Patrimoni fluvial i marítim als dibuixos i gravats de Tomás Forteza

tomàs-fortezaAmb motiu de la celebració del centenari del seu naixement, l’exposició “Tomàs Forteza. Entre l’art, les lletres i la mar” mostra un ampli recull dels dibuixos, molt detallistes, que va realitzar Tomàs Forteza Segura (Tortosa, 1920 – Tarragona, 1980), periodista, mestre, llibreter, galerista… i també un bon dibuixant, il·lustrador i gravador, i mariner. Als 26 anys va ser nomenat corresponsal del Diario Espanyol a Tortosa, una feina que va fer servir per donar a conèixer i potenciar, entre molts altres àmbits, el del patrimoni cultural de les Terres de l’Ebre, especialment el lligat a l’Ebre i la navegació, marítima i fluvial, que va ser una de les seves grans passions. La vivia directament amb la seva embarcació ‘Vent de dalt’, construïda pel darrer mestre d’aixa de l’Ebre. En la seva obra es troben nombrosos dibuixos i gravats dedicats a goletes i vaixells.

Organitza: Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona

Dates: Del 6 de febrer al 12 d’abril de 2020.

Lloc: Museu d’Art Modern de Tarragona. Carrer Santa Anna, 14.

Horaris:  De dimarts a divendres: de 10 a 20h, dissabte: de 10 a 15h i de 17 a 20h, diumenges i festius: d’11 a 14h

Més informació: Museu d’Art Modern de Tarragona https://www.dipta.cat/mamt/

Cultura Viva 2020: Senglars. Un documental sobre la caça del porc senglar a Begues

senglars_cartell_CC_web (003)Centre Cívic El Roure (Pça 1 d’octubre), Begues 
Dimecrres 11 de març a les 20 h. Preu: 3€

El programa “Cultura Viva 2020. La recerca etnològica a Catalunya”, iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, es realitza amb l’objectiu de donar a conèixer els resultats de les recerques sobre etnologia que es duen a terme a Catalunya comença la seva programació amb una nova edició a la Begues (El Baix Llobregat)  Així doncs, el dimecres 11 de març, a les vuit del vespre, es presentarà al Centre Cívic de Begues  el documental “Senglars. Un documental sobre la caça del porc senglar” dirigit per Albert Guasch, fruit d’un projecte d’investigació, desenvolupat pel Centre d’Estudis Beguetans i l’Institut català d’Antropologiai que va rebre un ajut a projectes de l’Institut Ramon Muntaner l’any 2019. Aquest projecte, que compta amb l’ajut de la Societat de Caçadors de Begues, la Federació Catalana de Caça i Verkami   vol endinsar-se en el món de les associacions de caçadors i en la caça de porc senglar. A la presentació del documental hi intervindran el director Albert Guasch; el antropòlegs Camila del Marmol i Aníbal Arregui (Universitat de Barcelona), Joan Capellades i Daniel Farré (Societat de Caçadors de Begues).
Aquesta activitat està organitzada pel Centre d’estudis Beguetans, l’Institut Català d’Antropologia, l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Begues, la Societat de Caçadors de Begues, la Federació Catalana de Caça i l’Institut Ramon Muntaner

Interpretació del patrimoni

Cami Ral 44_Patrimoni_7_IMPCatalunya és plena de centres d’interpretaci6 sobre multitud de temàtiques. Tothom en té algun a prop de casa. Però, ben sovint, el contingut d’aquests centres, d’interpretació, en te ben poca. De fet, es difícil trobar, al nostre país, exemples de projectes a l’entorn del patrimoni que utilitzin la interpretació del patrimoni (IP).

La IP és una disciplina nascuda als parcs nacionals dels Estats Units a partir de la mitjans del segle XX. Té un corpus teòric i metodològic, compta amb una bona quantitat d’estudis i assajos que l’han anat fent evolucionar, i disposa de nombroses experiències pràctiques que n’evidencien la importància en el camp de les polítiques de preservació i socialització del llegat comú. Però, malgrat tot això, la IP segueix sent una disciplina molt desconeguda a casa nostra, i del tot residual en la nostra llengua.

Aquest llibre ha sorgit de la iniciativa de l’Ajuntament de La Garriga i dels cursos sobre IP que ha organitzat des de l’any 2013 -que han comptat amb la participació d’algunes de les principals persones expertes en la disciplina de l’Estat espanyol- , pretén començar a omplir aquest buit.

Es tracta d’una publicació divulgativa que serveix com a introducció i formació bàsica en IP i que inclou tant els últims avenços teòrics en la disciplina, com exemples pràctics d’aplicació de la IP, mitjançant estudis de cas que aborden patrimonis i contextos diversos. Alhora vol ser una primera temptativa de manual sobre IP en català, amb la pretensió de començar a fixar el vocabulari de la disciplina en la nostra llengua.

ENRIC COSTA ARGEMÍ (coordinador), INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI. Com provocar pensaments, preguntes i significats.

Edita: Ajuntament de La Garriga

Col. Camí Ral, 44, Rafael Dalmau Editors. 2019

ISBN: 978-84-232-0857-9. Pàgines: 224

Format: 17 x 24

Espectacle teatral “L’últim teló” amb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre”

MuseudelTer_Ultim_teloEl Museu del Ter i el Teatre Centre presenten l’espectacle “L’últim teló”. L’espectacle, amb text i dramatúrgia d’Emili Jané, es fa amb motiu de l’exposició temporal “Manlleu, ciutat de teatre” que encara es pot veure al Museu fins al 3 de maig. L’obra és una selecció aleatòria de textos de gèneres i estils ben diversos que s’han representat a Manlleu al llarg del darrer segle i que formen part de la memòria col·lectiva. L’espectacle estarà interpretat pels actors Abel Cobos, Irene Gutiérrez i Pere Riera.

 

Data: divendres 13, dissabte 14 i divendres 27 de març a les 21h i diumenge 15 de març a les 19h.

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Les entrades, que tenen un preu de 5€, es poden adquirir al Museu del Ter al telèfon 93 851 51 76, per correu electrònic a info@museudelter.cat o a la recepció del Museu.

4a Trobada de fiscorns de Catalunya al Museu de la Mediterrània

El Museu de la Mediterrània es continua reivindicant com espai de trobada, difusió i diàleg del món de la cobla i de les persones que el viuen. Per aquest motiu, el Museu acollirà, dissabte 14 de març a les 13.00 h, la 4a Trobada de Fiscorns de Catalunya, una trobada professional dedicada als músics que toquen aquest instrument. Us convidem a una matinal dedicada a la divulgació, la difusió i la promoció del fiscorn, un instrument ben desconegut. 

fiscorn

La trobada que és una jornada professional, oberta tant sols als músics del sector, comptarà també amb un concert obert a tot el públic, a les 13.00 h, a l’auditori del Museu, on es tocaran composicions d’estrena absoluta i escrites per a aquesta ocasió. El concert comptarà amb peces de cambra per a fiscorns escrites per Jordi Molina, Agustí Pedrico, Ferran Reig i Lluc Vizentini, i que seran tocades per grans fiscornaires d’arreu de Catalunya.

Treballs de pedra seca a Begues

Parc de la Costeta
Begues (Baix Llobregat)

Aquests treballs del Centre d’Estudis Beguetans de pedra seca presenten dues vessants: la rehabilitació dels camins i la creació d’elements de “land art” (moviment artístic d’art de la natura).

Per un costat, s’han reconstruït quaranta barraques de vinya i altres construccions de pedra en sec. També s’han recuperat i rehabilitat camins històrics amb el suport de l’Ajuntament de Begues. Per exemple, la reconstrucció de diversos trams del camí Ral que coincideixen amb la carrerada que ve del Pirineu al seu pas per Begues i la recuperació d’un tram del camí de Sitges al seu pas per mas Roig i el camí de Vinya de mas Roig que dona accés als conreus d’aquesta finca. Ambdues intervencions tenen per objectiu restaurar els murs de pedra seca malmesos i reconstruir les parts desaparegudes seguint la configuració i bastiment originals. Tots dos camins travessen una zona on s’han restaurat nou barraques de vinya.

Amb motiu de la construcció del Parc de la Costeta de Begues integrat a la Xarxa de Parcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Víctor Mata Ventura, ha dissenyat i construït una instal·lació laberíntica de pedra seca anomenada Encerclament.

L’obra estretament relacionada amb el moviment artístic d’art de la natura o land art, està conceptualitzada com una arquitectura de memòria i paisatge. Es basteix amb els tres tipus de roca que expressen la diversitat geològica del massís del Garraf coneguda popularment com a Garraf blanc (calcària), Garraf negre (llicorella) i Garraf vermell (gres). Es va construir amb la tècnica de pedra en sec utilitzada ancestralment a la conca mediterrània. L’ús de materials autòctonsfacilita la integració al paisatge contemporani que conformen les antigues vinyes, avui ocupades per una pineda amb sotabosc.

La denominació Encerclament fa referència a la funcionalitat de tancar i donar recer al bestiar, iniciada fa deu mil anys a la regió de Síria. Al Garraf la ramaderia extensiva és plenament vigent fins als anys seixanta del segle XX.

Víctor Mata Ventura – Jordi Sánchez Esteve

Beques per fer pràctiques de documentació, inventari i catalogació de fons de cultura popular i patrimoni etnològic

Beques per fer pràctiques relacionades amb diversos processos de tractament de documentació, inventari i catalogació de fons, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic, sota la tutoria de la persona del Departament de Cultura que es designi a aquest efecte.

La durada de les beques és d’un màxim de set mesos. Es concedeixen un màxim de sis beques, de 1.250,00 euros mensuals. L’horari de les beques és de matí, i cal tenir present que la dedicació de les persones beneficiàries és, com a màxim, de 35 hores setmanals, en horari de permanència obligada de 9 a 14 h, i la resta de temps és flexible.

Les beques es distribueixen de la manera següent:

  1. Tres beques per col·laborar en el tractament digital de la documentació especialitzada en cultura popular i en la catalogació de fons bibliogràfics.
  2. Dues beques per col·laborar en tasques de tractament de l’Inventari del patrimoni etnològic.
  3. Una beca per col·laborar en tasques de tractament de documentació musical.

Beques per fer pràctiques en el tractament de documentació, inventari i catalogació de fons, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic. Departament de Cultura

Aquestes beques s’ha de tramitar telemàticament.

Vegeu-ne tota la informació aquí: http://ves.cat/esiW

Inauguració de la plaça de les Dones del Ter

flyer_plaça de les DonesDurant els darrers anys els museus han pres consciència de la necessitat de fer visibles les dones en les col·leccions i, sobretot, en els relats. Amb la voluntat de revertir el menysteniment del seu paper històric i reivindicar-les com a part legítima del patrimoni i la memòria col·lectiva ja fa anys que al Museu del Ter posa les dones del tèxtil en el centre d’atenció. La recerca ha estat la base per reivindicar-ne la memòria. Des de finals del segle XIX les dones eren majoria a les fàbriques del Ter. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i relegades a l’escalafó més baix de la jerarquia laboral.

El proper 8 de març, Dia Internacional de les Dones, Manlleu inaugura la nova Plaça de les Dones del Ter  i un nou àmbit a l’exposició permanent del museu  amb el títol “Les treballadores del tèxtil al Ter. Una majoria invisible”.

Un homenatge a les protagonistes de la història tèxtil del Ter.

Ho celebrarem amb l’actuació de la coral “Les Veus del Ter” i una jornada de portes obertes al Museu del Ter per conèixer el nou espai expositiu sobre les dones del tèxtil al Ter.

Data: Diumenge 8 de març a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial es reuneix a El Vendrell

El passat mes febrer es van reunir al Centre Cívic l’Estació d’El Vendrell les 24 entitats de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, a la qual està adherit Món Casteller · Museu Casteller de Cataluna, Valls, com a Antena Castellera del territori. La trobada, organitzada perl’Institut d’Estudis Penedesencs, va ser presidida per la directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, i va comptar amb la presència de la consellera de Cultura del Consell Comarcal del Baix Penedès, M. Àngels Dias i la regidora de Cultura d’El Vendrell, Silvia Vaquero.

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (abans Observatori per a la Recerca Etnològica) fou creat per poder conèixer puntualment i de manera actualitzada la situació del patrimoni etnològic català en tots els seus vessants, incloent-hi la recerca i la difusió. El funcionament de l’Observatori es basa en la col·laboració i el treball en xarxa amb les entitats i grups que existeixen a Catalunya dedicats al patrimoni etnològic.

D’entre els temes tractats a la reunió, s’ha de destacar el de la reactivació dels capítols dels pressupostos de la Generalitat dedicats a la recerca etnològica. En aquest sentit, també es van començar a preparar els cinc programes comuns de la xarxa: Cultura Viva (presentacions de recerques etnològiques), Tallers i Jornades de Memòria Oral, Mostra de Cinema Etnogràfic, Col·leccionant Passions (posada en valor de col·leccions privades) i Etnologia en Xarxa.

A continuació es va fer balanç de les activitats realitzades durant l’any 2019:   

Tallers i Jornades de Memòria Oral         

  • Nombre d’activitats: 25    
  • Nombre d’assistents: 1000 

Mostra de cinema etnogràfic           

  • Nombre d’activitats: 37    
  • Nombre d’assistents: 1702

Cultura Viva                    

  • Nombre d’activitats:  21    
  • Nombre d’assistents: 942

Etnologia en Xarxa                  

  • Nombre d’activitats: 39    
  • Nombre d’assistents: 6472

Col·leccionant passions                  

  • Nombre d’activitats: 6     
  • Nombre d’assistents: 2291

Total d’activitats: 128  

Total d’assistents: 12.407

SomVallBas, històries de i per la Vall d’en Bas

SomVallBas, produïda pel Smithsonian Center for Folklife and Heritage, posa en relleu històries de i per la Vall d’en Bas. Aquesta web, que està disponible en anglès i català, se centra en la vida tradicional i moderna d’aquesta vall rural, amb una sèrie multilingüe d’articles que donen valor a artesans, tradicions alimentàries i molt més.

La web és la cara pública d’un projecte de sostenibilitat cultural que cerca reforçar les expressions culturals locals. Investigadors de l’Smithsonian i catalans han treballat conjuntament per identificar, documentar i catalogar tradicions regionals. Amb aquesta documentació, la comunitat ara pot desenvolupar estratègies per fer sostenibles les seves tradicions.

URL de l’exposició: folklife.si.edu/somvallbas

Les imatges dels artesans estan disponibles en aquesta carpeta de this Dropbox folder. Consulteu els peus de fotos i els drets també aquí en anglès i català.

A les xarxes:

Contactes:

  • Elisa Hough, gestora de la pàgina i de les xarxes socials | HoughE@si.edu | (202) 633-6482
  • Meritxell Martín i Pardo, investigadora principal | txellmp@gmail.com | (34) 619 21 23 71