Goigs de Pasqua. Els Tranquils d’Esclet (Cassà de la Selva)

Goigs de Pasqua. Els Tranquils de l’Esclet, Cassà de la Selva. Barcelona, Departament de Cultura (Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Sèrie 1; vol. 5), 2016.

Els goigs de Pasqua era una activitat de recapte que tenia lloc durant aquesta època de l’any, on el cant era fonamental. La duien a terme homes joves (generalment adolescents o fadrins que encara no s’havien casat) que consistia en un recorregut per les cases dels veïnats per demanar aliments a canvi de cantar-los unes cançons pròpies de l’ocasió. Aquests cants permeten reconstruir un imaginari religiós popular ampli i diversificat: els goigs dels sants rellevants de la comarca, els cants de la devoció mariana i també els que presenten elements profans, tot i que força coincidents amb la moral catòlica. El CD recull 18 cançons interpretades pel grup Els Tranquils d’Esclet, de Cassà de la Selva (Gironès), el grup sobre el que es basà la recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya Els caramellaires de Cassà de la Selva, realitzada per Jaume Ayats i Gianni Ginesi l’any 2002. Podeu adquirir-lo a la Llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya.(*)

Vegeu-ne la informació detallada al catàleg de biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya.

(*) En el moment de ser publicat aquest post encara no estava a la venda. Si quan hi accediu encara no està disponible, poseu-vos en contacte amb l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions (tel. 93 292 54 00).

El cooperativisme contemporani a Catalunya

erapi-web-cabecera-100pxCurs «El cooperativisme contemporani a Catalunya. Una aproximació socioantropològica»

Organitza: Associació ERAPI – Laboratori Cooperatiu de Socioantropologia i grup de treball en “Socioantropologia dels mons contemporanis”, de l’Institut Català d’Antropologia (ICA)

Coordinadors: Juan de la Haba i Enrique Santamaría
Dates: 12, 14, 19 i 21 de desembre de 2016
Horaris: de 16:00 a 18:00 i de 18:00 a 20:00 h
Lloc: Espai Contrabandos, c/ Junta de Comerç, 20 (08001) Barcelona
Inscripció:  La inscripció és oberta i gratuïta, i cal realitzar-la mitjançant el següent formulari: https://goo.gl/YT6UUC

Continguts: El curs pretén constituir-se en un espai de trobada i de diàleg sobre la cooperació i el cooperativisme a Catalunya, i fer-ho a partir de l’exposició i discussió col·lectiva d’alguns estudis, experiències i reflexions que, tant en el mon de les ciències socials com en el moviment cooperativista, s’estan produint. La seva intenció és, per tant, fer patent i posar en relació algunes de la troballes i propostes teòriques, metodològiques i polítiques que en un i altre àmbit estan succeint, amb la finalitat de mirar de reforçar les polivalents relacions i interpel·lacions entre ells.Read More »

Digitalitzats dos importants fonts etnogràfiques sobre la Ribera d’Ebre: els fons fotogràfics de Lluís Brull i Carmel Biarnés

reportatge-1-festa-major-asco-1965L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE), ubicat a Móra d’Ebre ha finalitzat aquest mes de novembre el tractament arxivístic del fons fotogràfic de Lluís Brull i Cedó, de Tivisa (1891-1954), i avança en la digitalització del fons fotogràfic de Carmel Biarnés i Biarnés (1928-1945), d’Ascó. Dos col·leccions gràfiques que van retratar la vida quotidiana a la Ribera d’Ebre al llarg del segle XX.

El fons de Brull, mestre de formació i impulsor de nombroses iniciatives per millorar la vida urbana i cultural de Tivissa (va fer campanya per exemple per una biblioteca pública, el 1929), consta de 185 imatges, sobretot negatius sobre plaques de vidre, altres sobre plàstic i algunes postals; ja es consultable a ‘Arxius en línia’. Es tracta sobretot d’escenes familiars, treballs agrícoles, caça, festes locals, excursions, etc. Es pot consultar a l’enllaç.

El fons fotogràfic de Carmel Biarnés Biarnés inclou 60.500 fotografies de la Ribera d’Ebre, bàsicament negatius de 35 mm sobre plàstic. Biarnés va obrir a finals dels anys 1960 un estudi fotogràfic a la rebotiga de la farmàcia familiar i va fer fotografia, per testimoniar la profunda transformació de la Ribera d’Ebre les dècades dels 1960 i 1980, a causa de la implantació de potents indústries. L’ACRE ja ha digitalitzat 140 reportatges dels 574 que ja ha identificat i que suposen gairebé 11.000 fotografies digitalitzades, que properament podrà posar a l’abast de tothom.

Més informació: Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre. Carrer Antoni Gaudí, 23
43740   Móra d’Ebre   (Ribera d’Ebre) Tel. 977 41 43 72 acriberaebre.cultura@gencat.cat

http://cultura.gencat.cat/arxius/acre

 

 

Exposició Diàlegs amb Àfrica

dialegs_africa_x400

Inauguració de l’exposició “Diàlegs amb Àfrica. La memòria dels objectes”

Data: 1 de desembre 18:00h.

Museu Etnològic-Museu de Cultures del Mòn de Barcelona. Passeig de Santa Madrona, 16, 08038 Barcelona

Aquesta mostra posa en valor l’experiència d’intercanvi cultural entre catalans d’origen africà i el Museu Etnològic-Museu de Cultures del Món de Barcelona que es va realitzar en març del 2016.

El Museu de Cultures del Món / Museu Etnològic de Barcelona forma part de la xarxa SWICH-Sharing a World of Inclusion, Creativity and Heritage (“Compartint un món d’inclusió, creativitat i patrimoni”), constituïda amb l’ajut financer de la Comissió Europea, en el marc del programa Creative Europe [2014-2020]. El projecte SWICH pretén situar els museus europeus d’etnografia i de cultures del món en el centre de la discussió al voltant de la nova ciutadania comunitària a través d’activitats organitzades en sis eixos temàtics.

“Diàlegs amb Àfrica” s’inscriu en un d’aquest eixos , concretament en el que porta per títol “Connectant diàspores d’objectes i persones”, amb la finalitat de connectar les diàspores d’altres cultures amb la societats d’acollida a través d’un intercanvi beneficiós per ambdues parts.

“Diàlegs amb Àfrica “ ens revela com el vincle emotiu amb els objectes – sovint testimoni d’una la memòria col·lectiva dels ancestres – son una font d’identitat que si es compartida apropa a les persones diferents i crea entre elles llaços comunitaris. En la mostra “Dialegs amb Àfrica” explorem aquestes memòries d’un altre lloc de les que son portadors els objectes personals d’africans arrelats a Catalunya i la seva relació amb objectes de les col·leccions del Museu Etnològic-Museu de les cultures del Mon que tenen el mateix origen.

Durant els mesos de febrer i març del 2016 es varen organitzar tres grups focals que corresponien a tres àrees geogràfiques i culturals del continent africà amb una significativa presència a Catalunya: Marroc, Àfrica Occidental i Àfrica Central. Cada grup focal incorporava sis convidats escollits amb un criteri de paritat de gènere i de diversitat ètnica. Amb l’objectiu de provocar la memòria i els records dels participants, es va demanar a cada convidat que portés un o dos objectes personals (vestits, ornaments de decoració personal i de la llar, estris domèstics, ingredients de cuina, fotografies, llibres o instruments de música…) que li evoquessin la seva terra d’origen. Igualment, l’equip d’especialistes del Museu va escollir algunes peces de les seves col·leccions procedents de les àrees geogràfiques i culturals esmentades.

Aquesta enriquidora experiència proporciona el material amb el qual s’ha fet l’exposició: els objectes i les seves històries, narrades pels participants.

+ info: http://ajuntament.barcelona.cat/museuetnologic/ca/exposicio-dialegs-africa

Arxius relacionats:
Diàlegs amb Àfrica.pdf (2060Kb)

Arran del Camí Ral. De Barcelona a Arenys de Mar (1890-1920)

cartell-cami-ral-cabrilsMuseu Municipal, Can Ventura del Vi
C. de la Santa Creu, 5, Cabrils
Dissabte 3 de desembre, 19.30 h

 

Presentació del llibre de Joan Sala Grau Arran del Camí Ral. De Barcelona a Arenys de Mar (1890-1920) (Viena ed.) i exposició inèdita de fotografies de Cabrils.

Arran del Camí Ral. De Barcelona a Arenys de Mar (1880 – 1920) consta d’una selecció de més de 350 fotografies, moltes d’elles inèdites, d’entre els anys 1890 i 1912, a través d’un eix comú, el Camí Ral al seu pas pel Maresme i fins a Barcelona. La publicació és fruit d’una recerca de fotografia antiga motivada per la documentació de 41 plaques de vidre inèdites de la família Serraclara, una nissaga de llarga tradició política d’orientació republicana federal. Josep Maria Serraclara Costa (1863 – 1938), un dels membres de la nissaga vinculat a Cabrils i amb una gran sensibilitat de fotògraf i artista, va deixar tres caixes de plaques de gelatinobromur que il·lustren escenes de la vida quotidiana de tombant segle XX. Amb la presentació del llibre s’inaugurarà també una exposició de fotografies inèdites de Cabrils i d’altres pobles del Maresme.

 

El Museu Casteller de Catalunya descobreix part dels seus fons fotogràfics antics

El nou equipament en construcció genera sinergies amb els creadors joves

unnamed


Per primer cop el Museu Casteller de Catalunya, que es construeix a la plaça del Blat núm. 5 de Valls, el quilòmetre zero casteller, descobreix part dels seus fons fotogràfics amb imatges anteriors al 1936. Es presenten amb el títol ‘Gestes d’ahir. Símbols d’avui’, curtmetratge que s’ha pogut veure en el darrer Fòrum Casteller de la Fira de Santa Úrsula de Valls, concretament dins la Mostra de Cinema Etnogràfic a la qual el Museu s’ha adherit per primera vegada en tant que antena castellera de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

Els fons fotogràfics que s’hi inclouen han estat inventariats en diferents etapes de recerca per part de l’historiador Pere Ferrando, i ara es presenten en un muntatge visual dirigit pel cineasta vallenc Jordi Ferré Batalla. Ferré va endinsar-se per primer cop en el fet casteller amb el seu curtmetratge ‘Camises cap al cel’ (2016), que ja ha estat seleccionat en diversos festivals internacionals.

La banda sonora de ‘Gestes d’ahir. Símbols d’avui’ és obra de Telemann Rec, una productora musical independent de Barcelona integrada per Pere Jou (Barcelona, 1985) i Aurora Bauzà (Palma, 1987) . Pere Jou és membre del grup Quart Primera i Aurora Bauzà és pianista, musicòloga i compositora.

Podeu visionar-lo a:

V Jornada Recerca local, patrimoni i història marítima

25446nAmb la voluntat de servir de punt de trobada i intercanvi d’idees i projectes al voltant de la història i la cultura marítimes, el Museu Marítim de Barcelona, L’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, organitzen conjuntament aquesta Jornada .

A llarg del dia s’exposaran recerques de temàtiques diverses al voltant de la història i la cultura marítimes, i es farà una presentació de L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a Catalunya: diferents realitats territorials i una mateixa metodologia, pel Sr. Lluís Puig i Gordi (Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i president de l’IRMU). A continuació representants dels centres d’estudis, que estan realitzant inventaris de patrimoni cultural immaterial, participaran a la taula rodona  El patrimoni immaterial marítim: alguns exemples registrats en els inventaris.

Data: dissabte 3 de desembre de 2016

Lloc: Auditori del Museu Marítim de Barcelona. Drassanes Reials de Barcelona. Av. De les Drassanes s/n, Barcelona

Programa complert

La inscripció és gratuïta, la podeu fer en aquest enllaç.

Memòria històrica de la mineria de Calaf

1479817184Aquest dijous, 24 de novembre, comença a caminar un projecte sobre la recuperació de la memòria històrica vinculada a la mineria de Calaf. El primer pas d’aquest projecte, promogut per l’Ajuntament de Calaf i que pot créixer amb els anys, és recuperar el màxim d’informació relacionada amb aquest tema, endreçar-la coherentment i dimensionar-la. A partir d’aquí, es podran determinar quines accions es poden dur a terme per tal de posar en relleu la mineria i convertir-la en patrimoni identitari del municipi.

El primer pas és la jornada d’aquest dijous en la que es busca concentrar el màxim de testimonis orals de la gent que ha viscut la mineria als entorns de Calaf. La idea és identificar el màxim de persones que han tingut vivències associades a la mineria en aquest territori. En la trobada també es recolliran fotografies relacionades amb aquesta temàtica i s’ubicaran en un mapa les diferents mines.

Aquest és un projecte que, liderat pel consistori, compta amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona a través d’una subvenció del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, i el suport tècnic de la cooperativa Arada.

Data: Dijous 24 de novembre de 2016 a les 19h

Lloc: Sala Felip. Ajunament de Calaf. Plaça Gran, Calaf

Per a més informació: www.calaf.cat – 93 869 85 12

 

Inauguració del Museu de la torneria de Torelló

24-torneria-vidal-torello-fotografia-museu-de-la-torneria-1El Museu de la Torneria explica el procés d’industrialització de Catalunya a partir d’un ofici artesà, el torner de fusta i banya, que, amb l’arribada de la industrialització, es convertí en un sector industrial complementari del sector tèxtil. Dit d’una altra manera, explica com el taller artesà donà pas a la fàbrica; com la necessitat de complements per a la maquinària tèxtil fomentà el desenvolupament de fàbriques amb més de 60 treballadors durant el segle XX. I no oblida les altres vessants que sorgiren en el sector i que, actualment, són el present i futur de la torneria de fusta.

Aquest dijous, 24 de novembre, a dos quarts de 6 de la tarda, tindrà lloc la inauguració oficial del Museu de la Torneria de Torelló. És un dels 25 museus que configuren el Sistema de Museus Nacionals del mNACTEC (Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, amb seu a Terrassa).

L’acte inaugural estarà presidit pel vicepresident segon de la Diputació de Barcelona i president de l’àrea de Desenvolupament Econòmic Local, Marc Castells, i l’alcalde de Torelló, Santi Vivet.

Data: Dijous 24 de novembre de 2016 a les 17.30h

Lloc: Museu de la torneria. C/ de la Pau 12-14. Torelló

Per a més informació: www.museudelatorneria.cat – 938505498

Col•leccionant passions entorn de l’etnobotànica

img_9184L’exposició “Salvador Cardero i el Grup de recerca científica Terres de l’Ebre”, programada dins el programa Col·leccionant passions de la Xarxa de l’OPEI, difon el treball de Salvador Cardero en l’àmbit de l’etnobotànica, una activitat que li ha permès crear un herbari amb més d’un miler de plecs, i reunir, entre altres coses, un ampli fons fotogràfic, actualment digitalitzat, que consta d’unes vint-i-cinc mil imatges, d’unes quatre mil espècies.

Salvador Cardero va començar a estudiar les plantes medicinals i s’interessa per la botànica general, iniciant el seu herbari i arxiu fotogràfic a Barcelona, on la seva família s’havia traslladat des de Córdova quan era un infant. D’herbolari passa a professor: durant deu anys es dedica a impartir cursos de botànica, de fitoteràpia i d’etnobotànica. El 1998, va adquirir una finca a la Miliana, a Ulldecona, on encara resideix, dedicat a la producció ecològica de plantes medicinals, i al seu jardí botànic, enfocat a la docència. Des de la seva arribada a les Terres de l’Ebre, Salvador col·labora amb el Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre, on en companyia d’altres botànics i estudiosos amplia els seus coneixements i realitza la seva tasca de recerca i difusió, també amb les quatre-centes espècies de plantes d’ús medicinals, ornamental, industrial o bé comestible, que cultiva al seu jardí botànic.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Dies: del 25/11/2016 fina al 22/01/2017

Horari: Dimarts a dissabte de 11.00 a 14.00h y de 17.30 a 20.00h; Diumenges i festius de 11.30 a 14.00h

Més informació: comunicacio@museuterresebre.cat o truqueu al telèfon 977 70 29 54.