Retrats del Montseny

retratsRetrats dels Montseny, fesomies de la terra l’exposició de Mariano Pagès i produïda pel Museu Etnològic del Montseny, es va presentar divendres 17 de febrer a la Biblioteca Municipal de Llinars del Vallès (Vallès Oriental).

Aquesta exposició inaugurada el més d’agost a Arbúcies, ja l’han visitat més de 3.000 persones en el seu recorregut itinerant pel Montseny: Arbúcies, Viladrau, El Brull, poble de Montseny, Sant Pere de Vilamajor, La Garriga, Breda, Vilalba Saserra i Santa Maria de Palautordera. L’exposició es podrà visitar fins el 28 de febrer.

Busquem històries sobre dones d’abans: remeieres, llevadores, curanderes, bruixes…

web

Dijous 9 de març a les 7  de la tarda Museu Comarcal de Cervera

Des del Museu de Cervera estem buscant informants del nostre territori que coneguin històries, llegendes, remeis o alguna cosa sobre encanteris i misteris per continuar amb la recerca “Se’n parlave i n’hi havie”. Aproximació històrico-etnogràfica a la cacera de bruixes a les terres de Lleida i pirineu occidental. 
Ens acompanyarà la historiadora i antropòloga Núria Morelló, que està duent a terme a aquesta recerca.

Projecte de recerca desenvolupat en coordinació amb diferents museus de la Xarxa de les Terres de Lleida i Aran.

Les Terres de Lleida són un espai privilegiat pel que fa l’estudi de la bruixeria i la cacera de bruixes en època medieval i moderna. En els darrers anys, la investigació històrica ha posat de relleu la importància d’aquest territori, com a lloc d’origen d’un fenomen que arrenca en època baix medieval i que s’estén fins a dates sorprenentment properes a l’actualitat: la creença en l’acció malèfica de bruixes i bruixots sobre persones, animals i conreus (Castell 2013 i 2014). A tall d’exemple, les valls del Pirineu català haurien estat l’escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria a nivell Europeu, així com de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del s. XV. Aquest fet, que comença a ésser reconegut per bona part de la historiografia europea, ens ha portat des de fa uns anys a interessar-nos en les comarques lleidatanes de cara a la comprensió d’un fenomen tan complex com el de la creença en la bruixeria i la seva transmissió en la cultura popular fins a dia d’avui.

En paral·lel a la recerca històrica, un treball de camp de tipus etnogràfic dut a terme en els darrers anys ha revelat les grans pervivències d’aquest fenomen d’abast europeu en les zones de muntanya del Principat. Aquests territoris han conservat fins a dia d’avui una rica cultura oral, patrimoni dels seus habitants de més edat, en la que la bruixeria hi té una presència destacada. A partir d’una primera aproximació a aquest patrimoni oral, hem pogut constatar un gran nombre de pervivències en la concepció de la bruixeria i dels seus practicants, fins al punt de trobar una correspondència directa entre els noms de les cases que els informants associen a aquest crim i les cases citades en la documentació dels segles XV i XVI. A banda de les cases o famílies vinculades al crim de bruixeria durant generacions, destaca també la similitud de les experiències viscudes per bona part dels informants durant la primera meitat del segle XX, explicades en primera i segona persona, les quals coincideixen de manera sorprenent amb aquelles consignades en els judicis per bruixeria de la mateixa zona celebrats cinc segles enrere: atacs nocturns, provocació de pedregades, maleficis, morts d’animals i persones, identificació dels llocs d’aquelarre o reunió de bruixes, etc.

Aquesta recerca està coordinada per l’investigador Pau Castell (Doctor en Història per la Universitat de Barcelona i especialista en l’estudi de la bruixeria a Catalunya i amb una contrastada experiència en el treball de les fonts orals i documentals. Aquesta recerca s’articula en col·laboració amb altres museus de la Xarxa de museus de les Terres de Lleida i Aran, concretament amb els museus de la Noguera, el Museus Comarcal de Cervera, el Museus de l’Urgell i el museu de Lleida. L’objectiu final d’aquesta recerca es desenvolupar, durant els anys 2016 i 2017, una exposició i altres productes que permetin també augmentar el flux de visitants en els nostres museus.

Presentació del Centre d’Estudis Segarrencs

cartell-presentacio-ces

Dissabte 25 de febrer a les 8 del vespre a la sala Franscesc Buireu de Cervera

El proper dissabte 26 tindrà lloc l’acte de presentació del Centre d’Estudis Segarrencs.

S’explicarà què és el CESeg, quins objectius té, com funciona i quins projectes té endegats actualment: Monitoritatge d’hàbitats d’interès comunitari a la Segarra; Ornitologia a la Segarra; Inventari d’arbres singulars de la Segarra i El Gran Llibre de la Segarra.

A l’acte hi intervindran David Garcia, Ramon Armengol i Max Turull.

Construint el territori, a Reus

construint_web2

L’arquitectura tradicional, fruit de la necessitat d’ús del territori per part de les comunitats humanes, aprofitant els recursos de l’entorn, ha configurat molts dels paisatges que ens envolten. El proper mes de març, amb l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”, Carrutxa i el Museu de Reus proposen una nova aproximació al paisatge com a part del nostre patrimoni cultural.

L’exposició anirà acompanyada d’un seguit de conferències i la visites a indrets on hi ha construccions que destaquen pel seu interès, com les barraques de Mont-roig del Camp, declarades BCIN. “Construint el territori” és una producció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner, amb la col·laboració de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial  i el patrocini de l’Obra Social de la Caixa. L’exposició es presenta dins la programació Reus, Capital de la Cultura Catalana 2017.

 

Construint el territori
Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya
De l’1 de març al 18 d’abril de 2017
Museu de Reus (Raval de Sta Anna, 59)

Horaris: de dimarts a dissabte, de 10 a 2 (matins) i de 5 a 8 (tarda)

PROGRAMA D’ACTIVITATSRead More »

T’agrada conduir? A les dones també. Analitzem la publicitat sexista

retro-1291738_960_720Segona de les quatre sessions programades dins el cicle de xerrades-col·loqui “Trencant mites sobre la desigualtat de gènere a l’Europa del segle XXI”, que aborda l’estat actual de la igualtat de gènere en els àmbits: social, jurídic, econòmic, laboral, etc. cercant nous punts de vista sobre el tema, per tal de reflexionar integrant els coneixements teòric i pràctic.

La xerrada, dedicada en aquest cas al món de la publicitat, anirà a càrrec de la Dra. Ana Giménez, professora de Dret Civil de la URV. Està oberta al públic en general, i especialment dirigida tant a les persones sensibilitzades en aconseguir la igualtat de gènere a tots els nivells com als professionals que treballen en algun dels sectors en els quals el cicle focalitza el debat i la reflexió.Read More »

La segona edició de la Passió Medieval de Cervera obre la temporada de passions

passio-medievalLa temporada de passions s’engegarà enguany a Cervera amb la representació de la segona edició de la Passió Medieval. Aquesta serà la segona vegada que s’escenificarà el text del Misteri de la Passió a l’Església de Santa Maria el proper 4 de març. El mateix dia coincidirà, a la mateixa capital segarrenca, la presentació de les passions de la Federació Catalana de Passions, en la qual hi formen part: Olesa de Montserrat, Ulldecona, Esparreguera, Molins de Rei, Vilalba dels Arcs i Cervera.

Una quarantena d’actors, dirigits per Pep Oriol, tornaran a pujar als cadafals per interpretar la Passió de Crist més antiga de Catalunya tal i com es feia al segle XVI i al mateix lloc que fa 500 anys. Read More »

Transitant l’invisible. Etnografies fantasmals a la Catalunya contemporània


Pròleg de Mikel Fernandino Hernández

ISBN: 9788416828111
Edicions Pol·len
Col·leccions, L’Observatori, Assaig
http://pol-len.cat/llibres/transitant-linvisible/

Amb el suport de l’Institut Català d’Antropologia, l’Institut Ramon Muntaner i el Programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fantasmes, aparicions, esperits de difunts, fenòmens paranormals, portals a altres dimensions i llocs considerats encantats han exercit al llarg de la història una gran fascinació popular i són diferents maneres d’anomenar allò que pertany a un altre món, no tangible. Aquest món, a estones invisible, ambigu, seductor i lluminós… no deixa de traçar petjades recognoscibles, també en la societat catalana, que circulen des d’antigues rotllanes al voltant del foc fins als fòrums digitals dels nostres dies.Read More »

El patrimoni industrial, a la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

fabrica-de-ciment-s-m-i-els-monjos

El Penedès presenta un valuós patrimoni industrial que volem conèixer, estudiar, preservat i divulgar. Aquest serà l’eix temàtic de la XIII Trobada de Centres d’Estudis del Penedès, que es celebrarà el dissabte 18 de febrer, a partir de les 9 del matí, al monestir de Santa Maria de Santa Oliva  (Baix Penedès). Durant la Trobada els Centres d’Estudis participants també faran la presentació dels seus projectes. Aquesta Trobada es complementarà, el diumenge 19, amb una visita guiada  pel patrimoni oblidat del Vendrell i Santa Oliva, activitat del programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de La Generalitat de Catalunya.

Dia: diumenge 19 de febrer, a les 11 del matí, visita guiada.

Punt de trobada: carrer de Colom, 9 (a l’entrada de l’aparcament públic) del Vendrell.

Més informació: Institut d’Estudis Penedesencs 

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Associació per la Difusió de la Història de Santa Oliva (ADHSO), l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

*Fotografia: Fàbrica de ciment de Santa Margarida  els Monjos (Àngels Travé)

Col•leccionant passions amb Salvador Cardero i el Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre

img_9184L’exposició “Salvador Cardero i el Grup de recerca científica Terres de l’Ebre” inicia la seva itinerància a Ulldecona. Programada dins el programa Col·leccionant passions de la Xarxa de l’OPEI, difon el treball de Salvador Cardero en l’àmbit de l’etnobotànica, una activitat que li ha permès crear un herbari amb més d’un miler de plecs, i reunir, entre altres coses, un ampli fons fotogràfic, actualment digitalitzat, que consta d’unes vint-i-cinc mil imatges, d’unes quatre mil espècies.

Salvador Cardero va començar a estudiar les plantes medicinals i s’interessa per la botànica general, iniciant el seu herbari i arxiu fotogràfic a Barcelona, Read More »