“De bona casa, bona brasa”, novetat editorial de Temes d’Etnologia de Catalunya

La col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya acaba de publicar una nova monografia, De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà, de María del Agua Cortés Elía. És producte de part del resultat d’un treball d’investigació iniciat l’any 2007 i que amb el títol L’espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà. Estudi del mobiliari i de la relació amb el seu entorn, es realitzà en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC).

Sinopsi | La masia ha estat el principal sistema d’habitatge de Catalunya des de l’edat mitjana, vinculat al paisatge i a l’aprofitament del seu entorn. Però, a més de ser el centre d’un sistema econòmic, és l’embolcall d’una família, de les seves relacions, d’un món ple de continguts i significats socials que ens explica una forma de vida que ha caracteritzat el nostre paisatge. Aquest llibre tracta els espais interiors de les masies, aquells en els que han fet vida els seus habitants i que ens mostren les transformacions en diferents etapes històriques. L’ús dels espais, l’adaptació als recursos disponibles les relacions entre els diferents membres del grups ens donen molta informació d’altres aspectes de la masia.

La recerca s’ha desenvolupat a la comarca del Berguedà, un territori de l’anomenada Catalunya vella, un territori de masies, de cases rurals, que ha viscut i crescut del seu medi geogràfic i que ha mantingut aquest modus de vida fins a l’actualitat. Un territori amb unes característiques específiques, en el que es diferencia la zona sud amb extenses planes entre turons i on ha predominat l’agricultura, i un territori de muntanya al nord, inici dels Pirineus, amb un relleu muntanyós que ha influït en l’adaptació de l’home al medi, desenvolupant un sistema de vida fonamentalment al voltant de la ramaderia.

Presentació del llibre “Abans que tot canviés. Les activitats tradicionals a la Vall d’Aro abans de l’arribada del turisme de masses”, de Jaume Badias a Platja d’Aro

El proper divendres 8 de novembre (19.30 h) la Biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d’Aro, en el marc de les activitats de la Setmana de la Ciència, acull la presentació del llibre Abans que tot canviés. Les activitats tradicionals a la Vall d’Aro abans de l’arribada del turisme de masses. Aquest llibre, publicat per l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro amb el suport econòmic de la Diputació de Girona, será presentat pel regidor de Cultura, Josep Amat; per l’alcalde, Maurici Jiménez; i de la presidenta de la Fundació Jordi Comas, Carme Hospital.

Tot seguit l’autor, Jaume Badias Mata explicarà el procés de treball de camp desenvolupat fins arribar a l’execució de la monografía mitjançant una trentena d’entrevistes i localització de diferents elements vinculats a les activitats tradicionals de la vall, actualment en desús, com antigues places carboneres, sínies, eres, pous de glaç, feixes, molins, sèquies, trulls, etc..

En aquesta publicació s’ha intentat explicar totes les velles feines que han estat superades per la modernitat i per les noves formes d’explotar els recursos, com també, el què ha marcat i originat les noves formes de viure avui presents . S’ha anat seguint fins arribar a bastir, en la mesura del possible, una composició que es vol que s’apropi força a la realitat dels anys 40, 50 i 60 del passat segle, que és quan tot va canviar arreu del país, i molt especialment, a les zones amb gran potencial turístic.

Jaume Badias Mata (Tàrrega, 1972) és llicenciat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, i Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. És autor dels llibres “Qui fa calç va descalç. L’elaboració tradicional de la calç a les Gavarres” i “Gaspar Lloret, mestre d’aixa i llibertari”, i coautor de “De quilla a perilla. L’ofici dels mestres d’aixa a la Costa Brava” i “Històries de pescadors de la Costa Brava”, a més d’una seixantena d’articles de l’àmbit de l’etnologia i de l’arqueologia. És col·laborador habitual de la revista Gavarres i de la Revista del Baix Empordà.

Presentació de la “Breu Història dels Castells i la Muixeranga”, de Jordi Bertran, a Valls

  • Tindrà lloc aquest dimecres 23 d’octubre a les 19 h al Portal 22
  • Anirà a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira i Xavier Brotons

Dins els actes de la Fira de Santa Úrsula de Valls dimecres 23 d’octubre es presentarà “Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans”, de Jordi Bertran, primer volum de la nova col·lecció de llibres de butxaca divÈrsia.cat. Biblioteca Bàsica dels Països Catalans, dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira. L’acte tindrà lloc al Portal 22, a la plaça del Portal Nou de Valls, a les 19 h, i comptarà amb la participació del director de la col·lecció, de Xavier Brotons que farà la presentació de l’obra, i de l’autor.

La “Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans” és el primer treball que situa a un mateix nivell ambdues manifestacions patrimonials. Amb anterioritat, la muixeranga apareixia com un antecedent o preliminar del fet casteller en el capítol introductori de les històries castelleres. En aquest volum es ressegueix l’evolució paral·lela d’ambdós fenòmens des del segle XVII fins a l’actualitat, i per tant s’iguala la transcendència d’ambdós territoris als quals pertanyen.

La muixeranga valenciana és l’origen dels castells al Principat. El llibre segueix els homes valencians que entre els segles XVII i XIX van exportar-la a diferents àrees de la península Ibèrica. A Catalunya, els receptors d’aquella manifestació patrimonial la revolucionaren tècnicament a finals del segle XVIII i assoliren primer el castell de sis pisos i després construccions de fins a nou. A l’encert del ball de valencians del Catllar en bastir el primer nivell de sis alçades, s’hi suma la transformació definitiva experimentada a la ciutat de Valls com a bressol dels castells. En canvi, la muixeranga mantingué la seva tècnica primitiva en algunes localitats del País Valencià. Des de 2010, els castells, ja amb deu pisos, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i des de 2011 ho és la muixeranga a Algemesí.

El text remarca algunes efemèrides com les que se celebren enguany amb el bicentenari dels primers castells de vuit pisos per les dues colles vallenques l’any 1819, els 50 anys dels primers folres de l’era moderna, o els 25 anys de la primera construcció de gamma extra descarregada: el dos de vuit amb folre i manilles. El treball també posa en valor la tasca de diversos periodistes catalans del segle XIX com Joan Mañé i Flaquer, qui arribà a dirigir el “Diari de Barcelona”, o el cronista Ramon Roca, que desgrana unes cròniques molt tècniques en les pàgines del rotatiu tarragoní “La Opinión”.  Coetanis de la primera època d’or dels castells, aquests periodistes registraren unes construccions mítiques.

Finalment, el treball compta amb il·lustracions i fotografies remarcables de la història muixeranguera i castellera. Per exemple, el lector hi pot veure el primer ball de valencians que apareix dibuixat en una data concreta, el 1672, o el primer enxaneta infant que figura en una il·lustració, en aquest cas de 1786.

Jordi Bertran (Tarragona, 1966) és filòleg, gestor cultural i professor a la Universitat Rovira i Virgili, on explica patrimoni material i immaterial. Ha estat el project manager del Museu Casteller de Catalunya, a Valls. També és autor d’estudis muixeranguers i castellers, com “El ball de valencians”, o coautor de “Tradicionari”, “1926-2006. Els castellers de Tarragona”, “Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva”, “Enciclopèdia de l’Esport Català” i “Enciclopèdia Castellera”. Casteller honorífic de la Colla de Sant Pere i Sant Pau i dels Castellers de Vilafranca, actualment és el director artístic de les Festes Decennals de la Candela 2021 i responsable d’actes castellers a Valls. Ha exercit com cap de plaça de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès des de 2016.

Es presenten les Actes del darrer Simposi Casteller de Catalunya a Valls

> El nou llibre surt a la llum dijous 24 d’octubre

Dijous 24 d’octubre a les 20 h, a la Sala d’actes Institut d’Estudis Vallencs tindrà lloc la presentació del llibre “Lideratge i valors castellers. 8è Simposi Casteller”, a càrrec de Maria Cunillera, castellera durant més de 20 anys dels Nens del Vendrell, cap de colla el 2014 i actual presidenta de l’entitat. El núm. 30 de la col·lecció L’Aixecador de Cossetània Edicions ofereix reflexions sobre el lideratge dels caps de colla i la definició dels valors castellers, emeses per ponents procedents no sols de Catalunya sinó també d’altres territoris. Fa 50 anys vendrellencs i vallencs van rivalitzar en els primers folres del segle XX. És un bon moment per convidar una vendrellenca en aquesta Fira de Santa Úrsula.

Es recullen les aportacions de Pere Ferrando, historiador casteller de Vilafranca del Penedès; José Miguel Gallardo, capatàs del pal·li de la «Virgen de la Candelaria» i segon del de les «Angustias de la Hermandad de los Gitanos», ambdues de Sevilla; Enrique Casellas, artista, cantant, confrare i pregoner de la Setmana Santa de Sevilla el 2004; Meritxell Obiols, directora del Màster en Intel·ligència Emocional i Coaching a l’Entorn Laboral, a Barcelona; Kevin Prados, ex cap de colla dels Nens del Vendrell; Inés Solé, presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya; Jordi Andreu, periodista casteller i casteller dels Xiquets de Tarragona; Juli Blasco, director del Museu Valencià de la Festa, Algemesí; Josep Ramon Casas, president de la Colla Castellera de Madrid; Josep Francesc Font, director del complex industrial de Repsol a Tarragona; Pablo Giori, de l’Arxiu Nacional de Catalunya i de l’Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage, Estats Units; Enric Pujol, periodista casteller i esportiu de Tarragona; Xavier Graset, periodista i director del programa Més324; Judit Solé Guasch, del restaurant Ca l’Àngel de Valls; Francesc Ramon, cap de la Colla Joves Xiquets de Valls; Albert Martínez, cap de la Colla Vella dels Xiquets de Valls; i Maria Garcia, copresentadora de programa ‘Bojos de castells’, de La Xarxa.

El Simposi Casteller de Catalunya està adherit al programa Etnologia en xarxa de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, organitzat en diferents seus a Catalunya i dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El present polític de Catalunya. Una mirada des de l’antropologia, nou número de Quaderns-e de l’ICA

logowebquadrns-e

El número 23(2) de la revista Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, reuneix set articles inèdits en els quals antropòlegs i antropòlogues provinents de diferentes universitats i centres d’investigació presenten les seves recerques i reflexions sobre l’actual realitat política de Catalunya.

Vol. 23, No 2 (2018)

El present polític de Catalunya. Una mirada des de l’antropologia.

Barraques de pedra seca a la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic al Penedès

Documental Olèrdola

Un grup de veterans excursionistes expliquen la seva afició per a la restauració de barraques de pedra seca, marges, forns de calç, … El documental, realitzat per Núria Repiso (TN Produccions), mostra els treballs de reconstrucció d’una barraca del municipi d’Olèrdola, realitzats per membres del Grup Pedra Seca del Centre Excursionista del Penedès. La recerca sobre l’ofici de margener i la tècnica de la pedra seca al Penedès ha estat publicada al web de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès 

Data de la projecció: dissabte 28 de setembre, a les 20h.

Lloc: Auditori del Centre Cívic (c/ Ponent, 6) de Sant Cugat Sesgarrigues.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, en el marc de la 5a Mostra Audiovisual de Medi Ambient de la Fira ECO Sant Cugat.

Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Associació Amics de la Font del Cuscó i Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

Més informació: Institut d’Estudis Penedesencs

 

Call for papers Quaderns-e de l’ICA: Monogràfic Patrimonialització de l’alimentació i la producció agrària

Acceptació de contribucions: Fins 1 de desembre de 2019

El patrimoni alimentari, com el patrimoni en general, ha estat considerat tant com una construcció sociocultural, amb capacitat per representar simbòlicament una identitat, com una indústria de valors afegits que incorpora elements culturals al mercat capitalista. La primera, la lògica política-cultural respon a una voluntat de recuperar el que, havent desaparegut o estar en procés de desaparèixer, ha estat considerat una manifestació de la identitat. La segona, la lògica mercantil, s’inclina per patrimonialitzar el que és susceptible de convertir-se en mercaderia, sigui per la seva dimensió d’espectacle o d’objecte consumible.
Els èxits dels processos de patrimonialització alimentària obliguen a plantejar-se algunes problemàtiques específiques vinculades amb el sector productiu i relacionades amb la sostenibilitat dels paisatges, dels recursos, de les activitats, dels beneficis, fins i tot de les polítiques alimentàries.
El monogràfic es dirigeix a investigadors i investigadores que hagin etnografiat casos en què s’hagin donat aquests processos, així com a treballs de caràcter més teòric que suposin una aportació als debats oberts al voltant del fenomen.

• Coordinació
Jordi Gascón i Margalida Mulet Pascual (Universitat de Barcelona – Observatori de l’Alimentació ODELA)

• Calendari previst
– Acceptació de contribucions: Fins 1 de desembre de 2019
– Avaluació: Fins 1 de febrer de 2020
– Recepció de les revisions a partir de les avaluacions: Fins 30 d’abril de 2020
– Publicació: Previst en el 2020

Presentació de manuscrits: http://www.antropologia.cat/quaderns-e/index.php/quaderns-e
Indexació de Quaderns: http://www.antropologia.cat/taxonomy/term/2284
Normes de presentacions: http://www.antropologia.cat/node/4653 

 

Recull de curtmetratges sobre arquitectura tradicional a la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Cartell Cinema etnogràfic 2019

ENTRE PAGESOS I PICAPEDRERS. MEMÒRIA D’UN TEMPS D’EXTINCIÓ. Anna Teixidor i Marc Faro, 2007 (20’)

ELS FORNS DE CALÇ A LA COMARCA DE LES GARRIGUES. Joan Ibarz, Ramon Maria Arbós i Isidre Piñol, 2001 (15’). Material inèdit.

TOTA PEDRA FA PARET. Jordi Giribet i Josep Maria Santesmasses, 2014 (7’30’’)

CONSTRUCCIÓ D’UNA PARET DE TÀPIA. Germans Jaume i Ramón Cornudella, 2019 (5’-10’). Material inèdit.

 

Organitza: Centre d’Estudis de les Garrigues i l’Ajuntament del Cogul.

Data: 21 de setembre de 2019.

Lloc: Centre de visitants del Conjunt rupestre de la Roca dels Moros, Camí del Cogul a l’Albagés (km 1)

Hora: 19.30h.

Més informació: info@cegarrigues.cat

 

 

 

Història de la Literatura Popular Catalana

Llibreria Documenta
Pau Claris, 144, Barcelona
Divendres, 13 de setembre, 19.00 h

Presentació dels tres primers volums de la col·lecció Patrimoni Literari, publicats pel Servei de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. La presentació anirà a càrrec de Magí Sunyer, director de la col·lecció, i comptarà amb la presència dels autors del llibre, Carme Oriol i Emili Samper. El segon d’aquests volums és Història de la Literatura Popular Catalana, l’obra de màxima referència en la matèria, publicada el 2017.

Vegeu tota la informació sobre aquest volum aquí.

Arrenca la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic del Museu del Ter

cartell_museuter2019L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals  de la Generalitat de Catalunya, en estreta col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, organitza per novè any consecutiu aquesta mostra amb caràcter multiseu, que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, tots sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. En aquesta edició hi participaran tretze entitats de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, entre les que hi ha el Museu del Ter.

El Museu del Ter coordina, per setè any consecutiu, la programació de la mostra a la Catalunya central, on també hi participen: la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles; el Museu Etnogràfic de Ripoll; el Cine Club Vic; El Grup de Recerca Local Fent Memòria de Taradell; el Museu de la Torneria de Torelló; el Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas – Can Trona; el Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter i dues sessions a Manlleu, amb col·laboració amb l’AFADIP, Associació de famílies pel desenvolupament integral de la persona.

La Mostra de Cinema Etnogràfic, organitzada des del Museu del Ter té una clara voluntat territorial, per això es fa conjuntament amb altres entitats i les sessions es realitzen en diferents localitats de la Catalunya Central. La Mostra, a banda de la divulgació de documentals actuals (sessions de Folgueroles, Ripoll, Vic i la Vall d’en Bas), és també una forma de visualitzar i incentivar la recuperació d’antigues filmacions amb un clar interès etnogràfic (sessions de Manlleu, Roda, Taradell i Torelló). En conjunt, una iniciativa per donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni etnogràfic audiovisual.

Programació Museu del Ter 2019

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176