Presentació del llibre “Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939)” a Santa Maria de Merlès

La nova publicació recupera el testimoni de Josep M. Vilarmau sobre la Guerra Civil i la seva experiència personal durant el conflicte.

El proper diumenge 19 d’abril de 2026, a les 12 del migdia, el local social nou de la plaça Santa Maria de Santa Maria de Merlès acollirà la presentació del llibre Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939), una obra que recull el valuós testimoni de Josep M. Vilarmau Cabanas (1900-1947).

L’acte anirà a càrrec dels autors Roser Reixach i Brià i Xavier Cateura i Valls, responsables d’aquesta edició.

El llibre narra les vivències de Vilarmau durant la Guerra Civil Espanyola, iniciades el 21 de juliol de 1936, quan es va veure obligat a fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès. Més enllà de les memòries personals, la publicació també ofereix una aproximació a la Guerra Civil a Santa Maria de Merlès.

Amb aquesta obra, es recupera una peça significativa de la memòria històrica local i es posa en valor un testimoni directe d’un període clau de la història contemporània.

Data: Diumenge 19 d’abril del 2026

Lloc: Plaça Santa Maria de Santa Maria de Merlès

Per a més informació: 938 250 400 – Ajuntament de Santa Maria de Merlès

Dia Internacional de les Dones al Museu del Ter

En el marc  del programa d’actes del 8M el Museu del Ter organitza el taller, “El preu de la roba: La indústrial tèxtil avui”.

Del passat industrial del Ter a l’impacte global actual, el tèxtil ha estat motor econòmic i espai de desigualtats, sovint sobre les dones. Un taller amb perspectiva de gènere per reflexionar sobre consum i sostenibilitat i donar una segona vida a la roba.

Activitat en col·laboració amb l’Associació Tapís.

Cal inscripció prèvia a:

info@museudelter.cat o al 93 851 51 76

Data: diumenge 8 de març a les 11.3oh

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”

La mostra “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” neix com a projecte que té per objectiu recuperar i posar en valor el patrimoni agrícola i rural del municipi.

Enguany, el Mas Roca coincidint amb el seu centenari, obre el seu arxiu fotogràfic i és el primer testimoni de memòria agrària i vida al camp de la mostra.

La mostra també es nodreix d’alguns objectes del fons de 202 peces de Joan Domènech Muns que reforça la preservació de la memòria pagesa manlleuenca.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Manlleu és una ciutat associada històricament a la industrialització, però la seva identitat també s’ha construït des del treball de la terra. Durant generacions, la pagesia —sovint molt propera al nucli urbà— ha configurat el paisatge, els oficis i les formes de vida del municipi. En un context actual de revisió del model alimentari i de recuperació del vincle amb el territori, aquest llegat adquireix una nova centralitat.

Amb el projecte “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”, el Museu del Ter inicia una línia de treball estructural orientada a identificar, documentar i difondre el patrimoni agrícola i rural —tant material com immaterial— que ha conviscut amb el desenvolupament industrial de la ciutat. El projecte articula recerca, inventari, memòria oral i exhibició pública a partir de fotografies, documents i objectes de la vida quotidiana, amb l’objectiu de reconnectar la comunitat amb una herència que continua essent clau per entendre la identitat col·lectiva.

El Mas Roca: cent anys d’història i memòria pagesa

En el marc d’aquesta iniciativa, el Mas Roca és el primer testimoni d’aquest patrimoni agrícola i vida rural del municipi. Coincidint amb el seu centenari, la família ha compartit el seu arxiu amb el Museu, aportant fotografies, documentació i objectes que permeten reconstruir l’evolució d’aquesta masia, construïda originàriament als afores de Manlleu i avui integrada plenament al teixit urbà.

El Mas Roca constitueix un testimoni privilegiat de la transformació del paisatge i de la continuïtat de la vida pagesa al municipi. La seva vinculació amb la Festa dels Tonis i amb el món agrícola local reforça el seu valor patrimonial. Aquesta mostra no només posa en relleu la trajectòria d’una casa concreta, sinó que estableix una metodologia i obre la porta a futures recerques sobre altres masies de Manlleu, consolidant el projecte “Arrels de Manlleu” com a plataforma de recerca i divulgació.

Joan Domènech Muns: la preservació des del gest quotidià

El projecte incorpora també el fons de Joan Domènech Muns (1926–2015), un pagès que al llarg de dècades va recollir i preservar eines, estris domèstics i objectes vinculats a les feines del camp, sovint procedents de masies i tallers en procés de transformació o tancament.

El conjunt —format per 202 peces i donat al Museu del Ter l’any 2021— ha estat inventariat i documentat en el marc del projecte “Pagès de carrer”. L’inventari ha estat realitzat per l’antropòloga Marta Rosell, amb l’assessorament tècnic de l’antropòleg i expert en patrimoni rural Jacint Torrents. Aquest treball sistemàtic converteix un gest personal de preservació en un fons patrimonial estructurat, que aporta coneixement sobre la cultura material de la pagesia manlleuenca del segle XX.

Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural

“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” no és només una exposició puntual, sinó una aposta del Museu del Ter per integrar el patrimoni agrícola del municipi en el relat global de la ciutat i obrir el camí a futures recerques sobre altres masies de Manlleu. Enguany, a través d’aquesta primera mostra amb el testimoni del Mas Roca i algunes de les peces del fons de Joan Domènech Muns, el projecte evidencia que la història rural no és perifèrica, sinó constitutiva de la identitat de Manlleu, i que la seva preservació és important per comprendre el passat agrícola del municipi.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Data: diumenge 1 de març a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Oli de ginebre

El proper dissabte 28 de febrer es farà una demostració de l’elaboració de l’oli de ginebre als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, en una gran esplanada situada darrera la Pedra Dreta.

L’oli de ginebre, obtingut per destil·lació seca de la fusta del ginebre blanc o càdec (Juniperus oxycedrus) era un remei emprat en medicina i en veterinària populars al Lluçanès amb finalitats diverses entre les que hi havia l’ús antiberrugós i anticatarral.

Arrel de les primeres entrevistes que M. Àngels Bonet i Roser Reixach van dur a terme per a la investigació sobre Remeis populars al Lluçanès, va sorgir la idea de recuperar aquest procés.

Així des del 2012 cada any se’n fa una demostració gràcies a la iniciativa de Jaume Pons Serra (1935-2020) i el seu nebot Benet Pons Serra (1948-2025), que de joves n’havien elaborat.

Ells en va ser el promotors i gràcies a la seva constància i tenacitat van aconseguir que hi hagués relleu generacional, un grup constituït com a Amics de l’oli de ginebre, que actualment són els que ho organitzen comptant amb la col·laboració d’altres persones dels municipis implicats.  

Data: 28 de febrer del 2026

Lloc: La Pedra Dreta – Google Maps

Presentació del llibre La Gresca, jota de Falset. 30 anys a plaça

Móra la Nova acollirà la presentació d’un llibre dedicat al ball de la jota.

Aquest dijous 15 de gener, Móra la Nova es convertirà en punt de trobada per als amants de la cultura popular amb la presentació del llibre La Gresca, jota de Falset. 30 anys a plaça, editat per l’Associació Cultural La Clavellinera, que recull tres dècades de vida, música i cultura popular al voltant de la jota de Falset.

L’acte tindrà lloc a la biblioteca municipal de Móra la Nova a les 18.30 h, i comptarà amb la participació dels autors Albert Margalef Amorós, Carles Mas i García, Lídia de Mena Arch i Francesc Tomàs Aymerich “Panxito”, i la presentació de Mireia Grangé, presidenta de l’Associació Lo Fardell Patxetí.

L’activitat és oberta a tothom i s’adreça especialment a persones interessades en la música i la dansa tradicional, la memòria oral i el patrimoni immaterial.

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us anima a sumar-se a aquest acte que vol posar en relleu la força viva de la jota i el seu paper en la identitat cultural de Falset.

Cultura Viva 2025. XIII Jornada de presentació de la recerca etnològica 2025XIII Jornada Cultura Viva-Manlleu

El passat 29 de novembre, es va celebrar la XIII Jornada de presentació de la recerca etnològica a Osona i la Catalunya Central. S’hi van presenetar recerques etnològiques realitzades a les comarques d’Osona, el Lluçanès, el Bages i Berguedà.

En aquest enllaç podeu recuperar la jornada en línia a través del canal de Youtube del Museu del Ter.

La jornada forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país. Les jornades, que anualment es coordinen des del Museu del Ter, amb la vocació d’aplegar també treballs de recerca realitzats en el conjunt de la Catalunya Central.

En aquesta edició es van presentar 7 comunicacions, corresponents a recerques de temàtiques diferents però amb l’etnologia com a element comú. Entre les comunicacions hi ha temàtiques tan diverses com: la religiositat popular, la cultura popular la musicologia, el teatre o el joc entre d’altres. Podeu consultar les recerques clicant aquest enllaç.  

Aquí es poden veure els resums de les recerques etnològiques presentades en edicions anteriors.

Data: Dissabte 29 de novembre de les 9.45h a les 13.25h.

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Revista Pedra Seca núm. 51 (desembre 2025)

Ha sortit el número 51 de la revista Pedra Seca, el segon del nou format. Recordarem que aquesta revista es va crear al desembre del 2000. Fa 25 anys. Si el número anterior tenia 70 pàgines, aquest en té 96. La coordina Maite Oliva.

Entre d’altres hi ha quatre articles dedicats a la pedra seca al Bages, un d’ells a les tines de les valls del Montcau (Bé Cultural d’Interès Nacional, 2018). Tres sobre grups barracaires: Sitges, Mont-roig i Cadaqués. Un sobre les cabanes de volta de canó, un altre sobre les barraques del Clot de la Fou (Ripollès). A més hi ha entrevistes a Josep Andreu i Jordi Calaf (Parc Natural de Montserrat) i Roger Costa (antropòleg) i, finalment, la descripció de la ruta de l’obaga de Vilademàrger a la Llacuna (Anoia).

És el rellevant món de la pedra seca a Catalunya ben explicat i curosament publicat. Es publica el juny i desembre. La subscripció anual és de 25 euros. Cerqueu a Internet: https://www.revistapedraseca.cat/.

Setmana de la Pedra seca (resum d’activitats)

La Setmana de la Pedra Seca es consolida com a xarxa d’unió entre entitats aplegant un centenar de propostes al voltant del patrimoni. La sisena edició tanca amb un balanç molt positiu i es consolida com un espai de referència per al reconeixement, la preservació i la divulgació del patrimoni de pedra seca, amb gairebé un centenar d’activitats repartides arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, una trentena de les quals no ho havien fet en l’anterior. S’han realitzat des de tallers d’aprenentatge fins a rutes guiades, reconstruccions de marges i cabanes, exposicions, xerrades i jornades tècniques. L’àmbit de la divulgació i la descoberta han concentrat una seixantena de les propostes i trenta-set més han estat centrades en l’aprenentatge de la tècnica de la pedra seca. L’ampliació del calendari en l’edició d’enguany, que s’ha estès fins a disset dies, ha permès espaiar les activitats i facilitar que el públic pogués participar en més d’una iniciativa.

Més enllà de les xifres, l’edició 2025 destaca per la consolidació del paper aglutinador de la iniciativa entre els agents vinculats a la pedra seca en diferents punts del territori.

En aquest sentit, des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses -impulsors de la iniciativa amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida- es treballarà per donar un nou impuls a la Setmana el 2026. Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha destacat que “cal reconèixer aquest esforç col·lectiu i oferir una xarxa de suport a les entitats organitzadores”. En aquest sentit, ha refermat el compromís de la Setmana de la Pedra Seca per “ampliar la col·laboració entre territoris, incrementar la participació i seguir situant la pedra en sec al centre de les polítiques culturals i patrimonials”.

Sobre la Setmana de la Pedra Seca

La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC). L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses varen prendre el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

Mans Destres. Oleguer Curriu, ferrador.

El documental ens endinsa en l’ofici del farratge equí i mostra el treball tècnic i precís d’un jove ferrador que combina formació veterinària, pràctica de forja i col·laboració amb professionals del món eqüestre. Amb una mirada respectuosa, segueix Oleguer en plena acció mentre es prepara, treballa i reflexiona sobre una professió exigent que requereix força, destresa i coneixement especialitzat. La seva passió i compromís revelen un ofici tradicional que, lluny de desaparèixer, es projecta cap al futur amb renovada vitalitat.

Fes clic aquí per veure el documental.

Data:  Dijous, 4 de desembre a les 20 h

Població i lloc: Museu Arqueològic de l’Esquerda. Av. Pere Baurier s/n. Roda de Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515178 – info@museudelter.cat

L’antic teatre Cirvianum, en 4 actes.

El documental ens convida a redescobrir la història viva d’un espai cultural clau a Torelló. A través de testimonis, assajos, estrenes i imatges d’arxiu, el documental traça un recorregut emotiu pels cent anys d’història del teatre. Cada acte revela una capa de memòria col·lectiva, culminant amb una visita institucional que tanca el cercle. Un homenatge audiovisual a la força de la cultura local.

Direcció i realització:  Jordi Campàs Reig

Any 2025

Data:  Divendres, 28 de novembre a les 19 h

Població i lloc: Museu de la Torneria. Carrer de la Pau, 14. 08570 Torelló.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515178 – info@museudelter.cat