Patrimonis confinats.


Amb el títol “Patrimonios confinados. Retos del patrimonio inmaterial ante el COVID-19“, aquest llibre pretén reflexionar sobre els efectes del COVID-19, i com aquests van repercutir, i de forma molt significativa, en el patrimoni cultural immaterial, atès que la impossibilitat de realitzar activitats i les restriccions de mobilitat i aforament van comportar una afectació sense precedents al seu desenvolupament habitual. El llibre permet apropar-se a les conseqüències comunitàries, socials i econòmiques del confinament en un ampli ventall de casos de patrimoni immaterial d’Europa i Amèrica, com les festes, l’artesania, els museus, la dansa, la música i el turisme. En les seves contribucions, els autors presenten les diferents estratègies desplegades per a mantenir vives aquestes pràctiques culturals (alternatives virtuals, nous formats festius, celebracions restringides i exposicions, entre altres). Totes aquestes experiències mostren no sols una gran capacitat de resiliència, creativitat i reinvenció, sinó també la necessitat d’aprendre d’aquest període dramàtic per a revisar la sostenibilitat cultural del patrimoni immaterial.

Autoria: Xavier Roigé Ventura, Alejandra Canals Ossul (eds.)

Editorial: EdicionsUB

Pàgines: 326

ISBN: 978-84-9168-758-0

Data d’edició: 2021

Reliquiae Sanctorum in Catalonia, presentació d’un nou número

Presentació d’un nou número d’aquesta revista dedicada a la devoció a les relíquies de sants. Aquest dotzè numero, de 60 pàgines, té la portada il·lustrada pel manlleuenc Toni Donada amb l’obra Devocions antagòniques. Com és habitual en el contingut de la revista, tracta la temàtica de les relíquies des de diferents perspectives: la relació de les relíquies amb els elements arquitectònics coneguts com els comunidors, les relíquies venerades a diverses poblacions de l’Alt Empordà, la devoció a la Vera Creu de Mallorca, de Jordi Llabrés, o la importància de la relíquies de sant Blai a la població saforenca de Potries (València) de José Fenollar. A la secció de ‘miscel·lània’ s’assenyalen els rituals de veneració de les relíquies de santa Rita, a Barcelona i a Vic, de santa Oliva a Olesa de Montserrat i dels sants Quirze i Julita, així com una relíquia cristològica de l’Ascensió. Dos articles més clouen aquesta edició: la confrontació entre el capítol de canonges i els beneficiats pel culte a una relíquia de sant Sever a principis del segle XVIII i el 680 aniversari del miraculós augment de les cendres dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, de Vic.

Com en els darrers números, a més s’acompanya d’un fullet en format tríptic dirigits a ‘visitar relíquies’, amb les dades imprescindibles de diferents reliquiaris de Catalunya. En aquesta ocasió està dedicat al de sant Patllari de Camprodon.

La presentació anirà precedida per una conferència del coordinador de la revista, el manlleuenc Joan Arimany  i Juventeny, amb el títol La Vera Creu: essència i presència de la principal relíquia. Igualment, s’acompanyarà amb una exposició efímera de relíquies eternes on hi haurà una mostra de diverses tipologies d’aquestes restes sacres relacionades amb la devoció als sants en el marc de la religió catòlica.

La revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia, única en la temàtica, va aparèixer per primera vegada el setembre de 2020 amb una periodicitat bimestral. La subscripció és totalment gratuïta i ja compta amb 350 abonats que la reben puntualment. La gran majoria són dels Països Catalans però també n’hi ha de diferents punt d’Europa.

Podeu descarregar-vos els números anteriors a: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/RELIQUIAE-n%C3%BAms-anteriors/

Us podeu subscriure a: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Subscriure-revista/

Data: Dissabte 30 d’abril de 2022 a les 11h

Lloc: Museu del Ter. Auditori Roca. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.catinfo@museudelter.cat – 938515176

Activitats sobre pedra seca a Igualada

Biblioteca Central d’Igualada
Pl. de Can Font, s/n Igualada

Projecció de documentals: 3 de maig de 2022
Activitat familiar: 14 de maig de 2022

Organitzat per Biblioteca Central d’Igualada i l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) es faran dues activitats sobre la pedra seca a Igualada.

Són activitats complementàries a l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, que s’està fent a la Biblioteca Central d’Igualada (Plaça de Cal Font, s/n.). Romandrà oberta fins al 21 de maig.

Matins de dimarts a divendres de 10 a 13 h

Tardes de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 h

Dissabtes de 10 a 13:30 h

Cultura Viva 2022

Després de la presentació de la recerca “Festes del mar”, realitzada el passat 20 de febrer a Calafell per part de l’Institut d’Estudis Penedesencs, l’edició d’enguany del programa Cultura Viva continua a Esterri de Cardós amb la jornada “La recuperació de la memòria oral al Pirineu: tècniques, metodologies i estratègies“, organitzada per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

El programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2022 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat vint-i-una activitats en divuit poblacions diferents.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: l’etnobotànica en relació a les begudes tradicionals i a la medicina popular, el món marítim, el comerç local, la pedra seca, la cuina tradicional, el despoblament, el paisatge, la producció informal de tabac, la terrisseria… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

La nissaga Cotó, músics de Figueres.

L’estudiós del món de la sardana Jaume Nonell ha realitzat un nou llibre, titulat La nissaga Cotó, músics de Figueres, centrat en les diverses generacions d’aquesta saga familiar repleta de músics. L’autor ressegueix sis generacions d’aquesta important nissaga de músics empordanesos, uns dos-cents anys de vida musical: de Pere Cotó (ca. 1720-ca. 1785) fins a Frederic Cotó, passant per Albert Cotó que instal·lat a Barcelona va exercir d’intèrpret i compositor. La fama que assolí es basa especialment en la seva àmplia obra de ballables: valsos, americanes, polques i altres, de les que composà gairebé mil miler.

Un llibre que permet permet veure, a través de la nissaga Cotó, l’evolució de l’ofici de músic, de la cobla i l’orquestra, sobretot amb la 1a gran transformació de la cobla a meitats del s. XIX i la transformació de les orquestres de ball, que es produeix als anys 20-30 del s. XX.

La presentació serà el dijous 21 d’abril, a les 20h a la sala d’actes de la Casa dels Entremesos, seu de l’Esbart Català de Dansaires (plaça de les Beates, 2 – 08003 Barcelona) i comptarà amb la participació de Daniel Trullols, President de l’Esbart Català de Dansaires, Joan Gómez, director musical, i Jaume Nonell, autor del llibre. 

Els llaguts i els llaguters tradicionals de la Ribera d’Ebre.

Acte de presentació de la monografia, recentment editada per l’Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) titulada “Llaguts de la Ribera d’Ebre. Segles XIX i XX”, de l’estudiós de la navegació fluvial per l’Ebre Joan Pujol Pedret, veí de Móra d’Ebre i navegant fluvial. La presentació de l’obra anirà a càrrec d’un altre especialista en aquesta temàtica: Vicente García-Delgado Sancho. El llibre és el resultat de diversos anys de treball de camp amb entrevistes als darrers representants d’alguns dels oficis (patrons de llagut, llaguters, peons, sirgadors) que van protagonitzar fins a les dècades centrals del segle XX el nombrosíssim tràfic fluvial de mercaderies per l’Ebre, riu amunt i riu avall, principalment des de Móra d’Ebre; uns oficis ja desapareguts, però que es mantenen en la memòria i la identitat de la població propera a les riberes de l’Ebre. Té 154 pàgines i l’ISBN: 978-84-09-38293-4

Organitzen: Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) i Ajuntament de Móra d’Ebre.

Data: 1 d’abril de 2022

Horari: 19 h.

Lloc: Móra d’Ebre. La Llanterna teatre Municipal.

Revista “Pedra seca”, núm. 44 (abril, 2022)

S’acaba de publicar el darrer número de la Revista “Pedra Seca”.

Són 20 pàgines, on hi tenim els següents articles:

  • La pedra seca, una modificació, amb terrasses i parets en desnivells. Agustí Esteve i Orozco de Nájar.
  • L`era de batre de la Vall de Gallinera (Marina Alta, Alacant. José Fenollar i Moncho.
  • Una expedició al desert de Danakil (Etiòpia). Equip de redacció.
  • Òrcades prehistòriques (1). Equip de redacció.
  • Contribució al catàleg dels pous de gel del Vallès occidental. Gener Aymamí.
  • Glossari – discerniment. Equip de redacció.
  • Jubilats de Sant Climent restauren 35 barraques de pedra seca.
  • Estils de “paredat”. La Feixa Pedra Seca.

El desembre del 2000 es va publicar el número 0 de la revista semestral “Pedra seca” (abril i octubre). Són 20 anys fent difusió i presentant treballs sobre la pedra seca d’arreu.

També des del desembre del 2001 hi ha, la resta de mesos, el “Full informatiu de la pedra seca”; el darrer és el núm. 183. En cadascun d’aquests “Full” hi podem trobar una ruta de pedra seca d’algun indret de Catalunya; ja n’hi ha publicades 118. Cada ruta descriu un recorregut d’unes 8 a 10 barraques, indicades en un plànol, i amb la codificació de Wikipedra i les coordenades UTM de cada una.

Per subscriure’s a la “Revista Pedra Seca” i al “Full Informatiu”:

http://www.edatmitjana.cat/web/revista-pedra-seca/

També al telèfon 93 352 12 75 o al mòbil 620 023 826.

XIX Espiello Festival Internacional de Documental Etnogràfic de Sobrarbe

Palau de Congressos de Boltanya
C/ Luis Fatás, s/n. Boltanya (Osca)
Del 25 de març al 3 d’abril de 2022

L’esdeveniment podrà seguir-se en format presencial al Palau de Congressos de Boltanya, o virtualment a través de la plataforma FESTHOMETV.

En aquesta edició, setze documentals provinents dels quatre continents han estat seleccionats per ser exhibits al festival. A més d’optar al “Premio Espiello” al millor documental, dos dels films competiran pel “Premio Espiello Choven” i cinc pel “Premio Espiello Pirineos”. Un jurat internacional serà l’encarregat de decidir el palmarès.

L’entrada a la sala és gratuïta i sense reserva fins a completar l’aforament. Per accedir al visionat del festival online s’ha d’entrar a FesthomeTv, registrar-se a la web, cercar Espiello i seleccionar la sessió desitjada.


Per més informació, podeu consultar el catàleg i el fullet amb la graella de programació.

Ja ha sortit el número 11 de la revista digital dedicada a les relíquies de sants

Des d’aquesta setmana es pot consultar un nou número (l’11) de la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia . Aquesta publicació digital de periodicitat bimestral, és l’única publicació dedicada íntegrament a les relíquies de sants de l’àmbit territorial de parla catalana. Des de la seva aparició, fa més d’un any i mig, compta ja amb més de 300 lectors que la reben gratuïtament.

El contingut d’aquest número s’inicia amb la portada que ha comptat amb la col·laboració de Facund Pérez.  El dossier està dedicat a les relíquies dipositades als altars a l’alta edat mitjana. A la secció “Relíquies al territori” es detallen aquelles que es veneraven a l’Alt Empordà, i concretament a Sant Pere de Rodes. A la secció “Reliquiaris” hi ha la segona part del sepulcre de sant Ramon de Penyafort de la catedral de Barcelona, i a “Miscel·lània” s’engloben relíquies vinculades a sants amb la festivitat en els mesos de març i abril.

També cal destacar els articles dedicats a les “relíquies i topònims”, en aquesta ocasió dedicat a el Puig de les Relíquies de Camprodon (Ripollès) i de les “relíquies i cultura popular”, que en aquest número es dedica a la Pedra de Santa Madrona.

Amb aquest número, els subscriptors han rebut el tercer tríptic per “visitar relíquies”, dedicat a Sant Eudald de Ripoll.

 ‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’ és un projecte del gestor cultural manlleuenc Joan Arimany i Juventeny.

En aquest enllaç podeu descarregar els número 11 de la revista. I per a subscriure-s’hi gratuïtament: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Subscriure-revista/

Novetat editorial sobre els usos tradicionals de l’aigua a pagès  

 Es tracta del llibre titulat L’aigua a pagès, que ha estat editat per Brau edicions, com l’onzè volum de la col·lecció “Eines i feines”, una col·lecció orientada a la recerca, recuperació i difusió del coneixement que es té actualment sobre les antigues tècniques dels oficis artesans tradicionals més populars, i els béns materials que es conserven arreu. Una col·lecció a la qual donen suport diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre.

És una monografia escrita per Llorenç Ferrer Alòs, fruit del seu estudi, que repassa les diferents tècniques, infraestructures, usos i estris que, tradicionalment, s’han utilitzat per aprofitar l’aigua (superficial, de puja i subterrània) en l’àmbit rural, arreu de Catalunya. Conté 171 pàgines, amb textos explicatius, profusament il·lustrats amb dibuixos i una gran quantitat de fotografies històriques i també algunes d’actuals, acompanyats també d’una extensa bibliografia sobre la temàtica tractada.

Edició: Brau edicions

ISBN: 978-84-18096-28-0. Més informació:https://www.brauedicions.com/fonseditorial.php?search=L%27aigua%20a%20pag%C3%A8s