Neix a Manlleu, una revista digital sobre relíquies de sants a Catalunya

Les relíquies de sants són uns elements físics que han rebut veneració en la religió catòlica i que han esdevingut peces fonamentals dins la devoció popular. El manlleuenc Joan Arimany i Juventeny, gestor cultural especialitzat en religiositat popular, dirigeix la revista Reliquise Sanctorum in Catalonia  amb dos objectius bàsics: destacar la devoció que encara hi ha a les relíquies, tot i que apuntant que hi poden haver modificacions a partir de la pandèmia de la Covid.-19, i divulgar la riquesa que, històricament, hi ha hagut a Catalunya d’aquestes restes sacres.

La revista digital, és  la primera revista dedicada a aquest tema propi de la devoció popular i el primer número consta de 40 pàgines i la periodicitat serà bimestral. La subscripció és gratuïta i cal fer-la a la pàgina web: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Subscripci%C3%B3-revista/

Per a més informació.  http://www.joanarimanyjuventeny.cat/

Memòries d’infantesa

El dissabte 25 de juliol es presentà al Museu Etnològic del Montseny Memòries d’infantesa, l’autobiografia de Daniel Martí (1935-2016). Daniel Martí fou una persona inquieta que participà activament en la vida cultural de la vila d’Arbúcies, especialment en el teatre i la música. Fou autor nombrosos articles, un llibret, un conte i de dos monografies: El cinema a la vila d’Arbúcies (juntament amb Jordina Medalla) i El teatre a la vila d’Arbúcies.

A través de la seva autobiografia, Daniel Martí ens mostra les seves vivències i ens retrata el temps de la postguerra a la vila d’Arbúcies: l’escola, l’aprenentatge al taller de carrosseries, el pes del règim franquista i la religió en la vida quotidiana, el lleure i els personatges d’aquella època.

Memòries d’infantesa enceta la col·lecció Memòries impulsat pel Museu Etnològic del Montseny i l’Ajuntament d’Arbúcies.

Mostra de Cinema a Torroella de Montgrí

Cinema etnografic 2020El mes de juliol el Museu de la Mediterrània torna a organitzar la Mostra de Cinema Etnogràfic al pati de Can Quintana. En aquesta edició, i amb totes les mesures de seguretat i higièniques requerides, es realitzaran dues sessions de cinema que en les quals es podrà visualitzar tres documentals.

El dimecres 22 de juliol (21.30h) la protagonista serà la memòria històrica amb dos documentals que ens portaran a recordar la II República, la Guerra Civíl i l’exili. Per una banda es visualitzarà el film El nostre llarg silenci de Quim Paredes basat en l’experiència d’una dona que va viure l’exili republicà del 1939, el seu pas pel camp d’Argelers i el naixement del seu primer fill a la Maternitat d’Elna. Per altra banda també es podrà veure De la utopia a l’exili d’Antoni Martí on es mostra l’experiència de la Rosa i en Ramir, dos lluitadors que la República i la Guerra Civil els porten a viure els millors i els pitjors anys de les seves vides.

El dimecres 29 de juliol (21.30h) el protagonisme serà el territori més proper del Montgrí i un dels seus habitants els ramats d’ovelles i els pastors que les acompanyen. Es visualitzarà el documental Ovelles i pastors de Jordi Bellapart. Aquest film ens parla de la transhumància des de l’Alt Ripollès al Baix Ter, dels ramats al Montgrí, dels pastors i dels seus gossos inseparables. A més és un petit homenatge a Jordi Muxach, pastor del Montgrí que ens va deixar el 2019.

30 sardanes per a acordió diatònic

Coberta 30 sardanes per acordió diatònicLes sardanes van lligades a la cobla d’onze músics des de fa més de cent anys. Aquesta formació, que també toca, amb una sonoritat inigualable, danses i balls de totes les èpoques és, pel que fa a les sardanes llargues, el nostre marc de referència. Però l’ACORDIÓ DIATÒNIC també vol i pot tocar sardanes, i pot esdevenir-ne un preuat intèrpret. Les sardanes curtes li van ben a la mida, són el seu hàbitat natural.

Sota aquesta premissa Francesc Marimon i Busqué ha realitzat el llibre “30 sardanes per acordió diatònic”. El llibre, editat per el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conté partitures amb la tabulatura i un CD amb les sardanes enregistrades. Aquest forma part de la col·lecció “eines de cultura popular”. Francesc Marimon i Busqué (Barcelona 1955), és intèrpret de l’acordió diatònic en petites formacions de caire tradicional. Divulgador del seu aprenentatge basat en la música que li és pròpia i en l’adaptació de les partitures per fer-les aptes a qui no té coneixements musicals.

El llibres serà presentat el proper 17 de juliol a la seu dels MÚSICS PER LA COBLA. C/Gràcia 52, 2n, 08201 Sabadell. L’acte comptarà amb la presència de Jesús Ventura, Josep M. Serracant i Maria Àngels Blasco i Rovira, directora general de cultura popular i associacionisme cultural.
La presentació serà a les 19 h, i serà complementat amb una visita comentada a l’entitat i un concert a càrrec de Francesc Marimon i Cèlia Marimon. L’acte s’acabarà amb un refrigeri.

Estudi d’un manuscrit inèdit de 1928 sobre la pesca a l’Empordà

El Museu de la Pesca ha rebut un ajut del GALP Costa Brava per estudiar i publicar un manuscrit inèdit sobre la pesca a l’Empordà. Pep Vila, Enric Prat i Alfons Garrido formen l’equip encarregat de transcriure, comentar i publicar les “Notes per a un manual de la pesca a l’Empordà”, redactades pel barceloní Francesc Villanueva entorn de 1928 i propietat de la família de Firmo Ferrer, de Cadaqués.

El text de Villanueva, influenciat per l’obra coetània “La pesca Catalunya” d’Emerencià Roig – el primer etnògraf de la vida marítima a Catalunya –, són un conjunt d’anotacions sobre els usos i costums dels pescadors de Cadaqués, sobre les modalitats, enginys i tècniques a l’ús al Cap de Creus i a la badia de Roses, la recopilació del ric lèxic mariner i la terminologia especialitzada de la pesca i la navegació locals, descripcions de les embarcacions i de les formes de navegar o una recull de frases i refranys pròpies de la gent de mar. Constitueix una obra inacabada però amb un gran atractiu etnogràfic i històric, que ens trasllada a un temps de canvi per a la pesca Catalunya, a les portes de l’arribada d’innovacions tècniques que transformaren radicalment el litoral.

La tasca de transcripció i anàlisi filològic del contingut s’acompanyarà d’un estudi del possible origen i naturalesa del manuscrit i d’unes referències biogràfiques sobre Francesc Villanueva Mas, personatge força desconegut del qual només sabem que pertanyia a la colònia de forasters estiuejants a Cadaqués, emparentat per casament amb una nissaga de pescadors locals.

Preservació del patrimoni documental

L’edició del manuscrit de Villanueva s’emmarca en la missió de la Fundació Promediterrània per la difusió del patrimoni documental i constitueix una acció indispensable per a la preservació d’aquests testimonis del passat marítim i pesquer, en risc de desaparició. L’escassetat i originalitat d’aquest tipus de material, a més a més de la riquesa i varietat del contingut, motiven l’edició de les notes sobre la pesca a l’Empordà, que veurà la llum l’octubre del 2020, estiguin a l’abast de la recerca científica, el coneixement i el gaudi del patrimoni marítim.

L’art de treballar, l’ofici de viure. Patrimoni etnològic de les Terres de l’Ebre en imatges

ndice

El 2017, el fotògraf i productor audiovisual Pau Bertomeu va dirigir i produir el documental “Sfumatura: l’art de treballar, l’ofici de viure”, amb la col·laboració del Museu de les Terres de l’Ebre i de l’Ajuntament d’Amposta. Es tracta d’un conjunt de sis vídeos protagonitzats per diferents artesans del Montsià, que expliquen i reflexionen, en primera persona, sobre els valors que incorporen els seus oficis, representatius d’alguns dels de més llarga tradició a la comarca: armador, baldanera, cabassera, esquilador, herbolari, remendadora de sàrsia i terrisser.

Ara el Museu posa de nou la seva projecció a l’abast de tothom a través del seu Facebook, en diversos vídeos que podeu trobar a la seva Web. El documental conjunt es va estrenar al Museu amb motiu de la 7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada pel Museu de les Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, Ajuntament d’Amposta, Delta produccions i Filmoteca de Catalunya.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: fins al 4 de juny de 2020.

Lloc: http://www.museuterresebre.cat/agenda-setmana.asp?n1=11&n2=69&i=ca

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Nova App dedicada a les publicacions dels centres d’estudis – Butlletí 1. Especial Sant Jordi

publicacionsIRMUDes de l’IRMU us desitgem una bona diada de Sant Jordi!

Enguany viurem un Sant Jordi diferent, excepcional, i des de l’IRMU hem volgut sumar-nos a la celebració virtual promoguda des del Departament de Cultura amb la presentació de l’App: «Publicacions IRMU» que inclou informació sobre les novetats bibliogràfiques dels darrers mesos dels centres d’estudis, de la CCEPC i de l’Institut Ramon Muntaner en format digital interactiu.

Per poder-la llegir:

  1. Amb ordinador de sobretaula o portàtil podeu veure-la al quiosc web:

        https://browser.buttonpublish.com/magazine/publicacions-irmu

  1. Amb tauleta iPad o telèfon iPhone cal descarregar-se l’app a Apple Store:

        http://itunes.apple.com/app/id1508988155

  1. Amb tauleta o telèfon Android podreu descarregar l’app properament a Google Play.

Us recomanem consultar-ne la «Guia d’ús» en les pàgines inicials per a una navegació òptima.

Aquest butlletí recull un apartat de presentació a càrrec de l’Honorable Sra. Mariàngela Villalonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya; de la Sra. M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i presidenta de l’IRMU; i del Sr. Josep Santesmases, president de la CCEPC i vicepresident segon de l’IRMU. En la part central consta de diferents seccions com entrevistes, novetats editorials dels centres organitzades en monografies, revistes de recerca científica i revistes de divulgació cultural, i també una dedicada a les iniciatives que els centres d’estudis esteu proposant aquests dies a les xarxes, moltes d’elles amb motiu de Sant Jordi. Hem volgut afegir en un apartat final l’enllaç a la web del Departament de Cultura del Pla de rescat del sector cultural perquè estigueu informats de les mesures que s’estan posant en marxa i dels escrits que diferents col·lectius hi estan fent arribar amb radiografies d’afectació d’aquesta pandèmia.

Esperem que aquesta aplicació sigui del vostre interès. Ajudeu-nos a fer-lo arribar als vostres associats i a compartir-lo a través de les xarxes socials. La nostra intenció és convertir-lo en un projecte nou que tingui continuïtat i que sigui una nova eina de difusió per al món dels centres d’estudis.

Si teniu qualsevol dubte o problema amb la visualització del butlletí per la web o per l’app, poseu-vos en contacte per mitjà d’un correu a: carles@irmu.org o bé dmancomunitat@irmu.org

Guia d’ús del Butlletí: https://youtu.be/i1WKm0OM4Vw

Cultura Viva 2020: Senglars. Un documental sobre la caça del porc senglar a Begues

senglars_cartell_CC_web (003)Centre Cívic El Roure (Pça 1 d’octubre), Begues 
Dimecrres 11 de març a les 20 h. Preu: 3€

El programa “Cultura Viva 2020. La recerca etnològica a Catalunya”, iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, es realitza amb l’objectiu de donar a conèixer els resultats de les recerques sobre etnologia que es duen a terme a Catalunya comença la seva programació amb una nova edició a la Begues (El Baix Llobregat)  Així doncs, el dimecres 11 de març, a les vuit del vespre, es presentarà al Centre Cívic de Begues  el documental “Senglars. Un documental sobre la caça del porc senglar” dirigit per Albert Guasch, fruit d’un projecte d’investigació, desenvolupat pel Centre d’Estudis Beguetans i l’Institut català d’Antropologiai que va rebre un ajut a projectes de l’Institut Ramon Muntaner l’any 2019. Aquest projecte, que compta amb l’ajut de la Societat de Caçadors de Begues, la Federació Catalana de Caça i Verkami   vol endinsar-se en el món de les associacions de caçadors i en la caça de porc senglar. A la presentació del documental hi intervindran el director Albert Guasch; el antropòlegs Camila del Marmol i Aníbal Arregui (Universitat de Barcelona), Joan Capellades i Daniel Farré (Societat de Caçadors de Begues).
Aquesta activitat està organitzada pel Centre d’estudis Beguetans, l’Institut Català d’Antropologia, l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Begues, la Societat de Caçadors de Begues, la Federació Catalana de Caça i l’Institut Ramon Muntaner

Interpretació del patrimoni

Cami Ral 44_Patrimoni_7_IMPCatalunya és plena de centres d’interpretaci6 sobre multitud de temàtiques. Tothom en té algun a prop de casa. Però, ben sovint, el contingut d’aquests centres, d’interpretació, en te ben poca. De fet, es difícil trobar, al nostre país, exemples de projectes a l’entorn del patrimoni que utilitzin la interpretació del patrimoni (IP).

La IP és una disciplina nascuda als parcs nacionals dels Estats Units a partir de la mitjans del segle XX. Té un corpus teòric i metodològic, compta amb una bona quantitat d’estudis i assajos que l’han anat fent evolucionar, i disposa de nombroses experiències pràctiques que n’evidencien la importància en el camp de les polítiques de preservació i socialització del llegat comú. Però, malgrat tot això, la IP segueix sent una disciplina molt desconeguda a casa nostra, i del tot residual en la nostra llengua.

Aquest llibre ha sorgit de la iniciativa de l’Ajuntament de La Garriga i dels cursos sobre IP que ha organitzat des de l’any 2013 -que han comptat amb la participació d’algunes de les principals persones expertes en la disciplina de l’Estat espanyol- , pretén començar a omplir aquest buit.

Es tracta d’una publicació divulgativa que serveix com a introducció i formació bàsica en IP i que inclou tant els últims avenços teòrics en la disciplina, com exemples pràctics d’aplicació de la IP, mitjançant estudis de cas que aborden patrimonis i contextos diversos. Alhora vol ser una primera temptativa de manual sobre IP en català, amb la pretensió de començar a fixar el vocabulari de la disciplina en la nostra llengua.

ENRIC COSTA ARGEMÍ (coordinador), INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI. Com provocar pensaments, preguntes i significats.

Edita: Ajuntament de La Garriga

Col. Camí Ral, 44, Rafael Dalmau Editors. 2019

ISBN: 978-84-232-0857-9. Pàgines: 224

Format: 17 x 24

Presentació del documental “Fer de músic 2019” amb Fina Dalmau i Pep Poblet

Flyer-fer-de-music-A5Des del Museu de la Mediterrània s’impulsa el projecte “Fer de Músic”. Es tracta d’un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al mon de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya.

“Fer de músic” recol·lecta les seves vivències personals i professionals, i testimonia l’evolució d’un dels oficis més arrelats al territori empordanès, protagonista d’excepció de les festes populars i la música tradicional. Es tracta d’un projecte coordinat pel músic Jordi Molina i amb el suport d’Eva Ramió, responsable del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània.

L’any 2019 es va poder veure al Museu del Ter l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”. En el marc d’aquesta exposició el Museu de la Mediterrània i el Museu del Ter varen treballar entre d’altres projectes per acostar a Osona el “Fer de Músic” amb la incorporació de músics de la nostra comarca. En el documental “Fer de músic 2019”hi ha entrevistes a Núria Feliu, Albert Guinovart, Marcel Casellas i als músics manlleuencs Fina Dalmau i Pep Poblet. Fina Dalmau, la primera dona que va formar part d’una cobla al segle XX i Pep Poblet, que va tenir el seus inicis en orquestres com la Maravella.

Data: Divendres 6 de març a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat