El present polític de Catalunya. Una mirada des de l’antropologia, nou número de Quaderns-e de l’ICA

logowebquadrns-e

El número 23(2) de la revista Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, reuneix set articles inèdits en els quals antropòlegs i antropòlogues provinents de diferentes universitats i centres d’investigació presenten les seves recerques i reflexions sobre l’actual realitat política de Catalunya.

Vol. 23, No 2 (2018)

El present polític de Catalunya. Una mirada des de l’antropologia.

Barraques de pedra seca a la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic al Penedès

Documental Olèrdola

Un grup de veterans excursionistes expliquen la seva afició per a la restauració de barraques de pedra seca, marges, forns de calç, … El documental, realitzat per Núria Repiso (TN Produccions), mostra els treballs de reconstrucció d’una barraca del municipi d’Olèrdola, realitzats per membres del Grup Pedra Seca del Centre Excursionista del Penedès. La recerca sobre l’ofici de margener i la tècnica de la pedra seca al Penedès ha estat publicada al web de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès 

Data de la projecció: dissabte 28 de setembre, a les 20h.

Lloc: Auditori del Centre Cívic (c/ Ponent, 6) de Sant Cugat Sesgarrigues.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, en el marc de la 5a Mostra Audiovisual de Medi Ambient de la Fira ECO Sant Cugat.

Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Associació Amics de la Font del Cuscó i Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

Més informació: Institut d’Estudis Penedesencs

 

Call for papers Quaderns-e de l’ICA: Monogràfic Patrimonialització de l’alimentació i la producció agrària

Acceptació de contribucions: Fins 1 de desembre de 2019

El patrimoni alimentari, com el patrimoni en general, ha estat considerat tant com una construcció sociocultural, amb capacitat per representar simbòlicament una identitat, com una indústria de valors afegits que incorpora elements culturals al mercat capitalista. La primera, la lògica política-cultural respon a una voluntat de recuperar el que, havent desaparegut o estar en procés de desaparèixer, ha estat considerat una manifestació de la identitat. La segona, la lògica mercantil, s’inclina per patrimonialitzar el que és susceptible de convertir-se en mercaderia, sigui per la seva dimensió d’espectacle o d’objecte consumible.
Els èxits dels processos de patrimonialització alimentària obliguen a plantejar-se algunes problemàtiques específiques vinculades amb el sector productiu i relacionades amb la sostenibilitat dels paisatges, dels recursos, de les activitats, dels beneficis, fins i tot de les polítiques alimentàries.
El monogràfic es dirigeix a investigadors i investigadores que hagin etnografiat casos en què s’hagin donat aquests processos, així com a treballs de caràcter més teòric que suposin una aportació als debats oberts al voltant del fenomen.

• Coordinació
Jordi Gascón i Margalida Mulet Pascual (Universitat de Barcelona – Observatori de l’Alimentació ODELA)

• Calendari previst
– Acceptació de contribucions: Fins 1 de desembre de 2019
– Avaluació: Fins 1 de febrer de 2020
– Recepció de les revisions a partir de les avaluacions: Fins 30 d’abril de 2020
– Publicació: Previst en el 2020

Presentació de manuscrits: http://www.antropologia.cat/quaderns-e/index.php/quaderns-e
Indexació de Quaderns: http://www.antropologia.cat/taxonomy/term/2284
Normes de presentacions: http://www.antropologia.cat/node/4653 

 

Recull de curtmetratges sobre arquitectura tradicional a la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Cartell Cinema etnogràfic 2019

ENTRE PAGESOS I PICAPEDRERS. MEMÒRIA D’UN TEMPS D’EXTINCIÓ. Anna Teixidor i Marc Faro, 2007 (20’)

ELS FORNS DE CALÇ A LA COMARCA DE LES GARRIGUES. Joan Ibarz, Ramon Maria Arbós i Isidre Piñol, 2001 (15’). Material inèdit.

TOTA PEDRA FA PARET. Jordi Giribet i Josep Maria Santesmasses, 2014 (7’30’’)

CONSTRUCCIÓ D’UNA PARET DE TÀPIA. Germans Jaume i Ramón Cornudella, 2019 (5’-10’). Material inèdit.

 

Organitza: Centre d’Estudis de les Garrigues i l’Ajuntament del Cogul.

Data: 21 de setembre de 2019.

Lloc: Centre de visitants del Conjunt rupestre de la Roca dels Moros, Camí del Cogul a l’Albagés (km 1)

Hora: 19.30h.

Més informació: info@cegarrigues.cat

 

 

 

Història de la Literatura Popular Catalana

Llibreria Documenta
Pau Claris, 144, Barcelona
Divendres, 13 de setembre, 19.00 h

Presentació dels tres primers volums de la col·lecció Patrimoni Literari, publicats pel Servei de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. La presentació anirà a càrrec de Magí Sunyer, director de la col·lecció, i comptarà amb la presència dels autors del llibre, Carme Oriol i Emili Samper. El segon d’aquests volums és Història de la Literatura Popular Catalana, l’obra de màxima referència en la matèria, publicada el 2017.

Vegeu tota la informació sobre aquest volum aquí.

Arrenca la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic del Museu del Ter

cartell_museuter2019L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals  de la Generalitat de Catalunya, en estreta col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, organitza per novè any consecutiu aquesta mostra amb caràcter multiseu, que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, tots sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. En aquesta edició hi participaran tretze entitats de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, entre les que hi ha el Museu del Ter.

El Museu del Ter coordina, per setè any consecutiu, la programació de la mostra a la Catalunya central, on també hi participen: la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles; el Museu Etnogràfic de Ripoll; el Cine Club Vic; El Grup de Recerca Local Fent Memòria de Taradell; el Museu de la Torneria de Torelló; el Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas – Can Trona; el Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter i dues sessions a Manlleu, amb col·laboració amb l’AFADIP, Associació de famílies pel desenvolupament integral de la persona.

La Mostra de Cinema Etnogràfic, organitzada des del Museu del Ter té una clara voluntat territorial, per això es fa conjuntament amb altres entitats i les sessions es realitzen en diferents localitats de la Catalunya Central. La Mostra, a banda de la divulgació de documentals actuals (sessions de Folgueroles, Ripoll, Vic i la Vall d’en Bas), és també una forma de visualitzar i incentivar la recuperació d’antigues filmacions amb un clar interès etnogràfic (sessions de Manlleu, Roda, Taradell i Torelló). En conjunt, una iniciativa per donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni etnogràfic audiovisual.

Programació Museu del Ter 2019

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

 

Calendari de festes del mar

S’acaba de publicar el quart volum de la col·lecció Els llibres de Festes.org, aquest cop dedicat a les festes populars que estan protagonitzades per la gent de mar. El seu autor, Manel Carrera i Escudé, aborda amb una mirada àmplia i panoràmica la relació entre el mar i les festes populars. No és un llibre dedicat només a les festes dels pescadors i mariners (que hi tenen, com és lògic, un paper molt important), sinó més aviat una proposta de costumari festiu de la gent de mar actual: un recull de les celebracions festives de tots aquells que, avui en dia, fan la seva vida a prop del mar.

En total hi ha ressenyades més de dues-centes festes populars, enteses com a aquells esdeveniments col·lectius que tenen lloc a l’espai públic, que consisteixen majoritàriament en activitats rituals que compten amb la participació simultània de persones de diferents generacions i on tothom és participant actiu –i no només un espectador–.

Calendari festes del mar

 

Els continguts es presenten en funció del nostre calendari tradicional, començant per les festes d’hivern i acabant amb les de tardor. El llibre va resseguint el curs de l’any, mes a mes, i va aturant-se en totes aquelles cites festives del cicle anual que tenen alguna relació amb el mar. Per a cada una d’elles, hi ha un text genèric que n’explica l’origen, la història i el ritu central que hi opera, i unes categories que permeten agrupar les festes en funció de determinats elements comuns. Intercalades entre els textos genèrics hi ha vint-i-nou festes destacades amb un article complet i abundants fotografies, cent noranta ressenyes breus d’altres festes i diverses referències a costums festius marítims desapareguts.

Es tracta d’un llibre finançat mitjançant un procés de micromecenatge a Verkami i que ha comptat amb el suport de diverses organitzacions del del sector marítim, de diversos ajuntaments, entitats i altres associacions, així com d’un centenar de mecenes individuals. El podeu comprar on-line a: http://www.festes.org/media.php?id_media=2543

 

 

Els jardins de la industrialització al Ter

portada“Els jardins de la industrialització al Ter”, de Pere Casas Trabal, Jordi Cirera Bach, Carles García Hermosilla, Jordi Grané Casellas, Joan Molera González i Manel Vicente Espliguero, és la sisena obra publicada dins de la col·lecció “Patrimoni Industrial. Temes”, dirigida i coordinada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) amb Rafael Dalmau Editors.

El llibre és el resultat d’una recerca del Museu del Ter desenvolupada, en bona part, en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya ( IPEC-Anàlisi) concedit l’any 2009.

La industrialització va transformar el món, Catalunya, i és clar, la conca del Ter. Sovint s’ha explicat aquest procés d’industrialització posant l’accent en l’arquitectura i la maquinària dels processos productius, però aquesta obra amplia el focus sobre el patrimoni industrial amb nous centres d’interès: els jardins. Als conjunts industrials de les vores del Ter, descobrim, a banda de rescloses, canals, fàbriques, blocs d’habitatges obrers i residències burgeses, un important conjunt de jardins i verd urbà. Els empresaris i inversors que iniciaven les seves aventures industrials a la vora del Ter no concebien els espais exclusivament per a la producció. Promovien una ocupació simbòlica del territori. I en aquesta ocupació els jardins van adquirir un pes important que s’ha posat poc en relleu.

Els jardins de la industrialització al Ter elabora en una primera part una anàlisi del context cultural i històric en el qual es produeix la proliferació dels enjardinaments en aquests conjunts industrials. En una segona part més extensa els autors hi proposen l’anàlisi particularitzada dels jardins i el verd urbà de vint conjunts industrials de la conca del Ter.

 

Data: Presentació el dimecres 10 de juliol a les 19.30h

Lloc: Auditori Roca. Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

L’aigua a la serra de Sobremunt

presentació del llibre: l'aigua a laserra de sobremuntPresentació del llibre que descriu els punts d’aigua que es troben, en forma de fonts, pous, galeries o bassots a la serra de Sobremunt, entre els municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt. En total, quaranta-quatre punts situats sovint al costat de masies i constitueixen un indicador de la relació entre la disponibilitat d’aigua i el poblament. L’obra es completa amb quatre rutes de recorregut circular que permeten visitar els diferents punts d’aigua.

 

Antoni Cirera i Assumpta Vila són membres del Centre d’Estudis Voltreganès, entitat dedicada a promoure l’estudi i la publicació de temes relacionats amb la història, el patrimoni i el paisatge del Voltreganès (Osona).

A la presentació, a banda dels autors, també hi intervindran Esteve Cirera i Josep Rabionet, realitzadors del treball de camp.

Data: Dissabte 25 de maig de 2019 a les 18.30h

Lloc: El Mallol. Sant Hipòlit de Voltregà

Per a més informació: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà – 938502626 –

“L’amor de les tres taronges” i altres rondalles recollides per Enric Valor

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla (Alcoià) el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Fou investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial les Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva.

Valor no es va limitar a arreplegar una tradició oral que altrament s’hauria perdut, sinó que li va donar una forma literària riquíssima basada en dues grans coordenades: claredat i rigor. Fou un incansable observador que, a més, del bagatge gramatical i lexicogràfic, coneixia les tècniques narratives i posseïa prou sensibilitat com per a transformar tot aquell material narratiu dispers i a vegades incomplet en un material amb doble valor: l’etnogràfic i el literari. No en va fer una mera transcripció. Els crítics coincideixen a atorgar la categoria de literàries les rondalles que va arreplegar, un total de trenta-sis. Les «rondalles d’Enric Valor» van gaudir d’un èxit immediat i han estat reeditades nombroses vegades.

Edicions el Bullent ha publicat recentment dins la col·lecció Primeres Rondalles d’Enric Valor L’amor de les tres taronges, una rondalla arreplegada a Bèlgida (Vall d’Albaida). Aquí en podeu fullejar les primeres pàgines.