‘Diàspores i rituals’, novetat editorial de Temes d’Etnologia de Catalunya

in_diaspores_8201760271La col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya acaba de publicar una nova monografia, Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya, de Jordi Moreras, Marta Alonso, Ariadna Solé, Alberto López i Khalid Ghali. El llibre és el resultat d’una investigació desenvolupada per aquest grup d’antropòlegs entre 2007 i 2010 en el marc de les recerques de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC).

En els propers dies el llibre ja estarà a la venda a diverses llibreries, entre elles la Llibreria de la Generalitat de Catalunya.

Sinopsi | Les comunitats musulmanes presents a Catalunya desenvolupen ritus col·lectius en un context minoritari i de diàspora. Els autors de la monografia han resseguit el cicle anual festiu musulmà, especialment en el cas de col·lectius procedents del Marroc, Pakistan i Senegal, fixant-se en les quatre principals celebracions (el dejuni durant el mes del ramadà, la festa del sacrifici, la commemoració del martiri d’Alí i la festa del naixement del profeta Muhàmmad), com a estratègia per poder observar com uns col·lectius heterogenis en molts sentits interactuen en contextos socials determinats mitjançant la pràctica ritual. Aquesta pràctica, viscuda des de la pertinença comunitària, s’incorpora dins d’una societat progressivament diversa.

Presentació del llibre “Cròniques de Xauen”

6 de juliol a les 19.00h.

Presentació de  “Cròniques de Xauen” d’ Ivone Puig Artigas.

Les Cròniques de Xauen, escrites en forma de diari epistolar, sorgeixen de l’experiència de l’autora, antropòloga, i del seu company, com a residents al poble de Xauen (al nord del Marroc). El dietari no només descriu la vida de la seva autora al Marroc, sinó que també aporta informació abundant sobre el context en què aquesta es desenvolupa i, en especial, sobre els diversos trets de la cultura nord-marroquina. Amb un to distès, ocasionalment mordaç i fins i tot càustic, es descriuen amb un cert grau de detallisme els costums més rellevants del poble marroquí, les festes religioses de l’Islam , els ritus, les formes de religiositat popular, les creences, la gastronomia, la rutina de la gent corrent, els oficis artesans, les formes de gaudi, la manera de viure de les famílies, entre altres.

En definitiva, aquestes cròniques ens apropen a la humanitat d’un poble amb bondats, valors, petiteses i mancances, que, malgrat la seva proximitat, resta molt sovint erròniament estereotipat i desconegut per a la majoria de nosaltres.

Amb la introducció de Halil Bárcena, arabista i escriptor.

Lloc: Llibreria Documenta, carrer Pau Claris 144, Barcelona

Organitza: Llibreria Documenta i Cossetània EdicionsCròniques de Xauen DOCUMENTA

7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a Vila-rodona

MICE.Vila-rodona.2017Dates: 7, 8 , 14, 16 i 21 de juliol de 2017
Lloc: Sala d’actes del Casal (Avda. Enric Benet, 6), Vila-rodona.

7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a Vila-rodona 

Divendres, 7 de juliol a les 22:15
EL BAPTISTA DE NOU DECAPITAT. Dir. Enric Pèlach (Universitat Rovira i Virgili), 2015 (21’)- Documental que recull el procés de recuperació del Ball Parlat de Sant Joan Baptista de Rodonyà a partir de l’experiència dels mateixos veïns i col·laboradors del poble de Rodonyà que l’any 2013 van fer possible assolir que aquesta peça del teatre popular de carrer es tornes a representar.Read More »

7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Sessions a Cervera

cartell_a3_cervera-1420x2000

4a edició a Cervera. 4, 5 i 6 de juliol de 2017

Museu Comarcal de Cervera

Us convidem a assistir a les sessions a Cervera de la 7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, que tindran lloc els dies 4, 5 i 6 de juliol, a les 21 h, a la Casa Museu Duran i Sanpere.

Al llarg dels tres dies podreu gaudir de curtmetratges de directors del nostre territori -la Segarra-, de Galícia -el país convidat d’enguany-, i el passi dels curtmetratges finalistes i guanyadors de la 10a edició del Festival Lo Cercacurts 2016.

A totes les sessions es serviran tapes amb denominació d’origen: Galícia.

Per a més informació podeu consultar el llibret o a la pàgina web del Museu

Montseny. Històries i llegendes

Invitació Llegendes MontsenyEl massís del Montseny és el més enlairat dels Països Catalans fora del Pirineu. És una muntanya d’aparença vella que inspira mansesa. L’alçària dels seus cims ratlla els 1.700 metres i la seva situació, sols dista uns 20 km del mar, la fan ser una bona talaia. És ben bé, com diu Verdaguer, “lo pedró de Catalunya”. El Montseny és una muntanya de muntanyes, conformada per tres conjunts força diferenciats l’un de l’altre: les Agudes i Turó de l’Home, el Matagalls i la Calma.

En aquest volum, obra de Xavier Roviró i Alemany hi trobareu: històries de carlins, de carboners i de bandolers; llegendes d’encantades, de sants i de bruixes; contes, vivències i cançons; costums, creences i supersticions. Tot plegat, més de cent cinquanta històries que descobreixen un món molt viu de la cultura popular que fan que aquesta muntanya tingui un no sé què que t’atragui.

Data: Divendres 30 de juny a les 19.30h

Lloc: Temple Romà. Carrer del Pare Xifré, 2. Vic

Intervindran: Carme Rubio, professora i crítica literària; Margarida Tió, per la lectura de textos, i Xavier Roviró i Alemany (autor)

Organitza: Patronat d’Estudis Osonencs; Farell edicions; Grup de Recerca Folklòrica d’Osona; Muntanya de Llibres

 

 

Experiències de microdesenvolupament rural

Exp microdesenvL’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb Raiels, iniciatives que arrelen, ha publicat Experiències de microdesenvolupament rural. Reptes i casos d’innovació local, un recull que mostra la contribució dels petits municipis a la renovació de l’agenda del desenvolupament econòmic local. El recull presenta trenta casos d’iniciatives locals com a mostra de la capacitat d’innovació dels entorns de ruralitat davant el grans reptes associats a l’ocupació, l’alimentació, la mobilitat, l’energia, l’envelliment, el manteniment de la població, el paisatge o, més en general, el benestar i la qualitat de vida. S’organitza en deu eixos temàtics, entre els quals trobarem Paisatge i patrimoni, Oficis, artesanies i productes locals, i Art i cultura, i cada cas s’explica per mitjà d’una fitxa detallada on s’inclou una descripció de la iniciativa o projecte i alhora, un apartat d’avaluació de l’impacte i de l’aplicabilitat per ser transferible a altres territoris.

La publicació es troba disponible en paper (221 pp.) i en format digital.

 

Novetat editorial “La ciutat de les fogueres. Els focs de Sant Joan i la cultura popular infantil de carrer a Barcelona”

Portada La ciutat de les fogueresMarta Contijoch i Helena Fabré Nadal (editores), La ciutat de les fogueres. Els focs de Sant Joan i la cultura popular infantil de carrer a Barcelona, Pol·len, Barcelona, 2017

“Vet […] la Nit de Sant Joan, un espai de temps breu i intens, de memòria compartida d’una gent que era menuda, als anys seixanta del segle passat, en una Barcelona de postguerra. D’aquella gent menuda que campava lliure pels carrers dels barris de la ciutat se’n solia dir la canalla. D’aquella nit de llibertat idealitzada se n’han fet cançons, se n’han escrit versos i obres de teatre musical, elevant aquell moment festiu a la categoria del mite. Dels mites se’n diu que estableixen models de comportament que reprodueixen les condicions de vida d’un passat imaginat que se sol considerar ideal, allò que alguns pobles anomenen el temps dels somnis” (Del pròleg de Josep Fornés).

La ciutat de les fogueres és una reconstrucció, a partir de la memòria col·lectiva, d’una generació que el propi carrer va ensenyar i fer créixer. Els diferents testimonis que l’han fet possible, són, inevitablement, una impugnació a un present que nega el carrer a la canalla. Les diferents veus recollides a continuació han estat confiades a un equip de 13 persones que es va dedicar a reconstruir l’antiga celebració de les fogueres de Sant Joan a Barcelona. En aquest moment, es va fer evident que les vivències al carrer descrites pels diferents testimonis, anaven molt més enllà de la nit del 23 de juny. (Text de la contraportada).

 

Presentació del llibre “Els balls de l’ós”, d’Eloi Ysàs

coberta Els balls de l-osEls “balls de l’ós” són representacions de teatre popular de carrer que pertanyen als anomenats “balls parlats” profans, lúdics i burlescs ubicats al cicle festiu de les “mascarades hivernals”. Són unes manifestacions festives típiques als Pirineus, als Alps, als Carpats i a altres poblacions de l’Europa rural.

El proper dijous 8 de juny tindrà lloc a la Casa dels Entremesos la presentació del llibre “Els balls de l’ós. Carnavals dels Pirineus i altres festes tradicionals d’hivern europees”, d’Eloi Ysàs. El llibre recull l’obra guanyadora del 31è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular 2016,  la més alta consideració en reconeixement de treballs de recerca i de difusió en l’àmbit de la cultura popular i tradicional de les terres de parla catalana.

L’obra ha estat publicada en el marc de la col·lecció Biblioteca Popular de Cultura Valeri Serra i Boldú, coeditada per l’Ajuntament de Bellpuig i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Data i hora: Dijous 8 de juny a les 20h

Lloc: La Casa dels Entremesos. Plaça de les Beates, 2, Barcelona (veure mapa)

Col·loqui: Diàlegs d’Antropologia i Turisme. Etnografies i debats contemporanis

Dijous 25 de maig a les 19:00 h.PORTADA

Organitza: Llibreria Altaïr. Col·labora: Institut Català d’Antropologia i Pol·len Edicions. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona

Col·loqui amb motiu de la publicació del monogràfic Diàlegs d’antropologia i turisme. Etnografies i debats contemporanis (Quaderns de l’ICA nº32), editat conjuntament per l’Institut Català d’Antropologia i Pol·len Edicions.
L’acte comptarà amb la participació de Manuel Delgado, reconegut antropòleg, etnòleg i docent; Saida Palou i Fabiola Mancinelli, antropòlogues, investigadores i coordinadores del numero; i alguns dels seus col·laboradors.

Lloc: Llibreria Altaïr Gran Vía, 616, Barcelona.

El present monogràfic pretén donar visibilitat al debat antropològic contemporani i global del turisme, analitzant els diàlegs que actualment estableix l’antropologia amb lo turístic a partir de tres qüestions fonamentals:Read More »