El passat divendres 15 de setembre, en el marc de la 26ena edició de la Festa de la Sal, es presentà a l’Alfolí de la Sal- Museu de l’Escala, el tercer volum d’aquesta col·lecció que va néixer l’any 2021
La col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal es va concebre amb la voluntat de recuperar i difondre el patrimoni vinculat a la confecció d’estris, eines, arts i bastiments emprats en els oficis i activitats que es mostren en la Festa de la Sal de l’Escala. L’objectiu és explicar els orígens d’aquestes activitats tradicionals, la seva evolució, els materials naturals emprats i també com han anat desapareixent, fent que estris i objectes creats durant tants anys hagin esdevingut actualment peces de museu.
En aquest tercer volum, que porta per títol “Palangre, tresmall, rall i altres arts menors”, es descriuen diferents pesqueres que s’engloben en aquest grup, donant especial importància al palangre, el tresmall i el rall. A més a més, això es fa amb testimonis de pescadors escalencs i fotografies de les diferents variants d’arts, algunes de les quals ja no es practiquen.
Els dies 20 al 22 d’octubre de 2023 es farà a Cadaqués la XII Trobada promoguda per l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués.
Ja s’han confirmat les primeres activitats per a la 4a Setmana de la Pedra Seca.
L’edició de 2023 es celebrarà del 24 de novembre al 3 de desembre i coincidirà amb el cinquè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
La Setmana de la Pedra Seca compta ja amb les primeres activitats confirmades per la celebració de la seva quarta edició. Seguint la línia iniciada l’any 2020, les activitats dins la Setmana giren al voltant de tres eixos temàtics: la descoberta, l’aprenentatge i la divulgació.
Per participar a la Setmana de la Pedra Seca només cal organitzar una activitat relacionada amb aquesta tècnica constructiva entre el 24 de novembre i el 3 de desembre de 2023. La convocatòria està oberta a institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i/o l’ofici de la pedra seca. Les inscripcions d’activitats per formar part de la iniciativa estan obertes a través del formulari del web oficial: www.setmanapedraseca.cat, on també pot consultar-se el calendari d’accions confirmades.
Aquest 2023 la Setmana de la Pedra Seca coincidirà amb el cinquè aniversari de la declaració d’aquesta tècnica com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses assumeixen un any més l’organització de l’esdeveniment que té per objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca. En l’edició de 2022 es va batre el rècord de propostes amb 121 activitats de descoberta, divulgació i formació arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.
La Setmana de la Pedra Seca compta amb el suport i finançament de la Diputació de Lleida, així com amb la col·laboració de diferents entitats públiques i privades d’arreu del territori que contribueixen a la seva difusió.
Del divendres 21 de setembre al diumenge 5 de novembre de 2023 es farà al Museu de Gavà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 50 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf) i Cervià de les Garrigues (Garrigues).
Actualment s’està fent a Viladecans (Baix Llobregat).
A continuació, en el 2023: Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).
En el 2024: Benifallet (Baix Ebre), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).
Per ara són 60 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
El vestíbul del Teatre Tarragona acull el pròxim dilluns 4 de setembre, a les set de la tarda, l’acte de presentació dels resultats de l’estudi “Una diapositiva social i cultural de les colles castelleres de Catalunya”, el projecte guanyador de la II Beca convocada pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC). El mateix acte, que forma part del programa “Cultura Viva” de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, servirà per a llançar la convocatòria de la tercera edició de la beca, que en aquest cas es fa conjuntament amb la Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller de la Universitat Rovira i Virgili.
La recerca guanyadora de la II Beca és el primer estudi complet realitzat sobre la composició social de les colles castelleres, amb una enquesta que va rebre prop de 2.000 respostes vàlides que ofereixen una panoràmica molt precisa de qui són els castellers i les castelleres avui en dia en relació a qüestions com l’origen, el nivell educatiu, la situació familiar o el seu posicionament polític. La recerca l’han dut a terme les tarragonines Elisa Alegre-Agís i Mireia G. Mohedano, que seran les encarregades d’explicar les principals conclusions.
En l’acte també hi participaran Miquel Botella, president del CEPAC, Marta Calull, directora de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, i Sandra Ramos, consellera de Cultura de l’ajuntament de Tarragona, que finança la beca. Tots tres presentaran la tercera edició de la beca, que amb la incorporació de la URV als convocants dobla la seva dotació, pujant als 8000 euros.
Sala d’exposicions de la Torre del Baró Carrer d’Àngel Guimerà, 2 Viladecans Exposició del 7 de setembre al 31 d’octubre de 2023
Del dijous 7 de setembre al dimarts 31 d’octubre de 2023 es farà a la Sala d’exposicions de la Torre del Baró de Viladecans l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 49 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Actualment s’està fent a Cervià de les Garrigues (Les Garrigues).
A continuació, en el 2023: Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès occidental). En el 2024: Benifallet (Baix Ebre), Begues (Baix Llobregat), Vinaixa (Les Garrigues), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Per ara són 59 indrets en 5 anys. Del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.
Del divendres 1 de setembre al diumenge 17 de setembre de 2023 es farà a la Sala Cultural de l’Ajuntament de Cervià de les Garrigues l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 48 vegades a Catalunya.
Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància. Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental) i La Nou de Gaià (Tarragonès).
Actualment s’està fent a Vilanova i la Geltrú (Garraf). A continuació, en el 2023: Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental). En el 2024: Benifallet (Baix Ebre), Begues (Baix Llobregat), Vinaixa (Les Garrigues), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
El proper 25 d’agost tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició Dones del Montseny, tresors de la memòria a la Rectoria de l’església de Sant Julià del Montseny (Vallès Oriental). L’exposició vol donar difusió al projecte de recuperació de la saviesa de les dones grans del poble de Montseny portada a terme durant el 2022 per les investigadores Helena Masnou i Carme Clopés, amb el suport del Museu Etnològic del Montseny.
L’exposició és un recorregut per set espais centrats en la memòria i la paraula de les set dones entrevistades, plasmada la seva veu, objectes i les imatges de Jordi Borràs on es repassen aspectes com la feina a pagès, la vida quotidiana, el treball de la llana, la cura de les persones, el mas com a espai d’acollida, però també les llegendes, la duresa de la vida durant la guerra i postguerra, el treball fora de casa, els oficis de dones o les relacions familiars.
L’exposició, que té el suport de Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, es podrà veure durant la Festa Major de Montseny del 25 al 28 d’agost de 2023
Hi ha molts tipus d’estris sonors, n’hi ha que serveixen per fer música o n’hi ha en què prima la seva funció d’avís, de joc o de creença. Aquests objectes poden ser admirats com a tals, però per sobre de tot, són eines al servei d’un acte sonor, d’una activitat musical. Les persones, en comunitat, hem utilitzat instruments de tota mena, tant en el món rural com urbà. Moltes formes d’instruments s’han basat en materials efímers, d’auto-construcció i amb una transmissió oral per tal d’aprendre els principis sonors que provoquen que un tronc, una canya o una fulla sonin. Però també hem creat autèntiques sofisticacions, instruments elaborats per grans artesans o fàbriques que han permès la comercialització d’instruments que s’exporten, s’importen i que cada persona i cultura els fa seu. Els instruments de música són els rastres d’una activitat.
Amb aquest investigació posem la mirada en les activitats sonores del territori català a partir dels estris sonors que es conserven en els diferents museus de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya i, a partir d’aquests objectes volem descobrir les relacions que han tingut amb les persones i les diferents activitats humanes de d’una mirada pròpia al que es coneix com a etnorganologia, vessant de l’etnomusicologia que estudia els instruments de música.
La direcció del projecte és a càrrec d’Anaís Falcó Ibàñez, doctora en musicologia per la UAB i entomusicòloga titulada a l’ESMUC. És músic especialista en músiques tradicionals de Catalunya, centrada en el violí, la veu, el ball i la cançó improvisada.
El projecte finalitzarà amb la producció d’una exposició itinerant que permetrà difondre per tota Catalunya els resultats de la recerca i l’exhibició de les peces sonores que es conserven en els diferents museus de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.
Presentació del llibre de Brau Edicions a càrrec de Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i d’Albert Villaró, autor del llibre.
Llibre fotogràfic sobre el Pirineu, que documenta la cultura ancestral d’aquest territori. El volum deixa testimoni d’una arquitectura i un paisatge -interiors i exteriors de cases, paratges, detalls del mobiliari o el parament- i d’una manera determinada de viure el Pirineu que va desapareixent.
