Coincidint amb la cloenda de la celebració del centenari dels gegants manlleuencs, el dia 2 de desembre de 2023 presentem la publicació “Que comenci la festa! Cent anys fent ballar els gegants a Manlleu”. Aquesta publicació sorgeix amb l’objectiu de fer accessible i consultable la recerca històrica sobre els gegants de Manlleu que es va dur a terme amb motiu de l’exposició que portava el mateix títol i que es va poder visitar al Museu del Ter de l’abril a l’octubre del 2023. Amb aquesta mostra es van poder documentar i compilar diversos objectes, materials gràfics, audiovisuals, etc. relacionats amb les dues figures centenàries, la Montserrat i en Jordi.
La recerca i l’exposició, però, no només es va limitar a la parella centenària, sinó en estudiar el conjunt de l’activitat gegantera a Manlleu. L’estudi repassa aquests cent anys d’història per arribar fins a l’actualitat, i mostra la pervivència del moviment geganter a la ciutat. L’autor de la recerca, comissari de l’exposició i d’aquesta edició és l’antropòleg manlleuenc Pol Rifà Llimós. La nova publicació digital es pot consultar al web del Museu del Ter.
L’acte de cloenda del centenari inclourà una parada dels gegants de Manlleu al Museu del Ter. Així com un cercavila, una vegada finalitzada la presentació, fins al local de la Colla Gegantera on hi haurà portes obertes a tothom.
El proper divendres 1 de desembre es presentarà a Arbúcies el projecte Càntut, cançons de tradició oral, a càrrec dels responsables del projecte Albert Massip i Francesc Viladiu.
Càntut és un projecte de recuperació del patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines, que pretén recollir-lo i difondre’l a partir de l’arxiu, el festival i les produccions Càntut.
L’acte s’emmarca dins el programa Cultura Viva 2023 i vol aplegar els diferents investigadors arbuciencs que han recollit patrimoni musical de la Vila d’Arbúcies.
Data: Divendres 1 de desembre a les 6 de la tarda
Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Major 6, Arbúcies
Ara, desprès de tenir-ho inventariat, toca cuidar i salvaguardar aquest patrimoni. Un dels elements més dèbils són aquells realitzats en pedra seca, una tècnica protegida per la UNESCO.
Des de Restructure Heritage, una associació que vetlla per la conservació del patrimoni arquitectònic anònim, i en col·laboració amb el Museu de la Mediterrània i l’Associació d’Amics de l’Ermita de Santa Caterina, s’organitza el diumenge 3 de desembre de 2023 una jornada d’iniciació a la restauració de murs de pedra seca a la vall de l’ermita de Santa Caterina de 9 h a 15 h.
El professor encarregat de la jornada serà en Roger Solé Coromina, un gran professional del sector de la pedra seca. A més a més, la jornada comptarà amb una xerrada a càrrec de l’arquitecte Oriol Roselló (Bangolo Arquitectura) que parlarà dels beneficis de la tècnica de la pedra seca dins l’arquitectura actual.
Aquesta jornada s’emmarca dins la Setmana de la Pedra Seca. La formació és gratuïta però cal formalitzar la inscripció a info@restructureheritage.org
Entre el 24 de novembre i el 3 de desembre s’han programat més d’un centenar de propostes arreu de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Andorra. La Setmana de la Pedra Seca, organitzada per l’Associació de Micropobles de Catalunya, serà novament paraigua d’activitats de descoberta, divulgació i aprenentatge al voltant d’aquesta tècnica i patrimoni. Hi ha més d’un centenar de propostes inscrites. La celebració coincidirà amb el cinquè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
Hi ha exposicions, xerrades, jornades, sortides, tallers de construcció amb tècnica de pedra seca, tallers amb eines de realitat virtual, voluntariats de reconstrucció de marges i barraques o de neteja d’entorn de barraques. A més, hi ha moltes propostes de descoberta del territori i de les construccions de pedra seca a través de visites guiades, caminades, rutes teatralitzades o rutes combinades amb tastos de productes locals.
Entre les entitats organitzadores hi ha administracions, institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i ofici de la pedra seca. Enguany destaca especialment el fet que d’entre les 75 entitats organitzadores d’activitats, pràcticament la meitat participen per primera vegada a la Setmana de la Pedra Seca.
Aquest any el Club Patí Manlleu celebra els 50 anys de l’inici d’aquesta activitat esportiva a la ciutat. Convertit, des de fa algunes dècades, en un dels clubs importants del país, el documental repassa la història de l’entitat a través dels seus protagonistes. Al final de la projecció es farà una taula rodona amb la guionista, Laia Miralpeix i alguns dels participants del documental. La realització ha estat obra de Xef Vila.
La Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic es realitza arreu del país i són diferents entitats que formen part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, les que l’organitzen. Entre aquestes hi ha el Museu del Ter que hi participa per onzè any consecutiu i en aquest cas la programació de la Mostra es realitza a les comarques d’Osona i el Ripollès amb un marcat caràcter territorial.
Divendres 1 de desembre, el Museu de la Pesca acull l’acte de presentació d’un nou e-book dedicat al patrimoni marítim.
A les 18 h, es presentarà a la sala d’exposicions temporals la Guia del Patrimoni Marítim de la Costa Brava. 52 elements per gaudir-ne tot l’any, una edició en format digital que presenta en forma de fitxa cinquanta-dos elements del patrimoni immoble del litoral. Fars, llotges, ports, barraques, camins, ermites, torres de guaita… una selecció acurada d’espais singulars, icònics i sorprenents, entre Blanes i Portbou, que la guia localitza, descriu i interpreta per donar-los a conèixer a la societat. Aquesta iniciativa vol fomentar la visita presencial a aquests elements per gaudir tot l’any de la diversitat arquitectònica i paisatgística del nostre territori.
La guia ha estat elaborada per l’equip del Museu de la Pesca dins del projecte de cooperació “La Mar d’Història” impulsat pel GALP Costa Brava i el GALP Terres de l’Ebre.
A partir del mateix 1 de desembre es podrà descarregar gratuïtament al web xarxabrava.cat
El dia 24 de novembre de 2023, a les 7 del vespre, s’inaugura al Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres l’exposició sobre l’obra de l’artista andorrà resident a la la Garrotxa Emili Solé Carcolé.
La crítica ha dit d’Emili Solé que és un creador de figures de pessebre “amb un estil molt personal i escultòric, els seus pessebres traspuen el bagatge d’anys de tradició. La seva obra suposala revisió actualitzada del pessebre popular català. Sense cap mena de dubte, Emili Solé Carcolé és un dels grans figuraires del nostre país”.
Però fent figures de pessebre no et guanyes la vida. Sempre ha estat una activitat complementària per l’economia familiar. En el millor dels casos, alguns escultors que vivien del seu ofici també feien figures de pessebre. Els artesans, tanmateix, ni signaven les seves obres. El mateix Salvador Masdéu considerava pretensiós signar la seva obra i creia que no era digne de ser considerat artista. Aquest capteniment es troba en molts figuraires catalans. Afortunadament, com en totes les normes hi ha excepcions. És el cas d’algun taller que manté una estructura semblant als artesans provençals o napolitans i que s’han mantingut diverses generacions amb les tradicionals formes de transmissió de coneixements.
La veritat, però, és que els avenços tecnològics comporten introducció de noves metodologies en el treball de l’artesanat. És una evolució constant que potser en el món de la ceràmica i el fang ha estat menys notòria que en d’altres àmbits però que també s’ha produït: tipus de torn, dels fangs, dels forns, dels motlles o dels materials. Hi ha novetats que poden suposar una petita o gran crisi i d’altres que no. En el seu moment fou el plàstic, després els motllos de silicona i les resines o derivats. Tot plegat torpedinant la línia de flotació d’un sector que fa anys se sosté amb precarietat.
Durant aquestes dates nadalenques i fins al 28 de gener de 2024, el Museu municipal de Llavaneres ofereix una exposició que explica l’evolució d’Emili Solé i Carcolé en aquest camp. Aquest artista andorrà establert a la Garrotxa ha passat per diferents fases. Però ha unit dues de les seves passions: l’escultura i el disseny gràfic per ordenador. Com diu ell, pot esculpir directament sobre el fang o des de la pantalla de l’ordenador.
En aquesta exposició no només es poden veure figures de pessebre. També hi trobareu personatges històrics a partir de dues sèries que l’artista ha creat recentment i per a l’exposició. En una s’exposen compositors d’òpera i l’altra sèrie està dedicada a dones que han fet història.
L’exposició “Emili Solé,entre la tradició i la modernitat” pretén obrir un debat en relació amb aquesta problemàtica, més centrada en les tècniques d’elaboració que en els mateixos materials, encara que un factor condicioni directament l’altre. Emili Solé és l’elecció perfecta per veure l’evolució de l’obra d’un artista de formació clàssica, des de la tradició de l’escultura i el modelatge del fang, al modelatge informàtic amb impressió 3D.
L´exposició gira entorn d´aquest contrast entre la tradició i la modernitat, l´obra modelada i l´obra dissenyada, i posa sobre la taula una sèrie d´interrogants sobre el futur d´aquest ofici sense denominació d´origen. També mostra com l’artista ha de buscar nous mercats per sobreviure. Com sempre ha estat des de temps immemorials, d’altra banda.
FITXA TÈCNICA:
Organitza: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres
Comissaris: Jordi Montlló Bolart Laura Bosch Martínez Ferran Manau i Graupera
Horari de visites: Del 24 de novembre del 2023 al 28 de gener de 2024 dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h dissabtes d’11 a 14 diumenges i festius d’11 a 1 Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener
Dilluns, 27 de novembre de 2023. Cafè salon (Botigues Museu). Salàs de Pallars.
Un any més, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, les Botigues Museus de Salàs de Pallars, el Museu Comarcal de l’Urgell i el Museu de Cervera tornem a organitzar una Jornada, en el marc del programa Col·leccionant passions de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya. En aquesta edició, la trobada està dedicada al col·leccionisme de material històric i etnològic en suport paper com cromos, cartells, goigs, programes de cinema, etc.
L’objectiu principal d’aquesta sessió és posar en valor el col·leccionisme com a eina de coneixement i investigació en l’àmbit etnològic català, oferir un lloc de trobada a aquelles persones que hi estiguin interessades i plantejar futures col·laboracions entre el sector públic i privat per posar en valor el patrimoni material i immaterial privat del nostre país.
El passat dissabte 11 de novembre de 2023 és va celebrar al Museu del Ter la XI Jornada de presentació de la recerca etnològica a la Catalunya Central. S’hi van presentar recerques etnològiques realitzades a la comarques d’Osona, el Lluçanès i Bages.
La jornada forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa al llarg de l’any per tot el país.
Les jornades celebrades al Museu del Ter comptaven amb la presentació de 7 comunicacions de temàtiques variades però amb l’etnologia com a element comú. Els assistents varen poder escoltar recerques sobre: musicologia, religiositat popular o excursionisme entre d’altres.
En els següents enllaços hi podeu trobar un breu resum de les mateixes, així com la retransmissió de la jornada. Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
Pere Guitart Soler, reporter i cronista de Torelló, repassa alguns dels actes socials i culturals més interessants del darrer quart del segle XX a Torelló. Guitart va néixer el 8 de febrer de 1943. Va començar a filmar durant les excursions que feien amb la Colla Muntanyenca de Ramon Vinyeta a finals dels anys setanta. Ha reportat un gran nombre d’esdeveniments de Torelló fins als nostres dies i en aquesta sessió i sempre a través de la seva mirada, farem un repàs als més rellevants.
Es tracta de la sisena sessió, de les 8 que ha programat el Museu del Ter en el marc de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Es tracta d’una iniciativa celebrada arreu del país i que parteix de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. En aquesta es poden veure produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i patrimoni etnològic en general i combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, totes sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.
