de la sava mort” a Revista de Girona núm. 324.
Entrada lliure i gratuïta | aforament limitat | Activitat inclosa dins del Cicle de Conferències Salut i Societat 2023 /2024 de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
El proper dissabte 10 de juny es realitzarà la XXVIII Trobada de Centres d’Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona i XIV Trobada d’Entitas Locals de Cultura i Patrimoni de la Selva, que enguany té com a tema “L’obra del Cançoner Popular de Catalunya i l’estudi del patrimoni musical a les terres de Girona”.
El programa de la jornada, que tindrà lloc a la Cellera de Ter, inclou:
Organitza: Diputació de Girona, coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Insitut Ramon Muntaner, Consell Comarcal de la Selva, Centre d’Estudis Selvatans.
Lloc: Centre Cultural Parroquial de la Cellera de Ter (Selva)
Informació i inscripcions: https://www.ccepc.cat/ . A/e: ccepc@iec.cat o bé al telèfon 933 248 585, ext.131.
Tens històries que vols compartir sobre ell amb la gent del poble perque la seva figura perduri?
Des de la Comunitat de Municipis per a la gestió de l’Espai del Metge Rural i amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Castell-Platja d’Aro, hem tingut la iniciativa de dur a terme una taula rodona on participin aquelles persones que van tenir contacte directe ells o persones del seu entorn amb el Doctor de la Vall d’Aro.
Creiem que és important que aquestes històries de vida perdurin en l’imaginari de la nostra comunitat, la dels pobles de la vall.
És per això que encoratgem a totes i tots aquells que van conèixer al Doctor a venir a explicar i a escoltar, anècdotes i vivències sobre ell.
El record del Dr. Casals és el de veure’l sempre en bicicleta, o amb la seva motocicleta Guzzi, recorrent els camins de la Vall en servei dels seus habitants, fos quina fos la situació.
En la seva maleta, portava tot el necessari per socórrer tot tipus de contratemps.
En definitiva, fou una persona sempre al servei dels seus veïns, i amb una vocació indiscutible per a la medicina i per al servei.
4 de maig de 2023, a les 7 de la tarda
Sala d’Actes de La Casa dels Entremesos (pl. de les Beates, 2 Barcelona)
Amb motiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular l’Esbart Català de Dansaires us convida a convida a les següents activitats:
L’exposició Cent Anys de l’Obra del Cançoner Popular es podrà visitar a La Casa dels Entremesos del 27 d’abril al 4 de juny de 2023.
Amb motiu de la publicació del llibre: Áreas culturales. Antropología en un mundo de fronteras (Bellaterra Edicions).
Intervindran: Montserrat Clua, Montserrat Ventura, Josep Lluis Mateo i Alice Van den Bogaert, membres del Grup de Recerca d’Antropologia i Història de la Construcció de les Identitats Socials i Polítiques
Data: 26 d’abril de 2023 a les 18.00h.
Lloc: Museu Etnològic i de les Cultures del Món, C. Montcada 12, Barcelona. Entrada lliure.
Organitza: Grup de Recerca Antropologia i Història de la Construcció de les Identitats Socials i Polítiques AHCISP-UAB, Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Museu Etnològic i de les Cultures del Món.
Avui 25 d’abril a les 18.00h
En el marc del Seminari permanent del GREMHER-GIRRPO – Grup de Recerca en Mística i Heterodòxies Religioses (GREMHER) i Grup d’Investigació Religió Ritual i Poder (GIRRPO/ICA).
A càrrec de: Anaïs Madera, Victòria Badia i Sibila Vigna.
S’exposaran els resultats de la recerca que sota el mateix títol es va portar a terme el 2022 amb el suport de l’ICA i de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
Activitat presencial (Aula 310 de la Facultat de Geografia i Història de la UB, C. Montalegre 6, Barcelona) i virtual a través de l’enllaç: https://ub-edu.zoom.us/j/8638233683
Inauguració de l’exposició
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya és probablement el projecte de recol·lecció folklòrica més ambiciós dut a terme en la nostra història. Va ser impulsat pel mecenes cultural Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964) amb el suport de l’Orfeó Català, l’any 1922. L’objectiu principal era «oferir al nostre poble el propi corpus musical amb la publicació del Cançoner Popular de Catalunya».
L’exposició itinerant 100 Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940) és una síntesi de la convulsa història d’aquest gran projecte: la seva gènesi, característiques i evolució, el seu trencament en esclatar la guerra, i finalment, la recuperació dels materials l’any 1991 gràcies a la mediació de Mn. Josep Massot i Muntaner (Abadia de Montserrat) amb la família Patxot. L’exposició s’estructura en dotze mòduls que contenen imatges, textos i codis QR que donen accés a documents complementaris.
L’exposició forma part de l’any commemoratiu dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, una iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El projecte està comissariat pel musicòleg, Jaume Ayats.
La mostra obra els actes del Festival de Pasqua de Cervera i s’inaugura amb una doble proposta:
17.30h. Conferència: “Recollir cançons per descobrir el país. L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936)”, a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i comissari de l’exposició.
18.30h. Inauguració de l’exposició i visita guiada amb Jaume Ayats.
Entrada lliure a ambdues activitats. Aforament limitat
Data i lloc: Dissabte 1 d’abril al Museu de Cervera