Tècnica de construcció de murs de pedra seca (Regles professionals)

En el marc de COL·LABORAxPAISATGE i amb la col·laboració de Brau Edicions, ADRINOC ha impulsat la traducció al català del llibre “Technique de construction des murs en pierre sèche. Règles professionnelles, publicat l’any 2017 per l’associació “Artisans Bâtisseurs en Pierres Sèches (ABPS) i l’ “École Nationale des Travaux Publics de l’État (ENTPE).

Una de les conclusions extretes de les jornades transfrontereres “La pedra seca com a motor de desenvolupament econòmic i social” (Figueres, setembre de 2018) va ser la necessitat de desenvolupar un corpus teòric i normatiu a l’entorn de la construcció en pedra seca que la reguli i li atorgui validesa tècnica.

En aquesta línia de treball, la publicació “Tècnica de construcció de murs en pedra seca. Regles professionals” respon a un buit de contingut existent a casa nostra, treballat de manera rigorosa i validada, i constitueix el llibre de capçalera de les dues formacions reglades de construcció en pedra seca que s’imparteixen a l’Estat francès.

El sistema desenvolupat per l’escola francesa és una de les diverses fórmules utilitzades per a la construcció en pedra seca arreu dels territoris que utilitzen aquesta tècnica. Cadascun d’ells té un sistema constructiu nascut de la pràctica, amb unes característiques i especificitats pròpies; la singularitat del sistema francès rau en què ha estat capaç de normativitzar-lo i dotar-lo d’una certificació tècnica.

II Congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana

Falset
21, 22 i 23 de maig de 2021

La jota és una manifestació musical rica, amb diversos significats culturals que varien d’acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una gran diversitat de formes en relació a les conductes i significats que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des del segle XVIII, s’ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l’imaginari col·lectiu. El congrés reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris, i durant tres dies s’alternaran les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic amb activitats de caire més lúdic.

El congrés estarà organitzat en tres eixos temàtics:

La transmissió de la jota
En aquest àmbit es vol tenir notícia de com s’està realitzant la transmissió de la Jota cant, ball i música en l’actualitat i com ho pot ser en un futur. 

La jota com a element de creació
Dins d’aquest àmbit no només s’hi apleguen aquelles voluntats pròpiament artístiques sinó també aquelles creacions populars que beuen d’aquest llenguatge per tal de comunicar i construir les seves propostes.

Els contextos de la jota
En aquest àmbit s’analitzarà la vigència de la jota en diferents contextos històrics i se n’exploraran els nous contextos que poden haver-se propiciat amb el retrobament esdevingut en els darrers anys.

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.

Hi podeu presentar propostes de comunicacions fins al dimarts dia 23 de febrer de 2021. S’ha d’enviar el resum de la comunicació (màx. 500 paraules), especificant el títol i en quin dels tres eixos s’adscriu la proposta, i les dades de l’autor/a (nom complet,  telèfon i adreça electrònica) a: fonotecamtra.cultura@gencat.cat

+ infofonotecamtra.cultura@gencat.catsecretaria@irmu.org

Organitzen:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Institut Ramon Muntaner 
Ajuntament de Falset

Taula rodona: Experiències i pràctiques a l’entorn de la pandèmia actual

Divendres, 22 de gener, 18.30 h.

Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
Universitat de Girona – Càtedra Martí Casals de medicina i Salut en l’Àmbit Rural

Com han viscut i experimentat els efectes de la pandèmia actual els professionals de salut?
Ens interessa recollir diversos testimonis provinents dels camps de medicina, farmàcia, infermeria, psicologia i de la història.
Amb un objectiu: recollir veus, experiències i pràctiques que ens siguin útils per a repensar de manera crítica una problemàtica actual (amb una clara dimensió històrica) que és, al mateix temps, sanitària, social i política.

Hi participaran:

Lorelei Vadillo, metgessa coordinadora dels CAPS de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro.
Rosa Núria Aleixandre, presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona i presidenta del Consell Social de la UdG.
Alícia Rey, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres/rs de Girona.
Carolina Tarrida, Psicòloga CSMU (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) de Nou Barris.
Núria Sala, Professora titular d’Història d’Amèrica de la UdG.

Per videoconferència, a través de la plataforma Zoom, disponible a l’enllaç:

https://us02web.zoom.us/j/81225647386?pwd=QTBLMFV2WUZYOUw2bXhtTGkwZWtwUT09

Id de reunió : 812 2564 7386
Codi d’accés: 389196

Recomanem a les persones interessades que us connecteu a les 18.15 h. per poder començar l’acte a l’hora establerta.
Els assistents podran interactuar en el xat en directe amb reflexions i preguntes que seran comentades en les consideracions finals.

L’antiga lluita contra el paludisme al delta de l’Ebre

L’exposició itinerant “La quartana i la lluita sanitària per eradicar el paludisme al delta de l’Ebre” fa difusió de la llarga lluita contra el paludisme (la malària) des de finals del segle XIX fins al 1955, quan oficialment se’l va donar per eradicat al delta de l’Ebre, retratant també les duríssimes condicions de vida que patia la població assentada al Delta, en relació a les llargues jornades a l’arrossar, la sovint deficient alimentació, la manca d’assistència sanitària o l’escassa habitabilitat de moltes de les seves vivendes vegetals (les barraques). També exposa el treball del metge Ildefonso Canicio Garcia (1898-1961), que va nàixer a Sant Carles de la Ràpita, cursar el Batxillerat a Tortosa i estudiar medicina a València i Barcelona; i el 1923 es va establir a Sant Jaume d’Enveja, fent-se càrrec de la lluita en aquesta part del Delta, per encàrrec del Servei Tècnic del Paludisme creat per la Mancomunitat de Catalunya.

A més de plafons explicatius amb textos i imatges, l’exposició inclou part de l’important fons mèdic del Dr. Canicio, conservat i restaurat pel Museu de els Terres de l’Ebre: fitxes de pacients, mostres de sang, estris i atuells mèdics, grans gàfiques emmarcades, etc. de gran valor patrimonial. A partir de les mostres de sang dels seus pacients infectats, per exemple, el 2016 científics del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) van aconseguir seqüenciar l’ARN de les soques locals de dos espècies de paràsits que provoquen la malària en humans, sent els testimonis genètics més antics que es conserven dels microorganismes que la provoquen a Europa.

Organitzen: Museu de els Terres de l’Ebre, Museu de la Mar de l’Ebre i Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

Dates: del 22/1/2021 al 28/2/2021

Lloc: Museu de la mar de l’Ebre

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Telèfon: 673 522 901

Imatges que fan parlar. Museu de la Pesca

‘Imatges que fan parlar’ posa en valor les col·leccions de fotografia del Museu de la Pesca

Durant els mesos de gener i febrer, el Museu de la Pesca publicarà periòdicament imatges pertanyents a les col·leccions familiars incorporades als fons fotogràfics del Museu de la Pesca, amb la voluntat de divulgar-les i animar a la descripció dels seus continguts de forma col·laborativa.

A partir del dia 15 de gener, el Museu de la Pesca obrirà una nova sessió d’Imatges que fan parlar en format digital a través del seu perfil a Facebook, amb l’etiqueta #Imatgesquefanparlar. En concret, aquesta nova tongada estarà dedicada a documentar i a posar en valor les col·leccions de fotografies rebudes de mans de fotògrafs professionals i amateurs, així com dels àlbums familiars cedits al museu, totes elles relacionades amb el mar, la pesca i el moll de Palamós.

Col·leccions fotogràfiques

Gràcies a cessions i donacions de particulars, el Museu de la Pesca gaudeix d’un dels fons fotogràfics més importants sobre temàtica marítima i pesquera de la Mediterrània. Moltes són imatges que amb el pas dels anys han adquirit un valor superior perquè són testimonis etnogràfics d’un passat mariner avui transformat o desaparegut, escenes marineres quotidianes que ens remeten a uns altres temps. Gràcies a elles i a la feina de documentar els seus continguts amb les aportacions de la gent, es converteixen en fonts primàries per a conèixer moltes facetes del territori empordanès.

Aquesta sessió d’Imatges que fan parlar també és un agraïment a totes aquelles famílies que han fet confiança al Museu de la Pesca i han cedit les seves imatges personals i familiars per ajudar en aquesta tasca de recuperació, documentació i divulgació el patrimoni marítim i pesquer català.

Memòria Viva

Aquesta darrera sessió d’Imatges que fan parlar de la temporada està inclosa dins del programa Memòria Viva 2020-2021 del Museu de la Pesca, un seguit d’accions per a la descoberta, la documentació i la divulgació del patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava. A causa de les restriccions imposades per la pandèmia, aquesta i altres sessions s’han hagut de realitzar de forma virtual. Les podeu recuperar als perfils socials del Museu de la Pesca, a través de FacebookInstagram i Youtube

L’Ajuntament de Llers aconsegueix una subvenció per restaurar 8 barraques de pedra seca

L’Ajuntament de Llers (Alt Empordà) ha aconseguit una subvenció de 15.000 € per a la restauració de 8 barraques de pedra seca declarades Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) situades al Paratge de Pla Vinyers, a la Garriga d’Empordà de Llers, en el marc de les “Subvencions per a l’execució d’obres de restauració i conservació d’immobles de notable valor cultural per al trienni 2020-2022” del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El projecte, redactat per l’arquitecte tècnic Vicenç Armangué amb l’assessorament de Maite Oliva, regidora de l’Ajuntament de Llers, neix com a primera fase d’un procés de treball i manteniment de la totalitat de BCIL de Llers, així com de divulgació patrimonial i de recuperació de vials, emmarcada en un projecte global de dinamització local, formativa i laboral que impulsi l’ofici de marger a l’Alt Empordà en general i a Llers en particular.

Taller de restauració d’una barraca a Llers, impulsat per Gas Mountain, l’Associació Prat Comú i l’Ajuntament de Llers, en el marc de la Setmana de la Pedra Seca 2020<!–

La concessió d’aquesta subvenció per part de la Generalitat representa també un pas molt important per al manteniment i posada en valor de la pedra seca a Catalunya, ja que és la primera vegada que hi ha una subvenció d’aquestes característiques per a la restauració de construccions de pedra seca declarades BCIL. Així doncs, esdevé un precedent per tal que altres municipis del territori català puguin seguir la mateixa via, alhora que contribuirà a que més municipis declarin el seu patrimoni de pedra seca com a Bé Cultural d’Interès Local per tal de poder-hi optar. Actualment existeixen a Catalunya un miler de construccions de pedra seca declarades BCIL, de les quals 886 corresponen a només 10 municipis.

La Garriga d’Empordà

La Garriga d’Empordà és un ampli territori que conté part dels termes municipals de Llers, Avinyonet de Puigventós, Vilanant, Biure i Pont de Molins. S’hi troben més de 500 barraques de pedra seca, acompanyades de centenars de quilòmetres lineals de murs i feixes que reticulen camps, olivets, erms i pendents, a les que s’afegeixen nombroses carrerades i murs de gran amplada que constituïen l’antiga xarxa de camins i que configuren un conjunt de gran interès etnològic, històric i paisatgístic. L’any 2014, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà va impulsar, gràcies a una iniciativa ciutadana, la declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) d’un total de 97 barraques, 46 de les quals es troben al terme municipal de Llers.

Concedits els dos Ajuts a projectes de recerca etnològica de les Terres de l’Ebre per al 2021.

El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha concedit els dos Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre per al 2021, dos investigacions que comptaran amb el suport metodològic, tècnic i econòmic del Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta de les recerques “Comerç i comerciants d’Amposta de principis del segle XX”, presentada per l’Ajuntament d’Amposta i que serà realitzada l’equip local format per Sabina Colomé Ortí i Ariadna Reverté Callarisa; i “Inventari dels estris i equips de les antigues drassanes Carceller de Sant Carles de la Ràpita”, presentada per l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i que anirà a càrrec d’Antoni Cartes Reverté.

La primera recerca va molt lligat a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, i permetrà descobrir i ampliar les notícies històriques, fotografies i la memòria oral molt més enllà de les recollides fins avui, de manera que possibilitaran la inclusió de majors continguts patrimonials dins el programa de la nova edició de la Festa del Mercat, que estarà dedicada al comerç de proximitat ampostí, que abastia la ciutat i el seu territori d’influència en aquella època de grans canvis econòmics i socials a la ciutat.

La segona recerca posarà en valor les antigues Drassanes de Carceller, a Sant Carles de la Ràpita, que estan documentades des dels principis del segle XIX fins a mitjans de la dècada de 1990, instal·lades en diversos punts de la façana marítima, tot que els inicis de la seva activitat històrica són molt anteriors i es localitzen a Tortosa. L’inventari de les seves eines, estris i equips, que encara es conserven en el darrer emplaçament de drassana, permetrà documentar i explicar com es treballava antigament en aquesta important instal·lació.

Des del 2001, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha atorgat aquests ajuts econòmics que han permès la realització de 31 projectes de recerca etnològica diferents, donant suport a entitats i investigadors de les Terres de l’Ebre.

Recerca històrica al voltant de les fibres vegetals

El Museu de la Pauma del Mas de Barberans ha reprès la recerca de referències i informacions  sobre l’ús de fibres vegetals a les Terres de l’Ebre, com ara la pauma, l’espart, el cànem o el jonc, en documents de la Baixa Edat Mitjana i l’Època Moderna. El punt de partida és una investigació realitzada el 2010 sobre el treball de la pauma als pobles del parc natural dels Ports. Concretament, al 2020 s’ha prioritzat la transcripció de diversos documents localitzats a l’inici de la recerca, una tasca que s’ha encarregat a la historiadora  Mariona Valldepérez Ayxendri qui arran d’aquesta feina ha localitzat els volums complets  de la Confraria de Santa Magdalena del 1582 i del 1618, on es recullen les normes que regien el gremi dels esparters de Tortosa.

Tot el treball s’ha centrat en uns determinats establiments (ordenances municipals) de la ciutat de Tortosa (els lligalls 8, 9, 12, 14, 15 i 16) que abracen des del segle XV al XVII. El gruix dels documents parlen de l’accés a les primeres matèries: pauma, espart, jonc: “Que algun hom strany no gos collir palma ni espart”, “De arrancar palma y junchs” són alguns dels títols. A més, també s’han transcrit documents que fan referència al posterior tractament de les fibres vegetals, com el cànem o el lli, “De aparellar e pentinar cànem”, i a la venda dels diferents productes de fibres vegetals, com “De portar e vendre a Tortosa cordam […] en qualsevol temps de l’any”.

Per a dur a terme la recerca s’ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre que és on es troba tota la documentació original.

Degut a les limitacions temporals del projecte, no s’han transcrit la totalitat de documents, només els que ja es tenien recollits i aquells altres necessaris per a la comprensió del conjunt. El que sí que s’ha fet és fer-ne una còpia digital per poder continuar treballant-hi de manera més àgil més endavant.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Fundació el Solà. Carrer el Solà, 23 La Fatarella
Exposició del 21 de gener fins al 14 de març de 2021

Del 21 de gener al 14 de març de 2021, a la Fundació el Solà, de la Fatarella, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració serà el dijous 21 de gener a les sis de la tarda.

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages) i a Bonastre (Baix Penedès).

Important:

  • Els organitzadors indiquen que la inauguració de l’exposició serà el dia 21 de gener i no el dia 15.
  • Per visitar l’exposició cal enviar un correu electrònic a elsola@fundacioelsola.org o trucar al 977 41 39 02