Biografies i música de banda a Amposta

apu201901-f1

La conferència “La família Ruiz, la música a la sang”, que anirà a càrrec de Ferran Gómez i Caterina Zaragoza, iniciarà aquesta setmana la 8a edició del cicle de conferències “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per persones destacades per la seva vinculació a la ciutat d’Amposta, a partir de la seva activitat en qualsevol aspecte, tema o àmbit (associatiu, científic, cultural, professional…) relacionat amb la ciutat,  i que són presentats bé per investigadors locals bé per familiars o col·laboradors seus.

La família Ruiz sens dubte ha contribuït amb les seves aportacions a conformar el que avui és la Societat Musical La Lira Ampostina, perquè hi ha estat vinculada, des del mateix moment de la fundació de l’entitat, el 1927. Agustí Ruiz Jornet en va ser soci fundador i membre de la seva primera directiva.

L’entrada a la conferència és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Data: 24 de gener de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Hora: 19.30h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Conferència: Realitat i ficció: Una frontera cultural?

A càrrec d’Albert Sánchez Piñol (antropòleg i escriptor).

Dimarts 22 de gener a les 19.00h. a l’espai Sala Beckett: Sala d’assaig

Tota societat s’edifica sobre determinats imaginaris. L’escriptor és com el xaman, viatja fora del seu cos, veu altres realitats, altres imaginaris i torna per explicar-ho. A l’introduir la fantasia, la ficció va més lluny que la realitat i pot dir veritats que els discursos del que és real amaguen. L’antropòleg, com l’escriptor, indaga els imaginaris que mouen les nostres realitats. La diferència entre realitat i ficció es dona a totes les cultures? Què aporten l’antropologia i la literatura a la comprensió crítica del món contemporani, de la postveritat i de la lluita pel relat, pel control de l’imaginari?

Més informació a: https://www.salabeckett.cat/activitat-resta/realitat-ficcio-frontera-cultural/

En el marc del cicle Res no és mentida
https://www.salabeckett.cat/intercanvi/res-no-es-mentida/

Comissariat: Elisenda Ardèvol (Professora de la UOC)
Organitzen: Sala Beckett i Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Tàndem artesania/disseny. Visions singulars. Espart

cartell_espart_2019 (1)

.

 

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

26 i 27 de gener

 

El Museu de la Pauma vol continuar explorant els punts d’encontre entre artesania i disseny i aquest 2019 posarà en marxa un projecte d’investigació que té per objectiu trobar noves aplicacions a les fibres vegetals. L’espart i el vímet seran les dos fibres protagonistes, es sumaran a la pauma, natural o tintada, per buscar possibles hibridacions.

El projecte s’anomena Tàndem artesania/disseny, visions singulars. S’han programat dos caps de setmana intensius, el primer, el del, 26 i 27 de gener i el segon, el del, 30 i 31 de març, en els quals un dissenyador i un artesà compartiran vivències i coneixements per experimentar i trobar nous camins per a les fibres vegetals.Read More »

El contingut de les I i II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, en línia

Sumaris (feu clic damunt del títol de les respectives jornades per consultar-ne el contingut íntegre):

 

I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 2016

Presentació

Andreu Ramis

Aspectes conceptuals

. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como  instrumento de salvaguarda
. Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu
. Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas

Marc normatiu

. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals
. Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada
. Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial

Anàlisi territorial

. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera
. Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur
. Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca
. Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?


II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa. 2017

Presentació

Andreu Ramis

Patrimoni i territori

. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa
. Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal
. Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa
. Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari
. Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular

Etnopoètica

. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat.
. Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia
. Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears

Etnomusicologia

. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història
. Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral
. Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca
. Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina

 

Passió per la terrissa popular. La col·lecció de la família Segarra-Pedrola, canterers de Miravet.

_d__0062-editarL’exposició, titulada “Col·leccionar passions. La família Segarra-Pedrola i la terrissa popular”, ha estat realitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre, en el marc del Programa Col·leccionar passions de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Aplega un centenar d’estris i atuells de terrissa i ceràmica, que formen part de la col·lecció familiar dels canterers de Miravet: Ferran Segarra Vives, Teresa Pedrola Avante i el seu fill Ferran; integrada per més d’un miler de peces, procedents de les Terres de l’Ebre i zones confrontants, la resta de Catalunya i bona part de l’estat espanyol, datades entre el segle XVIII i l’actualitat, tot i que inclou també algunes peces medievals.

El seu obrador, situat al Raval dels canterers, és un gran edifici que inclou diferents espais: l’obrador, la botiga, el forn, el magatzem de ceràmica i terrissa, l’espai dedicat a la seva tasca d’antiquaris, i les tres grans sales on que acullen la seva important col·lecció d’atuells, exposats al públic que els visita, el general i l’especialitzat (antiquaris, col·leccionistes, estudiants, investigadors).

La col·lecció conté peces avui molt singulars, de les quals en queden pocs exemplars, perquè pertanyen a centres terrissers desapareguts fa moltes dècades o que han tingut poca producció, com per exemple el d’Horta de Sant Joan, a la Terra Alta.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Amposta i Ajuntament de Miravet.

Dates: del 18/1/2019 fins al 3/3/2019.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta

Inauguració: divendres 18 de gener a les 19h30’.

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 http://www.museuterresebre.cat

Crida a la participació en la Revista d’Etnologia de Catalunya (recordatori)

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Tots els articles es publicaran en dues versions, catalana i anglesa.

Per a més informació:

Estudis de Literatura Oral Popular: crida per al número 8 (2019)

La revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature dedicarà el dossier del número 8 (2019) a l’estudi de la llegenda des de múltiples perspectives: la seva connexió amb gèneres pròxims, la relació amb la literatura de creació, les aplicacions pràctiques (sector educatiu, turístic i cultural), la seva vigència (llegendes contemporànies i rumors), etc. Es fa una crida a la rebuda d’originals per a aquest número:

Estudis de literatura oral núm. 8 (2019)
– Dossier monogràfic: la llegenda
– Data de lliurament d’articles: 31 de març de 2019

Els articles presentats, que poden estar escrits en català, anglès, aragonès, castellà, francès, gallec, italià, occità i portuguès, han de tenir una extensió màxima de 8.000 caràcters i seguir les Normes per a la tramesa i publicació d’originals que es poden consultar en aquests enllaços:

https://revistes.urv.cat/index.php/elop/about/submissions#authorGuidelines

Pdf (català i anglès): https://issuu.com/publicacions-urv/docs/normes-elop

Estudis de Literatura Oral Popular està indexada en les bases de dades i repositoris següents: DOAJ, Open Folklore, MLA-Modern, Language Association Database, Dialnet, Dulcinea & Sherpa-Romeo, RACO, ISOC, Latindex, ERIH Plus, Redib, MIAR (5.8), Journal-TOCs.

 

Cloenda de l’Any Aureli Capmany

Palau Robert. Pg. de Gràcia, 107, Barcelona
Dijous 17 de gener de 2019, 18.00 h

Taula rodona a càrrec d’Anna Capmany, Josefina Roma, Jaume Ayats i de la comissària Montserrat Garrich. Clourà l’acte la comissària amb una visita guiada de l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954).

Programa oficial dels actes de cloenda

Web commemoratiu de l’Any Aureli Capmany

Informació en línia sobre l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954)

Es presenta a L’Escala el llibre “Històries de pescadors de la Costa Brava”

El passat 21 de desembre es va presentar a l’Alfolí de la Sal de l’Escala el llibre Històries de pescadors de la Costa Brava, de Lurdes Boix i Jaume Badias. Editat per Gavarres, és el segon volum de la col·lecció El caliu de la memòria (el primer va ser Històries de músics), en aquest cas, coeditat amb l’Ajuntament de l’Escala.

La presentació va anar a càrrec d’Àngel Madrià, director de Gavarres, de l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga i de l’autor del pròleg,  el periodista Xavier Febrés.

El llibre està basat en entrevistes a diferents pescadors de la Costa Brava. Jaume Badias va encarregar-se d’entrevistar els pescadors de Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Palafrugell i Begur. Per la seva banda, Lurdes Boix va anar als pobles de l’Estartit, l’Escala, Sant Pere Pescador, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou, amb dues incursions a Cotlliure i Portvendres per tal de tractar les migracions de pescadors de l’Escala i Llançà.  En total, quaranta històries que no deixen indiferent per la seva autenticitat.

Lurdes Boix i Jaume Badias fa molts anys que parlen amb pescadors de la Costa Brava. Fruit d’aquestes converses sabem que el mar és una caixa de sorpreses: a vegades bones, en forma de grans pesqueres, però, a voltes tràgiques. Algunes ens deixaran corpresos, com la dels tres germans Puigvert, de Lloret de Mar, que amb només 11, 8, i 6 anys ja es jugaven la vida en mar per sortir de la misèria; o la dissortada sort de l’avi Jepet, de Roses, que va perdre els tres fills grans en un embat terrible d’un grop enmig del mar. També es recullen el testimoni de l’últim pescador de l’Escala que va anar a fer tenda, els diferents arts de pesca, les senyes i els grans caladors, la pesca del corall o de l’anguila, la relació amb els primers turistes, l’arribada de pescadors de l’Ametlla de Mar o del Campello… En resum, és un llibre que vol ser un homenatge als homes i les dones de mar que van néixer amb “es gra de sal al cap.

L’objectiu dels autors és recuperar i transmetre les vivències i la saviesa d’un món gairebé extingit perquè, davant el col·lapse de la pesca actual, puguin aportar algunes experiències valuoses per a les generacions futures i per a la reconversió en una pesca veritablement respectuosa amb el medi que garanteixi la seva pervivència.

Nova exposició “Els Banys de Mar” a Sant Feliu de Guíxols

Al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, enguany recordem els cent anys dels Viatges Blaus organitzats per un guixolenc des de Barcelona per fer conèixer la Costa Brava. El fet ens fa recordar quin era aquell primer turisme que combinava salut i cultura, i com s’organitzava la societat que acollia els primers visitants, per esdevenir una ciutat més saludable. Sant Feliu de Guíxols i la vall d’Aro continua conservant patrimoni natural i arquitectònic ( el Passeig de Sant Feliu, els banys de Sant Elm i S’Agaró, Bell-lloc i la Font Picant,…) i ha estat una zona pionera en l’oferta d’establiments de talassoteràpia.

Podeu visitar la nova exposició “Els Banys de Mar” a les sales reformades de l’Antic Hospital Municipal.

De dilluns a dijous, de 11.00 a 14.00 hores, Divendres i dissabtes, de 11.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 18.00 hores i Diumenges i festius: d’11.00 a 14.00 hores.

més informació a la web del museu