L’exposició «20 anys del serpent de Manlleu: una llegenda viva» celebra els 20 anys de la festa.

Un documental i una exposició al Museu del Ter repassen dues dècades d’una de les festes més emblemàtiques de la ciutat, que es celebra cada 14 d’agost.

A la mostra es podrà veure el primer Serpent que es va construir.

Manlleu celebra els 20 anys del Serpent amb l’estrena, el 17 de juliol, d’un documental commemoratiu i la inauguració d’una exposició al Museu del Ter, on es podran veure per primera vegada reunits els objectes originals que han donat forma a la festa, entre ells la joia de la corona: el primer Serpent que es va construir. L’exposició es podrà visitar fins al 30 d’agost del 2026.

Vine a celebrar els 20 anys d’una llegenda viva

El passat divendres 17 de Juliol a l’Auditori del Museu del Ter, es va estrenar un documental de 20 minuts dirigit per Xef Vila que farà un recorregut complet per la història de la festa, des dels seus orígens fins a l’actualitat. La peça reuneix veus diverses i complementàries que, juntes, dibuixen el mosaic d’aquests vint anys: des dels que van plantar la primera llavor i van crear la festa, Jordi Vidal i Montse Colomé, passant per la solució que en Pere Tantinyà i la Fura dels Bus van fer per tirar endavant la festa durant la COVID, fins a experiències més actuals, com la narradora de l’edició del 2025, Vinyet Danés, entre moltes altres que es podran descobrir al llarg de la projecció.

Clica aquí per visualitzar el documental. 

El primer Serpent surt de la Devesa per anar al Museu del Ter

Amb aquesta exposició, l’associació vol posar en valor vint anys de feina col·lectiva i garantir que la memòria de la festa del Serpent, els seus objectes, les seves veus i la gent que l’ha fet possible, quedi preservada per a les properes generacions. Vint anys després de la primera edició, la festa continua creixent gràcies a la implicació de nous narradors, diables i voluntaris que hi sumen la seva empremta.

L’exposició “20 anys del Serpent de Manlleu: una llegenda viva” es podrà veure a la primera planta del Museu del Ter del 17 de juliol fins el 30 d’agost del 2026, de dimarts a divendres d’11 a 14h i de 17 a 20h. Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14h.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Reedició digital d’El cooperativisme a Osona, un estudi de referència de Josep Casanovas

El Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central presenten la reedició digital d’El cooperativisme a Osona, un treball de l’historiador Josep Casanovas i Prat publicat originalment per Eumo Editorial l’any 1998. L’obra, fins ara difícil de trobar, esdevé novament accessible gràcies a aquesta edició digital que posa a l’abast del públic un estudi clau per entendre la trajectòria del cooperativisme a la comarca.

Aquest treball s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i s’inscriu en el marc de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, que impulsa i dona continuïtat a la recerca sobre el cooperativisme i les seves diverses expressions comunitàries.

Un estudi que ordena i interpreta el cooperativisme osonenc

El llibre de Casanovas va ser un estudi d’història renovador, que tracta el cooperativisme com un moviment social i ofereix una mirada panoràmica i alhora detallada sobre les experiències cooperatives d’Osona, així com de la seva organització federativa, al llarg del segle XX. L’autor analitza l’origen, el desenvolupament i la diversitat de les cooperatives del territori, i en destaca el paper en la vida econòmica, social i cultural de moltes comunitats locals. La reedició digital recupera íntegrament el text original i inclou un epíleg final, que tracta del cooperativisme en els darrers anys, el qual situa en un moment en què el cooperativisme viu un nou impuls i genera noves recerques i iniciatives.

Una presentació coral amb veus del món cooperatiu i de la recerca

El passat dijous 2 de juliol a les 19.30h es v fer la presentació al Museu del Ter. L’acte va comptar amb la participació del Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que introduiran el projecte El fil de la cooperació.

A la presentació hi van participar Joaquim Albareda, catedràtic d’història, Joan Torrents, historiador i investigador del cooperativisme a la Catalunya Central. La sessió també va incorporar la veu de Mireia Franch, vinculada al moviment cooperatiu. Finalment l’autor, Josep Casanovas i Prat, va presentar la nova edició digital del llibre, explicant-ne els motius, les revisions i els elements incorporats.

Podeu clicar en aquest enllaç per veure la presentació.

Una nova publicació dins del projecte “El fil de la cooperació”

Aquesta reedició s’inscriu en el projecte editorial “El fil de la cooperació”, impulsat conjuntament pel Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que té per objectiu recuperar, estudiar i difondre la memòria cooperativa del territori.

Amb aquesta nova incorporació, el projecte ja compta amb diverses publicacions digitals que aborden el cooperativisme des de perspectives complementàries. Aquest conjunt de publicacions contribueix a construir una visió més completa del cooperativisme a la Catalunya Central, reforçant la seva memòria i posant en valor experiències que han tingut un impacte profund en el desenvolupament local.

Podeu trobar aquesta i la resta de publicacions al nostre apartat de Publicacions en línia.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Memòria de Can Grau”

El Museu del Ter i la cooperativa Cardant Cultura presenten el documental “Memòria de Can Grau”, una peça audiovisual que recull i dona forma a la memòria oral de la històrica fàbrica de riu de Les Masies de Roda. El treball és fruit d’un any llarg de recerca etnogràfica i entrevistes en profunditat a antics treballadors i treballadores, que han compartit vivències, oficis i records d’un espai que va marcar la vida quotidiana de generacions.

Clica aquí per veure el documental.

El documental ha estat dirigit per Xef Vila i el guió i la realització d’entrevistes són obra de les historiadores Núria Sadurní i Irene Llop, que han liderat la recollida de testimonis i la documentació del projecte. La seva feina ha permès recuperar històries de vida que expliquen, amb una mirada humana i propera, com era treballar a Can Grau, quines tasques s’hi feien, com evolucionaven les màquines i quina relació s’establia entre les persones i la fàbrica.

El projecte ha comptat amb la participació de setze persones vinculades a la fàbrica, incloent-hi l’últim membre de la família Salamí que en va gestionar l’activitat industrial. Les entrevistes, enregistrades i conservades en format digital, constitueixen un fons de gran valor per entendre la vida laboral, social i tecnològica d’aquest espai fabril.

Aquesta producció audiovisual ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, que ha donat suport al projecte en el marc de les línies de foment de la recerca i la difusió de la memòria popular.

Un projecte de memòria viva

El documental forma part d’un projecte més ampli de recuperació de la memòria de Can Grau, desenvolupat conjuntament entre Cardant Cultura i el Museu del Ter. Paral·lelament a la peça audiovisual, s’han impulsat diverses accions que exploren la memòria de la fàbrica des de mirades complementàries:

. Exposició permanent sobre la memòria de la fàbrica, creada per Gisela Torns, Xavier Vilaregut i Clara Montserrat, que presenta materials i objectes recuperats de Can Grau, organitzats per èpoques i contextualitzats en recreacions d’espais i eines del dia a dia fabril.

. Instal·lació artística “Tornada de segar”, de Benjamin Grau, Evarts Melnalksnis, Sanaz Starčić i Cèlia Tort Pujol, una proposta visual i sonora que combina imatges, colors, sons i anècdotes per aproximar-se a la vida quotidiana dels treballadors i treballadores de la fàbrica. Després de la presentació pública, la instal·lació quedarà de forma permanent a l’espai.

. Mostra pictòrica de Rita Viñolas Galobardes, un treball que parteix de la roba del seu avi, Joan Viñolas, antic treballador de Can Grau. A través d’aquest arxiu íntim, l’artista construeix una sèrie de quadres que exploren la memòria familiar i el vincle emocional amb la fàbrica.

Aquest conjunt d’accions reforça la voluntat de preservar i compartir la història d’un espai industrial que, tot i haver tancat fa dècades, continua viu en el record de moltes persones i en la memòria col·lectiva del territori.

Estrena i projecció

El documental “Memòria de Can Grau” es va projectar el divendres 12 de juny, en un acte obert al públic que tindrà lloc a les instal·lacions de Can Grau.

Fes clic aquí per veure el documental

L’estrena és el punt de trobada d’un projecte compartit entre el Museu del Ter i Cardant Cultura per recuperar i explicar la memòria de la fàbrica a partir dels seus protagonistes.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Presentació del llibre “Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939)” a Vic

La nova publicació recupera el testimoni de Josep M. Vilarmau sobre la Guerra Civil i la seva experiència personal durant el conflicte, tot posant en relleu la seva mirada atenta i profundament vinculada a l’estudi de la realitat social i cultural del seu entorn, pròpia d’una sensibilitat clarament orientada cap a l’etnologia.

El proper dimecres 27 de maig a 2/4 de 7 de la tarda a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic acollirà la presentació del llibre Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939), una obra que recull el valuós testimoni de Josep M. Vilarmau Cabanas (1900-1947), una figura que, més enllà del seu paper com a testimoni dels fets, es va interessar intensament per observar i documentar les formes de vida, els costums i les dinàmiques socials del món rural.

L’acte anirà a càrrec dels autors Roser Reixach i Brià i Xavier Cateura i Valls, responsables d’aquesta edició.

El llibre narra les vivències de Vilarmau durant la Guerra Civil Espanyola, iniciades el 21 de juliol de 1936, quan es va veure obligat a fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès. Tanmateix, el relat transcendeix la simple memòria personal: incorpora una mirada rica en detalls sobre la vida quotidiana, les relacions socials i els canvis culturals del moment, reflectint una clara vocació etnològica.

Amb aquesta obra, es recupera una peça significativa de la memòria històrica local i es valora no només un testimoni directe d’un període clau de la història contemporània, sinó també una aportació destacable a la comprensió etnològica del territori.

Data: Dimecres 27 de maig a 2/4 de 7 de la tarda

Lloc: Llibreria Muntanya de Llibres. Carrer Jacint Verdaguer, 24 de Vic.

Per a més informació: 93 885 08 85 o bé http://www.muntanyadellibres.com

Ball de Cinquagesma al Lluçanès

El dilluns de la segona Pasqua, als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, s’interpreta una versió de la cançó, “El bon caçador”, una de les peces més conegudes del repertori català arreu del territori. Aquesta cançó acompanya el Ball de Cinquagesma, que tal com el seu nom indica, es fa cinquanta dies després de Pasqua Florida, l’anomenada Pasqua Granada, una diada que a altres llocs és coneguda amb el nom de Quinquagèsima, Cinquagèsima o Cincogesma, i en la que és habitual que se celebrin aplecs a nombrosos santuaris i ermites.

Les dades que coneixem de la celebració van estar recollides pel folklorista de Santa
Maria de Merlès Josep M. Vilarmau, qui les va passar a Joan Amades per tal que les
publiqués en el Costumari Català. Segons Vilarmau la cançó i el ball havien estat vius
fins a finals del s. XIX i explicava que la gent que assistia a la trobada collia herbes
aromàtiques per deixar-les al peu de la Pedra Dreta, un monòlit prismàtic de base
quadrada, de 2’12 metres d’alçada, i acabat en una petita piràmide, que es troba en l’antic encreuament de dos camins, el camí ral de Sallent a Castellar de n’Hug i una variant del que anava de Berga a Vic.


La cançó, juntament amb el ball, es van recuperar l’any 1988 a iniciativa del Grup Germanor de Prats de Lluçanès, comptant amb la col·laboració del CEIP Lluçanès i amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona, que en va proposar la coreografia partint de les dades de Vilarmau. Una de les persones que va contribuir al seu restabliment va ser la barcelonina Montserrat Garrich, que va deixar-nos el passat 23 d’abril. Per a ella tindrem un record especial en aquesta jornada.


Actualment, per a dur a terme aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer un únic cercle. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. Hi ha un grup de músics espontanis que es troben allà i interpreten conjuntament el ball i un grup de cantadors sorgits entre el públic. A l’entorn de la Pedra Dreta s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.

Data: dilluns 25 de maig a 2/4 de 6 de la tarda

Lloc: la Pedra Dreta. Als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà.

Les papallones diürnes i Manlleu

El Museu del Ter presenta Les papallones diürnes i Manlleu, una nova publicació digital d’Albert Pedro i Font que documenta, amb rigor científic i voluntat divulgativa, les 71 espècies de papallones diürnes observades al terme municipal de Manlleu. El treball combina fotografia de camp, síntesi biològica i descripció territorial, i esdevé la primera obra que recull de manera exhaustiva les papallones diürnes del municipi.

La presentació tindrà lloc el divendres 8 de maig a les 19.30 h al Museu del Ter. El mateix dia s’inaugurarà una exposició vinculada al projecte, que es podrà visitar a partir del 8 de maig.

Una obra estructurada per entendre i observar

La publicació s’organitza en tres grans blocs. El primer ofereix una introducció general a les papallones diürnes, amb explicacions sobre les seves característiques principals —ales, escates, colors i dimorfismes—, així com aspectes clau del seu cicle biològic, la reproducció, les migracions i la seva importància ecològica. També analitza l’estat actual de les poblacions, especialment sensibles als canvis ambientals, la intensificació agrícola i la fragmentació dels hàbitats.

El segon bloc situa el lector a Manlleu i el seu entorn natural. S’hi descriuen els set espais del municipi on s’han fet les prospeccions, la metodologia de recollida de dades i una visió global de les espècies detectades. Inclou una taula completa que permet entendre la riquesa i diversitat del territori, així com la presència d’espècies migradores, sedentàries o associades a hàbitats específics.

El tercer bloc constitueix el cos central del treball: les fitxes de les espècies, totes fotografiades a Manlleu. Cada fitxa incorpora informació sobre identificació, període de vol, plantes nutrícies, comportament i observacions de camp, configurant un catàleg visual que facilita el reconeixement i la interpretació de la biodiversitat local.

El llibre conclou amb una mirada al present i al futur de les papallones de Manlleu: avui sabem quines espècies hi són i constatem que gairebé la meitat es consideren escasses o molt escasses, però aquesta fotografia és només provisional. L’evolució de les seves poblacions dependrà de seguir-les observant en un context marcat per la urbanització, la pèrdua d’espai agrícola, la intensificació ramadera i els efectes de la crisi climàtica, factors que afecten la qualitat i la connectivitat dels hàbitats. Tot i això, el treball assenyala que hi ha marge d’actuació: conservar marges, afavorir la vegetació espontània, crear petits espais de biodiversitat o gestionar parcs i jardins amb criteris menys intensius són mesures que poden contribuir a mantenir —i potser reforçar— la presència de les papallones al territori.

Clica aquí per consultar la publicació «Les papallones diürnes i Manlleu».

Una exposició per descobrir-les dins el museu… i fora

La presentació del llibre s’acompanya d’una exposició distribuïda per les sales del Museu del Ter, amb 66 espècies de papallones que viuen o passen per Manlleu. Les imatges, extretes del mateix projecte, ofereixen un recorregut visual que convida a observar-les amb detall i a reconèixer-les en el paisatge quotidià.

L’exposició s’inaugura coincidint amb la fira BirdingTer i es podrà visitar durant els mesos següents. És una invitació a mirar el territori amb una nova sensibilitat: les papallones que apareixen quietes al museu són només el preludi de les que es poden descobrir als marges dels camins, als prats o a la vora del Ter. L’exposició vol afavorir aquest canvi de mirada i animar a tornar a sortir a l’exterior per veure i entendre millor uns éssers tan bells com fràgils.

BirdingTer: natura, divulgació i territori

La presentació s’emmarca en la primera edició del BirdingTer, una nova fira dedicada a l’observació d’ocells i al patrimoni natural, impulsada pel Museu del Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), el Consorci del Ter i els ajuntaments de Manlleu, Les Masies de Voltregà, Roda de Ter i Les Masies de Roda. El certamen tindrà lloc els dies 9 i 10 de maig i inclourà sortides guiades, tallers, xerrades i activitats familiars orientades a fomentar la descoberta i la connexió amb el paisatge a través de la biodiversitat.

En aquest context, la presentació de Les papallones diürnes i Manlleu i la inauguració de l’exposició amplien la mirada cap a altres grups faunístics que conviuen en aquest entorn.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

«TER»

L’exposició “TER” porta al Museu una quarantena d’imatges que revelen la riquesa natural i humana del riu. Una quarantena d’imatges dels fotògrafs Iñaki Relanzón i Carles Virgili recorren el riu Ter des del Pirineu fins al Mediterrani. El projecte “TER” combina exposició i llibre amb textos d’Eudald Carbonell, Pilarín Bayés i Lluís Llach, i pròleg de Pep Sala. Més de dos anys de treball de camp donen forma a una proposta visual que reivindica la riquesa natural, paisatgística i humana del Ter.

El llibre i l’exposició es presentaran el dijous 7 de maig a les 19.30h al Museu del Ter en el marc de la fira Birding Ter.

Els fotògrafs Iñaki Relanzón i Carles Virgili presenten el projecte TER, una proposta visual que combina una exposició fotogràfica de gran format amb la publicació d’un llibre homònim, i que posa el focus en la descoberta i valorització del riu Ter al llarg de tot el seu recorregut.

L’exposició, formada per una quarantena d’imatges, constitueix l’eix central del projecte i ofereix una immersió visual en la diversitat paisatgística, ecològica i humana de la conca del Ter. Les fotografies, captades des de l’aire, a peu de riu i sota l’aigua, conviden el visitant a recórrer el riu des del seu naixement al Pirineu fins a la seva desembocadura al Mediterrani, revelant-ne la complexitat i la bellesa sovint desconeguda.

Aquesta mostra itinerant, pensada per a equipaments culturals i espais vinculats al medi natural, vol apropar el riu a la ciutadania i fomentar una mirada conscient sobre el territori i la seva conservació. El projecte posa en relleu espais d’alt valor ambiental com les capçaleres del Ter, els boscos de ribera, els embassaments i les planes fluvials, molts dels quals formen part de zones protegides.

El projecte TER s’acompanya d’un llibre fotogràfic editat per Photosfera Edicions (2026), de gran format (232 pàgines, tapa dura), que recull més de dos anys de treball de camp. L’obra inclou textos d’Eudald Carbonell, Pilarín Bayés i Lluís Llach, així com un pròleg de Pep Sala, aportant una dimensió cultural i reflexiva al relat visual.

La presentació oficial tindrà lloc el dijous 7 de maig a les 19:30 h al Museu del Ter de Manlleu, coincidint amb la inauguració de l’exposició, que es podrà visitar fins al 28 de juny. En el marc d’aquesta inauguració, i durant el cap de setmana del 9 i 10 de maig, coincidint amb la fira Birding Ter, els autors oferiran visites guiades a l’exposició i sessions de signatura de llibres.

Aquest projecte s’ha fet conjuntament amb el Museu Etnogràfic de Ripoll i el Museu de la Mediterrània.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Presentació del llibre “Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939)” a Santa Maria de Merlès

La nova publicació recupera el testimoni de Josep M. Vilarmau sobre la Guerra Civil i la seva experiència personal durant el conflicte.

El proper diumenge 19 d’abril de 2026, a les 12 del migdia, el local social nou de la plaça Santa Maria de Santa Maria de Merlès acollirà la presentació del llibre Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939), una obra que recull el valuós testimoni de Josep M. Vilarmau Cabanas (1900-1947).

L’acte anirà a càrrec dels autors Roser Reixach i Brià i Xavier Cateura i Valls, responsables d’aquesta edició.

El llibre narra les vivències de Vilarmau durant la Guerra Civil Espanyola, iniciades el 21 de juliol de 1936, quan es va veure obligat a fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès. Més enllà de les memòries personals, la publicació també ofereix una aproximació a la Guerra Civil a Santa Maria de Merlès.

Amb aquesta obra, es recupera una peça significativa de la memòria històrica local i es posa en valor un testimoni directe d’un període clau de la història contemporània.

Data: Diumenge 19 d’abril del 2026

Lloc: Plaça Santa Maria de Santa Maria de Merlès

Per a més informació: 938 250 400 – Ajuntament de Santa Maria de Merlès

“Desvetllem la memòria del barri de Gràcia de Manlleu”

El Museu del Ter juntament amb la parròquia de Nostra Senyora de Gràcia del barri de Gràcia de Manlleu impulsa una nova iniciativa participativa per recuperar i preservar la memòria col·lectiva a través de la fotografia. Sota el títol “Desvetllem la memòria del barri de Gràcia de Manlleu”, el projecte convida el veïnat a compartir imatges antigues i records vinculats al barri amb l’objectiu de construir un relat històric compartit.

El taller s’estructura en sis sessions setmanals que tindran lloc cada dijous, del 16 d’abril al 28 de maig (amb l’excepció del 23 d’abril), de 10 h a 11.30 h, al Casal de Gràcia. Durant aquestes trobades, les persones participants podran portar fotografies pròpies que seran digitalitzades i documentades, contribuint així a ampliar i enriquir el fons fotogràfic del Museu del Ter.

Aquesta proposta pretén preservar materials gràfics i fomentar l’intercanvi d’experiències, posant en valor la història quotidiana i els vincles comunitaris.

El taller s’emmarca en la commemoració dels 75 anys de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, una efemèride que ofereix una oportunitat per revisitar el passat del barri i reforçar-ne la identitat col·lectiva.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Ball de bastons per Pasqua a Prats de Lluçanès

El ball de bastons de Prats de Lluçanès és una tradició més que centenària, ja que es té constància que es ballava a finals del segle XIX. Un dels trets diferencials és que sempre l’han ballat nens petits, i des de mitjans dels vuitanta del segle passat també nenes, d’entre 8 i 12 anys. Al llarg del segle XX van tenir continuïtat a excepció del període la Guerra civil, i un dels records més destacats és de quan van actuar davant el rei Alfons XIII l’any 1908, que va passar pel poble després d’un viatge de retorn del Berguedà.

Des de l’any 1981 existeix un grup d’adults, coneguts com Els estelladors, sorgits d’un homenatge que van fer al seu mestre bastoner en aquella data, en una activitat que des de llavors han continuat mantenint.

Compten amb set melodies històriques el Picotí, la Clavellineta, els Quatre cantons, el Flica-celles, l’Airosa, el Rotllet, la Processó, i el grup dels Estelladors n’ha anat incorporant de noves en tots aquests anys. S’interpreten amb flabiol el grup dels petits, seguint el costum més arrelat a la població, i amb gralla el grup d’adults. Es ballen el Diumenge de Pasqua pels carrers de la localitat i l’endemà, només el grup dels petits, per les cases de pagès dels voltants, en un itinerari en el qual són obsequiats amb menges diverses i ous.

Data: Diumenge 5 d’abril del 2026

Lloc: Prats de Lluçanès

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat