Revista “Pedra Seca”

El desembre del 2000 es va publicar el número 0 de la revista semestral “Pedra seca” (abril i octubre) i al mes d’abril d’enguany s’ha publicat el número 42. És a dir, ja porta 20 anys fent difusió i presentant treballs sobre la pedra seca d’arreu.

També des del desembre del 2001 hi ha, la resta de mesos, el “Full informatiu de la pedra seca”; el darrer és el núm. 173. En cadascun d’aquest “Full” hi podem trobar una ruta de pedra seca d’algun indret de Catalunya; ja n’hi ha publicades 108. Cada ruta descriu un recorregut d’unes 8 a 10 barraques, indicades en un plànol, i amb la indicació de la numeració de Wikipedra i les coordenades UTM de cada una d’elles

Ara s’acaba de publicar el darrer número de la Revista “Pedra Seca”. Són 20 pàgines, on hi tenim els següents articles:

“Contribució al catàleg dels Pous de Gel de l’Alt Urgell”, Gener Aymamí i Domingo

“Barraca d’en Llimó”, Equip de Pedra Seca

“Murs de pedra seca al Sound, Illa de Man”, David Fisher

“Construcció megalítica a Newgrange”, Ramon Vinyals

“1050è aniversari del poble de Sant Climent de Llobregat. Ruta de barraques de la Costa Fustera”

“Masllorenç: Tècniques i valors patrimonials de les construccions de Pedra en Sec”, Xavier Roig i Fontseca

“Pachamama celebrant la Mare Terra”, Javier Caballero

“Jordi Fulla, el pintor encisat per les cabanes”

“La barraca de pedra seca del Castellot (Els Pallaresos. El Camp de Tarragona), Marc Dalmau Vinyals

“Assentament aborigen en el barranc de La Muley entre el poble de Triquivijate i Nuevo Horizonte (Fuerteventura)”, Equip de redacció

“L’art en pedra de Jon Foreman”

Per subscriure’s a la “Revista Pedra Seca” i al “Full Informatiu”:

http://www.edatmitjana.cat/web/revista-pedra-seca/

També al telèfon 93 352 12 75 o al mòbil 620 023 826.

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2021)

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 46, corresponent a l’any 2021. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)

Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs.
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins al 24 de maig de 2021.

Normes per a la presentació d’originals

Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.

Procés de selecció i avaluació dels articles

Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

Nous audiovisuals per aprendre a conservar objectes d’interès etnològic a casa

El Museu de la Pesca ha editat nous projectes audiovisuals amb l’objectiu de seguir potenciant entre el públics digitals la difusió del patrimoni etnològic. Aquesta setmana presenta als mitjans i a les xarxes socials un conjunt de vídeos mitjançant els quals apropar alguns consells per a poder preservar i conservar a casa objectes que formen part del patrimoni familiar.

“Conservar els records a casa”

Una de les propostes audiovisuals es basa en l’edició de vídeos enfocats a explicar, de manera senzilla, les mesures adequades per a conservar els objectes etnològics que formen part del patrimoni particular de cada persona i que es guarden a casa.

Sota el títol genèric “Conservar els records a casa”, els quatre vídeos parlen de com tenir cura d’objectes fets de fusta, de metall i fotografies, actuant sobre ells amb una conservació preventiva, que permeti allargar la vida d’aquests records. Aquests vídeos són encapçalats per la responsable de Col·leccions del Museu de la Pesca, Núria Teno.

“Conservar els records a casa” se suma a la proposta audiovisual “Destresa marinera” que el Museu de la Pesca també va impulsar amb el suport de l’OPEI. Aquest conjunt de clips tenen una durada d’entre 2 i 4 minuts amb l’objectiu de ser difosos, a partir de dissabte vinent 27 de març per les xarxes socials del Museu de la Pesca i de l’Ajuntament de Palamós

L’emissió dels vídeos, també a Televisió Costa Brava

Aquests vídeos també seran emesos a partir de demà passat (26/03/21), dins la programació de Televisió Costa Brava, que coincidint amb els divendres, els inclourà dins el seu informatiu que té lloc a les 20 h (amb reposicions el mateix divendres a les 22 i a les 24 h).

Aquestes emissions s’obriran aquest divendres amb el primer dels quatre vídeos del cicle “Conservar els records a casa”, que amb motiu d’aquesta estrena, s’introduirà amb una entrevista en directe que Televisió Costa Brava farà a la conservadora del Museu, Núria Teno, precisament des de la sala de reserva de la casa Montaner, on el Museu de la Pesca guarda les diverses col·leccions que formen els els seus fons etnològics.

Un cop s’hagin emès aquests primers quatre vídeos, Televisió Costa Brava en donarà continuïtat, a partir del 22 d’abril, amb les emissions dels set capítols que formen el cicle de “Destresa marinera”.

Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú

Presentació del llibre Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú de Vicenç Carbonell i Virella, a càrrec d’Ignasi M. Muntaner i del mateix autor. És el setè volum del Corpus de Toponímia Penedesenc i en les 549 pàgines del llibre hi apareixen 1.135 noms de lloc de Vilanova i la Geltrú, fotografies i un plànol toponímic de la ciutat (dividit en setze pàgines). Vicenç Carbonell ha dedicat bona part de la seva vida a la investigació i difusió dels noms de lloc, els seus orígens, la seva història i les seves llegendes. Aquest llibre ha estat editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport de l’Agrupació Excursionista Talaia, l’Associació Amics de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer i Garraf Coopera.

Data: dijous 25 de març de 2021, a les 2/4 de 8 de la tarda.

Lloc: des de la Biblioteca- Museu Víctor Balaguer a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Més informació al web de l’Institut d’Estudis Penedesencs i vídeo de la notícia.

“El Ball del Ciri de Manlleu. Quan els Tonis dansen”

Coincidint amb les Festes dels Tonis d’enguany presentem l’edició digital “El ball del ciri de Manlleu. Quan els Tonis dansen”. Aquesta publicació en format digital té la voluntat de posar a l’abast de tothom el treball de recerca sobre el ball del ciri impulsat pels Tonis i Tònies de Manlleu i el Museu del Ter, coordinat per Joan Arimany.

L’edició alternativa en format digital és un aposta del Museu del Ter per a donar a conèixer el resultat de treballs de recerca impulsats des del museu o d’interès pel territori que d’altra manera restarien inèdits. Aquesta edició inaugura una nova línia amb aquesta finalitat que hem batejat amb el concepte e-MUSEUdelTER.

Un treball inicial d’en Joan Arimany de 2015, Els Tonis de Manlleu. A cavall de la devoció i la festa, va iniciar una aproximació al coneixement del ball del ciri manlleuenc, estretament vinculat a la festa del Tonis. Però també ens va fer prendre consciència del desconeixement que encara existia sobre aquesta joia del patrimoni immaterial manlleuenc. Així, des del Museu i l’Associació dels Tonis de Manlleu es va constituir un grup de recerca amb la finalitat d’aprofundir en el ball del ciri. Aquest grup de recerca ha estat encapçalat novament per Joan Arimany i n’han format part Anna Bosch, Carles García, Montse Piella, Judit Solà i Immaculada Tubau. Vam comptar també amb la participació de Montserrat Garrich de l’Esbart Català de Dansaires i amb un ajut de l’Institut Ramon Muntaner.

Aquesta publicació és una nova col·laboració entre els Tonis de Manlleu i el Museu del Ter, una col·laboració que ha estat molt fecunda en projectes els darrers anys. La publicació ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya i concretament de l’Observatori del patrimoni etnològic i immaterial.

Data: Diumenge 21 de març de 2021 a les 12h

Lloc: Museu del Ter – Auditori Roca (cal inscripció prèvia) o al nostre canal de Youtube

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

‘La casa i la llar pallaresa’, obra inèdita de Ramon Violant i Simorra escrita fa 75 anys

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han publicat ‘La casa i la llar pallaresa’, una obra inèdita escrita l’any 1946 per l’etnògraf i museògraf pallarès, Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956). El llibre és el vuitè volum de la col·lecció ‘Biblioteca Ramon Violant i Simorra’ de Garsineu Edicions de Tremp. Té 270 pàgines i més de 270 imatges que il·lustren (amb prop de 140 fotografies i més de 130 dibuixos, plànols i alçats).

‘La casa i la llar pallaresa’ tracta en detall les característiques de l’habitatge al Pallars amb moltes referències i paral·lelismes amb les zones veïnes de la vall de Boí, Aran, l’Alt Urgell i Andorra. S’ocupa de les cabanes, les bordes i corrals, l’evolució de l’habitatge i amb especial detall les característiques exteriors i interiors de cases, estudiades a més de 40 localitats de nord a sud del Pallars.

De l’exterior, analitza les façanes, cobertes i obertures. Dels interiors, estudia i detalla la distribució i complements com els mobles (cuina o foc, forn, sala, dormitoris, rebost, cellers, graners, eres, corrals, ubles, pallers, etc.). A més, fins i tot mostra amb plànols aixecats per l’autor mateix, fins a una desena de cases i quadres, que es corresponen a diverses tipologies proposades per Ramon Violant i Simorra.

El valor de l’arquitectura popular

L’editor de l’obra, l’historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Ignasi Ros, destaca que “el llibre pot afavorir una nova visió de l’arquitectura popular del Pallars amb una major sensibilitat envers la conservació del patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu, avui força invisibilitzat i silenciat”. Tot i que moltes de les construccions que descriu ja no hi són, el fet de rescatar-les i interpretar-les, juntament amb les moltes que encara es conserven, “potser permetrà conèixer-les millor i en conseqüència apreciar les construccions que sí que hi són, el llegat arquitectònic del Pirineu”.

‘La casa i la llar pallaresa’ descriu diferents tipologies d’habitatges segons la zona, fins i tot establint diferències entre les actuals comarques del Pallars Sobirà i Pallars Jussà. Moltes de les cases, cabanes, quadres i pallers estudiades per Violant entre 1934 i 1946 ja no es poden revisar perquè han desaparegut. Per això, l’obra permet recuperar i valorar el patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu, avui invisibilitzat i silenciat, des d’una altra perspectiva.

Gran part de l’extensa obra etnogràfica de Ramon Violant i Simorra no va ser publicada en el moment de la seva elaboració a causa de les prohibicions i dificultats per difondre obres en català. Aquestes encara s’incrementaven quan les obres eren directament monografies sobre la comarca del Pallars i no escrits més generals sobre Catalunya o el Pirineu, que més fàcilment podien trobar un editor.

El volum també inclou tres articles annexos, publicats d’entre 1948 i 1952, de Ramon Violant i Joan Ainaud de Lasarte, especialment sobre una de les interessants tipologies de construccions proposades per Violant, les cases cobertes amb terrat. El volum compta amb un pròleg del professor i antropòleg Ferran Estrada de la Universitat de Barcelona (UB) i un estudi introductori i edició de l’obra a cura d’Ignasi Ros de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Nou número de QuAderns de l’ICA: Patrimonialització de l’alimentació i la producció agraria

QuAderns No 36 (2) (2020). Nova època. Sèrie Monogràfics: Patrimonialització de l’alimentació i la producció agraria

Coordinat per Jordi Gascón i Margalida Mulet

El monogràfic, sorgeix dels debats plantejats en el V Congrés Internacional de l’Observatori de l’Alimentació-ODELA i la Fundació Alícia, celebrat a Barcelona al juny de 2019 sota el títol “Patrimonis alimentaris, turismes i sostenibilitats”, i analitza diverses experiències de patrimonializació de l’alimentació i l’agricultura.

Número en accés obert: https://publicacions.antropologia.cat/quaderns/issue/view/12

Canal a YouTube del realitzador Eugenio Monesma

Eugenio Monesma, productor i realitzador de documentals etnogràfics, ha treballat més de 40 anys de produint sèries documentals de televisió sobre els oficis perduts, les nostres festes, tradicions, llegendes, gastronomia tradicional, costums i rituals, i ha arribat a constituir un dels arxius més importants d’Espanya amb més de tres mil documentals etnogràfics.

Donat que actualment, les xarxes socials permeten l’accés a tota mena d’informació, ha pres la decisió d’anar pujant a poc a poc al seu canal de YouTube “Eugenio Monesma” tots els documentals realitzats des de l’inici de la dècada dels anys noranta, per tal puguin ser gaudits per totes aquelles persones interessades per les tradicions i costums.

Novetat editorial sobre els oficis i les tècniques tradicionals del ferro i la forja

Es tracta del llibre El ferro i la forja, editat dins la col·lecció “Eines i feines” per Brau edicions, un llibre molt ben il·lustrat escrit pels especialistes Ruth Garcia i Héctor López, que tracta sobre els oficis del ferro: forjador, manyà, ferrer de tall, llauner, serraller, armer o ganiveter, amb especial atenció a la vessant popular i artesana de l’ofici. Hi trobareu eines, tècniques i peces, entre les quals un antic pany del fons del Museu de les Terres de l’Ebre, que bé pot datar-se al segle XVII.

Un llibre de 147 pàgines, profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies històriques i actuals, dins una col·lecció orientada a la recerca, recuperació i divulgació del coneixement que tenim de les antigues tècniques manuals dels oficis artesans tradicionals més populars, i els béns materials que es conserven arreu, i a la qual donen suport diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics.

Edició: Brau edicions

ISBN: 978-84-18096-06-8.

Més informació:http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

20 anys de la revista “Pedra seca” (2000-2020)

Al desembre del 2000 es va publicar un número zero de la revista “Pedra Seca”. El número 1 ho seria el setembre del 2001. S’iniciava un llarg recorregut que aportaria informacions sobre la pedra seca i les seves activitats, en uns anys en que no era fàcil aconseguir-ne.

Normalment s’editen dos extensos números a l’any (l’abril i l’octubre) i en paral·lel es complementen amb el “Full Informatiu de la revista Pedra Seca” (nou números a l’any). Fins ara s’han publicat 41 números de “Pedra Seca” i 172 del “Full Informatiu”. Aquest darrer informa dels esdeveniments de l’actualitat de la pedra seca; a més incorpora, a cada número, una ruta específica de pedra seca d’algun municipi. Ja s’han publicat 107 rutes. Cada ruta descriu un recorregut d’unes 8 a 10 barraques, indicades en un plànol, i amb la indicació de la numeració de Wikipedra i les coordenades UTM de cada una d’elles.

Fins el número 25 es publicava tan sols en paper, a partir d’aleshores també és digital.

Us podeu subscriure a: http://www.edatmitjana.cat/web/revista-pedra-seca/