S’inaugura la museització d’una barraca de pescadors a l’Escala

El dissabte 18 de setembre de 2021, a les 10 del matí, s’inaugurarà la restauració i museització d’una barraca de pescadors de la Creu, a l’Escala. Durant el darrer any s’han fet visites guiades des del Museu de l’Anxova i de la Sal, però a partir d’ara, s’incorpora a les rutes del patrimoni que es fan des del museu amb reserva prèvia.

Arreu del litoral es conserven barraques de pescadors o botigues. Es construïen arran dels escars on es varava la barca, per a facilitar la càrrega i descàrrega dels estris de pesca i guardar-los a dins. Les més allunyades dels nuclis urbans servien de refugi en  cas de temporal.

La barraca, coneguda popularment com la barraca del Negre s’ha museïtzat amb estris de pesca cedits per famílies de l’Escala com nanses, rems, xarxes i altres ormeigs de pesca.

A la zona coneguda com la Creu resten quatre barraques que formen un interessant conjunt proper al nucli urbà. L’any 1948  Miquel Guri i Comas i Lluís Mas, Guallo, varen construir la primera barraca excavant la penya. L’any 1955 l’Ernest Colomer, Nesto Milleres, feia la segona. La tercera la va construir el mestre d’obres Ramon Fajula, el 1958, per a la barca de 22 pams, del farmacèutic Vilà. I l’any 1960 els germans Salart, feien la quarta 

L’ajuntament ha fet visitable la primera, anomenada la barraca del Negre. Quan Jaume Guri i Mas, el Negre, ja no la va fer servir, va cedir la clau a Mariano Callol, el Zit qui la va compartir amb el seu fill Rafel Callol fins a la dècada de 1990. Llavors varen donar la clau a Josep Bofill Tarra, fins que l’any 2020 la va cedir a l’Ajuntament de l’Escala, que l’ha restaurat i l’ha fet visitable.

Cal ressenyar que aquest conjunt de barraques formen part de l’expedient d’un conjunt d’immobles de l’Escala que estan en procés de ser declarades BCIN en la categoria de Zona d’Interès Etnològic per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Museus en transformació

La funció i el significat dels museus canvien al llarg del temps. L’esdevenir d’aquests centres patrimonials no es pot entendre si no es para esment a fets o esdeveniments culturals, socials, polítics, econòmics o epidemiològics que, en principi, se situen més enllà d’aquestes institucions culturals. El Maig del 68, l’arribada al poder de Margaret Thatcher en 1979, la fallida de Lehman Brothers en 2008 o el coronavirus SARS-CoV-2 en 2020 han condicionat manifestament l’esdevenir dels museus.

En els últims anys, fins al començament de la pandèmia de la Covid-19, l’evolució dels museus ha vingut marcada per la crisi econòmica i social iniciada en 2008. Havent passat ja uns quants anys des que va començar, les seves conseqüències en la gestió dels centres patrimonials no han estat encara prou analitzades. Per aquest motiu aquesta obra ha reunit un conjunt de treballs en els quals s’estudien aquestes conseqüències en àmbits com l’avaluació dels museus, la conservació del patrimoni, el finançament públic o privat o la situació de les treballadores i els treballadors de la cultura.

Arrieta Urtizberea, Iñaki (ed.) (2021)

Edita: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Servicio Editorial/Argitalpen Zerbitzua

Accés gratuït. https://addi.ehu.es/handle/10810/53081

SUMARI

Neoliberalismo e instrumentalización de los museos y el patrimonio cultural:  cuando el derecho a la cultura retrocede, Iñaki Arrieta Urtizberea

L’évaluation des musées comme reflet des crises, Xavier Greffe

Patrimonio  y  sostenibilidad:  depósitos  de  colecciones  compartidos,  Maite  Barrio Olano e Ion Berasain Salvarredi

Musées et professionnels en temps de crise économique : rationalités administratives et identités professionnelles, Jonathan Paquette

Le crowdfunding dans les musées français : la démocratisation culturelle à l’épreuve de l’injonction participative, Gaëlle Crenn

Definir  perfiles  profesionales  en  tiempos  de  crisis.  Un  proyecto  desde  la realidad de los museos catalanes, Olga López Miguel

“Identitats i reivindicacions nacionals en un món global”: núm. 45 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

El passat mes de juliol va aparèixer publicat el número 45 de la Revista d’Etnologia de Catalunya, corresponent a l’any 2020. El nou volum compta amb un dossier central que porta per títol Identitats i reivindicacions nacionals en un món global, en el qual, i sota la coordinació de la professora d’antropologia Montserrat Clua Fainé, de la Universitat Autònoma de Barcelona, hi trobareu un conjunt d’articles de gran qualitat que aborden la complexa qüestió de les identitats polítiques en l’actualitat, tant des d’un punt de vista analític i teòric com empíric, a partir de diversos estudis en diferents zones del món (Catalunya, País Basc, Balcans, Portugal, la Casamance, la regió andina).

La resta de seccions del número, Miscel·lània, Recerques etnològiques i Crònica, contenen articles d’un abast temàtic i territorial molt ampli i que il·lustren la diversitat i la riquesa de mirades i perspectives en relació a la recerca etnològica i la producció patrimonial actuals a casa nostra.

SUMARI

Dossier – Identitats i reivindicacions nacionals en un món global

– Montse Clua Fainé (UAB) – Presentació dossier

Dossier central

– Thomas Hylland Eriksen (Universitat d’Oslo): Sobreescalfament ideològic. Obertura i tancament, por i fàstic al món del segle XXI

– Jorge Cagiao Conde (Universitat de Tours): Nació i nacionalisme al segle XXI. Malalts amb salut de ferro.

– Daniel Conversi (Universitat del País Basc): Mantenir l’antropos al panorama: nacionalisme, canvi climàtic i antropocè

– Igor Bogdanovic (Universitat Autònoma de Barcelona): Identitat–continuïtat–territori en l’arqueologia prehistòrica sèrbia de la segona meitat del segle XX

– Domenico Branca (Acadèmia Austríaca de Ciències). Sobre la nació aimara

– Jordi Tomàs Guilera (Institut Universitari de Lisboa): Casamance: entre el sol de la diversitat i l’ombra de la política

– Josep Martí (Institu­ció Milà i Fontanals – Consell Superior d’Investigacions Científiques):  Paisatges emocionals i identitats polaritzades a la Catalunya del procés

Focus

– António Medeiros (Universitat de Lisboa): Dues antropologies i les malles de l’imperi (notes de treball)

– Julieta Gaztañaga (Universitat de Buenos Aires): Política i imaginació: els desafiaments del sobiranisme basc actual. Una anàlisi antropològica en clau etnogràfica

– Panos Achniotis (Universitat de Manchester): Un relat etnogràfic del 1-O: Agència sobirana i solidaritat al barri

Miscel·lània

Ester Noguer (Universitat de Girona), Josep Sauret (Universitat de Barcelona): Les vinyetes filatèliques turístiques, un element publicitari gairebé desconegut: el cas de Camprodon

– Xavier Menéndez (Diputació de Barcelona): El Museu Nacional d’Etnologia de Catalunya. Relat, propostes i estat de qüestió (1980-2019)

– Salvador Garcia i Lluís Ramoneda (Museu Etnològic de Barcelona): Compartir un món d’inclusió, creativitat i patrimoni. El projecte europeu SWICH (2014-2018) en el Museu Etnològic i de Cultures del Món (Barcelona)

– Joan A. Argenter (Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural – Institut d’Estudis Catalans): Gènere i substitució lingüística. Hipòtesis i etnografies

Recerques etnològiques

– Beatriu Navarro (historiadora autònoma) i Josep Lluís Cebrián (historiador autònom): Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat

– Marcel Pich (músic, poeta i antropòleg): Reivindicació política, subversió de la tradició i construcció identitària en una festa popular. El cas de la Mucada de Mallorca

– Xavier Aznar (Universitat Catòlica de València): L’ocàs de l’activitat pastorívola. Els últims hereus d’una cultura mil·lenària

Crònica

– Mar Sánchez: Un objecte, una història. Recull de memòria oral a l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú

– Saida Palou Rubio – Crònica: I Congrés Català d’Antropologia – Gener 2020 – URV-Tarragona

– Alberto López Bargados: In memoriam. David Graeber

– Olga Muñoz: Ressenya bibliogràfica Temes d’etnologia de Catalunya, 30: «De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà»

“Soms. Elles i Beget”, tret de sortida de l’11ª Mostra de Cinema Etnogràfic a Osona i el Ripollès

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya organitza l’11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. El Museu del Ter coordina la programació a les comarques d’Osona i el Ripollès. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és “La mirada de gènere” i és que la història l’expliquen els vencedors, i la societat els homes. Aquestes han estat dues màximes aplicables fins fa ben poc a les ciències socials i a tots els mitjans de comunicació o interpretació. Per sort, però sobretot gràcies a l’esforç de moltes dones implicades, aquest panorama va canviant a poc a poc. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal. Aquest és el cas de “Soms. Elles i Beget”, un documental de Lluís Manyoses i Joan Ricart filmat íntegrament a Beget, durant els anys 2011 i 2020, i que mostra el passat i que recull el testimoni de les cinc últimes dones que van passar, pràcticament, tota la seva vida a Beget, un poble isolat i fronterer de l’Alta Garrotxa que es va despoblar abruptament als anys seixanta, en acabar-se el negoci del carbó.Les expressions col·loquials, les vivències, els records i un llarg etcètera que ofereixen una visió de Beget amb mirada femenina.

Data: Divendres 17 de setembre a les 19h

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll. Plaça Abat Oliba s/n. Ripoll

Activitat gratuïta i de reserva prèvia: 972 70 31 44. Aforament limitat

Per a més información: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

La vallenca Tati Ayala crea la imatge de Santa Úrsula 2021

  • Les camises de les dues colles dels Xiquets de Valls són presents en el cartell
  • La imatge és un homenatge a la canalla castellera
  • El campanar de Valls també hi té un pes destacat

La dissenyadora vallenca Tati Ayala és la creadora de la imatge gràfica de la Fira de Santa Úrsula de Valls, que avui ha presentat junt amb l’Alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i els caps de colla dels Xiquets de Valls, Jaume Martí i Albert Martínez. Va ser escollida per la comissió participativa d’imatge, que cada any selecciona tant aquest cartell com el de la Festa Major de Sant Joan.

En la imatge gràfica de la Fira de Santa Úrsula la creadora ha volgut destacar alguns dels símbols més característics i estimats de Valls, especialment vinculats a aquest esdeveniment. Les protagonistes principals són precisament les dues colles dels Xiquets de Valls, amb les enxanetes com a l’emblema coronador de la fita castellera comuna. Ayala volia que les dues camises, la rosada i la vermella, fossin presents al cartell, per homenatjar la feina col·lectiva de les colles que generen per a les seves integrants un espai de socialització, familiar i integrador, on tothom hi té cabuda i rellevància, independentment de la seva edat o situació personal.  A la banda esquerra s’hi pot veure l’enxaneta de la Colla Joves Xiquets de Valls i a la dreta l’enxaneta de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Els colors de les camises estan situats tal com el públic veu les colles a la plaça del Blat, el quilòmetre zero, enmig d’un esdeveniment casteller a Valls.

Un altre símbol que la creadora ha volgut destacar, és precisament l’espai físic i simbòlic d’aquesta plaça històrica, l´única que durant més de dos segles ha acollit les arquitectures humanes en el format de la dualitat, sense veure alterat el seu entorn urbanístic essencial. Presidida per l’icònic edifici de l’ajuntament, la plaça ha estat al llarg d’aquestes dues centúries l’escenari de grans diades, impregnades per la rivalitat vallenca i de grans reptes per part d’ambdues colles. Per arrodonir la composició, Tati Ayala ha inclòs el campanar de Sant Joan, per ser un dels espais arquitectònics característics i emblemàtics de la ciutat, que precisament va ser inaugurat en una Fira de Santa Úrsula, concretament la de l’any 1897. És obra de l’arquitecte barceloní Francesc de Paula del Villar i Carmona, que va néixer ara fa 160 anys el 1861, i de l’execució de les obres es va encarregar el mestre vallenc Joan Oller.

La dissenyadora

En aquesta edició el disseny ha estat de quilòmetre zero. Tati Ayala és nascuda a la ciutat de Valls i actualment viu a Vilanova i la Geltrú.  Formada inicialment a la seva ciutat nadiu on va cursar el Batxillerat artístic a l’IES Narcís Oller, i posteriorment el Cicle de Formació de Grau Superior en il·lustració a l’Escola d’art i disseny a Tarragona, i el Curs d’emprenedoria “Fet a mà” a Barcelona Activa, l’organisme de l’Ajuntament de Barcelona que aposta per diferents branques artístiques i de l’espectacle, entre d’altres matèries. A nivell professional, ha dissenyat i confeccionat la marca L’Espiadimonis i la Tutula; les etiquetes per als vins del celler Dasca Vives des de l’any 2011 fins a l’actualitat; i la cartelleria i la imatge de Fes-t’hiu i Fes-t’hi de Vilanova i la Geltrú des de 2017 fins a l’actualitat amb Jababba Studio. També ha fet col·laboracions en el Calendari Menstrual 2021, dins el Projecte Atlanta, i diferents catàlegs presentats per la Plataforma La Roldana davant el Ministerio de Educación del Gobierno de España aquest 2021.  En l’àmbit on line ha creat els webs de l’Associació Singlot, el de la Botiga on line La Tutula i el de l’Estudi de gravació Tape Tone Studio, amb Jababba Studio.

Més treballs a:

Contacte

667 01 54 13

tatiayala.garcia@gmail.com

Beget: cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller

Dissabte 18 de setembre de 2021, a les sis de la tarda
Beget (davant de l’església)

El 1965 l’austríaca Kristin Müller va visitar Beget (Ripollès / Alta Garrotxa) per desenvolupar una recerca acadèmica per als estudis de Filologia Romànica que estava cursant. Va anar a Beget amb aquesta intenció i entre tot el que estudiava es va trobar que els veïns de Beget cantaven molt i sabien moltes cançons. Sensible a la temàtica en va fer, com una part del treball, un recull. Amb la gravadora va enregistrar els diferents cantadors, amb qui establí una relació bona per al treball de camp. Aquest treball fou anterior a l’arribada d’altres recercadors que després descobririen l’immens corpus cançonístic de Beget, a més del violí d’en Pere Sala, en Peret Blanc de Beget. Tot i el coneixement d’aquest treball i les gravacions que féu Kristin Müller, el contingut es trobava en cassets vells i amb poques còpies arreu. Així doncs, Josep Garcia i Albert Massip anaren a buscar a Kristin Müller al poble on viu, vora de Salzburg, a Àustria. Ella es mostrà interessada en la proposta que li van presentar: editar en format de CD aquelles gravacions que ella havia fet amb un treball adjunt d’anàlisi i estudi. Müller acceptà i des de la Fonoteca de Música Tradicional s’acollí la proposta per poder vetllar-la i editar-la dins la col·lecció. Per aquest motiu avui ens trobem davant d’un doble CD ple de gravacions de camp de 1965 amb tot de cançons que diferents veïns del poble cantaren a la jove estudiant austríaca i que gràcies a un treball de digitalització i estudi avui podem tenir entre les mans.

La presentació comptarà amb l’alcalde de Camprodon i Beget, Xavier Guitart i Cano, el representant territorial de cultura de Girona, Josep Catalayud Cuenca, amb l’autora, Kristin Müller, i també amb els autors de l’edició, Josep Garcia i Albert Massip. A més, hi haurà una mostra musical de Jaume Arnella.


III Jornades anuals d’oficis i arquitectura tradicional als Ports

Horta de Sant Joan
18 i 19 de setembre de 2021

El cap de setmana del 18 i 19 de setembre del 2021 tenen lloc a Horta de Sant Joan (Terra Alta), les III Jornades anuals d’oficis i arquitectura tradicional als Ports. Un cicle de conferències, tallers i activitats entorn l’arquitectura tradicional i el Patrimoni Cultural Immaterial, dirigides i coordinades per Ínclita Cultura Antropologia, amb el suport de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan i del Ministerio de Cultura y Deporte del Gobierno de España.

En l’edició d’enguany, la temàtica de l’esdeveniment gira al voltant del patrimoni cultural vinculat a l’ofici de pastor i els reptes que planteja en relació a la seva salvaguarda i a la conservació del patrimoni construït en aquest paisatge cultural. D’accés lliure i gratuït, les xerrades es realitzaran durant la tarda del dissabte 18 al Cinema Municipal. El diumenge dia 19, es durà a terme una sortida de descoberta i demostració de l’ofici amb un pastor local i la presentació del circuit experiencial del Mas de Burot.

Per formalitzar la inscripció, cal que accediu al formulari de l’enllaç següent:

Osona i el Ripollès, a punt per l’11ª Mostra de Cinema Etnogràfic

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya organitza l’11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és “La mirada de gènere” i és que la història l’expliquen els vencedors, i la societat els homes. Aquestes han estat dues màximes aplicables fins fa ben poc a les ciències socials i a tots els mitjans de comunicació o interpretació. Per sort, però sobretot gràcies a l’esforç de moltes dones implicades, aquest panorama va canviant a poc a poc. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal.

La Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2021 vol fer d’aparador d’aquesta mirada de gènere, i per això ha programat quaranta-dues sessions a vint-i-una poblacions d’arreu del territori.

El Museu del Ter coordina la programació a les comarques d’Osona i el Ripollès. La Mostra de Cinema Etnogràfic té una clara voluntat territorial, per això es fa conjuntament amb altres entitats i les sessions es realitzen en diferents localitats d’aquestes comarques. Aquest any es faran 10 sessions en 7 poblacions diferents: Manlleu (3 sessions); Ripoll (2 sessions); Torelló; Folgueroles; Taradell; Vic i Roda de Ter.

Entre aquestes sessions hi ha documentals i filmacions actuals, casos de les sessions celebrades a Ripoll, Folgueroles, Vic i Manlleu, mentre que també hi ha 5 sessions que serviran per visualitzar i incentivar la recuperació d’antigues filmacions amb un clar interès etnogràfic (2 sessions de Manlleu, Torelló, Taradell i Roda de Ter). En conjunt, una iniciativa per donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni etnogràfic audiovisual.

Consulta el programa de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

XXIV edició de la Festa de la Sal de l’Escala

El proper 17 de setembre s’inicia la XXIV edició de la Festa de la Sal de l’Escala que aquest any es celebrará del 17 al 19 de setembre, amb una desena d’activitats adaptades a la situació de pandèmia, que inclouen concerts, tallers, presentacions, danses, excursions marítimes, visites guiades…

La Festa de la Sal 2021 començarà, el divendres 17 de setembre (19h, Alfolí de la Sal) amb un homenatge a Miquel Bataller i Fàbregas (Girona, 1942 – l’Escala, 2020) i al seu fill, Xavier Bataller, ambdós fotògrafs molt vinculats a les activitats i la vida social de l’Escala de les darreres dècades. Durant l’acte també es presentarà el llibre “Notes per a un manual de la pesca a l’Empordà”, de Francesc de Villanueva (1928). Edició i estudis a cura d’Enric Prat, Pep Vila, Lurdes Boix i Alfons Garrido. Inclou, a més, un concert de cançons marineres a càrrec de Samuel Arderiu.

El gruix central de la Festa, com és habitual, serà el tercer dissabte de setembre. Com ja va passar l’any passat, no es podran organitzar activitats tradicionals que reuneixen un nombrós públic, com són la demostració d’oficis artesans a la Platja o les danses, i s’organitzaran diverses activitats amb control d’aforament i inscripció prèvia.

Novetats

Aquest any s’incorporaran algunes novetats a la Festa de la Sal de l’Escala. Una d’elles serà la inauguració de la museïtzació de la barraca de pescadors de la Creu (dissabte 18 de setembre, 10h). Durant el darrer any s’ha fet alguna visita guiada des del Museu de l’Escala, però a partir d’ara, s’hi ha incorporat diverses peces que era tradicional que els pescadors guardessin en aquestes antigues barraques i la visita s’incorporarà a les rutes del patrimoni que es fan des del Museu, amb reserva prèvia.

El mateix dissabte 18, a les 11h, es presentarà el llibre “El nansaire”, primer volum de la col·lecció “Els oficis de la Festa de la Sal”. A més, es farà un homenatge a Elvira Mata i Enrich, exdirectora del Museu Marítim de Barcelona i padrina del pailebot Santa Eulàlia, i Josep Tero interpretarà la cançó del Nansaire en el català de l’Alguer.

Una altra de les novetats serà la presentació (dissabte 18 de setembre, 18h) del conte il·lustrat “Petita història de la Festa de la Sal de l’Escala”, a càrrec de Lurdes Boix i de Pilarín Bayés. Es tracta d’una història que narra de forma amena com viuen la festa dos nens i els seus avis.

Durant la jornada també s’ha programat un doble concert d’Oreig de Mar i Cor Indica (dissabte 18 de setembre, de 12h a 14h) i de La Vella Lola i Tres de Ronda (dissabte 18 de setembre, de 19h a 21h), així com una demostració de tallers d’oficis artesanals (nanses, cistelleria, barquetes de suro, nusos mariners i remendar xarxes).

Tant dissabte com diumenge, estan previstes que es realitzin visites guiades a la cova de la Sal amb la barca de vela llatina Rafael, així com visites guiades a la casa de pescadors de Can Cinto Xuà i la presentació d’un vídeo sobre els 20 anys del grup de danses La Farandola.

Per participar a qualsevol de les activitats programades, cal fer reserva prèvia d’entrada aquí.

En cas de mal temps, els concerts i la presentació del llibre Petita Història de la Festa de la Sal, es faran a la Sala Polivalent.

Aquí podeu consultar la programació completa XXIV Festa de la Sal de l’Escala.

El Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala organitza la tercera edició del taller de restauració d’embarcacions tradicionals de pesca

Gràcies a la bona rebuda que ha tingut en les primers dues edicions, aquesta tardor l’Ajuntament de l’Escala, mitjançant el Museu de l’Anxova i de la Sal i l’Afolí de la Sal-Museu de l’Escala, torna a organitzar el Taller de restauració d’embarcacions tradicionals de pesca.

Aquest taller va destinat a tothom a qui li apassioni la navegació tradicional i els treballs vinculats en construir i, sobretot, reparar i restaurar les embarcacions de fusta què sempre han solcat la nostra mar. Durant les sessions en les què es desenvoluparà el taller, durant quatre dissabtes al matí, de les 9.30 a les 14h, es treballarà en bastiments de fusta que formen part del patrimoni marítim de l’Escala i que han d’esdevinir, un cop restaurats, protagonistes de les futures edicions de la Festa de la Sal de l’Escala, esdeveniment candidat a ser valorat com a Patrimoni Immaterial de l’Humanitat de l’UNESCO.

Totes aquestes tasques estaran supervisades pels mestres d’aixa de Drassanes Sala, la drassana més antiga en actiu de Catalunya. La sisena generació de la nissaga Sala guiarà als inscrits al curs en les feines més habituals d’un ofici tradicional profundament arrelat a l’Escala. Aquest taller es realitzarà en un espai de la Confraria de Pescadors de l’Escala, al moll pesquer, al costat del Centre d’Interpretació del Peix MARAM, i comptarà amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de l’Escala, de les Drassanes Sala i de l’Associació de Vela Llatina de l’Escala.

El taller es portarà a terme els dies 25 de setembre i 2, 9 i 16 d’octubre i el preu és de 45 €. La inscripció s’ha de formalitzar per mail a museu@lescala.cat. Els incrits rebran un dossier informatiu i les places són limitades.