L’esport del ciclisme a Amposta als inicis de segle XX.

El 1926, el Club Esportiu Ciclista Amposta va ser inscrit en el registre d’associacions, i la ciutat d’Amposta va inaugurar, el 15 de juny de 1928. Des de principis del segle XX es coneix L’afició del veïnat d’Amposta per l’esport del ciclisme es va iniciar amb la donació d’uns terrenys per a la construcció d’un velòdrom,  que va ser inaugurat el 15 de juny de 1928; el 1926 el Club Esportiu Ciclista Amposta ja havia formalitzat la seva inscripció en el registre d’associacions.

La conferència titulada “De l’arrossar al velòdrom: el ciclisme a Amposta a principis de segle XX” anirà a càrrec de Ricardo Rebull Bailach, gran aficionat al ciclisme (també ha estat jugador de handbol i futbol sala) i net del ciclista conegut com Ricardo lo cartero, nascut l’any 1896, un dels primers ciclistes d’Amposta, que també va ser àrbitre de ciclisme i sempre va estar involucrat en l’organització d’esdeveniments ciclistes a la ciutat, afició que han continuat els seus descendents.

La conferencia està programada en el marc de XVIII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, dedicada en aquesta edició a l’esport, principalment el cisclisme, amb motiu dels 100 anys des de que la Volta Ciclista a Catalunya va passar per primer cop per Amposta. La cursa va tenir lloc entre el 22 i el 29 d’agost; es va disputar per primera vegada en sis etapes i va recuperar el seu caràcter internacional, després de diversos anys on no es va permetre la participació de ciclistes de fora de l’Estat. El ciclista francès Víctor Fontan va ser el guanyador, per davant de Muç Miquel i per un jove Mariano Cañardo, que participava per primer cop a la Volta.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 30 d’abril de 2026.

Horari: 19h.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 30 d’abril de 2026.

Horari: 19h.

Deu anys de la declaració de cinc barraques de Mont-roig del Camp com a “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN)

El 21 d’abril de 2016 va sortir publicat al DOGC que 5 barraques de pedra seca de Mont-roig havien estat declarades “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN) en la categoria de zona d’interès etnològic. Foren les primeres així catalogades de Catalunya.

El 2013 i 2014 el “Grup Barracaire de Mont-roig” va preparar un detallat informe que fou acceptat per la Generalitat. El 21 de novembre de 2014 el DOGC publicava que s’incoava l’expedient. Eren les barraques: Miquel Terna (codi Wikipedra: 2282), Comuns del Pellicer (codi Wikipedra: 2255), Jaume de la Cota (codi Wikipedra: 2248), Espiral (codi Wikipedra: 2251) i dels Lliris (codi Wikipedra: 2279).

Barraca dels Lliris
Barraca de l’Espiral
Barraca del Jaume de la Cota
Barraca del Miquel Tena
Barraca dels Comuns del Pellicer

Posteriorment, també varen rebre aquesta distinció (BCIN):  les tines de les valls del Montcau, al Bages (2018), les construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses (2022) i deu forns d’oli de ginebre de Riba-roja, a la Ribera d’Ebre (2025).

Atenea. Dones gestores del canvi, motor d’oportunitats rurals. 

Dia: 18 d’abril

Hora: 20:00

Lloc: Museu de la Pauma

Coincidint amb les Festes Majors de Mas de Barberans, el Museu de la Pauma acollirà l’exposició Atenea. Dones gestores del canvi, motor d’oportunitats rurals.  Una mostra que vol visibilitzar el paper de la dona en el món rural i ho fa partir d’onze dones del territori que treballen o han treballat en àmbits tan diversos com la salut, la cultura, el camp, la gastronomia o l’artesania. De fet, una de les protagonistes és l’artesana del Museu, Magda Armengol.

Aquesta exposició, que al Mas es podrà visitar del 18 al 30 d’abril, és un dels primers fruits del projecte de cooperació LEADER que lidera el Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià i que té com a principals objectius visibilitzar, comprendre i reforçar el paper de les dones que viuen i treballen a l’entorn rural de Catalunya.

L’exposició ha agafat el nom d’Atenea, la deessa grega de la saviesa, l’estratègia, l’artesania i la justícia i es va presentar el 10 d’octubre a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, d’Amposta. S’ha vist també a Santa Bàrbara i Godall.

La mostra s’ estructura en 8 panells de cartró que inclouen una fotografia i un text sobre les 11 dones que han participat en el projecte. A banda de l’artesana del Museu, hi ha també la llevadora Montse Gasparín; l’oceanògrafa Eli Bonfill; la pagesa i pescadora Marcela Otamendi; la que va ser durant dècades bibliotecària d’Amposta, Joana Serret; la directora del Fablab Terres de l’Ebre, Lala Escrivà; la també pagesa i durant més de 30 anys treballadora de la Cooperativa de Godall, Casimira Subirats; l’escultora hiperrealista especialitzada en efectes especials, Cristina Jobs; les cuineres Esther Roca i Imma Boria Llansola; i la periodista especialitzada en artesania, Maite Mestre.

Per tal de realitzar la mostra s’ha contactat amb 25 dones del territori i s’han fet 11 entrevistes, 11 reportatges fotogràfics i 12 vídeos, un per cada dona i un de global del projecte. A l’exposició del Mas de Barberans es podran veure el global del projecte i el de Magda Armengol.

Properament,  aquesta exposició s’ampliarà amb quatre dones més, dos del Baix Ebre i dos del Montsià.

Transformació del local social: recuperació de la memòria popular sobre la vida social i comunitària de Cal Rosal.

Amb la voluntat de dotar d’un espai comunitari a Cal Rosal, l’Ajuntament d’Olvan (Berguedà) inicia, el 2025, les reformes pertinents que han de permetre que l’antic local social del poble esdevingui un espai de trobada al servei de veïns i veïnes. El 2025 les obres es concentren a reformar la teulada, i el 2026 aquestes es complementen amb obres a l’interior. Per tal de definir els nous usos d’aquest espai i, al mateix temps, empoderar el veïnat a fer-se seu l’espai, s’encarrega a L’Arada Creativitat Social un projecte de recuperació de la memòria popular vinculada al local social.

Així, es va treballar la proposta posant el focus amb la recuperació de la memòria popular vinculada a la vida social al poble, a la vida comunitària i al seu teixit social al llarg del temps, i la seva relació amb el local social de Cal Rosal.

Concretament, es va realitzar un taller veïnal de fotografies antigues, on els assistents van compartir vivències vinculades a la vida associativa i, sobretot, als llocs de trobada utilitzats al llarg dels anys, posant en relleu la importància del teatre del poble, com també espais a l’aire lliure, al voltant de diferents fonts.

A més a més, es van realitzar tres entrevistes a persones estretament vinculades a la vida cultural i social de Cal Rosal. Això ha permès traçar un recorregut clar i concret de la història del poble, lligada al calendari festiu i cultural d’aquest, i veure com ha anat evolucionant la celebració d’aquestes festes al llarg dels anys fins a l’actualitat.

La proposta final que es planteja a l’Ajuntament és el contingut per a dissenyar uns plafons expositius per a quan es pugui reobrir l’espai. El text fa un recorregut per l’evolució que ha sofert el poble, des del seu passat com a colònia fins a l’actualitat. S’hi destaquen les festes i tradicions més representatives al llarg dels anys, especialment la Festa de la Llar, les Caramelles i els Reis. I, finalment, es parla sobre els espais de trobada principals que ha tingut el poble: el teatre, les fonts, el camp de futbol i, els darrers anys, el local social.

Presentació del llibre “Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939)” a Santa Maria de Merlès

La nova publicació recupera el testimoni de Josep M. Vilarmau sobre la Guerra Civil i la seva experiència personal durant el conflicte.

El proper diumenge 19 d’abril de 2026, a les 12 del migdia, el local social nou de la plaça Santa Maria de Santa Maria de Merlès acollirà la presentació del llibre Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939), una obra que recull el valuós testimoni de Josep M. Vilarmau Cabanas (1900-1947).

L’acte anirà a càrrec dels autors Roser Reixach i Brià i Xavier Cateura i Valls, responsables d’aquesta edició.

El llibre narra les vivències de Vilarmau durant la Guerra Civil Espanyola, iniciades el 21 de juliol de 1936, quan es va veure obligat a fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès. Més enllà de les memòries personals, la publicació també ofereix una aproximació a la Guerra Civil a Santa Maria de Merlès.

Amb aquesta obra, es recupera una peça significativa de la memòria històrica local i es posa en valor un testimoni directe d’un període clau de la història contemporània.

Data: Diumenge 19 d’abril del 2026

Lloc: Plaça Santa Maria de Santa Maria de Merlès

Per a més informació: 938 250 400 – Ajuntament de Santa Maria de Merlès

Curs de pedra seca: empedrats

Àreu (Pallars Sobirà)
Del 18 al 22 de maig

La pedra seca és una de les tècniques constructives més ancestrals i que podem trobar de diverses formes a molts llocs del món. En el nostre entorn mediterrani i en especial en algunes zones on la pedra ha estat abundant hi ha moltes construccions que han modelat el paisatge i han estat claus per desenvolupar l’activitat econòmica.


Alhora que és una tècnica ancestral també és una tècnica que recull uns valors molt adequats a les necessitats actuals d’una construcció més sostenible i ecològica.

La construcció amb pedra seca es basa en uns principis i unes tècniques senzilles, però que cal seguir amb cura i habilitat per tal que les construccions perdurin.

Programa

Curs teòric i pràctic de la construcció en pedra seca

Pràctica:

Reconeixement i classificació de pedres segons forma i funció

Ús de les eines bàsiques de marger/a

Preparació, disseny i anivellament del terra per empedrar

Col·locació de pedra amb els seus ancoratges, canalitzacions i elements característics

Acabats dels empedrats

Teoria:

Conèixer les normes bàsiques i els principis de la tècnica de la pedra seca.

Tipologia de pedres segons forma i funció, i la seva denominació

Eines bàsiques i organització del treball.

Estructura i elements principals dels empedrats. Vocabulari.

Principis bàsics de les canalitzacions d’aigua

Horaris:

Dilluns: 12 h a 14 h i de 16 h a 19 h

Dimarts a dijous: 9 h a 14 h i de 16 h a 19 h

Divendres: 9 h a 14 h

Lloc:

Àreu (Pallars Sobirà)

Professorat:

Albert Gavaldà Palacin (Pareter i fundador del projecte Relleu i Entorn)

Preu i condicions:

Gratuït. Inclou dinar del migdia.

A la inscripció de les persones admeses es demanarà una fiança de 100 €, que serà retornada a la finalització del curs.

L’organització s’allotjarà al càmping Pica d’Estats (Àreu). L’organització s’ofereix a coordinar l’allotjament al càmping dels alumnes que requereixin aquest servei. Igualment, muntarà una zona de cuina per facilitar el tema dels àpats si és interessant per als participants que pernoctin.  

La pràctica es durà a terme en un sender de muntanya proper al poble, però al qual cal accedir a peu per camí de muntanya (fàcil però amb fort pendent).

Aquesta activitat s’emmarca en el projecte Petra, cofinançat al 65% per la Unió Europea a través del Programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027)


Criteris de selecció:

Atès es tracta d’un curs gratuït, orientat a persones amb interès professional, l’organització prioritzarà les sol·licituds segons els criteris següents:

Proximitat geogràfica

Gènere

Experiència prèvia

Relació professional amb la pedra seca

Aquest formulari estarà obert fins al 19 d’abril. L’organització es posarà en contacte amb les persones seleccionades a partir de la setmana del 27 d’abril.

Participants: 15 alumnes.


Material de l’alumne:


Cal portar roba de treball còmoda i, especialment, calçat que protegeixi bé els peus. És aconsellable portar guants. Les eines necessàries i altres elements de protecció (com ulleres) seran proporcionats per Escola Orígens.

Contacte: Xavier Ventura

Telèfon: 633 492 979 / correu electrònic: xavierventura@escolaorigens.com

Inscripcions a través d’aquest formulari

“Desvetllem la memòria del barri de Gràcia de Manlleu”

El Museu del Ter juntament amb la parròquia de Nostra Senyora de Gràcia del barri de Gràcia de Manlleu impulsa una nova iniciativa participativa per recuperar i preservar la memòria col·lectiva a través de la fotografia. Sota el títol “Desvetllem la memòria del barri de Gràcia de Manlleu”, el projecte convida el veïnat a compartir imatges antigues i records vinculats al barri amb l’objectiu de construir un relat històric compartit.

El taller s’estructura en sis sessions setmanals que tindran lloc cada dijous, del 16 d’abril al 28 de maig (amb l’excepció del 23 d’abril), de 10 h a 11.30 h, al Casal de Gràcia. Durant aquestes trobades, les persones participants podran portar fotografies pròpies que seran digitalitzades i documentades, contribuint així a ampliar i enriquir el fons fotogràfic del Museu del Ter.

Aquesta proposta pretén preservar materials gràfics i fomentar l’intercanvi d’experiències, posant en valor la història quotidiana i els vincles comunitaris.

El taller s’emmarca en la commemoració dels 75 anys de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, una efemèride que ofereix una oportunitat per revisitar el passat del barri i reforçar-ne la identitat col·lectiva.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Ball de bastons per Pasqua a Prats de Lluçanès

El ball de bastons de Prats de Lluçanès és una tradició més que centenària, ja que es té constància que es ballava a finals del segle XIX. Un dels trets diferencials és que sempre l’han ballat nens petits, i des de mitjans dels vuitanta del segle passat també nenes, d’entre 8 i 12 anys. Al llarg del segle XX van tenir continuïtat a excepció del període la Guerra civil, i un dels records més destacats és de quan van actuar davant el rei Alfons XIII l’any 1908, que va passar pel poble després d’un viatge de retorn del Berguedà.

Des de l’any 1981 existeix un grup d’adults, coneguts com Els estelladors, sorgits d’un homenatge que van fer al seu mestre bastoner en aquella data, en una activitat que des de llavors han continuat mantenint.

Compten amb set melodies històriques el Picotí, la Clavellineta, els Quatre cantons, el Flica-celles, l’Airosa, el Rotllet, la Processó, i el grup dels Estelladors n’ha anat incorporant de noves en tots aquests anys. S’interpreten amb flabiol el grup dels petits, seguint el costum més arrelat a la població, i amb gralla el grup d’adults. Es ballen el Diumenge de Pasqua pels carrers de la localitat i l’endemà, només el grup dels petits, per les cases de pagès dels voltants, en un itinerari en el qual són obsequiats amb menges diverses i ous.

Data: Diumenge 5 d’abril del 2026

Lloc: Prats de Lluçanès

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

IX SEMINARI DE CERÀMICA NEGRA

del 23 al 26 de març de 2026

Seminari organitzat pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols  i l’Escola Massana d’Art i Disseny

Aquesta setmana passada, els alumnes de Grau de l’Escola Massana d’Art i Disseny d’especialitats tan diverses com escultura, ceràmica, mur o disseny i tutelats per Romina Gris, van participar en la IX edició del Seminari de Ceràmica Negra.

Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement dels diferents aspectes que envolten la creació de la ceràmica negra tan característica de la costa catalana des de l’Antiguitat, les diferents sessions programades van oferir a través de diferents sessions de treball en tallers especialitzats dirigits per ceramistes experts,  així com visites sobre el terreny d’espais i materials museístics i edificis emblemàtics, el context històric i tècnic del seu sorgiment i consolidació  i l’evolució seguida fins l’actualitat.

El tret de sortida el va donar la visita a diversos edificis i espais cimera del patrimoni arquitectònic encara ben viu de Rafael Masó, un dels arquitectes més destacats de principis del segle XX, de clara identificació noucentista i europeista, l’obra del qual es distingeix entre més per la integració als seus edificis de les arts aplicades i les tècniques artesanals, de les que en va ser un renovador. Així, després de fer la immersió visitant el museu Casa Masó de Girona, els participants es van desplaçar fins a s’Agaró per continuar coneixent el treball de l’arquitecte visitant la ciutat-jardí.

La sessió de coneixement històrico-tècnic es va dur a terme al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols on es va poder consultar i treballar a partir de peces del fons arqueològic. L’evolució fins a l’actualitat, la tècnica i el treball contemporanis en ceràmica negra va venir de la mà i de la llarga experiència i expertesa del taller Kypsela de la nostra ciutat.

Tenint com a referent l’excel·lent col·lecció de motlles originals dissenyats pel propi  Masó, magníficament conservats al taller de ceràmica Marcó de Quart, es va proposar a les participants crear noves utilitats reutilitzant i repensant aquest imaginari clàssic per dotar-lo d’un llenguatge fresc i contemporani treballant amb el fang i la tècnica de cuita tradicional de la Ceràmica Negra.

Les propostes creatives de l’alumnat van ser treballades a partir del fons de ceràmica negra del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, dels motlles dissenyats per Masó al Taller Marcó de Quart i al Taller Kypsela de Sant Feliu de Guíxols, i presentades per cada artista en la sessió final del curs.

Staff docent del IX Seminari de Ceràmica Negra 

Pilar Alsina, ceramista. Ceràmiques Marcó

Romina Gris, professora de ceràmica. Escola Massana

Ricard Campos, ceramista, Taller Kypsela

Jordi Colomeda, conservador  del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó

Jaume Marcó, ceramista, Ceràmiques Marcó