La família Torres-Soriano i el patrimoni material dels pastors

Museu de les Terres de l’Ebre
C. del Gran Capità, 34, Amposta
Del 19 de juliol al 22 de setembre de 2019
INAUGURACIÓ: divendres 19 de juliol, 19.30 h

L’exposició “Col·leccionar passions: La família Torres-Soriano i la cultura material dels pastors” ha estat realitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre en el marc del Programa Col·leccionar passions de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), després de realitzar una recerca entorn seu.

Els protagonistes de l’exposició són el matrimoni format per Plàcido Torres i Consuelo Soriano, de dos famílies vinculades al mon dels animals ramaders, com a pastors, ramaders i tractants de bestiar, dins l’antic àmbit cultural i territorial que conformen el sud de Catalunya i d’Aragó i el nord del País valencià, i la seva important col·lecció d’uns cinc-cents objectes relatius a les formes de vida i el patrimoni material dels pastors tradicionals d’aquesta zona.

Tots els objectes han estat reunits per Plàcido Torres a partir dels setze anys, i de cadascun n’ha anat anotant la seva procedència geogràfica, el nom dels qui li en feien donació i la família a la qual pertanyien. L’exposició n’aplega prop de tres-cents, i inclou: documents, eines i estris per a artesania pastorívola, eines i estris de carnisser, de ramader i de pastor; eines i estris per a l’elaboració de formatges, eines i estris per a la indústria tèxtil de la llana, equip dels animals ramaders i equip per tenir cura de la seva salut, mobiliari, peces de vestir i complements d’indumentària, etc.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta
Horaris de visita: de dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h; diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Dilluns tancat
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C. del Gran Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954

Congrés sobre la tàpia a les Terres de Lleida 2020

Mollerussa, març de 2020

L’arquitectura tradicional, talment com passa amb qualsevol producció de caràcter popular, és un patrimoni que forma part de la identitat dels grups humans. Té un component evocador que ens parla de la vida quotidiana dels nostres avantpassats, i és alhora un receptacle de valors que projectem cap al futur. Les construccions amb terra en són un exemple clar. Amb aquest material senzill i a l’abast de tothom es van aixecar habitatges i tota mena d’infraestructures que van permetre el desenvolupament col·lectiu de comunitats de tot arreu.

A les comarques de la plana de Lleida, com en altres territoris del país i en general de la Mediterrània, hi són freqüents les construccions de tàpia. Tanmateix, aquest sistema constructiu tradicional és força desconegut per la població en general i també per bona part dels professionals de la construcció actuals.

Ara, aquestes construccions i les tècniques que les fan possibles són un símbol d’identitat i una oportunitat per a l’esdevenidor, tant pel que tenen d’actiu patrimonial com pel seu caràcter sostenible, paradigma sobre el que se sustenta el futur del planeta.

La celebració del congrés pretén crear un marc sòlid perquè les recerques i treballs sobre la matèria trobin un escenari on ser exposats i valorats. L’objectiu és fer aflorar el coneixement generat sobre la tàpia a Catalunya, establint un estat de la qüestió que dibuixí el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, en reivindicar les construccions de tàpia des de totes les vessants: etnològica, arquitectònica, econòmica i mediambiental.

Els eixos del congrésRead More »

Calendari de festes del mar

S’acaba de publicar el quart volum de la col·lecció Els llibres de Festes.org, aquest cop dedicat a les festes populars que estan protagonitzades per la gent de mar. El seu autor, Manel Carrera i Escudé, aborda amb una mirada àmplia i panoràmica la relació entre el mar i les festes populars. No és un llibre dedicat només a les festes dels pescadors i mariners (que hi tenen, com és lògic, un paper molt important), sinó més aviat una proposta de costumari festiu de la gent de mar actual: un recull de les celebracions festives de tots aquells que, avui en dia, fan la seva vida a prop del mar.

En total hi ha ressenyades més de dues-centes festes populars, enteses com a aquells esdeveniments col·lectius que tenen lloc a l’espai públic, que consisteixen majoritàriament en activitats rituals que compten amb la participació simultània de persones de diferents generacions i on tothom és participant actiu –i no només un espectador–.

Calendari festes del mar

 

Els continguts es presenten en funció del nostre calendari tradicional, començant per les festes d’hivern i acabant amb les de tardor. El llibre va resseguint el curs de l’any, mes a mes, i va aturant-se en totes aquelles cites festives del cicle anual que tenen alguna relació amb el mar. Per a cada una d’elles, hi ha un text genèric que n’explica l’origen, la història i el ritu central que hi opera, i unes categories que permeten agrupar les festes en funció de determinats elements comuns. Intercalades entre els textos genèrics hi ha vint-i-nou festes destacades amb un article complet i abundants fotografies, cent noranta ressenyes breus d’altres festes i diverses referències a costums festius marítims desapareguts.

Es tracta d’un llibre finançat mitjançant un procés de micromecenatge a Verkami i que ha comptat amb el suport de diverses organitzacions del del sector marítim, de diversos ajuntaments, entitats i altres associacions, així com d’un centenar de mecenes individuals. El podeu comprar on-line a: http://www.festes.org/media.php?id_media=2543

 

 

XI Col:loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs. Comunicacions

XI_TRANSPIRINENCS_2019Dates: 4-6 d’octubre de 2019
Termini per a presentar comunicacions i comunicacions-pòsters: 15 de juliol de 2019

Els dies 4, 5 i 6 d’octubre de 2019 se celebrarà a la Seu d’Urgell l’onzena edició del Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, organitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Centre d’Estudis Ribagorçans, la Societat Andorrana de Ciències i l’Institut Ramon Muntaner.

En aquesta ocasió, el col·loqui durà per títol “Els pobles abandonats al Pirineus: causes i conseqüències” i se centrarà en l’anàlisi dels pobles abandonats com a espais per a la reflexió entorn a la configuració actual dels Pirineus a través de l’estudi de les causes que ho van provocar i de la incidència que ha tingut en el paisatge, la història, l’economia i la societat del conjunt d’aquest territori. A més a més, també permetrà oferir claus de futur que ajudin a aturar el despoblament actual.

El congrés girarà al voltant de tres àmbits temàtics:

Àmbit 1. Els processos de despoblament

Àmbit 2: Realitats i conseqüències

Àmbit 3:  Representacions i propostes de futur

Comunicacions i comunicacions-pòsters

Els interessats a participar en el  col·loqui mitjançant la presentació d’una comunicació  o d’una comunicació-pòster poden enviar a l’adreça transpirinencs@irmu.org la seva proposta en forma de resum, amb una extensió màxima d’entre cinc-cents i dos mil caràcters, fins al 15 de juliol de 2019.

 Inscripció

El preu de la inscripció general serà de 65€ i el de la inscripció reduïda –per a membres de centres d’estudis i estudiants–,  de 50€.  El preu dona dret a les actes, al dinar de dissabte, als sopars de divendres i dissabte i a les activitats complementàries que es programin al llarg del col·loqui. El dinar de diumenge no hi està inclòs.

La inscripció es podrà fer per via ordinària (fent arribat la butlleta per correu o correu electrònic) o per via telemàtica (mitjançant la butlleta electrònica que trobareu a partir del març a http://www.irmu.org/projects/transpirinencs) abans del 27 de setembre de 2019.

Per a més informació: Institut Ramon Muntaner 977 40 17 57 transpirinencs@irmu.org

 

 

9a Mostra de Cinema Etnogràfic, a Vila-rodona

MIVE.Vila-rodona.2019.2Lloc: Casal de Vila-rodona (Carrer Enric Benet, 6), Vila-rodona
Dates:  Divendres, 5, 12 i 19 de juliol a les 22.15

DIVENDRES, 13 DE JULIOL

Projecció del documental sobre el barri antic de Valls:

UN OBLIT HISTÒRIC”. Co-dirigit per Guillem Voltas i Elisenda Trilla (17´) .

Documental sobre el barri antic de Valls, seguit  d’un col·loqui en el que hi participaran els directors del documental; Noèlia Ferré, presidenta de l’Associació Barri Antic de Valls, Sònia Vaquer, geògrafa (tots ells residents al barrin antic) i Ramon M. Bricollé, alcalde de Vila-rodona.

DIVENDRES 19 DE JULIOL 

“PICANT PEDRA” . Dir. Antoni Martí, 2018 ( 33´)
“RESTAURACIÓ DE BARRAQUES” Dir. Núria Repiso (TN Produccions, 20190, 15´) 

Organitza: Centre d’Estudis del GaiàCasal de Vila-rodona, Institut Ramon Muntaner
Amb el suport de: Ajuntament de Vila-rodona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,  Produccions Saurines
Per a més informació: Institut Ramon Muntaner 977 40 17 57 carles@irmu.org  Centre d’Estudis del Gaià: 977 63 81 04, 629317449,   c.estudisgaia@gmail.comhttps://www.facebook.com/Centre-dEstudis-del-Gai%C3%A0-530743620343524/

 

Pescadors de Palamós, protagonistes de la sessió de la Mostra de Cinema Etnogràfic

Dimarts 16 de juliol (Museu de la Pesca, 20 h), en el marc de la participació de Palamós en la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, es farà la presentació oficial de les noves imatges incorporades a l’exposició permanent del Museu de la Pesca, amb el dia a dia de quatre pescadors de Palamós: en Miquel (arrossegament), en Pere (arts menors), en Carles (encerclament) i en Quim (palangre).

Després de visionar les imatges, parlarem amb els protagonistes sobre la vida del mariner pescador en mar i en terra, i amb la productora de les condicions de gravar a bord d’una barca de pesca.

Aquesta activitat també està inclosa en el programa de celebració de la festivitat de la Verge del Carme 2019 a Palamós.

Mostra de Cinema Etnològic al Museu de la Mediterrània

cinema-etnografic-2019-cartell-_xarxes.jpg
Descarregar programa

El Museu de la Mediterrània participa, un any més, en la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya, enguany dedicada a la Pedra seca, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, amb la projecció de dos documentals: Picant Pedra, d’Antoni Martí (dimecres 10 de juliol a les 22.00 h) i Torroella, terra d’hortes, de Jordi Bellapart (dimarts 16 de juliol a les 22.00 h).

Uns films que tenen un gran interès etnogràfic, doncs mostren la forma de vida dels nostres avantpassats.

Read More »

Els jardins de la industrialització al Ter

portada“Els jardins de la industrialització al Ter”, de Pere Casas Trabal, Jordi Cirera Bach, Carles García Hermosilla, Jordi Grané Casellas, Joan Molera González i Manel Vicente Espliguero, és la sisena obra publicada dins de la col·lecció “Patrimoni Industrial. Temes”, dirigida i coordinada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) amb Rafael Dalmau Editors.

El llibre és el resultat d’una recerca del Museu del Ter desenvolupada, en bona part, en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya ( IPEC-Anàlisi) concedit l’any 2009.

La industrialització va transformar el món, Catalunya, i és clar, la conca del Ter. Sovint s’ha explicat aquest procés d’industrialització posant l’accent en l’arquitectura i la maquinària dels processos productius, però aquesta obra amplia el focus sobre el patrimoni industrial amb nous centres d’interès: els jardins. Als conjunts industrials de les vores del Ter, descobrim, a banda de rescloses, canals, fàbriques, blocs d’habitatges obrers i residències burgeses, un important conjunt de jardins i verd urbà. Els empresaris i inversors que iniciaven les seves aventures industrials a la vora del Ter no concebien els espais exclusivament per a la producció. Promovien una ocupació simbòlica del territori. I en aquesta ocupació els jardins van adquirir un pes important que s’ha posat poc en relleu.

Els jardins de la industrialització al Ter elabora en una primera part una anàlisi del context cultural i històric en el qual es produeix la proliferació dels enjardinaments en aquests conjunts industrials. En una segona part més extensa els autors hi proposen l’anàlisi particularitzada dels jardins i el verd urbà de vint conjunts industrials de la conca del Ter.

 

Data: Presentació el dimecres 10 de juliol a les 19.30h

Lloc: Auditori Roca. Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Begues: eines i oficis. Testimoni dels oficis del segle XIX fins a mitjans del segle XX

Fundació Privada Col·legi Bosch. Camí Ral, 13, Begues
Del 29 de juny al 28 de juliol

L’exposició, organitzada per l‘Associació de Recerca Etnològica de Begues (AREB), esdevé una mostra de les eines i materials emprats en oficis propis de la societat del segle XIX i mitjans del XX en el context de la població de Begues (Baix Llobregat). S’hi podran veure representants els oficis: calciner, carboner, guixer, picapedrer, sastre, matalasser, forner, coquessa, marxant, entre d’altres.

A més, també es podrà gaudir d’exhibicions d’oficis antics:

-Rajoleria, a càrrec de Rosa Maria Sánchez (30 de juny i 28 de juliol, 12h).

-Xerracar i estellar, a càrrec de Joan Guasch i Zequi Roig (6 de juliol, 12h.)

-Pedra seca, a càrrec de Josep Clavé i Jaume Viñas (7 de juliol, 12h).

-Cistelleria, 113 de juliol matí i tarda.

-Forja, a càrrec de Rafael Artigas i altres (20 de juliol, matí i tarda).

-Picapedrer, a càrrec d’Ulpià Fernández (27 de juliol, 12h).

Horaris de visita:
Dissabtes, de 10 a 14h i de 18 a 20h.
Diumenges, de 10 a 14h.
Cada dia a les 11.00h, audiovisual sobre els forns de calç.

Els forns d’oli de ginebre: una indústria a Riba-roja d’Ebre (cicle de conferències)

Museu Etnològic i de Cultures del Món
Carrer Montcada, 12, 08003 Barcelona

Preu: gratuït
Inscripció: és recomanable fer inscripció prèvia a reservesmeb@bcn.cat

Els forns d’oli servien per extreure de la fusta del càdec un oli amb moltes propietats, emprat des de temps immemorials per a les malalties del bestiar i també per als humans. A Riba-roja d’Ebre hi ha una gran concentració de forns d’aquest tipus, de grans dimensions, testimonis d’una activitat preindustrial ben documentada des del segles XVII. El cicle de conferències ens ajudarà a entendre millor aquest valuós patrimoni etnològic i arquitectònic: des de les característiques de l’oli de ginebre i les seves propietats al seu procés d’extracció, passant pels mètodes de construcció i funcionament dels forns fins als usos actuals del producte.

Programa:

18 de juliol, 18.00 h:
Presentació del llibre Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre
Judit Vidal (autora del llibre)

25 de juliol, 19.00 h:
Riba-roja d’Ebre: un poble, un territori, una història, una cultura
Daniel Piñol (Dept. d’Història i Arqueologia. Universitat de Barcelona).

12 de setembre, 19.00 h:
Una visió tridimensional dels forns d’oli de ginebre
Sergio Coll, Agustí Costa i Cèlia Mallafré (Escola d’Arquitectura de Reus. Universitat Rovira i Virgili)

19 de setembre, 19.00 h:
Oli de ginebre: producció i aplicacions
Francesc Roma (geògraf, membre dels Amics de Riba-roja d’Ebre)

26 de setembre, 19.00 h:
Oli de càdec o miera: composició, activitat farmacològica i aplicacions
Maria Dolors Gonzàlez (biòloga, membre dels Amics de Riba-roja d’Ebre)

Organitza: Museu Etnològic i de Cultures del Món. Ajuntament de Barcelona
Col·labora: Amics de Riba-roja d’Ebre