Cultura Viva 2020: Senglars. Un documental sobre la caça del porc senglar a Begues

senglars_cartell_CC_web (003)Centre Cívic El Roure (Pça 1 d’octubre), Begues 
Dimecrres 11 de març a les 20 h. Preu: 3€

El programa “Cultura Viva 2020. La recerca etnològica a Catalunya”, iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, es realitza amb l’objectiu de donar a conèixer els resultats de les recerques sobre etnologia que es duen a terme a Catalunya comença la seva programació amb una nova edició a la Begues (El Baix Llobregat)  Així doncs, el dimecres 11 de març, a les vuit del vespre, es presentarà al Centre Cívic de Begues  el documental “Senglars. Un documental sobre la caça del porc senglar” dirigit per Albert Guasch, fruit d’un projecte d’investigació, desenvolupat pel Centre d’Estudis Beguetans i l’Institut català d’Antropologiai que va rebre un ajut a projectes de l’Institut Ramon Muntaner l’any 2019. Aquest projecte, que compta amb l’ajut de la Societat de Caçadors de Begues, la Federació Catalana de Caça i Verkami   vol endinsar-se en el món de les associacions de caçadors i en la caça de porc senglar. A la presentació del documental hi intervindran el director Albert Guasch; el antropòlegs Camila del Marmol i Aníbal Arregui (Universitat de Barcelona), Joan Capellades i Daniel Farré (Societat de Caçadors de Begues).
Aquesta activitat està organitzada pel Centre d’estudis Beguetans, l’Institut Català d’Antropologia, l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Begues, la Societat de Caçadors de Begues, la Federació Catalana de Caça i l’Institut Ramon Muntaner

Interpretació del patrimoni

Cami Ral 44_Patrimoni_7_IMPCatalunya és plena de centres d’interpretaci6 sobre multitud de temàtiques. Tothom en té algun a prop de casa. Però, ben sovint, el contingut d’aquests centres, d’interpretació, en te ben poca. De fet, es difícil trobar, al nostre país, exemples de projectes a l’entorn del patrimoni que utilitzin la interpretació del patrimoni (IP).

La IP és una disciplina nascuda als parcs nacionals dels Estats Units a partir de la mitjans del segle XX. Té un corpus teòric i metodològic, compta amb una bona quantitat d’estudis i assajos que l’han anat fent evolucionar, i disposa de nombroses experiències pràctiques que n’evidencien la importància en el camp de les polítiques de preservació i socialització del llegat comú. Però, malgrat tot això, la IP segueix sent una disciplina molt desconeguda a casa nostra, i del tot residual en la nostra llengua.

Aquest llibre ha sorgit de la iniciativa de l’Ajuntament de La Garriga i dels cursos sobre IP que ha organitzat des de l’any 2013 -que han comptat amb la participació d’algunes de les principals persones expertes en la disciplina de l’Estat espanyol- , pretén començar a omplir aquest buit.

Es tracta d’una publicació divulgativa que serveix com a introducció i formació bàsica en IP i que inclou tant els últims avenços teòrics en la disciplina, com exemples pràctics d’aplicació de la IP, mitjançant estudis de cas que aborden patrimonis i contextos diversos. Alhora vol ser una primera temptativa de manual sobre IP en català, amb la pretensió de començar a fixar el vocabulari de la disciplina en la nostra llengua.

ENRIC COSTA ARGEMÍ (coordinador), INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI. Com provocar pensaments, preguntes i significats.

Edita: Ajuntament de La Garriga

Col. Camí Ral, 44, Rafael Dalmau Editors. 2019

ISBN: 978-84-232-0857-9. Pàgines: 224

Format: 17 x 24

Presentació del documental “Fer de músic 2019” amb Fina Dalmau i Pep Poblet

Flyer-fer-de-music-A5Des del Museu de la Mediterrània s’impulsa el projecte “Fer de Músic”. Es tracta d’un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al mon de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya.

“Fer de músic” recol·lecta les seves vivències personals i professionals, i testimonia l’evolució d’un dels oficis més arrelats al territori empordanès, protagonista d’excepció de les festes populars i la música tradicional. Es tracta d’un projecte coordinat pel músic Jordi Molina i amb el suport d’Eva Ramió, responsable del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània.

L’any 2019 es va poder veure al Museu del Ter l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”. En el marc d’aquesta exposició el Museu de la Mediterrània i el Museu del Ter varen treballar entre d’altres projectes per acostar a Osona el “Fer de Músic” amb la incorporació de músics de la nostra comarca. En el documental “Fer de músic 2019”hi ha entrevistes a Núria Feliu, Albert Guinovart, Marcel Casellas i als músics manlleuencs Fina Dalmau i Pep Poblet. Fina Dalmau, la primera dona que va formar part d’una cobla al segle XX i Pep Poblet, que va tenir el seus inicis en orquestres com la Maravella.

Data: Divendres 6 de març a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Sant Ponç a Riudarenes

Sant Ponç a Riudarenes és el quart volum de la col·lecció Riudarenes, ahir, ara i sempre, en aquesta ocasió dedicat a la festivitat de Sant Ponç d’aquesta vila de la comarca de la Selva, en la qual, en paraules dels autors, “s’han conservat, estilitzats fins a l’extrem, tots els elements d’una seqüència festiva molt antiga”. La monografia repassa el culte a Sant Ponç, la devoció, els actes del Santponç de Riudarenes i aprofundeix en els balls populars que formen part d’aquests actes: flabiolaires, músiques i balls.

La recerca ha estat realitzada per Rafel Mitjans i Teresa Soler, membres de Els Garrofers, entitat de referència en la recerca sobre el món dels flabiols i els flabiolaires.

Artificis culturals: tradició, patrimoni, turisme

Prats, Llorenç (2020) Artificis culturals: tradició, patrimoni, turisme. Barcelona, Universitat de Barcelona (Estudis d’Antropologia Social i Cultural; 20), 365 pàg.

Llorenç Prats és un dels referents acadèmics més importants pel que fa a l’estudi del folklore, l’etnologia i el patrimoni etnològic, així com dels seus usos derivats. Autor del clàssic El mite de la tradició popular (Edicions 62, 1988) la seva producció posterior ha abordat la qüestió del patrimoni cultural i la dels seus usos turístics. Aquest volum és un recull d’articles i fragments d’obres monogràfiques publicats entre 1985 i 2014, el conjunt dels quals configuren una profunda reflexió sobre els imaginaris col·lectius hegemònics en relació amb la identitat i sobre els mecanismes polítics i simbòlics que intervenen en la seva formació i el seu desenvolupament. A mitjan anys noranta Prats va investigar sobre la categoria i l’ús del patrimoni com a artefacte cultural, cosa que va tenir una notable influència a escala nacional i internacional, i, ja més recentment, el seu treball s’ha orientat a l’estudi antropològic del turisme.

“De bona casa, bona brasa: la casa i l’espai domèstic rural al Berguedà”. Presentació a Berga

Teatre Municipal de Berga. Sala Casino
Ronda de Queralt, 15

Divendres 14 de febrer, a les 6 de la tarda

Presentació del núm. de 30 la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya, que comptarà amb la presència de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco. Clourà l’acte una actuació del grup de música Berguedana de Folklore Total, del qual n’és component l’autora del llibre, M. del Agua Cortés.

Vegeu tota la informació sobre aquest volum, el primer de la seva col·lecció que ha aparegut publicat íntegrament en color, en aquest post publicat anteriorment al nostre blog.

Feu clic damunt de la imatge per veure’n la versió digital i descarregar-vos el llibre en pdf si ho desitgeu.

70 anys de la Genisenca de Taradell

2020 01 18 Acte GRLT_cartellCoincidint amb els actes de la festa major d’hivern de Taradell, el Grup de Recerca Local de Taradell (GRLT) farà l’acte anual que serveix per repassar la feina realitzada al llarg del darrer any i que porta per nom Fent Memòria 2019. Un any recollint records i vivències de la gent gran de Taradell. També es presentarà l’audiovisual sobre els 70 anys de la cobla Genisenca.

El Grup de Recerca Local de Taradell es va crear l’any 2009 davant la necessitat de recollir els records i vivències dels taradellencs  que van néixer i viure al segle XX i que han estat testimoni d’un segle d’importantíssims canvis socials, tecnològics, polítics i culturals. Des de llavors s’han enregistrat al voltant de 290 entrevistes i s’han realitzat 23 documentals. (per saber-ne més: https://www.taradell.cat/fent-memoria/projecte-fent-memoria.html)

El darrer d’aquests documentals amb la Genisenca de protagonista. El 9 d’abril del 2020 farà 70 anys que la cobla Genisenca va fer la primera actuació oficial. El Grup de Recerca Local de Taradell s’avança a aquesta commemoració i el proper dissabte estrenarà un documental en el qual s’explica la història de la formació al llarg d’aquests 70 anys, posant èmfasi en la fundació però també en l’evolució i els canvis que ha patit al llarg d’aquests anys fins a l’actualitat, amb una formació que s’ha rejovenit i que compta amb una mitjana de 60 actuacions anuals.

 

Data: Dissabte 18 de gener a les 11h

Lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell. Carretera de Balenyà, 101. 08552 Taradell

Per a més informació: www.museudeltercat – 938515176 – info@museudelter.cat

Difusió del paper de la dona en la pesca marítima

En el marc del projecte “El mar, la mar” impulsat pel Museu de la Pesca al llarg del 2019 per posar èmfasi en les qüestions de gènere, des de Documare, centre de documentació de la pesca i el mar, s’ha treballat en la creació d’una llista de distribució per aplegar i difondre enregistraments audiovisuals de caràcter etnogràfic, centrats en el paper de la dona en el món de la pesca i el peix a l’Empordà marítim. L’objectiu és donar visibilitat en l’àmbit de la societat digital al col·lectiu de les dones de mar, des d’una perspectiva de passat però també de present.

A partir dels fons d’audiovisuals generats per les accions i activitats del Museu de la Pesca, s’està duent a terme una selecció, masterització i publicació al canal de Youtube de clips de vídeo, breus, protagonitzats per diferents dones. Es difondran sota l’etiqueta #veusfemenines a través dels perfils del @museudelapesca, tot buscant la seva compartició i viralització en l’àmbit del litoral català. La llista de distribució ja compta amb els primer vídeos, una quantitat que anirà augmentat al llarg del 2020.

Les seleccions també s’incorporaràn a la pantalla interactiva ubicada a l’exposició permanent del Museu de la Pesca, un element més per enriquir la visita i l’experiència amb el patrimoni etnològic.

“De bona casa, bona brasa”, novetat editorial de Temes d’Etnologia de Catalunya

La col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya acaba de publicar una nova monografia, De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà, de María del Agua Cortés Elía. És producte de part del resultat d’un treball d’investigació iniciat l’any 2007 i que amb el títol L’espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà. Estudi del mobiliari i de la relació amb el seu entorn, es realitzà en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC).

Sinopsi | La masia ha estat el principal sistema d’habitatge de Catalunya des de l’edat mitjana, vinculat al paisatge i a l’aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d’un sistema econòmic, és l’embolcall d’una família, de les seves relacions, d’un món ple de continguts i significats socials que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els que han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L’ús dels espais, l’adaptació als recursos disponibles les relacions entre els diferents membres del grups ens donen molta informació d’altres aspectes de la masia.

La recerca s’ha desenvolupat a la comarca del Berguedà, un territori de l’anomenada Catalunya vella, un territori de masies, de cases rurals, que ha viscut i crescut del seu medi geogràfic i que ha mantingut aquest modus de vida fins a l’actualitat. Un territori amb unes característiques específiques, en el que es diferencia la zona sud amb extenses planes entre turons i on ha predominat l’agricultura, i un territori de muntanya al nord, inici dels Pirineus, amb un relleu muntanyós que ha influït en l’adaptació de l’home al medi, desenvolupant un sistema de vida fonamentalment al voltant de la ramaderia.

Presentació del llibre “Abans que tot canviés. Les activitats tradicionals a la Vall d’Aro abans de l’arribada del turisme de masses”, de Jaume Badias a Platja d’Aro

El proper divendres 8 de novembre (19.30 h) la Biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d’Aro, en el marc de les activitats de la Setmana de la Ciència, acull la presentació del llibre Abans que tot canviés. Les activitats tradicionals a la Vall d’Aro abans de l’arribada del turisme de masses. Aquest llibre, publicat per l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro amb el suport econòmic de la Diputació de Girona, será presentat pel regidor de Cultura, Josep Amat; per l’alcalde, Maurici Jiménez; i de la presidenta de la Fundació Jordi Comas, Carme Hospital.

Tot seguit l’autor, Jaume Badias Mata explicarà el procés de treball de camp desenvolupat fins arribar a l’execució de la monografía mitjançant una trentena d’entrevistes i localització de diferents elements vinculats a les activitats tradicionals de la vall, actualment en desús, com antigues places carboneres, sínies, eres, pous de glaç, feixes, molins, sèquies, trulls, etc..

En aquesta publicació s’ha intentat explicar totes les velles feines que han estat superades per la modernitat i per les noves formes d’explotar els recursos, com també, el què ha marcat i originat les noves formes de viure avui presents . S’ha anat seguint fins arribar a bastir, en la mesura del possible, una composició que es vol que s’apropi força a la realitat dels anys 40, 50 i 60 del passat segle, que és quan tot va canviar arreu del país, i molt especialment, a les zones amb gran potencial turístic.

Jaume Badias Mata (Tàrrega, 1972) és llicenciat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, i Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. És autor dels llibres “Qui fa calç va descalç. L’elaboració tradicional de la calç a les Gavarres” i “Gaspar Lloret, mestre d’aixa i llibertari”, i coautor de “De quilla a perilla. L’ofici dels mestres d’aixa a la Costa Brava” i “Històries de pescadors de la Costa Brava”, a més d’una seixantena d’articles de l’àmbit de l’etnologia i de l’arqueologia. És col·laborador habitual de la revista Gavarres i de la Revista del Baix Empordà.