Obert el termini d’inscripció al XX Espiello – Festival Internacional de Documental Etnográfico

Ja és obert el termini d’inscripció de documentals per a la secció concurs de la XX edició d’Espiello – Festival Internacional de Documental Etnográfico de Sobrarbe, que se celebrarà entre el 17 i el 26 de març de 2023 a Boltanya, al Pirineu aragonès. Cada director/a pot presentar fins a tres documentals amb una durada màxima de 90 minuts i realitzats després de l’1 de gener de 2017. Els documentals que no siguin en castellà han d’anar subtitulats a aquesta llengua, encara que de manera excepcional seran admesos subtítols en anglès.

La inscripció s’ha de fer en línia mitjançant la plataforma Click For Festivals. S’hi han d’emplenar els camps obligatoris i s’ha de pujar l’arxiu amb els subtítols necessaris incrustats i amb opció de descàrrega.

Termini: 15 d’octubre de 2022

Enllaços:

Inscripció al festival

Bases de participació

Espiello. Festival Internacional de Documental Etnográfico de Sobrarbe

Dos nous elements amplien els oficis tradicionals inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner van desenvolupar, entre el 2015 i el 2017, el projecte de l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE); un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre, que va inventariar 100 elements.

Per tal de donar-li continuïtat, les mateixes tres institucions vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), del que el Museu n’ha estat responsable i promotor, per tal d’ampliar i difondre l’IPCITE, i cercar-li aplicacions, per a l’escola, el turisme, la festa, la gestió del paisatge, etc.

Ara el Museu hi suma dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són: “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador, al Baix Ebre i el Montsià” i “L’ofici dels constructors de figures festives, a les Terres de l’Ebre”.

Són el resultat de l’encàrrec de treballs de recerca, realitzats en treball de camp de metodologia antropològica, a la investigadora Ingrid Bertomeu Cabrera, del seguiment tècnic realitzat des del Museu per la conservadora M. Carme Queralt Tomás, i dels treballs d’ampliació a la web de l’Inventari d’Eva Garcia Lleixà.

Les fitxes d’aquests tres antics oficis inclouen informació patrimonial inèdita, dades històriques i etnogràfiques, fotografies i entrevistes orals realitzades en treball de camp, fitxes d’informants i recursos documentals (bibliogràfics, electrònics, etc.) seleccionats només entre els que fan referència directa als oficis en l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre.

L’IPCITE es pot consultar a www.ipcite.cat. Abasta 104 fitxes, més de 1.500 manifestacions, més de 2.000 fotografies, 40 audiovisuals i gairebé un miler de recursos documentals sobre les Terres de l’Ebre.

La 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic arriba a Sant Feliu de Guíxols

Al Museu d’Història de SFG celebrarem que s’acaba l’estiu amb dues projeccions en el marc de la 12a. Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic en una edició dedicada a la maleïda pandèmia. Feu lloc a les agendes que les projeccions del 23 i 24 de setembre van acompanyades de col·loquis amb els directors dels documentals

23/09/22 19:00 h. Sala Abat Panyelles – Monestir P4

Un projecte que ha comptat amb el suport de les beques “Premis Barcelona 2020” de l’Ajuntament de Barcelona..
Barcelona, (2022) – 21′
VO en català
Directors: Jorge Luís Marzo i Fèlix Pérez-Hita
Càmera i so: Andrea Pérez-Hita
Producció: Montse Pujol
Amb la participació de: Màrius Boada, Lorena Elvira, Albert Carles, Clara Prats, Manel Medina, Cristina Rovira, Israel Rodríguez Giralt, Anna Llupià.

Aquest documental, amb una perspectiva no convencional, tracta sobre el paper que va tenir l’ús de les estadístiques per part de les administracions governamentals en els mesos inicials de la pandèmia COVID-19. Gràfiques, quadres, dades de tota mena van inundar les pantalles i les xarxes comunicatives convertint-se en una mena de ciència d’estat.
Després de la projecció hi haurà un debat amb l’historiador de l’art i especialista en comunicació, Jorge Luis Marzo, que és també codirector del film.

24/09/22 19:00 h. Sala Abat Panyelles – Monestir P4

Un documental del CIDOB – Barcelona Centre for International Affairs–
Barcelona, (2021) – 45′
VO en anglès, subtitulada en català
Directors: Pol Morillas, David Fontseca
Producció: The Kaseta Ideas Factory

La pandèmia ha suposat una alteració de dinàmiques geopolítiques, econòmiques i de seguretat. El món es troba en plena convulsió i augmenten les desigualtats i les rivalitats entre potències. Aquest documental, produït pel CIDOB, reuneix diversos experts que posen sobre la taula aquestes problemàtiques que afecten l’ordre internacional. La projecció s’acompanyarà d’un debat amb Pol Morillas, politòleg, director del CIDOB i co-director del documental.

El segon volum de la col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal de l’Escala es dedica al barriler

El passat diumenge 18 de setembre, en el marc de la 25ena edició de la Festa de la Sal, es va presentar a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala, el segon volum de la col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal que va néixer l’any 2021 amb un primer volum dedicat a la feina del nansaire.

La col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal es va concebre amb la voluntat de recuperar i difondre el patrimoni vinculat a la confecció d’estris, eines, arts i bastiments emprats en els oficis i activitats que es mostren a la Festa de la Sal de l’Escala. L’objectiu és explicar els orígens d’aquestes activitats tradicionals, la seva evolució, els materials naturals emprats i també com han anat desapareixent, fent que estris i objectes creats durant tants anys hagin esdevingut actualment peces de museu.

Si en la publicació dedicada als nansaires es va posar accent en els escalencs que feien nanses con en Mariano Callol Zit, en Baptista Guillot, en Rafel Bahí, i en Ramon i en Rafel Guillot, aquesta nova publicació es basa en el testimoniatge d’en Sebatià Callol Tianet. Els autors del llibre, Lurdes Boix, Jaume Badias i Mariona Font, agraeixen profundament tots els coneixements de l’ofici que els hi ha transmès en Tianet, sense els quals no s’hagués pogut fer aquest llibre. Ell és el darrer barriler de l’Escala, i gràcies a ell s’ha pogut saber els diferents tipus de barrils i botes que es feien, a més d’entendre una mica més la importància de la salaó a l’Escala i també de la vinya.

D’altra banda aquest llibre recull un petit tresor etnològic, ja que reprodueix un vocabulari inèdit recollit per Joan Amades sobre l’ofici de barriler. Aquest s’havia de publicar l’any 1938 però degut a la Guerra Civil es va desar en un calaix fins avui. Precisament en la presentació del llibre el tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i conservador del Fons Amades, Toni Serés, va explicar el paper de Joan Amades en la recuperació del patrimoni etnològic i la seva relació amb l’Escala i concretament amb Caterina Albert, Víctor Català.

Aquesta col·lecció s’origina amb la Festa de la Sal i la voluntat d’aquest esdeveniment de cara a salvaguardar la memòria oral i fer-ne difusió, com també l’altra col·lecció de publicacions vinculada a la festa com és la col·lecció Cultura, música i danses del món.

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

La Vall Alta de la Tordera. Una web de difusió del patrimoni del Montseny

L’Associació Iniciatives Socials de la Vall Alta de la Tordera, va presentar el passat mes de febrer la web de la Vall Alta de la Tordera , una iniciativa voluntària de la societat civil que té la col·laboració dels ajuntaments de Montseny, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i compta amb el suport del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.

 Iniciatives Socials de la Vall Alta de la Tordera és una associació promoguda per veïns de Santa Maria de Palautordera, de Sant Esteve de Palautordera i del Montseny preocupats per la millora humana, social i ambiental de la vall, amb la convicció que els ciutadans han de contribuir i participar activament amb el benestar, l’equitat i el futur de la comunitat i dels nostres pobles. 

A la web, que compta ja amb més d’una quarantena d’articles, s’hi poden trobar informacions d’interès de caire etnològic sobre el patrimoni Montsenyenc referents a temàtiques diverses com la construcció en pedra seca, el carboneig, el transport o sobre el patrimoni festiu de la muntanya.



12 Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

La pandèmia de covid19 ha marcat les nostres vides els darrers anys d’una manera notòria i generalitzada. Ha provocat (i encara provoca) tota mena de modificacions en les relacions humanes, tant a gran escala com a petita.

Alguns dels films que es projecten en el marc d’aquesta edició tracten sobre aquestes alteracions des de la perspectiva de determinats grups humans: per orientació sexual, grups d’edat, migrants, curadors… Però també, i com sempre, els films de la temàtica transversal de la mostra es combinen amb aquells que són d’interès per als públics habituals de les entitats organitzadores.

Aquest any, la programació que es presentarà des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu serà la següent:

03 agost
22.00 h SESSIÓ “PIRINEU RECUPERAT”
Verd madur
Dir. Rafel Gil, 1961
Film de referència per a una generació de pirinencs i de joves arreu de Catalunya. Basat en la novel·la de Josep Virós. Versió doblada en català
que s’estrenà el 1968.


04 agost
22.00 h SESSIÓ “PIRINEU RECUPERAT: FILMS DEL CINEASTA AMATEUR PIUS MESTRE”
-Pallars. Vall d’Àneu. Aran 1979, 22‘
-Del Gerber a la Vall d’Aran 1961, 25‘
-Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes, 1981, 27’
Dir. Pius Mestre
Films del cineasta amateur i excursionista Pius Mestre, realitzats durant les vacances personals o en excursions col·lectives d’empresa. Permeten recuperar, com sempre dins les sessions Pirineu Recuperat, imatges i paisatges pirinencs de fa més de 40 anys enrere, i el turisme d’entre els anys 60 i 80.
Col·labora: Filmoteca de Catalunya.

05 agost
22.00 h SESSIÓ “MOSTREMP SOBRE RODES”
Selecció dels curtmetratges més destacats de l’edició de l’any 2021 del festival Mostremp, que té lloc a Tremp (Pallars Jussà).
Coorganitza: Mostremp sobre rodes.

La revista “Alberes” publica un número dedicat a la pedra seca

La revista “Alberes” editada per l’editorial Gavarres, en el seu número 27 (primavera-estiu, 2022) ha publicat un dossier dedicat a la pedra seca.

En aquest cas és un extens monogràfic dedicat a la pedra seca i en el qual es fa referència a indrets amb pedra seca (Garriga de Llers, Cap de Creus, Montgrí, Banyuls,…), persones relacionades amb la pedra seca ja sigui a nivell de construcció o d’estudi, i accions de defensa d’aquest patrimoni.

Expliquen que són “48 pàgines sobre el ric patrimoni de pedra seca de tres nuclis: la garriga d’Empordà, el cap de Creus i l’Albera, nord i sud; aquest dossier és un homenatge a les persones humils que van aixecar amb esforç murs, barraques… amb l’objectiu de conrear un pam més de terra”.

Són 29 textos que repassen la tècnica i les construccions de pedra seca d’aquelles contrades esmentades. És un treball molt exhaustiu amb una presentació visual atractiva.

Aquesta revista es pot adquirir a:

La Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol

La Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 7 de juliol. A les vuit del vespre

Presentació d’aquest llibre de Glòria Ballús, Josep Crivillé, Pilar López i Ramon Vilar, 21è de la col·lecció Calaix de Solfa, que edita la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i Dinsic Edicions musicals. L’acte comptarà amb audicions musicals.

Vegeu tota la informació detallada d’aquest volum en aquesta pàgina.

L’Hora dels Infants

Dijous 9 de juny, a les 22:45, s’estrena al Canal 33 el documental “L’Hora dels Infants. Colònies escolars i escoles a l’aire lliure, la revolta educativa a Catalunya“, de Goita! Audiovisuals.

Què té a veure un pavelló de fusta sueca a Berga amb la platja de la Barceloneta? I l’ombra d’una pineda de Calafell amb la Central Hidroelèctrica de Capdella, al cor del Pirineu? En aquests quatre escenaris es van experimentar i aplicar, fa cent any, alguns dels mètodes pedagògics més renovadors d’aquell moment. Tot i que el seu objectiu inicial era una altra, van acabar esdevenint autèntics laboratoris educatius. Alguns s’han mantingut a l’oblit, fins avui, mentre que altres es van convertir en icones d’una època daurada de l’escola catalana. Idees com l’aprenentatge actiu, la importància de la música o de la lectura i, sobretot, situar l’infant al centre de l’ensenyament es van aplicar fins a uns nivells mai vistos i, potser, encara avui no hem tornat a repetir.

El documental recupera la memòria d’algunes experiències pioneres com les de l’Escola de Bosc de Montjuïc o l’Escola del Mar de la Barceloneta i, per primer cop, explica a un públic general alguns fets com les colònies de Capdella, la de Vilamar de Calafell o la colònia permanent de Berga.

El documental ha estat possible gràcies a la participació col·laboració de @tv3cat #eldocumental33 Barcelona.cat Ajuntament de Berga Ajuntament de Calafell Museu Hidroelectric Capdella #torredecapdella Institut Ramon Muntaner @Ecomuseu de les valls d’Àneu @FundacióArturMartorell Associació de Mestres Rosa Sensat, Eduard Miguel, Norbe Fernandez Monteis, Marti Boneta i Carrera, Joan Bramon Mora, i Escola Malagrida Escola del Mar.