Presentació del llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Sala Polivalent. Carrer del Ravalet, 31. Els Prats de Rei
Diumenge 24 de febrer, 13.00 hores

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

El vidre català

llibre vidre

Amb el llibre El vidre català, de Jordi Carreras Barreda, Brau edicions acaba de publicar un nou volum, el vuitè, de la seva col·lecció Eines i feines, orientada a recercar, recuperar i divulgar el coneixement de les arts manuals catalanes, incloent-hi des de les antigues tècniques d’oficis tradicionals als àmbits artesanals més populars.Un llibre de 184 pàgines, profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies històriques i actuals.

Diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics han aportat al llibre informació i fotografies històriques, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre.

Jordi Carreras és llicenciat en història de l’art per la UB, és responsable del departament d’antiguitats de la sala de subhastes Balclis de Barcelona i col·laborador del Museu del Disseny de Barcelona, especialment en tasques d’estudi i conservació de la col·lecció de vidre. És autor de diversos estudis i publicacions sobre la història del vidre, i ha col·laborat com a catalogador i documentalista de nombroses exposicions i catàlegs de diferents museus. És el responsable de la selecció i documentació dels objectes de vidre català de l’actual exposició del Museu del Disseny de Barcelona.

Editat: Brau Edicions (Figueres)

ISBN: 978-84-15885-77-1

Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

El porró: de Poblet a Nova York

Museu de la Vida Rural. C. de Montblanc, 35, L’Espluga de Francolí
Dissabte 26 de gener, 18.00 h

Rovira, Josep M., (2019) El porró: de Poblet a Nova York. El llarg viatge de l’atuell català més universal, Barcelona, Cossetània Edicions (Col·lecció El Tinter; 152), 176 p.

Des dels seus orígens a Poblet, al segle XIV, fins a les grans col·leccions internacionals de vidre, el porró ha estat la inspiració de poetes i literats, i d’artistes com Picasso, Miró i Matisse, a causa de la seva bellesa i excepcionalitat. El llibre fa un repàs a l’evolució que ha fet aquest atuell, des de l’edat antiga i la importància de beure a galet, fins a les propostes més contemporànies. L’obra permet aprofundir en un dels objectes típics catalans que més s’ha sabut reinventar i reinterpretar.

Josep M. Rovira i Valls (Cabra del Camp, Alt Camp, 1958), entusiasta del vidre i de la ceràmica popular, d’uns anys ençà s’ha dedicat a l’estudi del porró. És coautor de llibres com La cuina dels encants (2007), Monestirs reials a la Catalunya Nova (2008) i Enric Adserà Riba. 50 anys de trajectòria artística (2012). És autor de la monografia Fra Jaume Gener, el gran lul·lista de Santes Creus, i la seva relació amb Pere Daguí i Joan Bonllavi, publicada per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (2018). És el director de la revista Cultura i Paisatge de la Ruta del Cister, on ha publicat nombrosos articles des de l’any 2005 fins avui en dia.

El contingut de les I i II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, en línia

Sumaris (feu clic damunt del títol de les respectives jornades per consultar-ne el contingut íntegre):

 

I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 2016

Presentació

Andreu Ramis

Aspectes conceptuals

. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como  instrumento de salvaguarda
. Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu
. Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas

Marc normatiu

. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals
. Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada
. Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial

Anàlisi territorial

. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera
. Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur
. Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca
. Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?


II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa. 2017

Presentació

Andreu Ramis

Patrimoni i territori

. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa
. Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal
. Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa
. Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari
. Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular

Etnopoètica

. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat.
. Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia
. Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears

Etnomusicologia

. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història
. Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral
. Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca
. Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina

 

Crida a la participació en la Revista d’Etnologia de Catalunya (recordatori)

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Tots els articles es publicaran en dues versions, catalana i anglesa.

Per a més informació:

Estudis de Literatura Oral Popular: crida per al número 8 (2019)

La revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature dedicarà el dossier del número 8 (2019) a l’estudi de la llegenda des de múltiples perspectives: la seva connexió amb gèneres pròxims, la relació amb la literatura de creació, les aplicacions pràctiques (sector educatiu, turístic i cultural), la seva vigència (llegendes contemporànies i rumors), etc. Es fa una crida a la rebuda d’originals per a aquest número:

Estudis de literatura oral núm. 8 (2019)
– Dossier monogràfic: la llegenda
– Data de lliurament d’articles: 31 de març de 2019

Els articles presentats, que poden estar escrits en català, anglès, aragonès, castellà, francès, gallec, italià, occità i portuguès, han de tenir una extensió màxima de 8.000 caràcters i seguir les Normes per a la tramesa i publicació d’originals que es poden consultar en aquests enllaços:

https://revistes.urv.cat/index.php/elop/about/submissions#authorGuidelines

Pdf (català i anglès): https://issuu.com/publicacions-urv/docs/normes-elop

Estudis de Literatura Oral Popular està indexada en les bases de dades i repositoris següents: DOAJ, Open Folklore, MLA-Modern, Language Association Database, Dialnet, Dulcinea & Sherpa-Romeo, RACO, ISOC, Latindex, ERIH Plus, Redib, MIAR (5.8), Journal-TOCs.

 

Es presenta a L’Escala el llibre “Històries de pescadors de la Costa Brava”

El passat 21 de desembre es va presentar a l’Alfolí de la Sal de l’Escala el llibre Històries de pescadors de la Costa Brava, de Lurdes Boix i Jaume Badias. Editat per Gavarres, és el segon volum de la col·lecció El caliu de la memòria (el primer va ser Històries de músics), en aquest cas, coeditat amb l’Ajuntament de l’Escala.

La presentació va anar a càrrec d’Àngel Madrià, director de Gavarres, de l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga i de l’autor del pròleg,  el periodista Xavier Febrés.

El llibre està basat en entrevistes a diferents pescadors de la Costa Brava. Jaume Badias va encarregar-se d’entrevistar els pescadors de Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Palafrugell i Begur. Per la seva banda, Lurdes Boix va anar als pobles de l’Estartit, l’Escala, Sant Pere Pescador, Roses, Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou, amb dues incursions a Cotlliure i Portvendres per tal de tractar les migracions de pescadors de l’Escala i Llançà.  En total, quaranta històries que no deixen indiferent per la seva autenticitat.

Lurdes Boix i Jaume Badias fa molts anys que parlen amb pescadors de la Costa Brava. Fruit d’aquestes converses sabem que el mar és una caixa de sorpreses: a vegades bones, en forma de grans pesqueres, però, a voltes tràgiques. Algunes ens deixaran corpresos, com la dels tres germans Puigvert, de Lloret de Mar, que amb només 11, 8, i 6 anys ja es jugaven la vida en mar per sortir de la misèria; o la dissortada sort de l’avi Jepet, de Roses, que va perdre els tres fills grans en un embat terrible d’un grop enmig del mar. També es recullen el testimoni de l’últim pescador de l’Escala que va anar a fer tenda, els diferents arts de pesca, les senyes i els grans caladors, la pesca del corall o de l’anguila, la relació amb els primers turistes, l’arribada de pescadors de l’Ametlla de Mar o del Campello… En resum, és un llibre que vol ser un homenatge als homes i les dones de mar que van néixer amb “es gra de sal al cap.

L’objectiu dels autors és recuperar i transmetre les vivències i la saviesa d’un món gairebé extingit perquè, davant el col·lapse de la pesca actual, puguin aportar algunes experiències valuoses per a les generacions futures i per a la reconversió en una pesca veritablement respectuosa amb el medi que garanteixi la seva pervivència.

El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

Monografies del Montseny 33

El passat mes de juliol fou presentat a la vila de Seva el número 33 de la revista Monografies del Montseny, editada pels  Amics del Montseny corresponent a l’any 2018.

Entre els articles destaquem els següents pel seu interès etnològic:

– Carola Duran. Primera ressenya d’una excursió al Montseny 1879

– Oscar Farrerons i Adrià Corella. El patrimoni històric, cultural i natural de Breda més enllà del monestir i la terrissa. Les fonts bredenques

-Josep Masnou, Josep M. Panareda. El paisatge del Cafè de la Calma del Montseny

 

Revista Caramella 2019: 40 números, 20 anys

CARAMELLA. Revista de música i cultura popular publicarà el gener del 2019 el seu número 40 i acomplirà 20 anys d’existència. Amb aquest motiu dedicarà el proper dossier central de la revista a “La cultura popular a debat, ara i ací”, amb l’objectiu de plantejar una reflexió compartida sobre el mateix concepte de cultura popular i les seves interaccions amb els principals àmbits articuladors de la societat contemporània: política, educació, economia, comunicació, etc.

Les responsables de la revista, però, volen que aquest debat sigui viu i interactiu i és per això que els articles que es presentaran en aquest número 40 seran la base per a l’organització d’unes jornades de debat en tres punts del territori de manera seqüencial. En tant que CARAMELLA és una revista que es projecta arreu dels Països Catalans, les jornades s’han previst a: Barcelona (23 de març), València (30 de març) i Palma (6 d’abril), i tindrien com a ponents principals els autors vinculats a cada territori i alguns convidats addicionals.

Des de CARAMELLA entenen que la cultura popular avui i aquí, és a dir, en el segle XXI i en la nostra societat occidental mediterrània, no és un producte definit i estàtic, sinó quelcom complex, mutant, polisèmic, contradictori i en procés de construcció/destrucció. Per tant, el propi concepte de cultura popular pot ser entès de formes molt diverses fins i tot pels mateixos ponents i convidats a les jornades, però és justament aquesta diversitat el principal estímul del debat.

Els tres àmbits previstos són (provisionals):

Neofolklore, cultura de masses i consum
Barcelona, 23 de març de 2019 (Centre Artesà Tradicionàrius, CAT)

-Cultura popular, una eina d’aprenentatge
València, 30 de març de 2019 (Museu Valencià d’Etnologia) 

-Cultura popular: entre la identitat i la transformació social
Palma, 6 d’abril de 2019 (Can Alcover, per confimar)