Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2023)

La Revista d’Etnologia de Catalunya re-obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat) 
 
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs. 
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural. 
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions… 

Terminis:

  • Els articles de Crònica i Ressenyes es podran enviar fins al 5 de febrer de 2023. 
  • L’enviament de Recerques etnològiques i articles de Miscel·lània queda obert indefinidament.

Normes per a la presentació d’originals 
 
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article. 

Procés de selecció i avaluació dels articles 
 
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

Patrimoni cultural i frontera

Amb el títol “El patrimonio cultural en espacios fronterizos – Le patrimoine culturel dans les zones frontalières” veuen la llum les actes de la jornada “Patrimoni i frontera“, celebrada el 20-21 d’octubre de 2021, organitzada per Communauté de Communes Couserans-Pyrénées, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU) i Ecomuseu de les Valls d’Àneu, en el marc del projecte Xarxa Pirinenca de Centres de Patrimoni i Innovació Rural-PATRIM+.

Les fronteres són espais clau per als Estats nació. Delimiten la jurisdicció en la qual els Estats exerceixen la seva autoritat, i materialitzen i representen els sentiments de pertinença nacionals dels ciutadans en el territori. Constitueixen, per tant, símbols rellevants de les identitats i els patrimonis nacionals, la significació dels quals s’ha vist trastocada des de l’emergència de la globalització i dels processos transnacionals. Així, a partir d’una sèrie d’estudis de cas, aquesta publicació aborda i presenta els canvis que s’estan donant en el camp patrimonial vinculat als espais fronterers.

Autoria:Arrieta Urtizberea, Iñaki; Chaboussou, Pauline; Abella i Pons, Jordi (eds.)

Pàgines: 180
Edició: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Servicio Editorial/Argitalpen Zerbitzua. 2022
ISBN/ISSN: 978-84-1319-489-9
Idioma: Castellà; Francès

Nou número de ‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’

El número 15 de la rervista  digital Reliquiae Sanctorum in Catalonia va arribar a les bústies de les persones inscrites el passat 1 de gener. Aquesta,  és l’única publicació dedicada íntegrament a les relíquies de sants de l’àmbit territorial de parla catalana. Des de la seva aparició, el setembre de 2020, compta ja amb prop de 400 lectors que la reben gratuïtament.

El contingut està encapçalat per un reportatge dedicat a les relíquies de sant Fruitós, bisbe de la Tàrraco romana, i els seus diaques sant Auguri i sant Eulogi; a la secció “Relíquies al territori” les restes sacres que es veneren o s’han venerat a poblacions de pla de l’Estany; a “Reliquiaris”, es detallen els dos sepulcres de santa Eulàlia de Barcelona; i a “Miscel·lània” es tracten relíquies de sant Pere Nolasc, sant Enric d’Ossó i la canonització episcopal de sant Pere Orsèol pel bisbe Oliba el segle XI. També es comenten d’altres aspectes relacionats amb la temàtica, com la recuperada festa de les Santes Relíquies de Monistrol de Montserrat.

En aquest número, a més, s’hi troben interessants col·laboracions. Jordi Llabrés i Sans, amb participació habitual en aquestes pàgines, descriu els reliquiaris antropomorfs de sant Sebastià i rituals al seu voltant a l’illa de Mallorca; el dossier és redactat per Héctor López Silva i porta per títol “Les relíquies de sant Felicià: del convent dels caputxins a l’església de Santa Maria de Mataró (1770-1940)”: Jordi Curcó i Pueyo aporta la informació d’una relíquia relacionada amb la Mare de Déu recentment exposada per l’Acadèmia Mariana de Lleida; i Víctor Rodríguez Iñigo, a partir d’una recent celebració, mostra la darrera festa dels Martisants de Peramea.

‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’ és un projecte del gestor cultural manlleuenc Joan Arimany i Juventeny.

En aquest enllaç podeu descarregar els catorze números anteriors de la revista. Per a rebre l’edició actual, us podeu subscriure gratuïtament en aquest altre enllaç.

Per a més informació: info@museudelter.cat – 938515176

Col·loquis del Flabiol 2021

Comissió de la Festa del Flabiol (ed.) Col·loquis del flabiol 2022. Ajuntament d’Arbúcies, 2021

Aquesta publicació és el recull de les comunicacions presentades als 22ens Col·loquis del Flabiol l’any 2021. Els Col·loquis del flabiol els convoca l’Ajuntament d’Arbúcies en conveni de col·laboració amb el grup de recerca Les Músiques en les Societats Contemporànies (MUSC) de la UAB.

Aquesta publicació conté les comunicacions:

– Comissió Festa del Flabiol “en record de Jeremy Montagu”

– Rafel Mitjans i Teresa Soler “Genealogia del bombo dels flabiolaires catalans”

– Edmon Ribatallada “Sabadell 1592, Joanet 1704, Arbúcies 1916. tres petites històries de flabiolaires”

– Àngel Vallverdú “Andreu Comajuncosas Pla, flabiolaire del ball de bastons de Gelida”

-Pere Jordà-Manaut “Primer facsímil d’un flabiol d’Arbúcies: el Pops nº II”

– Nil Rider “Lo tamborion (…) refilant a la plassa de Badalona. Presència de flabiolaires entre els segles XVIII i XXI”

–  Rafel Mitjans i Teresa Soler “Presentació del llibre Les cobles de flabiolaires a dues mans. 1860-1960: un segle de músiques populars del Maresme i el Vallès”

– Àngel Vallverdú “exòtic a casa? Els flabiol i la comparsa de Gegants de la Ciutat de Barcelona. Una continuïtat paradoxal”

– Kepa Pinedo “El baile público con txistu en la llanada oriental de Álava (Agurain, Araia y Zalduondo)”

Podeu accedir als Col·loquis del Flabiol anteriors a través de l’enllaç www.raco.cat/index.php/ColFlab

Gaudim la pedra seca a Cervelló

Aquest és un llibre, tipus foli, de 215 pàgines, que fa un recull d’algunes de les 290 barraques, 11 pous i 19 forns de calç del municipi. Cal remarcar l’excel·lència de les fotografies publicades. Degut a que moltes d’aquestes construccions estan fetes amb pedres anomenades sauló (Buntsandstein, gres vermell), les fotografies adquireixen un viu color roig que contrasta harmònicament amb el seu entorn, els matolls i arbres verds i el terra marronós.

La incidència del vent sobre les muntanyes de Buntsandstein crea formes estranyes i sorprenents, petites o mitjanes cavitats, que en el seu conjunt, són sovint properes a una certa expressió artística. Com a conseqüència, les barraques s’esdevenen impregnades d’un roig violent que atrau la mirada. Si, a més, a la seva part superior hi ha una fina capa d’herba verda o aquells bonics lliris de Sant Josep, el contrast és, senzillament, magnífic, d’una bellesa extraordinària. Al recórrer el llibre, com si ho fessis realment per aquelles contrades, pots copsar sensacions delicadíssimes. És una pedra seca gairebé sublimada, poetitzada.         

L’alcalde, José Ignacio Aparicio, en la presentació del llibre “Gaudim la pedra seca a Cervelló” escriu, lloant la feina del grup “Gaudim Cervelló”: “Un grup d’ànimes escodrinyadores, remenen i regiren el present i el passat sobre mapes antics per albirar la riquesa de la pedra seca de les nostres contrades… Són Gaudim Cervelló, guardians de la pedra seca a Cervelló. La llavor d’un demà immediat coneixedor de la riquesa que tenim a les nostres mans. Gràcies per aquest gran regal que feu a Cervelló amb la vostra admirable tasca”.

Carles Checa, del grup “Gaudim Cervelló”, parla que aquest llibre és fruit de “les experiències que hem viscut la gent de Gaudim Cervelló mentre descobríem, desbrossàvem, catalogàvem i reconstruíem el patrimoni de pedra seca del nostre municipi… Gaudim la pedra seca, compartint-la i sobretot respectem-la, perquè només respectant la història i la natura, la història i la natura ens respectaran a nosaltres”.     

El documental “Las Chicas de la Saphil”, rep el premi especial de patrimoni dels premis Bonaplata

El passat 30 de novembre al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona es va celebrar l’acte de lliurament dels Premis Bonaplata 2022 de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. El Museu del Ter conjuntament amb el Museu Etnogràfic de Ripoll  va rebre el Premi Especial de Patrimoni, en la categoria difusió i accions relacionades amb el patrimoni industrial, tècnic i científic i a la reivindicació de la memòria històrica social i industrial pel documental “Las chicas de la Saphil”. El guardó el van recollir la historiadora, autora de la recerca i guionista del documental, Maria Aguilà; la Yolanda Cambón en representació de “las chicas de la Saphil” i en Carles García, director del Museu del Ter.

El projecte, és fruit d’una col·laboració entre el Museu del Ter i el Museu Etnogràfic de Ripoll, i va comptar amb la participació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya en el marc de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i es va presentar en el marc de l’11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic l’any 2021. Podeu veure al documental clicant aquí

Per a més informació: www.museudelter.cat

12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic:  covid, plantes i saber tradicional

En el marc dela 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic el grup de recerca en Etnobotànica dels Països Catalans EtnoBioFiC us convida a participar en passi de dos documentals i posterior debat sobre el paper del coneixement tradicional i de l’etnobotànica en la pandèmia de la covid i les perspectives de futur que aquest sotrac sanitari i social obre.

Dia: 15 novembre
Hora: 16h
Lloc: Sala Salvador de l’Institut Botànic de Barcelona

Doble sessió de “Mans Destres” a Folgueroles

La sessió serveix de cloenda de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter en el marc de l’’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural  de la Generalitat de Catalunya. Enguany es celebra la 12ª Mostra i combina filmacions amateurs antigues, com és el cas, amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

Aquesta última sessió servirà per tornar a veure els documentals de la sèrie Mans Destres: “Pep i Jan Madrenas, ceramistes” i “Nuri Pujol i Isabel Casadevall, bugaderes” que per diferents motius tenen una forta relació amb Folgueroles. Respecte els ceramistes, Pep Madrenas va estudiar a l’escola Massana de Barcelona on es va graduar en l’especialitat de ceràmica artística l’any 1975. Des de llavors, el seu món ha girat al voltant de la ceràmica. Amb taller a Vic, des de fa uns anys el seu fill Jan continua amb la mateixa passió i afició. Les bugaderes són l’Isabel Casadevall i la Nuri Pujol, que van al safareig a rentar la roba. Elles són les protagonistes d’un nou capítol de la sèrie “mans destres”, amb guió de Cinto Torrents i realització de Jordi Crusats i que posa al centre de la càmera el patrimoni gestual.

Data: Divendres 11 de novembre a les 19h

Lloc: Sala de Lectura de Verdaguer del Centre Cultural de Folgueroles. Carrer de la Rambla, 17

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2023)

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat) 
 
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs. 
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural. 
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions… 

Terminis: els articles es podran enviar fins al 15 de gener de 2023. 

Normes per a la presentació d’originals 
 
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article. 

Procés de selecció i avaluació dels articles 
 
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

Un nou capítol de la sèrie Mans Destres dedicat a les bugaderes, tanca la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic del Museu del Ter

L’Isabel Casadevall i la Nuri Pujol van al safareig a rentar la roba. Elles són les protagonistes d’un nou capítol de la sèrie “mans destres” que en aquest cas mostra amb calma, senzillesa i sensibilitat l’ofici i destresa de les dones que acudien als safareigs a rentar la roba.  Un nou capítol de la sèrie “mans destres”, amb guió de Cinto Torrents i realització de Jordi Crusats que es fixen en la destresa i patrimoni gestual de l’ofici de bugaderes.

La sessió, és la darrera de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter en el marc de l’’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural  de la Generalitat de Catalunya. Enguany es celebra la 12ª Mostra i combina filmacions amateurs antigues, com és el cas, amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Les bugaderes Isabel Casadevall i Nuri Pujol en són un bon testimoni

Data: Dijous 3 de noviembre a les 19.30h            

Població i llocManlleu. Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1.

Per a més informaciówww.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat