Museus en transformació

La funció i el significat dels museus canvien al llarg del temps. L’esdevenir d’aquests centres patrimonials no es pot entendre si no es para esment a fets o esdeveniments culturals, socials, polítics, econòmics o epidemiològics que, en principi, se situen més enllà d’aquestes institucions culturals. El Maig del 68, l’arribada al poder de Margaret Thatcher en 1979, la fallida de Lehman Brothers en 2008 o el coronavirus SARS-CoV-2 en 2020 han condicionat manifestament l’esdevenir dels museus.

En els últims anys, fins al començament de la pandèmia de la Covid-19, l’evolució dels museus ha vingut marcada per la crisi econòmica i social iniciada en 2008. Havent passat ja uns quants anys des que va començar, les seves conseqüències en la gestió dels centres patrimonials no han estat encara prou analitzades. Per aquest motiu aquesta obra ha reunit un conjunt de treballs en els quals s’estudien aquestes conseqüències en àmbits com l’avaluació dels museus, la conservació del patrimoni, el finançament públic o privat o la situació de les treballadores i els treballadors de la cultura.

Arrieta Urtizberea, Iñaki (ed.) (2021)

Edita: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Servicio Editorial/Argitalpen Zerbitzua

Accés gratuït. https://addi.ehu.es/handle/10810/53081

SUMARI

Neoliberalismo e instrumentalización de los museos y el patrimonio cultural:  cuando el derecho a la cultura retrocede, Iñaki Arrieta Urtizberea

L’évaluation des musées comme reflet des crises, Xavier Greffe

Patrimonio  y  sostenibilidad:  depósitos  de  colecciones  compartidos,  Maite  Barrio Olano e Ion Berasain Salvarredi

Musées et professionnels en temps de crise économique : rationalités administratives et identités professionnelles, Jonathan Paquette

Le crowdfunding dans les musées français : la démocratisation culturelle à l’épreuve de l’injonction participative, Gaëlle Crenn

Definir  perfiles  profesionales  en  tiempos  de  crisis.  Un  proyecto  desde  la realidad de los museos catalanes, Olga López Miguel

“Identitats i reivindicacions nacionals en un món global”: núm. 45 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

El passat mes de juliol va aparèixer publicat el número 45 de la Revista d’Etnologia de Catalunya, corresponent a l’any 2020. El nou volum compta amb un dossier central que porta per títol Identitats i reivindicacions nacionals en un món global, en el qual, i sota la coordinació de la professora d’antropologia Montserrat Clua Fainé, de la Universitat Autònoma de Barcelona, hi trobareu un conjunt d’articles de gran qualitat que aborden la complexa qüestió de les identitats polítiques en l’actualitat, tant des d’un punt de vista analític i teòric com empíric, a partir de diversos estudis en diferents zones del món (Catalunya, País Basc, Balcans, Portugal, la Casamance, la regió andina).

La resta de seccions del número, Miscel·lània, Recerques etnològiques i Crònica, contenen articles d’un abast temàtic i territorial molt ampli i que il·lustren la diversitat i la riquesa de mirades i perspectives en relació a la recerca etnològica i la producció patrimonial actuals a casa nostra.

SUMARI

Dossier – Identitats i reivindicacions nacionals en un món global

– Montse Clua Fainé (UAB) – Presentació dossier

Dossier central

– Thomas Hylland Eriksen (Universitat d’Oslo): Sobreescalfament ideològic. Obertura i tancament, por i fàstic al món del segle XXI

– Jorge Cagiao Conde (Universitat de Tours): Nació i nacionalisme al segle XXI. Malalts amb salut de ferro.

– Daniel Conversi (Universitat del País Basc): Mantenir l’antropos al panorama: nacionalisme, canvi climàtic i antropocè

– Igor Bogdanovic (Universitat Autònoma de Barcelona): Identitat–continuïtat–territori en l’arqueologia prehistòrica sèrbia de la segona meitat del segle XX

– Domenico Branca (Acadèmia Austríaca de Ciències). Sobre la nació aimara

– Jordi Tomàs Guilera (Institut Universitari de Lisboa): Casamance: entre el sol de la diversitat i l’ombra de la política

– Josep Martí (Institu­ció Milà i Fontanals – Consell Superior d’Investigacions Científiques):  Paisatges emocionals i identitats polaritzades a la Catalunya del procés

Focus

– António Medeiros (Universitat de Lisboa): Dues antropologies i les malles de l’imperi (notes de treball)

– Julieta Gaztañaga (Universitat de Buenos Aires): Política i imaginació: els desafiaments del sobiranisme basc actual. Una anàlisi antropològica en clau etnogràfica

– Panos Achniotis (Universitat de Manchester): Un relat etnogràfic del 1-O: Agència sobirana i solidaritat al barri

Miscel·lània

Ester Noguer (Universitat de Girona), Josep Sauret (Universitat de Barcelona): Les vinyetes filatèliques turístiques, un element publicitari gairebé desconegut: el cas de Camprodon

– Xavier Menéndez (Diputació de Barcelona): El Museu Nacional d’Etnologia de Catalunya. Relat, propostes i estat de qüestió (1980-2019)

– Salvador Garcia i Lluís Ramoneda (Museu Etnològic de Barcelona): Compartir un món d’inclusió, creativitat i patrimoni. El projecte europeu SWICH (2014-2018) en el Museu Etnològic i de Cultures del Món (Barcelona)

– Joan A. Argenter (Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural – Institut d’Estudis Catalans): Gènere i substitució lingüística. Hipòtesis i etnografies

Recerques etnològiques

– Beatriu Navarro (historiadora autònoma) i Josep Lluís Cebrián (historiador autònom): Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat

– Marcel Pich (músic, poeta i antropòleg): Reivindicació política, subversió de la tradició i construcció identitària en una festa popular. El cas de la Mucada de Mallorca

– Xavier Aznar (Universitat Catòlica de València): L’ocàs de l’activitat pastorívola. Els últims hereus d’una cultura mil·lenària

Crònica

– Mar Sánchez: Un objecte, una història. Recull de memòria oral a l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú

– Saida Palou Rubio – Crònica: I Congrés Català d’Antropologia – Gener 2020 – URV-Tarragona

– Alberto López Bargados: In memoriam. David Graeber

– Olga Muñoz: Ressenya bibliogràfica Temes d’etnologia de Catalunya, 30: «De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà»

“Soms. Elles i Beget”, tret de sortida de l’11ª Mostra de Cinema Etnogràfic a Osona i el Ripollès

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya organitza l’11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. El Museu del Ter coordina la programació a les comarques d’Osona i el Ripollès. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és “La mirada de gènere” i és que la història l’expliquen els vencedors, i la societat els homes. Aquestes han estat dues màximes aplicables fins fa ben poc a les ciències socials i a tots els mitjans de comunicació o interpretació. Per sort, però sobretot gràcies a l’esforç de moltes dones implicades, aquest panorama va canviant a poc a poc. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal. Aquest és el cas de “Soms. Elles i Beget”, un documental de Lluís Manyoses i Joan Ricart filmat íntegrament a Beget, durant els anys 2011 i 2020, i que mostra el passat i que recull el testimoni de les cinc últimes dones que van passar, pràcticament, tota la seva vida a Beget, un poble isolat i fronterer de l’Alta Garrotxa que es va despoblar abruptament als anys seixanta, en acabar-se el negoci del carbó.Les expressions col·loquials, les vivències, els records i un llarg etcètera que ofereixen una visió de Beget amb mirada femenina.

Data: Divendres 17 de setembre a les 19h

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll. Plaça Abat Oliba s/n. Ripoll

Activitat gratuïta i de reserva prèvia: 972 70 31 44. Aforament limitat

Per a més información: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Beget: cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller

Dissabte 18 de setembre de 2021, a les sis de la tarda
Beget (davant de l’església)

El 1965 l’austríaca Kristin Müller va visitar Beget (Ripollès / Alta Garrotxa) per desenvolupar una recerca acadèmica per als estudis de Filologia Romànica que estava cursant. Va anar a Beget amb aquesta intenció i entre tot el que estudiava es va trobar que els veïns de Beget cantaven molt i sabien moltes cançons. Sensible a la temàtica en va fer, com una part del treball, un recull. Amb la gravadora va enregistrar els diferents cantadors, amb qui establí una relació bona per al treball de camp. Aquest treball fou anterior a l’arribada d’altres recercadors que després descobririen l’immens corpus cançonístic de Beget, a més del violí d’en Pere Sala, en Peret Blanc de Beget. Tot i el coneixement d’aquest treball i les gravacions que féu Kristin Müller, el contingut es trobava en cassets vells i amb poques còpies arreu. Així doncs, Josep Garcia i Albert Massip anaren a buscar a Kristin Müller al poble on viu, vora de Salzburg, a Àustria. Ella es mostrà interessada en la proposta que li van presentar: editar en format de CD aquelles gravacions que ella havia fet amb un treball adjunt d’anàlisi i estudi. Müller acceptà i des de la Fonoteca de Música Tradicional s’acollí la proposta per poder vetllar-la i editar-la dins la col·lecció. Per aquest motiu avui ens trobem davant d’un doble CD ple de gravacions de camp de 1965 amb tot de cançons que diferents veïns del poble cantaren a la jove estudiant austríaca i que gràcies a un treball de digitalització i estudi avui podem tenir entre les mans.

La presentació comptarà amb l’alcalde de Camprodon i Beget, Xavier Guitart i Cano, el representant territorial de cultura de Girona, Josep Catalayud Cuenca, amb l’autora, Kristin Müller, i també amb els autors de l’edició, Josep Garcia i Albert Massip. A més, hi haurà una mostra musical de Jaume Arnella.


Osona i el Ripollès, a punt per l’11ª Mostra de Cinema Etnogràfic

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya organitza l’11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és “La mirada de gènere” i és que la història l’expliquen els vencedors, i la societat els homes. Aquestes han estat dues màximes aplicables fins fa ben poc a les ciències socials i a tots els mitjans de comunicació o interpretació. Per sort, però sobretot gràcies a l’esforç de moltes dones implicades, aquest panorama va canviant a poc a poc. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal.

La Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2021 vol fer d’aparador d’aquesta mirada de gènere, i per això ha programat quaranta-dues sessions a vint-i-una poblacions d’arreu del territori.

El Museu del Ter coordina la programació a les comarques d’Osona i el Ripollès. La Mostra de Cinema Etnogràfic té una clara voluntat territorial, per això es fa conjuntament amb altres entitats i les sessions es realitzen en diferents localitats d’aquestes comarques. Aquest any es faran 10 sessions en 7 poblacions diferents: Manlleu (3 sessions); Ripoll (2 sessions); Torelló; Folgueroles; Taradell; Vic i Roda de Ter.

Entre aquestes sessions hi ha documentals i filmacions actuals, casos de les sessions celebrades a Ripoll, Folgueroles, Vic i Manlleu, mentre que també hi ha 5 sessions que serviran per visualitzar i incentivar la recuperació d’antigues filmacions amb un clar interès etnogràfic (2 sessions de Manlleu, Torelló, Taradell i Roda de Ter). En conjunt, una iniciativa per donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni etnogràfic audiovisual.

Consulta el programa de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Un nou número de la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia

S’ha publicat el número 8 de la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia, la primera revista digital dedicada a les relíquies de sants a Catalunya. En aquest número, corresponent als mesos de setembre i octubre de 2021, hi trobareu articles sobre les relíquies a la Garrotxa, Perpinyà, Girona, Verdú, Mallorca i d’altres indrets de la geografia catalana. El número, de caràcter extraordinari per tractar-se del primer aniversari de la publicació de la revista, va ser presentat el passat dia 31 d’agost al Museu del Ter.

La revista ‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’ és un projecte de l’investigador Joan Arimany i Juventeny (Manlleu, 1966), especialitzat en devoció i religiositat popular. En aquest àmbit compta amb diverses publicacions i exposicions comissariades que tracten sobre capelletes de carrer i capelletes de visita domiciliària, ermites i santuaris així com de col·lectius amb sants patrons. En els darrers anys, però, s’ha centrat en l’estudi i divulgació de les relíquies de sants vinculades al catolicisme. Des de fa un any, dirigeix i edita aquesta revista digital d’aparició bimestral  dedicada a la devoció a les relíquies de sants en territoris de parla catalana. La distribució és totalment gratuïta i en el següent enllaç podeu descarregar els números anterior. La subscripció gratuïta es pot fer aquí.

El catàleg “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, ja disponible online

El catàleg de l’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, ja està disponible en descàrrega al web de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran. Recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica. El llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat.

El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents. Aquest volum inclou també imatges de l’exposició ‘Se’n parlave… i n’hi havie’, la més exitosa de les organitzades per la Xarxa de Museus, que un cop finalitzada la seva itinerància, des d’aquest estiu de 2021 resta visitable de forma permanent a Casa Gassia (Ecomuseu de les Valls d’Àneu).

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i a les Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424. Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.

Una pel•lícula rememorarà l’inici de la 2ª època d’or dels castells

  • Per Santa Úrsula de 1981 la Colla Vella descarregava el 4 de 9 amb folre i la Joves el 5 de 8, els primers del segle
  • S’estrenarà per la Fira de Santa Úrsula d’enguany als JCA Cinemes
  • La direcció va a càrrec de Maria Roig i la realització d’Eudard Sedó

La Fira de Santa Úrsula de Valls d’aquest 2021 rememorarà l’inici de la segona època d’or ara fa 40 anys, el 1981. Ho farà amb una pel·lícula documental dirigida i produïda per la creadora Maria Roig Alsina i que comptarà amb la realització i fotografia d’Eduard Sedó Solé. Hi cooperen les dues colles dels Xiquets de Valls que hi aporten part dels testimonis entrevistats, al costat d’altres persones com periodistes o estudiosos. El finançament ve per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, i de l’Ajuntament de Valls.

La pel·lícula documental pretén mostrar al públic com el món casteller va evolucionar i quins factors van ajudar al fet que el 1981 es consideri l’inici de la segona època d’or. Serà un relat dels testimonis que recordaran els fets que van passar tot just fa quaranta anys, i se seguirà un fil invisible marcat pel número 1, tan marcadament vallenc, que ens guiarà tot coneixent la història i reflexionant sobre el que vivim. La Diada de Santa Úrsula de 1981 el món casteller entrava en la segona època d’or amb la consecució a la plaça del Blat de Valls del primer castell de nou del segle XX, el 4 de 9 amb folre descarregat per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i del primer 5 de 8 descarregat de la mateixa centúria per la Colla Joves Xiquets de Valls. Aquella fita, viscuda en any candeler, va ser el punt d’inici d’uns anys on el món casteller s’ha superat, s’han pogut veure estructures fins aleshores només somiades o bé recordades per alguna vella fotografia.

La sèrie de motius i canvis socials i per tant reflectits en l’estructura també de les colles, les millores tècniques, l’augment del nombre de castellers a l’assaig i també la inclusió de la dona, són només alguns dels motius pels quals es rememora aquest any tan assenyalat en la cronologia, i, per ser més exactes, aquella Santa Úrsula de 1981. Per tant, un bloc del documental analitzarà aquests factors amb els seus protagonistes, aquells que ho van viure en primera línia, ja siguin castellers, caps de colla, periodistes que ho van retransmetre, així com altres testimonis que enriqueixen el discurs.

De la plenitud a l’absència

El treball visual no obviarà que el 2020 i part del 2021 ha estat marcat per l’absència de castells a les places i també per la manca de contacte dins la colla, en resum, per una notable inactivitat castellera i social. La Mare de Déu de la Candela 2021 també ha estat excepcional i un any que havia de ser candeler i per tant Valls havia de celebrar les Decennals, serà un any recordat per justament tot el contrari, el seu ajornament. Els moments inèdits i diferents viscuts aquesta Candela de 2021 seran part del relat cinematogràfic. No formaran part només de la pel·lícula sinó que documentaran un fet històric que es recordarà en el futur. Què podran fer les colles i com ho viuran es veurà a través de la pantalla, i farà de contrast amb la cita que es va dur a terme quaranta anys enrere a Valls, des de l’inici d’una època gloriosa al buit que sentim avui.

El relat tindrà tres estructures, tres tractaments d’imatges. Les entrevistes estaran situades en localitzacions simbòliques que ajudin a contextualitzar la història. Per una banda, hi haurà una imatge fixa, neta, que ens ajudi a empatitzar amb els personatges. Les imatges de la Candela 2021 seran imatges de càmera en mà i subjectives, fent la sensació a l’espectador que també hi participa, que també hi és i viu aquest moment únic. Les imatges d’arxiu ens permetran fer els salts temporals i situar l’espectador en el moment referit.

Referències visuals

En aquest documental comptarem amb imatges d’arxiu i d’altres enregistrades, tot contextualitzant el moment i els protagonistes. És per això que s’han realitzat les entrevistes en espais estretament vinculats amb la història, com locals d’assaig i altres localitzacions on han succeït esdeveniments rellevants. En aquest documental Maria Roig i Eduard Sedó treballaran amb imatges amb poc contrast realçant d’aquesta manera el moment àlgid en el qual es trobaren les colles vallenques. Mostraran alguns d’aquests moments amb un toc de preciosisme embolcallant les imatges en un to idíl·lic. Faran servir una paleta de colors basada en els cromatismes predominants i identificatius de les colles vallenques i dels carrers de la ciutat, jugant així amb els colors ocres i verds de la pedra, i els vermells/rosats de les camises.

L’estrena tindrà lloc la setmana de la Fira de Santa Úrsula, la setmana del 18 d’octubre. Aquest projecte compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, vinculat als programes Etnologia en xarxa i Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic (2021): la mirada de gènere

La Història l’expliquen els vencedors, i la societat, els homes, dues màximes aplicables fins fa ben poc a les ciències socials i als mitjans de comunicació. Aquest panorama, tanmateix, es va transformant a poc a poc gràcies a l’esforç de moltes dones i homes conscients d’aquesta injustícia. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal.

La Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2021 vol fer d’aparador d’aquesta mirada de gènere a partir d’una proposta de l’antropòloga Gemma Casal, amb la col·laboració del Museu Valencià d’Etnologia, i la participació de tretze entitats de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Per això ha programat quaranta-dues sessions a vint-i-una poblacions diferents, les quals inclouen també altres temes d’interès etnològic. Les poblacions on hi ha sessions programades són: Cervera, Torroella de Montgrí, Esterri d’Àneu, Mas de Barberans, el Cogul, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Igualada, Sant Feliu de Guíxols, Barcelona, Valls, Palamós, Areny de Noguera, Vila-rodona, Sant Joan de les Abadesses, Móra la Nova, Ripoll, Manlleu, Folgueroles i Roda de Ter.

Consulteu-ne aquí el programa complet.

Col·loquis del Flabiol

Comissió de la Festa del Flabiol (ed.) Col·loquis del flabiol 2020. Ajuntament d’Arbúcies, 2021

Aquesta publicació és el recull de les comunicacions presentades als 21ens Col·loquis del Flabiol l’any 2020, en aquesta ocasió realitzats en format virtual. Els Col·loquis del flabiol els convoca l’Ajuntament d’Arbúcies en conveni de col·laboració amb el grup de recerca Les Músiques en les Societats Contemporànies (MUSC) de la UAB.

Aquesta publicació conté les comunicacions:

Rafel Mitjans i Teresa Soler “Cal pas córrer”. Els flabiols d’en Maties Nazarico

Pierre Jordà-Manaut. El flageolet de l’Harmonie universelle de Marin Mersenne

Nil Rider. La professó del Corpus de Santa Maria del Mar. Una anàlisis iconogràfica i musical

Podeu accedir als Col·loquis del Flabiol anteriors a través de l’enllaç https://www.raco.cat/index.php/ColFlab