El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

Monografies del Montseny 33

El passat mes de juliol fou presentat a la vila de Seva el número 33 de la revista Monografies del Montseny, editada pels  Amics del Montseny corresponent a l’any 2018.

Entre els articles destaquem els següents pel seu interès etnològic:

– Carola Duran. Primera ressenya d’una excursió al Montseny 1879

– Oscar Farrerons i Adrià Corella. El patrimoni històric, cultural i natural de Breda més enllà del monestir i la terrissa. Les fonts bredenques

-Josep Masnou, Josep M. Panareda. El paisatge del Cafè de la Calma del Montseny

 

Revista Caramella 2019: 40 números, 20 anys

CARAMELLA. Revista de música i cultura popular publicarà el gener del 2019 el seu número 40 i acomplirà 20 anys d’existència. Amb aquest motiu dedicarà el proper dossier central de la revista a “La cultura popular a debat, ara i ací”, amb l’objectiu de plantejar una reflexió compartida sobre el mateix concepte de cultura popular i les seves interaccions amb els principals àmbits articuladors de la societat contemporània: política, educació, economia, comunicació, etc.

Les responsables de la revista, però, volen que aquest debat sigui viu i interactiu i és per això que els articles que es presentaran en aquest número 40 seran la base per a l’organització d’unes jornades de debat en tres punts del territori de manera seqüencial. En tant que CARAMELLA és una revista que es projecta arreu dels Països Catalans, les jornades s’han previst a: Barcelona (23 de març), València (30 de març) i Palma (6 d’abril), i tindrien com a ponents principals els autors vinculats a cada territori i alguns convidats addicionals.

Des de CARAMELLA entenen que la cultura popular avui i aquí, és a dir, en el segle XXI i en la nostra societat occidental mediterrània, no és un producte definit i estàtic, sinó quelcom complex, mutant, polisèmic, contradictori i en procés de construcció/destrucció. Per tant, el propi concepte de cultura popular pot ser entès de formes molt diverses fins i tot pels mateixos ponents i convidats a les jornades, però és justament aquesta diversitat el principal estímul del debat.

Els tres àmbits previstos són (provisionals):

Neofolklore, cultura de masses i consum
Barcelona, 23 de març de 2019 (Centre Artesà Tradicionàrius, CAT)

-Cultura popular, una eina d’aprenentatge
València, 30 de març de 2019 (Museu Valencià d’Etnologia) 

-Cultura popular: entre la identitat i la transformació social
Palma, 6 d’abril de 2019 (Can Alcover, per confimar) 

Recull de notes de premsa i ressenyes sobre les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic

jornades de patrimoni etnològic

Consulteu aquí el recull de les notes de premsa i breus ressenyes de les ponències en el marc de les de les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. La memòria popular, celebrades a La Roca del Vallès, els dies 9 i 10 de novembre de 2018. Organitzades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Ajuntament de la Roca del Vallès – Arxiu de la Memòria Popular, l’Associació el Llibre de la Vida, L’Arada – Creativitat Social i Univers d’Històries d’Europa al Món.

Germans Castells, art i figures per al pessebre

PRESENTACIONS: a Montblancdissabte 15 de desembre, al migdia, en el marc de la inauguració del Museu del Pessebre de Catalunya (c. dels Solans, 22) / a Barcelonadimarts 18 de desembre, a les 18.00 h, al Centre d’Artesania Catalunya (c. dels Banys Nous, 11). En ambdues presentacions hi participaran els germans Joan i Martí Castells Badia, i els autors del llibre Ismael Porta i Ramon Albornà.


Albornà i Rovira, Ramon; Porta i Balanyà, Ismael (2018) Germans Castells, art i figures per al pessebre, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 188 p.

Les figures del taller Castells han donat vida a multitud de pessebres. Petites escultures de qualitat fetes en el marc d’un procés totalment artesanal, rigorós i perfectament planificat, que transmet l’estima i la cura amb què s’ha fet cada una de les peces.

Tres generacions que han estat al servei de l’art pessebrístic i que, amb la seva feina, han contribuït també a la difusió i internacionalització del pessebre català. Milers de figures han sortit de les mans dels sis components d’aquesta nissaga de grans artesans, que han aportat la seva creativitat i el seu bon fer al món del pessebre.

La família Castells és una nissaga, la història de la qual està estretament lligada a la història del pessebrisme a Catalunya, i és per això que aquest llibre va més enllà de la història familiar i parla també de la història i el desenvolupament del pessebrisme a Catalunya.

L’any 2018 el Govern de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi als germans Castells, Joan i Martí Castells Badia, una distinció justa i merescuda, per a ells, però —com ells mateixos van expressar— extensible a tot el moviment pessebrista català.

_____________________________________________

Llibre en versió pdf

Figures de pessebre, 1974-1976 (documental)

Presentació de les actes del Som Cultura Popular 2018

Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8 (Palau Marc), Barcelona
Dijous 22 de novembre, 19.00 h

Les actes queden recollides en dues publicacions: per una banda les ponències i experiències del Fòrum d’Educació i Cultura Popular les trobarem en una publicació digital, i les presentacions de les diverses ponències, taules rodones i activitats del Som Cultura Popular formen part del monogràfic de la revista Canemàs (núm. 15).

En la presentació intervindran el Sr. Carles Sala, director de Cultura de Proximitat de l’ICUB (Ajuntament de Barcelona) i la Sra. M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També es comptarà amb la participació del comitè organitzador del Fòrum d’Educació i Cultural Popular i dels editors de la revista Canemàs (Ens de l’Associacionisme Cultural Català). L’acte és obert a tothom, i hi són especialment convidats totes les persones i entitats que van col·laborar en l’edició del Som Cultura Popular i el Fòrum d’Educació i Cultura Popular, entre elles el Departament d’Ensenyament, Consorci d’Educació de Barcelona, Corporació Catalana de Mitjans de Audiovisuals, Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya, Consell d’Associacions de Barcelona, Consell de l’Associacionisme Cultural, etc.

Invitació a l’acte de presentació

Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

Art popular decoratiu a Catalunya (1948)

Presentació Art PopularPresentació del llibre “Art popular decoratiu a Catalunya (1948)” (edició facsímil), de Ramon Violant i Simorra.

Enguany es compleix el 70è aniversari de la 1a edició del llibre Art popular decoratiu a Catalunya. Aquesta és una de les obres mestres de Ramon Violant i Simorra.  La d’avui no pot substituir l’espectacular impressió de 1948 feta quan encara art i artesania eren conceptes similars  -mai tan ben dit en un llibre com aquest -i en uns moments de precarietat, però amb l’encant d’unes formes d’impressió tradicionals que ja no existeixen.  La voluntat és, doncs, de posar aquesta gran obra a l’abast dels lectors actuals d’una forma accessible; per això s’edita aquest facsímil de la 1a edició a la col·lecció que porta el nom del seu autor.

Data: Dimarts, 30 d’octubre de 2018, a dos quarts de 8 de la tarda.
Lloc: Museu d’Història de Catalunya. Palau de Mar, Plaça de Pau Vila, 3. Barcelona.

La presentació anirà a càrrec de Francesc Prats (editor de Garsineu Edicions), Daniel Rey (patrocinador del Projecte de recuperació de l’obra de l’etnòleg Ramon Violant i Simorra), Ramona Violant (etnòloga) i Ignasi Ros (historiador i autor del pròleg).

Autor: Ramon Violant i Simorra
Títol: Art popular decoratiu a Catalunya (1948)
Il·lustracions de Ramon Noè i Hierro
Pròleg d’Ignasi Ros i Fontana
Lloc: Tremp
Editorial: Ecomuseu de les Valls d’Àneu; Garsineu Edicions
Any: 2018
Pàgines: 248
ISBN: 9788494789953

Organitza: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Museu d’Història de Catalunya, Xarxa de Museus d’Etnologia de CatalunyaEcomuseu de les Valls d’Àneu, Darei Assessorament, S.L., Aureo & Calicó.

CINELAB TURISME: Mirades des de l’antropologia

En el marc de la 8a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Del 24 d’octubre al 12 de desembre – Dimecres de 18.30 a 20.30h al Museu Etnològic i de Cultures del Món-Montcada, carrer Montcada 12, Barcelona.

cinelab-principal-FB-1200x1200

Totes les sessions són d’accés lliure i gratuït.

Organitza: Institut Català d’Antropologia i VilaMon

Consulteu tota la informació del cicle aquí

Programa en pdf

PRESENTACIÓ:

Fenomen distintiu de la modernitat, el turisme desperta representacions contradictòries: cerca de coneixement i experiència de consum, motor de desenvolupament i indústria extractiva, productor de llocs i d’imaginaris i al mateix temps colonitzador d’espais públics. Indústria i al mateix temps pràctica social, és un fenomen que ens crida a reflexionar, no només pel seu caràcter econòmic, sinó també per la seva connotació social, cultural, política, i mediambiental.
En el marc del Cinelab proposem estimular la reflexió i el debat al voltant de diferents aspectes i modalitats del fenomen turístic a través del visionat de pel·lícules i documentals temàtics. El medi visual ens permetrà viatjar sense moure’ns i portar a la realitat algunes situacions turístiques en contextos diversos, propers i llunyans al mateix temps. Es tracta de pel·lícules que tracten el tema del viatge turístic sota perspectives diverses, i interroguen sobre la representació de l’altre, i també d’un mateix com un altre: problemàtiques comunes al cinema, al turisme i a l’antropologia.
Cada sessió configura un bloc temàtic, amb una durada de 2 hores i un format interactiu: presentació de la pel·lícula, visionat i debat. La selecció de pel·lícules es basa en la llista de títols recopilada per l’Anthropology of Tourism Interest Group (ATIG).

 

Avui Valls es desperta ursulera

La ciutat de Valls celebra des d’avui fins al proper diumenge 21 d’octubre la Fira de Santa Úrsula, la mostra transversal sobre el Patrimoni Immaterial de la Humanitat que són els castells, amanida amb molts altres elements de la cultura popular i del teixit associatiu.

Fotògrafs de tot el país capten la intensitat dels castells, es presenten tres novetats literàries castelleres com les Actes del darrer Simposi Casteller, un miler de nenes i nens participen en la Mostra de bestiari escolar amb 35 figures, una vintena d’expositors engalanen el Pati amb la 8a FiraCastells, una fira familiar plena d’activitats creatives permanents; 15 ponents i moderadors ens fan viure el 8è Simposi Casteller, Judit Solé del Restaurant Ca l’Àngel serveix un esmorzar amb el segell gastronòmic de de Valls, els gegants conviden a la «volta» del migdia de la vigília, el correbous congrega set bèsties i el correfoc sis grups de foc, els concerts de Porto Bello, Joan Masdeu i NATS belluguen al Pati, la revetlla explosiona a la plaça de l’Oli amb els hits trencapistes de La Loca Histeria, els establiments de restauració preparen els esmorzars de forquilla, les colles dels Xiquets de Valls obren les portes per als assaigs més multitudinaris de l’any i diumenge reviuen com enlloc la mare de totes les diades castelleres, Santa Úrsula. Tot com a commemoració dels 150 anys del naixement de l’insigne folklorista Aureli Capmany, qui projectà els castells més enllà de terres catalanes.

Consulta el programa complet:

https://issuu.com/culturavalls/docs/programa_per_web

https://www.valls.cat/images/aa2018noticies/180928programasantaursulaweb_def4.pdf

Descarrega’l al mòbil gratuïtament amb la Valls APP:

IOS: http://apple.co/1GyvChI

Android: http://bit.ly/1KixznA