Data: 10 d’agost

Hora: 19:00

Museu de la Pauma de Mas de Barberans Clavell, 52.

Dins del programa Cultura Viva presentem la recerca de Jordi Duch: “La ramaderia als Ports: el cas de Mas de Barberans. Efectes socioambientals dels canvi. en la darrera meitat del segle XX”. D’aquesta manera la recerca retorna a la comunitat que la va contribuir a crear i per tal d’actualitzar el discurs es durà a terme una taula rodona per analitzar i recordar, de primera mà, la realitat de l’ofici de pastor i la ramaderia tant en el context concret de Mas de Barberans i els Ports com a nivell general al nostre territori. Mitjançant el testimoni de persones que han exercit i exerceixen l’ofici i d’altres que l’han estudiat, posarem de relleu l’evolució més recent d’aquest ofici, les seves implicacions en els àmbits ecològic i socioeconòmic, i les experiències individuals i col·lectives que els convidats i el públic han viscut al voltant de la ramaderia i l’ofici de pastor.

– Participants:

Pepito Armengol, pastor jubilat de Mas de Barberans.

Laia Batalla, directora de l’Escola de Pastors de Catalunya

Jordi Duch, geògraf. Autor de: “La ramaderia als Ports: el cas de Mas de Barberans. Efectes socio-ambientals dels canvis en la darrera meitat del segle XX”

Juan Carlos Lleixà, pastor en actiu al Port de Mas de Barberans

Coordinació i moderació: Bernat Lleixà, UPF

Uns breus apunts sobre els pastors:

 PEPITO ARMENGOL SUBIRATS: va néixer el 1941 a Mas de Barberans on sempre ha viscut, ha sigut pastor des d’aproximadament el 1951 fins al 2023. Ser pastor era l’ofici de la seva família i sempre va fer de pastor a la plana. Venia els animals sempre a la carnisseria del poble. La seva dona, Lola Ventura, feia formatges i brossats amb la llet de la rabera familiar.

JUAN CARLOS LLEIXÀ TAL: va néixer  el 1969 a Mas de Barberans on sempre ha viscut, va ser pastor d’ovelles des del 1984 fins el 1989  i des del 1998 fins a l’actualitat de bous. No era l’ofici de la seva família, cap dels seus parents propers ha estat pastor. Fa de pastor  al Port i sempre per compte propi. Al 2006, va rebre el premi “Montsià Innova”,organitzat pel Consell Comarcal del Montsià, per la gestió i qualitat de la seva empresa ramadera,

Data: del 28 de juliol  fins al 9 d’agost.

Museu de la Pauma i carrers de Mas de Barberans (5 i 6 d’agost)

La Fira de les Fibres Vegetals, organitzada per l’Ajuntament del Mas de Barberans i el Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma, arriba al seu vintè aniversari. En aquest enllaç us podeu descarregar el programa d’activitats La trobada mantindrà estable el número d’expositors, 35 en total, que aplegaran prop de 45 artesans i artesane de les fibres vegetals d’arreu de Catalunya i l’Estat, amb una nodrida representació de les Terres de l’Ebre i amb una important presència internacional amb artesanes provinents de Bèlgica, Finlàndia, Suècia i França.

Com a novetat d’enguany, cal destacar la incorporació d’una sèrie de demostracions tècniques per fer més visible i accessible l’ofici artesà. Aquestes demostracions s’han programat com a petits espectacles visuals que el públic podrà gaudir assegut i que són seqüències d’entre 35 i 45 minuts del procés d’elaboració d’una peça: des de la preparació del material fins als retocs finals. La iniciativa està apadrinada per l’Associació Catalana de Cistellers i Cistelleres de Catalunya. S’han programat un total de set seqüències tècniques, tres dissabte i quatre diumenge en què intervindran Mònica Guilera, Tim Johnson, Joan Farré, Aleix Grifoll, Paco Trepat, Javi Bellés de l’Assocació l’Espardenya de Villores (Castelló) i Maria Teresa Miñana.

L’espart enguany tindrà un protagonisme especial, ja que coincidint amb l’exposició Espart, disseny rural, participaran a la fira diversos artesans i col·lectius presents a l’exposició, entre ells la Universitat Popular de Albacete. Ara bé, en aquesta vintena edició de la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals cal destacar la presència per primera vegada de dos projectes col·lectius: el projecte de recuperació de l’espardenya de Villores (Castelló), un petit poble conegut per la seua tradició artesana; i el grup del Jesús Pobre de Dènia, tot un referent de l’artesania de la pauma per la seua proximitat a Gata de Gorgos, el poble de la Marina Alta on l’artesania de la pauma té una llarga tradició.

Com a prèvia a la fira a finals d’aquesta mateixa setmana comença el Fibrescampus, l’espai formació que en aquesta edició s’amplia en dates i en cursos. Així, si habitualment són quatre cursos monogràfics, enguany en seran sis i dos estaran dedicats exclusivament a la pauma. El tret de sortida del Fibrescampus serà el dissabte 29 de juliol amb un curs a càrrec d’Antonio Rodríguez, un dels màxims experts a nivell estatal de l’artesania de la pauma; i finalitzarà amb les artesanes d’Art Pauma que del 7 al 9 d’agost ensenyaran a fer un cabàs de piscina. Entremig hi haurà dos cursos amb escorça de bedoll a càrrec de les artesanes escandinaves Anelma Savolainen i Emma Dahlqvist; i dos més amb espart a càrrec de Simone Simons i José Fajardo de la Universidad Popular de Albacete.

D’altra banda, el Museu de la Pauma estarà obert coincidint amb l’horari de fira i hi haurà una visita guiada a l’exposició Espart, disseny rural, a càrrec de la seua comissària, Simone Simons i la historiadora Mariona Valldepérez i dues visites al Museu, tant a l’exposició permanent com a la temporal, a càrrec de la tècnica del Museu, Pepa Subirats. Inscripcions.

Finalment, com activitats paral·leles també cal esmentar l’exposició Les mans i el cos de l’ofici de l’associació cultural Última vertebra, amb els fotògrafs Marta Ribes i Oriol Segon, un recull de 35 fotografies que exploren la bellesa dels gestos de l’ofici artesà; i l’actuació d’ Arnau Casanoves inclosa dins  cicle Ebre, Música & Patrimoni que impulsa el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre: Silva loquens o bosc parlant, una composició de llums i sons minimalista feta a partir dels impulsos elèctrics dels margallons de Mas de Barberans.  

Data: del 22 d’abril fins a l’1 de maig

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

El brodat com una manera de teixir i enfortir els vincles entre el Museu de la Pauma i les veïnes del Mas de Barberans. Si el 2018 va ser Fet a mà i el 2019, Fet amb bastidor, després del parèntesi de la pandèmia ara arriba Fet a màquina, una exposició produïda en col·laboració amb l’Associació de Dones Masoveres que hem preparat per a les Festes Majors del Mas de Barberans, i que com el seu nom indica, mostrarà 101 peces de roba brodades a màquina en un intent de fer visible el treball femení de les dones que, en el cas de les artesanies tèxtils, quedava amagat dins de l’armari, com a part de l’aixovar o com a feina immersa dins de l’economia submergida.

L’exposició inclou mostres d’aixovar com ara estovalles o llençols de diferents mides, però també a tall d’exemple: roba infantil, pentinadors, respatllers, vestits de núvia, corbates, bolcades, detalls nadalencs  o mocadors decorats amb autèntiques filigranes fetes amb fils de brodar amb una infinitat de punts: fistó d’ondes, fistó d’ondetes, fistó recte, pespunt, punt artístic, punt d’incrustar, punt de sol i ombra, punt de trau, calats, cordonet, cordonet fals, tavelletes, areneta, topets buits, topets plens, filtiré, , richelieu,roba sobreposada… I també s’hi exposaran els diferents drapets que les aprenents de brodat feien servir per practicar els punts. En aquests drapets s’hi poden observar tipologies diverses de punts i de dibuixos, amb més repeticions o menys en funció de la destresa de cadascú.

Moltes persones del Mas aprenien a brodar a màquina a Amposta o a Tortosa però al Mas de Barberans són especialment recordades les classes de costura d’Humildad Lleixà Cid (Mas de Barberans, 1930). Per casa seua van passar moltes de les joves que després van fer-se l’aixovar o van dedicar-se a brodar per atri. El seu record també estarà present a aquesta exposició.

La producció de la instal·lació anirà a càrrec de Jordina Bravo qui jugarà amb una escenografia que conjugui les peces de roba exposades amb un llençol a mig fer i amb la resta d’elements que configuren l’imaginari col·lectiu del brodat: la màquina de cosir, els petits bastidors que també s’usaven per brodar a màquina, els fils, el llibres de dibuixos…

Fet a Màquina s’inaugurarà el proper 22 d’abril a la sala Airosa del Centre de Desenvolupament Local. Museu de la Pauma del Mas de Barberans. I es podrà visitar fins a l’1 de maig.

Ja tenim aquí el catàleg d’Espart, disseny rural, l’exposició produïda pel Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Barberans i comissariada per l’artesana i artista Simone Simons que es podrà visitar al Museu de la Pauma fins al novembre d’aquest 2023. La publicació està disponible en format digital en català i castellà i posa de manifest la importància de l’espart, des de la prehistòria fins a l’actualitat, i recull la pràctica totalitat dels textos de la mostra, excepte els històrics dels quals se n’ha fet un resum, així com un ampli ventall d’imatges de les diferents peces exposades.

De fet, el catàleg  segueix fil per randa l’estructura de l’exposició, des de les característiques de la planta i els diferents materials que s’hi treballen fins als usos històrics, passant per la gran diversitat de tècniques. Se’n recullen vuit que al catàleg s’il·lustren amb nombroses fotografies de les peces de l’exposició el que ajuda a entendre millor la complexitat d’aquesta artesania.

Per la seua qualitat i fortalesa, l’espart és potser la fibra vegetal amb un ús més estès, amb una història que arrenca des de la Prehistòria i que ha permès desplegar una gran diversitat de tècniques i una infinitat de formes i volums. L’objectiu d’Espart, disseny rural és difondre aquesta artesania posant el focus en el patrimoni rural i homenatjar l’artesà anònim com a individu creatiu dins el context local, una figura en vies d’extinció. L’exposició mostra una cinquantena de peces, majoritàriament tradicionals que daten des principis del segle XX fins als anys 60, algunes d’elles úniques i singulars, dissenyades sovint anònimament per resoldre demandes locals, un fet que explica la gran diversitat de formes, volums i tècniques que al llarg dels segles ha legat l’artesania.

El catàleg que ara presentem contribueix a aquesta difusió. Les fotografies que l’il·lustren són de Peter Bosch i Simone Simons, i el disseny de Carme Pons.

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

El Centre de Desenvolupament Rural. Museu de la Pauma del Mas de Barberans ja té enllestida la programació per al 2023i les inscripcions a través de la web estaran obertes a partir del 12 de gener a les 17 hores. Es poden fer les inscripcions a la pàgina web del Museu a la secció d’activitats, a la mateixa secció també es pot consultar la programació. S’han programat 15 cursos que permetran a les persones participants experimentar d’una manera creativa amb les fibres vegetals. Unes activitats diverses pel que fa als materials i a les tècniques a les quals cal afegir, cada primer i últim divendres de mes, el taller específic de margalló A llatar, impartit per les artesanes del Museu.

El primer curs de l’any serà, el mes de febrer, l’Aplic Bosc, un taller impartit per l’artesana Marta Penina que proposa lligar un reguitzell de palets de vímet, olivera o qualsevol altra espècie arbòria a una carcassa metàl·lica. El seguirà el mes de març un element de l’artesania més utilitària i tradicional: un canyís, a càrrec de Pau Trepat. El canyís era aquella peça que es posava als sostres enguixats a mode d’aïllant i que també s’utilitzava per assecar tota mena de fruita. I gairebé tant tradicional i utilitari com el de Pau Trepat serà el taller que impartirà Joan Clop, al juny: un tamboret amb cul de bova, sens dubte la fibra vegetal més utilitzada a la zona del delta de l’Ebre per encordar les cadires.

La cistelleria marinera amb espart, a càrrec de l’artesana Elvira Serra o el famós cistell Perigord de l’artesà francès Corentin Laval fet amb la tècnica de “bouyricou”, també estaran presents en la programació del 2023 del Museu de la Pauma, sense deixar d’esmentar el taller nadalenc d’Artpauma que passarà per erigir uns originals arbrets de Nadal. Ara bé, especialment interessant serà el taller Pintem i tenyim fibres cistelleres a càrrec de Montse Catalán que s’impartirà en part a la seua residència dels Reguers i que permetrà als participants aprofundir en les principals plantes tintòries i les diferents maneres de fixar el color amb mordents minerals i tanins, una manera de tenyir 100% natural.

Com a novetat important s’ha previst una ampliació del Fibrescampus. La pauma que sempre té molt protagonisme per Setmana Santa amb el monogràfic que ofereixen les artesanes locals d’Artpauma, enguany encara guanyarà més pes posicionant-se al Fibrescampus. Així una de les novetats més remarcables de la programació del 2023 del Museu de la Pauma és l’ampliació d’aquest espai de formació de caire internacional, on es passa de quatre a sis cursos de dos dies cadascun, dos dels quals estaran dedicats a la pauma:  el primer, el 28 i 29 de juliol, anirà a càrrec  d’Antonio Rodríguez que proposarà fer un recipient amb pauma trenada Plainting amb pauma i flors de pauma. I l’altre tindrà lloc els dies 7 i 8 d’agost just l’endemà del Racó dels Artesans. La fira monogràfica de les fibres vegetals. L’impartiran les artesanes d’Artpauma i consistirà en elaborar un cistell de piscina.

Els altres cursos del Fibrescampus 2023 seran els dos de les artesanes escandinaves (30 de juliol i 1 d’agost). Enguany incorporem matèries primeres d’altres latituds amb l’objectiu que els amants de les fibres puguin explorar noves textures i maneres de fer. És el cas de l’escorça de bedoll, molt present en l’artesania nòrdica i que irromprà en la programació del 2023 de la mà una artesana escandinava: la sueca Emma Dahlqvist. Tant l’Emma com la finlandesa Anelma Savolainen van presentar peces a l’exposició Lookout del 2020 i aquest 2023 viatjaran presencialment al Mas a oferir dos dels cursos del Fibrescampus. Emma Dahlqvist ensenyarà com plegar i cosir l’escorça de bedoll amb tècniques semblants a l’origami per crear peces contemporànies i un recipient, mentre que Anelma Savolainen farà servir la mateixa tècnica però substituint l’escorça per paper reciclat per fer una bossa. Els altres dos cursos giraran al voltant de l’espart: un impartit per Simone Simons, que proposa crear diversos contenidors en trenat en diagonal i en trenat d’arna; i l’altre una cesta cebera, una peça tradicional típica de la zona de la Mancha elaborada amb espart cru i espart picat amb diverses tècniques esparteres i sota la batuta de l’artesà José Fajardo coordinador del projecte de la Universidad Popular de Albacete. (2 i 3 d’agost).

Una mateixa persona pot inscriure’s com a màxim a 4 tallers dels 15 que hi ha programats, sense comptar els de A llatar. I una mateixa persona pot inscriure’s com a màxim a 8 tallers dels 16 que hi ha previstos de A llatar.

Data: 1, 2, 3 i 4 d’agost.

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Làmines de castanyer, vímet, fulles de panolla de panís i jonc. Aquestes són les fibres vegetals que s’empraran com a matèria primera en els cursos del Fibrescampus d’enguany. Es tracta de l’espai de formació del Museu de la Pauma que cada any es desenvolupa com a prèvia al Racó dels Artesans i que busca explorar tècniques, materials i possibilitats, tant noves com tradicionals, de les fibres vegetals.

Englobat dins del programa de Campus de cultura popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, dins el Fibrescampus d’enguany s’hi han programat quatre cursos: els dels dos primers dies, 1 i 2 d’agost, aniran a càrrec dels artesans gallecs Enrique Taboas i Esther Rodríguez. Taboas proposa elaborar amb làmines de castanyer una cistella de recollir marisc, mentre que Rodríguez ensenyarà com crear una petita cistella amb fulles de panolla de panís i amb una tècnica d’entortolligament i enroscat que permet que siguin les pròpies fulles les que basteixen la peça.

Més enllà dels materials, els cursos dels dos dies següents, el 3 i el 4, són especialment interessants per les tècniques que es faran servir. Així l’artesà italià Andrea Magnolini mostrarà com crear amb vímet un cistell Crino o Gheiba. Per teixir-lo s’empra una tècnica ancestral utilitzada per construir gàbies. Mentre que l’artista anglès establert a Catalunya, Tim Johnson, proposa elaborar una cistella d’esquers de pescador, similar a la que va descobrir  a la zona de Caithness, Escòcia, que està realitzada amb tècniques similars a la francesa Bouyricou – Perigord i l’espanyola Cofin.

La filosofia del Fibrescapus combina el saber fer tradicional i la innovació absoluta. A l’hora d’impartir els cursos es busquen tant artesans d’aquí com internacionals, oberts, això sí, a un ampli ventall de matèries primeres. El treball amb fibres vegetals és universal i això permet plantejar, any rere any, un programa fet especialment per conèixer tècniques diferents i materials varis, a més d’aprofundir sovint en el treball de la pauma.

Us presentem el catàleg que dona veu als mateixos artesans i artesanes que participen en l’exposició Elogi a la cistelleria, la mostra produïda pel Museu de la Pauma que es va inaugurar a finals del 2021 i que es podrà visitar fins al  novembre d’aquest 2022 a la sala d’exposicions temporals del Museu. Les persones participants no només expliquen les característiques i propòsits de les seues peces sinó que també exposen, amb les seues paraules, què significa per a ells treballar en fibres vegetals. Amb l’objectiu d’expressar de manera més fidedigna el seu missatge s’ha optat per mantenir la seua llengua d’origen, així el catàleg alterna textos en català i castellà. Se n’ha fet una versió en català i una altra en castellà que es poden descarregar directament de la pàgina web del Museu.

“Heu vist mai un abocador de cistells?”, “L’artesania dona sentit de pertinença i propòsit”, “Tejer ha sido para mi la respiración del alma”, “La cistelleria, una eina de comunicació”, “Per mi ser esparter és seure, calma, pensar, escoltar, proposar, dibuixar i crear.” Aquestes són algunes frases extretes del catàleg.

D’altra banda, el catàleg parteix d’una reflexió inicial que remarca la necessitat de “repensar” els models de producció i consum industrials per tal de tornar-nos a relacionar amb el món d’una manera més respectuosa i sostenible. Apostar pel treball artesanal de proximitat és clau per aconseguir-ho i aquesta exposició ho posa en valor.

“Elogi a la cistelleria” recull un total de 52 peces elaborades amb fibres vegetals de divuit artesans i artesanes d’arreu de Catalunya i l’estat. La mostra, comissariada per l’artesà Joan Farré i l’escenògrafa Maria Pons, té com a comú denominador que tots els creadors i creadores que hi participen  han guanyat algun premi o menció especial en el Certamen Internacional de Fibres Vegetals del Museu de la Pauma o el de Salt, utilitzen com a matèria primera fibres vegetals i a l’hora de manipular-la ho fan basant-se en les tècniques de cistelleria tradicional. Les peces que es mostren en aquesta exposició són diverses tant pel que fa als materials (pauma, palla de sègol, espart, vímet, jonc, cinta de castanyer, bova, canya,…) com pel que fa les tècniques i als pròposits (utilitaris, de disseny o artístiques).

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

El Centre de Desenvolupament Rural. Museu de la Pauma del Mas de Barberans ja té enllestida la programació per al 2022 i les inscripcions a través de la web estaran obertes a partir del 13 de gener a les 17 hores. Es poden fer les inscripcions a la pàgina web del Museu a la secció d’activitats, a la mateixa secció també es pot consultar la programació. Hi ha una quinzena de cursos i tallers que permetran a les persones participants experimentar d’una manera creativa amb les fibres vegetals. Unes activitats diverses pel que fa als materials i a les tècniques a les quals cal afegir, cada primer i últim divendres de mes, el taller específic de margalló A llatar, impartit per les artesanes del Museu.

Com tots els anys tradició i innovació comparteixen protagonisme i el disseny juga un paper fonamental en aquests cursos i tallers que proposen elaborar objectes cada vegada més utilitaris. Aquest 2022, per exemple, s’ensenyarà a fer una estora de bova  de 70 per 200 centímetres, amb teler de pedres, a càrrec de l’artesà Joan Clop, o una làmpada, a cura de Marta Penina.

Els tallers de Clop i Penina, s’impartiran el mesos de juny i març i prèviament tindrem el d’Aleix Grifoll que ensenyarà a fer una panera celta de vímet, amb una estrella de set puntes. Al juliol, just abans del Fibres Campus, Mònica Guilera, impartirà un taller per elaborar un cove de canya i vímet amb la base de cul de queixal. A l’octubre, Antonio Rodríguez, artesà gadità ensenyarà com fer un gerro de pauma amb la tècnica “pleita de pico”. Al novembre serà el torn de Simone Simons, qui mostrarà com elaborar una bossa d’espart amb teixit obert. I finalment, al desembre com tots els anys hi haurà el taller nadalenc impartit, en aquesta ocasió per Sefa Villalbí, professora de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta.

Menció especial mereixen els cursos del Fibrescampus i dos monogràfics de pauma que impartiran les artesanes d’Artpauma a Setmana Santa i al mes d’agost. El Fibrescampus tindrà lloc de l’1 al 4 d’agost com a prèvia del XIX Racó dels Artesans. Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals que se celebrarà el cap de setmana 6 i 7 d’agost. Enguany hi haurà la presència de dos artesans gallecs: Enrique Taboas que proposa elaborar amb làmines de castanyer una cistella de recollir marisc i Rubén Berto, que en el seu cas ensenyarà com crear una petita cistella amb fulles de panolla de panís i amb una tècnica d’entortolligament i enroscat que fa que siguin les pròpies fulles les que basteixen la peça.

Els altres dos cursos del Fibrescampus els impartiran l’artesà italià Andrea Magnolini, que mostrarà com crear un cistell Crino o Gheiba. Per teixir-lo s’empra una tècnica ancestral de fer gàbies. I l’artista anglès establert a Catalunya Tim Johnson, que proposa elaborar una cistella d’esquers de pescador, similar a la que va descobrir  a la zona de Caithness, Escòcia, que està realitzada amb tècniques similars a la francesesa Bouyricou – Perigord i l’espanyola Cofin.

D’altra banda, als dos monogràfics de pauma que es faran per Setmana Santa i a l’agost, les artesanes d’Artpauma ensenyaran el procés de preparació de la primera matèria, el margalló, per poder fer la llata i els cordells per cosir. Els participants podran elegir entre fer un cabasset, peça tradicional per excel·lència, o fer un objecte d’ús personal, que enguany podrà ser una bossa o un barret. També dins la Setmana Santa, s’ha programat un taller en què les artesanes del Museu mostraran com fer una granera amb fulles de pauma obertes i cordell i transformar-la en una nina.

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

El Museu de la Pauma acull des del passat 6 de novembre “Elogi a la Cistelleria”, una nova exposició produïda pel Museu i comissariada per l’artesà Joan Farré i l’escenògrafa Maria Pons.  La mostra es podrà visitar fins al novembre de 2022.

“Elogi a la cistelleria” parteix del desig de mostrar la producció actual de les cistelleres i cistellers que ens són més propers. L’exposició pren el relleu de “LOOKOUT, Cistelleria Europea” per mantenir el compromís amb la creació contemporània, però ara des d’una perspectiva més propera. Hi participen aquelles persones que han estat destacades, amb premis o mencions, en qualsevol de les edicions del Certamen Internacional de Fibres Vegetals de Salt i Mas de Barberans residents a Catalunya o a la resta de l’Estat espanyol.

S’hi poden veure  52 peces de 18 artesans. Els autors i autores presents són: Josep Mercader (Torroella de Montgrí), Jesús Maria Quintero (Torreagüera-Murcia), Antonio Rodríguez (Rota-Cadis), les artesanes d’Artpauma (Mas de Barberans), Enrique Taboas (Sangenjo-Pontevedra), Simone Simons (Chelva-València), Paco Trepat (Lleida), Ana Isabel Sánchez (Bellvei), Joan Clop (Linyola), Tim Johnson (Vilanova i la Geltrú), Mònica Guilera (Vilanova i la Geltrú), Maria Escura (Cànoves i Samalús), Palmira Rius (Lleida), Pere Batlle (la Bisbal d’Empordà), Carles Alcoy (Mataró) i Joan Farré (Folgueroles).

​Podem trobar-hi des de les tradicionals cofes de palangre per pescar i els cabassos o coves, fins a bosses de mà, làmpades de bova o escultures de materials diversos. Totes les peces han estat produïdes expressament per a l’exposició i mostren el treball actual de cadascun dels participants.

No és una exposició de cistells, és una exposició amb l’obra de cistellers, en el sentit d’artesans, dissenyadors i artistes que desenvolupen la seva activitat a partir dels principis de la cistelleria, una disciplina que es caracteritza per l’ús d’uns materials determinats, essencialment fibres vegetals, i la seva manipulació per mitjà de les tècniques pròpies de la tradició cistellera.

Des de la prehistòria, l’adaptació de l’ésser humà al medi natural ha estat continuada, i constant fins a mitjan segle XX, aproximadament. La cistelleria ha acumulat una riquesa de coneixements sobre materials i tècniques que són l’essència de l’exposició, on comprovarem que de vegades es manté la funció i d’altres es transforma.