Tradició sardanista a Juneda

L’escriptor junedenc Joan Cornudella va presentar el diumenge 18 d’abril de 2021 el llibre Tradició Sardanista a Juneda. 75 anys de l’Agrupació Sardanista (1943-2018) a la plaça Catalunya de la població, a tocar del monument a la sardana. Un concert de la Bellpuig Cobla amenitzà la presentació.

El llibre, a través de 160 pàgines, repassa els setanta-cinc anys de l’entitat sardanista i les seves seccions de teatre, escala en hi-fi i esbart. Després de les salutacions protocol·làries, s’esplaia en els capítols preliminars dedicats al sentiment sardanista i als orígens i evolució de la història de la sardana. Unes notes del món sardanista a Juneda (1900-1943) fan de preludi de les diferents etapes que ha viscut l’entitat: la fundació i els primers passos (1943-1949), la consolidació (1950-1967), l’etapa daurada (1974-1992), el planter de sardanistes (1993-2006) i la renovació (2007-2018). En aquest capítol, també es recorda que l’agrupació va organitzar, durant molts anys, les festes populars com ara la cavalcada de reis, la castanyada, el carnaval o la revetlla de sant Joan.

Tot seguit, fa una radiografia de les seves seccions: l’esbart Pinell, el grup Escènic Junieta i el grup d’escala en hi-fi. Les tres seccions van viure la seva època de plenitud entre els anys 1961 i 1965. I després del racó literari, dedicat a diversos poetes junedencs que han elogiat la sardana en els seus versos (Joan Duch, Jacint Rosinach, Galindo Torné, Antoni Colom, Dídac de Segarra, Ferran Colàs, Miquel Soria i Pere Bellmunt), tanca el volum amb els annexos que recullen l’agenda sardanista i les juntes directives.

Amb el segell particular de l’editorial Fonoll i del dissenyador Joan Teixidó, més de dues-centes fotografies, cartells i documentació desgranen la llarga trajectòria de l’entitat junedenca, una de les més antigues en actiu de la demarcació de Lleida.

XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional (2021)

Móra la Nova
5 al 7 de novembre de 2021

La Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional, que enguany arriba a l’onzena edició, està organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Tota la informació de la “XI Trobada”, inscripció, àmbits de comunicacions, visites, allotjaments…, la podeu trobar a:

http://www.trobadapedraseca.cat/

Els que hi vulguin participar i els hi calgui cercar allotjament, cal que es posin el més aviat possible amb l’organització (IRMU).

Aquesta és una trobada on hi participen persones dels territoris de parla catalana que presenten comunicacions sobre treballs fets darrerament. També es visitaran indrets propers amb diverses construccions.

Fins ara s’han fet 10 “Trobades”:

Manresa (2002)

Torroella de Montgrí (2004)

Barcelona (2005)

Sitges (2007)

Palma de Mallorca (2009)

Vilafranca del Maestrat, Castelló (2011)

Les Preses (2013)

Calaceït, Terol (2015)

Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort (2017)

El Pinós, Alacant (2019)

Els pobles abandonats a la XVI Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

En aquesta setzena edició es proposa el tema Pobles abandonats a la vegueria Penedès, en el marc del projecte Pobles abandonats. Una herència per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per l’Institut Ramon Muntaner, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. La coordinadora de l’equip de treball de la vegueria Penedès, Àngels Travé, exposarà alguns exemples de pobles abandonats com Jafre (Garraf) i Font-rubí Vell (Alt Penedès), a partir de les recerques del projecte Noms de lloc al Penedès, de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Les ponències de la Trobada seran Pobles abandonats de l’Anoia, a càrrec de Gener Aymamí, que ha publicat entre altres el llibre Rutes pels despoblats el Camp de Tarragona (2021) i Les vides que les pedres callen: vida i abandó de Marmellar, a càrrec de Jaume Palau, treball guardonat amb el XVI premi Mestall de l’Associació d’Història Rural (2018).

A continuació hi haurà un col·loqui amb aportacions al projecte “Pobles abandonats” per part dels centres d’estudis i persones inscrites a la Trobada.

La cloenda de la Trobada serà amb la projecció de la pel·lícula Dins la fosca (20′) del director Joaquim Sicart, amb filmacions al poble abandonat de Marmellar i que es podrà visionar a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins el dia 23 d’abril.

Data de la Trobada: dissabte 17 d’abril de 2021, de les 10h a les 13h.

Per seguir en directe: a través del canal Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Per participar: a través de de la plataforma Zoom cal inscripció al formulari.

Aquesta Trobada s’emmarca en el programa d’Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Revista “Pedra Seca”

El desembre del 2000 es va publicar el número 0 de la revista semestral “Pedra seca” (abril i octubre) i al mes d’abril d’enguany s’ha publicat el número 42. És a dir, ja porta 20 anys fent difusió i presentant treballs sobre la pedra seca d’arreu.

També des del desembre del 2001 hi ha, la resta de mesos, el “Full informatiu de la pedra seca”; el darrer és el núm. 173. En cadascun d’aquest “Full” hi podem trobar una ruta de pedra seca d’algun indret de Catalunya; ja n’hi ha publicades 108. Cada ruta descriu un recorregut d’unes 8 a 10 barraques, indicades en un plànol, i amb la indicació de la numeració de Wikipedra i les coordenades UTM de cada una d’elles

Ara s’acaba de publicar el darrer número de la Revista “Pedra Seca”. Són 20 pàgines, on hi tenim els següents articles:

“Contribució al catàleg dels Pous de Gel de l’Alt Urgell”, Gener Aymamí i Domingo

“Barraca d’en Llimó”, Equip de Pedra Seca

“Murs de pedra seca al Sound, Illa de Man”, David Fisher

“Construcció megalítica a Newgrange”, Ramon Vinyals

“1050è aniversari del poble de Sant Climent de Llobregat. Ruta de barraques de la Costa Fustera”

“Masllorenç: Tècniques i valors patrimonials de les construccions de Pedra en Sec”, Xavier Roig i Fontseca

“Pachamama celebrant la Mare Terra”, Javier Caballero

“Jordi Fulla, el pintor encisat per les cabanes”

“La barraca de pedra seca del Castellot (Els Pallaresos. El Camp de Tarragona), Marc Dalmau Vinyals

“Assentament aborigen en el barranc de La Muley entre el poble de Triquivijate i Nuevo Horizonte (Fuerteventura)”, Equip de redacció

“L’art en pedra de Jon Foreman”

Per subscriure’s a la “Revista Pedra Seca” i al “Full Informatiu”:

http://www.edatmitjana.cat/web/revista-pedra-seca/

També al telèfon 93 352 12 75 o al mòbil 620 023 826.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Centre Municipal de Cultura
Plaça Major, 11 La Bisbal del Penedès
Exposició del 9 d’abril al 23 de maig de 2021

Del 9 d’abril al 23 de maig de 2021 al Centre Municipal de Cultura de la Bisbal del Penedès (Baix Penedès) es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició s’obrirà al públic el divendres dia 9 d’abril.

La inauguració es farà el divendres 16 d’abril de 2021, a les 19h, a la sala d’exposicions del Centre Municipal de Cultura (Plaça Major núm. 11).

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages, a Bonastre (Baix Penedès) i a la Fundació el Solà de la Fatarella (Terra Alta).

Des del març del 2021 tenim dues còpies de l’exposició fent aquesta itinerància per Catalunya.

Ara s’està fent a Olot, fins el 2 de maig.

A continuació està previst que vagi durant el 2021 a: Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), l’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).

El catàleg de l’exposició (10 €) es pot aconseguir a:

Valls nomena Francesc Sans com Santjoaner 2021

  • El lliurament del guardó tindrà lloc durant el tret de sortida de Sant Joan
  • La ciutat reconeix la seva aportació en l’àmbit de la música d’arrel
  • L’acord havia estat pres el 2020 però la pandèmia impedí materialitzar-lo

El músic vallenc Francesc Sans i Bonet serà el Santjoaner 2021 i rebrà aquest reconeixement a la trajectòria festiva dissabte 19 de juny, seguint amb la idea de donar visibilitat a la música tradicional com a eix vertebrador de la celebració gran de la capital de l’Alt Camp. Avui l’alcaldessa de la ciutat, Dolors Farré, li ha comunicat formalment la decisió de la Comissió participativa de seguici cerimonial en una recepció institucional a la casa consistorial. L’acord havia estat pres per la comissió l’any passat, però no es va poder atorgar degut a la pandèmia.

Francesc Sans rebrà el reconeixement en l’acte que donarà el tret de sortida al Sant Joan vallenc. La ciutat reconeix la seva implicació en la festa i l’aportació indiscutible en l’àmbit de la cultura popular i la música d’arrel. Sans va néixer a Valls el 1974. Va iniciar-se en el món de la gralla l’any 1986 i en el del sac de gemecs el 1989. Intèrpret en diferents formacions, des d’un bon principi es va interessar pel context i les funcions pròpies de la música tradicional del nostre país. També es dedica a la investigació del marc festiu i dels instruments des d’un punt de vista històric i organològic i, a la recopilació i reinterpretació de músiques històriques.  Ell mateix ha definit la seva forma de tocar com una síntesi entre la força dels mallorquins i la tècnica dels occitans.

Interpretació i mestratge

Forma part dels grups Bufalodre, en les seves diferents formacions com la cobla de ministrers, la cobla de tres quartans, el grup de grallers o la mitja cobla, pinyol originari creat el 1994; o els Sacaires de Tarragona, als quals dirigeix. També és un dels músics habituals en festes majors patrimonials declarades d’interès nacional, com les l’Arboç, Reus, Sitges, Tarragona o Vilafranca del Penedès. Així, dins el cicle de les festes majors i el Corpus, ha acompanyat un gran nombre de balls i entremesos, com per exemple els ball de pastorets de Vilafranca, el ball de valencians de Tarragona i Reus, el ball de prims de Reus, l’àliga de Valls o el desaparegut ball parlat de Santa Margarida de la Riera de Gaià. Però també participa en el Cant de la Sibil·la de Valls pel cicle nadalenc, o en processons de Setmana Santa i caramelles per la Pasqua.

Ha estat mestre en diverses escoles, com l’Aula de Música Tradicional de la Generalitat de Catalunya, l’Escola Music Art de Valls, l’Escola de Música Tradicional La Xafigà de Muro d’Alcoi, les escoles de grallers d’Alcover i Puigpelat –a l’Alt Camp–, l’Escola de Música Tradicional del Penedès,  Escola Superior de Música Superior de Catalunya (ESMUC), o l’Escola Municipal de Música de Tarragona. També ha composat les partitures de peces del seguici cerimonial vallenc com el ball dels nans, el bou, el ball dels cercolets o, per la Fira de Santa Úrsula, la baixada de l’arcàngel sant Miquel, així com ha recuperat les tonades tradicionals de la processó del Divendres Sant de Valls. També és autor de la música dels Set Pecats Capitals de Tarragona.

Ha publicat els llibres “Les cornamuses i el sac de gemecs” –coescrit amb Simó Busquets, 1993–,  “Santa Tecla: músiques i tocs de festa” (Arola, 2010) i “A mitges. Quadern de repertori per a sac i tamborino” (Quart minvant, 2013). Entre els enregistraments, va participar a “Concert de Patum. Memorial Ricard Cuadra” (autoeditat, 2002) i “Terços amunt!” (Discmedi, 2003). Molt actiu en temes festius de la ciutat, ha format part de diverses comissions participatives, com la pròpia del seguici cerimonial, o la Comissió per a l’orgue de la ciutat de Valls, estrenat recentment. Actualment és un dels dos delegats de la Comissió de seguici de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, funció que ja va tenir el 2011.

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2021)

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 46, corresponent a l’any 2021. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)

Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs.
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins al 24 de maig de 2021.

Normes per a la presentació d’originals

Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.

Procés de selecció i avaluació dels articles

Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

‘LOOKOUT’ EN FORMAT CATÀLEG

El Museu de la Pauma del Mas de Barberans acaba de treure el catàleg, en català i anglès, de l’exposició Lookout, una mostra que va obrir portes el passat mes d’agost i que es podrà visitar fins al setembre d’aquest 2021. A cura dels artistes i artesans Mònica Guilera i Tim Johnson, Lookout mostra la diversitat i riquesa de tècniques, materials i peces de l’artesania europea. Afirmen que a mesura que els arribaven les peces de l’exposició se sentien  o bé transportats als boscos de Crimea “amb l’aroma picant de les agulles de pi”, o bé “hipnotitzats per les ombres giratòries de les obres de palla finlandeses”, així com també “desafiats per l’atenció al detall del treball de les finíssimes esberles de vímet holandeses.”

Al catàleg que ara presentem, disponible al web del Museu de la Pauma, es recullen totes les peces exposades amb informació sobre els materials i les tècniques emprades pels artistes i artesans que les han creat. L’exposició es va pensar també com una mostra de suport a aquests artistes i artesans, per això les peces exposades es poden adquirir a través del Museu de la Pauma. D’altra banda, al catàleg també s’inclou un enllaç de contacte amb els artistes i artesans per connectar-los amb persones que puguin estar interessades en el seu treball.

Des del Museu pensem que, enguany més que mai, hem d’oferir la possibilitat de poder gaudir digitalment de la cultura.

Pobles abandonats | Els paisatges oblidats del Camp i el Priorat

L’Institut Ramon Muntaner, junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona, lidera el projecte “Poble abandonats” amb l’objectiu de conèixer aquests nuclis poblacionals que, per diferents motius, han viscut un procés d’abandó en els últims tres segles.

Un projecte que engloba tots els territoris de parla catalana i que ens permet mirar al passat i conèixer el desenvolupament aquestes zones i les característiques per les quals ha acabat sent inhabitable. També, però, un estudi que ens ajuda a mirar cap al futur per tal de cercar noves propostes que reverteixin el problema actual del despoblament.

Des de Carrutxa ens hi sumem aportant els nostres estudis sobre els pobles abandonats del Baix Camp i el Priorat, passant per l’inventari que estem creant fins a espais tan coneguts com la Mussara o Albarca. Aquestes recerques, entre d’altres, han donat com a resultat la jornada virtual que presentem a continuació, titulada Pobles abandonats. Els paisatges oblidats del Baix Camp i el Priorat.

Per participar a la jornada, només cal que entreu al canal de YouTube de Carrutxa a partir de les 11.30 h, tal com indica el programa. Aquí us deixem l’enllaç del nostre canal:

https://www.youtube.com/channel/UCX8yEG6jw9v7ggPAqRK5BJg

En acabar la jornada, a les 13 h, obrirem una reunió de Zoom per tal que tots pugueu compartir les vostres impressions i comentaris amb els diferents ponents. Trobareu aquest enllaç a la caixa d’informació del vídeo de la jornada!

Us hi esperem! 

Nous audiovisuals per aprendre a conservar objectes d’interès etnològic a casa

El Museu de la Pesca ha editat nous projectes audiovisuals amb l’objectiu de seguir potenciant entre el públics digitals la difusió del patrimoni etnològic. Aquesta setmana presenta als mitjans i a les xarxes socials un conjunt de vídeos mitjançant els quals apropar alguns consells per a poder preservar i conservar a casa objectes que formen part del patrimoni familiar.

“Conservar els records a casa”

Una de les propostes audiovisuals es basa en l’edició de vídeos enfocats a explicar, de manera senzilla, les mesures adequades per a conservar els objectes etnològics que formen part del patrimoni particular de cada persona i que es guarden a casa.

Sota el títol genèric “Conservar els records a casa”, els quatre vídeos parlen de com tenir cura d’objectes fets de fusta, de metall i fotografies, actuant sobre ells amb una conservació preventiva, que permeti allargar la vida d’aquests records. Aquests vídeos són encapçalats per la responsable de Col·leccions del Museu de la Pesca, Núria Teno.

“Conservar els records a casa” se suma a la proposta audiovisual “Destresa marinera” que el Museu de la Pesca també va impulsar amb el suport de l’OPEI. Aquest conjunt de clips tenen una durada d’entre 2 i 4 minuts amb l’objectiu de ser difosos, a partir de dissabte vinent 27 de març per les xarxes socials del Museu de la Pesca i de l’Ajuntament de Palamós

L’emissió dels vídeos, també a Televisió Costa Brava

Aquests vídeos també seran emesos a partir de demà passat (26/03/21), dins la programació de Televisió Costa Brava, que coincidint amb els divendres, els inclourà dins el seu informatiu que té lloc a les 20 h (amb reposicions el mateix divendres a les 22 i a les 24 h).

Aquestes emissions s’obriran aquest divendres amb el primer dels quatre vídeos del cicle “Conservar els records a casa”, que amb motiu d’aquesta estrena, s’introduirà amb una entrevista en directe que Televisió Costa Brava farà a la conservadora del Museu, Núria Teno, precisament des de la sala de reserva de la casa Montaner, on el Museu de la Pesca guarda les diverses col·leccions que formen els els seus fons etnològics.

Un cop s’hagin emès aquests primers quatre vídeos, Televisió Costa Brava en donarà continuïtat, a partir del 22 d’abril, amb les emissions dels set capítols que formen el cicle de “Destresa marinera”.