Imatges que fan parlar. Museu de la Pesca

‘Imatges que fan parlar’ posa en valor les col·leccions de fotografia del Museu de la Pesca

Durant els mesos de gener i febrer, el Museu de la Pesca publicarà periòdicament imatges pertanyents a les col·leccions familiars incorporades als fons fotogràfics del Museu de la Pesca, amb la voluntat de divulgar-les i animar a la descripció dels seus continguts de forma col·laborativa.

A partir del dia 15 de gener, el Museu de la Pesca obrirà una nova sessió d’Imatges que fan parlar en format digital a través del seu perfil a Facebook, amb l’etiqueta #Imatgesquefanparlar. En concret, aquesta nova tongada estarà dedicada a documentar i a posar en valor les col·leccions de fotografies rebudes de mans de fotògrafs professionals i amateurs, així com dels àlbums familiars cedits al museu, totes elles relacionades amb el mar, la pesca i el moll de Palamós.

Col·leccions fotogràfiques

Gràcies a cessions i donacions de particulars, el Museu de la Pesca gaudeix d’un dels fons fotogràfics més importants sobre temàtica marítima i pesquera de la Mediterrània. Moltes són imatges que amb el pas dels anys han adquirit un valor superior perquè són testimonis etnogràfics d’un passat mariner avui transformat o desaparegut, escenes marineres quotidianes que ens remeten a uns altres temps. Gràcies a elles i a la feina de documentar els seus continguts amb les aportacions de la gent, es converteixen en fonts primàries per a conèixer moltes facetes del territori empordanès.

Aquesta sessió d’Imatges que fan parlar també és un agraïment a totes aquelles famílies que han fet confiança al Museu de la Pesca i han cedit les seves imatges personals i familiars per ajudar en aquesta tasca de recuperació, documentació i divulgació el patrimoni marítim i pesquer català.

Memòria Viva

Aquesta darrera sessió d’Imatges que fan parlar de la temporada està inclosa dins del programa Memòria Viva 2020-2021 del Museu de la Pesca, un seguit d’accions per a la descoberta, la documentació i la divulgació del patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava. A causa de les restriccions imposades per la pandèmia, aquesta i altres sessions s’han hagut de realitzar de forma virtual. Les podeu recuperar als perfils socials del Museu de la Pesca, a través de FacebookInstagram i Youtube

L’Ajuntament de Llers aconsegueix una subvenció per restaurar 8 barraques de pedra seca

L’Ajuntament de Llers (Alt Empordà) ha aconseguit una subvenció de 15.000 € per a la restauració de 8 barraques de pedra seca declarades Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) situades al Paratge de Pla Vinyers, a la Garriga d’Empordà de Llers, en el marc de les “Subvencions per a l’execució d’obres de restauració i conservació d’immobles de notable valor cultural per al trienni 2020-2022” del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El projecte, redactat per l’arquitecte tècnic Vicenç Armangué amb l’assessorament de Maite Oliva, regidora de l’Ajuntament de Llers, neix com a primera fase d’un procés de treball i manteniment de la totalitat de BCIL de Llers, així com de divulgació patrimonial i de recuperació de vials, emmarcada en un projecte global de dinamització local, formativa i laboral que impulsi l’ofici de marger a l’Alt Empordà en general i a Llers en particular.

Taller de restauració d’una barraca a Llers, impulsat per Gas Mountain, l’Associació Prat Comú i l’Ajuntament de Llers, en el marc de la Setmana de la Pedra Seca 2020<!–

La concessió d’aquesta subvenció per part de la Generalitat representa també un pas molt important per al manteniment i posada en valor de la pedra seca a Catalunya, ja que és la primera vegada que hi ha una subvenció d’aquestes característiques per a la restauració de construccions de pedra seca declarades BCIL. Així doncs, esdevé un precedent per tal que altres municipis del territori català puguin seguir la mateixa via, alhora que contribuirà a que més municipis declarin el seu patrimoni de pedra seca com a Bé Cultural d’Interès Local per tal de poder-hi optar. Actualment existeixen a Catalunya un miler de construccions de pedra seca declarades BCIL, de les quals 886 corresponen a només 10 municipis.

La Garriga d’Empordà

La Garriga d’Empordà és un ampli territori que conté part dels termes municipals de Llers, Avinyonet de Puigventós, Vilanant, Biure i Pont de Molins. S’hi troben més de 500 barraques de pedra seca, acompanyades de centenars de quilòmetres lineals de murs i feixes que reticulen camps, olivets, erms i pendents, a les que s’afegeixen nombroses carrerades i murs de gran amplada que constituïen l’antiga xarxa de camins i que configuren un conjunt de gran interès etnològic, històric i paisatgístic. L’any 2014, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà va impulsar, gràcies a una iniciativa ciutadana, la declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) d’un total de 97 barraques, 46 de les quals es troben al terme municipal de Llers.

Concedits els dos Ajuts a projectes de recerca etnològica de les Terres de l’Ebre per al 2021.

El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha concedit els dos Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre per al 2021, dos investigacions que comptaran amb el suport metodològic, tècnic i econòmic del Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta de les recerques “Comerç i comerciants d’Amposta de principis del segle XX”, presentada per l’Ajuntament d’Amposta i que serà realitzada l’equip local format per Sabina Colomé Ortí i Ariadna Reverté Callarisa; i “Inventari dels estris i equips de les antigues drassanes Carceller de Sant Carles de la Ràpita”, presentada per l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i que anirà a càrrec d’Antoni Cartes Reverté.

La primera recerca va molt lligat a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, i permetrà descobrir i ampliar les notícies històriques, fotografies i la memòria oral molt més enllà de les recollides fins avui, de manera que possibilitaran la inclusió de majors continguts patrimonials dins el programa de la nova edició de la Festa del Mercat, que estarà dedicada al comerç de proximitat ampostí, que abastia la ciutat i el seu territori d’influència en aquella època de grans canvis econòmics i socials a la ciutat.

La segona recerca posarà en valor les antigues Drassanes de Carceller, a Sant Carles de la Ràpita, que estan documentades des dels principis del segle XIX fins a mitjans de la dècada de 1990, instal·lades en diversos punts de la façana marítima, tot que els inicis de la seva activitat històrica són molt anteriors i es localitzen a Tortosa. L’inventari de les seves eines, estris i equips, que encara es conserven en el darrer emplaçament de drassana, permetrà documentar i explicar com es treballava antigament en aquesta important instal·lació.

Des del 2001, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha atorgat aquests ajuts econòmics que han permès la realització de 31 projectes de recerca etnològica diferents, donant suport a entitats i investigadors de les Terres de l’Ebre.

Recerca històrica al voltant de les fibres vegetals

El Museu de la Pauma del Mas de Barberans ha reprès la recerca de referències i informacions  sobre l’ús de fibres vegetals a les Terres de l’Ebre, com ara la pauma, l’espart, el cànem o el jonc, en documents de la Baixa Edat Mitjana i l’Època Moderna. El punt de partida és una investigació realitzada el 2010 sobre el treball de la pauma als pobles del parc natural dels Ports. Concretament, al 2020 s’ha prioritzat la transcripció de diversos documents localitzats a l’inici de la recerca, una tasca que s’ha encarregat a la historiadora  Mariona Valldepérez Ayxendri qui arran d’aquesta feina ha localitzat els volums complets  de la Confraria de Santa Magdalena del 1582 i del 1618, on es recullen les normes que regien el gremi dels esparters de Tortosa.

Tot el treball s’ha centrat en uns determinats establiments (ordenances municipals) de la ciutat de Tortosa (els lligalls 8, 9, 12, 14, 15 i 16) que abracen des del segle XV al XVII. El gruix dels documents parlen de l’accés a les primeres matèries: pauma, espart, jonc: “Que algun hom strany no gos collir palma ni espart”, “De arrancar palma y junchs” són alguns dels títols. A més, també s’han transcrit documents que fan referència al posterior tractament de les fibres vegetals, com el cànem o el lli, “De aparellar e pentinar cànem”, i a la venda dels diferents productes de fibres vegetals, com “De portar e vendre a Tortosa cordam […] en qualsevol temps de l’any”.

Per a dur a terme la recerca s’ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre que és on es troba tota la documentació original.

Degut a les limitacions temporals del projecte, no s’han transcrit la totalitat de documents, només els que ja es tenien recollits i aquells altres necessaris per a la comprensió del conjunt. El que sí que s’ha fet és fer-ne una còpia digital per poder continuar treballant-hi de manera més àgil més endavant.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Fundació el Solà. Carrer el Solà, 23 La Fatarella
Exposició del 21 de gener fins al 14 de març de 2021

Del 21 de gener al 14 de març de 2021, a la Fundació el Solà, de la Fatarella, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració serà el dijous 21 de gener a les sis de la tarda.

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages) i a Bonastre (Baix Penedès).

Important:

  • Els organitzadors indiquen que la inauguració de l’exposició serà el dia 21 de gener i no el dia 15.
  • Per visitar l’exposició cal enviar un correu electrònic a elsola@fundacioelsola.org o trucar al 977 41 39 02

Un llibre reuneix la recerca escolar sobre tots els rellotges de sol de la Terra Alta

El llibre catàleg Rellotges de Sol a la Terra Alta és fruit de la recent recerca escolar sobre aquest tema realitzada pels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Terra Alta de Gandesa, dirigits pel seu professor de Física i Química Fernando Chavarria Fores, que és físic astrònom i membre de la Societat Catalana de Gnomònica, que va ser fundada el 1988. Es tracta d’una autoedició, realitzada pel professor, que inclou tots els rellotges de sol que els seus alumnes i ell mateix han pogut documentar. Alguns els han localitzat actualment i d’altres només els han pogut catalogar perquè apareixen en fotografies antigues. N’hi ha de totes les poblacions de la comarca, tret de Pinell de Brai, població on no n’han pogut inventariar cap. Uns es troben ubicats en els nuclis urbans, als ajuntaments i les esglésies, i altres a les façanes de masos dispersos; n’hi ha que s’han anat repintant i es conserven bé, i d’altres que s’estan perdent, perquè s’han abandonat, perquè ja no se’ls reconeix com abans el fet de ser un símbol de prestigi social. El llibre també recull refranys i frases fetes  sobre el temps propis de la Terra Alta. En total són 102 pàgines, publicades amb l’ISBN: 978-84-18438-05-9.

Beca d’investigació sobre ball, dansa i música populars

L’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) i la secció espanyola del Consejo Internacional de Organizaciones de Festivales de Folclore y de las Artes Tradicionales (CIOFF) convoquen l’edició 2020 de la seva beca de recerca en folklore. La beca d’enguany està dedicada al ball, dansa i música populars (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol de les diferents cultures del territori espanyol.

Per a la valoració de les propostes, els candidats han d’enviar la sol·licitud acompanyada, entre altra documentació, d’una memòria detallada del projecte així com del seu currículum vitae. El treball s’haurà de realitzar en el termini màxim d’un any.

Dotació: 4.500 €.
Termini: 27 de desembre de 2020
Informació: cioff.esp@cioff.es

Bases de la XXVIII Beca de investigación en folklore CIOFF-INAEM

“Novè 2A”. Docusèrie en memòria dels pisos de can Garcia de Manlleu

Cada dijous des del 12 de novembre fins al 10 de desembre hem emès al canal de youtube del Museu del Ter i a El9TV un capítol de “Novè 2a”, la docusèrie ambientada en la història dels pisos de can Garcia, que aviat desapareixeran completament de l’horitzó urbà manlleuenc. Amb cada capítol hem presentat un personatge: en Josep, l’Abdellah, en Manuel, la Fina i la Montse. La docusèrie també comptava amb un capítol 0 on s’explicava la història de tot el projecte.

La previsió era finalitzar en format teatral el desenllaç de Novè 2a amb diverses representacions durant el mes de desembre. El projecte teatral no ha estat possible enguany per les circumstàncies sanitàries conegudes per tothom, però esperem poder-ho fer properament i treballem amb la idea de traslladar-lo a l’estiu de l’any 2021 al teatrí del Museu del Ter.

Tot i així, i mentre esperem poder veure la representació, us oferim la possibilitat de veure l’espectacle en una versió televisiva el proper 29 de desembre a les 22h al nostre canal de youtube i a El9TV. Prèviament i mentre esperem la data es poden veure els 5 capítols de presentació dels personatges al nostre canal de youtube del Museu del Ter.

“Novè 2a” també vol ser un elogi i una crida a la convivència. Aquesta no és fàcil, apareixen desencontres, conflictes, incomprensió… Però sempre, tot i les dificultats, cal pensar i treballar entre totes i tots perquè la convivència s’acabi imposant. No ens podem permetre el contrari.

En aquest enllaç podreu veure els cinc capítols i el capítol 0 de “Novè 2a”

Fitxa tècnica. Repartiment: Montse: Laia Montforte; Josep: Jordi Arqués; Abdelah: Moha Amazian; Fina: Anna Presegué; Manuel: Francesc Pérez. Testimonis: Ángel García; Miquel Casanovas; Pere Casas; Aissa Handoula; Montserrat Llorens; Pere Prat; Cristina Bach. Fons fotogràfics: Rafael Rueda (Museu del Ter); Carles Molist (Biblioteca Municipal de Manlleu). Música: Roger Usart Veu en off: Lluís Soler. Escenografia: Claudia Serra. Ajudant de direcció: Anna Presegué. Disseny: Studi DF Càmera i realització: Xef Vila. Guió i direcció: Joan Roura Agraïments: Escola Quatre Vents, Irene Gutiérrez, Andrea Alcalà, Grup de Dones de Manlleu, Margarita Herrero, Núria López i Joan Jiménez.

Lloc: canal de youtube del Museu del Ter i El9TV

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Els oficis vinculats als arts de pesca han estat inclosos al Repertori d’oficis artesans de Catalunya.

A Catalunya les activitats artesanals no alimentàries estan recollides en el Repertori d’oficis artesans, creat el 2014 pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya del Departament d’Empresa i Coneixement, ens que en regula l’artesanat català.

Aquest document recull l’artesania artística o de creació, la de producció de béns de consum no alimentaris i l’artesania de serveis; i organitza els oficis per Famílies. Ara la Generalitat de Catalunya hi ha integrat també els oficis vinculats als arts de pesca, que s’han convertit en la quincena familia d’oficis reconeguda.

La incorporació parteix de la Memoria que l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, va presentar (a iniciativa de l’Associació d’Artesans de la Ràpita) el 2017 a la Comissió Sectorial de Promoció d’Artesania, qui va resoldre favorablement la seva incorporació al Repertori. Es va publicar al DOGC el dijous 10 de desembre de 2020.

Actualment inclou els oficis de d’armador i de remendadora (adobadors de xarxes), el de nanser o nansera i el de palangrer o palangrera, que tenen una llarga tradició històrica a la població. 

Jornada. “Tenim futur els museus locals del Pirineu en els temps de la distància social?”.

Nous escenaris per a la gestió i la difusió del patrimoni pirinenc.

18 de desembre

La jornada serà en línia i gratuïta. Les ponències seran en català o castellà.

Places limitades. Podeu apuntar-vos enviant un correu a:

xarxaaltpirineuiaran@gmail.com

PROGRAMA

•  9.45h.  Presentació de la Jornada

a càrrec de Juli Alegre, Cap de Promoció i Màrqueting del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

i de Carles lsus, President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

•   10.00h.  Museus post-covid. Estratègies dels museus per apropar-se ales  comunitats  en  temps de distància social

Xavier Roigé. Professor d’Antropologia Social i Cultural i de Museologia. Universitat  de Barcelona.

•   11.00h.  Museus distants …  però sempre presents

Fabien Van Geert. Maître de conferences en museologia a la Universitat  Sorbone-Nouvelle, Paris.

•   12.00h.  Debat

•  12:30h. – 14.00h. Taula  rodona

Museus i equipaments  patrimonials al Pirineu. Reflexions i estratègies més enllà de la pandèmia. Cap  a on anem?.

Pauline  Chaboussou. Directrice du Patrimoine.  Communauté  de Communes Couserans-Pyrénées.

Sígrid Remacha. Museòloga i arquitecta. Coordinadora del sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència  i   de la Tècnica de Catalunya.

Aroa Yagüe. Directora del Museu de la Sal. Gerri de la Sal. Xarxa de Museus de l’Alt Pirineu.

Àngel  Galobart. Director del Museu de la Conca Dellà (lsona) i President de la Xarxa de Museus de les terres de  Lleida i Aran.

Xavier Català. Tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

•  14.00h.  Cloenda

a càrrec de Magda Gassó. Cap del Servei de Museus i Protecció de béns Mobles. Direcció General del Patrimoni Cultural.  Generalitat de Catalunya.