coberta_transitant_web

Novetat editorial:Transitant l’invisible. Etnografies fantasmals a la Catalunya contemporània

Autores: Sibila Vigna Vilches i Victòria Badia Gimènez
Pròleg de Mikel Fernandino Hernández

ISBN: 9788416828111
Edicions Pol·len
Col·leccions, L’Observatori, Assaig
http://pol-len.cat/llibres/transitant-linvisible/

Amb el suport de l’Institut Català d’Antropologia, l’Institut Ramon Muntaner i el Programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fantasmes, aparicions, esperits de difunts, fenòmens paranormals, portals a altres dimensions i llocs considerats encantats han exercit al llarg de la història una gran fascinació popular i són diferents maneres d’anomenar allò que pertany a un altre món, no tangible. Aquest món, a estones invisible,
ambigu, seductor i lluminós… no deixa de traçar petjades recognoscibles, també en la societat catalana, que circulen des d’antigues rotllanes al voltant del foc fins als fòrums digitals dels nostres dies.
Les narratives i les pràctiques sobre les experiències vinculades amb espais transicionals entre el món visible i l’invisible i els seus transeünts, a la Catalunya contemporània, configuren l’objecte d’estudi d’aquest llibre. Des d’una perspectiva antropològica, les investigacions realitzades per les autores exploren, per un costat, dos llocs “encantats” –l’Hospital del Tòrax de Terrassa i el poble abandonat de La Mussara– i, per l’altre, les activitats d’un grup de gironins i gironines dedicat a l’experimentació paranormal.
En tant que realitats socials −igual que déus, àngels i sants−els fets fantasmals constitueixen valuosos indicis etnogràfics de les societats que els acullen, arrelats en una tradició d’històries i llegendes que formen part del seu entramat cultural i la seva identitat. En aquest sentit, esperits, aparicions i desaparicions no solament donen compte de persistents relacions entre les persones vives i les difuntes, sinó que sovint remeten a emergències del passat, i als forats negres de la memòria col·lectiva, per posar en evidència deutes pendents, injustícies, necessitats i anhels de les comunitats.

El patrimoni industrial, a la Trobada de Centres d’Estudis del Penedès

fabrica-de-ciment-s-m-i-els-monjos

El Penedès presenta un valuós patrimoni industrial que volem conèixer, estudiar, preservat i divulgar. Aquest serà l’eix temàtic de la XIII Trobada de Centres d’Estudis del Penedès, que es celebrarà el dissabte 18 de febrer, a partir de les 9 del matí, al monestir de Santa Maria de Santa Oliva  (Baix Penedès). Durant la Trobada els Centres d’Estudis participants també faran la presentació dels seus projectes. Aquesta Trobada es complementarà, el diumenge 19, amb una visita guiada  pel patrimoni oblidat del Vendrell i Santa Oliva, activitat del programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de La Generalitat de Catalunya.

Dia: diumenge 19 de febrer, a les 11 del matí, visita guiada.

Punt de trobada: carrer de Colom, 9 (a l’entrada de l’aparcament públic) del Vendrell.

Més informació: Institut d’Estudis Penedesencs 

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Associació per la Difusió de la Història de Santa Oliva (ADHSO), l’Institut Ramon Muntaner i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

*Fotografia: Fàbrica de ciment de Santa Margarida  els Monjos (Àngels Travé)

Col•leccionant passions amb Salvador Cardero i el Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre

img_9184L’exposició “Salvador Cardero i el Grup de recerca científica Terres de l’Ebre” inicia la seva itinerància a Ulldecona. Programada dins el programa Col·leccionant passions de la Xarxa de l’OPEI, difon el treball de Salvador Cardero en l’àmbit de l’etnobotànica, una activitat que li ha permès crear un herbari amb més d’un miler de plecs, i reunir, entre altres coses, un ampli fons fotogràfic, actualment digitalitzat, que consta d’unes vint-i-cinc mil imatges, d’unes quatre mil espècies.

Salvador Cardero va començar a estudiar les plantes medicinals i s’interessa per la botànica general, iniciant el seu herbari i arxiu fotogràfic a Barcelona, on la seva família s’havia traslladat des de Córdova quan era un infant. D’herbolari passa a professor: durant deu anys es dedica a impartir cursos de botànica, de fitoteràpia i d’etnobotànica. El 1998, va adquirir una finca a la Miliana, a Ulldecona, on encara resideix, dedicat a la producció ecològica de plantes medicinals, i al seu jardí botànic, enfocat a la docència. Des de la seva arribada a les Terres de l’Ebre, Salvador col·labora amb el Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre, on en companyia d’altres botànics i estudiosos amplia els seus coneixements i realitza la seva tasca de recerca i difusió, també amb les quatre-centes espècies de plantes d’ús medicinals, ornamental, industrial o bé comestible, que cultiva al seu jardí botànic.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Ulldecona i Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals

Dates: del 17de febrer al 5 de març de /2017

Lloc: Casa de Cultura. Carrer Major, 56. 43550 Ulldecona

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

Recuperació de camins tradicionals

Curs de recuperació de camins tradicionals. Construcció de murs de pedra seca i empedrats. Escola Agrària del Pirineu, Bellestar (Alt Urgell). 21, 22, 28 i 29 d’abril de 2017.

recuperacio-caminsEls camins tradicionals són un patrimoni històric de pobles i valls dels Pirineus. Tot i que durant molts anys han estat oblidats, en l’actualitat està ressorgint l’interès per la seva utilització, i per tant es fa patent la necessitat de conservar-los i reconstruir-los.
Vista la necessitat i l’interès pel tema, s’ha organitzat aquesta acció formativa, que serà conduïda per l’expert Jordi Tutusaus, professional del sector amb molts anys d’experiència. Aquesta activitat va dirigida a totes aquelles persones relacionades amb el món rural.

CONTINGUT
Divendres, 21
Part teòrica (2h): Criteris tècnics per a la recuperació de camins tradicionals. Construcció
i reconstrucció de marges de pedra seca.
Visita tècnica (3h)
Dissabte, 22
Treball a camp (7h30). Construcció i reconstrucció de marges de pedra seca.
Divendres, 28
Part teòrica (2h): Criteris tècnics per a la construcció i reconstrucció de marges de pedra seca.
Visita tècnica (3h)
Dissabte, 29
Treball a camp (7h30). Construcció i reconstrucció de marges de pedra seca i empedrats.
Places: places limitades a 20 persones.

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
EA del Pirineu
Finca les Colomines, s/n
25712 BELLESTAR
Inscripcions: Marta Belmonte
marta.belmontec@gencat.cat
Tel. 973 35 23 58
Preu d’inscripció: 32 euros

 

Indumentària local de fa més d’un segle a la Ràpita

image-dones-rapitenquesEn aquest cas a Sant Carles de la Ràpita, l’exposició itinerant del Museu de les Terres de l’Ebre “El vestit tradicional al Montsià” fa un recorregut per la indumentària, peces de vestir i complements masculins, femenins i infantils, amb els que la gent de la comarca s’abillava al tombant dels segles XIX i XX.

Per tal d’ampliar el seu contingut, apropant-lo més a la realitat local, l’organització ha fet una crida prèvia, sol·licitant la col·laboració dels veïnat per tal que cedeixin peces i fotografies antigues, que mostren dins l’exposició com es vestia la gent de La Ràpita durant el primer quart del segle passat.

Aquest fet i una petita recerca prèvia ha permès identificar alguns trets propis de la indumentària que feien servir els pagesos i mariners rapitencs, tant de forma quotidiana com per a mudar.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d´Amposta, Consell Comarcal del Montsià, Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

Dates: del 16 de febrer al 9 d’abril del 2017

Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre. Carrer Bisbe Aznar, 79, 43540 Sant Carles de la Ràpita

Horari: de dimecres a diumenge d’11h a 14h i de 16h a 19h

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre Tel. 673 522 901 / 673 522 902 www.museuterresebre.cat    info@museuterresebre.cat

exposicio-cdi-aigua-torrelavit

El riu Bitlles i la indústria tradicional paperera

Visita per a conèixer la vida a l’entorn del riu Bitlles del municipi de Torrelavit i l’ús que s’ha fet de l’aigua fins a convertir el poble en un important centre industrial paperer, entre els segles XVII i XX. Es farà un recorregut per un tram del riu per a observar fonts, passeres, ponts, rescloses, recs, sèquies, masies i molins, que es complementarà amb la visita al Centre d’Interpretació de l’Aigua, on es podrà descobrir el patrimoni immaterial vinculat a aquests elements.

Dia: diumenge 12 de febrer de 2017, a les 11 del matí.

Punt de trobada: Ajuntament de Torrelavit (c. del Molí, 29)

Més informació: Institut d’Estudis Penedesencs

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport de l’Ajuntament de Torrelavit i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

*Fotografia de l’exposició del Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit.

S’inicies les operacions de conservació i manteniment de la ‘Gacela’ al moll de Palamós

varada-gacela-2017Dimarts 31 de gener es van dur a terme les operacions de varada de la ‘Gacela’, una de les dues embarcacions que conformen ‘Les Barques del Peix’, l’extensió surant permanent del Museu de la Pesca. Dues grues de grans dimensions la van treure de l’aigua i la van col·locar, estacada, sobre el moll. Durant sis setmanes es duran a terme tasques de conversació i manteniment d’aquest element patrimonial de la vila.Read More »

Conservar el coneixement Agroecològic Tradicional (CAeT)

blogetnoEl coneixement agroecològic tradicional (CAeT) es refereix a coneixements i pràctiques relatives a la gestió sostenible de l’agrobiodiversitat i dels agroecosistemes i transmesos de generació en generació. Exemples de CAeT són els coneixements sobre les varietats tradicionals millor adaptades al context local, les pràctiques de gestió dels sòls o de transformació dels aliments que tracten d’aprofitar les dinàmiques pròpies del medi natural.

Degut a causes diverses com ara la industrialització de l’agricultura i els canvis demogràfics i socioeconòmics que pateix el món rural, els CAeT s’estan perdent ràpidament.

Aquest seminari servirà per a avaluar de forma conjunta l’estat de conservació de aquest coneixement a la comarca d’Osona i per presentar una eina innovadora que  permetrà als custodis del CAeT (agricultors, xarxes de patrimoni etc.) compartir i preservar aquest ben immaterial tan important.

Data: Dilluns 20 de febrer de 2017 (inici a les 15h)

Lloc: Sala Mercè Torrents. UVIC

Consulta el programa de la jornada

 

 

La Carbonera de Cànoves 2017

suiLa Carbonera de Cànoves ( Cànoves i Samalús, Vallès Oriental) és una mostra de carboneig que es realitza bianualment en aquesta vila del Montseny i que està organitzada per l’Associació el Suí.

Aquest dissabte 18 de febrer s’inicia la tretzena edició d’una mostra que inclou tot el procés del carboneig, des de la tria de la llenya fins a la venda del carbó, i que permet contemplar l’evolució de la pila i intercanviar impressions amb carboners que en tenen cura.

El dia 18 s’iniciaran les activitats amb la construcció de la barraca de carboner  i fins el 26 de març en seguiran moltes d’altres entre les que destaquem la  l’exposició d’eines i fotografies antigues a la Rectoria.

Podeu consultar el programa complet a programa-carbonera-2017.