Calendari de festes del mar

S’acaba de publicar el quart volum de la col·lecció Els llibres de Festes.org, aquest cop dedicat a les festes populars que estan protagonitzades per la gent de mar. El seu autor, Manel Carrera i Escudé, aborda amb una mirada àmplia i panoràmica la relació entre el mar i les festes populars. No és un llibre dedicat només a les festes dels pescadors i mariners (que hi tenen, com és lògic, un paper molt important), sinó més aviat una proposta de costumari festiu de la gent de mar actual: un recull de les celebracions festives de tots aquells que, avui en dia, fan la seva vida a prop del mar.

En total hi ha ressenyades més de dues-centes festes populars, enteses com a aquells esdeveniments col·lectius que tenen lloc a l’espai públic, que consisteixen majoritàriament en activitats rituals que compten amb la participació simultània de persones de diferents generacions i on tothom és participant actiu –i no només un espectador–.

Calendari festes del mar

 

Els continguts es presenten en funció del nostre calendari tradicional, començant per les festes d’hivern i acabant amb les de tardor. El llibre va resseguint el curs de l’any, mes a mes, i va aturant-se en totes aquelles cites festives del cicle anual que tenen alguna relació amb el mar. Per a cada una d’elles, hi ha un text genèric que n’explica l’origen, la història i el ritu central que hi opera, i unes categories que permeten agrupar les festes en funció de determinats elements comuns. Intercalades entre els textos genèrics hi ha vint-i-nou festes destacades amb un article complet i abundants fotografies, cent noranta ressenyes breus d’altres festes i diverses referències a costums festius marítims desapareguts.

Es tracta d’un llibre finançat mitjançant un procés de micromecenatge a Verkami i que ha comptat amb el suport de diverses organitzacions del del sector marítim, de diversos ajuntaments, entitats i altres associacions, així com d’un centenar de mecenes individuals. El podeu comprar on-line a: http://www.festes.org/media.php?id_media=2543

 

 

Els jardins de la industrialització al Ter

portada“Els jardins de la industrialització al Ter”, de Pere Casas Trabal, Jordi Cirera Bach, Carles García Hermosilla, Jordi Grané Casellas, Joan Molera González i Manel Vicente Espliguero, és la sisena obra publicada dins de la col·lecció “Patrimoni Industrial. Temes”, dirigida i coordinada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) amb Rafael Dalmau Editors.

El llibre és el resultat d’una recerca del Museu del Ter desenvolupada, en bona part, en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya ( IPEC-Anàlisi) concedit l’any 2009.

La industrialització va transformar el món, Catalunya, i és clar, la conca del Ter. Sovint s’ha explicat aquest procés d’industrialització posant l’accent en l’arquitectura i la maquinària dels processos productius, però aquesta obra amplia el focus sobre el patrimoni industrial amb nous centres d’interès: els jardins. Als conjunts industrials de les vores del Ter, descobrim, a banda de rescloses, canals, fàbriques, blocs d’habitatges obrers i residències burgeses, un important conjunt de jardins i verd urbà. Els empresaris i inversors que iniciaven les seves aventures industrials a la vora del Ter no concebien els espais exclusivament per a la producció. Promovien una ocupació simbòlica del territori. I en aquesta ocupació els jardins van adquirir un pes important que s’ha posat poc en relleu.

Els jardins de la industrialització al Ter elabora en una primera part una anàlisi del context cultural i històric en el qual es produeix la proliferació dels enjardinaments en aquests conjunts industrials. En una segona part més extensa els autors hi proposen l’anàlisi particularitzada dels jardins i el verd urbà de vint conjunts industrials de la conca del Ter.

 

Data: Presentació el dimecres 10 de juliol a les 19.30h

Lloc: Auditori Roca. Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

L’aigua a la serra de Sobremunt

presentació del llibre: l'aigua a laserra de sobremuntPresentació del llibre que descriu els punts d’aigua que es troben, en forma de fonts, pous, galeries o bassots a la serra de Sobremunt, entre els municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt. En total, quaranta-quatre punts situats sovint al costat de masies i constitueixen un indicador de la relació entre la disponibilitat d’aigua i el poblament. L’obra es completa amb quatre rutes de recorregut circular que permeten visitar els diferents punts d’aigua.

 

Antoni Cirera i Assumpta Vila són membres del Centre d’Estudis Voltreganès, entitat dedicada a promoure l’estudi i la publicació de temes relacionats amb la història, el patrimoni i el paisatge del Voltreganès (Osona).

A la presentació, a banda dels autors, també hi intervindran Esteve Cirera i Josep Rabionet, realitzadors del treball de camp.

Data: Dissabte 25 de maig de 2019 a les 18.30h

Lloc: El Mallol. Sant Hipòlit de Voltregà

Per a més informació: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà – 938502626 –

“L’amor de les tres taronges” i altres rondalles recollides per Enric Valor

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla (Alcoià) el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Fou investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial les Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva.

Valor no es va limitar a arreplegar una tradició oral que altrament s’hauria perdut, sinó que li va donar una forma literària riquíssima basada en dues grans coordenades: claredat i rigor. Fou un incansable observador que, a més, del bagatge gramatical i lexicogràfic, coneixia les tècniques narratives i posseïa prou sensibilitat com per a transformar tot aquell material narratiu dispers i a vegades incomplet en un material amb doble valor: l’etnogràfic i el literari. No en va fer una mera transcripció. Els crítics coincideixen a atorgar la categoria de literàries les rondalles que va arreplegar, un total de trenta-sis. Les «rondalles d’Enric Valor» van gaudir d’un èxit immediat i han estat reeditades nombroses vegades.

Edicions el Bullent ha publicat recentment dins la col·lecció Primeres Rondalles d’Enric Valor L’amor de les tres taronges, una rondalla arreplegada a Bèlgida (Vall d’Albaida). Aquí en podeu fullejar les primeres pàgines.

“A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, dossier monogràfic del número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Acaba d’aparèixer publicat en línia el número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, amb deu articles de profunditat relatius a aquest tema i tres sobre casos específics de Catalunya. El número recull també disset articles més d’altres àmbits, agrupats en els apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català al web de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

El Museu Casteller de Catalunya · Valls treu a concurs la seva gestió integral

La ciutat de Valls ha aprovat i publicat l’expedient de contractació de la concessió del servei públic de gestió integral del Museu Casteller de Catalunya, amb un pressupost de licitació de 3,2 milions d’euros per un període total de 10 anys. El nou equipament ha estat impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Valls i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

El concurs és obert a empreses especialitzades en gestió d’equipaments museístics i/o turístics, i es valora d’una manera important la qualitat en la proposta tècnica, a destacar en aspectes com la integració del Museu en el Barri Antic de Valls, l’entorn comercial i els serveis preexistents a la ciutat. També s’atendrà de manera especial la qualitat de la proposta d’activitats pedagògiques enfocades a turisme familiar i visites escolars.

Aquest contracte porta incorporades clàusules laborals per a la millora en la contractació i retribució del personal del futur museu. Les empreses licitadores podran presentar ofertes fins al dilluns 27 de maig.

Consulteu les bases a:
https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?idDoc=45905039&reqCode=viewCn&idCap=8530338&fbclid=IwAR0-w6-3qIu36XFvyae0uDWgH5vcU7xaAZRM_-2rxD0ZihQ1qDAMNRW9Ct4

#MónCasteller #MuseuCastellerCatalunya #Valls #castellers #humantowers#worldintangibleheritage #castellsenxarxa #joproposo Colla Joves Xiquets de Valls Colla Vella dels Xiquets de Valls Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya Revista Castells Patrimoni etnològic de Catalunya: material i immaterial Catalunya Experience Costa Daurada TAC 12 la xarxaAjuntament de Valls Diputació de Tarragona La Ruta del Cister Turisme Alt Camp Sortirambnens

El cántaro pirenaico

Jornadas Alfareria080Amb el nom “Alfarería Tradicional de España. El cántaro pirenaico: pedarra, dourne, orjol, doll, poal“, es publica el catàleg de l’exposició homònima que es podrà veure en el marc de les Undécimas Jornadas de Alfarería, Avilés 2019 al Centro Municipal de Arte y Exposiciones (CMAE) entre el 12 d’abril i el 9 de maig de 2019.

Una exposició formada per 90 peces fabricades i utilitzades a la zona d’influència del Pirineus, una regió marcada pel seu caràcter fronterer, la seva orografia i les seves cultures pròpies, amb les tasques agrícoles i ramaderes com a formes de vida que es nodreixen de la terrisseria.

Entre les peces de terrisseria que el públic podrà conèixer de primera mà es troben recipients d’un costat i l’altre de la serralada pirinenca, com les pedarras basques i navarreses, caracteritzades pel seu esmalt blanc d’estany, plom i sorra; els dolls catalans, destacant el color verd intens i brillant del “doll de Cadaqués“; els orjols, dournes o poals, entre altres.

Encara que la majoria de les peces seleccionades tenen en comú el seu ús pretèrit com a recipients per a l’aigua, també es poden trobar algunes dedicades al magatzematge d’oli o vi, com els dolls de Quart (Girona), del segle XVIII, o les gerres o buiras occitanes. La dourne, atuell nuclear de la terrisseria pirinenca, es caracteritza per ser una gran tetera, molt simular a l’asturiana de Faro (Oviedo), encara que de grandària menor.

La mostra explica, a més, amb imatges que acompanyen als recipients exposats, els usos i costums associats a les peces. Els textos del catàleg són obra dels investigadors Enrique Martínez Glera, Fermín Leizaola Calvo i Joan Santanach i Soler.

Edita: Fundación Municipal de Cultura de Avilés.
Dipòsit legal: AS-00940-2019.
Pàgines: 68.

Presentació del llibre ‘Les mares que ens han parit’ a Sant Feliu de Guíxols

Portada del llibre

El Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i Editorial Gregal us conviden a la presentació del llibre ‘Les mares que ens han parit’ de Maria Rosa Ribas Poch el dijous, 25 d’abril de 2019, a les 19 h. al Pati de l’Antic Hospital (Carrer de l’Hospital, 33 )

Més informació aquí

HI INTERVINDRAN:

  • Toni Sala, Escriptor
  • Marisa Ortigossa, Metgessa de família
  • Maria Rosa Ribas, Autora

El patrimoni cultural a les societats líquides

Sociedades LíquidasS’ha publicat les actes del XIII Congrès de Museus: El patrimonio cultural en las sociedades líquidas, celebrat els dies 19 i 20 d’octubre de 2017 a la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea (Donostia-San Sebastián).

Vivim en la modernitat líquida. Un període en el qual, segons Zygmunt Bauman, les característiques de la vida humana i social no són estables. El temps, l’espai, la comunitat o els límits es descomponen, es liqüen. Aquesta liquació afecta, necessàriament també, als processos de patrimonialització i, conseqüentment, als béns culturals. Tots dos, béns i processos, són més flexibles en comparació dels seus antecessors, els corresponents a la modernitat sòlida. Aquest llibre reuneix un conjunt de treballs que aborden la liquació dels processos de patrimonialització i dels béns culturals, posant el focus fonamentalment en tres característiques de la societat contemporània: el multiculturalisme o interculturalisme, la multiplicitat d’objectes i la seva ràpida obsolescència, i l’acceleració del temps.

ARRIETA URTIZBEREA, IÑAKI (ED.)
Edita: Universidad del País Vasco
Any: 2018
ISBN: 78-84-9082-934-9
Pàgines: 209

Aquesta publicació també està disponible en descàrrega electrònica.

Gat Vell. Dites marineres, de Francesc Xavier Llorca Ibi

Ja tenim ací Gat Vell. Dites marineres de Francesc Xavier Llorca Ibi, Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular  2018

Gat Vell és un text que parla de dites, frases i refranys propis de lagent de mar. Un treball de recol¿lecció oral al llarg de més de vint anys, que no hauria aplegat a bon port sense la pacient i sàvia col¿laboració coral de persones que van viure, estimar i patir la vida en la ratlleta blava. Vida dura i patiments que feren dir als pensadors clàssics que hi ha tres classes d¿hòmens: els vius, els morts i els qui van per la mar. Autèntics gats vells carregats de sàvia experiència que bastiren una part bàsica de la nostra cultura patrimonial. Un patrimoni que cal posar en valor i difondre per salvaguardar-lo de l¿oblit en temps de canvis fonamentals. Veus, dites i sons que no moriran mentre hi haja gats vells que maulen a la lluna amb paraules de mar.

Francesc Xavier Llorca Ibi (Benidorm, 1964) és llicenciat en Filologia Hispànica (orientació de Filologia Valenciana) per la Universitat d’Alacant, doctor en Filologia Catalana i catedràtic d’ensenyament secundari en excedència. Actualment és professor titular de la Universitat d’Alacant en la Facultat d’Educació. Els seus camps d’investigació són el lèxic, la toponímia i la cultura popular. Té diversos llibres i articles publicats entre els quals se’n troben diversos referits al món mariner com El llenguatge mariner de la Marina, Llengua d’arraix. La parla almadravera valenciana o La toponímia maritimoterrestre del parc natural de la Serra Gelada. En col·laboració amb altres autors destaquen Rondalles de la Marina, Als peus de l’Aitana, Toponímia i paisatge des de Sella i Diccionari del lèxic de les poesies d’Ausiàs March.

Les properes presentacions previstes al maig seran:

València, 5 de Maig. A la Fira del llibre de València (Jardins de Vivers)

  • Benidorm, 6 de maig. Al Casal Fester (c/ de la biga)
  • Alacant, 9 de maig. A la Seu universitària de l’Esplanada.
  • Altea, 15 de maig. A la Casa de Cultura (Costera Pont del Montcau, 14)

Pots fullejar algunes pàgines ara mateix: https://issuu.com/bullent/docs/gat_vell_dites_marinerestast