Els sons tradicionals de la Festa del Mercat a la Plaça

APU201927-F1

La XI Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta té la música com a tema central de la Festa; una activitat que recupera la ciutat dels primers anys del segle XX, en commemoració al moment en el qual va rebre aquest títol. És per aquest motiu que, en el marc del seu programa d’actes, tindrà lloc el cicle de tres conferències “Els sons de la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta”, que té per objectiu donar a conèixer, al públic en general, alguns dels sons més emblemàtics de les festes populars ampostines, històriques i actuals.

La primera, titulada Joan Suñé Masià, músic i compositor de l’himne Oh! Amposta, anirà a càrrec de Ramon Gallart, que la realitzarà a partir del treball de recerca de Joana Altadill, al qual se li va atorgar un premi CIRIT el 2003, i tindrà lloc el dijous 2 de maig de 2019.

La segona conferència es titula “L’origen de les bandes de música del Montsià. El tombant dels segles XIX i XX, a càrrec de M. Carme Queralt, conservadora del Museu de les Terres de l’Ebre, que es desenvoluparà el dijous 9 de maig i es centrarà en els orígens d’aquesta tradició musical tant arrelada a la ciutat d’Amposta.

Finalment, el Cicle es clourà amb la conferència “Dolçaina, tabal i Sanfaina”, que anirà a càrrec d’Emili Miralles i Dèlia Morales, que explicaran la tradició d’aquests instruments tradicionals a Amposta i la trajectòria musical de la Colla de Dolçainers i Tabaleters Grup d’animació Sanfaina; tindrà lloc el dimarts 14 de maig de 2019.

Organitza: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l´Ebre

Col·labora: Colla de Dolçainers i Tabaleters Grup d’animació Sanfaina

Dates: 2, 9 i 14 de maig de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Hora: 19h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 info@museuterresebre.cat  www.museuterresebre.cat

 

El cántaro pirenaico

Jornadas Alfareria080Amb el nom “Alfarería Tradicional de España. El cántaro pirenaico: pedarra, dourne, orjol, doll, poal“, es publica el catàleg de l’exposició homònima que es podrà veure en el marc de les Undécimas Jornadas de Alfarería, Avilés 2019 al Centro Municipal de Arte y Exposiciones (CMAE) entre el 12 d’abril i el 9 de maig de 2019.

Una exposició formada per 90 peces fabricades i utilitzades a la zona d’influència del Pirineus, una regió marcada pel seu caràcter fronterer, la seva orografia i les seves cultures pròpies, amb les tasques agrícoles i ramaderes com a formes de vida que es nodreixen de la terrisseria.

Entre les peces de terrisseria que el públic podrà conèixer de primera mà es troben recipients d’un costat i l’altre de la serralada pirinenca, com les pedarras basques i navarreses, caracteritzades pel seu esmalt blanc d’estany, plom i sorra; els dolls catalans, destacant el color verd intens i brillant del “doll de Cadaqués“; els orjols, dournes o poals, entre altres.

Encara que la majoria de les peces seleccionades tenen en comú el seu ús pretèrit com a recipients per a l’aigua, també es poden trobar algunes dedicades al magatzematge d’oli o vi, com els dolls de Quart (Girona), del segle XVIII, o les gerres o buiras occitanes. La dourne, atuell nuclear de la terrisseria pirinenca, es caracteritza per ser una gran tetera, molt simular a l’asturiana de Faro (Oviedo), encara que de grandària menor.

La mostra explica, a més, amb imatges que acompanyen als recipients exposats, els usos i costums associats a les peces. Els textos del catàleg són obra dels investigadors Enrique Martínez Glera, Fermín Leizaola Calvo i Joan Santanach i Soler.

Edita: Fundación Municipal de Cultura de Avilés.
Dipòsit legal: AS-00940-2019.
Pàgines: 68.

Presentació del llibre ‘Les mares que ens han parit’ a Sant Feliu de Guíxols

Portada del llibre

El Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i Editorial Gregal us conviden a la presentació del llibre ‘Les mares que ens han parit’ de Maria Rosa Ribas Poch el dijous, 25 d’abril de 2019, a les 19 h. al Pati de l’Antic Hospital (Carrer de l’Hospital, 33 )

Més informació aquí

HI INTERVINDRAN:

  • Toni Sala, Escriptor
  • Marisa Ortigossa, Metgessa de família
  • Maria Rosa Ribas, Autora

El patrimoni cultural a les societats líquides

Sociedades LíquidasS’ha publicat les actes del XIII Congrès de Museus: El patrimonio cultural en las sociedades líquidas, celebrat els dies 19 i 20 d’octubre de 2017 a la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea (Donostia-San Sebastián).

Vivim en la modernitat líquida. Un període en el qual, segons Zygmunt Bauman, les característiques de la vida humana i social no són estables. El temps, l’espai, la comunitat o els límits es descomponen, es liqüen. Aquesta liquació afecta, necessàriament també, als processos de patrimonialització i, conseqüentment, als béns culturals. Tots dos, béns i processos, són més flexibles en comparació dels seus antecessors, els corresponents a la modernitat sòlida. Aquest llibre reuneix un conjunt de treballs que aborden la liquació dels processos de patrimonialització i dels béns culturals, posant el focus fonamentalment en tres característiques de la societat contemporània: el multiculturalisme o interculturalisme, la multiplicitat d’objectes i la seva ràpida obsolescència, i l’acceleració del temps.

ARRIETA URTIZBEREA, IÑAKI (ED.)
Edita: Universidad del País Vasco
Any: 2018
ISBN: 78-84-9082-934-9
Pàgines: 209

Aquesta publicació també està disponible en descàrrega electrònica.

La cuina dels pescadors de Palamós, protagonista de “Mestres dels fogons”

Mestres dels fogons és una activitat inclosa en el programa Memòria Viva del Museu de la Pesca, destinada a divulgar la cuina tradicional de la gent de mar. La nova sessió de l’activitat, el dissabte 20 d’abril (Espai del Peix, 12:00 h) estarà dirigit per diferents pescadors de Palamós, certificats amb el títol MasterPeix, que transmetran tot el seu coneixement al peu dels fogons de la barca de pesca. Per això proposaran plats del receptari tradicional del port palamosí; receptes econòmiques, saboroses, saciants i nutritives.

Organitzen el Museu de la Pesca, Espai del Peix i la Càtedra d’Estudis Marítims, amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Palamós i l’Associació Amics del Museu de la Pesca.

El Museu Casteller de Catalunya a Valls organitza la Jornada “Fem barri, fem cultura, fem museu” el dia 11 de maig

El Museu Casteller de Catalunya a Valls convida a tota la ciutadania, a la comunitat castellera de dins i fora de Catalunya i als agents culturals, educatius i socials de Valls i del seu entorn, a compartir amb els ponents que hi participen aquest espai de diàleg i reflexió.

El Museu Casteller de Catalunya organitza la Jornada “Fem Barri, fem Cultura, fem Museu”, que es durà a terme el dissabte 11 de maig, al matí, a la sala d’actes del Convent del Carme, ubicada al mateix Barri Antic de Valls. La Jornada es planteja com una dinàmica participativa orientada al diàleg i a la reflexió per construir, de forma conjunta, la planificació futura del Museu i per visualitzar el paper del museu com a dinamitzador i regenerador del Barri Antic de Valls.

La Jornada “Fem Barri, fem Cultura, fem Museu” tindrà una durada de mig dia, serà gratuïta i consistirà en la realització de dues taules rodones en les quals participaran experts del món acadèmic i professional, que ens aportaran els seus punts de vista i reflexions basades en les seves trajectòries i coneixements.

La primera taula rodona “Museus i equipaments transformadors”, abordarà la forma en què els equipaments culturals poden contribuir a transformar el territori on es localitzen: el desenvolupament urbanístic, el desenvolupament econòmic, cultural i social del barri o la ciutat. S’exposaran casos de bones pràctiques per part de responsables de diferents museus i equipaments culturals i d’altres experts en aquesta temàtica.

Fotografia: José Carlos León

La segona taula rodona “El Món Casteller, patrimoni, relat de ciutat i atracció de públics”, abordarà la relació entre el patrimoni immaterial, la història, la identitat i el relat de la ciutat de cara al veïnat i a les persones visitants. Indagarem al voltant de quina és la imatge que es vol donar del Museu, del barri i de la ciutat de Valls i quin serà el paper del Museu en la tasca de protegir i promoure el patrimoni casteller i d’atraure visitants de diferents perfils.

El programa detallat i el nom dels ponents que hi participen es farà públic en roda de premsa la setmana del 23 d´abril.

La Jornada forma part de les diferents accions de sensibilització, prèvies a l’obertura del Museu i en ella es debatrà sobre el paper del museu com a transformador del Barri Antic i com a protector i divulgador del patrimoni del Món Casteller.

Fotografia: José Carlos León

La Jornada forma part de les diferents accions de sensibilització prèvies a l’obertura del Museu i té l’objectiu de crear un punt de debat i trobada entre la ciutadania, la comunitat castellera i els diferents agents culturals, educatius i socials de la ciutat de Valls.

Amb aquesta acció, Món Casteller, Museu Casteller de Catalunya comença a “fer museu”, reflexionant al voltant de la seva doble tasca; comença a “fer cultura”, convocant als principals agents culturals, educatius i socials i a tota la comunitat castellera, i a “fer barri”, amb la ciutadania, escoltant totes les veus que ja formen part d’ell.

#MónCasteller#MuseuCastellerCatalunya#Valls#castellers#humantowers#worldintangibleheritage#castellsenxarxa

4a Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades

CartellEixarcolantlleuger

Igualada

Diferents llocs de la població.

13 d’abril

 

El taller de cant del Mas de Barberans presenta el seu projecte Jotes i Plantes a  Igualada.

En els següents enllaços hi trobareu el Diari de la jornada, el Programa de butxaca i el Cartell. Alhora, a la web www.eixarcolant.cat hi ha tota la informació i es poden realitzar les inscripcions per aquelles activitats que ho requereixin.
El programa d’aquest any està format per més de 90 activitats, distribuïdes en 12 blocs temàtics(tallers, xerrades tècniques, tasts, tallers familiars, sortides etnobotàniques, exposicions, etnobotànica en directe, actuacions musicals, activitats infantils, dinar silvestre, píndoles etnobotàniques i xerrades i projeccions), a més a més de la fira de productes silvestres i varietats tradicionals que amb més de 60 expositors. En total seran 151 els ponents encarregats de dur a terme les activitats programades, i més d’un centenar els voluntaris i voluntàries que s’encarregaran de la preparació i bon funcionament de la Jornada.

Memòries líquides. Veus dels safareigs

Museu de la Vida Rural. Ctra. de Montblanc, 35, l’Espluga de Francolí
Dissabte 13 d’abril, a partir de les 12.30 h

L’acte comptarà prèviament amb la presentació del treball “En defensa del safareig” de l’activista Na Pai.

El Museu de la Vida Rural acollirà el proper dissabte 13 d’abril a partir de 2/4 d’una la presentació del treball “En defensa del safareig” de l’activista Na Pai i l’activitat “Memòries líquides. Veus dels safareigs”, de Rosa Vendrell. Les dues activitats es realitzaran al safareig de l’hort del Museu de la Vida Rural.

Pel que fa al treball, Na Pai fa una reivindicació del safareig com a activitat de cohesió de la comunitat. Per a ell fer safareig no és un acte amb connotacions negatives, sinó tot el contrari. Fer safareig, xafardejar, és una activitat intrínseca de l’ésser humà, de la mateixa manera que ho és la sociabilitat i el contacte amb els altres.

Després de la presentació del treball, el Museu de la Vida Rural es traslladarà al passat amb l’activitat “Memòries líquides. Veus de safareigs.” La proposta està concebuda com un acte de reivindicació de la memòria històrica a través de fonts orals. De fet, l’activitat compta amb lectures en veu alta, mostra d’objectes relacionats amb els safareigs i testimonis de dones que hi han rentat la roba, entre d’altres. La proposta, que ja s’ha celebrat en molts municipis de Catalunya, és un acte d’homenatge i un record a les tasques, moltes vegades invisibles i gens valorades, de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats.

A més d’aquesta proposta, el Museu de la Vida Rural ja ha iniciat, tots els diumenges, les visites guiades a l’exposició “Plàstic”. Alhora, durant la Setmana Santa realitza diversos tallers per a tota la família.

Gat Vell. Dites marineres, de Francesc Xavier Llorca Ibi

Ja tenim ací Gat Vell. Dites marineres de Francesc Xavier Llorca Ibi, Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular  2018

Gat Vell és un text que parla de dites, frases i refranys propis de lagent de mar. Un treball de recol¿lecció oral al llarg de més de vint anys, que no hauria aplegat a bon port sense la pacient i sàvia col¿laboració coral de persones que van viure, estimar i patir la vida en la ratlleta blava. Vida dura i patiments que feren dir als pensadors clàssics que hi ha tres classes d¿hòmens: els vius, els morts i els qui van per la mar. Autèntics gats vells carregats de sàvia experiència que bastiren una part bàsica de la nostra cultura patrimonial. Un patrimoni que cal posar en valor i difondre per salvaguardar-lo de l¿oblit en temps de canvis fonamentals. Veus, dites i sons que no moriran mentre hi haja gats vells que maulen a la lluna amb paraules de mar.

Francesc Xavier Llorca Ibi (Benidorm, 1964) és llicenciat en Filologia Hispànica (orientació de Filologia Valenciana) per la Universitat d’Alacant, doctor en Filologia Catalana i catedràtic d’ensenyament secundari en excedència. Actualment és professor titular de la Universitat d’Alacant en la Facultat d’Educació. Els seus camps d’investigació són el lèxic, la toponímia i la cultura popular. Té diversos llibres i articles publicats entre els quals se’n troben diversos referits al món mariner com El llenguatge mariner de la Marina, Llengua d’arraix. La parla almadravera valenciana o La toponímia maritimoterrestre del parc natural de la Serra Gelada. En col·laboració amb altres autors destaquen Rondalles de la Marina, Als peus de l’Aitana, Toponímia i paisatge des de Sella i Diccionari del lèxic de les poesies d’Ausiàs March.

Les properes presentacions previstes al maig seran:

València, 5 de Maig. A la Fira del llibre de València (Jardins de Vivers)

  • Benidorm, 6 de maig. Al Casal Fester (c/ de la biga)
  • Alacant, 9 de maig. A la Seu universitària de l’Esplanada.
  • Altea, 15 de maig. A la Casa de Cultura (Costera Pont del Montcau, 14)

Pots fullejar algunes pàgines ara mateix: https://issuu.com/bullent/docs/gat_vell_dites_marinerestast

El talent vallenc s’integra en la producció audiovisual del Museu Casteller de Catalunya

> El vallenc Jordi Ferré Batalla ha coordinat els materials visuals de l’àrea cronològica

> L’equip està format per joves creadors en la franja dels 30 anys

> Inclouen fons inèdits com alguns de la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili

Els audiovisuals de l’àrea cronològica de Món Casteller · Museu Casteller de Catalunya integren el talent vallenc dins la museografia del nou equipament gràcies a la participació del creador de Valls, Jordi Ferré Batalla. El director cinematogràfic local ha coordinat els nou audiovisuals corresponents a les nou etapes de la història dels castells.

El Museu Casteller de Catalunya a Valls, amb arquitectura de Dani Freixes, museografia d’Ignasi Cristià i audiovisuals del Grup Lavinia a través de la seva empresa Lavinia Spurna Visual, també integra els creadors locals vallencs en les nou pantalles de l’àrea cronològica, amb nou treballs corresponents als diversos períodes de la història dels castells.

La productora audiovisual i fotogràfica Uncle Jun Films, de la qual és fundador i soci el vallenc Jordi Ferré Batalla, n’ha estat la responsable. També hi ha participat la productora musical independent barcelonina Telemann Rec. La documentació final de les imatges ha anat a càrrec del vallenc Pau Salat i del morellenc Guillem Barberà.

La història en el Museu Casteller de Catalunya no serà una foto fixa, sinó que, a banda dels continguts escrits preparats pels nou especialistes castellers del Consell Científic, les imatges i especialment les animades també hi tindran un pes específic, com en la resta del relat expositiu. El vallenc Jordi Ferré i el seu soci Marc Martí, a través de la productora Uncle Jun Films, han estat els responsables de la creació d’aquests nou clips, de dos minuts i mig cadascun aproximadament, als quals ha posat banda sonora original, enregistrada per al projecte, la productora musical independent de Barcelona Telemann Rec, integrada per Pere Jou i Aurora Bauzà .

Fons prou diversos

La creació parteix d’una selecció dels fons arxivístics, fotogràfics i cinematogràfics d’una cinquantena d’arxius, hemeroteques i col·leccions, que s’han integrat en el centre de documentació del Museu Casteller, a través del projecte d’antena castellera de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, xarxa que agrupa una vintena llarga d’equipaments culturals del país. Ferré i Martí han usat 150 imatges fotogràfiques històriques aproximadament i un seguit de filmacions per configurar el producte final. Així, per exemple, s’han emprat diversos enregistraments inèdits en moviment pertanyents als fons de la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili, sobretot situats cronològicament entre el final de la guerra civil espanyola i l’actualitat.

Aquest fons està configurat per filmacions realitzades majoritàriament per aficionats interessats en el món dels castells, en un temps històric en què els enregistraments visuals encara no estaven àmpliament estesos, per la qual cosa el seu valor és alt. Però els joves creadors també s’han valgut de filmacions anteriors a la guerra civil i d’altres molt més modernes amb la televisió ja emetent en directe les actuacions castelleres cabdals de cada temporada.

Paral·lelament, en la creació d’aquesta producció audiovisual final s’han usat imatges rodades en directe actuals i enregistrades a càmera lenta. Cerquen primers plans i detalls de mans, peus, camises, gestos, faixes, per imbricar la simbologia castellera i no tant la construcció humana en si, que ja queda àmpliament recollida en les imatges triades. Alhora la juxtaposició del rodatge actual i de la història mostra el vincle entre pressent i passat, lligam que encara perdura en l’actualitat en aquesta manifestació proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de l’any 2010.

El resultat del projecte també mostrarà recursos tècnics com les transparències, els moviments dins les mateixes fotografies fixes, les sobreexposicions fotogràfiques, o les rotacions i efectes de transició. Tots aquests recursos complementaris enriqueixen el material i permeten una millor comunicació amb els espectadors del segle XXI. El Museu oferirà una producció audiovisual no sols de caire històric sinó també creatiu i artístic, que permetrà veure i entendre el llegat patrimonial des dels antecedents del segle XVII amb ulls del XXI. Aquesta part del nou equipament ha estat cofinançada amb fons del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Qui són els creadors?

Jordi Ferré Batalla (Valls, 1988) Llicenciat en Comunicació Audiovisual i amb un Màster en Direcció cinematogràfica per l’ESCAC, porta més de 7 anys treballant en el sector. Ha guanyat més de 15 premis en festivals internacionals de cinema i ha estat col·laborador habitual del director Ventura Pons. Va realitzar pràctiques a Los Angeles (Estats Units) en la indústria cinematogràfica en diversos projectes. Fou el director i guionista del curtmetratge casteller «Camises cap al cel cel», amb més de 30 seleccions en festivals internacionals i 12 premis; així com el director i guionista del curtmetratge de ficció «Khroma», actualment en ruta de festivals.

Marc Martí (Barcelona, 1988) Llicenciat en Comunicació Audiovisual i amb un Màster en Periodisme, porta més de 7 anys treballant al sector, destacant els seus treballs per a Netflix, Movistar + o Amazon Prime Polivalent. Està especialitzat en edició.

Aurora Bauzà (Palma de Mallorca, 1987) Compositora mallorquina que va trobar a Barcelona un lloc per viure i crear. Pianista (Conservatori Superior de les Illes Balears), musicòloga (Universitat de Granada i Freie Universität Berlín) i Màster en música com a art interdisciplinari (Universitat de Barcelona). El seu interès per la composició sempre ha guiat la seva carrera professional, mentre alhora treballa tant en la composició de la banda sonora com en el seu projecte en solitari electrònic.

Pere Jou (Barcelona, 1985) Músic, sociòleg (Universitat de Barcelona), comunicador audiovisual (Blanquerna – Universitat Ramon Llull) i Màster en música com a art interdisciplinari (Universitat de Barcelona). Va dirigir la banda pop catalana Qu4rt Pr1mera i ha treballat com a productor musical per a moltes altres formacions. Actualment combina el seu treball com a compositor i productor amb el seu paper de ballarí i intèrpret contemporani.

Pau Salat (Valls, 1994) Documentalista del projecte. Llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili.

Guillem Barberà (El Morell, 1993) Documentalista del projecte. Grau en Comunicació Audiovisual per la Universitat Rovira i Virgili.

#MónCasteller#MuseuCastellerCatalunya#Valls#castellers#humantowers#worldintangibleheritage#castellsenxarxa