El Museu de la Dona enllesteix la part de “Ses dones d’en marc” i “d’en terra”

La planta baixa del Museu de la Dona de Tossa ha quedat enllestida amb la digitalització del relat etnogràfic de “Ses dones d’en marc” i “Ses dones d’en terra”.

Deu dones de Tossa d’entre 30 i 100 anys narren la seva experiència en les feines relacionades amb el camp o la pesca.

Ja es pot visitar la planta baixa del Museu de la Dona on s’ha finalitzat les tasques de la seva digitalització. Aquest espai, batejat com “Ses dones d’en marc” i “Ses dones d’en terra” conté el relat etnogràfic sobre els oficis relacionats amb el mar i el camp que exercien les dones abans de l’arribada del turisme a Tossa. Aquest relat està digitalitzat a través d’un dispositiu tàctil que conté tota la informació inventariada sobre les peces exposades en aquesta planta i de dos documentals amb testimonials i fotografies.

En aquests audiovisuals, deu dones de Tossa, d’entre 30 i 100 anys, fan de testimonis per narrar en primera persona la seva experiència actual o de quan eren joves i es dedicaven, a més de la feina domèstica, a treballar en àmbits com la pesca o la verema, que tradicionalment s’imaginen com a masculins, però on la contribució de la dona ha estat fonamental.

Eva Barnés, regidora d’Igualtat explica que “el testimoni d’aquestes dones és un actiu amb un valor incalculable i estem infinitament agraïdes de la seva col·laboració, són la història viva de Tossa i volem construir el Museu des d’aquesta memòria històrica i la participació activa de la gent del poble”.

Dones com n’Adela Fábregas, na Socors Ribas i na Maria Rabassa descriuen oficis com el de remendadora, saladora o venedora de peix, tasques de l’àmbit de la pesca que feien moltes vegades de forma combinada per contribuir a l’economia familiar. També na Gemma Navarra, la veu més jove, explica la duresa de la seva professió com a marinera i patrona.

En la part agrícola, na Carme Feliu de cent anys, na Carme Torrent i les germanes Carme i Joana Ferrer Ruaix i les germanes Carme i Consuelo Nualart, descriuen l’aprofitament del bosc i la seva contribució, per exemple, a la verema de les moltes vinyes que hi havia a Tossa.

A més dels documentals, en aquesta mateixa planta, s’ha instal·lat un dispositiu tàctil que permet la navegació per diferents menús on es pot trobar la descripció completa -fotografia, text i algun vídeo- de cada una de les peces d’en marc i d’en terra, així com del Museu de la Dona i l’edifici de can Ganga.

Aquest estiu, a més d’aquesta planta baixa ja enllestida, cada divendres a les 19 hores, prèvia inscripció a l’Oficina de Turisme, el Museu de la Dona ofereix una visita guiada a peu, que porta per nom “Tossa amb ulls de dona”, i mostra, des d’alguns dels seus indrets i monuments més emblemàtics, els costums i tradicions de Tossa, tenint sempre com a fil conductor la singular mirada de dones que han marcat la història del poble.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Ecomuseu de les Valls d’Àneu
C del Camp, 22-24 Esterri d’Àneu
Exposició del 3 d’agost a l’1 de setembre

Del 3 d’agost a l’1 de setembre de 2021, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages, a Bonastre (Baix Penedès), a la Fundació el Solà de La Fatarella (Terra Alta), a l’Hospici del Museu de la Garrotxa d’Olot (la Garrotxa), al Centre Municipal de Cultural de La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), al Casal Municipal de la Gent Gran “Joan Amades” de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa (Baix Ebre), a la Biblioteca Pública de Sant Fruitós de Bages (Bages) i a l’Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat).

Des del març del 2021 tenim dues còpies de l’exposició fent aquesta itinerància per Catalunya.

Ara s’està fent a L’Arboç (Baix Penedès).

A continuació està previst que vagi durant el 2021 a: Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Una pel•lícula rememorarà l’inici de la 2ª època d’or dels castells

  • Per Santa Úrsula de 1981 la Colla Vella descarregava el 4 de 9 amb folre i la Joves el 5 de 8, els primers del segle
  • S’estrenarà per la Fira de Santa Úrsula d’enguany als JCA Cinemes
  • La direcció va a càrrec de Maria Roig i la realització d’Eudard Sedó

La Fira de Santa Úrsula de Valls d’aquest 2021 rememorarà l’inici de la segona època d’or ara fa 40 anys, el 1981. Ho farà amb una pel·lícula documental dirigida i produïda per la creadora Maria Roig Alsina i que comptarà amb la realització i fotografia d’Eduard Sedó Solé. Hi cooperen les dues colles dels Xiquets de Valls que hi aporten part dels testimonis entrevistats, al costat d’altres persones com periodistes o estudiosos. El finançament ve per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, i de l’Ajuntament de Valls.

La pel·lícula documental pretén mostrar al públic com el món casteller va evolucionar i quins factors van ajudar al fet que el 1981 es consideri l’inici de la segona època d’or. Serà un relat dels testimonis que recordaran els fets que van passar tot just fa quaranta anys, i se seguirà un fil invisible marcat pel número 1, tan marcadament vallenc, que ens guiarà tot coneixent la història i reflexionant sobre el que vivim. La Diada de Santa Úrsula de 1981 el món casteller entrava en la segona època d’or amb la consecució a la plaça del Blat de Valls del primer castell de nou del segle XX, el 4 de 9 amb folre descarregat per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i del primer 5 de 8 descarregat de la mateixa centúria per la Colla Joves Xiquets de Valls. Aquella fita, viscuda en any candeler, va ser el punt d’inici d’uns anys on el món casteller s’ha superat, s’han pogut veure estructures fins aleshores només somiades o bé recordades per alguna vella fotografia.

La sèrie de motius i canvis socials i per tant reflectits en l’estructura també de les colles, les millores tècniques, l’augment del nombre de castellers a l’assaig i també la inclusió de la dona, són només alguns dels motius pels quals es rememora aquest any tan assenyalat en la cronologia, i, per ser més exactes, aquella Santa Úrsula de 1981. Per tant, un bloc del documental analitzarà aquests factors amb els seus protagonistes, aquells que ho van viure en primera línia, ja siguin castellers, caps de colla, periodistes que ho van retransmetre, així com altres testimonis que enriqueixen el discurs.

De la plenitud a l’absència

El treball visual no obviarà que el 2020 i part del 2021 ha estat marcat per l’absència de castells a les places i també per la manca de contacte dins la colla, en resum, per una notable inactivitat castellera i social. La Mare de Déu de la Candela 2021 també ha estat excepcional i un any que havia de ser candeler i per tant Valls havia de celebrar les Decennals, serà un any recordat per justament tot el contrari, el seu ajornament. Els moments inèdits i diferents viscuts aquesta Candela de 2021 seran part del relat cinematogràfic. No formaran part només de la pel·lícula sinó que documentaran un fet històric que es recordarà en el futur. Què podran fer les colles i com ho viuran es veurà a través de la pantalla, i farà de contrast amb la cita que es va dur a terme quaranta anys enrere a Valls, des de l’inici d’una època gloriosa al buit que sentim avui.

El relat tindrà tres estructures, tres tractaments d’imatges. Les entrevistes estaran situades en localitzacions simbòliques que ajudin a contextualitzar la història. Per una banda, hi haurà una imatge fixa, neta, que ens ajudi a empatitzar amb els personatges. Les imatges de la Candela 2021 seran imatges de càmera en mà i subjectives, fent la sensació a l’espectador que també hi participa, que també hi és i viu aquest moment únic. Les imatges d’arxiu ens permetran fer els salts temporals i situar l’espectador en el moment referit.

Referències visuals

En aquest documental comptarem amb imatges d’arxiu i d’altres enregistrades, tot contextualitzant el moment i els protagonistes. És per això que s’han realitzat les entrevistes en espais estretament vinculats amb la història, com locals d’assaig i altres localitzacions on han succeït esdeveniments rellevants. En aquest documental Maria Roig i Eduard Sedó treballaran amb imatges amb poc contrast realçant d’aquesta manera el moment àlgid en el qual es trobaren les colles vallenques. Mostraran alguns d’aquests moments amb un toc de preciosisme embolcallant les imatges en un to idíl·lic. Faran servir una paleta de colors basada en els cromatismes predominants i identificatius de les colles vallenques i dels carrers de la ciutat, jugant així amb els colors ocres i verds de la pedra, i els vermells/rosats de les camises.

L’estrena tindrà lloc la setmana de la Fira de Santa Úrsula, la setmana del 18 d’octubre. Aquest projecte compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, vinculat als programes Etnologia en xarxa i Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Disponibles els vídeos de la I Jornada: Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: una indústria de 500 anys amb perspectives de futur

Jornada  celebrada el passat 24 de juliol de 9.30 a 19.00h. a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Organitzada per l’Institut Català d’Antropologia, Associació Amics de Riba-roja i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Amb la col·laboració de l’Associació Livemedia | Matrix CULTURA  2050. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, en el marc del Programa Cultura Viva 2021.
Els podeu visualitzar a través d’aquests enllaços:
Sessions de matí
Sessions de tarda

I JORNADA: Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: una indústria de 500 anys amb perspectives de futur

24 DE JULIOL DE 2021 DE 9.00 A 18.30H.

El municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica. L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus, comunament anomenat càdec i té nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides.
Aquestes propietats terapèutiques han motivat que l’oli de ginebre s’hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals.
Aquests forns van fer que Riba-roja d’Ebre esdevingués un important centre de producció, fins al punt de fer de la seva fabricació una potent indústria de l’època preindustrial.
Aquesta jornada té per objectiu donar a conèixer aquest important patrimoni etnogràfic des de perspectives diverses per mostrar al mateix temps la seva riquesa en molts àmbits.

En el marc del Programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Cal inscripció prèvia a secretaria@antropologia.cat
(aforament limitat)

Activitat presencial i en streaming
https://twitter.com/AntropologiaCat
www.twitter.com/livemedia 

#fornsoliginebre #matrixcultura2050

Veure programa: https://www.antropologia.cat/event/i-jornada-els-forns-doli-de-ginebre-de-riba-roja-debre-una-industria-de-500-anys-amb-perspectives-de-futur/

Taller de cistelleria de mar al Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala

Coincidint amb l’exposició temporal “Nanses i pescadors”, inaugurada el passat divendres 9 de juliol al Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala (MASLE), i que podrá ser visitada fins el 21 de febrer de 2022, s’organitza un taller de cistelleria de mar.

Aquest taller està pensat per a que, durant un cap de setmana, els participants aprenguin la técnica de construir nanses de pesca que durant segles han seguit els pescadors de la nostra costa. El taller será impartit per Josep Mercader, cisteller de Torroella de Montgrí i investigador que durant anys ha recollit les diferents maneres de construir nanses dels pescadors d’arreu del litoral mediterrani dels Països Catalans.

En aquest taller es treballarà en la realització d’una cofa de palangre i es proposen dues opcions:

24 i 25 de juliol i 7 i 8 d’agost. El dissabte de 10 a 18 h (amb parada per dinar) i el diumenge de 10 a 13h.

Per més informació contactar amb Josep Mercader al 677 660 781 o a info@tramats.cat – www.tramats.cat

Fibrescampus 2021

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Del 3 al 6 d’agost

Des del dia 3 al 6 d’agost al Museu de la Pauma de Mas de Barberans tindrà lloc el Fibrescampus 2021. Les places estan exhaurides. Esperem que l’any vinent poguéssim oferir més places. Enguany hem de respectar els aforaments marcats pel PROCiCAT.

S’han programat dos tallers al voltant de l’artesania de la pauma, un a càrrec de les artesanes d’Artpauma per elaborar un cistell per a la piscina, un element que es va popularitzar als anys 70; i un altre a càrrec d’Antonio Rodríguez que donarà a conèixer diferents tècniques del treball de la pauma de les quals no es té constància que mai s’hagin fet servir a les Terres de l’Ebre. Així es proposarà als assistents d’aquest taller elaborar una safata de base rectangular, cosida fent angles de 90 graus. També es treballarà la manera de començar la llata perquè quedi fusionada i no muntada al cosir-la, entre altres aspectes.

Els altres tallers programats al Fibrescampus estan relacionats amb l’ús d’ampolles. Així tindrem artesans del taller d’espart de la Universitat Popular d’Albacete que ensenyaran com folrar una ampolla o una carbassa amb espart, una pràctica molt utilitzada a la zona de la Manxa, on l’aigua o el vi eren un recurs essencial per a pastors i pagesos que per protegir ampolles, garrafes o carabasses les folraven amb llates  d’espart cru o picat. Paral·lelament, dos dels grans mestres de la cistelleria catalana, Paco Trepat i Joan Farré, impartiran un segon taller per tal d’elaborar amb vímet un ampoller, aquest darrer taller és l’únic dirigit a professionals.

El Fibrescampus s’engloba dins del programa de Campus de cultura popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i comprèn  diferents activitats formatives que es despleguen arreu de Catalunya en l’àmbit de la cultura popular i tradicional.

11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic (2021): la mirada de gènere

La Història l’expliquen els vencedors, i la societat, els homes, dues màximes aplicables fins fa ben poc a les ciències socials i als mitjans de comunicació. Aquest panorama, tanmateix, es va transformant a poc a poc gràcies a l’esforç de moltes dones i homes conscients d’aquesta injustícia. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal.

La Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2021 vol fer d’aparador d’aquesta mirada de gènere a partir d’una proposta de l’antropòloga Gemma Casal, amb la col·laboració del Museu Valencià d’Etnologia, i la participació de tretze entitats de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Per això ha programat quaranta-dues sessions a vint-i-una poblacions diferents, les quals inclouen també altres temes d’interès etnològic. Les poblacions on hi ha sessions programades són: Cervera, Torroella de Montgrí, Esterri d’Àneu, Mas de Barberans, el Cogul, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Igualada, Sant Feliu de Guíxols, Barcelona, Valls, Palamós, Areny de Noguera, Vila-rodona, Sant Joan de les Abadesses, Móra la Nova, Ripoll, Manlleu, Folgueroles i Roda de Ter.

Consulteu-ne aquí el programa complet.

11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2021. Cinema amb mirada de gènere al Museu de Cervera

29 de juliol a les 22h a la terrassa de la Casa Museu Duran i Sanpere

Mostra de produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i el patrimoni etnològic en general que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, totes sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Alhora, la mostra també pretén il·lustrar com en les últimes dècades l’audiovisual ha penetrat en l’etnografia i vol posar de relleu com la recerca etnològica s’ha servit de l’audiovisual per documentar i explicar allò que ha investigat.
Tot seguit us presentem la programació que hem preparat a casa nostra.

El museu a l’estiu!

No us perdeu els tallers i les visites del Museu d’història de Sant Feliu de Guíxols aquest estiu!

NORD MAGNÈTIC

ACTIVITAT FAMILIAR

L’orientació és una necessitat que tenen molts ésser vius per subsistir. Els sistemes d’orientació han evolucionat des dels més bàsics -l’orientació a partir de l’observació del sol, les estrelles i les unitats de relleu- a la construcció de brúixoles, l’elaboració de mapes i cartes de navegació, fins als mètodes actuals més informatitzats i precisos.

L’activitat proposa aprendre els rudiments bàsics d’orientació, construir una brúixola i fer-la servir per arribar al lloc proposat a partir de les indicacions donades on es troba el tresor amagat.

Informació pràctica:

Taller de descoberta i orientació a la natura.
Punt de trobada: Turó dels Guíxols – Caseta de salvament de nàufrags
Hora d’inici: 19.00 h.
Dijous de juliol: 8 i 22
Dijous 19 d’agost
Aforament limitat a 12 persones. Inscripció prèvia obligatòria
Preu: 3,00 €,

JOIES DE CORDA I NUS

ACTIVITAT FAMILIAR

Els nusos són operacions habituals a bord d’un vaixell i un coneixement bàsic en la formació d’un mariner. Aprendre a fer diferents tipus de nus i saber-ne la seva utilitat, és una habilitat que ens pot ser útil en moltes i diverses ocasions. Adquiriu aquesta habilitat i, a més, emporteu-vos una polsera, un collaret o un clauer ben mariners fets per vosaltres mateixos!

Informació pràctica:

Taller artesanal.
Punt de trobada: Turó dels Guíxols – Caseta de salvament de nàufrags
Hora d’inici: 19.00 h.
Dijous de juliol: 15 i 29
Dijous d’agost: 12 i 26
Aforament limitat a 12 persones. Inscripció prèvia obligatòria
Preu: 3,00 €,

ELS TALLERS AL PATI

PATI DE L’ANTIC HOSPITAL

 

ART BOTÀNIC

ACTIVITAT FAMILIAR

El gyotaku és una tècnica japonesa d’estampació que data de mitjan segle XIX, també s’anomena ictiograma perquè consisteix en reproduir les empremtes d’un peix sobre diferents suports com com ara la tela o el paper mitjançant la fricció.

Partint d’aquesta idea es poden fer creacions artístiques d’estampació amb diferents elements recollits a la natura com plantes i fulles, escorça d’arbres, i tot allò que tingui una textura interessant. El taller que us proposem vol explorar aquestes possibilitats perquè cadascú crei una làmina artística personalitzada.

Informació pràctica:

Taller artesanal.
Punt de trobada: Antic Hospital
Hora d’inici: 18.30 h.
Dimarts de juliol: 6 i 20
Dimartss d’agost: 17 i 31
Aforament limitat a 24 persones. Inscripció prèvia obligatòria
Preu: 3,00 €,

RERE LA PISTA DE LES PLANTES SILVESTRES

ACTIVITAT FAMILIAR

Barrejar sal marina amb herbes aromàtiques és un condiment de llarga tradició usat per potenciar el sabor de carns, peixo, salses, llegums i amanides. Coneixeu les plantes aromàtiques que s’hi poden barrejar i les propietats que les engalanen, aprenent a preparar una sal d’herbes aromàtiques, sota el mestratge de Pilar Martínez.

Informació pràctica:

Taller de gastronomia tradicional.
Punt de trobada: Antic Hospital
Dimarts 27 de juliol  18.30 h.
Aforament limitat a 24 persones. Inscripció prèvia obligatòria
Preu: 3,00 €,

AULA DE CUINA SILVESTRE

TALLER GASTRONÒMIC

Pilar Martínez, membre del col.lectiu de remeriers i remeieres de Girona, ens proposa conèixer i saber utilitzar plantes silvestres com la parietària,el blet blanc, l’ortiga, la menta, la tarongina,… en una clara reivindicació del seu potencial i propietats nutricionals. La natura ens les ofereix en el seu estat salvatge i sense necessitat de cultivar-les, només caldrà aprendre a conìxer-les i saber com elaborar un batut refrescant, patés saborosos i salses aromàtiques per donar un toc especial i ben personal els nostres àpats.

Informació pràctica:

Taller de gastronomia tradicional.
Punt de trobada: Antic Hospital
Hora d’inici: 18.30 h.
Dimarts 24 d’agost:
Aforament limitat a 24 persones. Inscripció prèvia obligatòria
Preu: 3,00 €,

SABONS ARTESANALS

ACTIVITAT FAMILIAR

Si voleu reduir la vostra petjada ecològica, o estalviar diners, o si la vostra pell és delicada i suporta malament els additius i excipients dels sabons comercials participeu en aquest taller i apreneu a elaborar sabons artesanals de manera tradicional aptes per a tota la família. Els podreu fer de lavanda, aloe i civada o d’argila verda sota la guia de Teresa Puértolas. Una activitat senzilla, divertida, ecològica i altament gratificant

Informació pràctica:

Taller artesanal.
Punt de trobada: Antic Hospital
Hora d’inici: 18.30 h.
Dimarts 13 de juliol i 10 d’agost:
Aforament limitat a 24 persones. Inscripció prèvia obligatòria
Preu: 3,00 €,


VISITES GUIADES

TREBALLS DE MAR

VISITA GUIADA – NOVETAT!

Sant Feliu, des de temps antics, es dedicà als oficis de mar, de la pesca i de la construcció de vaixells. Molt aviat també mercaders d’altres ciutats -sobretot de la ciutat de Girona- es beneficiaren de la mar que era la via de comunicació més ràpida. I és que la nostra badia ja tenia forma de port natural, de recer per a les barques.

Port comercial i pesquer, destacarà amb les drassanes reials en funcionament al segle XVIII i amb l’anomenada dels seus mestres d’aixa en la construcció tant de llaguts com de velers que feien la carrera d’Amèrica al segle XIX. Un auge que prendria nova embranzida amb l’expansió de la indústria surotapera amb empresaris que fundarien sucursals a diferents continents, i que possibilità l’existència a casa nostra de diversos consolats i viceconsolats d’arreu del món: Estats Units, Itàlia, Portugal, Gran Bretanya, França, Alemanya o Uruguai, entre altres.

Una visita activa en la que es posen de relleu diferents elements i objectes que parlen d’aquests treballs de mar i del tràfec diari d’aquells homes i dones a la badia de Sant Feliu de Guíxols.

Informació pràctica:

Visita guiada
Punt de trobada: Turó dels Guíxols – Caseta de salvament de nàufrags
Hora d’inici: 19.00 h.
Dissabtes de juliol: 3, 10, 17 i 24
Dissabtes d’agost: 7 i 14
Aforament limitat a 15 persones. No cal Inscripció prèvia

TASTET DE MAR AL TURÓ

VISITA GASTRONÒMICA | NOVETAT

La major part de les descàrregues al port guixolenc són de peix blau -sardina i anxova-, producte de gran qualitat i valor nutritiu. Així mateix Sant Feliu de Guíxols és un dels dos únics ports de la província de Girona autoritzats per a la descàrrega de la tonyina vermella. Us proposem un tastet de peix blau acompanyat de vi procedent d’un celler de la Vall d’Aro.

Informació pràctica:

Visita gastronòmica per a públic adult
Punt de trobada: Turó dels Guíxols – Caseta de salvament de nàufrags
Divendres 23 de juliol                   Hora d’inici: 19.00 h.
Aforament limitat a 25 persones. Inscripció prèvia obligatòria
Data límit d’inscripció, dilluns 19 de juliol
Preu: 5,00 €,

MEDIEVÀLIA

VISITA GUIADA I MUSICADA AL MONESTIR

Secrets, música i espiritualitat al monestir. Un format diferent per gaudir d’una visita especial a l’històric conjunt monumental. Guiatge sobre la realitat històrica i quotidiana del món medieval i monàstic acompanyat del tercet Burruezo & Medievalia Camerata, que posaran les notes musicals a cada racó emblemàtic del recorregut amb cançons perfumades de sons medievals, moriscos, sefardites… tot inspirant els diferents àmbits de l’edifici per finalitzar a l’Hort del Rector, on l’espai gastronòmic El Ginjoler us oferirà una copa de cava de cloenda al serè i bell entorn dels jardins.

Informació pràctica:

Visita guiada i musicada.
Punt de trobada: Vestíbul del Monestir Benedictí
Hora d’inici: 18.30 h.
Dissabtes 21 i 28 d’agost
Dissabte 25 de setembre
Aforament limitat a 20 persones. Inscripció prèvia obligatòria
Preu: 5,00 €, menors de 8 anys gratuït

Informació i inscripcions:

Oficina de Turisme 972.820.051   |   Museu d’Història 972.821.575