La meteorologia i la seva influència en la vida quotidiana del segle XIX i principis del XX en el Pirineu

Exposició “Abans miràvem la lluna per tot. Meteorologia popular en l’àmbit del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici durant els segles XIX-XX“.

La lluna, els estels, i tots els fenòmens relacionats amb el cel, la nit i la meteorologia han estat i estan molt presents en la cultura i les formes de vida del Pirineu. La declaració del territori del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici com a reserva i destinació starlight és una bona oportunitat per investigar, recollir i documentar la meteorologia i la seva influència en la vida quotidiana del segle XIX i principis del XX en el Pirineu.

Aquesta exposició és el resultat d’una recerca bibliogràfica, documental i oral duta a terme per l’Ecomuseu de les valls d’Àneu i el Parc Nacional per tal de recollir testimonis, històries i relats que tenen com a base la relació de la meteorologia amb les formes de vida local.

En aquesta mostra us presentem una part del material etnogràfic recollit. No pretenem endinsar-nos en la interpretació del fenomen meteorològic sinó recuperar-ne la memòria, percepcions i relats. Aquests testimonis ens permeten visualitzar una part del nostre patrimoni immaterial i tenir un millor coneixement de la societat, el seu entorn ecològic i la seva transformació durant aquests darrers segles.

L’estudi de la meteorologia i les seves percepcions culturals durant el segle XIX i XX és un bon exemple de com el patrimoni natural i cultural conviuen, dialoguen i s’interrelacionen històricament en un mateix territori.

Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Dates: 1 d’abril-28 de maig

Horaris: de dimarts a dissabte, de 12h a 14h i de 18h a 20h. Diumenge tarda i dilluns tancat.

Nova obertura del Museu del Blat

9 de març i 1 d’abril a la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera

Després de més d’un any de feina intensa, estem molt contentes d’anunciar-vos que inaugurem el Museu del Blat amb l’exposició “Societats pageses i alternatives agràries” a la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera

Ens faria molta il·lusió que ens poguéssiu acompanyar en els actes d’inauguració que hem preparat i que us detallem a continuació:

IX ROBERTÍADA

Un any més, amics, coneguts i aficionats al cant i la música tradicional tenen una cita a l’Ermita de Santa Caterina de Torroella de Montgrí per a celebrar la Robertiada, una trobada de cantadors en record de Robert Pellicer i Viader ( 1974 – 2010).

Una jornada completa cantant i ballant, des de l’esmorzar a la vora del mateix foc que ell vetllava cada any per l’Aplec de Santa Caterina, fins al Llevant de Taula on les cançons sorgeixen espontànies i naturals com a ell li agradaven.

La trobada que aquest any serà el dissabte 25 de març està oberta a tots aquelles persones a qui agrada cantar i que tenen un repertori personal prou ben assumit com per ser cantat de manera informal, però amb solvència, en un ambient distès i amical.

La programació d’aquest any s’inicia amb un concert de grups de cançó popular a la Capella de l’Ermita (11.30 h), continua amb el vermut ballat a càrrec de SA LUP, grup guanyador del Concurs Robert Pellicer 2023 (13. 30 h) i finalitza amb el dinar de cantadors i cantada al llevant de taula (14.30 h)

Cent anys de l’obra del Cançoner Popular de Catalunya

Inauguració de l’exposició

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya és probablement el projecte de recol·lecció folklòrica més ambiciós dut a terme en la nostra història. Va ser impulsat pel mecenes cultural Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964) amb el suport de l’Orfeó Català, l’any 1922. L’objectiu principal era «oferir al nostre poble el propi corpus musical amb la publicació del Cançoner Popular de Catalunya».

L’exposició itinerant 100 Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940) és una síntesi de la convulsa història d’aquest gran projecte: la seva gènesi, característiques i evolució, el seu trencament en esclatar la guerra, i finalment, la recuperació dels materials l’any 1991 gràcies a la mediació de Mn. Josep Massot i Muntaner (Abadia de Montserrat) amb la família Patxot. L’exposició s’estructura en dotze mòduls que contenen imatges, textos i codis QR que donen accés a documents complementaris.

L’exposició forma part de l’any commemoratiu dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, una iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El projecte està comissariat pel musicòleg, Jaume Ayats.

La mostra obra els actes del Festival de Pasqua de Cervera i s’inaugura amb una doble proposta:

17.30h. Conferència: “Recollir cançons per descobrir el país. L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936)”, a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i comissari de l’exposició.

18.30h. Inauguració de l’exposició i visita guiada amb Jaume Ayats.

Entrada lliure a ambdues activitats. Aforament limitat

Data i lloc: Dissabte 1 d’abril al Museu de Cervera

A Converses de Taverna parlem de coneixement expert i de tecnologia digital aplicada a la pesca

Divendres 24 de març, el Museu de la Pesca organitza una nova sessió de Converses de Taverna a Palamós, que se centrarà en l’evolució tecnològica de la pesca a Palamós.

Antigament, els patrons d’arrossegament aplicaven l’experiència i els sabers acumulats durant generacions per poder pescar en els caladors propers al municipi. Era una pràctica artesanal, intuïtiva, condicionada per la incertesa, el risc, la sort i el secret. Amb la irrupció de la tecnologia, el perfil del patró de pesca ha canviat molt. Avui, el sector de l’arrossegament es caracteritza per l’ús intensiu de la tecnologia digital en les seves diferents aplicacions (posicionament, comunicació, sensors, mecànica, electrònica del vaixell…). La tecnologia facilita l’eficiència i la sostenibilitat de la pesquera, però també obliga els armadors a fer fortes inversions i als patrons a dominar coneixements informàtics i tècnics cada cop més complexos.

Sota el títol de “Arrossegament 4.0“, parlarem amb patrons de pesca en actiu dels avenços tecnològics més disruptius i del reciclatge continu que obliga l’aplicació de cada cop més aparells tecnològics a bord.

Dia: Divendres 24 de març. 19 h
Lloc: Restaurant Can Blau (C. del Vapor, 3. Palamós). Aforament limitat a la capacitat de la sala

Espiello. Festival Internacional de Documental Etnogràfic de Sobrarbe

Espiello és un festival organitzat pel Servicio de Cultura de la Comarca de Sobrarbe.

Lloc: Boltanya (Osca)

Dates: del 17 al 25 de març

Es tracta d’un espai únic de cinema etnogràfic especialitzat, on es presenten els treballs més actuals dels documentals etnogràfics i de l’antropologia visual, els quals tenen un interès tant per al món acadèmic com per un públic més general.

Per més informació, podeu consultar el web del Festival o fer una ullada a la programació:

El Pirineu oblidat

Amb el títol “El Pirineu Oblidat. Memòries de la llum“, s’ha editat aquest llibre fotogràfic sobre el Pirineu, amb imatges de Kim Castells, expert fotògraf de dilatada trajectòria, que documenta la cultura ancestral d’aquest territori i la seva manera de viure, durant les darreres generacions.


El volum recopila i deixa testimoni, a través de més d’un centenar imatges, d’una arquitectura i petja humana que ja ha anat desapareixent. Interiors i exteriors de cases abans de la seva restauració mostren una manera determinada de viure el Pirineu, amb fotografies que retraten realitats que s’han anat perdent amb la transformació d’aquesta zona. Fent un recorregut per les diferents valls i poblacions, l’obra recull fotografies de masies, cases pairals i espais que en alguns casos ja no existeixen i que, per tant, són irrepetibles.


L’obra es complementa amb un text d’Albert Villaró, autor pirinenc, que ens ofereix una mirada complementària d’aquest paisatge viscut.

Editorial: BRAU

Any: 2023

ISBN: 978-84-18096-47-1

Pàgines: 186

“Que no parin les màquines. Els manyans de les fàbriques del Ter”

Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés.
A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.

El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter. El documental, que va ser presentat el passat divendres 17 de febrer i es pot veure al canal de Youtube del Museu del Ter, ara es presenta a Roda de Ter, població on van treballar molts dels manyans entrevistats.

Data: Divendres 17 de març a les 19.30h

Lloc: Museu Arqueològic de l’Esquerda. Roda de Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Novetat editorial ‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’

‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’ (Editorial Gavarres) de Jaume Nonell Juncosa ens acosta a la figura de Pep Ventura des d’una perspectiva objectiva i fidel a la realitat, construint-ne una biografia més propera a l’home que al mite.

Quan, a finals de la dècada de 1920, Pere Coromines –el principal i pràcticament únic biògraf de Pep Ventura– buscava material sobre la vida del músic, ja va veure que «tot seran conjectures tocant als primers 30 anys de la vida de l’home i del músic» i que el seu llibre Vida d’en Pep de la tenora seria una «vida novel·lada». Malauradament, la seva obra no es va publicar fins al 1953 i encara de manera incompleta; tot i així, la seva aportació ha estat la font recurrent de les moltes biografies que s’han escrit d’aquest tenora i compositor.

‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’ és el fruit d’un intens treball de recerca fet gairebé un segle més tard a partir d’informació recollida arreu, sobretot als arxius figuerencs. I malgrat la dificultat d’omplir certs buits o de comprovar alguns fets relacionats amb la seva vida, Nonell ha volgut separar el gra de la palla –que és molta– i acceptar o rebutjar el que s’ha escrit sobre la biografia de Pep Ventura i aportar-ne noves dades, algunes d’inèdites.

El llibre veu acomplert l’objectiu d’acostar-se a la figura de Pep Ventura des d’una perspectiva objectiva i fidel a la realitat i construir-ne una biografia més propera a l’home que al mite.

De moment hi ha previstes les següents presentacions:

Divendres 17 de març, a les 19h, a l’Auditori Caputxins (Figueres)

Dimecres 19 d’abril, a les 18.30h, a la Casa de la Sardana (Barcelona)

Divendres 21 d’abril, a les 19h, al Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí)

Subvencions per a exposicions relacionades amb la cultura popular i tradicional, i per a la producció d’espectacles

És objecte d’aquesta subvenció:

  • La producció d’exposicions, físiques o de caràcter virtual, de temàtica vinculada o relacionada amb diferents aspectes de la cultura popular i tradicional catalana, inclòs el patrimoni etnològic.
  • La producció d’espectacles inèdits d’arrel tradicional.


La subvenció es dirigeix a:

  • A les corporacions locals o ens que en depenen.
  • A les fundacions i les associacions amb domicili social a Catalunya.
  • A les empreses, ja siguin persones físiques o jurídiques amb domicili a un estat membre de la Unió Europea o associat a l’Espai Econòmic Europeu.
  • Les comunitats de béns, amb domicili social a Catalunya.

No poden optar a aquestes subvencions les federacions d’entitats.

Termini de presentació de sol·licituds:  del 15 al 31 de març a les 14h del 2023.

Per més informació, consulteu aquest enllaç.