FIBRESCAMPUS

Data: 1, 2, 3 i 4 d’agost.

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Làmines de castanyer, vímet, fulles de panolla de panís i jonc. Aquestes són les fibres vegetals que s’empraran com a matèria primera en els cursos del Fibrescampus d’enguany. Es tracta de l’espai de formació del Museu de la Pauma que cada any es desenvolupa com a prèvia al Racó dels Artesans i que busca explorar tècniques, materials i possibilitats, tant noves com tradicionals, de les fibres vegetals.

Englobat dins del programa de Campus de cultura popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, dins el Fibrescampus d’enguany s’hi han programat quatre cursos: els dels dos primers dies, 1 i 2 d’agost, aniran a càrrec dels artesans gallecs Enrique Taboas i Esther Rodríguez. Taboas proposa elaborar amb làmines de castanyer una cistella de recollir marisc, mentre que Rodríguez ensenyarà com crear una petita cistella amb fulles de panolla de panís i amb una tècnica d’entortolligament i enroscat que permet que siguin les pròpies fulles les que basteixen la peça.

Més enllà dels materials, els cursos dels dos dies següents, el 3 i el 4, són especialment interessants per les tècniques que es faran servir. Així l’artesà italià Andrea Magnolini mostrarà com crear amb vímet un cistell Crino o Gheiba. Per teixir-lo s’empra una tècnica ancestral utilitzada per construir gàbies. Mentre que l’artista anglès establert a Catalunya, Tim Johnson, proposa elaborar una cistella d’esquers de pescador, similar a la que va descobrir  a la zona de Caithness, Escòcia, que està realitzada amb tècniques similars a la francesa Bouyricou – Perigord i l’espanyola Cofin.

La filosofia del Fibrescapus combina el saber fer tradicional i la innovació absoluta. A l’hora d’impartir els cursos es busquen tant artesans d’aquí com internacionals, oberts, això sí, a un ampli ventall de matèries primeres. El treball amb fibres vegetals és universal i això permet plantejar, any rere any, un programa fet especialment per conèixer tècniques diferents i materials varis, a més d’aprofundir sovint en el treball de la pauma.

CATÀLEG DE L’EXPOSICIÓ ELOGI A LA CISTELLERIA

Us presentem el catàleg que dona veu als mateixos artesans i artesanes que participen en l’exposició Elogi a la cistelleria, la mostra produïda pel Museu de la Pauma que es va inaugurar a finals del 2021 i que es podrà visitar fins al  novembre d’aquest 2022 a la sala d’exposicions temporals del Museu. Les persones participants no només expliquen les característiques i propòsits de les seues peces sinó que també exposen, amb les seues paraules, què significa per a ells treballar en fibres vegetals. Amb l’objectiu d’expressar de manera més fidedigna el seu missatge s’ha optat per mantenir la seua llengua d’origen, així el catàleg alterna textos en català i castellà. Se n’ha fet una versió en català i una altra en castellà que es poden descarregar directament de la pàgina web del Museu.

“Heu vist mai un abocador de cistells?”, “L’artesania dona sentit de pertinença i propòsit”, “Tejer ha sido para mi la respiración del alma”, “La cistelleria, una eina de comunicació”, “Per mi ser esparter és seure, calma, pensar, escoltar, proposar, dibuixar i crear.” Aquestes són algunes frases extretes del catàleg.

D’altra banda, el catàleg parteix d’una reflexió inicial que remarca la necessitat de “repensar” els models de producció i consum industrials per tal de tornar-nos a relacionar amb el món d’una manera més respectuosa i sostenible. Apostar pel treball artesanal de proximitat és clau per aconseguir-ho i aquesta exposició ho posa en valor.

“Elogi a la cistelleria” recull un total de 52 peces elaborades amb fibres vegetals de divuit artesans i artesanes d’arreu de Catalunya i l’estat. La mostra, comissariada per l’artesà Joan Farré i l’escenògrafa Maria Pons, té com a comú denominador que tots els creadors i creadores que hi participen  han guanyat algun premi o menció especial en el Certamen Internacional de Fibres Vegetals del Museu de la Pauma o el de Salt, utilitzen com a matèria primera fibres vegetals i a l’hora de manipular-la ho fan basant-se en les tècniques de cistelleria tradicional. Les peces que es mostren en aquesta exposició són diverses tant pel que fa als materials (pauma, palla de sègol, espart, vímet, jonc, cinta de castanyer, bova, canya,…) com pel que fa les tècniques i als pròposits (utilitaris, de disseny o artístiques).

Tot un any de fibres vegetals

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

El Centre de Desenvolupament Rural. Museu de la Pauma del Mas de Barberans ja té enllestida la programació per al 2022 i les inscripcions a través de la web estaran obertes a partir del 13 de gener a les 17 hores. Es poden fer les inscripcions a la pàgina web del Museu a la secció d’activitats, a la mateixa secció també es pot consultar la programació. Hi ha una quinzena de cursos i tallers que permetran a les persones participants experimentar d’una manera creativa amb les fibres vegetals. Unes activitats diverses pel que fa als materials i a les tècniques a les quals cal afegir, cada primer i últim divendres de mes, el taller específic de margalló A llatar, impartit per les artesanes del Museu.

Com tots els anys tradició i innovació comparteixen protagonisme i el disseny juga un paper fonamental en aquests cursos i tallers que proposen elaborar objectes cada vegada més utilitaris. Aquest 2022, per exemple, s’ensenyarà a fer una estora de bova  de 70 per 200 centímetres, amb teler de pedres, a càrrec de l’artesà Joan Clop, o una làmpada, a cura de Marta Penina.

Els tallers de Clop i Penina, s’impartiran el mesos de juny i març i prèviament tindrem el d’Aleix Grifoll que ensenyarà a fer una panera celta de vímet, amb una estrella de set puntes. Al juliol, just abans del Fibres Campus, Mònica Guilera, impartirà un taller per elaborar un cove de canya i vímet amb la base de cul de queixal. A l’octubre, Antonio Rodríguez, artesà gadità ensenyarà com fer un gerro de pauma amb la tècnica “pleita de pico”. Al novembre serà el torn de Simone Simons, qui mostrarà com elaborar una bossa d’espart amb teixit obert. I finalment, al desembre com tots els anys hi haurà el taller nadalenc impartit, en aquesta ocasió per Sefa Villalbí, professora de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta.

Menció especial mereixen els cursos del Fibrescampus i dos monogràfics de pauma que impartiran les artesanes d’Artpauma a Setmana Santa i al mes d’agost. El Fibrescampus tindrà lloc de l’1 al 4 d’agost com a prèvia del XIX Racó dels Artesans. Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals que se celebrarà el cap de setmana 6 i 7 d’agost. Enguany hi haurà la presència de dos artesans gallecs: Enrique Taboas que proposa elaborar amb làmines de castanyer una cistella de recollir marisc i Rubén Berto, que en el seu cas ensenyarà com crear una petita cistella amb fulles de panolla de panís i amb una tècnica d’entortolligament i enroscat que fa que siguin les pròpies fulles les que basteixen la peça.

Els altres dos cursos del Fibrescampus els impartiran l’artesà italià Andrea Magnolini, que mostrarà com crear un cistell Crino o Gheiba. Per teixir-lo s’empra una tècnica ancestral de fer gàbies. I l’artista anglès establert a Catalunya Tim Johnson, que proposa elaborar una cistella d’esquers de pescador, similar a la que va descobrir  a la zona de Caithness, Escòcia, que està realitzada amb tècniques similars a la francesesa Bouyricou – Perigord i l’espanyola Cofin.

D’altra banda, als dos monogràfics de pauma que es faran per Setmana Santa i a l’agost, les artesanes d’Artpauma ensenyaran el procés de preparació de la primera matèria, el margalló, per poder fer la llata i els cordells per cosir. Els participants podran elegir entre fer un cabasset, peça tradicional per excel·lència, o fer un objecte d’ús personal, que enguany podrà ser una bossa o un barret. També dins la Setmana Santa, s’ha programat un taller en què les artesanes del Museu mostraran com fer una granera amb fulles de pauma obertes i cordell i transformar-la en una nina.

“Elogi a la cistelleria”

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

El Museu de la Pauma acull des del passat 6 de novembre “Elogi a la Cistelleria”, una nova exposició produïda pel Museu i comissariada per l’artesà Joan Farré i l’escenògrafa Maria Pons.  La mostra es podrà visitar fins al novembre de 2022.

“Elogi a la cistelleria” parteix del desig de mostrar la producció actual de les cistelleres i cistellers que ens són més propers. L’exposició pren el relleu de “LOOKOUT, Cistelleria Europea” per mantenir el compromís amb la creació contemporània, però ara des d’una perspectiva més propera. Hi participen aquelles persones que han estat destacades, amb premis o mencions, en qualsevol de les edicions del Certamen Internacional de Fibres Vegetals de Salt i Mas de Barberans residents a Catalunya o a la resta de l’Estat espanyol.

S’hi poden veure  52 peces de 18 artesans. Els autors i autores presents són: Josep Mercader (Torroella de Montgrí), Jesús Maria Quintero (Torreagüera-Murcia), Antonio Rodríguez (Rota-Cadis), les artesanes d’Artpauma (Mas de Barberans), Enrique Taboas (Sangenjo-Pontevedra), Simone Simons (Chelva-València), Paco Trepat (Lleida), Ana Isabel Sánchez (Bellvei), Joan Clop (Linyola), Tim Johnson (Vilanova i la Geltrú), Mònica Guilera (Vilanova i la Geltrú), Maria Escura (Cànoves i Samalús), Palmira Rius (Lleida), Pere Batlle (la Bisbal d’Empordà), Carles Alcoy (Mataró) i Joan Farré (Folgueroles).

​Podem trobar-hi des de les tradicionals cofes de palangre per pescar i els cabassos o coves, fins a bosses de mà, làmpades de bova o escultures de materials diversos. Totes les peces han estat produïdes expressament per a l’exposició i mostren el treball actual de cadascun dels participants.

No és una exposició de cistells, és una exposició amb l’obra de cistellers, en el sentit d’artesans, dissenyadors i artistes que desenvolupen la seva activitat a partir dels principis de la cistelleria, una disciplina que es caracteritza per l’ús d’uns materials determinats, essencialment fibres vegetals, i la seva manipulació per mitjà de les tècniques pròpies de la tradició cistellera.

Des de la prehistòria, l’adaptació de l’ésser humà al medi natural ha estat continuada, i constant fins a mitjan segle XX, aproximadament. La cistelleria ha acumulat una riquesa de coneixements sobre materials i tècniques que són l’essència de l’exposició, on comprovarem que de vegades es manté la funció i d’altres es transforma.

Cultura Viva i Tallers i Jornades de Memòria Oral al Museu de la Pauma

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

12 d’agost a les 19 hores

13 d’agost a les 18:30 i 19 hores

Entrades esgotades per les restriccions COVID

Josep Juan Segarra, Carles Ibáñez Martí i Josep Jiménez Mur seran els ponents de la taula rodona, coordinada per Bernat Lleixà Bergel,  “Preservar el territori: solucions per al Delta de l’Ebre”, una activitat per a adults, però on els xiquets i xiquetes trobaran també el seu espai amb el contacontes “Un riu de xocolate”, amb la il·lustradora del llibre, Carme Pons. Prèviament s’haurà presentat la recerca de Josep Juan Segarra en el marc del programa Cultura Viva. Després de les afectacions visibles al Delta de l’Ebre derivades dels temporals, durant els últims anys s’ha fet més palesa que mai la situació de vulnerabilitat que pateix la desembocadura del riu Ebre. La preservació del Delta s’ha convertit en un dels assumptes principals en l’agenda pública i han aparegut múltiples iniciatives, propostes i estudis. Un dels més recents, Terra Presa, de Josep Juan Segarra, s’endinsa en la qüestió analitzant el perquè de la regressió del Delta de l’Ebre i les diferents solucions a què es podria arribar.

La taula rodona, en què hi participarà Josep Juan i dos experts més sobre la qüestió, té l’objectiu de divulgar els resultats de la recerca per a totes aquelles persones de les Terres de l’Ebre que hi estiguin interessades, fent un recorregut per les causes, conseqüències i possibles solucions de la situació actual. També es vol apropar i contextualitzar aquest debat que tan sovint es circumscriu al territori del Delta de l’Ebre a persones que viuen a l’interior de les Terres de l’Ebre. https://etnologia.blog.gencat.cat/2021/06/01/cultura-viva-2021/

En l’àmbit del programa Tallers i jornades de memòria oral el Museu de la Pauma, el 13 d’agost, hi ha programades dos sessions de la conferència sobre la banda de música municipal del Mas de Barberans, a càrrec de Juan Daniel Subirats Armengol, president de la Unió Musical, amb la col·laboració de Gerardo Virgos Rovira. Les bandes de música i les seves entitats constitueixen un element vertebrador i de cohesió social, un fenomen organitzat i estructurat. Originàries des del segle XIX, tal com avui dia les coneixem, són representacions identitàries dels seus municipis, tant si es tracta de bandes municipals; com si formen partd’una societat musical. Aquesta informació extreta de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre ens serveix per contextualitzar la nostra banda.

 El president de la Unió Musical, des de fa un temps, treballa en fer una recerca sobre aquesta. Aportarà diferents continguts, fruit de la investigació en diferents suports documentals, i en acabar s’iniciarà un taller per poder recollir més informació. Desitgem que la recerca del president, les fotografies i els vídeos activin la memòria dels presents a l’acte.

Fibrescampus 2021

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Del 3 al 6 d’agost

Des del dia 3 al 6 d’agost al Museu de la Pauma de Mas de Barberans tindrà lloc el Fibrescampus 2021. Les places estan exhaurides. Esperem que l’any vinent poguéssim oferir més places. Enguany hem de respectar els aforaments marcats pel PROCiCAT.

S’han programat dos tallers al voltant de l’artesania de la pauma, un a càrrec de les artesanes d’Artpauma per elaborar un cistell per a la piscina, un element que es va popularitzar als anys 70; i un altre a càrrec d’Antonio Rodríguez que donarà a conèixer diferents tècniques del treball de la pauma de les quals no es té constància que mai s’hagin fet servir a les Terres de l’Ebre. Així es proposarà als assistents d’aquest taller elaborar una safata de base rectangular, cosida fent angles de 90 graus. També es treballarà la manera de començar la llata perquè quedi fusionada i no muntada al cosir-la, entre altres aspectes.

Els altres tallers programats al Fibrescampus estan relacionats amb l’ús d’ampolles. Així tindrem artesans del taller d’espart de la Universitat Popular d’Albacete que ensenyaran com folrar una ampolla o una carbassa amb espart, una pràctica molt utilitzada a la zona de la Manxa, on l’aigua o el vi eren un recurs essencial per a pastors i pagesos que per protegir ampolles, garrafes o carabasses les folraven amb llates  d’espart cru o picat. Paral·lelament, dos dels grans mestres de la cistelleria catalana, Paco Trepat i Joan Farré, impartiran un segon taller per tal d’elaborar amb vímet un ampoller, aquest darrer taller és l’únic dirigit a professionals.

El Fibrescampus s’engloba dins del programa de Campus de cultura popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i comprèn  diferents activitats formatives que es despleguen arreu de Catalunya en l’àmbit de la cultura popular i tradicional.

Els Cants de les Plantes esdevenen un Hort Sonor

El passat dissabte Guadalupe Espinosa i Raquel Pérez, integrants dels Taller de Cant Popular del Museu de la Pauma, van presentar el projecte Hort Sonor al II Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana dins de l’eix de la Jota com a material creatiu, en el torn de les comunicacions lliures.

El taller es va iniciar el 2011 amb la finalitat de recuperar la tradició de cantar versos improvisats a la Festa de Sant Antoni Abat. Després de nou anys de la mà dels tallers mensuals de jota cantada, impartits pel músic Arturo Gaya, i gràcies als coneixements etnobotànics d’un company del grup: Salvador Cardero, es va engegar un procés cocreatiu en què vint-i-cinc membres del grup vam improvisar mil cobles per ser cantades amb diferents estils. Jotes a l’estil dels antics cantadors, com el del Canalero, lo Teixidor, Carrinya o Boca de Bou, o a l’estil valencià, com la jota de Morella, Xert, les camarades de Vinaròs, o les aubades del Maestrat, o a l’estil aragonès de Maella. També cants d’era, en diversos estils, dècimes o l’aubada de Labordeta dedicades a les plantes i la cistelleria del nostre territori. Amb l’assessorament filològic d ’un altre company: Joan Maria Romaní, el patrimoni immaterial de la jota amb participació horitzontal i autoria col·lectiva, va veure la llum en forma de llibre-CD. Els cants de les plantes.

Aquest llibre ha esdevingut el camí cap a un nou projecte: l’Hort Sonor. El projecte pretén crear un espai interactiu aprofitant el patrimoni immaterial i material al voltant de la tècnica de la pedra seca, l’ etnobotànica, l’ hortofructicultura i la música. Quant a la música i l’etnobotànica, els participants del Taller han escrit i cantat cadascuna de les 21 peces que acompanyen a les plantes que s’han plantat, en una obra que uneix la cançó popular de les Terres de l’Ebre amb les plantes que creixen en aquest territori. Cada espècie té la seua pròpia creació, per escoltar-la, s’ha d’utilitzar el codi QR que apareix als cartells descriptius de cada espècie. Com no podia ser de cap altra manera el margalló té un protagonisme important.

‘LOOKOUT’ EN FORMAT CATÀLEG

El Museu de la Pauma del Mas de Barberans acaba de treure el catàleg, en català i anglès, de l’exposició Lookout, una mostra que va obrir portes el passat mes d’agost i que es podrà visitar fins al setembre d’aquest 2021. A cura dels artistes i artesans Mònica Guilera i Tim Johnson, Lookout mostra la diversitat i riquesa de tècniques, materials i peces de l’artesania europea. Afirmen que a mesura que els arribaven les peces de l’exposició se sentien  o bé transportats als boscos de Crimea “amb l’aroma picant de les agulles de pi”, o bé “hipnotitzats per les ombres giratòries de les obres de palla finlandeses”, així com també “desafiats per l’atenció al detall del treball de les finíssimes esberles de vímet holandeses.”

Al catàleg que ara presentem, disponible al web del Museu de la Pauma, es recullen totes les peces exposades amb informació sobre els materials i les tècniques emprades pels artistes i artesans que les han creat. L’exposició es va pensar també com una mostra de suport a aquests artistes i artesans, per això les peces exposades es poden adquirir a través del Museu de la Pauma. D’altra banda, al catàleg també s’inclou un enllaç de contacte amb els artistes i artesans per connectar-los amb persones que puguin estar interessades en el seu treball.

Des del Museu pensem que, enguany més que mai, hem d’oferir la possibilitat de poder gaudir digitalment de la cultura.

Recerca històrica al voltant de les fibres vegetals

El Museu de la Pauma del Mas de Barberans ha reprès la recerca de referències i informacions  sobre l’ús de fibres vegetals a les Terres de l’Ebre, com ara la pauma, l’espart, el cànem o el jonc, en documents de la Baixa Edat Mitjana i l’Època Moderna. El punt de partida és una investigació realitzada el 2010 sobre el treball de la pauma als pobles del parc natural dels Ports. Concretament, al 2020 s’ha prioritzat la transcripció de diversos documents localitzats a l’inici de la recerca, una tasca que s’ha encarregat a la historiadora  Mariona Valldepérez Ayxendri qui arran d’aquesta feina ha localitzat els volums complets  de la Confraria de Santa Magdalena del 1582 i del 1618, on es recullen les normes que regien el gremi dels esparters de Tortosa.

Tot el treball s’ha centrat en uns determinats establiments (ordenances municipals) de la ciutat de Tortosa (els lligalls 8, 9, 12, 14, 15 i 16) que abracen des del segle XV al XVII. El gruix dels documents parlen de l’accés a les primeres matèries: pauma, espart, jonc: “Que algun hom strany no gos collir palma ni espart”, “De arrancar palma y junchs” són alguns dels títols. A més, també s’han transcrit documents que fan referència al posterior tractament de les fibres vegetals, com el cànem o el lli, “De aparellar e pentinar cànem”, i a la venda dels diferents productes de fibres vegetals, com “De portar e vendre a Tortosa cordam […] en qualsevol temps de l’any”.

Per a dur a terme la recerca s’ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre que és on es troba tota la documentació original.

Degut a les limitacions temporals del projecte, no s’han transcrit la totalitat de documents, només els que ja es tenien recollits i aquells altres necessaris per a la comprensió del conjunt. El que sí que s’ha fet és fer-ne una còpia digital per poder continuar treballant-hi de manera més àgil més endavant.

OR I PLATA

Art plàstic i memòria col·lectiva i personal conflueixen en el mural de grans dimensions que des d’aquest estiu llueix als murs de la piscina municipal del Mas de Barberans. Es tracta de l’obra Or i plata, de l’artista Miquel Wert qui ha elaborat una projecte de creació a partir de tres fotografies documentades pel Museu de la Pauma del Mas de Barberans, que daten dos dels anys 70 i una dels anys 60, i que mostren dos de les activitats agrícoles més tradicionals i arrelades al municipi: plegar olives i porgar-les. L’autor ha titulat l’obra com Or i plata, un títol que evoca el color de l’oli  i el de les fulles de l’olivera que vistes en perspectiva recorden la fina lluentor de l’argent.

Però més enllà d’aquest particular homenatge a la tradició agrícola, el mural també inclou referències explícites a l’artesania de la pauma. . Concretament, s’hi pot veure, entre altres objectes, una cabassa, un recipient de llata de pauma de base plana i de forma circular, d’uns 20 centímetres de cos recte. La cabassa tenia un doble ús: s’utilitzava per envasar ( mesurar) les olives i per evitar que caiguessin a terra quan les abocaven novament al sac, i per contenir les olives que queien del porgador i així acabar-les de triar.

Un altre element important que hi apareix és el porgador, un estri pensat per triar les olives i separar-les de les pedres i fulles. Aquesta tasca la desenvolupaven majoritàriament els membres no productius de la família, gent gran i xiquets i xiquetes, i era una activitat amb una forta càrrega sentimental que va acabar desapareixent amb l’aparició dels porgadors automàtics.

Pintar aquest mural ha estat un encàrrec de l’Ajuntament del Mas a l’artista Miquel Wert, amb l’objectiu de fer un homenatge als avantpassats del poble. El projecte ha estat coordinat per la regidoria de Joventut i el Museu de la Pauma s’ha encarregat de seleccionar i documentar les fotografies. L’artesania de la pauma hi surt doblement representada ja que a banda dels estris elaborats amb pauma que apareixen a les imatges, una part del mural és una mostra de llata.