Nadal a cel obert: la Fira de Santa Llúcia

Museu Col·lecció Municipal de Cabrils
C. de la Santa Creu, 5, 08348 Cabrils
Dissabte 16 de desembre de 2017, 19.00 h



Conferència a càrrec de Jordi Montlló, president de l’entitat de recerca El Bou i la Mula. Montlló va defensar al juliol d’enguany la tesi “La Fira de Santa Llúcia de Barcelona: la primera fira de pessebres documentada (1786-2012)”. La recerca, dirigida per Josefina Roma, és el primer estudi etnogràfic sobre aquesta temàtica, fruit d’una recerca exhaustiva d’arxius, hemeroteques i de nombroses entrevistes a firaires i altres persones vinculades a la fira.

En el marc de l’activitat s’oferirà als assistents el llibre Lluís Carratalà, escultor Noucentista de pessebres,  d’Enric Benavent Vallès, amb fotografies de Jordi Montlló Bolart.

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, acceptada com ONG acreditada per la Convenció del Patrimoni Immaterial

Foto publicació 14-12-17

El Comitè Intergovernamental de la Unesco per a la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial (PCI) ha acceptat a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, membre del Consorci del Museu Casteller de Catalunya a Valls, com a nova ONG acreditada en tant que assessora de  l’organisme internacional. Aquesta decisió es va prendre divendres passat en el marc de la dotzena sessió del Comitè, celebrada a l’illa de Jeju, a Corea del Sud, i serà ratificada per l’assemblea general de la Unesco el proper mes de juny. D’aquesta manera, la CCCC es converteix en la segona ONG catalana acreditada per la Unesco per donar suport a la convenció del patrimoni inmaterial. 

És la mateixa Convenió per la Salvaguarda del PCI la que preveu el mecanisme per tal que hi puguin participar les associacions sense ànim de lucre (ONG en terminologia anglosaxona), especialment en funcions assessores. Fins ara, l’únic representant de Catalunya era l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, acreditat el 2013. Juntament amb la CCCC, aquest any s’han acreditat 29 ONGs més.

Notícia CCCC

De Manlleu al Collsacabra. La fotografia de Jaume Salarich (1902-1978)

cartellMoltes fotografies del Manlleu del segle XX porten la signatura de Jaume Salarich (Manlleu, 1902-1978). Tot i això, la localització del gruix del seu fons era desconeguda. L’any 2012, la família Masnou, hereus de Jaume Salarich va fer donació al Museu del Ter del fons fotogràfic restant per a la seva conservació i divulgació. Es tracta d’un fons de 4.300 fotografies de temàtiques molt diverses. Sabater de professió, Salarich va acabar convertint la seva passió, la fotografia, en la seva professió en el tram final de la seva vida, i es va convertir en un dels referents de la fotografia del segle XX a Manlleu.
Durant els anys transcorreguts des de la donació el Museu del Ter ha digitalitzat i documentat el conjunt del fons fotogràfic de Jaume Salarich. Paral·lelament s’ha realitzat un treball de recerca sobre el fotògraf, ja que el temps passat des de la seva mort l’any 1978, n’havien enfosquit el record. L’exposició “De Manlleu al Collsacabra. La fotografia de Jaume Salarich (1902-1978”) proposa un acostament a la figura fins ara relativament desconeguda de Jaume Salarich amb una primera mirada a la seva obra fotogràfica a partir del fons ara conservat pel Museu del Ter.

L’exposició presenta una selecció de 34 fotografies del Collsacabra , realitzada amb la col·laboració del fotògraf manlleuenc Xevi Vilaregut. Es podrà veure al Museu del Ter fins al 21 de gener de 2018.

Data: Des del 15 de novembre de 2017 al 21 de gener de 2018

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Els joguets populars dels iaios d’abans, del Montsià

APU201777-F1L’exposició taller didàctic “Els joguets dels iaios” té per objectiu recuperar, conservar i difondre la memòria popular del patrimoni lúdic infantil de la comarca del Montsià, i donar a conèixer a les noves generacions quins eren els joguets populars i tradicionals creats pels infants i els artesans locals, i per la indústria, entorn de la primera meitat del segle XX. Sobretot l’exposició inclou tota mena de joguets fets utilitzant un gran nombre de matèries naturals (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba…), i manufacturades (botons, corda, fil, llauna, paper de diari…), que tant els grans com els petits aconseguien del seu entorn més immediat. Inclou una vuitantena de joguets.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament de Santa Bàrbara
Data: Del 16 de desembre de 2017 al 4 de febrer de 2018
Lloc: Sala d’exposicions del Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana
Horari:  D’octubre a març: Dissabtes de 11.00 a 13.00h i de 17.00 a 19.00h; Diumenges: de 11.00 a 13,00h. Altres horaris: Visites concertades
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre www.museuterresebre.cat 977 702 954 info@museuterresebre.cat

El Museu D. i C. de Solsona inaugura “Vestir la Moda. Modes de vestir a les Terres de Lleida (segles XVIII-XX).

Una producció de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran que integrarà objectes de la Col·lecció Etnogràfica del Solsonès.

Divendres dia 15 de desembre a les 7 de la tarda s’inaugurarà al museu la darrera exposició d’aquest any 2017: “Vestir la Moda. Modes de vestir a les Terres de Lleida (segles XVIII-XX)”.

Aquesta exposició és una producció de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i consta de diversos objectes tèxtils, tots ells d’entre els segles XVIII i XX. Es tracta d’objectes conservats per diverses famílies, que han passat de generació en generació i que han arribat als museus a través de donacions. Diferents peces d’indumentària que permeten veure, a través del vestuari de la població, el procés de canvi social i econòmic que es va viure a Europa en aquella època. La mostra pretén donar a conèixer un moment de canvi en la indumentària que és clau per entendre com ens vestim avui en dia. La mostra serveix, també, per donar llum a uns fons poc coneguts i difondre la tasca que s’està fent des de les institucions museístiques pel que fa a la documentació, conservació, estudi i difusió del patrimoni de les terres de Lleida.

Els objectes que s’exhibeixen a l’exposició formen part dels fons del Museu de la Noguera –Balaguer-, del Museu Comarcal de l’Urgell –Tàrrega-, del Museu Comarcal de Cervera, del Museu de Lleida: diocesà i comarcal i de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu –Esterri d’Àneu-. Hi trobareu peces de roba quotidianes, vestits de mudar, vestits de cerimònia i també complements, tots ells dels segles XVIII, XIX i XX. El projecte ha estat comissariat per l’especialista Rosa Figueras i ha itinerat per diversos museus lleidatans.

Al seu pas per Solsona l’exposició incorporarà diversos objectes que il·lustren l’ofici de sastre i de modista i que pertanyen a la Col·lecció Etnogràfica del Solsonès, propietat de l’Ajuntament de Solsona i dipositada al museu. Aquesta col·lecció recull objectes relacionats amb diversos oficis i amb la vida quotidiana representatius, tots ells, del dia a dia al Solsonès durant els segles XIX i XX. Actualment aquesta col·lecció no es troba exposada al públic i la mostra “Vestir la Moda” ha estat una ocasió excel·lent per donar-li llum.

Com a novetat, aquesta exposició inclourà una col·laboració amb la Biblioteca Carles Morató de Solsona que permetrà ampliar informació, consultant bibliografia especialitzada, relacionada amb l’exposició. Aquesta activitat pretén establir una dinàmica de col·laboració entre les principals institucions culturals solsonines.

L’exposició romandrà oberta fins al 5 de març. Aquest Nadal veniu a conèixer com vestien els vostres avantpassats més recents.

org_OK_cartell _VLM

Memòria Glaçada

cartell culturaviva_mbarberans (2)

Museu de la Pauma de Mas de Barberans
C. Clavell, 52
16 de desembre , a les 18 hores

En el marc del programa Cultura Viva 2017 , es presentarà la recerca: Memòria glaçada. La gelada del 1956. Recerca realitzada pels Centres d’Estudis de Terres de Cruïlla i coordinada pel Centre d’Estudis Seniencs. En el mateix acte es mostrarà l’exposició amb el mateix títol i el catàleg.

Es tracta d’un estudi fet  per 11 associacions culturals, de banda i banda del riu Sénia, a partir de l’eina descriptiva de les enquestes. S’ha aconseguit informació de primera mà d’aquest fenomen meteorològic imprès a la memòria col·lectiva de diferents generacions que actua com a referent temporal. Un total de 114 enquestes de diferents comarques: Alt Maestrat, Baix Maestrat, Els Ports, Maestrat Aragonès, Matarranya, Montsià, Plana Alta i Terra Alta.Read More »

Atuells per al vi a la població terrissera de la Galera

Imagen1L’exposició “Atuells  per al vi” mostra peces de ceràmica i de terrissa que formen part del fons del Museu de Ceràmica de l’Ametlla de mar, antigament utilitzades per mesurar, contenir, guardar, servir o traginar  vi, en algunes transaccions comercials. La mostra dóna continuïtat a les anteriors exposicions organitzades amb aquest fons: “Cànters per a aigua” (2015) i “Atuells per a l’oli” (2016), i forma part de la tasca de difusió que Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera duu a terme des dels seus inicis, per tal que es conservi, valori i preservi el patrimoni cultural vinculat tant als canterers de la Galera, de forma molt especial, com al que es relaciona amb els terrissers d’arreu. Així, gràcies al fons del Museu de Ceràmica, tindrem ocasió de conèixer les formes i característiques de les mateixes tipologies que elaboraven els canteres de la Galera però realitzades a altres centres terrissers de les Terres de l’Ebre, Catalunya i l’estat espanyol.

Organitza: Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera
Col·labora: Ajuntament de l’Ametlla de Mar i Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar
Dates: Del 14 de desembre de 2017 al 28 de gener de 2018
Lloc: Sala 2 de Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. La Galera
Horari: dimecres a divendres, de 9’30h a 13’30h; dissabtes, diumenges i festius de 12h a 14h.
Més informació i visites concertades fora d’aquest horari: 977 71 83 39 / terracota@galera.cat www.galera.cat

Arquitectura tradicional

MUÑOZ, O et al. Arquitectura tradicional; Tècniques Constructives (2016). Girona, Greta – Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica, 2016. 150 pàg.

Aquesta publicació descriu  les tècniques de la construcció tradicional amb l’ànim de facilitar-ne la comprensió i l’aplicació per part dels arquitectes, constructors o propietaris. Els autors, vinculats al Greta – Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica, volen donar uns criteris útils per dur a terme la rehabilitació responsable d’un vell edifici i preservar al mateix temps el seu caràcter.

Escoltar veus, teixir xarxes: apunts sobre feminisme i música popular

1a sessió del Grup d’Etnomusicologia de l’ICA

Xerrada a càrrec de  Sílvia Martínez (Etnomusicòloga, especialista en música popular urbana)

Dimecres 20 de desembre de 2017, de 19.00 a 21.00h.

Lloc: ECOs, Sala Polivalent, carrer Casp 43, baixos, Barcelona.

La recerca sobre música i gènere compta ja amb una llarga tradició acadèmica, renovada en les últimes tres dècades amb els recents corrents de la teoria feminista. Els plantejaments pioners es basaven a escriure “històries contributives” que buscaven visibilizar la música feta per dones que havia desaparegut de sales de concerts i arxius. Paral·lelament les etnomusicòlogues analitzaven les relacions entre gènere i poder en les pràctiques musicals d’arreu. Actualment els estudis sobre música i gènere, especialment en la música popular urbana, han fet seus els plantejaments de la teoria queer, del ciber- i del trans-feminisme, entre d’altres.

Més enllà de les recerques centrades en les relacions entre música i gènere, les pràctiques musicals estan sempre condicionades per elles. S’expliciti o no, els rols, les relacions i la dimensió sonora del gènere estan sempre presents. Prendre’n consciència condiciona necessàriament el nostre treball. Ignorar-ho també. Les pràctiques musicals no només ens informen sobre com es viuen les relacions humanes en termes de gènere i de com aquestes configuren la nostra subjectivitat. Els judicis de valor i les interpretacions que expressem sobre músiques, veus i balls, ens diuen tant o més sobre els prejudicis de la nostra mirada que sobre la pròpia pràctica.

Read More »

Col·loquis del flabiol 2016

En el marc de la  33a Festa del Flabiol , celebrada a Arbúcies el 4 i 5 de novembre es presentaren els Col·loquis del Flabiol 2016, una publicació  a cura de la Comissió de la Festa del Flabiol i editada per l’Ajuntament d’Arbúcies. Els Col·loquis del Flabiol els convoca l’Ajuntament d’Arbúcies  en conveni de col·laboració amb el grup de recerca Les Músiques en les Societats Contemporànies (MUSC)

A.V. Col·loquis del Flabiol 2016, . Ajuntament d’Arbúcies. 81 p. ISSN 2013-0651.

Amb els següents articles:
Pierre Jordà-Manaut. Què nos ensenyen els flabiols d’en Velentin Touron
Àngel Vallverdú. Nous materials del flabiolaire Felip Escala

Rafel Mitjans, Teresa Soler. Presentació del Vocabulari del flabiol i de les percussions que l’acompanyen
Rafel Mitjans, Teresa Soler. Recull de pràctiques per a la conservació dels flabiols, timbals i altres instruments