Construint el territori, al Penedès

Exposició Construint... Vilafranca - maç 2018

Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges, producte de la relació continuada entre els éssers humans i l’entorn on els diversos elements construïts, la seva distribució pel territori i les seves formes i materials són un element clau de la configuració del paisatge. El proper mes de març, en el marc de l’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya, l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès proposen una altra mirada als elements del paisatge del Penedès. L’exposició ha estat ampliada amb fotografies i escultures de Josep Massana i anirà acompanyada de la Jornada   Barraques de pedra seca i mestisses al Penedès  i de dues rutes guiades.

Inauguració de l’exposició, a la Capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès, dimarts 6 de març, a les 20h, amb la intervenció del comissari de l’exposició Dr. Ferran Estrada. Per cloure l’acte hi haurà un tast de carquinyolis i bufats del Penedès amb cava.  Read More »

Inauguració de l’Any Aureli Capmany

Ateneu Barcelonès, sala d’actes Oriol Bohigas
C. de la Canuda, 6, Barcelona
Dilluns 26 de febrer, 19.00 h

L’any 2018 s’escauen els 150 anys del naixement d’Aureli Capmany. Fill de nouvinguts a Barcelona, Capmany és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat així com també per a l’estudi de la cultura popular d’arreu de Catalunya: els contes, la dansa, la cançó, la imatgeria festiva, les llegendes, els refranys, la música, etc. Pensà, ideà, impulsà, creà, organitzà, col·laborà i donà forma a nombrosos projectes d’abast de país: del Cançoner Popular i el modest En Patufet al naixement dels orfeons i els esbarts dansaires o d’obres teatrals. Convençut de la vàlua de la cultura i del que avui anomenem “transferència del coneixement”, va saber imprimir a tota la seva activitat i la seva vasta obra el mestratge necessari per transferir el coneixement a altri. Treballà per donar eines als mestres i professors reconeixent l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla, la llegenda, etc. com a eines bàsiques per enfortir i singularitzar la personalitat i com a eina al servei del país.

La declaració del Govern de la Generalitat de l’Any Aureli Capmany com a commemoració oficial del 2018 té l’objectiu de difondre la seva figura i donar reconeixement públic a la seva tasca en la cultura popular de Catalunya. Durant la inauguració, que comptarà amb la presència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, es llegirà un fragment d’En Patufet i l’Esbart Català de Dansaires oferirà una mostra de dansa tradicional catalana.

Indret web de l’Any Aureli Capmany

Estris i atuells de la casa de pagès

Eines i atuellsAmb aquest títol, Llorenç Ferrer Alòs s’endinsa en el coneixement de les maneres de fer tradicionals. En aquest volum ens mostra la vida quotidiana de dins la casa, i se’ns descriu quines eren les tasques que es duien a terme a les diferents estances i els instruments que s’hi empraven. El text es complementa amb imatges d’època i més de tres-cents dibuixos que permeten identificar els diferents estris.  Un document imprescindible per preservar la memòria dels utensilis de la vida domèstica.

Edita: Brau edicions

Pàgines: 168

ISBN 978-84-15885-69-6

 

“Llogueu-me per la vida”: la vida pagesa pratenca al segle XX

Auditori del Cèntric Espai Cultural
Pl. de Catalunya, 39, el Prat de Llobregat
Dimarts 20 de febrer, 19.15 h

Una retrobada amb la vida pagesa pratenca al llarg del segle XX. Feines i eines, patiments i alegries de viure de la terra i per la terra, de l’hivern a la tardor. A càrrec de Jaume Puig Calvó i Glòria Casas Romeo, promotors de la Col·lecció Etnològica Puig-Casas.

La Guerra Civil en la memòria personal. El patrimoni en perill. Pere Rius en el record de la seva filla.

El testimoni directe de la gent ha esdevingut per a Carrutxa un dels principals mètodes de recerca en tots els àmbits d’estudi. Les entrevistes a les persones grans i la recerca documental en arxius són els pilars bàsics per conèixer de primera mà el nostre passat proper, la història local i les històries personals de reusencs i reusenques que van tenir un paper destacat en la història de la nostra ciutat.

Xerrada Helena.jpeg

Una d’aquestes persones és Pere Rius i Gatell, nascut a Reus el 25 d’abril de 1898, i conservador del Museu de Reus des de 1933. L’entrevista a la seva filla M. Rosa Rius i Sandrós ha permès conèixer la història de Pere Rius, més enllà de la tasca realitzada al Museu. El testimoni oral ens ha permès conèixer molts altres aspectes de la seva vida: home lluitador, persona que va salvar el patrimoni del Museu –tan ell com la seva família en van patir les conseqüències– i compromès amb la seva feina i afició.

Aquesta entrevista ens ha permès apropar-nos a la memòria de Pere Rius, però també a reflexionar sobre la construcció de la memòria que anomenem col·lectiva. Per tot això, volem transmetre els nostres coneixements i resultats de l’entrevista amb una conferència titulada «La Guerra Civil en la memòria personal. El patrimoni en perill. Pere rius en el record de la seva filla». Una conferència que s’emmarca dins els 10ns Tallers i Jornades de Memòria Oral, i que vol apropar-nos a la figura d’aquest personatge i a les seves vivències.

La xerrada, coordinada per Helena Sardà, tindrà lloc a l’Arxiu Municipal de Reus (C/ St. Antoni M. Claret, 3), el dimecres 21 de febrer, a 2/4 de 8 de la tarda.

Fires i mercats a Vilafranca i al Penedès

Fires i Mercats Vilafranca

Conferència que parteix de la recerca i publicació del llibre “Fires i mercats a Vilafranca i al Penedès. Economia i sociabilitat” i vol explicar amb profunditat i amb voluntat divulgadora el pes i la importància que han tingut les fires i els mercats al Penedès, des del segle XII fins a l’actualitat. El volum també inclou fotografies, mapes i gravats procedents la majoria del fons de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Aquesta conferència anirà a càrrec de les persones autores del llibre, la historiadora Maria Soler que ha fet la recerca de l’època Medieval, l’historiador Jordi Vidal que l’ha fet de l’època Moderna, l’historiador Daniel Sancho que l’ha fet del segle XIX i l’historiador i coordinador del volum Ramon Arnabat que ha fet la recerca del segle XX.

D’aquesta temàtica, fires i mercats al Penedès, també des de l’Institut d’Estudis Penedesencs s’està fent el treball de camp per incloure aquests elements a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès.

Data: diumenge, 18 de febrer, a les 18h.

Lloc: Escoles Velles (c/ Nou, núm. 80) de sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració del Grup de Recerques Històriques de Sant Pere de Riudebitlles i l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles.

XI Congrés de Molinologia a Mallorca Octubre 2018

El Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, amb la col·laboració de l’Associació per a la Conservació i Estudi dels Molins (ACEM), organitza el XI CONGRÉS INTERNACIONAL DE MOLINOLOGIA, amb el lema «Memòria, arquitectura, enginyeria i futur». L’objectiu de la trobada és promoure l’estudi, la conservació, la restauració i la posada en valor dels molins i l’enginyeria tradicional a nivell internacional.

Molí d'en Sopa (Copiar)

El congrés se celebrarà a Mallorca del 18 al 20 d’octubre d’enguany i està dirigit a professionals i a investigadores i investigadors de l’arquitectura, l’enginyeria, la història i la història de l’art, l’arqueologia, la restauració, l’etnografia, l’antropologia, la geografia i el turisme. També és obert a totes les persones i les entitats lligades al patrimoni molinològic i a l’enginyeria tradicional.

S’estructurarà en tres blocs temàtics:

  1. Patrimoni immaterial, història, catalogació i protecció
  2. Arquitectura, enginyeria, paisatge, intervencions i usos nous
  3. Xarxes i museus virtuals, noves tecnologies, turisme, interpretació i divulgació

Més informació:  www.conselldemallorca.net/molinologia2018 

 

V Premi Rafel Tudó de dansa tradicional catalana

L’Esbart Català de Dansaires convoca el V Premi Rafel Tudó per a estudis sobre dansa tradicional catalana: estudis històrics, antropològics o etnològics; projectes pedagògics; estudis sobre un ball concret, un tipus de ball o els balls d’una zona geogràfica; reculls musicals, reconstruccions, etc. El Premi Rafel Tudó, de periodicitat quinquennal, va ser instaurat per l’Esbart Català de Dansaires l’any 1998 per reconèixer els estudis sobre dansa de Catalunya i facilitar-ne l’edició. El premi per a la persona o col·lectiu guanyador és un objecte commemoratiu, l’edició de l’obra i cinquanta exemplars d’aquesta.

L’admissió d’obres que optin al V Premi Rafel Tudó es tancarà el dia 24 de juny i l’obra premiada es donarà a conèixer el mes de setembre, coincidint amb les Festes de la Mercè de Barcelona, i es lliurarà el mes de novembre de 2018.

 

Bases de la convocatòria

Els carrers seran sempre nostres. “La danza de los nadie. Pasos hacia una antropología de las manifestaciones”

2018-02-15 Els carrers seran sempres nostres

Dijous 15 de febrer a les 19.00h.

Presentació llibre OACU-GTEEP-GRECS

Hi intervindran: Manuel Delgado, Júlia Fernández, Jofre Padullés i Joan Uribe

Lloc: Universitat de Barcelona (Campus Raval) Sala Gran, 4t pis, carrer Montagre 6, Barcelona.

Sobre el llibre: http://www.ed-bellaterra.com/novedades/

L’envelat: arquitectura singular i símbol de la festa major (exposició i conferència a Badalona)

Museu de Badalona
Pl. de l’Assemblea de Catalunya, 1
Fins al 18 de març de 2018

Els envelats han estat un fenomen cultural de gran rellevància a la societat catalana des de fa gairebé un segle i mig. Sorgits en el context dels profunds canvis socials de les primeres dècades del segle XIX i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es van expandir ràpidament per tot el territori català, esdevenint un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors. Muntats a les places i als descampats dels pobles i les viles amb la finalitat d’allotjar els diversos actes de la festa major (balls, concerts, àpats, concursos, espectacles i d’altres), els envelats han estat un fet social destacat i una singular aportació catalana a l’arquitectura pel seu concepte estructural revolucionari. L’exposició, produïda per la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner, repassa diversos aspectes que tenen a veure amb el món dels envelats: la tipologia i la seva evolució, l’arquitectura, el procés de muntatge i desmuntatge, les activitats que s’hi feien, etc.

En el cas de Badalona, gràcies als coneixements tècnics i als estris dels pescadors i mariners (veles, cordes, bossells, nusos, politges, ancoratges, etc.), els envelats es van concebre com a estructures desmuntables de gran format, sostingudes per uns sistemes de tensors exteriors, com si es tractés d’un vaixell varat. Aquest muntatge innovador facilitava eliminar qualsevol tipus de columna o element de suport interior, tot generant un espai molt ampli i diàfan que permetia realitzar tota mena d’activitats multitudinàries.

Com ja és habitual en les exposicions itinerants, el Museu de Badalona incorpora a la mostra documents i fotografies dels seus fons, com cartells i programes de Festa Major, que en molts casos no havien estat mai exposats, i en els quals l’envelat té un notable protagonisme. Com a complement de l’exposició, al vestíbul del Museu s’hi projectarà una pel·lícula d’una festa major de principis del segle XX, procedent del fons Cuyàs, així com una àmplia mostra de les fotografies conservades a l’Arxiu d’Imatges del Museu, de les quals les més antigues daten de 1908. Així mateix, el dijous 15 de febrer a les 19.00 h tindrà lloc la conferència “Els envelats de festa major i Badalona”, a càrrec de Francesc Albardaner, un dels comissaris de l’exposició.

 

Tota la informació sobre aquesta exposició