Bignia Kuoni (1936-1991) va ser una dissenyadora tèxtil d’origen suís establerta a Barcelona, que durant la dècada dels 70 es va dedicar a documentar l’estat de l’artesania tradicional amb fibres vegetals arreu de la península ibèrica. El resultat d’aquesta recerca es va convertir en un llibre titulat Cestería tradicional ibérica, que es va publicar per primera vegada el 1981. Fins aleshores, no hi havia hagut cap obra d’aquesta magnitud, ni tampoc a posteriori s’ha realitzat un estudi de característiques similars. De fet, quaranta-cinc anys després de la seva publicació, aquest llibre continua sent un referent, la Bíblia dels artesans i artesanes de les fibres vegetals i una eina de coneixement imprescindible per a qualsevol persona interessada en el món de la cistelleria.

Ara el Museu de la Pauma inaugura una exposició, produïda per l’Ajuntament de Mas de Barberans amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que vol acostar la figura de Bignia Kuoni i la seua obra al públic en general i retre-li un homenatge. L’exposició, obrirà portes el proper 14 de novembre amb el títol de Bígnia Kuoni. Cistelleria tradicional ibèrica, ha estat comissariada per Mònica Gili, llicenciada en Història de l’Art per la UB, a qui la seua afició per l’artesania l’ha portat a impulsar un registre dels artesans i artesanes de la península ibèrica que de moment va publicant en el compte d’Instagram @cesteriaiberica23. Gili va conèixer personalment Bígnia Kuoni perquè ella i el seu marit, Yves Zimmermann eren amics dels seus pares i tenien casa a Calaceit, un vincle que ha ajudat a materialitzar l’exposició del Museu de la Pauma.

La comissària s’ha submergit en la recerca de material sobre l’autora de Cestería tradicional ibérica al Museo de Artes y Tradiciones Populares de Madrid, la col·laboració del qual ha estat molt important per bastir l’exposició. En aquest museu es conserven les peces de la col·lecció privada de Kuoni i documents personals i de treball. De fet, a l’exposició, a banda d’una selecció de 51 peces de les 231 de la col·lecció privada de Kuoni, també s’hi exposaran fotografies, les seues llibretes i les fitxes que feia servir en el treball de camp. «El que hem volgut és establir al llarg de tota l’exposició una relació entre el procés de documentació, el llibre i les peces», explica la comissària.

Bígnia Kuoni. Cistelleria tradicional ibèrica es podrà veure fins a l’octubre del 2027 a la sala d’exposicions de Museu de la Pauma. D’altra banda, a les escales del Museu hi haurà una instal·lació de Tim Johnson amb estructures vegetals i imatges del llibre. La coordinació ha anat a càrrec de la tècnica del Museu, Pepa Subirats i el cartell està signat per la dissenyadora Carme Pons qui partint d’una imatge d’arxiu de Bignia, l’ha reinterpretat a través d’una trama gràfica que busca establir un vincle visual i conceptual amb les trames i els entrellaçats de la cistelleria.

D’altra banda, com a prèvia de l’exposició de Bignia Kuoni, el divendres 13 de novembre a les 6 de la tarda, sota el títol «De la documentació cistellera a l’art tèxtil. Bignia Kuoni i Aurèlia Muñoz», hi haurà un diàleg sobre el vincle creatiu i de recerca entre Bignia Kuoni i Aurèlia Muñoz (1926-2011), artista catalana molt vinculada a la recerca tèxtil. L’acte serà una conversa entre les filles d’aquestes dues pioneres en l’estudi de les fibres cistelleres i tèxtils,  Simone Zimmermann Kuoni i Silvia Ventosa Muñoz.

Del 27 al 30 d’octubre de 2026, els socis del projecte europeu RESPIRA (Interreg SUDOE) es van reunir a la Vall de Ribes (Ripollès), territori on l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA) desenvolupa la seva activitat en el marc del projecte. Al llarg de quatre dies, els i les participants van combinar sessions de treball amb visites de camp a Ribes de Freser, Queralbs i la Vall de Núria, amb l’objectiu de conèixer de primera mà el patrimoni del lloc, les iniciatives de valorització i les experiències dels agents locals.

La jornada va culminar el divendres 30 d’octubre amb una visita al Museu Etnogràfic de Ripoll. La directora, Roser Vilardell, va guiar el recorregut per les sales, explicant els orígens i el procés de formació de la institució, la seva trajectòria i els reptes que ha afrontat al llarg del temps.

Aquesta activitat va resultar especialment enriquidora per a l’intercanvi de coneixements, impressions i experiències. Més enllà de conèixer les col·leccions, el recorregut va servir per motivar la reflexió sobre la funció dels museus etnogràfics i el paper que tenen en les comunitats a les quals estan vinculats. En aquest sentit, es va posar de manifest la importància d’entendre aquests tipus d’equipaments com a espais oberts, vius i dinàmics, en què les persones i les seves memòries ocupen un lloc central.

Lluny de constituir una finalitat en si mateixos, els objectes permeten explicar les formes de vida, les pràctiques quotidianes, els coneixements, les tradicions i les relacions socials de les comunitats que els han produït i utilitzat. Els museus etnogràfics són, doncs, institucions fonamentals per a la recuperació, la preservació i la transmissió de la memòria popular, alhora que contribueixen a alimentar el vincle entre el patrimoni i la societat contemporània.

El patrimoni musical i la memòria oral de Queralbs

Una altra activitat destacada de les jornades va ser la visita a Queralbs. L’alcaldessa, Imma Constans, va acompanyar els socis en un recorregut pel poble que va fer parada a la Sala Puigmal, on hi ha l’exposició itinerant Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés. La mostra, comissariada per Liliana Tomàs i Roch, està dedicada a la figura i la trajectòria del músic i folklorista Joan Tomàs i Parés, que l’any 1935 va visitar Queralbs per recollir cançons populars. L’exposició incorpora dos apartats específics vinculats a la vila, Joan Tomàs a Queralbs i Cantaires i cançons de Queralbs (1935-2026), que posen en relació aquell treball de recerca amb la tradició musical i la memòria oral que encara es conserva al municipi.

La visita va comptar també amb la presència de Carles Mas i Garcia, flabiolaire i folklorista, impulsor i director de la iniciativa Cantaires i cançons de Queralbs (1935-2026), desenvolupat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Queralbs. La seva participació va permetre als socis conèixer de primera mà aquesta iniciativa de recuperació de la memòria musical local i intercanviar coneixements i experiències al voltant de la transmissió del patrimoni immaterial.

Les visites a Queralbs i Ripoll van permetre conèixer dues experiències diferents, però complementàries, de recuperació i difusió del patrimoni etnològic i immaterial. Ambdues van posar en relleu la importància de les iniciatives arrelades al territori, del coneixement compartit i de la memòria de les comunitats com a elements essencials per comprendre el passat, interpretar el present i mantenir viu el patrimoni col·lectiu.