El Museu del Ter inaugura una exposició sobre la línia R3 i la seva capacitat de transformar Osona.

L’exposició analitza la relació entre ferrocarril, territori, urbanisme i societat, i obre una finestra al debat sobre el paper que la línia R3 pot tenir en la mobilitat i el territori del futur.

La inauguració tindrà lloc el dijous 8 d’octubre, a les 19.30 h, al Museu del Ter, amb la participació dels comissaris Arnau Comajoan Cara, enginyer de Camins, Canals i Ports, i Joan Solà Font, arquitecte urbanista.

L’exposició és gratuïta i es podrà visitar fins el 21 de febrer del 2027.

Durant els mesos que duri l’exposició hi haurà cicle de conferències, visites guiades i activitats educatives.

 Una exposició per entendre l’R3

El Museu del Ter inaugura Propera parada: Osona. R3, una línia que transforma el territori, una proposta que convida a mirar la línia R3 amb uns altres ulls: no només com una infraestructura de mobilitat, sinó com un dels grans agents que han configurat el paisatge, les ciutats i la vida quotidiana d’Osona des del segle XIX fins a l’actualitat.

L’exposició analitza la relació entre ferrocarril, territori, urbanisme i societat, i vol ser una finestra oberta al debat sobre la mobilitat i el territori. La mostra convida a preguntar-se quin paper té avui el ferrocarril i quines possibilitats pot oferir en el futur, sense deixar de banda la seva dimensió històrica i la seva incidència en la configuració d’Osona.

Una línia que transforma el territori

En un moment en què la mobilitat i el futur del territori tornen a estar al centre del debat públic, l’exposició reivindica el tren com una peça clau per pensar un model més sostenible, connectat i equilibrat. Lluny de la imatge d’una infraestructura limitada amb què sovint s’ha percebut, la mostra permet entendre com els pobles i les ciutats d’Osona han crescut i s’han relacionat amb el ferrocarril.

La línia R3 ha estat un element estructurador del territori: ha generat noves centralitats, ha orientat el creixement urbà, ha modelat paisatges i ha articulat relacions entre municipis. L’exposició analitza aquesta transformació des del segle XIX fins avui i planteja preguntes sobre els usos, les necessitats i les oportunitats que pot tenir el ferrocarril en el territori contemporani.

La mostra coincideix amb dues efemèrides relacionades amb la història de la línia. L’any 2025 es van complir 150 anys de l’arribada del ferrocarril a Vic, i el 2026 se celebra l’Any Cerdà, en record de l’enginyer centellenc Ildefons Cerdà, que va participar en els primers projectes de traçat de la línia.

Història, enginyeria i urbanisme

El recorregut expositiu s’estructura en diversos àmbits que combinen història, enginyeria, urbanisme i memòria social. La mostra explica que l’origen de la línia es troba en la necessitat de transportar el carbó de les mines d’Ogassa cap a Barcelona, un projecte que va trigar dècades a materialitzar-se i en el qual van intervenir figures com Ildefons Cerdà i Manuel de Aramburu.

També explica que la línia actual és, en realitat, el resultat de la suma de tres trams històrics amb orígens i motivacions diferents: el tram de Granollers a Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Ogassa; el tram entre Llerona i Sant Martí de Provençals, i el tram transpirinenc entre Ripoll i la Tor de Querol.

Un dels àmbits principals analitza, estació per estació, com el ferrocarril ha condicionat el creixement urbà de diferents municipis d’Osona: Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà-Tona-Seva, Vic, Manlleu, Torelló i Sant Quirze de Besora. S’hi examinen aspectes urbanístics com la posició de l’estació, el carrer que hi condueix, els barris que s’hi desenvolupen i la relació entre les dues bandes de les vies.

El recorregut mostra com cada municipi ha construït una relació singular amb el tren: en alguns casos, l’estació ha generat una nova centralitat; en d’altres, ha reorientat el creixement urbà, ha reforçat un corredor territorial o ha esdevingut una frontera entre espais residencials i productius.

Cartografiar el territori des de l’aire

La mostra incorpora també un conjunt de fotografies aèries i de dron que permeten observar la línia R3 des d’una perspectiva territorial i analitzar-ne la relació amb els nuclis urbans, el riu, les infraestructures viàries, els espais industrials i el paisatge.

Aquesta mirada aèria ajuda a fer visibles aspectes que sovint passen desapercebuts a escala de carrer: la continuïtat del traçat, la manera com la línia travessa o voreja els municipis, la seva relació amb la topografia i els diferents teixits urbans que s’han desenvolupat al seu voltant. Les imatges permeten, així, entendre el ferrocarril com una infraestructura que no només connecta punts, sinó que també estructura i ordena el territori.

El paisatge ferroviari i les persones

L’exposició inclou també un recorregut fotogràfic pels elements que formen el paisatge ferroviari: vies, viaductes metàl·lics, senyals, catenària, passos a nivell, terraplens, trinxeres, andanes i vestigis del transport de mercaderies.

La mostra incorpora objectes originals vinculats a la línia i al treball ferroviari, cedits temporalment per persones col·leccionistes. Aquest material permet aproximar-se a la dimensió quotidiana i tècnica del servei i posar en valor objectes que formen part de la història del ferrocarril. La participació de les persones que els han conservat i cedit contribueix també a ampliar la mirada sobre el patrimoni ferroviari i a connectar la recerca del Museu amb la memòria ciutadana.

Un altre àmbit està dedicat a les persones que fan possible el funcionament de l’estació i del servei: maquinistes, caps d’estació, personal de manteniment, taquillers i altres treballadors. La seva feina, sovint poc visible per als passatgers, és imprescindible perquè el tren arribi.

Els usuaris i el debat sobre el futur

Propera parada: Osona no es limita a una mirada retrospectiva. La mostra incorpora també dos recursos que posen el focus en els reptes actuals i obren preguntes sobre el futur de la línia.

D’una banda, presenta la recreació fictícia d’un grup de WhatsApp de tècnics ferroviaris que debat sobre els reptes de mobilitat i sostenibilitat del territori. De l’altra, un audiovisual de tres pantalles simula les finestres d’un vagó i dona veu a persones usuàries de l’R3 al seu pas per Osona, amb experiències i mirades diverses sobre el servei.

D’aquesta manera, l’exposició connecta la història del ferrocarril amb el debat actual sobre la mobilitat, l’accessibilitat, la sostenibilitat i les necessitats de les persones usuàries.

Una línia viscuda, una línia per imaginar

Propera parada: Osona incorpora un àmbit que posa en relació dues mirades complementàries sobre l’R3. D’una banda, la memòria dels problemes i les mancances que els usuaris han anat denunciant durant anys; de l’altra, les propostes i expectatives que expressen davant la necessitat d’un servei més fiable, accessible i útil per al territori.

L’àmbit posa en relació les queixes i les propostes vinculades a l’R3, i convida a reflexionar sobre les experiències, les necessitats i les expectatives que genera la línia. La mirada se centra tant en el present com en les possibilitats de futur del ferrocarril al territori.

La voluntat és obrir un espai de reflexió sobre la línia que tenim i la que volem, posant en relació les queixes i les propostes vinculades a l’R3 i donant visibilitat a les veus, les experiències i les expectatives de les persones que utilitzen el tren. Així, l’exposició connecta la història del ferrocarril amb els debats actuals sobre mobilitat, accessibilitat, sostenibilitat i servei públic, qüestions que s’amplien amb les activitats programades (trobareu el programa d’activitats detallat al final d’aquesta nota). 

Un cicle d’activitats

El Museu del Ter ha programat diverses activitats per aprofundir en els continguts de la mostra:

8 d’octubre, a les 19.30 h
Inauguració de l’exposició, amb la participació de Pere Puig, Pere Casas, Arnau Comajoan i Joan Solà.

11 d’octubre, a les 12 h
Visita guiada en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, a càrrec dels comissaris Arnau Comajoan i Joan Solà.

29 d’octubre, a les 19.30 h
El servei ferroviari a la línia R3: mirades al passat i al futur, a càrrec d’Arnau Comajoan.

5 de novembre, a les 19.30 h
R3, una línia ferroviària sense urbanitat preconcebuda, a càrrec de Joan Solà.

25 de novembre, a les 19.30 h
Sessió a càrrec de Mònica Carrera, centrada en l’accessibilitat i l’experiència d’ús del ferrocarril.

3 de desembre, a les 19.30 h
Apassionats pel tren, amb Lluís Garcia i Ramon Pont.

23 de gener de 2027, a les 11h

Trobada de plataformes reivindicatives de l’R3, amb la participació de col·lectius d’usuaris que treballen per la millora del servei ferroviari i la defensa del tren com a infraestructura essencial per al territori.

Informació pràctica

Data: del 8 d’octubre del 2026 al 21 de febrer del 2027

Horari: de dimarts a diumenge de 10 h a 14 h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Entrada gratuïta

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat