Catàleg digital de l’exposició “Desig i ficció. Una aproximació sensorial del margalló”

 

Museu de la Pauma

L’exposició Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló, ja té el seu catàleg digital. Com la pròpia exposició, que es podrà visitar al Museu de la Pauma fins al 17 d’octubre d’aquest 2026, és un catàleg atípic perquè s’ha dissenyat com un pòster a doble cara amb la idea que l’espectador, o en aquest cas el lector, s’hagi de passejar com ho faria per les sales del museu, buscant fotos i noms, mentre llegeix el text. Així ho expliquen les comissàries de l’exposició, Sara G. de Ubieta i Cris Noguer, dues creadores que exploren des de fa temps les possibilitats dels materials sostenibles, posant ara el focus en el margalló.

El disseny del pòster del qual se n’han fet tres versions: en català, castellà i anglès, ha anat a càrrec de la dissenyadora Carme Pons que l’ha concebut en un format de 50 X 70 centímetres i es pot transitar fent clic en els següents enllaços: versió en catalàversió en castellà i versió en anglès. En una cara, disposada en vertical, es mostren alguns dels frames de la pel·lícula que es projecta a la sala d’exposicions, un vídeo poètic realitzat per l’artista visual Bàrbara S. Barroso, en el que predominen els plànols exteriors molt tancats per plasmar una mena de ficció futurista a partir de la realitat i evocar el futur arcaic que reivindica la mostra, un futur on les noves tecnologies s’alien amb la tradició i la memòria per fer del món un lloc més habitable i resilient. El text que acompanya aquestes imatges ha estat extret dels assajos sobre la planta que els va compartir el biòleg Ugo d’Ambrosio, col·laborador d’EtnoBioFic, i aborda les idees clau amb què han treballat les comissàries a l’hora de conceptualitzar l’exposició i que remarquen l’estabilitat tèrmica del material i el seu alt component de cel·lulosa i lignina, dos elements essencials per garantir la rigidesa, la lleugeresa, la fortalesa i la durabilitat d’una matèria primera.

L’altra cara del pòster, dissenyada en format horitzontal, conté el full de sala i les fotos de les peces de l’exposició. Hi apareix clarament la idea de la bossa portadora, una teoria llançada fa més de cinquanta anys per l’autora d’obres de ficció especulativa, Úrsula K. Le Guin, que va afirmar que allò que va marcar l’evolució humana va ser la invenció del recipient, un estri que ens permet guardar i transportar coses, com una metàfora de què l’acumulació d’experiències i la convivència és el que ens permet avançar, i no la lluita o la dominació. Una idea que lliga amb l’ofici de la pauma que resisteix a l’arrasadora lògica del capital, com el margalló que també és una planta resilient als incendis o als efectes del canvi climàtic i amb un futur que pot anar més enllà de l’artesania tradicional.

Tot un any de fibres vegetals

El Museu de la Pauma ja té enllestida la programació per al 2026 amb l’oferta de cursos i activitats. Es pot consultar i descarregar en aquest enllaç. Aquest 2026 es manté la dinàmica d’altres anys, amb sessions quinzenals d’A llatar a la carta, en divendres, i un curs monogràfic mensual de dos dies (dissabte i diumenge), a partir del mes de març. Si hi incloem els del Fibrescampus, n’hi ha de programats una desena que basculen entre el saber fer tradicional i la innovació a partir d’una important varietat de materials. Així hi trobem des del vímet, la bova o la pauma fins a les agulles de pi. S’obriran les inscripcions el dia 15 de gener a partir de les 17:00, a través del web del Museu.

Cronològicament, el primer curs monogràfic, serà el que impartirà el mes de març l’artesana valenciana Maria Teresa Miñana. El taller que tindrà lloc al Museu de la Pauma consistirà en elaborar una bossa a partir de la tècnica tradicional per a confeccionar estores d’espart. Aquesta tècnica consisteix en teixir una trena molt llarga que s’usa com un fil continu amb el qual es va construint la peça. El procés comença des del centre i es va enrotllant seguint el contorn del dibuix que s’ha traçat.

Al maig un taller de gres i espart que impartirà Sara Monge. Aquesta artesana aragonesa fusiona ceràmica i fibres vegetals en les seues creacions i aquesta proposta és la que portarà al Museu de la Pauma.  Cada participant disposarà d’un recipient ceràmic especialment dissenyat per a l’activitat, al voltant del qual anirà superposant les fibres vegetals, espart i ràfia de colors principalment, fent servir la tècnica del teixit en espiral.

La cistelleria marinera torna a estar present a la programació del Museu, de la mà de l’artesà Josep Mercader que ensenyarà la tècnica de la malla triangular, emprada per elaborar les nanses de pesca tradicional. Això serà al juny, mentre que per al juliol s’aposta per la boga com a material per crear una cistelleta o una bossa petita amb la tècnica de trenar i cosir boga de diferents maneres, amb l’artesana Violeta Cabrera.

Altres tallers programats per al 2026 són els monogràfics d’A llatar a la carta, a càrrec de les artesanes d’Artpauma, que es faran per Setmana Santa, de dilluns a dimecres, i  la primera setmana d’agost, just després de la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals; el taller de Mònica Guilera per bastir un cistell tradicional de vímet i canya, el mes de novembre; i finalment el taller del desembre que impartirà l’artesana Simone Simons per a fer una granereta amb espart cru.

La programació dels cursos del Museu de la Pauma compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el preu oscil·la en funció de la durada dels tallers partint de la base que es paguen a 5 euros l’hora.

Dins la programació anual també s’inclouen els cursos del Fibrescampus, l’espai de formació que es du a terme a les portes del Racó dels Artesans, la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals de Mas de Barberans, que com sempre tindrà lloc el primer cap de setmana d’agost (dissabte, 1  i diumenge, 2). Els cursos del Fibrescampus seran a càrrec de Joan Clop i Saray Lorenzo els dies 29 i 30 de juliol. Joan Clop impartirà un taller d’encordat de tamboret amb bova; i Saray Lorenzo proposa l’elaboració d’una bossa de pauma canària.

D’altra banda els dos tallers d’un dia s’impartiran el 31 de juliol. Un el donarà l’artesà polac Adam Pliszko, creador autodidacta de la regió de Suwałki, que proposa explorar els secrets de la tècnica de cistelleria en espiral utilitzant agulles de pi ponderosa tant en el seu color natural com tenyides, juntament amb fils encerats, tots treballats sobre bases de fusta amb la idea de bastir diferents tipus d’objecte. El segon taller anirà a càrrec de les comissàries de l’exposició Desig i ficció.Una experiència sensorial i material del margalló, Cris Noguer i Sara G. de Ubieta. Com l’exposició, la seua proposta de taller proposa explorar la planta del margalló en la seva totalitat, des d’una artesania de ficció no centrada en l’herència que acompanya aquesta planta al territori. Concretament tindrà dos parts: d’una banda ensenyar com preservar el verd de la planta a través d’un procés sintètic no tòxic que permet que la fulla retingui la clorofila durant mesos, i per l’altra la creació d’una granereta a partir d’una fulla. El taller culminarà amb una visita guiada a l’exposició oberta al public en general.

Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló

Dia: 08 de novembre

Hora: 12:00

Lloc: Museu de la Pauma

El Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Barberans inaugura aquest dissabte, 8 de novembre, Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló, una exposició de producció pròpia que posa el focus en la palmera autòctona i en les seues propietats físiques i químiques, unes característiques que la fan també útil en altres contextos no tan lligats a l’artesania tradicional.

Desig i ficció coincideix amb el quinzè aniversari del Museu de la Pauma i per això des del Museu es va considerar que era un bon moment per convertir la planta en la protagonista de l’exposició temporal. De fet, la mostra ha estat comissariada per Sara G. de Ubieta i Cris Noguer, dos creadores que habiten l’àmbit del disseny i que porten temps explorant les possibilitats de tot tipus de materials sostenibles.

Com no podia ser d’altra manera l’ofici té un pes important, un ofici que sobreviu com la planta, gràcies al seu entramat d’arrels  dens i profund,  en les mans principalment de de les dones. Uns gestos que han passat de generació en generació, amb una aprenentatge no sistematitzat però efectiu, que fa que juntament amb el sentiment identitari i amb la seva pervivència el poguéssim considerar un important element del llegat immaterial.

En la seua recerca sobre el margalló les ha acompanyades el biòleg Ugo d’Ambrosio, col·laborador del Grup de Recerca Etnobotànica dels Països Catalans, i les idees clau que han treballat a l’hora de bastir l’exposició són la resiliència peculiar d’aquesta planta i la seua capacitat de possibilitar la vida després d’un incendi o davant les amenaces climàtiques; la seua força o el seu alt contingut en cel·lulosa i lignina que fa que sigui una planta hidròfuga (rebutja l’aigua) el que també la fa útil en altres contextos no tan lligats a l’artesania tradicional.

Desig i ficció jugarà amb l’espai expositiu del Museu de la Pauma, així les peces que s’hi exposaran no estaran dins la sala d’exposicions temporals sinó que es repartiran estratègicament per les escales i passadissos del Museu. La sala d’exposició s’ha reservat per projectar un vídeo poètic realitzat per l’artista visual Bàrbara S. Barroso on plasma una mena de ficció futurista a partir de la realitat, i una veu en off va explicant les característiques i potencialitats de la planta amb el suport d’articles científics. La idea de l’audiovisual és portar a l’interior del Museu el viver/jardí de margalló, tot connectant els espais dins i fora, però a l’inrevés, com una subversió de la norma amb la qual també juga el cartell de l’exposició, dissenyat per Carme Pons, on part de les lletres queden fora del marge.

Pel que fa a les peces que s’hi exposaran, la majoria han estat dissenyades per les comissàries, algunes d’elles les han materialitzat les artesanes del Museu, i d’altres elles mateixes, i n’hi ha que deixen de banda la llata per explorar noves maneres de teixir. El que han volgut amb aquestes peces és mostrar les diferents possibilitats i resistències del material. Entre els descobriments revelats a l’exposició hi ha la possibilitat de mantenir el color verd del margalló en la peça final sense utilitzar cap producte tòxic i la creació de peces que exploren la sonoritat de la planta o que fan evident la seua capacitat de tracció mecànica.

Mostra Internacional d’Audiovisuals d’Artesania

Dia: 27 de setembre

Lloc: Auditori del  DHub (Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38) Barcelona

Hora: 10:00

Els audiovisuals “Elogi a la cistelleria” i “Spirales”, sobre les exposicions homònimes de producció pròpia del Museu de la Pauma, han estat seleccionats per a la  Mostra Internacional d’Audiovisuals d’Artesania. que enguany arriba a la setena edició. Organitzada pel Govern per mitjà del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) del Departament d’Empresa i Treball, aquesta mostra vol ser un punt de trobada entre el sector artesà i l’audiovisual amb l’objectiu d’impulsar la creació de productes audiovisuals de qualitat en què l’artesà i la seua obra són els protagonistes.

El dissabte 27 de setembre el CCAM, amb el suport del Disseny Hub Barcelona, ha organitzat a l’auditori del DHub (Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38) la preestrena de la Mostra, en format gala, que comptarà amb els i les protagonistes d’aquesta edició.

Segons la web: “Es programen18 films nacionals i internacionals, tots inèdits, que exploren la memòria, la innovació i la poètica de la creació artesanal. La Mostra es podrà visionar del 29 de setembre al 12 d’octubre a través de la plataforma FILMIN; i a partir del 13 d’octubre totes les peces estaran disponibles en aquesta plana web. Posteriorment, els films es podran veure arreu de Catalunya amb el projecte Mostra On the Road, una iniciativa que té per objectiu fer arribar la Mostra, l’artesania i els seus audiovisuals al territori”

Més informació

Cultura Viva i Mostra de Cinema Etnogràfic al Museu de la Pauma

CULTURA VIVA

Títol:  “La pedra seca, una joia del nostre patrimoni”.

– Dia i hora: Dijous, 7 d’agost, a les 19:30h.

Participants a la taula rodona: Martí Rom, president de l’Associació de la Pedra en Sec i Arquitectura Tradicional; Marga Estorach, ambientòloga i coautora del llibre “La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i Montsià” i Joan Maria Ventura, documentalista local. Coordinació: Bernat Lleixà

Breu resum: En aquest acte coneixerem els orígens de les construccions de pedra seca, les diferents formes que s’han catalogat arreu de Catalunya i aplicarem aquesta visió general a la realitat de Mas de Barberans i el patrimoni de pedra seca que conserva. Serà un passeig des de la realitat catalana en general, a la de les comarques més properes per acabar al municipi.

Inscripció prèvia al Museu de la Pauma: 977053778.

MOSTRA DE CINEMA ETNOGRÀFIC DE CATALUNYA

Títol: Selecció de curts Director: Antoni Grañana Villalbi

Data i hora: Divendres, 8 d’agost, a les 19:30

Títol: “La invasió dels ultra-arrossos” Duració: 12’20’’

Sinopsi: La història segueix a Cisco, un llaurador d’arròs del Delta, que s’adona que als camps s’estan plantant varietats d’arròs que no són les reals, que són falses i fins i tot perilloses. Només un expert com ell serà capaç d’exposar la realitat del que està succeint entre els arrossars.

Títol: “Geometria bàsica de la muntanya del Montsianell” Duració: 4’

Sinopsi: A partir d’un encàrrec de l’Institut Geomètric de les Terres de l’Ebre, el cineasta Antoni Grañana porta a terme una aproximació geomètrica de la muntanya del Montsianell.

Títol: “There is a Torero on The Hill” Duració: 5′ 33”

Sinopsi: Una capea audiovisual sobre la cerca i l’obsessió basada en la pròpia irracionalitat de la naturalesa intrínseca de l’obsessió i el desig.

Títol: Nens del Delta (work in progress)

Sinopsi: Documental que segueix uns dies de l’estiu de tres xiquets a la Ribera. Tom Sawyers del S.XXI.

LLATES

Data: 1 d’agost

Hora: a les 19:30 hores

Lloc: Museu de la Pauma

A càrrec de Jette Mellgren

El punt de partida són les fulles de pauma trenades, l’artesania feta amb fulles de palmera de diferents espècies a gran part del Mediterrani i Àfrica comparteix moltes similituds. No obstant això, existeixen també nombroses diferències, per exemple de colors, patrons i formes, que donen a cada cultura una veu única. Les llates, al seu torn, que es cusen juntes per formar estores, bosses i barrets, connecten les tradicions de tots els continents, en aquest cas Europa i Àfrica, des de Catalunya fins a Uganda.

Jette Mellgren parlarà de les variacions de llates i convidarà al públic a explicar les llates que es teixien a les Terres de l’Ebre tradicionals i també les actuals. A més, entre el públic tindrem a Antonio Rodríguez, un mestre artesà de la pleita andalusa i possiblement algunes persona de Mallorca i per suposat algunes llatadores de les TE.

Mitjançant paraules i imatges, la Jette ens portarà de viatge a Uganda, on la cistelleria reflecteix tant tradicions profundes com estils de vida moderns. A Uganda, la cistelleria és una tradició polièdrica que té arrels en més de cinquanta cultures tribals diferents.

Analitzarà com la natura té un paper cabdal en la preservació d’aquest ingent patrimoni cultural i com la seva protecció és imprescindible per tal que les generacions futures puguin ser continuadors d’aquest llegat.

El moment en què es farà el taller, el dia abans de la inauguració del “Racó de les Fibres Vegetals. Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals” farà que el públic sigui molt especialitzat i que acabi sent un autèntic fòrum d’experiències al voltant de la investigació per a la recuperació de peces de cistelleria i també de com persones de diferents espais intenten actualitzar els discursos.

S’acabarà el taller amb una visita a l’exposició Llates emparentades. Cistelleria d’Uganda

RACÓ DELS ARTESANS FIRA MONOGRÀFICA DE LES FIBRES VEGETALS 2025

Mas de Barberans es prepara per acollir el Racó dels Artesans la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals que enguany arriba a la vint-i-dosena edició. Durant dos dies, aquesta fira converteix Mas de Barberans en l’epicentre de les fibres vegetals: un aparador del saber fer tradicional i de les noves maneres d’entendre l’artesania des d’una òptica contemporània i innovadora, i un punt de trobada per a compartir coneixements, tècniques i experiències, entre artesans i artesanes vinguts d’arreu. Pots descarregar-te el programa clicant aquí.

Entre els 35 professionals de l’artesania que cada any munten parada a la fira, sempre hi ha una notable presència internacional. Així enguany hi trobarem parades de França: Serverine Le Bon (vímet contemporani), Thomas Louineau i Philippe Chastenet. Els dos últims treballen el vímet i impartiran tallers al Fibrescampus. Bèlgica: Jefke Geyseles, un jove artesà que s’ha consolidat en molt pocs anys com un exemple del treball de la cistelleria fina amb tireta de vímet; i Jeanny Bouewn (vímet contemporani). I Dinamarca: Jette Mellgren i Jan Johansen, els comissaris de l’exposició Llates emparentades. Cistelleria d’Ugandaque faran un taller de cistelleria ugandesa i explicaran el projecte que van desenvolupar amb artesans i artesanes d’aquest país africà.

Pel que fa a la representació de fora de Catalunya, cal destacar les artesanes mallorquines Magdalena Riera (encordats) i Muntsa Valls (pauma); o Sara Monge de Saragossa amb la seua particular fusió de ceràmica i fibres. També hi haurà Espartos Manolito de Vallderoures o la valenciana Cuca Balaguer que produeix paper a partir de fibres. Altres noms que participaran al Racó dels Artesans 2025 són l’artesà gadità Antonio Rodríguez i els seus particulars treballs amb pauma; l’espartera de Chelva (País Valencià), Simon Simons; o l’andalusa Arsenia Campaña i el seu projecte Andabailavolando d’espardenyes fetes amb fil de cànem i sola de jute.

El gruix de parades, però són de Catalunya i les Terres de l’Ebre. Així hi trobarem noms habituals com Pau Trepat (vímet i canya tradicional), Joan Clop (mobles ecològics amb bova), Joan Farré (vímet i canya contemporani i tradicional) i Tim Johnson (materials tous, estil contemporani); i d’altres que no ho són tant com Montse Roa (vímet contemporani), Roger Martí (vímet i canya tradicional), Cristian Real (vímet contemporani i tradicional) i Xavier Vaqué (palmes de Setmana Santa). D’altra banda, de les Terres de l’Ebre hi haurà les artesanes d’Artpauma, Marisa Huguet d’Arnes, Montse Fèlix de la Ràpita (joieria amb lli i cànem), RST Restauració de Tortosa (reixeta), l’empresa Cotó del Delta de Sant Jaume d’Enveja i Florentín Ramírez (canyís), de Pinell de Brai.

Unes 3.500 persones van visitar el Racó dels Artesans la passada edició i com tots els anys es busca que els visitants hi puguin trobar diversitat de tècniques i materials i que hi hagi un equilibri entre tradició i contemporaneïtat. Això atrau un públic cada vegada més sensibilitzat per la qualitat del producte fet a mà i la sostenibilitat ambiental. Sense oblidar el públic local que sent seua la fira i que la viu com una segona festa major.

Activitats paral·leles

El programa de la fira ja està  enllestit i durant els dos dies de fira s’oferiran quatre tallers de fibres cada dia: A Llatar, a càrrec d’Artpauma obert tot el dia; Fem paper de fibres vegetals, per part de Cuca Balagué, a partir palla d’arròs, espart i pauma, entre altres; Fem la polsera Alara amb papir, paper i escorça i amb una tècnica de nus ugandès (dissabte), de la mà de Jette Mellgren qui també impartirà un taller per fer un posagots o una sabonera amb tècnica ugandesa (diumenge), ; i finalment, Fem un tapís amb jute, cotó o atzavara, impartit per Marisa Huguet.

Hi haurà dos exposicions al recinte de fira: la instal·ació aèria Pauma és cultura, al Fato Art & Factory, i Weaving-apart-togheter, peces realitzades de manera cooperativa entre les artesanes Simone Simons (València), Jette Mellgren (Dinamarca), Valerie Testu (França) i Margreet Hajee (Holanda). Paral·lelament es faran visites guiades al Museu i a l’exposició Llates emparentades. Cistelleria d’Uganda. A més a més, també cal destacar la conferència de l’etnoarquòleg brasiler, Caio Vilas Boas: Tejiendo saberes: La tecnología del trenzado xinguano, que es durà a terme el diumenge 3 d’agost; o l’actuació Terrae dins el cicle Ebre Art i Patrimoni del Museu Terres de l’Ebre.

CATALEG LLATES EMPARENTADES CISTELLERIA D’UGANDA

Fotografia: Jette Mellgren

Ja tenim aquí el catàleg de Llates emparentades. Cistelleria d’Uganda, l’exposició de cistelleria ugandesa que des del passat mes de novembre es pot visitar al Museu de la Pauma de Mas de Baberans. Es tracta d’un llibret de prop de 50 pàgines que recull l’essència de l’exposició comissariada per l’artesana danesa Jette Mellgren i que mostra les connexions entre la cistelleria ugandesa i la de Mas de Barberans i les Terres de l’Ebre, amb la llata com a fil conductor. Ho il·lustra perfectament la portada: una tira de llata formada pels mots «Cistelleria d’Uganda».

El catàleg segueix fidelment l’estructura de l’exposició: explica el projecte que entre el 2009 i el 2018, Mellgren i el seu marit, Jan Johansen, van dur a terme a Uganda per millorar les condicions de vida locals a través de la producció i venda de cistelleria ugandesa sempre treballant amb ONG locals; recull amb imatges els diferents materials que fan servir; i inclou fotografies amb el centenar de peces que es poden veure a l’exposició organitzades per usos: barrets, winnowes, cistells o esteres. També es reprodueix un mapa amb els 21 municipis ugandesos d’on són originàries les peces i el nom dels artesans i artesanes que van elaborar la majoria de les peces.

Aquest catàleg es pot consultar i descarregar en versió en català i en castellà i se suma als catàlegs d’altres exposicions produïdes pel Museu de la Pauma.

Pensem que és una manera de democratitzar la cultura poder accedir als catàlegs de les nostres exposicions. Tot i així, si podeu veniu a visitar-la!

TOT UN ANY DE FIBRES VEGETALS

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

EL Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Barberans ja té enllestida la programació anual. En total s’han programat deu tallers al llarg de tot el 2025 als quals cal sumar els catorze tallers d’A llatar i dos monogràfics d’A llatar a la carta que impartiran les artesanes d’Artpauma. Un dels objectius del Centre és la transmissió de l’ofici i per aquest motiu presentem una àmplia programació anual del treball de la pauma, a més dels tallers que es poden contractar fora de programació.

La diversitat de tècniques i materials continuen sent els criteris a l’hora d’organitzar els tallers de la programació anual, així com la combinació de peces tradicionals i contemporànies. Aquest 2025 el començarem amb un tapís de fibres vegetals que apel·la la creativitat dels participants. L’impartirà l’artesana Marisa Huguet que oferirà diverses fibres vegetals per elaborar-lo: pita, jute, ràfia, cànem i cotó, i cadascú podrà triar les que vulgui, de manera que els resultats prometen ser molt diversos.

Un llum fet amb tires de ratan a càrrec de Marta Penina serà una altra de les peces que juguen amb la innovació. El seguiran l’elaboració d’altres elements més tradicionals com la garrafa folrada amb vímet i canya per part de Pau Trepat; la cistella d’espart cru d’Espartos Manolito o la cargolera de vimet de Joan Farré.

Menció especial mereixen els quatre tallers del Fibrescampus que enguany aposta per la cistelleria francesa ja que dos dels cursos els impartiran els cistellers francesos Thomas Louineau i Philippe Chastenet. El primer ensenyarà com bastir un recipient contemporani a través d’una tècnica de trenat anàrquic inspirada en els nius dels ocells. Per contra, el segon aposta per una peça tradicional: una Toilette Marseillaise, una cistella de forma rectangular feta de vímet que els treballadors feien servir per portar el menjar al lloc de treball i que segons les dimensions també es pot usar per transportar animals. En aquest últim només s’hi poden inscriure cistellers professionals. 

Els altres dos cursos del Fibrescampus els impartiran Tim Johnson que mostrarà com elaborar una cistella de llagostes, una peça que forma part de l’exposició de cistelleria ugandesa Llates emparentades que s’exhibeix al Museu; i Antonio Rodríguez que ensenyarà com fer una bossa d’una sola peça amb pauma llatada.

Si al 2024 l’últim taller de va estar el d’elaborar paper amb fibres vegetals, el 2025 serà de gravats vegetals amb motius nadalencs (o no). L’impartirà l’artesana Cuca Balaguer i l’objectiu és donar a conèixer la tècnica d’estampació en paper de fibres vegetals. Ensenyarà tots els passos, des de recol·lectar les plantes fins a l’estampat final.

Pel que fa als tallers d’A llatar d’Artpauma s’han reforçat amb dos monogràfics a la carta, un a Setmana Santa i l’altre a l’agost,  en què els i les participants podran fer la peça que desitgen d’acord amb el temps de què disposin i les seues habilitats. També estan pensats per perfeccionar o aprendre tècniques noves.

Podeu consultar el programa en el següent enllaç. Les inscripcions comencen el 15 de gener a les 17:00. Una mateixa persona pot inscriure’s com a màxim a tres tallers i  a 7 d’ A Llatar.

LLATES EMPARENTADES, CISTELLERIA D’UGANDA

Data: 2 de novembre, 19:30

Lloc: CDR Museu de la Pauma, Mas de Barberans

El Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma presenta una nova exposició de producció pròpia que busca les connexions entre l’artesania local i la cistelleria ugandesa. Porta per títol Llates emparentades. Cistelleria d’Uganda.

Prenent com a punt de partida les fulles de palma trenades, l’exposició destaca que l’artesania feta amb fulles de palmera de diferents espècies a gran part del Mediterrani i Àfrica comparteix moltes similituds. No obstant això, existeixen també nombroses diferències, per exemple de colors, patrons i formes, que donen a cada cultura una veu única. Les llates, al seu torn, que es cusen juntes per formar estores, bosses i barrets, connecten les tradicions de tots els continents, en aquest cas Europa i Àfrica, des de Catalunya fins a Uganda.

Arran del llibre que va publicar Jette Mellgren sobre les llates, i en què des del Museu de la Pauma es va participar en la documentació, es va gestar la idea de produir una exposició on les veritables protagonistes fossin les llates. El lligam amb el treball de la pauma és molt important ja que totes les peces de l’inventari de la col•lecció tradicional estan elaborades amb llates. De fet el nom de l’ofici és llatadora, referint-se a la dona que entrecreuava els diferents brins per fer la trena (llata). A més, un altre objectiu de l’exposició és situar la tradició de la cistelleria ugandesa en un context més ampli que demostri la seva globalitat i funcionalitat i els seus valors estètics.

La inauguració serà aquest dissabte 2 de novembre a les 19:30 hores i es podrà visitar fins a finals d’octubre del 2025. S’hi podran trobar més d’un centenar de peces totes provinents de l’artesania ugandesa i que formen part de la col•lecció privada de Mellgren i la seua parella, Jan Johansen. Tots dos van van participar en un projecte de suport a dones, nens i joves vulnerables al nord d’Uganda, que es va desenvolupar del 2009 al 2018. L’objectiu del projecte, treballant sempre amb ONG locals, era que la població local tingués una font d’ingressos segura després de dècades de guerra civil. La seua tasca va consistir en buscar cistellers autòctons que dominessin l’ofici per ensenyar-lo a la població local, sempre respectant la tradició ugandesa i els materials locals. Tot i que el projecte va finalitzar fa sis anys, la parella ha mantingut els vincles amb la comunitat de cistellers ugandesos. Aquests vincles sumats als que tenen amb el Museu de la Pauma i al Racó dels Artesans, la fira monogràfica de les fibres vegetals, ha fet possible aquesta exposició que mostrarà la gran diversitat d’usos, formes, colors i tècniques de la cistelleria ugandesa.

Com a preludi, a les escales del Museu hi haurà una instal•lació de Jordina Bravo que combinarà les llates ugandeses amb les elaborades per les artesanes del Museu.

L’exposició ha estat comissariada per Jette Mellgren, coordinada per Pepa Subirats, el disseny gràfic és de Carme Pons i els suports de l’exposició i fotografies han anat a càrrec de Jan Johansen. Ha estat produïda per l’ajuntament de Mas de Barberans amb la col•laboració del Departament de Cultura de la Generalitat i compta amb la col•laboració de 20 cistelleres i cistellers ugandesos i les artesanes del Museu de la Pauma.