Posem el punt i final al cicle de teatre “Carles Molist” amb un clàssic del teatre amateur, “Els Pastorets”

Museudelter_pastoretsAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La vuitena i darrera filmació del cicle són “Els Pastorets” dirigits per Carles Molist l’any 1984. Ell era un membre molt actiu del Teatre Centre i un dels grans impulsors de la represa teatral de la transició. Aquesta represa la va fer a partir del teatre infantil i d’espectacles com “Els Pastorets” al teatre de Gràcia a finals dels anys 60.

“Els Pastorets” són un dels exemples més paradigmàtics del teatre amateur i, en molts casos, la porta d’entrada al món de les arts escèniques.

Manlleu no és cap excepció. La primera notícia que tenim documentada data del Nadal de 1897 i és precisament sobre els diferents drames pastorils que es feien en aquelles dates.

Parlar de ‘”Els Pastorets” a dia d’avui sembla sinònim de Josep Maria Folch i Torres. No obstant, hi ha molts drames pastorils que narren el naixement de Jesús. A Manlleu van ser molt comuns també “L’Estel de Natzaret” o “La Flor de Jericó”, els dos musicats.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Reobrim el Museu del Ter

MuseudelTer1Des del passat dimarts 26 de maig ha obert les seves portes el Museu del Ter amb motiu de la fase 1 de la desescalada del confinament per la pandèmia de la Covid-19.

La seu de can Sanglas ha estat tancada al públic des del 13 de març tot i que el museu no ha aturat durant aquests dos mesos i mig les seves activitats a les xarxes.

En aquesta fase el museu només pot obrir les portes al visitant individual, familiar o en petits grups de convivència que realitzin la visita pel seu compte i amb un aforament màxim de 28 persones simultàniament. Es mantenen actives les limitacions a les visites en grups organitzats, grups educatius i a les activitats culturals.

L’horari d’obertura del museu serà l’habitual, de dimarts a diumenge de 10h a 14h a l’espera dels horaris d’estiu a partir del mes de juliol, que s’implementaran en funció de la situació de la desescalada. A partir d’aquest dimarts també es podrà visitar l’exposició temporal “Manlleu, ciutat de teatre”. La mostra, que havia d’acabar el 3 de maig, s’ha prorrogat fins al 31 d’agost.

Per aquesta reobertura hem pres les mesures necessàries per assegurar que la visita al museu es pugui fer amb la màxima seguretat: limitació de l’aforament a un terç, disponibilitat de gel hidroalcohòlic a totes les plantes, utilització de mascaretes, reforç de la neteja, senyalització dels espais i informació de les normes de seguretat, circulació segura que evita el contacte amb qualsevol superfície, protocols d’actuació per la seguretat del personal, etc.
Des del museu restem atents a les novetats i canvis en la normatives en les següents fases de la desescalada per poder continuar ampliant els nostres serveis o adequar-los a la nova situació.
Per qualsevol dubte que tingueu no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. Treballem per fer del Museu del Ter un espai segur i saludable.

Així és com podrà visitar el Museu del Ter

  • Horari d’obertura: de dimarts a diumenge de 10 a 14h
  • Aforament limitat a un terç de la capacitat del museu (28 persones) i 9 persones a la sala d’exposicions temporals.
  • Obligatori l’ús de mascareta.
  • Només és permet la visita individual, familiar o en petits grups de convivència.
  • S’haura de respectar la distància física de seguretat de 2 metres.
  • De moment només poden visitar el museu les persones de la Regió Sanitària Catalunya Central.
  • Es recomana el pagament amb targeta de crèdit.

 

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2 08560 Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

La presència de les dones al teatre a Manlleu a la setena entrega del cicle de teatre “Carles Molist”

MuseudelTer_12_sense_pietatAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La setena filmació del cicle de teatre “Carles Molist” és l’espectacle “12 sense pietat” produïda l’any 1993 pel Teatre Centre. L’espectacle en el marc del Memorial Francesc Riera de l’any 1993 és una adaptació del guió original de Reginald Rose “12 homes sense pietat” sota la direcció de Josep Colomer. Aquesta filmació dins el cicle ens permet parlar de com les dones han anat guanyant presència dalt dels escenaris del teatre a Manlleu.

Inicialment, a mitjans del segle XIX, els únics que podien fer teatre eren els homes membres de les associacions d’obrers. Per això, o bé els homes interpretaven els personatges femenins, o bé contractaven actrius professionals de Barcelona, que venien com a molt a fer un assaig i la representació.

El 1934, les noies del Cor de Maria que assajaven al teatre de Joventut Catòlica van demanar de poder fer també teatre. Aquesta proposta es va acceptar i es va crear la secció femenina. Evidentment, no podien fer teatre amb homes i, a diferència d’ells que feien peces de Guimerà o Pitarra per exemple, les noies s’havien de resignar a representar obres com “La Blancaneus” o “La Ventafocs” i estaven dirigides per homes.

A finals dels anys 30, però sobretot durant els anys quaranta es normalitza el teatre mixt, a partir sobretot de les representacions de “La Passió”.

Des d’aleshores, la presència de les dones s’ha anat normalitzant, encara que és molt poc comú trobar-les en rols de direcció o tècnics. I recordem que de totes les associacions que s’han dedicat al teatre a Manlleu durant dos segles, només hi ha hagut una dona presidenta: la Dolors Collell.

“12 sense pietat” és la història  de  dotze persones que formen un jurat popular que han de decidir la culpabilitat o innocència d’un jove de 18 anys acusat d’assassinat en primer grau: homicidi amb premeditació. En una sala annexa al jutjat, un sufocant dia d’estiu, la majoria del jurat vota per enviar el noi a la cambra de gas. Un dels membres intentarà convèncer la resta que existeix un dubte raonable i suficient com per canviar el veredicte.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Recordem al músic manlleuenc Joan Viladomat, compositor del “Fumando espero”, a la nova entrega del cicle de teatre “Carles Molist”

MuseudelTer_Viladomat_GlaceAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

A la sisena filmació del cicle de teatre “Carles Molist” podeu veure l’espectacle teatral “Viladomat Glacé” produïda l’any 1992 per l’Ajuntament de Manlleu i l’aleshores Museu de Manlleu en el marc de l’exposició “Manlleu: músics del XX”. L’espectacle, a partir de les composicions musicals de Joan Viladomat, era amb dramatúrgia i direcció de Jaume Collell.

“Viladomat Glacé” és un còctel musical de cuplets, tangos, pasdobles, buleries, fox-trots i xotis de Joan Viladomat (Manlleu 1855 – Barcelona 1940).

L’afició al teatre dels manlleuencs i les manlleuenques remunta almenys al primer terç del segle XIX, quan tenim documentat un teatre al carrer de la Passió que fa obres del drama sacra i també contracta els principals títols de sarsuela que hi havia a Barcelona.

No obstant, el boom arribarà a mitjans del segle XIX quan la industrialització arriba al Ter. Amb la nova classe obrera, sorgeix una nova forma de socialitzar, les anomenades societats, que són associacions formades en la majoria dels casos d’obrers que busquen en aquestes societats una via de “recreo” i “instrucció”. El teatre serà un factor comú en moltes d’aquestes societats. En el tombant del segle XIX, hi ha almenys 10 espais amb un ús teatral freqüent (5 dels quals clarament teatres).

Aquestes primeres societats fan un teatre molt dinàmic, amb moltes produccions anuals. Això implica que majoritàriament són obres breus, que s’assagen poc, amb una escenografia/decorats molt rudimentaris, amb l’apuntador com a figura imprescindible i masculí. Inicialment els homes feien també els papers femenins i, amb els anys, conviu l’afició teatral masculina amb la presència d’actrius professionals per els papers femenins.

Amb els pas dels anys, sobretot a partir de l’arribada de l’Edison el 1919, la producció de teatre per part d’aficionats locals conviurà també amb la contractació de companyies professionals, especialment d’obres de sarsuela. En aquesta època, la societat coral l’Estrella juga un paper protagonista, ja sigui com a responsable de la programació de les sarsueles de l’Edison com per les produccions de la seva d’aficionats coneguts com “Els Torrats”. Una de les figures manlleuenques que trobem durant la dècada sobretot de 1910-1920 és la del compositor Joan Viladomat, vinculat precisament a aquesta societat, i autor de múltiples cuplets, pasdobles, fox-trots etc que desenvoluparà la seva carrera al Paral·lel de Barcelona.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Nova entrega del cicle de teatre “Carles Molist” “Les aventures d’en Pere Pistoles” (1985)

MuseudelTer_Pere_pistolesAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La cinquena filmació del cicle de teatre “Carles Molist”, que fem conjuntament amb el Teatre Centre Manlleu, correspon a una peça de Gabriel Janer Manila, titulada “Les aventures d’en Pere Pistoles” sota la direcció d’en Carles Molist i produïda l’any 1985 pel Teatre Centre.

El franquisme impacta a l’afició teatral manlleuenca de forma contundent, no perquè es deixi de produir o es perdi qualitat (tenim l’exemple de La Passió), sinó perquè desapareixen els autors catalans tan arrelats al municipi i, sobretot, perquè influeix de forma molt dràstica sobre l’associacionisme obrer.

El teatre manlleuenc arrela a través de l’associacionisme obrer. Abans del franquisme, hi havia múltiples societats que tenien el teatre com una de les seves formes d’oci. Amb la dictadura, només queda Joventud Catòlica (ara dita Acció Catòlica), que sobreviurà al franquisme i als anys 70 tindrà el nom de Centre Parroquial Familiar.

Aquest trencament amb l’associacionisme fa que als anys 60 el teatre entri en “crisi” i el 1968 es deixa de contractar sarsuela i gairebé no hi hagi activitat teatral amateur. Carles Molist serà la figura que “recuperarà” part d’aquesta afició teatral, els primers anys des del teatre del Casal de Gràcia (però sempre vinculat a Teatre Centre), a través del teatre infantil i juvenil. Per Carles Molist, teatre i lleure anaven de la mà i entenia el teatre com un joc. L’obra que presentem és un exemple d’aquest gènere.

A “Les aventures d’en Pere Pistoles” la fantasia, la imaginació i el somni es conjuguen bellament. Es tracta de dues històries d’una gran bellesa poètica a vegades satíriques que tracten de recuperar velles fórmules del teatre popular entès com un joc. Un exercici fascinant, el teatre, que permet la recuperació de la vida, alhora que estimula la imaginació i el joc amb les paraules. Escrits amb agilitat aquests textos contenen, sobretot, una invitació a penetrar en el món poètic i lúdic i humà del seu autor.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Terra Baixa” d’Àngel Guimerà. Producció “Associació Teatre Centre” (1988)

MuseudelTer_Terra_BaixaAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La quarta filmació del cicle de teatre “Carles Molist” correspon a una obra del teatre clàssic català del dramaturg Àngel Guimerà, produïda per l’Associació Teatre Centre l’any 1988 i dirigida per l’Antoni Anglada.

A Manlleu al llarg de la història s’han cultivat diferents gèneres teatrals. Un dels que més afició ha despertat ha sigut la sarsuela, de la que ja en tenim referències al segle XIX i que es va mantenir viva fins als anys 60-70 del segle XX. També hi ha hagut tradició cap a un teatre més moralitzant i de tendència catòlica. Aquest teatre era propi d’algunes societats com Joventut Catòlica o L’Aurora i tenia com a màxim exponent les representacions d’Els Pastorets. També hi havia una gran afició pel teatre més costumista, inicialment a través de lea gatades de Serafí Pitarra (Frederic Soler) i més endavant també Iglesias o el teatre més realista de Guimerà.

La dictadura franquista impactarà de ple en aquests tres models. D’una banda, la sarsuela seguirà la tendència que havia adquirit amb l’arribada de l’Edison i serà duta a terme per professionals. De l’altra, el teatre catòlic viurà un moment d’apogeu, que es manifestarà especialment amb les obres de La Passió, exposades en la primera filmació del Cicle Carles Molist.

El teatre català però és el que en surt més escaldat ja que desapareix completament durant el període franquista. No és fins als anys 80 que a Manlleu es comencen a recuperar els grans clàssics del teatre català, moltes vegades de la mà d’Antoni Anglada. Avui us presentem una d’aquestes obres, concretament, el Terra Baixa d’Àngel Guimerà.

“Terra Baixa” és una obra produïda per l’Associació Teatre Centre de Manlleu. Forma part d’un conjunt d’obres dels grans clàssics del teatre català que a partir dels anys 80, després del període franquista, es van recuperar de la mà d’Antoni Anglada.

“Terra baixa” és una de les obres més populars de totes les que va escriure Àngel Guimerà, i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Quan va escriure aquesta obra, l’escriptor i poeta passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, “Maria Rosa”, més corresponent al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Disponible el catàleg en línia de l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”

catàlegL’any 2019 vam presentar l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”. L’exposició i les activitats relacionades es van fer amb motiu dels 90 anys de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca i van formar part del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya .

El catàleg, com l’exposició, proposa un viatge pels més de cent anys d’història de la sardana a Manlleu, des dels seus orígens a finals del s.XIX fins a l’actualitat. Les fotos més antigues provenen majoritàriament dels fons fotogràfics del Museu del Ter, de la Biblioteca, de l’Arxiu Valls i dels fons de l’Abans. Des de principis de segle, la sardana s’havia convertit en part imprescindible de qualsevol celebració exterior a la ciutat, i així ho recollien els incipients fotògrafs d’aquells moments. En el període més contemporani i per completar el recorregut per la història de la sardana a Manlleu a partir de la fotografia es va organitzar -amb l’Agrupació Sardanista Manlleuenca- el taller de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de la sardana a Manlleu”. Al taller els participants portaven les seves fotografies, relacionades amb les sardanes, per documentar-les conjuntament entre tots els assistents. Es van arribar a digitalitzar 1302 fotografies, de les quals se’n van documentar 182 en 11 sessions. Aquestes fotografies que van acabar de nodrir l’exposició ara també es poden veure al catàleg.

El catàleg també reflecteix la intensa vinculació de les sardanes amb Manlleu. A més de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, vint colles, des de les Flors Camperoles, fins a les actuals colles Encís i 1714, han fet viure les sardanes a la ciutat i han portat el nom de Manlleu per tot Catalunya. També s’hi veu reflectida la gran producció de músics, autors de nombroses sardanes, i almenys set cobles o orquestres manlleuenques que han interpretat habitualment sardanes.

El 90è aniversari de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca i l’exposició van ser també l’oportunitat per establir nous llaços amb el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, un museu que desenvolupa una tasca important de documentació i divulgació de la història de la sardana. Entre d’altres, el museu compta amb el projecte “Fer de músic”, un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments de la memòria dels músics històrics vinculats al món de la sardana i les cobles orquestres de Catalunya. La col·laboració, que es va iniciar el 2019, ha servit per incorporar al projecte d’aquest any dos músics manlleuencs lligats al món de la cobla, Pep Poblet i Fina Dalmau. El primer és un músic de llarga trajectòria, que ha tocat en moltes de les principals orquestres del país i ha acompanyat també els cantants solistes més prestigiosos. Fina Dalmau, per la seva banda, va ser la primera dona que es va incorporar de forma estable en una cobla a Catalunya. Des de l’any 1975 va tocar el contrabaix i el tible a la Cobla Manlleuenca del mestre Lluís Ramírez, essent una pionera en un món fins aleshores exclusivament masculí. Al final del catàleg digital es troben els enllaços de les entrevistes del projecte “Fer de músic” d’aquests dos músics manlleuencs.

Al catàleg també es troben els enllaços d’altres documents que es van oferir en el marc de l’exposició: 13 sardanes relacionades amb Manlleu, escollides d’entre una gran varietat de repertori sardanístic manlleuenc per l’Imma Pujol, presidenta de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, i 10 fragments de vídeo de filmacions del fotògraf i activista cultural manlleuenc Carles Molist.

Enllaç: Catàleg en línia de l’exposició “Sardanes a Manlleu, una història de cultura i lleure”

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Pole Position” de Lluís Soler. Producció “Binocle teatre” (1986)

MuseudelTer_Pole_positionAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter , amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La tercera filmació del cicle de teatre “Carles Molist” correspon a una obra de l’autor manlleuenc Lluís Soler amb el  títol “Pole Position” i produïda per la companyia Binocle Teatre.

“Pole Position” és una obra de creació pròpia, escrita per Lluís Soler, que planteja les relacions que s’estableixen en una sala d’espera abans i durant el procés de selecció per un lloc de treball. Diversos personatges, una sola plaça. Qui aconseguirà estar a primera fila i aconseguir el lloc de treball?
La companyia Binocle Teatre és un exemple local de companyia de teatre independent, en aquest cas liderada per Lluís Soler i Miquel López. En aquesta i en altres companyies locals, molts dels seus membres van acabar estudiant a l’Institut del Teatre i han esdevingut actors i actrius professionals.

A finals de la dictadura franquista el teatre català es renova. Una de les cares d’aquesta renovació està representada per la creació del Teatre Lliure (1976) que posa sobre la taula una nova manera de fer teatre que contempla el teatre com a art i, per tant, fomenta un teatre en el que el procés de creació escènica sigui total (disseny del cartell, escenografia i posada en escena, distribució del públic, dramatúrgia, etc.). A més, no qüestiona el català com a llengua de cultura i introdueixen temes socials i reivindicatius que permeten fer del teatre una eina de reivindicació social. A l’àmbit local, aquest model de teatre és encarnat per les companyies de teatre independent. Són companyies que funcionen de forma autònoma, que donen molt espai a la improvisació i que plantegen obres també pensades per fer “bolos” (gires) i, per tant, que impliquen una semiprofessionalització del teatre amateur.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

El taller de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de la pàgina de Facebook Som de Manlleu” des de casa

230_Mercè BajonaEl Museu del Ter conjuntament amb els administradors de la pàgina de Facebook “Som de Manlleu” vàrem iniciar el passat 14 de gener el taller de fotografia històrica i memòria oral “Desvetllem la memòria des de la pàgina de Facebook Som de Manlleu”. Aquest taller forma part del programa Tallers i Jornades de Memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular.

El taller, que va finalitzar el passat 10 de març degut a la COVID-19, va néixer amb la voluntat de poder conservar i crear un fons públic de les fotografies històriques que apareixen a la pàgina de Facebook sobre la ciutat de Manlleu.

Al llarg d’aquestes 9 setmanes hem pogut recollir un total de 829 imatges de les quals hem documentat 367. Les sessions presencials van comptar amb 27 assistents. Amb ells es treballava amb la dinàmica habitual dels tallers de fotografia històrica, on les imatges que portaven els assistents es digitalitzaven i es documentaven per poder formar part del fons fotogràfic del Museu del Ter.

Actualment seguim treballant a través de la pàgina del Facebook “Som de Manlleu” fent la documentació de les imatges digitalitzades anteriorment. En aquest cas la dinàmica és la següent: es publica una fotografia a la pàgina de Facebook “Som de Manlleu”, les persones seguidores d’aquesta la comenten, facilitant tota la informació que coneixen (lloc, any, persones, fets relacionats i curiositats) i des del Museu del Ter recullim aquesta informació i la introduïm a la base de dades del fons. D’aquesta manera continuem ampliant el fons gràcies malgrat la quarantena.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Descripció d’un paisatge” de Josep M. Benet i Jornet. Producció “El Rusc” (1983)

MuseudelTer_Descripcio_paisatgeAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter , amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La segona filmació del cicle de teatre “Carles Molist” correspon a una obra del recent desaparegut Josep M. Benet i Jornet, “Descripció d’un paisatge”  produïda per El Rusc. El Rusc va ser una companyia de teatre independent de Manlleu formada per la fusió de tres grups de teatre anteriors: Petit Teatre 10 (antics estudiants de Laboral de Tarragona), L’Òliba negra (entre els quals destacava Jacint Sala) i el grup de joves de Teatre Centre liderats per Jaume Collell. S’inicia el 1977 amb l’obra “Homes i no” de Manuel de Pedrolo i el seu local d’assaig era al C/Rusiñol, 4. Les companyies de teatre independent eren grups de teatre que funcionaven de forma independent a les entitats que tenien tradició teatral a Manlleu, com podria ser Teatre Centre. Això permetia portar una nova manera de fer teatre dalt dels escenaris: posades en escena més atrevides i contemporànies, nous dramaturgs com Pedrolo o Benet i Jornet i també deixava molt espai a la improvisació i a les obres de creació pròpia. A més, era un teatre molt més social i reivindicatiu.

“Descripció d’un paisatge”,  sota la direcció d’en Josep Colomer, es va representar al Teatre Centre l’any 1983. “Descripció d’un paisatge” és la història d’una venjança. Però un dels objectius de portar a escena aquesta obra per part d'”El Rusc” era recrear i viure aquesta història de manera conjunta amb l’espectador, convertint el teatre en un lloc comú. Pretenien recuperar de mica en mica aquest sentit íntim, de ritu, de celebració conjunta que té el teatre i era precisament en aquesta línia que volien avançar tant en el treball d’actor com en la recerca d’una estètica que els identifiques.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat