“El Moviment Júnior de Manlleu”, tanca la 11a Mostra de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter

La Mostra, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb diverses entitats, entre aquestes el Museu del Ter, combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

En aquest cas i per cloure la 11a Mostra de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter es projectarà un documental sobre “El moviment Júnior de Manlleu”, fet a partir de filmacions antigues de Carles Molist (Manlleu 1949-1997) , un dels fotògrafs que millor va captar el Manlleu de la transició. Amb la càmera sempre a punt, en Carles va captar amb fotografies i filmacions la quotidianitat de fa poc més de 40 anys. Activista cultural i apassionat de la natura, va ser un dels fundadors del Moviment Júnior de Manlleu. Entitat que durant les dècades de 1970 i 1980 va mobilitzar un munt de joves de manlleu en el món del lleure i l’excursionisme. Les filmacions enregistrades pel mateix Carles Molist, seran presentades i comentades per personatges vinculats amb aquest moviment.

Data: Dijous 2 de desembre de 2021 a les 18 hores

Població i lloc: Auditori Fundació Antiga Caixa Manlleu. C. Pont, 16-18 (planta baixa). Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

El documental “Els germans Caballeria, corders de Manlleu”, disponible al canal de youtube del Museu del Ter

El passat dijous 25 de novembre es va presentar el documental “Els germans Caballeria, corders de Manlleu”. La sessió formava part de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Durant la sessió, Jordi Grané, historiador i tècnic de patrimoni del Museu del Ter, va fer una exposició del procés de realització de l’audiovisual, així com un breu resum històric dels protagonistas del mateix, els germans Caballeria. El documental actual, amb muntatge de Guillem Roma, és fruit d’un treball realitzat l’any 1987 de la mà de Joaquim Albareda, Assumpta Tort i Imma Domènech, historiadors, que varen entrevistar els germans Caballeria per documentar-ne l’ofici. Amb filmacions de Josep M. Roma i fotografies de Joan Domènech. L’acte va comptar amb la presencia de la majoria dels protagonistes que van fer posible el documental. “Els germans Caballeria, corders de Manlleu”  ja es pot veure a través del canal de youtube del Museu del Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Reptes de futur del cultiu de la mongeta del ganxet

Cinema l’Alhambra. C. de Calàbria, 13, la Garriga
Dijous 2 de desembre de 2021

L’historiador Josep Alavedra i el periodista Rafel Uyà han produït i gravat el documental Flor i tavella, fruit de tres anys de seguir el cultiu de la mongeta del ganxet al Vallès. La producció audiovisual és una iniciativa d’Immaterial Vallès de la Fundació Bosch i Cardellach, que pretén recuperar el patrimoni cultural local. La jornada s’iniciarà amb la seva projecció al cinema Alhambra de La Garriga i servirà de punt de partida per a compartir quins són els principals reptes als quals s’enfronta avui dia la pagesia en un entorn periurbà com el Vallès, quin és el relleu d’una professió poc reconeguda i quin és el futur de l’agricultura en l’àmbit proper.

Ja es pot veure el documental “Las chicas de la Saphil”

El passat divendres 26 de novembre es va presentar el documental “Las chicas de la Saphil” a Ripoll. La sessió formava part de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. El documental, amb guió de Maria Aguilà i realització de Xef Vila, és un projecte entre el Museu del Ter i el Museu Etnogràfic de Ripoll per conèixer de primera mà, mitjançant el testimoni de les mateixes protagonistes, aquesta experiència tan singular. L’any 1920 la “Societat Anonima de Peinaje e Hilatura de Lana”, més coneguda com SAPHIL, una empresa tèxtil amb seu a Terrassa, va adquirir la colònia el Roig, situada a les afores de Ripoll. Va ser a partir dels anys seixanta aquesta fàbrica va fer una important renovació de maquinària que requeria a la vegada d’un increment notable del nombre de treballadors. A partir d’aquí va néixer el projecte anomenat “Centro experimental de enseñanza media de la empresa Saphil”. Aquest projecte consistia a buscar noies de 14 o 15 anys, que volguessin treballar i estudiar per fer el BUP, el Cou o cursos de formació professional. També havien de netejar i cuinar a la residència on vivien. La residència-escola era gestionada per un grup de dones seglars i l’escola tenia un director. Aquest projecte va néixer l’any 1963 i va acabar l’any 1986, durant aquests vint-i-tres anys hi van passar més de 900 noies, la majoria provinents de províncies del nord d’Espanya, principalment de Lleó.

El documental ja es pot veure al canal de youtube del Museu del Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Les cabanes de volta de Belltall

A l’octubre de 2021 s’ha publicat el llibre “Les cabanes de volta de Belltall” de Josep Joan Berenguer Villaseca i Anton Maria Berenguer Torres, dedicat a aquestes construccions de pedra seca de Belltall (Conca de Barberà). Està dedicat a Josep Joan Berenguer Villaseca, que va morir el 22 d’octubre de 2020. S’hi esmenta l’agraïment, per la seva col·laboració, de Jordi Molina Pérez, Ramon Artigas Ibáñez i August Bernat Constantí.   

S’inicia recordant que la revista de l’Associació de Veïns de Belltall, en el número d’hivern de 2001, ja feia esment de les cabanes de volta del municipi. A continuació, es detallen 30 cabanes, amb la seva fitxa corresponent i diverses fotografies (vista general, detalls…).    

Per aconseguir-lo dirigiu-vos a la “Revista Pedra Seca”:

http://www.edatmitjana.cat/web/revista-pedra-seca/

També al telèfon 93 352 12 75 o al mòbil 620 023 826.

La Coral Esplai de Roda de Ter, centra la mirada de la Mostra de Cinema Etnogràfic

Amb motiu del 50è aniversari de la Coral Esplai de Roda de Ter, presentarem els moments més emblemàtics d’aquest grup coral format l’any 1970 i que va estar apadrinat en la seva presentació per la Coral Sant Jordi. La Coral Esplai dirigida pel músic Xavier Baurier va fer concerts arreu de Catalunya i també a l’estranger. El seu darrer concert va tenir lloc l’any 1995. Amb aquest documental, i de la mà del que havia estat director de la coral i gent vinculada a la mateixa, repassarem la seva trajectòria.

La Mostra, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb diverses entitats, entre aquestes el Museu del Ter, combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

Data: Dissabte 27 de novembre de 2021 a les 19h

Lloc: Museu Arqueològic de l’Esquerda. Av. Pere Baurier s/n. Roda de Ter

Per a més informació: http://www.museudelter.cat – 9385158176 – info@museudelter.cat

XIII Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva

El proper dissabte 27 de novembre de 2021 al Museu Etnològic del Montseny tindrà lloc la tretzena edició de la Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva. La trobada, que està organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans, el Consell Comarcal de la Selva i l’Arxiu Comarcal, Ajuntament d’Arbúcies – Museu Etnològic del Montseny i compta amb el suport de la Diputació de Girona i l’Institut Ramon Muntaner, està adreçada a investigadors, responsables d’equipaments patrimonials, món educatiu i universitari i entitats culturals amb l’objectiu d’intercanviar iniciatives i projectes de l’àmbit.

Dins els actes de la trobada, com és habitual, es realitzarà la presentació dels resultats de la Beca de Recerca la Selva, en aquesta ocasió dels anys 2019 i 2020, així com la presentació de la darrera recerca publicada dins la col·lecció Estudis i Textos del Centre d’Estudis Selvatans: “La tradició terrissera de Breda (s. XV-XX). Terreres, obradors, forns, elaboració i vocabulari”, resultat del treball guanyador de la Beca 2017. La presentació anirà a càrrec dels autors, Anna Anglisano i Jordi Goñi i de Jordi Tura, autor del pròleg. Podeu trobar el programa complet de la jornada en aquest enllaç

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Sala d’exposicions de la Demarcació de Girona del COAC
Pl de la Catedral, 8 Girona
Exposició del 2 de desembre de 2021 al 31 de gener de 2022

Del 2 de desembre al 31 de gener de 2022, a la Sala d’exposicions de la demarcació de Girona del COAC (plaça de la Catedral, 8), es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb l’edició de Vilafranca del Penedès, s’haurà fet 21 vegades a Catalunya. Des del març del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Actualment està a Móra la Nova (Ribera d’Ebre). A continuació està previst que, encara durant el 2021, vagi a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Durant el 2022 anirà a: Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Olivella (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), Perpinyà (Catalunya nord), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat) i Mura (Bages).

Durant el 2023: Vila-rodona (Alt Camp), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Subirats (Alt Penedès) i la Nou de Gaià (Tarragonès).

Per ara són 40 indrets.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

14ns Tallers de Memòria Oral. Workshop “L’estudi de la Terrissa al Pirineu”

Quadra de Casa Gassia-Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Divendres, 26 de novembre de 2021

PROGRAMA

10.30 h Presentació del Workshop

11.00 h Ponència: “Ramon Violant i la indústria terrissera del Pirineu: el vocabulari (1950)”, a càrrec d’Ignasi Ros Fontana, historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

12.00 h Pausa-cafè

12.30 h Taula rodona L’estudi de la terrissa del Pirineu. Present i futur. A càrrec de:

– Miquel Espot. Col·leccionista i estudiós de la terrissa del Pirineu.

– Antoni Fernàndez. Restaurador i estudiós del patrimoni material pirinenc.

– Jaume Elíes. Col·leccionista i estudiós de la terrissa del Pirineu.

– Josep Tugues. Arqueòleg i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

– Marta Prunera. Restauradora

14.00 h Dinar

16.00 h Visita al fons de terrissa del Pirineu de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Inscripció gratuïta. Podeu trucar al 973626436 o enviar un correu a reserves@ecomuseu.com

Organitza:

Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu de Tàrrega, IPEC, Departament de Cultura

La cultura de l’aigua a la Vall d’en Bas

Presentació del llibre “La cultura de l’aigua a la Vall d’en Bas”. Fruit d’un exhaustiu treball de recerca, la monografía recull l’arquitectura i la història de les activitats preindustrials a l’entorn de l’Alt Fluvià i que gira a l’entorn de la importància de l’aigua que ha alimentat al llarg dels segles els molins i l’agricultura. Des de sempre, l’aigua ha estat un element indispensable a la Vall d’en Bas. Ha esdevingut el motor de la vida i de l’economia a través de l’agricultura i la ramaderia i també ha fet funcionar els molins hidràulics de les llars i els masos escampats arreu de la Vall.

Aquest llibre ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) i l’Institut Ramon Muntaner i el suport de Prodaisa i la Diputació de Girona.

Data: Divendres 26 de noviembre de 2021 a les 19.30h

Lloc: Can Trona. Passatge de Can Trona, 26, Joanetes, La Vall d’en Bas