Cultura Viva 2021

Sengles conferències sobre els transports terrestres i fluvials a Amposta i el delta de l’Ebre han encetat enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2021 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat dinou activitats en disset poblacions diferents, amb l’ànim de recuperar la normalitat perduda.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: la producció tradicional d’oli de ginebre, pràctiques funeràries, indumentària, patrimoni festiu, territori, biodiversitat, patrimoni sonor, etnobotànica, terrissa, patrimoni musical, pedra seca… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

El Priorat: cançons i tonades de la tradició oral

Castell de Falset
Dijous 20 de maig, a les 7 del vespre

Presentació d’aquest nou volum de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, compost per un llibre i tres CD, a càrrec del seu autor, Ramon Vilar i Herms. La publicació recull cançons i tonades populars anònimes que han esdevingut tradicionals, aplegades en diferents capítols temàtics: comunicació, treball, rituals de la vida i el curs de l’any, institucions i lleure. Ve acompanyada de diversos estudis que en contextualitzen el recull, d’entre els quals cal assenyalar una aproximació a la recerca del cançoner popular al Priorat feta per Salvador Palomar, del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria “Carrutxa” de Reus; uns comentaris lingüístics i lexicogràfics a partir dels fonogrames obtinguts, dels lingüistes Josep Moran i Montserrat Alegre, així com també uns comentaris etnomusicològics sobre el repertori enregistrat de Ramon Vilar.

L’acte comptarà amb la participació del grup de cançó tradicional Krregades de romanços i l’assistència de la directora general de Cultura Popular, Sra. M. Àngels Blasco, i de la regidora de cultura educació de Falset, Sra. Rosa Poy.

Presentació GARONA-NOGUERES, la nova revista de Grup Gavarres

Es presenta la nova revista de Grup Gavarres: “Garona – Nogueres”, dels territoris de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i Sobirà, i l’Aran. Els topònims dels dos rius principals que uneixen aquestes comarques han sigut els escollits per batejar aquesta nova publicació.

La revista es publicarà semestralment, a la primavera i la tardor, sempre de manera capiculada amb Cadí-Pedraforca. El seu principal objectiu és recollir i reivindicar el patrimoni material i immaterial d’un territori i de la seva gent, també el lingüístic, especialment a l’Aran i la seva llengua pròpia. Com les altres revistes d’Editorial Gavarres, totes aquestes històries publicades es faran a través del recull de la memòria oral de les persones que han habitat i habiten en aquests territoris, donant veu a persones de reconeixement públic, però també anònims que gràcies al seu testimoni es podrà entendre un territori i la idiosincràsia de la seva gent. Garona-Nogueres vol fer un llarg camí i ser l’eina a través de la qual el territori pugui donar-se a conèixer i posar en valor el seu immens patrimoni, tal com acaba el text de presentació de la nova revista.

Presentacions

Esterri d’Àneu. Dissabte 15 de maig, a les 12 del migdia, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Amb la participació de Pere Ticó, alcalde d’Esterri d’Àneu; Jordi Abella, director de l’Ecomuseu; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres. CAL RESERVA PRÈVIA: 973626436.

La Pobla de Segur. Dissabte 15 de maig, a les 6 de la tarda, als Jardins Casa Mauri. Amb la participació de Marc Baró, alcalde de la Pobla de Segur; Laura Gordó, periodista i escriptora; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

Tremp. Divendres 21 de maig, a 2/4 de 7 de la tarda, a l’Epicentre. Amb la participació de Maria Pilar Cases, alcaldessa de Tremp; Pep Coll, escriptor; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.  Inscripcions a: http://www.entrapolis.com

El Pont de Suert. Dissabte 22 de maig, a les 5 de la tarda, a la Sala d’Actes del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça. Hi participen: Maria José Erta, presidenta del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça; Lourdes Beneria, economista; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

Vielha e Mijaran. Dissabte 22 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, al Santuari de Mijaran. Hi participen: Maria Vergés, síndica d’Aran; Elisa Ros, responsable de l’Àrea de Patrimoni Cultural del Conselh Generau d’Aran; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

Presentació del llibre “Les barraques de pedra seca de la Bisbal del Penedès (Part 1- Oest)”

El dissabte 24 d’abril de 2021 es va presentar el llibre “Les barraques de pedra seca de la Bisbal del Penedès (Part 1- Oest)”, del Jaume Miró i Banach, al Mas Llagostera.

La presentació va anar a càrrec del Robert Rovira i Ferré com a representant de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), de l’Agnès Ferré, alcaldessa de la Bisbal del Penedès, i del mateix autor.

Abans, a les 11 del matí, es va fer una visita guiada per veure algunes barraques de l’indret, amb El Garrofer i el grup teatral La Porta de Fusta.

En acabar la presentació, es va fer un vermut i un concert amb el grup Jazz Attack Quartet.

Des del 26 d’abril, les persones interessades, poden adquirir el llibre a l’Ajuntament i a la Biblioteca pública de la Bisbal del Penedès al preu de 10 €.

Revista “Pedra Seca”

El desembre del 2000 es va publicar el número 0 de la revista semestral “Pedra seca” (abril i octubre) i al mes d’abril d’enguany s’ha publicat el número 42. És a dir, ja porta 20 anys fent difusió i presentant treballs sobre la pedra seca d’arreu.

També des del desembre del 2001 hi ha, la resta de mesos, el “Full informatiu de la pedra seca”; el darrer és el núm. 173. En cadascun d’aquest “Full” hi podem trobar una ruta de pedra seca d’algun indret de Catalunya; ja n’hi ha publicades 108. Cada ruta descriu un recorregut d’unes 8 a 10 barraques, indicades en un plànol, i amb la indicació de la numeració de Wikipedra i les coordenades UTM de cada una d’elles

Ara s’acaba de publicar el darrer número de la Revista “Pedra Seca”. Són 20 pàgines, on hi tenim els següents articles:

“Contribució al catàleg dels Pous de Gel de l’Alt Urgell”, Gener Aymamí i Domingo

“Barraca d’en Llimó”, Equip de Pedra Seca

“Murs de pedra seca al Sound, Illa de Man”, David Fisher

“Construcció megalítica a Newgrange”, Ramon Vinyals

“1050è aniversari del poble de Sant Climent de Llobregat. Ruta de barraques de la Costa Fustera”

“Masllorenç: Tècniques i valors patrimonials de les construccions de Pedra en Sec”, Xavier Roig i Fontseca

“Pachamama celebrant la Mare Terra”, Javier Caballero

“Jordi Fulla, el pintor encisat per les cabanes”

“La barraca de pedra seca del Castellot (Els Pallaresos. El Camp de Tarragona), Marc Dalmau Vinyals

“Assentament aborigen en el barranc de La Muley entre el poble de Triquivijate i Nuevo Horizonte (Fuerteventura)”, Equip de redacció

“L’art en pedra de Jon Foreman”

Per subscriure’s a la “Revista Pedra Seca” i al “Full Informatiu”:

http://www.edatmitjana.cat/web/revista-pedra-seca/

També al telèfon 93 352 12 75 o al mòbil 620 023 826.

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2021)

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 46, corresponent a l’any 2021. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)

Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs.
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins al 24 de maig de 2021.

Normes per a la presentació d’originals

Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.

Procés de selecció i avaluació dels articles

Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

Nous audiovisuals per aprendre a conservar objectes d’interès etnològic a casa

El Museu de la Pesca ha editat nous projectes audiovisuals amb l’objectiu de seguir potenciant entre el públics digitals la difusió del patrimoni etnològic. Aquesta setmana presenta als mitjans i a les xarxes socials un conjunt de vídeos mitjançant els quals apropar alguns consells per a poder preservar i conservar a casa objectes que formen part del patrimoni familiar.

“Conservar els records a casa”

Una de les propostes audiovisuals es basa en l’edició de vídeos enfocats a explicar, de manera senzilla, les mesures adequades per a conservar els objectes etnològics que formen part del patrimoni particular de cada persona i que es guarden a casa.

Sota el títol genèric “Conservar els records a casa”, els quatre vídeos parlen de com tenir cura d’objectes fets de fusta, de metall i fotografies, actuant sobre ells amb una conservació preventiva, que permeti allargar la vida d’aquests records. Aquests vídeos són encapçalats per la responsable de Col·leccions del Museu de la Pesca, Núria Teno.

“Conservar els records a casa” se suma a la proposta audiovisual “Destresa marinera” que el Museu de la Pesca també va impulsar amb el suport de l’OPEI. Aquest conjunt de clips tenen una durada d’entre 2 i 4 minuts amb l’objectiu de ser difosos, a partir de dissabte vinent 27 de març per les xarxes socials del Museu de la Pesca i de l’Ajuntament de Palamós

L’emissió dels vídeos, també a Televisió Costa Brava

Aquests vídeos també seran emesos a partir de demà passat (26/03/21), dins la programació de Televisió Costa Brava, que coincidint amb els divendres, els inclourà dins el seu informatiu que té lloc a les 20 h (amb reposicions el mateix divendres a les 22 i a les 24 h).

Aquestes emissions s’obriran aquest divendres amb el primer dels quatre vídeos del cicle “Conservar els records a casa”, que amb motiu d’aquesta estrena, s’introduirà amb una entrevista en directe que Televisió Costa Brava farà a la conservadora del Museu, Núria Teno, precisament des de la sala de reserva de la casa Montaner, on el Museu de la Pesca guarda les diverses col·leccions que formen els els seus fons etnològics.

Un cop s’hagin emès aquests primers quatre vídeos, Televisió Costa Brava en donarà continuïtat, a partir del 22 d’abril, amb les emissions dels set capítols que formen el cicle de “Destresa marinera”.

Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú

Presentació del llibre Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú de Vicenç Carbonell i Virella, a càrrec d’Ignasi M. Muntaner i del mateix autor. És el setè volum del Corpus de Toponímia Penedesenc i en les 549 pàgines del llibre hi apareixen 1.135 noms de lloc de Vilanova i la Geltrú, fotografies i un plànol toponímic de la ciutat (dividit en setze pàgines). Vicenç Carbonell ha dedicat bona part de la seva vida a la investigació i difusió dels noms de lloc, els seus orígens, la seva història i les seves llegendes. Aquest llibre ha estat editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport de l’Agrupació Excursionista Talaia, l’Associació Amics de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer i Garraf Coopera.

Data: dijous 25 de març de 2021, a les 2/4 de 8 de la tarda.

Lloc: des de la Biblioteca- Museu Víctor Balaguer a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Més informació al web de l’Institut d’Estudis Penedesencs i vídeo de la notícia.

“El Ball del Ciri de Manlleu. Quan els Tonis dansen”

Coincidint amb les Festes dels Tonis d’enguany presentem l’edició digital “El ball del ciri de Manlleu. Quan els Tonis dansen”. Aquesta publicació en format digital té la voluntat de posar a l’abast de tothom el treball de recerca sobre el ball del ciri impulsat pels Tonis i Tònies de Manlleu i el Museu del Ter, coordinat per Joan Arimany.

L’edició alternativa en format digital és un aposta del Museu del Ter per a donar a conèixer el resultat de treballs de recerca impulsats des del museu o d’interès pel territori que d’altra manera restarien inèdits. Aquesta edició inaugura una nova línia amb aquesta finalitat que hem batejat amb el concepte e-MUSEUdelTER.

Un treball inicial d’en Joan Arimany de 2015, Els Tonis de Manlleu. A cavall de la devoció i la festa, va iniciar una aproximació al coneixement del ball del ciri manlleuenc, estretament vinculat a la festa del Tonis. Però també ens va fer prendre consciència del desconeixement que encara existia sobre aquesta joia del patrimoni immaterial manlleuenc. Així, des del Museu i l’Associació dels Tonis de Manlleu es va constituir un grup de recerca amb la finalitat d’aprofundir en el ball del ciri. Aquest grup de recerca ha estat encapçalat novament per Joan Arimany i n’han format part Anna Bosch, Carles García, Montse Piella, Judit Solà i Immaculada Tubau. Vam comptar també amb la participació de Montserrat Garrich de l’Esbart Català de Dansaires i amb un ajut de l’Institut Ramon Muntaner.

Aquesta publicació és una nova col·laboració entre els Tonis de Manlleu i el Museu del Ter, una col·laboració que ha estat molt fecunda en projectes els darrers anys. La publicació ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya i concretament de l’Observatori del patrimoni etnològic i immaterial.

Data: Diumenge 21 de març de 2021 a les 12h

Lloc: Museu del Ter – Auditori Roca (cal inscripció prèvia) o al nostre canal de Youtube

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat