Autor: museudelter

BALL DE CINQUAGESMA, 2023

museudelterDeixa un comentari

Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

Actualment, per aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer una única rotllana. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. A l’entorn de la Pedra s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.    

La notícia ha estat redactada per Roser Reixach Brià, Llicenciada en Geografia i Història en l’especialitat d’Antropologia. Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. Membre fundadora de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès i de la revista comarcal La Rella. Investigadora de fets històrics, costums i tradicions populars catalanes, sobretot referents a música i dansa, bàsicament al Lluçanès.

Data: Dilluns, 29 de maig a les 17h

Lloc:  Pedra Dreta (Prats de Lluçanès-Lluçà)

Exposició “Que comenci la festa! Cent anys fent ballar els gegants a Manlleu”

museudelterDeixa un comentari

Enguany Manlleu celebra el centenari dels seus gegants més antics, en Jordi i la Montserrat, amb tot un seguit d’actes durant el cap de setmana del 14 al 16 d’abril. El Museu del Ter, en col·laboració amb la Colla Gegantera i Grallera de Manlleu, s’afegeix a aquests actes de celebració amb una exposició que recorrerà aquests 100 anys d’història gegantera en el context festiu català. L’exposició parteix d’un projecte de recerca que ha permès recollir diversos materials documentals, fotogràfics i audiovisuals realitzat per l’antropòleg manlleuenc Pol Rifà, que ha estat el responsable també de comissariar l’exposició.

Els gegants a l’exposició

L’exposició, que compta amb la parella de gegants centenaris, en Jordi i la Montserrat, s’estructura a partir de tres grans blocs temàtics que contextualitzen el paper dels gegants durant tres períodes: el moment de la seva aparició, la seva utilització durant la franquisme i la seva recuperació popular després de la dictadura. Aquestes tres etapes donen constància dels diferents usos festius que han tingut els gegants. Inicialment, els gegants de Manlleu van aparèixer relacionats amb la festa patronal del carrer Vendrell i en particular amb la figura de Martí Molera, qui personalment en va impulsar la seva compra a Olot l’any 1923. Aquest primer període reflecteix la reminiscència religiosa i l’ús civil que tenien els gegants en el seu inici. Posteriorment, durant el franquisme s’intensificà el seu ús folklòric, fent que els gegants quedessin integrats en les celebracions franquistes i plenament desvinculats de la cultura popular catalana. No va ser fins després de la dictadura que es va produir la recuperació festiva i popular dels gegants. És en aquest context on es van consolidar les colles geganteres i les cercaviles lúdiques que han arribat fins a l’actualitat.

Un projecte de recerca històrica sobre els gegants

A banda d’aquest recorregut cronològic, en l’exposició també s’hi recullen algunes històries i anècdotes singulars, com per exemple la cessió dels gegants de Manlleu a Arsèguel o la seva participació en el Concurs Provincial de Gegants de Terrassa del 1950. Paral·lelament, l’exposició també ha servit per recuperar diversos materials històrics dels gegants, com és el cas de les composicions per cobla d’Antoni Font dels balls de gegants i nans de Manlleu, o diverses gravacions del fons audiovisual Carles Molist que també es podran trobar en la mostra.

L’exposició s’inaugura el divendres 14 d’abril a les 20h al Museu del Ter. Els gegants i capgrossos de Manlleu no s’hi incorporaran, però, fins a la setmana següent, ja que durant el cap de setmana de celebracions, del 14 al 16 d’abril, estaran participant dels actes del centenari. L’acte d’inauguració començarà amb el pregó del centenari a càrrec de Toni Mujal, constructor d’imatgeria festiva.

L’exposició és podrà visitar al Museu del Ter fins a l’1 d’octubre de 2023.

Data: del 14 d’abril a l’1 d’octubre de 2023

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Que no parin les màquines. Els manyans de les fàbriques del Ter”

museudelterDeixa un comentari

Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés.
A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.

El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter. El documental, que va ser presentat el passat divendres 17 de febrer i es pot veure al canal de Youtube del Museu del Ter, ara es presenta a Roda de Ter, població on van treballar molts dels manyans entrevistats.

Data: Divendres 17 de març a les 19.30h

Lloc: Museu Arqueològic de l’Esquerda. Roda de Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

El Museu del Ter amb ulls de dona

museudelterDeixa un comentari

“El Museu del Ter amb ulls de dona” és una visita a l’exposició permanent del museu des d’una mirada crítica. Un exercici d’intentar pensar i enfocar l’exposició tenint en compte la conjuntura del gènere. Un intent de pensar en com seria aquesta exposició si qui hagués llegit la història de la industrialització haguessin estat (també) dones o si, en qualsevol cas, s’hagués tingut en compte aquesta perspectiva.

La visita parteix de la recerca iniciada l’any 2008 on les treballadores del textil han estat al centre d’interès principal. Cap a elles hem dirigit la mirada i en aquest sentit des de fa anys el Museu treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra. La recerca té un fort component etnològic i ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Data: Diumenge 12 de març a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”

museudelterDeixa un comentari

Ja està disponible al canal de youtbe del Museu del Ter el curtmetratge documental “Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”. Un projecte que posa en relació els ocells de la riba del Ter en el seu pas per Manlleu amb l’obra de Jacint Verdaguer al voltant dels ocells, des de poesies emblemàtiques fins a les proses que recullen la saviesa popular. El curtmetratge, de deu minuts de durada, compta amb el guió de l’escriptor Bernat Gasull i Roig, i la realització del cineasta Albert Naudin, amb la participació dels actors Lluís Soler, Santi Pocino i Júlia Danés , la veu de la narradora Marta Esmarats i filmacions d’Albert Pedro.

Amb l’enregistrament en imatge i sons de més de trenta espècies d’ocells, el documental pretén divulgar l’obra de Jacint Verdaguer en la seva vessant de folklorista i vincular-la a la gran afició a l’ornitologia a casa nostra. El resultat posa de relleu la vigència dels textos, la riquesa de la parla i el valor del coneixement col·lectiu per a preservació del patrimoni tant cultural i com natural.

“Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”, és una col·laboració entre el Museu del Ter i la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles i ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Presentació del curtmetratge documental “Què diuen els ocells”

museudelterDeixa un comentari

El Museu del Ter i la Casa Museu Verdaguer presenten el proper dijous dia 2 de març a les 19.30h al Museu del Ter el curtmetratge documental “Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”. Un projecte que posa en relació els ocells de la riba del Ter en el seu pas per Manlleu amb l’obra de Jacint Verdaguer al voltant dels ocells, des de poesies emblemàtiques fins a les proses que recullen la saviesa popular.

Un curtmetratge fruit de la col·laboració entre dos museus

El curtmetratge, de deu minuts de durada, compta amb el guió de l’escriptor Bernat Gasull i Roig, i la realització del cineasta Albert Naudin, amb la participació dels actors Lluís Soler, Santi Pocino i Júlia Danés , la veu de la narradora Marta Esmarats i filmacions d’Albert Pedro.

Amb l’enregistrament en imatge i sons de més de trenta espècies d’ocells, el documental pretén divulgar l’obra de Jacint Verdaguer en la seva vessant de folklorista i vincular-la a la gran afició a l’ornitologia a casa nostra. El resultat posa de relleu la vigència dels textos, la riquesa de la parla i el valor del coneixement col·lectiu per a preservació del patrimoni tant cultural i com natural.

La col·laboració entre els museus de Manlleu i de Folgueroles, entronca amb els treballs previs d’ambdós. Així, Gasull i Naudín han près com a punt de partida documental el llibre Què diuen els ocells. Proses i poesies de Jacint Verdaguer (La Damunt; col·lecció FJV, 2003), així com els treballs del Museu del Ter en la valorització de la riquesa ornitològica del Passeig del Ter de Manlleu, entre ells l’exposició “Ocellots del Ter. Els ocells del Ter de Manlleu. D’instagam al museu” (2021). Consulteu aquí la publicació en línia sobre l’exposició.

Què diuen el ocells? ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona i de la Direcció General de Cultura Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la seva producció.
Després de la seva primera projecció al Museu del Ter, el documental es podrà visionar als Canals Youtube de la Fundació Jacint Verdaguer i del Museu del Ter.

Fitxa tècnica

Bernat Gasull i Roig. Biòleg de formació, escriptor i guionista. Afeccionat al muntanyisme, a la natura i als viatges, és un gran coneixedor de l’obra i els itineraris que Jacint Verdaguer va realitzar al Pirineu, gràcies a la recerca sobre cultura i antropologia pirinenca realitzada els darrers 15 anys.

Albert Naudín Bolibar. Director especialitzat en cinema de muntanya i productor de FILMEXPLORA produccions. També ha participat en la realització de llargmetratges de ficció del director i productor francès Gilles Gambino i en la producció pròpia destaca el film Maleïda 1882 i Canigó 1883 (propera estrena) sobre les ascensions de Jacint Verdaguer al Pirineu, amb guió de Bernat Gasull.

Data: Dijous 2 de març a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter, Manlleu.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Que no parin les màquines

museudelterDeixa un comentari

Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés.
A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.

El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter i després de ser presentat es trobarà disponible al canal de Youtube del Museu del Ter.

Data: Divendres 17 de febrer a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter, Manlleu.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Jornades de la construcció amb terra

museudelterDeixa un comentari

L’arquitectura de terra és una de les expressions més poderoses de la capacitat humana de crear entorns construïts sostenibles amb recursos locals. Les jornades consten de ponències, tallers, exposicions i visites que pretenen la revalorització i promoure la recuperació d’aquesta tècnica constructiva. Aquestes jornades agafen el relleu del Congrés Tàpia que es va realitzar a Mollerussa l’any passat i enguany es celebrarà a Vic, comarca d’Osona on hi ha molta construcció amb tàpia, sobretot en moltes de les masies que omplen el mosaic de la Plana de Vic.

La Jornades formen part de la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible i són organitzades per Arquitecturca i Sostenibilitat (AUS), agrupació del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, conjuntament amb la Fira de l’energia i la construcció sostenible de Vic (FECS)

Data:  17 i 18. Febrer de 2023

Lloc: Recinte Firal el Sucre, Vic.

 Per a més informació: vicfires.cat – fires@vic.cat – 938833100

100 anys dels Gegants de Manlleu

museudelterDeixa un comentari

Enguany es compleix el centenari de la primera parella de gegants de Manlleu. El seu origen el trobem a l’any 1923 quan la comissió de festes del carrer Vendrell va encarregar, a petició de Martí Molera, la construcció d’una parella de gegants i diversos capgrossos. Durant aquests cents anys en Jordi i la Montserrat han ballat per carrers i places i amb el temps han esdevingut dues figures icòniques de la imatgeria festiva de Manlleu.

En motiu d’aquest aniversari, des del Museu del Ter i amb col·laboració amb la Colla Gegantera i Grallera de Manlleu, estem buscant fotografies i material històric dels gegants. El nostre horitzó, és una exposició que es farà d’aquí un parell de mesos en motiu de la Trobada Gegantera anual que es celebrarà a Manlleu i que organitza la citada entitat. L’exposició, a més d’explicar la història dels gegants i mostrar els més carismàtics, també posarà l’accent en la importància festiva dels mateixos i com han contribuït a la identitat col·lectiva de la ciutat. Per a la realització de la recerca s’ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Nou número de ‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’

museudelterDeixa un comentari

El número 15 de la rervista  digital Reliquiae Sanctorum in Catalonia va arribar a les bústies de les persones inscrites el passat 1 de gener. Aquesta,  és l’única publicació dedicada íntegrament a les relíquies de sants de l’àmbit territorial de parla catalana. Des de la seva aparició, el setembre de 2020, compta ja amb prop de 400 lectors que la reben gratuïtament.

El contingut està encapçalat per un reportatge dedicat a les relíquies de sant Fruitós, bisbe de la Tàrraco romana, i els seus diaques sant Auguri i sant Eulogi; a la secció “Relíquies al territori” les restes sacres que es veneren o s’han venerat a poblacions de pla de l’Estany; a “Reliquiaris”, es detallen els dos sepulcres de santa Eulàlia de Barcelona; i a “Miscel·lània” es tracten relíquies de sant Pere Nolasc, sant Enric d’Ossó i la canonització episcopal de sant Pere Orsèol pel bisbe Oliba el segle XI. També es comenten d’altres aspectes relacionats amb la temàtica, com la recuperada festa de les Santes Relíquies de Monistrol de Montserrat.

En aquest número, a més, s’hi troben interessants col·laboracions. Jordi Llabrés i Sans, amb participació habitual en aquestes pàgines, descriu els reliquiaris antropomorfs de sant Sebastià i rituals al seu voltant a l’illa de Mallorca; el dossier és redactat per Héctor López Silva i porta per títol “Les relíquies de sant Felicià: del convent dels caputxins a l’església de Santa Maria de Mataró (1770-1940)”: Jordi Curcó i Pueyo aporta la informació d’una relíquia relacionada amb la Mare de Déu recentment exposada per l’Acadèmia Mariana de Lleida; i Víctor Rodríguez Iñigo, a partir d’una recent celebració, mostra la darrera festa dels Martisants de Peramea.

‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’ és un projecte del gestor cultural manlleuenc Joan Arimany i Juventeny.

En aquest enllaç podeu descarregar els catorze números anteriors de la revista. Per a rebre l’edició actual, us podeu subscriure gratuïtament en aquest altre enllaç.

Per a més informació: info@museudelter.cat – 938515176