Cerimònia de lliurament del premi al millor museu europeu de l’any pel qual l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala està nominat

El proper dijous 6 de maig a les cinc de la tarda tindrà lloc la cerimònia de lliurament del premi al millor museu europeu dels anys 2020 i 2021 (European Museum of the Year Awards). Per a participar-hi tots els museus han hagut d’elaborar un video de 5 minuts en anglès presentant el museu i les activitats més importants que desenvolupa. En el video presentat des de l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala s’hi han inclòs imatges de les exposicions de l’Alfolí, del Museu de l’Anxova i de la Sal i de la Casa de Pescadors, aixó com de la Festa de la Sal, candidata a la llista de patrimoni inmaterial de la UNESCO. Us convidem a visualitzar aquest video de 5 minuts en el següent enllaç.

A causa de la pandèmia, la cerimònia, que havia de tenir lloc de manera presencial a Cardiff (Regne Unit) el maig de 2020, s’ha hagut de postposar i finalment es farà on line, agrupant els 66 museus nominats el 2020 (entre ells l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala) i els 22 museus nominats el 2021. La cerimònia será seguida on line des del Museu de l’Anxova i de la Sal pel regidor de Patrimoni, Martí Guinart, la directora, Lurdes Boix i tot l’equip del museu. Igualment s’ha decidit des de l’organització fer-la pública i tothom qui ho desitgi la podrá seguir al següent enllaç.

Aquest guardó l’otorga l’European Museum Forum (EMF), organització capdavantera a Europa que té per objectiu donar a conèixer els nous museus europeus i que fa 40 anys que treballa en aquesta missió. Aquest és el guardó museístic més prestigiós d’Europa i és una ocasió important per promoure enfocaments innovadors en el sector dels museus a tot el continent. Cal destacar que no només inclou els museus dels estats que conformen l’Unió Europea, sinó que per aquest guardó competeixen estats d’arreu del continent. Cal destacar que el 2020 només es varen nominar tres museus de l’estat espanyol, entre ells l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala, amb la vostra col·laboració contribuireu a donar a conèixer la nostra candidatura a millor museu europeu.

Tere Almar i Josep Rodri assumeixen la direcció artística de la Nit de Castells

L’acte se celebrarà al Quilòmetre 0 casteller dissabte 12 de juny

Els mataronins Tere Almar i Josep Rodri seran els encarregats de codirigir artísticament la quinzena Nit de Castells, que tindrà lloc al Centre Cultural de Valls dissabte 12 de juny. L’acte comptarà amb diferents disciplines artístiques que dialogaran amb el llenguatge audiovisual en retransmetre’s en directe per la televisió pública del Camp de Tarragona, TAC12. Amb la voluntat que tot el món casteller s’hi senti representat, en anteriors edicions la direcció havia recaigut en professionals de Valls, Vilafranca del Penedès, Sitges, Canet de Mar, Barcelona, Tarragona i Reus. Mataró, plaça castellera de primer ordre amb una colla molt destacada com són els Capgrossos, s’incorpora enguany a la nòmina.

Tere Almar i Josep Rodri faran duet en la direcció artística de la  Nit de Castells 2021. La seva residència a la ciutat de Mataró, on la colla dels Capgrossos de Mataró ha assolit un paper important en els castells i amb una festa patrimonial d’interès nacional com Les Santes, la seva festa major, els ha fet viure i formar-se en la cultura popular i tradicional del nostre país. Sempre l’han posada en contacte amb les arts escèniques contemporànies. En aquest sentit, la quinzena Nit de Castells comptarà amb llenguatges coreogràfics, musicals, textuals i visuals, que ens explicaran les arquitectures humanes des de perspectives polièdriques.

Llarga experiència

Tere Almar és una de les gestores culturals de més llarga trajectòria a Catalunya, ja que ha treballat en aquesta matèria des dels anys 80. La seva especialitat han estat els espectacles que durant dècades ha programat, com a tècnica municipal d’arts escèniques, en els equipaments de la seva ciutat i també durant Les Santes. Paral·lelament, Almar ha exercit com a directora artística de la Fira Mediterrània de Manresa, centrada en les noves creacions que parteixen de l’arrel, en el període de 2008 a 2011. Un dels eixos en què ha aprofundit més és el diàleg entre la tradició i modernitat, cooperant amb notables figures artístiques com el músic Carles Santos, el coreògraf Cesc Gelabert, l’artista Perejaume o els directors teatrals Leandre Escamilla i Nel·lo Vilanova, de Xarxa Teatre. Almar prové, però, del món del voluntariat. Així va formar part de Xaloc, un grup de teatre independent dels anys 70, i dels Pastorets de Mataró, una de les representacions de més tradició i amb una posada en escena més acurada.

Per la seva banda, Josep Rodri es defineix com activista cultural. Ha estat fundador de la revista Mataróescrit, així com director i creador d’espectacles teatrals generalment en espais no convencionals i utilitzant diferents disciplines artístiques: Morir a Bagdad (2003) guardonat amb el Premi FAD Aplaudiment Sebastià Gasch 2004, Violències (2006), Lacrima (2008), Els Pastorets de Mataró (2010-2011), Parla’m de la Mar (2012), Ferro Colat (2012); Homes i màquines (2013), Overlock (2014), Fàbriques de sons (2016) o Welcome (2017). Amb aquests muntatges, ha participat en diversos certàmens de reconegut prestigi com el Festival Grec de Barcelona, el Festival Internacional de Teatre de Sitges, el Festival Internacional de Teatre Entre Cultures de Tortosa, el Festival Panorama d’Olot, la Feria de Teatro de Ciudad Rodrigo, Fira Tàrrega, el Festival TNT de Terrassa, o Festival Sismògraf d’Olot.

La Nit de Castells és una iniciativa de la Revista Castells, en organització conjunta amb l’Ajuntament de Valls i TAC 12. Davant l’aturada forçosa de l’activitat castellera arran la pandèmia, la Nit de Castells ha adaptat el seu catàleg de premis al nou context: s’han mantingut els guardons que no estan sotmesos al desenvolupament i resultats d’una temporada i, fins i tot se n’han incorporat de nous. Per contra, els estrictament vinculats a les fites castelleres del darrer any no es lliuraran en aquesta edició.

Les colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls reunides per tractar temes de les Festes Decennals

Ahir els delegats de les dues colles dels Xiquets de Valls, David Guasch i Joan Ibarra, es van reunir en el marc de la Comissió participativa dels Xiquets de Valls per abordar diferents aspectes organitzatius de les Festes Decennals de la Mare de Dé u de la Candela de Valls, que van quedar ajornades. Les colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls són un dels pals de paller de la cultura local i nacional.

DOS NOUS ELEMENTS PER A L’INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LES TERRES DE L’EBRE (IPCITE).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner vam desenvolupar entre el 2015 i el 2017 l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre.

Més tard vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE) per ampliar i difondre aquest Inventari, i cercar-li també aplicacions per àmbits diversos, entre els quals l’escola, la festa, la gestió del paisatge, el joc popular, el turisme, etc.

Ara, el Museu de les Terres de l’Ebre pot sumar a l’IPCITE nous continguts patrimonials, que són resultat de l’encàrrec a Íngrid Bertomeu Cabrera, antropòloga que ja va formar part de l’equip tècnic que va elaborar els continguts dels primers 100 elements que avui integren l’IPCITE, de dos treballs de recerca, que han estat realitzats amb metodologia antropològica i treball de camp.

Es tracta així de dos nous elements emmarcats dins la Categoria 1 de l’IPCITE, titulada: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són els elements “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador al Baix Ebre i el Montsià”: fitxa que correspondrà a l’element 101 de l’IPCITE, i “Els artesans constructors de figures festives” (gegants, bestiari i altres), fitxa que serà el seu futur element 102.

Presentació del llibre “Les barraques de pedra seca de la Bisbal del Penedès (Part 1- Oest)”

El dissabte 24 d’abril de 2021 es va presentar el llibre “Les barraques de pedra seca de la Bisbal del Penedès (Part 1- Oest)”, del Jaume Miró i Banach, al Mas Llagostera.

La presentació va anar a càrrec del Robert Rovira i Ferré com a representant de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), de l’Agnès Ferré, alcaldessa de la Bisbal del Penedès, i del mateix autor.

Abans, a les 11 del matí, es va fer una visita guiada per veure algunes barraques de l’indret, amb El Garrofer i el grup teatral La Porta de Fusta.

En acabar la presentació, es va fer un vermut i un concert amb el grup Jazz Attack Quartet.

Des del 26 d’abril, les persones interessades, poden adquirir el llibre a l’Ajuntament i a la Biblioteca pública de la Bisbal del Penedès al preu de 10 €.

Converses de Taverna. Museu de la Pesca

El Museu de la Pesca celebra el 20è aniversari de Converses de Taverna

El divendres 30 d’abril, a les 19 h, l’Espai del Peix de Palamós serà l’escenari d’una sessió especial de celebració dels vint anys de Converses de Taverna. Amb aquest acte, el Museu de la Pesca subratlla el paper cabdal de la memòria oral popular, fràgil i perible per definició, en l’exercici de recuperació del patrimoni etnològic de la Costa Brava, a través d’una de les activitats més icòniques, longeves i exitoses que ve organitzant de forma ininterrompuda des de 2001.

Els convidats, persones vinculades amb l’activitat durant dècades, reflexionaran sobre el significat i el valor de la transmissió de la memòria de la mar, de la importància de preservar aquesta riquesa del patrimoni etnològic marítim i pesquer i del futur de la pesca marítima a la llum del seu llegat. Per això, hi participaran

  • Antoni Martí. Productor i realitzador audiovisual
  • Joan Lluís Alegret. Director de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona)
  • Quim Esteve. President de l’associació Amics del Museu de la Pesca
  • Francesc Subirats. Armador i expatró major de la Confraria de Pescadors de Palamós

Moderarà Miquel Martí, director del Museu de la Pesca

L’acte serà un reconeixement també a tothom que ha compartit desinteressadament amb el museu la seva memòria al llarg de vint anys i un acte de record d’aquelles persones que ja no hi són.

L’acte permetrà la presència de públic a l’Espai del Peix, d’acord amb l’aforament de la sala i seguint en tot moment les només de seguretat i higiene indicades contra la covid-19. També serà retransmès en directe a través del canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Converses de Taverna

El gener de 2001 el Museu de la Pesca organitzava en el marc de la taverna Ca la Pepa Caneja la primera sessió de Converses de Taverna. Va néixer amb l’objectiu enregistrar, preservar, difondre i compartir els sabers, expertesa, anècdotes i experiències acumulades per la gent de mar de la Costa Brava: pescadors, navegants, peixaters, cuiners del peix, corallers, treballadors del port, submarinistes, etc. Al llarg de vint temporades ininterrompudes, convidats de diferents generacions i procedències han compartit els seus records al voltant d’una taula per ser enregistrats i guardats com el més gran repositori de la memòria marinera de la Mediterrània.

En concret, s’ha celebrat 131 sessions de Converses de Taverna, per les quals han passat més de 180 homes i dones relacionats d’una forma o altra amb la mar, la pesca, la navegació, la cuina marinera, el peix, la ciència marina, el submarinisme, els treballs portuaris, la construcció naval, els barris mariners o les activitats nàutiques.

Des d’una perspectiva etnològica, les sessions han girat al voltant de temes com el mar i els peixos, la pesca i els oficis mariners, les tripulacions, les embarcacions i la navegació tradicional, les feines a bord i als molls, habilitats i experiències tècniques, expertesa marinera, el comerç i la transformació del peix, la cuina marinera a bord i als restaurants, creences i supersticions, la vida quotidiana als barris mariners, temporals i naufragis, els fars i la seguretat marítima, el transport marítim, les confraries de pescadors, la meteorologia en mar o els ecosistemes i l’explotació del medi, entre molts altres.

L’enregistrament de totes les sessions ha generat un arxiu documental amb centenars d’hores de gravació que es troba en la base dels continguts moltes de les accions i activitats que genera contínuament el Museu de la Pesca. La col·lecció de Converses de Taverna es pot consultar a Documare: centre de documentació de la pesca i el mar. Està previst que ben aviat es puguin consultar totes les sessions de forma digital.

Un model imitat

El format de Converses de Taverna ha estat imitat per moltes altres institucions arreu de la Mediterrània. Actualment diferents museus de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya Nord organitzen activitats molt similars. De fet, el 2017 el Museu de la Pesca va assessorar i apadrinar les Converses de Taverna organitzades pel Parc Natural Marí del Golf de Lleó a Cotlliure.

Memòria Viva

Des del 2016, les Converses de Taverna s’integren en el programa Memòria Viva, una suma d’activitats de recuperació i difusió del patrimoni immaterial organitzades al llarg de tot l’any pel Museu de la Pesca, i on s’integren, a més, les Imatges que fan parlar i Mestres i mestresses dels fogons.

Les Converses de Taverna són una activitat organitzada pel Museu de la Pesca amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós i la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Amics del Museu de la Pesca, la Confraria de Pescadors de Palamós, la Diputació de Girona, Ports de la Generalitat i Fundació Damm.

La Nit de Castells adapta el catàleg de premis al context actual

Manté els guardons de perfil atemporal i n’incorpora de nous amb motiu de la paralització de l’activitat

L’acte se celebra dissabte 12 de juny a Valls

Els premis que integraran la quinzena edició de la Nit de Castells sumaran, d’una banda, els guardons habituals que distingeixen fets més enllà de la temporalitat del curs casteller i, d’una altra, reconeixements especialment ideats per a l’actual moment de paràlisi de l’activitat com a conseqüència de la irrupció de la Covid-19. L’organització està treballant ja en el disseny i continguts de la Nit, que se celebrarà dissabte 12 de juny a Valls, en una iniciativa de la Revista Castells, en organització conjunta amb l’Ajuntament de Valls i TAC 12.

La Nit de Castells 2021 es presenta com un acte de reafirmació de la condició castellera, davant l’aturada provocada per la pandèmia. Sense una temporada a premiar, l’organització ha optat per mantenir els guardons que no impliquen valoració del curs anterior i sumar-ne de nous com a signe de la pervivència de l’esperit casteller, tot i la paràlisi forçada. En aquesta línia, els premis que es mantenen són el de la Trajectòria, l’Ambaixador de Castells i la Campanya de comunicació. També hi haurà concurs de fotografia, tot i que, en aquest cas, a manca de castells a les places, farà una mirada enrere per a premiar les millors imatges de la dècada prodigiosa que va suposar el període entre 2010 i 2019.

A més d’aquests quatre premis, la Nit de Castells en donarà dos més: el Premi a una Iniciativa social en temps de pandèmia –que reconeixerà l’acció d’una colla l’any 2020 amb l’objectiu de mantenir viu l’esperit dels castells– i el Premi Especial Nit de Castells 2021 –que posarà el focus en una actuació de tipus social que hagi tingut impacte en l’univers casteller.

Aquest 2021 no es lliuraran els premis vinculats a la temporada: Moment casteller de l’any, Colla de la temporada, Plaça de la temporada, Descarregat, Imatge de la temporada i Baròmetre. Aquests premis, però, tornaran al catàleg de la Nit tan bon punt es reprengui la temporada castellera.

La configuració de premis, tot i la reducció de guardons, mantindrà la pluralitat de jurats, amb la intenció de conservar la transversalitat de visions i criteris a l’hora d’efectuar els reconeixements. En total, seran quatre jurats diferents: Consell Assessor de la Revista Castells, cronistes castellers, presidents de les colles de gamma extra i votació popular.

Compromís amb el fet casteller

La 15a Nit de Castells es suma a la línia de suport a l’imaginari casteller que la ciutat de Valls ha activat durant la pandèmia. Així per Sant Joan de l’any passat les dues colles dels Xiquets de Valls van fer sonar el primer toc de castells a les places amb les seves gralles i timbals, a més de mantenir les tradicionals matinades als carrers amb una desena de grups. Per Santa Úrsula un emotiu acte simbòlic recordà a la plaça del Blat les diferents epidèmies, guerres i crisis que ha superat el fet casteller al llarg de la història. També TAC12 va produir i estrenar el documental La cursa del 3 de 9, rememorant els dos tresos de nou sense folre assolits per les colles vallenques l’any anterior, mentre que per la commemoració del desè aniversari de la proclamació com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco es desenvolupava un acte conjunt amb la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i la inauguració dels tòtems senyalitzadors de Valls Km0 casteller en les rotondes de les carreteres des d’on els Xiquets de Valls han exportat les seves arquitectures a tot el país.

L’Ajuntament de Valls també va mantenir l’aportació completa a les dues colles dels Xiquets de Valls per garantir el manteniment de les seves seus socials i el seu teixit associatiu, en el quilòmetre zero del món casteller.

Així mateix, durant tot aquest temps d’aturada de l’activitat castellera, la Revista Castells ha mantingut activa l’actualització de continguts, a través de les novetats que oferien les colles i els organismes vinculats a l’activitat castellera o bé generant nous recursos informatius en espais com 40 anys de 9, Grans castells o Gent de plaça.

Premis de la Nit de Castells 2021:

Premi a la trajectòria. Reconeix una figura emblemàtica del món casteller que hagi destacat per la seva sòlida i activa trajectòria fent castells. Atorgat per la Revista Castells.

Premi Ambaixador de Castells. Reconeix una persona o institució que sense formar part del món casteller s’ha distingit per difondre els castells més enllà del seu àmbit natural. Atorgat per la Revista Castells.

Premi a una Campanya de comunicació. Premia una campanya de comunicació durant l’any 2020 realitzada per una colla, o una empresa que tracti sobre castells, i que hagi destacat per la seva originalitat, creativitat i notorietat. Atorgat pels cronistes castellers.

Premi de fotografia. Patrocinat per Repsol. Premia les millors fotografies de la dècada 2010-19. Té dues categories:

  1. Professional. Atorgat per les colles que han assolit construccions superiors al 3de9f en la darrera temporada.
  2. Per votació popular. Atorgat a través dels vots emesos a la pàgina de Facebook de la Revista Castells.

Premi Iniciativa social en temps de pandèmia. Premia una acció realitzada per una colla l’any 2020 amb finalitats i objectius solidaris. Atorgat pels cronistes castellers.

Premi especial Nit de Castells 2021. Premia una acció de transcendència i impacte en el món casteller realitzada l’any 2020. Atorgat per la Revista Castells.

Tradició sardanista a Juneda

L’escriptor junedenc Joan Cornudella va presentar el diumenge 18 d’abril de 2021 el llibre Tradició Sardanista a Juneda. 75 anys de l’Agrupació Sardanista (1943-2018) a la plaça Catalunya de la població, a tocar del monument a la sardana. Un concert de la Bellpuig Cobla amenitzà la presentació.

El llibre, a través de 160 pàgines, repassa els setanta-cinc anys de l’entitat sardanista i les seves seccions de teatre, escala en hi-fi i esbart. Després de les salutacions protocol·làries, s’esplaia en els capítols preliminars dedicats al sentiment sardanista i als orígens i evolució de la història de la sardana. Unes notes del món sardanista a Juneda (1900-1943) fan de preludi de les diferents etapes que ha viscut l’entitat: la fundació i els primers passos (1943-1949), la consolidació (1950-1967), l’etapa daurada (1974-1992), el planter de sardanistes (1993-2006) i la renovació (2007-2018). En aquest capítol, també es recorda que l’agrupació va organitzar, durant molts anys, les festes populars com ara la cavalcada de reis, la castanyada, el carnaval o la revetlla de sant Joan.

Tot seguit, fa una radiografia de les seves seccions: l’esbart Pinell, el grup Escènic Junieta i el grup d’escala en hi-fi. Les tres seccions van viure la seva època de plenitud entre els anys 1961 i 1965. I després del racó literari, dedicat a diversos poetes junedencs que han elogiat la sardana en els seus versos (Joan Duch, Jacint Rosinach, Galindo Torné, Antoni Colom, Dídac de Segarra, Ferran Colàs, Miquel Soria i Pere Bellmunt), tanca el volum amb els annexos que recullen l’agenda sardanista i les juntes directives.

Amb el segell particular de l’editorial Fonoll i del dissenyador Joan Teixidó, més de dues-centes fotografies, cartells i documentació desgranen la llarga trajectòria de l’entitat junedenca, una de les més antigues en actiu de la demarcació de Lleida.

XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional (2021)

Móra la Nova
5 al 7 de novembre de 2021

La Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional, que enguany arriba a l’onzena edició, està organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Tota la informació de la “XI Trobada”, inscripció, àmbits de comunicacions, visites, allotjaments…, la podeu trobar a:

http://www.trobadapedraseca.cat/

Els que hi vulguin participar i els hi calgui cercar allotjament, cal que es posin el més aviat possible amb l’organització (IRMU).

Aquesta és una trobada on hi participen persones dels territoris de parla catalana que presenten comunicacions sobre treballs fets darrerament. També es visitaran indrets propers amb diverses construccions.

Fins ara s’han fet 10 “Trobades”:

Manresa (2002)

Torroella de Montgrí (2004)

Barcelona (2005)

Sitges (2007)

Palma de Mallorca (2009)

Vilafranca del Maestrat, Castelló (2011)

Les Preses (2013)

Calaceït, Terol (2015)

Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort (2017)

El Pinós, Alacant (2019)

Els pobles abandonats a la XVI Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

En aquesta setzena edició es proposa el tema Pobles abandonats a la vegueria Penedès, en el marc del projecte Pobles abandonats. Una herència per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per l’Institut Ramon Muntaner, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La coordinadora de l’equip de treball de la vegueria Penedès, Àngels Travé, exposarà alguns exemples de pobles abandonats com Jafre (Garraf) i Font-rubí Vell (Alt Penedès), a partir de les recerques del projecte Noms de lloc al Penedès, de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Les ponències de la Trobada seran Pobles abandonats de l’Anoia, a càrrec de Gener Aymamí, que ha publicat entre altres el llibre Rutes pels despoblats el Camp de Tarragona (2021) i Les vides que les pedres callen: vida i abandó de Marmellar, a càrrec de Jaume Palau, treball guardonat amb el XVI premi Mestall de l’Associació d’Història Rural (2018).

A continuació hi haurà un col·loqui amb aportacions al projecte “Pobles abandonats” per part dels centres d’estudis i persones inscrites a la Trobada.

La cloenda de la Trobada serà amb la projecció de la pel·lícula Dins la fosca (20′) del director Joaquim Sicart, amb filmacions al poble abandonat de Marmellar i que es podrà visionar a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins el dia 23 d’abril.

Data de la Trobada: dissabte 17 d’abril de 2021, de les 10h a les 13h.

Per seguir en directe: a través del canal Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Per participar: a través de de la plataforma Zoom cal inscripció al formulari.

Aquesta Trobada s’emmarca en el programa d’Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.