Els sons de la festa, a Amposta i arreu de Catalunya.

1111conde_crop1510396365689.jpg_525981578

La conferència “Carlos Conde Calvet, un apassionat de la música i de la vida”, que anirà a càrrec de Núria Gómez, Carlos Royo i Jordi Bertran, dóna continuïtat a la 8a edició del cicle de conferències “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per persones destacades per la seva vinculació a la ciutat d’Amposta, en qualsevol àmbit d’actuació.

El músic Carlos Conde Calvet (1940-2017) és, sens dubte, una d’aquestes figures. Amb la seva trompeta, va contribuir a la creació del paisatge sonor de la festa, especialment a Amposta, però també a les festes tarragonines i d’altres indrets de catalunya i de l’estat,  tant formant part de la banda de música de la Unió Filharmònica d’Amposta (la Fila), on va tocar durant 60 anys després d’ingressar el 1955 sota la direcció del mestre José M. Arasa Gargallo, com músic de la Xaranga L’Alegria, creada el 1986 a Amposta, sent un dels seus fundadors; una petita formació musical que va destacar en l’animació musical dels actes populars i tradicionals de festes majors d’un gran nombre de poblacions que, en moltes ocasions,  els acabaven de recuperar.

L’entrada a la conferència és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Data: Dimecres 20 de febrer de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Hora: 19.30h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

El vidre català

llibre vidre

Amb el llibre El vidre català, de Jordi Carreras Barreda, Brau edicions acaba de publicar un nou volum, el vuitè, de la seva col·lecció Eines i feines, orientada a recercar, recuperar i divulgar el coneixement de les arts manuals catalanes, incloent-hi des de les antigues tècniques d’oficis tradicionals als àmbits artesanals més populars.Un llibre de 184 pàgines, profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies històriques i actuals.

Diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics han aportat al llibre informació i fotografies històriques, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre.

Jordi Carreras és llicenciat en història de l’art per la UB, és responsable del departament d’antiguitats de la sala de subhastes Balclis de Barcelona i col·laborador del Museu del Disseny de Barcelona, especialment en tasques d’estudi i conservació de la col·lecció de vidre. És autor de diversos estudis i publicacions sobre la història del vidre, i ha col·laborat com a catalogador i documentalista de nombroses exposicions i catàlegs de diferents museus. És el responsable de la selecció i documentació dels objectes de vidre català de l’actual exposició del Museu del Disseny de Barcelona.

Editat: Brau Edicions (Figueres)

ISBN: 978-84-15885-77-1

Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

Qui no es fum d’aqueix món…

El pròxim dia 27 de febrer, a les 19.00 h, presentarem el catàleg «Qui no es fum d’aqueix món… Humor i sàtira al Carnaval de Reus», al Museu de Reus (Raval de Santa Anna, núm. 59). Aquest és un estudi sobre les formes de burla —oral, teatral, impresa…— en els carnavals reusencs des del segle XVI fins al present: mascarades, fulls satírics, matracades, premsa carnavalesca, etcètera.

El treball, realitzat amb motiu del 40è aniversari de la primera publicació satírica del Carnaval actual —el Tururut Viola de 1979— s’editarà en format catàleg, també en paper i tindrà una versió digital a la xarxa per tal que pugui ser consultat per tothom qui ho desitgi.

Aquest treball forma part del programa sobre els carnavals al Baix Camp i el Priorat que ha generat la nostra col·laboració amb el Museu de Reus en l’exposició «Semblar Déu i tot lo món. Els carnavals reusencs 1859-1939» i la realització de l’exposició «L’àlbum del Carnestoltes» a Cornudella de Montsant.

quinoesfum.JPG

Jornades Memòries i Història: 1939 – La reculada republicana

Les jornades que celebrem al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols anualment sota l’epígraf Memòries i història tenen per objectiu apropar-nos al conflicte de la Guerra Civil (1936-1939).

El tema triat per a 2019 posa l’accent en l’exili que van haver de patir moltes persones de casa nostra.

Amb la presentació del Llibre de Pilar Francès, i la visita a espais com els refugis del Puig i el niu de metralladores al turó
dels Guíxols, podrem connectar amb el nostre passat recent i entendre millor la situació prèvia a una segona i duríssima penitència del bàndol perdedor: l’exili.

Activitats:

Divendres, 15 de febrer de 2019 a les 18:00
Sales d’actes del Museu d’Història-Monestir de Sant Feliu de Guíxols

Presentació del llibre: “Quan calmin els mals vents, tornaré” de Pilar Francès

Dissabte, 16 de febrer de 2019 a les 11:00

Sortida: “Llocs de memòria:el conflicte civil i la por”
Punt de trobada: Antic Hospital Municipal, c/ Hospital, 25-35. Sant Feliu de Guíxols

Amb el guiatge de Josep Maria Vicens i Isidre Ribera.
Activitat gratuïta, sense inscripció prèvia.

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954). Exposició itinerant.

CRAI Catalunya (Universitat Rovira i Virgili). Avinguda de Catalunya, 35, Tarragona
Inauguració 4 de febrer, 10.30 hores

El passat divendres 25 de gener es va obrir al públic al CRAI Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili l’exposició Patufet, on ets? (1868-1954), una exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany.

La inauguració oficial de l’exposició tindrà lloc el proper dilluns dia 4 de febrer, a les 11.30 hores, al vestíbul del CRAI Campus Catalunya de la mà de Carme Oriol, professora de la Universitat del Departament de Filologia Catalana i responsable de l’arxiu de Folklore. Carme Oriol ha participat també en l’elaboració del catàleg d’aquesta mostra.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles.

A la mostra també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes.  L’exposició romandrà oberta fins el 28 de febrer en l’horari habitual del CRAI Catalunya.

Web commemoratiu de l’any Capmany

Catifes de Ciment

cartell_21x42cm-1-517x1024

De l’1 de febrer al 19 de maig de 2019

Museu de Cervera

Inauguració el divendres 1 de febrer a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

Dins l’ampli registre d’arts aplicades a l’arquitectura al llarg del Modernisme, la rajola hidràulica és un dels menys coneguts. Probablement pel fet de ser un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat, amb les connotacions negatives que aquest acte porta aparellat, aquest tipus de decoració ha estat menysvalorada i encara avui se’n negligeix la seva conservació o salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaren demanaren a reconeguts artistes i arquitectes com Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, dissenys per als seus catàlegs. La seva ràpida acceptació, convertí aquests paviments en vives catifes de ciment, un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista que traspassà els límits d’aquest estil i que es seguí emprant amb dissenys més geomètrics al llarg dels anys vint i posteriorment, adaptant en nou gust sorgit de l’Art Déco. Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement de la mà de nous dissenyadors i arquitectes que segueixen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.

La rajola hidràulica de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera

La ciutat de Cervera no va ser pas aliena a la transformació que va suposar la introducció dels paviments hidràulics a les cases senyorials privades que s’obren al llarg del carrer Major. Un exemple d’aquests habitatges és la Casa Duran i Sanpere la qual, el 1887, va viure una important reforma quan es decideix substituir la rajola vermella comuna per les riques rajoles hidràuliques que decoren cada estança.  Els millors fabricants de Barcelona d’aquell moment, la Casa Orsolà Solà o la Casa Escofet, són qui van proporcionar els diferents models decoratius d’aquestes veritables catifes de ciment.

Juguem a recordar! Jocs i joguines de la generació del Baby Boom (1960-1970)

Ca N’Amat Museu de Viladecans. Carrer de les Sitges, 3, Viladecans
Fins al 28 de febrer de 2019

El Museu de Viladecans va inaugurar el passat 14 de desembre l’exposició Juguem a recordar! Jocs i joguines de la generació del Baby Boom, en la qual es pot fer una ullada a les joguines de tots aquells que van nèixer entre els anys 60 i 70 del segle passat. Una exposició elaborada a partir de les aportacions íntegres dels habitants del municipi, i en la que es pot veure un espai dedicat exclusivament a Comansi, la històrica empresa de joguines originada al Baix Llobregat i que va tenir la seva seu a Viladecans.

A més a més, a la mostra destaquen també tres expositors on s’analitza el paper sexista de les joguines durant aquells anys. Així doncs, aquest apartat tracta de fer reflexionar el visitant sobre el paper de la dona durant aquesta època i, sobretot, com es transmet a les nenes aquest rol a través de joguines com les cuines i les planxes infantils o les nines.

Juguem a recordar! Jocs i joguines de la generació del Baby Boom podrà visitar-se fins el 28 de febrer en els horaris habituals de Ca n’Amat – Museu de Viladecans.

Més informació sobre l’exposició.

 

 

Projecten un centre d’interpretació dels forns d’oli de ginebre a Riba-roja d’Ebre

Riba-roja d’Ebre

L’oli de ginebre té moltes propietats terapèutiques: antisèptiques, astringents, diurètiques, calmants del dolor… Tradicionalment també es feia servir en abundància per al bestiar, sobretot per tractar-ne afeccions de la pell.

L’oli de ginebre s’obtenia destil·lant la resina de soques de ginebre blanc o càdec. Els forns on es carbonitzaven les soques i es destil·lava l’oli podien tenir diversos dissenys, encara que el més comú era una cambra simple, antigament d’argila, que cobria de manera estanca una pila de teies assecades de soca de càdec. Es provocava la combustió de les soques, que es carbonitzaven i lliuraven la seva resina líquida a través d’un canal estanc, per evitar que el líquid s’encengués.

Algunes poblacions es van especialitzar en l’obtenció d’aquest oli, fet que va provocar que s’hi construïssin forns fixos, reutilitzables i de grans dimensions. Riba-roja d’Ebre va ser durant un temps un dels centres productors més destacats. Només en aquest extens municipi de la Ribera d’Ebre se n’hi han localitzat disset -dels quals onze ja han estat declarats Bé Culturals d’Interès Local- i es disposa d’informació de vuit més encara per localitzar.

Després d’obtenir aquest reconeixement i d’haver vist publicat el llibre Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre (Vidal Bonavila, Judit ; Orobitg Ávalos, Marina (2018)), els Amics de Riba-roja d’Ebre busquen portar a terme la construcció d’un nou centre d’interpretació a la imatge dels forns d’olis primigenis, on es mostri al públic com són els forns d’oli de ginebre i l’evolució d’aquesta indústria.

Amplieu la notícia a ebredigital.cat

Més informació sobre els forns d’oli al blog

Web dels Amics de Riba-roja d’Ebre sobre els forns d’oli de ginebre

La guerra més propera

En el marc del cicle que commemora la fi de la Guerra Civil espanyola, el pròxim dia 29 de gener es durà a terme la conferència La guerra més propera, que anirà a càrrec de Toni Orensanz, coordinador del popular documental Tremolors. Per part de Carrutxa, seguim col·laborant en aquest cicle que, a poc a poc, ens apropa a diferents episodis de la Guerra Civil espanyola.

L’acte tindrà lloc al Centre Cultural El Castell (Reus) a 2/4 de 8 del vespre.

Per a més informació sobre el Cicle de la fi de la Guerra Civil Espanyola, us deixem l’enllaç per tal de poder consultar el programa: https://www.reus.cat/noticia/cicle-dactivitats-en-commemoracio-de-la-fi-de-la-guerra-civil

Cartell.jpg

L’àlbum del Carnestoltes. Els carnavals a Cornudella de Montsant (s. XIX-XX).

A partir del considerable fons fotogràfic aplegat a Cornudella de Montsant, des de Carrutxa s’ha dut a terme una exposició, bàsicament fotogràfica, sobre aquesta festa a la vila prioratina. L’exposició, que restarà oberta del 2 de febrer al 18 de març de 2019, no hagués estat possible sense la col·laboració de veïns i veïnes que, durant aquest estiu, han assistit a les sessions d’identificació i ens han apropat més imatges dels seus fons familiars.

Aquesta excartellposició, que es componper una introducció referent a diverses poblacions de la comarca i per un recull d’imatges dels carnavals de Cornudella entre el primer terç del segle XX i els anys 70 del segle passat, vol ser un agraïment a totes les persones que hi han col·laborat i, per descomptat, vol fer palesa dels grans carnavals que es van viure en aquesta vila.

Us convidem a visitar aquesta exposició composta d’imatges, i a conèixer aquelles característiques que van fer del Carnaval de Cornudella una de les festes més rellevants de la comarca. L’exposició es podrà visitar a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de Cornudella de Montsant.