La pedra seca al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

17 al 20 de febrer de 2020 Casal Bonavista

Durant tota la setmana s’estarà treballant en la restauració d’un mur de pedra seca a l’Itinerari forestal terapèutic “Salvador Grau” . L’itinerari comença al Casal de Bonavista d’Olot.

A partir de les 8 del matí i fins a les 2 del mig dia es podrà visitar la restauració del mur i es podrà col·laborar amb el mestre paretsecaire.

Aquesta activitat està adreçada principalment a estudiants de Secundària i Batxillerat però també és oberta a tot el públic que vulgui conèixer la tècnica de la construcció en pedra seca i vulgui participar com a voluntari en la reconstrucció de la paret.

Material: Cal portar guants.

Informació: https://www.facebook.com/PNZonaVolcanicaGarrotxa

I Congrés Català d’Antropologia (COCA)

30, 31 de gener i 1 de febrer, Tarragona.

Publicat el programa complet amb tota la informació detallada de les activitats:

https://coca2020.imf.csic.es/sites/default/files/documents/Programa_CoCA_complet.pdf

També trobareu al web, informació pràctica sobre ubicació i desplaçaments:

https://coca2020.imf.csic.es/sites/default/files/documents/Como_llegar_Tarragona_COCA.pdf

Web del Congrés

cartell CoCA A3_red

Pedra seca: societat, tècnica, patrimoni

Jornada tècnica, dissabte 8 de febrer de 2020
Ajuntament del Pla de Santa Maria

A l’Ajuntament del Pla de Santa Maria es desenvoluparà una jornada de discussió on es plantejarà, paral·lela i simultàniament, la importància de la pedra en sec per a la societat, per a la tècnica constructiva i per al patrimoni material.

Les jornades es contextualitzen dins de les iniciatives d’estudiar l’arquitectura i els sistemes constructius vernacles de la província de Tarragona. Amb aquesta iniciativa hem detectat que la comprensió constructiva d’aquestes arquitectures, passa per l’enteniment de diferents tècnics. Així, arribem a la conclusió que els antropòlegs, els arquitectes, els paisatgistes i els arqueòlegs, formen part obligatòria del coneixement base d’aquestes edificacions

Programa:

9h – 9.30h: recepció

9.30h – 11h: taules rodones paral·leles (pedra seca i societat | pedra seca i tècnica | pedra seca i patrimoni)

11h – 11.30h: descans

11.30h – 13h: conclusions

Informació i inscripcions: sergio.coll@urv.cat

Present i futur dels marges de pedra seca a les Garrigues

programa_vinaixa_page-0001

Dins el programa “Cultura Viva” el Centre d’Estudis de les Garrigues, organitza la jornada “Present i futur dels marges de pedra seca a les Garrigues”, onn es tractarà temes com: Quins elements tenim a la comarca? Quin paper juguen o poden jugar en l’agricultura? I en l’arquitectura? Qui pot formar els margers que necessitem?

Organitza: Centre d’Estudis de les Garrigues

Col·labora: Ajuntament de Vinaixa i Consell Comarcal de les Garrigues

Data: 25 de gener del 2020

Lloc: Centre Cívic. Cal Blanco, Ctra. de Tarragona, 3 Vinaixa (les Garrigues)

Hora: 9.30h

Més informació: info@cegarrigues.cat

Circuits invisibles de devoció popular. Exposició de capelletes de visita domiciliària

Casa de la Sardana
C. del Pou de la Figuera, 15, Barcelona
Del 29 de gener al 13 de febrer de 2020, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h

Inauguració 29 de gener a les 18.30 h, a càrrec de Joan Arimany Juventeny, gestor cultural especialitzat en religiositat popular.

La pietat popular té un model de devoció que és itinerant. Es tracta de capelletes que en lloc d’esperar els fidels són elles les que els van a veure. Les imatges religioses, protegides en petites construccions, transiten pel territori rural o urbà català des de fa segles. Fins fa unes dècades les transportaven els santers o aplegadors mentre feien la capta per a les seves ermites; en els darrers temps són els veïns d’un mateix carrer o barriada que se les traspassen entre una llar i una altra. Aquesta exposició és un recorregut per l’evolució d’aquesta pràctica que, sortosament, encara podem trobar en diferents indrets.

L’exposició reuneix prop d’una trentena de capelletes, de diferents estils i èpoques, que sota diferents advocacions han visitat centenars de llars del país sigil·losament.

+ info: Portal Sardanista. Tel. 93 319 76 37,  info@confsardanista.cat

Biografies etnogràfiques ampostines

Biografies Ampostines 2020a

La 9a edició del Cicle “Biografies Ampostines”, que té per objectiu recuperar i divulgar les vivències i el treball de persones vinculades a la ciutat d’Amposta, que destaquen o hagin destacat per la seva activitat en l’àmbit associatiu, científic, cultural, professional… presentats bé per investigadors locals bé per familiars i col·laboradors; inclou quatre conferències: “Antonio Solé Gordo, fuster i músic”, que ha estat artesà i músic, presentat per Antonio i Imma Solé; “Antonia P. Ripoll. Mentre tant TOT”, artista actual, presentada per M. Josep Margalef i Júlia Idiarte; “Manola Forcadell García, modista que visqué la transició del vestit de pagesa al modern”, presentada per Montse Soriano-Montagut, i “Antoni Costes Rodríguez, el joc i la vida”, ha estat professor i és un expert en la teoria i la pràctica del joc i l’esport tradicionals, presentat per Carme Queralt.

L’entrada a les conferències és gratuïta i oberta a tothom.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Dates: els dijous 23 i 30 de gener, i els dijous 6 i de febrer de 2020.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Població: Amposta.

Hora: 19.30h.

Més informació: Telèfon: 977 702 954 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

Les ombres xineses

Filmoteca de Catalunya
Pl. de Salvador Seguí, 1-9, Barcelona

Fins al 17 d’abril de 2020

Les ombres xineses són figures de cartró de color negre creades per a fer teatre que, en rebre la concentració d’un potent focus de llum, es projecten en una pantalla translúcida, oferint als espectadors un joc d’ombres singulars. Alguns documents parlen de la importància al segle II aC dels espectacles d’ombres a la Xina, fet que estaria relacionat amb l’origen del seu nom.

Les ombres xineses com a espectacle s’introdueixen a Europa a la segona meitat del segle XVIII, primer com a espectacle per adults i, més endavant, adreçat als infants. Pel que fa a Catalunya, una de les primeres notícies es remunta a l’any 1800 a Barcelona, on una companyia de circ italiana incorporà en les funcions escenes amb ombres. Una mica més tard, en reunions familiars, en el transcurs de sessions de sala i alcova es representaven a les cases sainets també per a ombres.

Un altre ús que es va donar a les ombres xineses van ser els fulls d’ombres. En les impremtes, pels volts de l’any 1860, estampaven en làmines de paper figures que després els infants compraven i retallaven per jugar.

Aquesta exposició ha estat confeccionada a partir de part de la col·lecció de materials d’imatgeria popular del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserven en els arxius de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu imatges i altres informacions relatives a aquesta exposició al web de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

El Museu de la Mediterrània presenta les entrevistes realitzades l’any 2019 del projecte Fer de Músic

2019-01-26 Fer de music A3

El Museu de la Mediterrània porta a terme des de fa 10 anys el projecte Fer de Músic. Projecte de recuperació de la memòria oral de músics de cobles orquestres. Aquest projecte de recerca d’àmbit nacional, pretén recuperar i donar a conèixer, a través de la memòria oral, la feina dels músics de les cobles orquestres (les formacions musicals més antigues del país) que han viscut el canvi en l’ofici, en el seu repertori, en les festes i tradicions, en els costums de la societat…

El projecte Fer de Músic, a més de recuperar i difondre la memòria oral, vol ser un espai de reflexió en el món dels músics de les cobles orquestres. En la darrera edició s’ha comptat amb el suport i col·laboració del Museu del Ter de Manlleu i fruït d’aquesta iniciativa s’ha pogut entrevistar a Fina Dalmau i Pep Poblet.  

El dissabte 25 de gener a les 18.00 h a l’auditori del Museu de la Mediterrània es portarà a terme l’acte de presentació de les gravacions dutes a terme durant el 2019. Amb aquestes ja seran 40 les entrevistes realitzades a músics de cobles orquestres. També es realitzarà una presentació de les darreres gravacions a Barcelona el 26 de febrer i a

Manlleu el 6 d’abril. 

Consultar més informació i veure entrevistes realitzades.

Read More »

Exposició "l'Envelat: Arquitectura singular i símbol de la Festa Major" a Sant Feliu de Guíxols

A partir de l’1 de febrer i fins el 13 d’abril de 2020 podreu visitar l’exposició “l’Envelat: Arquitectura singular i símbol de la Festa Major a la capella de l’Antic Hospital – Museu d’Història de Sant feliu de Guíxols.

Els envelats han estat un fenomen cultural que tingué una important rellevància a la societat catalana durant gairebé un segle i mig.
Sorgits en el context dels canvis socials profunds de les primeres dècades del segle xix, i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es varen expandir ràpidament per tot el territori català i es van convertir en un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors.
Els artífexs dels envelats, a partir dels coneixements tècnics i dels ormeigs propis dels pescadors i dels mariners (veles, cordes, bossells, nusos, etc.), van concebre una original i espectacular estructura desmuntable que permetia cobrir una gran superfície sense necessitat de suports interiors.

Envelat de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Enric Estarlí.

El patrimoni etnològic de l’oli de ginebre

TIVISSA

La conferència titulada “L’oli de ginebre. Un patrimoni etnològic de la Ribera d’Ebre”, que anirà a càrrec de Carles Viñes, Francesc Estevé, Ramon Puig, Antonio Castellví i Marc Jardí, donarà a conèixer els valors patrimonials d’aquest antic producte tradicional de Riba-roja d’Ebre, tant emblemàtic, que des d’aquesta població es comercialitzava per l’Ebre, riu avall fins a Tortosa i riu amunt fins a Saragossa; tot i que la seva principal ruta va ser fins al Pirineu, transportat sobre rècules de rucs, mules i cavalls. Els productors de Riba-roja arribaven fins a les grans zones de ramaderia del Pirineu per vendre als ramaders el seu preuat oli, remei per a diverses malalties humanes però, sobretot, animals, perquè és un extraordinari desinfectant i cicatritzant, entre moltes altres propietats. Encara actualment la producció d’oli de ginebre és viva, i s’usa sobretot en el sector de la indústria de productes cosmètics i d’higiene personal.

Organitzen: Societat Obrera de Tivissa i Amics de Riba-roja.

Data: dissabte 25 de gener de 2020

Lloc: Sala Valquíria de la Societat Obrera de Tivissa. Carrer Sant Blai, 14.

Població: Tivissa.

Més informació: Tel. 977 41 75 53