L’exposició El cos de les dones arriba a Flix

Centre d'Estudis de la Ribera d'EbreDeixa un comentari

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre inaugura aquest diumenge dia 8 de març a les 12 h l’exposició “El cos de les dones”, produïda per la Generalitat de Catalunya, una lectura etnològica sobre la salut sexual i reproductiva de les dones en la cultura popular. 

L’exposició tracta la cultura i els sabers que han acompanyat a les dones durant l’edat reproductiva i la finalització d’aquesta i convida a reflexionar sobre els coneixements de les dones sobre la seva pròpia salut, el seu propi cos i els seus propis desitjos. 

L’exposició, comissariada per Gemma Casal i Fité està formada per dotze parets amb il·luminació i recrea espais propis de les dones. 

Paral·lelament, el CERE ha programat un seguit d’activitats complementàries: 

18 de març a les 19 h: Xerrada “Plantes pel cos femení”, a càrrec d’Anna Català. Una xerrada que recupera la saviesa popular del territori i la posa en diàleg amb una mirada etnobotànica, científica i vivencial.

20 de març a les 19 h: A la fresca feminista. Cercle de dones per compartir experiències, escoltar i sentir-nos reconegudes, amb Sara Gimena, Sara Gombau i Ariadna Bilbé.

22 de març a les 12 h: Xerrada “Habitar el cos, habitar l’espai: dones artistes i territoris de vida”, a càrrec de Sara Espinós. 

L’exposició es podrà visitar fins al 22 de març a Ca Don Ventura de dilluns a dissabte de 18 a 20 h i els diumenges de 12 a 14 h.

Dia Internacional de les Dones al Museu del Ter

museudelterDeixa un comentari

En el marc  del programa d’actes del 8M el Museu del Ter organitza el taller, “El preu de la roba: La indústrial tèxtil avui”.

Del passat industrial del Ter a l’impacte global actual, el tèxtil ha estat motor econòmic i espai de desigualtats, sovint sobre les dones. Un taller amb perspectiva de gènere per reflexionar sobre consum i sostenibilitat i donar una segona vida a la roba.

Activitat en col·laboració amb l’Associació Tapís.

Cal inscripció prèvia a:

info@museudelter.cat o al 93 851 51 76

Data: diumenge 8 de març a les 11.3oh

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”

museudelterDeixa un comentari

La mostra “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” neix com a projecte que té per objectiu recuperar i posar en valor el patrimoni agrícola i rural del municipi.

Enguany, el Mas Roca coincidint amb el seu centenari, obre el seu arxiu fotogràfic i és el primer testimoni de memòria agrària i vida al camp de la mostra.

La mostra també es nodreix d’alguns objectes del fons de 202 peces de Joan Domènech Muns que reforça la preservació de la memòria pagesa manlleuenca.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Manlleu és una ciutat associada històricament a la industrialització, però la seva identitat també s’ha construït des del treball de la terra. Durant generacions, la pagesia —sovint molt propera al nucli urbà— ha configurat el paisatge, els oficis i les formes de vida del municipi. En un context actual de revisió del model alimentari i de recuperació del vincle amb el territori, aquest llegat adquireix una nova centralitat.

Amb el projecte “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”, el Museu del Ter inicia una línia de treball estructural orientada a identificar, documentar i difondre el patrimoni agrícola i rural —tant material com immaterial— que ha conviscut amb el desenvolupament industrial de la ciutat. El projecte articula recerca, inventari, memòria oral i exhibició pública a partir de fotografies, documents i objectes de la vida quotidiana, amb l’objectiu de reconnectar la comunitat amb una herència que continua essent clau per entendre la identitat col·lectiva.

El Mas Roca: cent anys d’història i memòria pagesa

En el marc d’aquesta iniciativa, el Mas Roca és el primer testimoni d’aquest patrimoni agrícola i vida rural del municipi. Coincidint amb el seu centenari, la família ha compartit el seu arxiu amb el Museu, aportant fotografies, documentació i objectes que permeten reconstruir l’evolució d’aquesta masia, construïda originàriament als afores de Manlleu i avui integrada plenament al teixit urbà.

El Mas Roca constitueix un testimoni privilegiat de la transformació del paisatge i de la continuïtat de la vida pagesa al municipi. La seva vinculació amb la Festa dels Tonis i amb el món agrícola local reforça el seu valor patrimonial. Aquesta mostra no només posa en relleu la trajectòria d’una casa concreta, sinó que estableix una metodologia i obre la porta a futures recerques sobre altres masies de Manlleu, consolidant el projecte “Arrels de Manlleu” com a plataforma de recerca i divulgació.

Joan Domènech Muns: la preservació des del gest quotidià

El projecte incorpora també el fons de Joan Domènech Muns (1926–2015), un pagès que al llarg de dècades va recollir i preservar eines, estris domèstics i objectes vinculats a les feines del camp, sovint procedents de masies i tallers en procés de transformació o tancament.

El conjunt —format per 202 peces i donat al Museu del Ter l’any 2021— ha estat inventariat i documentat en el marc del projecte “Pagès de carrer”. L’inventari ha estat realitzat per l’antropòloga Marta Rosell, amb l’assessorament tècnic de l’antropòleg i expert en patrimoni rural Jacint Torrents. Aquest treball sistemàtic converteix un gest personal de preservació en un fons patrimonial estructurat, que aporta coneixement sobre la cultura material de la pagesia manlleuenca del segle XX.

Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural

“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” no és només una exposició puntual, sinó una aposta del Museu del Ter per integrar el patrimoni agrícola del municipi en el relat global de la ciutat i obrir el camí a futures recerques sobre altres masies de Manlleu. Enguany, a través d’aquesta primera mostra amb el testimoni del Mas Roca i algunes de les peces del fons de Joan Domènech Muns, el projecte evidencia que la història rural no és perifèrica, sinó constitutiva de la identitat de Manlleu, i que la seva preservació és important per comprendre el passat agrícola del municipi.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Data: diumenge 1 de març a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Oli de ginebre

museudelterDeixa un comentari

El proper dissabte 28 de febrer es farà una demostració de l’elaboració de l’oli de ginebre als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, en una gran esplanada situada darrera la Pedra Dreta.

L’oli de ginebre, obtingut per destil·lació seca de la fusta del ginebre blanc o càdec (Juniperus oxycedrus) era un remei emprat en medicina i en veterinària populars al Lluçanès amb finalitats diverses entre les que hi havia l’ús antiberrugós i anticatarral.

Arrel de les primeres entrevistes que M. Àngels Bonet i Roser Reixach van dur a terme per a la investigació sobre Remeis populars al Lluçanès, va sorgir la idea de recuperar aquest procés.

Així des del 2012 cada any se’n fa una demostració gràcies a la iniciativa de Jaume Pons Serra (1935-2020) i el seu nebot Benet Pons Serra (1948-2025), que de joves n’havien elaborat.

Ells en va ser el promotors i gràcies a la seva constància i tenacitat van aconseguir que hi hagués relleu generacional, un grup constituït com a Amics de l’oli de ginebre, que actualment són els que ho organitzen comptant amb la col·laboració d’altres persones dels municipis implicats.  

Data: 28 de febrer del 2026

Lloc: La Pedra Dreta – Google Maps

Revista “Pedra seca”: el catàleg de l’exposició “Dues pedres. Paisatges persistents”, regal per a totes les subscripcions

APSATDeixa un comentari

Fruit de la col·laboració entre la Revista “Pedra Seca” i l’Observatori del Paisatge de Catalunya, tots els subscriptors de la Revista Pedra seca en paper rebran gratuïtament un exemplar de l’última publicació de l’Observatori, “Dues pedres. Paisatges persistents”. El llibre recull els continguts de l’exposició homònima comissariada per l’Observatori del Paisatge i exposada al Palau Robert de Barcelona des de desembre de 2023 fins a juny de 2024, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa durant el segon semestre del mateix any, i al Museu Terra de l’Espluga de Francolí al llarg de tot el 2025.

L’exposició mostrava la riquesa i la diversitat dels paisatges estructurats per la pedra seca, posava en valor aquesta tècnica mil·lenària i universal i en reivindicava la vigència i la persistència. En aquesta mateixa línia, el llibre és una invitació a mirar aquests paisatges amb uns altres ulls: no com un vestigi del passat, sinó com una lliçó valuosa per al present i per afrontar el futur, tot reconeixent-ne nous valors i perspectives i demostrant que la tècnica ancestral que els ha construït és avui més viva que mai.

La Revista “Pedra seca” és l’única especialitzada en el patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya. És de periodicitat semestral i el cost anual de la subscripció són 25€ (IVA i enviament inclosos). Les subscripcions es poden formalitzar online a través de la web de la Revista: http://www.revistapedraseca.cat.

Aquesta promoció és vàlida tant per als subscriptors actuals com per als nous, fins a esgotar les existències.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Cal Cabaler
Carrer Sant Jaume, 4 Creixell
Exposició del 28 de febrer al 15 de març de 2026

Del dissabte 28 de febrer al diumenge 15 de març de 2026 es farà a cal Cabaler l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 91 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Riner (Solsonès), la Pobla de Montornés (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Avinyó (Bages), Vacarisses (Vallès Occidental), La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre) i Valls (Alt Camp).

Per ara, des del novembre de 2019, són 91 indrets en 6 anys.

Per les 90 primeres poblacions han passat 48.597 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 540 per població.

Presentació pública del projecte RESPIRA a la Vall de Ribes

Institut Català de Recerca en Patrimoni CulturalDeixa un comentari

El pròxim 18 de març de 2026, a les 11.00 h, l’Espai Museu del Cremallera de l’estació de Ribes Vila, a Ribes de Freser, acollirà la presentació pública del projecte europeu RESPIRA (Revitalització Sostenible i Professional de Patrimonis Interconnectats Rurals), una iniciativa orientada a posar en valor els territoris rurals des d’una perspectiva que integra patrimoni material, immaterial i memòria col·lectiva.

RESPIRA aposta per reconèixer i reforçar els sabers, les pràctiques, les memòries, les formes de vida i els relats que han configurat històricament la Vall de Ribes i l’entorn del Santuari de Núria. Aquest patrimoni viu, sovint invisible, constitueix una part essencial de la identitat col·lectiva i del sentit de pertinença al territori. El projecte treballarà en la interpretació, preservació i projecció d’aquest llegat mitjançant eines, estratègies i accions pilot desenvolupades conjuntament amb els agents locals. Aquesta metodologia participativa permet situar la comunitat com a protagonista del procés, afavorint la transmissió intergeneracional del coneixement i la construcció d’un relat compartit.

La presentació pública vol ser el primer pas d’un camí que aspira a implicar veïnat, entitats i institucions en un projecte comú: reconèixer, entendre i transmetre allò que fa singular la Vall de Ribes, tot promovent un desenvolupament arrelat, sostenible i socialment cohesionat.

Convidem totes les persones, col·lectius i organitzacions interessades en el patrimoni, la cultura i el futur del territori a participar en aquesta trobada, i us animem a fer-ne difusió.

Balanç del 4t Congrés Català d’Antropologia (CoCA’26): Record de participació i voluntat d’incidència en el futur de la professió

Institut Català d'Antropologia (ICA)Deixa un comentari

La 4a Edició del CoCA es va celebrar el proppassat mes de gener (del 28 al 30) i va tenir la Universitat de Barcelona (UB) com a amfitriona.

Aquesta nova edició del Congrés va finalitzar amb un rècord de participació (més de 500 persones inscrites) i la novetat d’acollir activitats que representen una voluntat d’incidir en el futur de la professió, com ara la presentació de la campanya per aconseguir un Col·legi Professional o el Fòrum sobre Antropologia i educació secundària. Quant al contingut del Congrés, es van celebrar 44 simposis, 21 presentacions de llibres, cinc taules rodones i cinc projeccions audiovisuals, entre d’altres, en tres espais diferents: la Facultat de Geografia i Història, el Pati Manning i la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

“És cert que això ha provocat que hi hagués moltíssimes activitats simultànies i que fos impossible seguir-les totes, però ha estat una decisió conscient, perquè des de l’inici s’ha volgut que el CoCA fos un espai el màxim d’obert i plural”, va valorar en la clausura la secretària general del Congrés, Mònica Martínez Mauri. Igualment, va destacar que aquest any el CoCA ha continuat sent un “espai de difusió” de tarannà acadèmic, però que a més “ha començat a articular una agenda política en tres àmbits: la presència de l’antropologia a l’educació secundària, la professionalització i la creació d’un Col·legi”.

Aquesta voluntat d’incidència política s’ha traduït en actes oberts (no calia inscriure’s). El primer Fòrum “L’antropologia social a la secundària: assignatura pendent?”, celebrat el dia 28, va constar de dues taules rodones i va servir per a conèixer els testimonis d’antropòlegs/es que actualment exerceixen la docència als instituts catalans, així com reflexionar sobre altres possibles aportacions a l’àmbit educatiu des de la nostra disciplina. L’endemà van tenir lloc la presentació del projecte “Cartografies de la professió” d’ASAEE i de la campanya per a la creació d’un Col·legi Professional. En aquest sentit, el primer pas és la recollida de signatures de suport entre els titulats en Antropologia Social i Cultural mitjançant un formulari que ja està disponible.


El Congrés també va servir per posar de manifest el posicionament del col·lectiu davant el món actual. L’acte inaugural va ser la taula rodona “L’antropologia davant els genocidis” celebrada al CCCB amb gran èxit de públic, mentre que divendres va tenir lloc una assemblea que va servir per aprovar el manifest “L’antropologia en temps de llum minvant”.

El Comitè Organitzador i Científic del Congrés -formalment, una comissió vinculada a l’Institut Català d’Antropologia- està format per representants de les diferents universitats i centres de recerca catalans conjuntament amb l’ICA, l’ITA, ACPA i l’AVA. En aquesta edició, el Comitè Local ha estat format per representants de la Universitat de Barcelona, amb Romina Martínez Algueró com a secretària tècnica.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) serà l’encarregada d’acollir la cinquena edició d’aquesta trobada, el 2028.

Web del Congrés: CoCA – Congrés Català d’Antropologia

Jornada de voluntariat. Pedra seca i diversitat

APSATDeixa un comentari

Jornada organitzada pels Amics de l’Arquitectura Popular
21 i 22 de febrer de 2026
Secans de Belianes – Preixana

Ajuda’ns a recuperar un pou de recollida d’aigua pluvial mitjançant la tècnica de la pedra en sec, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. L’activitat s’adreça a totes les persones interessades a aprendre i participar en la restauració d’elements de pedra seca, i inclou una formació bàsica tant teòrica com pràctica. La teva participació contribuirà a la conservació del patrimoni rural i a la creació d’un punt d’abastament d’aigua per a la fauna salvatge.

Juga-hi! Una reflexió dels mainatges sobre joguets i gènere

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari

Quan juguem aprenem! Aprenem valors, habilitats i com ens hem de relacionar entre nosaltres. És a dir, els jocs i les joguines ens ensenyen a ser i a saber el que la societat espera de nosaltres. Amb cada joc i amb cada joguina explorem i descobrim habilitats i comportaments diferents. Un ventall gros de jocs i joguines, l’opció d’escollir, ens permetrà sortir de la limitació imposada.

El Museu Etnològic del Montseny acull l’exposició temporal “Juga-hi! Una reflexió dels mainatges sobre joguets i gènere” resultat d’un procés cultural i pedagògic inèdit i innovador fruit de la col·laboració entre l’alumnat de les escoles de La Bressola (escoles associatives de la Catalunya Nord), el Centre de Formació Professional Català (Rosselló) i el Museu del Joguet de Catalunya a Figueres (Alt Empordà).

Es tracta d’una exposició pensada per la mainada i per a la mainada sobre jocs i joguets amb perspectiva de gènere, que té com a objectiu contribuir a promoure un canvi de mirada vers els jocs i els joguets actuals per avançar socialment i sensibilitzar envers un escenari on la mainada pugui aprendre, créixer i desenvolupar-se amb jocs i joguets no sexistes i estereotipats.