“inVISIBLES” En el marc de la festa del porc i la cervesa de Manlleu

En el marc de la Festa del Porc i la Cervesa 2022  l’Ajuntament de Manlleu i  el Museu del Ter proposen “inVISIBLES”. “inVISIBLES” és un dispositiu d’arts escèniques i visuals itinerant. El dispositiu converteix al públic en protagonista de l’experiència perquè empatitzi amb la desigualtat i es converteixi en activista del canvi. Una experiència col·lectiva on els assistents es posen a primera línia per ser part del canvi. Apel·la a la col·lectivitat per fer front a la desigualtat.

La proposta de la companyia Anònima es nodreix de les recerques impulsades des del Museu del Ter, en aquest cas i de manera molt especial en aquelles on les dones han estat al centre de la nostra mirada. El Museu fa anys que treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra i documentals com “Camins de dones”, “Voltreganeses” o l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes”, així com la remodelació de l’exposició permanent “La societat industrial”, o el taller educatiu “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques”, en són només alguns exemples. Els resultats d’unes recerques, de fort component etnològic i que en la majoria de casos han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

“inVISIBLES” segueix el fil de les dones que caminaven juntes per anar a la fàbrica, i té com a objectiu visibilitzar les dones compartir experiències, interessos, preocupacions,… en un context social i polític desfavorable.

Una estona abans de l’espectacle, el públic rebrà al seu telèfon mòbil una ubicació que serà el lloc on comença el recorregut on haurà de caminar, afinar els ulls i les orelles per fer possible “inVISIBLES”.

Data: divendres 30 de setembre i dissabte 1 d’octubre a les 20h i a les 21.30h

Aforament limitat. Cal reserva prèvia trucant al Museu del Ter 938515176 (de dimarts a divendres de 9 a 17h)

Activitat gratuïta amb places limitades. Per a més informació: 93 851 51 76 – info@museudelter.cat

Mare de Déu de la Gleva. Cent anys coronada, 1923 -2023

El dissabte 8 de setembre de 1923 es va celebrar la coronació canònica de la Mare de Déu de la Gleva. La proposta va néixer de l’Assemblea de Congregacions Marianes catalanes celebrada a Vic dos anys abans. Com en altres coronacions, l’objectiu era distingir la imatge amb una rica diadema i impulsar-ne la devoció. Els comitès locals creats per a l’ocasió als municipis de l’entorn, amb la coordinació de la federació comarcal, i les congregacions de diverses poblacions de la diòcesi van programar diferents actes de contingut religiós i cultural al voltant de la coronació.

Aquell dia, milers de ciutadans arribats d’arreu del país van omplir el santuari i el seu entorn. Les màximes autoritats eclesiàstiques, civils i militars van presidir la diada central de la celebració. Un segle després, com cada vint-i-cinc anys, l’Ajuntament de les Masies de Voltregà vol recordar amb aquesta exposició que aquell 8 de setembre la Gleva va ser el centre de Catalunya.

L’exposició, produïda per l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà, amb coordinació del Museu del Ter, explica amb detall i mostra alguns objectes i documents referents a la coronació. El comissari de l’exposició ha estat el gestor cultural i especialista en devoció popular Joan Arimany. La iniciativa per part del Museu compta amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Data: Inauguració el dijous 8 de setembre a les 20h.

Lloc: Rectoria del Santuari de la Gleva (Les Masies de Voltregà)

A partir de la inauguració, l’exposició es podrà visitar cada dia de les 9 a les 20h

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Exposició “Fen penya, fent Barça, fent Manlleu. 50 anys de la Penya Barcelonista de Manlleu”

La Penya Barcelonista de Manlleu és la més antiga d’Osona i el Ripollés. Es va inaugurar l’11 de maig de 1972 amb la presència de l’aleshores president del F.C. Barcelona, Agustí Muntal. Ja des de finals dels anys seixanta el barcelonisme era un moviment emergent a Manlleu. Les primeres imatges gràfiques de celebracions per victòries del Barça a l’antic bar Parramon, primera seu de la penya, són d’aquesta època.

Amb aquesta exposició fotogràfica la Penya Barcelonista de Manlleu us convida a rememorar alguns dels moments més importants dels seus 50 anys d’història. L’exposició està dividida en cinc àmbits: els orígens de la penya, amb el franquisme encara present; els locals que han estat la seu i pal de paller de la penya des del inicis a l’esmentat bar Parramon; els viatges arreu d’Europa seguint al Barça en els moments importants; les activitats que han fet de la penya una entitat viva; i finalment un darrer àmbit dedicat a la gent que amb el seu temps i esforç ens han ajudat a fer Barça i també a fer Manlleu.

Es tracta principalment d’una exposició fotogràfica. Per a la seva producció la Penya ha realitzat tot un procés de recerca, documentació i digitalització de fotografia històrica que ha comptat amb el suport del Museu del Ter. De tot aquest treball s’han seleccionat 110 fotografies que es podran veure en aquesta exposició. Aquest procés de treball no s’esgota amb l’exposició, ja que creiem que aquesta representarà un impuls en aquest procés de recuperació de memòria a través de la fotografia.

L’exposició s’inaugurarà el proper divendres 1 de juliol a les 20h al Museu del Ter i es podrà veure fins al 2 d’octubre.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Exposició temporal al Museu del Ter “Reconstruint els pisos de can Garcia”

Gairebé un any després de l’enderrocament, el juliol del 2021, del darrer dels dos blocs dels pisos de can Garcia el passat 19 de juny es va fer un acte de record als pisos amb una trobada d’antics veïns, la presentació d’una escultura de l’artista Eulàlia Sellerés i una exposició fotogràfica exterior en gran format. Un acte organitzat per la Comissió de Veïns dels Pisos de can Garcia, l’Associació de Veïns del Barri de l’Erm, L’Ajuntament de Manlleu i el Museu del Ter.

L’exposició temporal “Reconstruint els pisos de can Garcia” és el darrer acte d’aquest projecte de reivindicació de la memòria d’uns blocs que ja no hi són, però que durant gairebé seixanta anys han marcat la fesomia de Manlleu i han estat icona d’una època que abasta des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En un inici van acollir majoritàriament els “altres catalans”, com anomenava Paco Candel les persones arribades d’Andalusia i d’altres comunitats, i a partir del anys noranta els “nous catalans”, procedents d’altres països, sobretot amazics del Marroc en el cas de Manlleu.

La seva desproporció en relació a la resta de la ciutat causava admiració i desconfiança a parts iguals. Per la procedència diversa dels seus habitants, les seves parets han allotjat noves formes de vida, noves músiques, noves gastronomies, noves llengües, noves cultures, noves entitats… Perquè, a pesar de les dificultats del dia a dia, la vida bullia a Can Garcia.

Així, la història dels pisos de Can Garcia és la història de milers de persones que hi van trobar en algun moment la seva llar. L’enderroc dels dos grans blocs és una bona ocasió per exercitar la memòria col·lectiva. Els seus veïns, els que hi van viure, volen acomiadar-se de la que fou casa seva superant l’estigma i els prejudicis que la mirada externa sovint hi ha projectat. Aquest és l’objectiu d’aquesta exposició que neix d’aquesta demanda dels antics veïns, primer a través de l’Associació de veïns del Barri de l’Erm i posteriorment organitzats en la Comissió de veïns de can Garcia.

L’element central de l’exposició és una gran maqueta que reprodueix els dos blocs de can Garcia. Dintre d’aquesta maqueta compta amb 70 calaixos, que els visitants podran tafanejar descobrint dades de la història del pisos i records de la seva vida quotidiana: objectes, cançons, receptes, documents… Al voltant d’aquest element central comptarem amb un recull de fotografies dels pisos i el seu entorn ordenades cronològicament que acabaran amb un time-lapse de l’enderroc del darrer bloc obra del fotògraf David Fajula. En un altre àmbit diferents elements ens serviran per parlar de la vida a l’interior dels blocs acompanyats de dos documentals del fotògraf Sergi Cámara.



L’exposició s’inaugurarà el 30 de juny de 2022 a les 19:30h al Museu del Ter. L’acte també es podrà veure en línia a través del nostre canal de Youtube.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

En els 300 anys de la font de la Mare de Déu de Manlleu, nova publicació en línia i homenatge a les pabordesses.

L’any 1722 es va construir la mina que conduïa l’aigua del pou de Dalt Vila cap a l’actual ubicació de la font de la Mare de Déu, en aquells moments en els límits de la Vila i avui entre la plaça de Dalt Vila i la plaça de fra Bernadí al Baix Vila. Va ser una obra cabdal per a la millora de l’abastiment d’aigua al Manlleu del principis de segle XVIII. El nou espai es va posar sota la protecció simbòlica de la Mare de Déu i s’hi va construir una capelleta barroca presidida per una figura de Maria.

Enguany, doncs, es compleixen 300 anys de la construcció de la font. Celebrem aquesta fita amb la publicació del treball de recerca de l’investigador Joan Arimany i Juventeny “La font de la Mare de Déu. L’aigua que sadollava Manlleu”. Joan Arimany és especialista en religiositat popular i un gran coneixedor de la història local de Manlleu. Ja s’havia ocupat de la font de la Mare de Déu amb motiu d’una recerca, exposició i publicació sobre les capelletes de carrer de Manlleu. El treball es va publicar a la col·lecció “La turbina”, també del Museu del Ter amb el títol “Devoció, festa i veïnat. Capelletes de carrer i capelletes de visita domiciliària a Manlleu”, disponible ara també en línia a la web del Museu de Ter. Amb motiu d’aquest 300 aniversari Arimany ha actualitzat i aprofundit en els treballs sobre la font i el resultat és aquesta obra. A banda d’aquests treballs, Joan Arimany també ha publicat dos treballs a les col·leccions del Museu del Ter sobre el Tonis de Manlleu i el Ball del Ciri de Manlleu.

El llibre que presentem inclou una anàlisi sobre l’abastiment històric de l’aigua a Manlleu i sobre la importància pràctica, però també simbòlica, de l’aigua en el nostre univers cultural; una història de la font de la Mare de Déu des de la seva construcció fins a l’actualitat, amb una especial atenció als convulsos anys trenta del segle XX; i finalment una anàlisi de la vida social i la devoció al voltant de la font de la Mare de Déu: associacionisme, festa, goigs, etc… El treball està àmpliament il·lustrat, com és habitual en les publicacions en línia del Museu del Ter.

No volem deixar passar aquesta presentació i la commemoració d’aquests 300 anys d’història sense fer un reconeixement públic al col·lectiu de dones que històricament ha tingut cura de la font: l’agrupació coneguda amb la denominació de “Pabordesses de la font de la Mare de Déu”. Aquesta entitat, sense estar inscrita en cap registre, és segurament el col·lectiu de la societat civil manlleuenca més antic i amb continuïtat fins al present. Les pabordesses solien i solen ésser veïnes properes de la font i se n’han cuidat històricament de forma desinteressada. Per aquests motius, l’Ajuntament de Manlleu vol fer un reconeixement al col·lectiu de dones que encara avui tenen cura de la font de la Mare de Déu.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“El Serpent de Manlleu. Un animal fantàstic més viu que mai”. Nova exposició en línia del Museu del Ter

Visita l’exposició

Des de l’any 2006, cada 14 d’agost, Manlleu surt al carrer per celebrar la Festa del Serpent. Però d’on sorgeix aquesta festa? És la representació d’una llegenda que té un gran Serpent de protagonista. La Devesa de Manlleu, un espai natural singular, en un meandre a la riba dreta del Ter, era la residència d’aquest animal fantàstic.

El Serpent de Manlleu és l’exemplar més cèlebre de tots aquells serpents amb cabellera i diamant, que es diu poblaven el nostre país. Si bé molts d’ells han caigut en el pou de l’oblit, el serpent manlleuenc és tot el contrari. La llegenda sobre aquest animal fantàstic ha arribat ben viva fins als nostres dies i l’existència d’una cançó popular que en parla el converteix en un cas únic i excepcional.

Aquesta exposició en línia està dividida en 9 sales virtuals que ens parlen sobre la Devesa de Manlleu, els orígens de la llegenda, l’evolució de la cançó i el procés que porta a la creació de l’actual festa del Serpent de Manlleu. Un recorregut fet per mitjà de textos, fotografies, il·lustracions, àudios i vídeos que es pot visitar al web del Museu del Ter.

L’exposició ha estat comissariada per Toni Donada, estudiós dels orígens de la llegenda i la cançó del Serpent, il·lustrador i activista en el procés de creació de la festa i la reivindicació de la llegenda. Tot això el converteix en el millor coneixedor del fil que ens porta des de l’origen de la llegenda i la cançó fins a la festa actual. El disseny i muntatge del projecte ha anat a càrrec de l’empresa manlleuenca LUEE de serveis de cultura digital.

El projecte ha comptat amb la col·laboració de la DG de Cultura Popular i Associacionisme Cultural en el marc del programa “Etnologia en xarxa” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

La presentació de l’exposició es farà el 10 de juny a les 19:30h al Museu del Ter, i comptarà amb la presentació del comissari de l’exposició.

Cliqueu aquí per fer la visita en línia de l’exposició

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Ball de cinquagesma a Prats de Lluçanès

Enguany tornarà a celebrar-se el Ball de Cinquagesma a la Pedra Dreta de Prats de Lluçanès. L’antropòloga Roser Reixach Brià explica que segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. Segons ell, el dissabte de Rams, la gent de Prats recollia romaní a prop d’aquest lloc i el col·locava al terra entorn de la Pedra Dreta. També va dir que feien un berenar i un ball i tot seguit tornaven al poble. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical. Hi esteu tots convidats!    

Data: Dilluns 6 de juny a les 17h

Lloc: Pedra Dreta de Prats de Lluçanès

Per a més informació: 661545638

La història del cooperativisme a la Catalunya Central

El passat 6 de maig es va presentar al Museu del Ter la publicació digital “La història del cooperativisme a la Catalunya Central. Un estat de la qüestió i reptes de futur” dels historiadors osonencs Gerard Vallejo i Joan Torrents. La presentació va anar a càrrec de l’historiador i professor de la Universitat de Vic Josep Casanovas. Per la seva banda els historiadors van fer un resum del treball d’investigació realitzat així com les possibles línies d’investigació futures.

A l’acte i com que també forma part del projecte, també hi va participar l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que va presentar noves línies de treball per impulsar la recerca en el marc del projecte “El fil de la cooperació”. L’Ateneu i el Museu  treballen conjuntament amb l’objectiu “d’estirar el fil” per conèixer la història del cooperativisme i les experiències concretes de les cooperatives de la Catalunya Central. Aquest projecte de recerca, en bona part de contingut etnològic, forma part de les activitats de la Xarxa d’Entitats de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. L’acte també va comptar amb la presencia de la delegada del govern a la Catalunya Central Rosa Vestit i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manlleu Eva Font.

En aquest enllaç al canal de Youtube del Museu del Ter es pot trobar l’acte de presentació. Mentre que la publicació en línea també es pot consultar a través de la nostra pàgina web.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Reliquiae Sanctorum in Catalonia, presentació d’un nou número

Presentació d’un nou número d’aquesta revista dedicada a la devoció a les relíquies de sants. Aquest dotzè numero, de 60 pàgines, té la portada il·lustrada pel manlleuenc Toni Donada amb l’obra Devocions antagòniques. Com és habitual en el contingut de la revista, tracta la temàtica de les relíquies des de diferents perspectives: la relació de les relíquies amb els elements arquitectònics coneguts com els comunidors, les relíquies venerades a diverses poblacions de l’Alt Empordà, la devoció a la Vera Creu de Mallorca, de Jordi Llabrés, o la importància de la relíquies de sant Blai a la població saforenca de Potries (València) de José Fenollar. A la secció de ‘miscel·lània’ s’assenyalen els rituals de veneració de les relíquies de santa Rita, a Barcelona i a Vic, de santa Oliva a Olesa de Montserrat i dels sants Quirze i Julita, així com una relíquia cristològica de l’Ascensió. Dos articles més clouen aquesta edició: la confrontació entre el capítol de canonges i els beneficiats pel culte a una relíquia de sant Sever a principis del segle XVIII i el 680 aniversari del miraculós augment de les cendres dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, de Vic.

Com en els darrers números, a més s’acompanya d’un fullet en format tríptic dirigits a ‘visitar relíquies’, amb les dades imprescindibles de diferents reliquiaris de Catalunya. En aquesta ocasió està dedicat al de sant Patllari de Camprodon.

La presentació anirà precedida per una conferència del coordinador de la revista, el manlleuenc Joan Arimany  i Juventeny, amb el títol La Vera Creu: essència i presència de la principal relíquia. Igualment, s’acompanyarà amb una exposició efímera de relíquies eternes on hi haurà una mostra de diverses tipologies d’aquestes restes sacres relacionades amb la devoció als sants en el marc de la religió catòlica.

La revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia, única en la temàtica, va aparèixer per primera vegada el setembre de 2020 amb una periodicitat bimestral. La subscripció és totalment gratuïta i ja compta amb 350 abonats que la reben puntualment. La gran majoria són dels Països Catalans però també n’hi ha de diferents punt d’Europa.

Podeu descarregar-vos els números anteriors a: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/RELIQUIAE-n%C3%BAms-anteriors/

Us podeu subscriure a: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Subscriure-revista/

Data: Dissabte 30 d’abril de 2022 a les 11h

Lloc: Museu del Ter. Auditori Roca. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.catinfo@museudelter.cat – 938515176

“Desvetllem la memòria de la colònia de Borgonyà”

Des del Museu del Ter, amb l’Associació de veïns de Borgonyà i l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, continuem organitzant els tallers de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de Borgonyà”. Els divendres a la tarda ens trobem al casal de Borgonyà i amb l’ajuda dels assistents fem una activitat de memòria oral centrada en la  participació i documentació col·lectiva de fotografia històrica. En el següent vídeo podeu veure la dinàmica de l’activitat i si us animeu, participar-hi.

La colònia tèxtil de Borgonyà és una de les colònies industrials més emblemàtiques de Catalunya. Va començar a funcionar a finals del segle XIX (1895) de la mà dels escocesos Coats, anys més tard i fruit de l’aliança amb la família Fabra de Barcelona van formar el grup Fabra i Coats. Tot i la finalització de la producció l’any 2000 la colònia encara manté una població de més de 400 habitants amb un intensa vida cultural.

Data: Els divendres a la tarda (de les 16h a 18h) durant la primavera de 2022.

Lloc: Casal de Borgonyà. Carrer Girona. Colònia de Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló)

Per a més información: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat