L’aigua a la serra de Sobremunt

presentació del llibre: l'aigua a laserra de sobremuntPresentació del llibre que descriu els punts d’aigua que es troben, en forma de fonts, pous, galeries o bassots a la serra de Sobremunt, entre els municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt. En total, quaranta-quatre punts situats sovint al costat de masies i constitueixen un indicador de la relació entre la disponibilitat d’aigua i el poblament. L’obra es completa amb quatre rutes de recorregut circular que permeten visitar els diferents punts d’aigua.

 

Antoni Cirera i Assumpta Vila són membres del Centre d’Estudis Voltreganès, entitat dedicada a promoure l’estudi i la publicació de temes relacionats amb la història, el patrimoni i el paisatge del Voltreganès (Osona).

A la presentació, a banda dels autors, també hi intervindran Esteve Cirera i Josep Rabionet, realitzadors del treball de camp.

Data: Dissabte 25 de maig de 2019 a les 18.30h

Lloc: El Mallol. Sant Hipòlit de Voltregà

Per a més informació: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà – 938502626 –

“L’amor de les tres taronges” i altres rondalles recollides per Enric Valor

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla (Alcoià) el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Fou investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial les Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva.

Valor no es va limitar a arreplegar una tradició oral que altrament s’hauria perdut, sinó que li va donar una forma literària riquíssima basada en dues grans coordenades: claredat i rigor. Fou un incansable observador que, a més, del bagatge gramatical i lexicogràfic, coneixia les tècniques narratives i posseïa prou sensibilitat com per a transformar tot aquell material narratiu dispers i a vegades incomplet en un material amb doble valor: l’etnogràfic i el literari. No en va fer una mera transcripció. Els crítics coincideixen a atorgar la categoria de literàries les rondalles que va arreplegar, un total de trenta-sis. Les «rondalles d’Enric Valor» van gaudir d’un èxit immediat i han estat reeditades nombroses vegades.

Edicions el Bullent ha publicat recentment dins la col·lecció Primeres Rondalles d’Enric Valor L’amor de les tres taronges, una rondalla arreplegada a Bèlgida (Vall d’Albaida). Aquí en podeu fullejar les primeres pàgines.

“A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, dossier monogràfic del número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Acaba d’aparèixer publicat en línia el número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, amb deu articles de profunditat relatius a aquest tema i tres sobre casos específics de Catalunya. El número recull també disset articles més d’altres àmbits, agrupats en els apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català al web de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

El Museu Casteller de Catalunya · Valls treu a concurs la seva gestió integral

La ciutat de Valls ha aprovat i publicat l’expedient de contractació de la concessió del servei públic de gestió integral del Museu Casteller de Catalunya, amb un pressupost de licitació de 3,2 milions d’euros per un període total de 10 anys. El nou equipament ha estat impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Valls i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

El concurs és obert a empreses especialitzades en gestió d’equipaments museístics i/o turístics, i es valora d’una manera important la qualitat en la proposta tècnica, a destacar en aspectes com la integració del Museu en el Barri Antic de Valls, l’entorn comercial i els serveis preexistents a la ciutat. També s’atendrà de manera especial la qualitat de la proposta d’activitats pedagògiques enfocades a turisme familiar i visites escolars.

Aquest contracte porta incorporades clàusules laborals per a la millora en la contractació i retribució del personal del futur museu. Les empreses licitadores podran presentar ofertes fins al dilluns 27 de maig.

Consulteu les bases a:
https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?idDoc=45905039&reqCode=viewCn&idCap=8530338&fbclid=IwAR0-w6-3qIu36XFvyae0uDWgH5vcU7xaAZRM_-2rxD0ZihQ1qDAMNRW9Ct4

#MónCasteller #MuseuCastellerCatalunya #Valls #castellers #humantowers#worldintangibleheritage #castellsenxarxa #joproposo Colla Joves Xiquets de Valls Colla Vella dels Xiquets de Valls Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya Revista Castells Patrimoni etnològic de Catalunya: material i immaterial Catalunya Experience Costa Daurada TAC 12 la xarxaAjuntament de Valls Diputació de Tarragona La Ruta del Cister Turisme Alt Camp Sortirambnens

El cántaro pirenaico

Jornadas Alfareria080Amb el nom “Alfarería Tradicional de España. El cántaro pirenaico: pedarra, dourne, orjol, doll, poal“, es publica el catàleg de l’exposició homònima que es podrà veure en el marc de les Undécimas Jornadas de Alfarería, Avilés 2019 al Centro Municipal de Arte y Exposiciones (CMAE) entre el 12 d’abril i el 9 de maig de 2019.

Una exposició formada per 90 peces fabricades i utilitzades a la zona d’influència del Pirineus, una regió marcada pel seu caràcter fronterer, la seva orografia i les seves cultures pròpies, amb les tasques agrícoles i ramaderes com a formes de vida que es nodreixen de la terrisseria.

Entre les peces de terrisseria que el públic podrà conèixer de primera mà es troben recipients d’un costat i l’altre de la serralada pirinenca, com les pedarras basques i navarreses, caracteritzades pel seu esmalt blanc d’estany, plom i sorra; els dolls catalans, destacant el color verd intens i brillant del “doll de Cadaqués“; els orjols, dournes o poals, entre altres.

Encara que la majoria de les peces seleccionades tenen en comú el seu ús pretèrit com a recipients per a l’aigua, també es poden trobar algunes dedicades al magatzematge d’oli o vi, com els dolls de Quart (Girona), del segle XVIII, o les gerres o buiras occitanes. La dourne, atuell nuclear de la terrisseria pirinenca, es caracteritza per ser una gran tetera, molt simular a l’asturiana de Faro (Oviedo), encara que de grandària menor.

La mostra explica, a més, amb imatges que acompanyen als recipients exposats, els usos i costums associats a les peces. Els textos del catàleg són obra dels investigadors Enrique Martínez Glera, Fermín Leizaola Calvo i Joan Santanach i Soler.

Edita: Fundación Municipal de Cultura de Avilés.
Dipòsit legal: AS-00940-2019.
Pàgines: 68.

Presentació del llibre ‘Les mares que ens han parit’ a Sant Feliu de Guíxols

Portada del llibre

El Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i Editorial Gregal us conviden a la presentació del llibre ‘Les mares que ens han parit’ de Maria Rosa Ribas Poch el dijous, 25 d’abril de 2019, a les 19 h. al Pati de l’Antic Hospital (Carrer de l’Hospital, 33 )

Més informació aquí

HI INTERVINDRAN:

  • Toni Sala, Escriptor
  • Marisa Ortigossa, Metgessa de família
  • Maria Rosa Ribas, Autora

El patrimoni cultural a les societats líquides

Sociedades LíquidasS’ha publicat les actes del XIII Congrès de Museus: El patrimonio cultural en las sociedades líquidas, celebrat els dies 19 i 20 d’octubre de 2017 a la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea (Donostia-San Sebastián).

Vivim en la modernitat líquida. Un període en el qual, segons Zygmunt Bauman, les característiques de la vida humana i social no són estables. El temps, l’espai, la comunitat o els límits es descomponen, es liqüen. Aquesta liquació afecta, necessàriament també, als processos de patrimonialització i, conseqüentment, als béns culturals. Tots dos, béns i processos, són més flexibles en comparació dels seus antecessors, els corresponents a la modernitat sòlida. Aquest llibre reuneix un conjunt de treballs que aborden la liquació dels processos de patrimonialització i dels béns culturals, posant el focus fonamentalment en tres característiques de la societat contemporània: el multiculturalisme o interculturalisme, la multiplicitat d’objectes i la seva ràpida obsolescència, i l’acceleració del temps.

ARRIETA URTIZBEREA, IÑAKI (ED.)
Edita: Universidad del País Vasco
Any: 2018
ISBN: 78-84-9082-934-9
Pàgines: 209

Aquesta publicació també està disponible en descàrrega electrònica.

Gat Vell. Dites marineres, de Francesc Xavier Llorca Ibi

Ja tenim ací Gat Vell. Dites marineres de Francesc Xavier Llorca Ibi, Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular  2018

Gat Vell és un text que parla de dites, frases i refranys propis de lagent de mar. Un treball de recol¿lecció oral al llarg de més de vint anys, que no hauria aplegat a bon port sense la pacient i sàvia col¿laboració coral de persones que van viure, estimar i patir la vida en la ratlleta blava. Vida dura i patiments que feren dir als pensadors clàssics que hi ha tres classes d¿hòmens: els vius, els morts i els qui van per la mar. Autèntics gats vells carregats de sàvia experiència que bastiren una part bàsica de la nostra cultura patrimonial. Un patrimoni que cal posar en valor i difondre per salvaguardar-lo de l¿oblit en temps de canvis fonamentals. Veus, dites i sons que no moriran mentre hi haja gats vells que maulen a la lluna amb paraules de mar.

Francesc Xavier Llorca Ibi (Benidorm, 1964) és llicenciat en Filologia Hispànica (orientació de Filologia Valenciana) per la Universitat d’Alacant, doctor en Filologia Catalana i catedràtic d’ensenyament secundari en excedència. Actualment és professor titular de la Universitat d’Alacant en la Facultat d’Educació. Els seus camps d’investigació són el lèxic, la toponímia i la cultura popular. Té diversos llibres i articles publicats entre els quals se’n troben diversos referits al món mariner com El llenguatge mariner de la Marina, Llengua d’arraix. La parla almadravera valenciana o La toponímia maritimoterrestre del parc natural de la Serra Gelada. En col·laboració amb altres autors destaquen Rondalles de la Marina, Als peus de l’Aitana, Toponímia i paisatge des de Sella i Diccionari del lèxic de les poesies d’Ausiàs March.

Les properes presentacions previstes al maig seran:

València, 5 de Maig. A la Fira del llibre de València (Jardins de Vivers)

  • Benidorm, 6 de maig. Al Casal Fester (c/ de la biga)
  • Alacant, 9 de maig. A la Seu universitària de l’Esplanada.
  • Altea, 15 de maig. A la Casa de Cultura (Costera Pont del Montcau, 14)

Pots fullejar algunes pàgines ara mateix: https://issuu.com/bullent/docs/gat_vell_dites_marinerestast

El talent vallenc s’integra en la producció audiovisual del Museu Casteller de Catalunya

> El vallenc Jordi Ferré Batalla ha coordinat els materials visuals de l’àrea cronològica

> L’equip està format per joves creadors en la franja dels 30 anys

> Inclouen fons inèdits com alguns de la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili

Els audiovisuals de l’àrea cronològica de Món Casteller · Museu Casteller de Catalunya integren el talent vallenc dins la museografia del nou equipament gràcies a la participació del creador de Valls, Jordi Ferré Batalla. El director cinematogràfic local ha coordinat els nou audiovisuals corresponents a les nou etapes de la història dels castells.

El Museu Casteller de Catalunya a Valls, amb arquitectura de Dani Freixes, museografia d’Ignasi Cristià i audiovisuals del Grup Lavinia a través de la seva empresa Lavinia Spurna Visual, també integra els creadors locals vallencs en les nou pantalles de l’àrea cronològica, amb nou treballs corresponents als diversos períodes de la història dels castells.

La productora audiovisual i fotogràfica Uncle Jun Films, de la qual és fundador i soci el vallenc Jordi Ferré Batalla, n’ha estat la responsable. També hi ha participat la productora musical independent barcelonina Telemann Rec. La documentació final de les imatges ha anat a càrrec del vallenc Pau Salat i del morellenc Guillem Barberà.

La història en el Museu Casteller de Catalunya no serà una foto fixa, sinó que, a banda dels continguts escrits preparats pels nou especialistes castellers del Consell Científic, les imatges i especialment les animades també hi tindran un pes específic, com en la resta del relat expositiu. El vallenc Jordi Ferré i el seu soci Marc Martí, a través de la productora Uncle Jun Films, han estat els responsables de la creació d’aquests nou clips, de dos minuts i mig cadascun aproximadament, als quals ha posat banda sonora original, enregistrada per al projecte, la productora musical independent de Barcelona Telemann Rec, integrada per Pere Jou i Aurora Bauzà .

Fons prou diversos

La creació parteix d’una selecció dels fons arxivístics, fotogràfics i cinematogràfics d’una cinquantena d’arxius, hemeroteques i col·leccions, que s’han integrat en el centre de documentació del Museu Casteller, a través del projecte d’antena castellera de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, xarxa que agrupa una vintena llarga d’equipaments culturals del país. Ferré i Martí han usat 150 imatges fotogràfiques històriques aproximadament i un seguit de filmacions per configurar el producte final. Així, per exemple, s’han emprat diversos enregistraments inèdits en moviment pertanyents als fons de la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili, sobretot situats cronològicament entre el final de la guerra civil espanyola i l’actualitat.

Aquest fons està configurat per filmacions realitzades majoritàriament per aficionats interessats en el món dels castells, en un temps històric en què els enregistraments visuals encara no estaven àmpliament estesos, per la qual cosa el seu valor és alt. Però els joves creadors també s’han valgut de filmacions anteriors a la guerra civil i d’altres molt més modernes amb la televisió ja emetent en directe les actuacions castelleres cabdals de cada temporada.

Paral·lelament, en la creació d’aquesta producció audiovisual final s’han usat imatges rodades en directe actuals i enregistrades a càmera lenta. Cerquen primers plans i detalls de mans, peus, camises, gestos, faixes, per imbricar la simbologia castellera i no tant la construcció humana en si, que ja queda àmpliament recollida en les imatges triades. Alhora la juxtaposició del rodatge actual i de la història mostra el vincle entre pressent i passat, lligam que encara perdura en l’actualitat en aquesta manifestació proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de l’any 2010.

El resultat del projecte també mostrarà recursos tècnics com les transparències, els moviments dins les mateixes fotografies fixes, les sobreexposicions fotogràfiques, o les rotacions i efectes de transició. Tots aquests recursos complementaris enriqueixen el material i permeten una millor comunicació amb els espectadors del segle XXI. El Museu oferirà una producció audiovisual no sols de caire històric sinó també creatiu i artístic, que permetrà veure i entendre el llegat patrimonial des dels antecedents del segle XVII amb ulls del XXI. Aquesta part del nou equipament ha estat cofinançada amb fons del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Qui són els creadors?

Jordi Ferré Batalla (Valls, 1988) Llicenciat en Comunicació Audiovisual i amb un Màster en Direcció cinematogràfica per l’ESCAC, porta més de 7 anys treballant en el sector. Ha guanyat més de 15 premis en festivals internacionals de cinema i ha estat col·laborador habitual del director Ventura Pons. Va realitzar pràctiques a Los Angeles (Estats Units) en la indústria cinematogràfica en diversos projectes. Fou el director i guionista del curtmetratge casteller «Camises cap al cel cel», amb més de 30 seleccions en festivals internacionals i 12 premis; així com el director i guionista del curtmetratge de ficció «Khroma», actualment en ruta de festivals.

Marc Martí (Barcelona, 1988) Llicenciat en Comunicació Audiovisual i amb un Màster en Periodisme, porta més de 7 anys treballant al sector, destacant els seus treballs per a Netflix, Movistar + o Amazon Prime Polivalent. Està especialitzat en edició.

Aurora Bauzà (Palma de Mallorca, 1987) Compositora mallorquina que va trobar a Barcelona un lloc per viure i crear. Pianista (Conservatori Superior de les Illes Balears), musicòloga (Universitat de Granada i Freie Universität Berlín) i Màster en música com a art interdisciplinari (Universitat de Barcelona). El seu interès per la composició sempre ha guiat la seva carrera professional, mentre alhora treballa tant en la composició de la banda sonora com en el seu projecte en solitari electrònic.

Pere Jou (Barcelona, 1985) Músic, sociòleg (Universitat de Barcelona), comunicador audiovisual (Blanquerna – Universitat Ramon Llull) i Màster en música com a art interdisciplinari (Universitat de Barcelona). Va dirigir la banda pop catalana Qu4rt Pr1mera i ha treballat com a productor musical per a moltes altres formacions. Actualment combina el seu treball com a compositor i productor amb el seu paper de ballarí i intèrpret contemporani.

Pau Salat (Valls, 1994) Documentalista del projecte. Llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili.

Guillem Barberà (El Morell, 1993) Documentalista del projecte. Grau en Comunicació Audiovisual per la Universitat Rovira i Virgili.

#MónCasteller#MuseuCastellerCatalunya#Valls#castellers#humantowers#worldintangibleheritage#castellsenxarxa

Presentació del llibre “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”

Llibreria la Capell. Pl. Nova, 5, Barcelona
(edifici Col·legi d’Arquitectes de Catalunya)

Dijous 11 d’abril, 19.00 h

Van Geert, F.; Estrada Bonell, F. (a cura de) (2018) Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 354 p.

El llibre Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya complementa i amplia l’exposició amb el mateix títol, un projecte que aborda l’arquitectura tradicional des d’una perspectiva etnològica per mostrar la relació home-medi-arquitectura des d’una aproximació a diferents paisatges i entorns històrics, culturals i productius rurals de Catalunya.

L’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” analitza la interacció dels éssers humans i l’entorn en contextos molts diversos, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents elements de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes.

La presentació anirà a càrrec de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, els antropòlegs Ferran Estrada i Roger Costa, i de Josep Maria Fortià, arquitecte i secretari de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional.

Tarjetó d’invitació a l’exposició