El grup “La Portàtil FM” dóna inici a la VI edició “D’Arrel i amb Salero. Cicle de Cançó Popular” a l’Escala

El proper divendres 26 de maig a les 20 h tindrà lloc el primer concert del 6è Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero, a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala.

Iniciaran aquesta edició “La Portàtil FM”, una agrupació formada per Clara Ayats, violí; Francesc Marimon, acordió diatònic i veu; i Marcel Marimon, guitarra i veu. “La Portàtil FM” és un grup amb experiència, idees, recursos i un munt de cançons a la motxilla que oferirà música d’envelat i de festa de tipus folk.

Iniciaran aquesta edició “La Portàtil FM”, una agrupació formada per Clara Ayats, violí; Francesc Marimon, acordió diatònic i veu; i Marcel Marimon, guitarra i veu. “La Portàtil FM” és un grup amb experiència, idees, recursos i un munt de cançons a la motxilla que oferirà música d’envelat i de festa de tipus folk.

El Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero d’enguany constarà de sis concerts, cinc de petit format a l’emblemàtic Alfolí de la Sal, i un d’ampli aforament a la plaça Catalunya. Un cicle que inclou diverses perspectives a l’hora de tractar la música d’arrel.

La resta d’actuacions programades són les de “La Sonsoni” el 2 de juny; “Trill” el 10 de juny; “Corrandes són corrandes” el 17 de juny; “Romaní” el 30 de juny; i per acabar l’actuació de “La Puça” a la plaça Catalunya el 22 de juliol.

Tot plegat amb la intenció de donar a conèixer -i fer-vos gaudir- d’uns artistes, músics i cantants, que partint de la tradició oral connecten les arrels culturals amb la creació innovadora i l’actualitat.

Preu: 5 €. L’aforament és limitat. Venda d’entrades a inscripcions.lescala.cat

Programa 6è Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero

BALL DE CINQUAGESMA, 2023

Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

Actualment, per aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer una única rotllana. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. A l’entorn de la Pedra s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.    

La notícia ha estat redactada per Roser Reixach Brià, Llicenciada en Geografia i Història en l’especialitat d’Antropologia. Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. Membre fundadora de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès i de la revista comarcal La Rella. Investigadora de fets històrics, costums i tradicions populars catalanes, sobretot referents a música i dansa, bàsicament al Lluçanès.

Data: Dilluns, 29 de maig a les 17h

Lloc:  Pedra Dreta (Prats de Lluçanès-Lluçà)

Barraques de pedra seca en perill a Vila-rodona

Perillen 85 barraques de pedra seca de Vila-rodona (Alt Camp) per projectes logístics i centrals solars. Fins al 47% de les barraques de pedra seca del municipi poden desaparèixer si prosperen els plans urbanístics previstos: el nou Pla director urbanístic (PDU) de Vila-rodona i Alió (que afectarà 380 ha de terreny agroforestal i rústic), les ampliacions dels polígons industrials de Valls i del Pla de Santa Maria; cal afegir aquí la imminent obertura del túnel del coll de Lilla que multiplicarà el trànsit de mercaderies.

Un dels àmbits que es veurà afectat per aquests projectes és el de l’arquitectura popular i anònima de la pedra seca que dona tant de caràcter i identitat a l’Alt Camp. I Vila-rodona és un dels municipis més afectats.

Aquest municipi té inventariades, actualment, 180 barraques de pedra seca, situades majoritàriament en dos nuclis de concentració: un de principal a les Planes i un de menor a l’extrem sud-est del terme, al marge esquerre del torrent de les Pinetelles. Vila-rodona concentra la majoria de barraques amb volta de canó de la Plana de l’Alt Camp i del Gaià Mitjà.

Si tiren endavant tots els projectes urbanístics previstos al terme de Vila-rodona, fins a 85 construccions de pedra seca es veuran afectades en un grau o altre: 7 ja enderrocades per explanacions de terreny, 58 afectades pel PDU de Vila-rodona i 20 per dues macrocentral solar: parlem del 47 % de les barraques de pedra seca que encara té aquest municipi.

El Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània rep el fons musical de Max Havart

El Museu de la Mediterrània ha rebut la donació del fons musical de Max Havart, el compositor de música per a cobla més rellevant de la Catalunya Nord. Els fills del compositor han fet entrega al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània d’un arxiu que conté més de 400 obres entre sardanes, danses per a orquestra i cobla, i harmonitzacions i instrumentacions de ballets.

Havart va ser un home molt prolífic en el món de la la música. A més de compositor va ser instrumentista de tible de diverses cobles orquestres del Rosselló. I també va exercir de professor d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà el 1967, fet que el va portar a escriure nombroses obres per a l’ensenyament del tible i la tenora.

Entre tot el material del fons, cal destacar la sardana “Campanes del Vallespí”, de l’any 1947, la primera sardana que va escriure; la suite per a cobla i timbales “Retaule rossellonenc”, estrenada al Palau de la Música el 1981, o el vals-jota “Bisbalenc” dedicat a la Cobla La Principal de la Bisbal

El Fons Musical Max Havart està compost per 220 sardanes, 55 danses i 127 harmonitzacions i instrumentacions de ballets, majoritàriament catalans. Aquests documents que ingressen al Centre de Documentació del museu seran classificats i documentats per posar-los a disposició de qui desitgi consultar-los.

Gràcies a aquesta donació, el Museu de la Mediterrània comptarà amb un altre fons musical-sardanístic que se suma als que ja s’hi custodien i que fan del Centre de Documentació de Torroella un dels referents del món de la música per a cobla dels Països Catalans. Els arxius i fons musicals-sardanístics, inventariats i digitalitzats, estan disponibles per a consultes i són els següents: Arxiu Josep Ma Boix, Arxiu la Caravana, Arxiu Montgrins, Fons Charles Doutres, Fons Enric Vilà, Fons Josep Cristòfol, Fons Josep Pi, Fons Pere Rigau, Fons Ricard Viladesau, Fons Salvador Dabau i Fons Vicenç Bou.

Llegeix més »

Licitació de set lots per a la realització de l’Inventari de Patrimoni Festiu a diverses comarques de Catalunya

El Departament de Cultura ha tret a concurs la licitació de set lots per a la realització de l’Inventari de Patrimoni Festiu de set comarques de Catalunya a realitzar durant aquest any 2023. Les comarques són l’Alta Ribagorça, l’Alt Camp, el Solsonès, el Ripollès, la Segarra, el Garraf i la Ribera d’Ebre.

Termini per a la presentació d’ofertes: 1 de juny de 2023

Consulteu aquí tots els detalls de l’anunci de la licitació.

Solius, el repòs de Xavier Monsalvatje

Conferència a càrrec de Josep Pujol, professor, escriptor i autor de la biografia de Monsalvatje.

21 de maig de 2023, a les 11:15h

Monestir de Solius

Xavier Monsalvatje Iglésias (Olot, 1881 – Girona,1921) fou un escriptor, pintor, mecenes,melòman i una figura cabdal del modernism i noucentisme gironins.
Va participar en projectes culturals ambiciosos com la societat Athenea a la ciutat de Girona. Fou també regidor de l’Ajuntament de Girona per la Lliga.
Entre les seves obres, s’hi compta Terra de gestes i de beutat (Girona, conjuntament amb Joaquim Pla Dalmau, 1917) i Proses del viure a Solius (1921), reeditata el 2017 per l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro en edició facsímil amb motiu dels cinquanta anys del monestir de solius i els cent anys de l’estada de l’escriptor a Solius (ISBN 978-84-697-31703)
Tal i com escrigué el mateix Josep Pujol: “Monsalvatje, malalt, però fent menys repós del que li recomanaven els metges, a la rectoria va pintar-hi i sobretot va escriure-hi; unes proses que narren lentament i poètica la vida de la comunitat rural durant la seva llarga estada. Es va meravellar per l’Aplec de Sant Baldiri, per la religiositat senzilla de la majordoma, pels sorolls de la rectoria; va envejar la vitalitat fogosa i fèrtil de la natura despertant-se, però sobretot va enyorar-se profundament de Girona, allà lluny. Entretant, era visitat pels seus amics gironins ¡, per Carles Rahola, Miquel de Palol o Prudenci Bertrana”*
La conferència tindrà lloc on el mateix Monsalvatje hi passà la seva convalescència, a l’antiga rectoria, actualment espais del Monestir de Solius.

*Pujol J. (2011) “Territoris Xavier Monsalvatje: tres llocs per recordar l’escriptor nooucentista en el centenari de la sava mort” a Revista de Girona núm. 324.

Entrada lliure i gratuïta | aforament limitat | Activitat inclosa dins del Cicle de Conferències Salut i Societat 2023 /2024 de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936) i l’estudi del patrimoni musical a les terres de Girona

El proper dissabte 10 de juny es realitzarà la XXVIII Trobada de Centres d’Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona i XIV Trobada d’Entitas Locals de Cultura i Patrimoni de la Selva, que enguany té com a tema “L’obra del Cançoner Popular de Catalunya i l’estudi del patrimoni musical a les terres de Girona”.

El programa de la jornada, que tindrà lloc a la Cellera de Ter, inclou:

  • Conferència a càrrec de Jaume Ayats “L’Obra del Cançoner Popular, un projecte únic en l’entorn europeu”
  • Conferència a càrrec de Jordi Tomàs “L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a la comarca de la Selva
  • Visita a l’exposició “100 Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya” a càrrec del seu comissari Jaume Ayats.

Organitza: Diputació de Girona, coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Insitut Ramon Muntaner, Consell Comarcal de la Selva, Centre d’Estudis Selvatans.

Lloc: Centre Cultural Parroquial de la Cellera de Ter (Selva)

Informació i inscripcions:  https://www.ccepc.cat/ . A/e: ccepc@iec.cat o bé al telèfon 933 248 585, ext.131.

Programa de la jornada

Taula rodona sobre el doctor Martí Casals

19 de maig de 2023 a les 18:00 h
Arxiu Municipal de Castell- Platja d’Aro

Tens històries que vols compartir sobre ell amb la gent del poble perque la seva figura perduri?
Des de la Comunitat de Municipis per a la gestió de l’Espai del Metge Rural i amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Castell-Platja d’Aro, hem tingut la iniciativa de dur a terme una taula rodona on participin aquelles persones que van tenir contacte directe ells o persones del seu entorn amb el Doctor de la Vall d’Aro.
Creiem que és important que aquestes històries de vida perdurin en l’imaginari de la nostra comunitat, la dels pobles de la vall.
És per això que encoratgem a totes i tots aquells que van conèixer al Doctor a venir a explicar i a escoltar, anècdotes i vivències sobre ell.
El record del Dr. Casals és el de veure’l sempre en bicicleta, o amb la seva motocicleta Guzzi, recorrent els camins de la Vall en servei dels seus habitants, fos quina fos la situació.
En la seva maleta, portava tot el necessari per socórrer tot tipus de contratemps.
En definitiva, fou una persona sempre al servei dels seus veïns, i amb una vocació indiscutible per a la medicina i per al servei.

L’ofici dels margeners de l’Ebre.

Dins la XIV Mostra d’arts i oficis d’Ascó, que acull en aquesta edició una catorzena d’artesans, i una de les dinou fires genuïnament artesanes de Catalunya, es celebrarà la jornada tècnica titulada “Jornada de Patrimoni Cultural Immaterial i Artesania”. Hi participaran l’antropòleg Marc Ballester a la sessió titulada “L’artesania, el patrimoni immaterial que ens lliga al territori”, i a la sessió “L’ofici de margenador de pedra” Ramon Gironés, Marc Gatano i Jordi Colat; els dos darrers faran també una sessió de demostració pràctica de l’ofici. Té per objectiu promocionar l’artesania i els productors locals, amb la voluntat de promoure el creixement econòmic i contribuir a la difusió del patrimoni cultural, les tradicions locals, i de fomentar la cohesió social. També es celebraran dues taules rodones protagonitzades pel col∙lectiu artesà.  

Organitzen: Ajuntament d’Ascó, Prisma Cultural 

Lloc: Ascó

Dates: 20 i 21 de maig de 2023

Uns documentals de pedra seca (Ricard Monclús)

Ricard Monclús fou fins fa poc professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili. Té un canal de Youtube (@ricardmonclus) on hi penja vídeos diversos sobre elements del patrimoni arquitectònic i paisatgístics. Una visita al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses el va dur a fer-ne sobre construccions de pedra seca. Com que viu a Cambrils, va començar per fer les de Mont-roig (Baix Camp) i a continuació les del Pla de Santa Maria (Alt Camp).   

“Barraques de pedra seca” – Mont-roig del Camp (Baix Camp)

“Construccions de pedra en sec” – Pla de Santa Maria (Alt Camp)

“Barraques de la “Ruta de la Capona” – Pla de Santa Maria (Alt Camp)