El cántaro pirenaico

Jornadas Alfareria080Amb el nom “Alfarería Tradicional de España. El cántaro pirenaico: pedarra, dourne, orjol, doll, poal“, es publica el catàleg de l’exposició homònima que es podrà veure en el marc de les Undécimas Jornadas de Alfarería, Avilés 2019 al Centro Municipal de Arte y Exposiciones (CMAE) entre el 12 d’abril i el 9 de maig de 2019.

Una exposició formada per 90 peces fabricades i utilitzades a la zona d’influència del Pirineus, una regió marcada pel seu caràcter fronterer, la seva orografia i les seves cultures pròpies, amb les tasques agrícoles i ramaderes com a formes de vida que es nodreixen de la terrisseria.

Entre les peces de terrisseria que el públic podrà conèixer de primera mà es troben recipients d’un costat i l’altre de la serralada pirinenca, com les pedarras basques i navarreses, caracteritzades pel seu esmalt blanc d’estany, plom i sorra; els dolls catalans, destacant el color verd intens i brillant del “doll de Cadaqués“; els orjols, dournes o poals, entre altres.

Encara que la majoria de les peces seleccionades tenen en comú el seu ús pretèrit com a recipients per a l’aigua, també es poden trobar algunes dedicades al magatzematge d’oli o vi, com els dolls de Quart (Girona), del segle XVIII, o les gerres o buiras occitanes. La dourne, atuell nuclear de la terrisseria pirinenca, es caracteritza per ser una gran tetera, molt simular a l’asturiana de Faro (Oviedo), encara que de grandària menor.

La mostra explica, a més, amb imatges que acompanyen als recipients exposats, els usos i costums associats a les peces. Els textos del catàleg són obra dels investigadors Enrique Martínez Glera, Fermín Leizaola Calvo i Joan Santanach i Soler.

Edita: Fundación Municipal de Cultura de Avilés.
Dipòsit legal: AS-00940-2019.
Pàgines: 68.

“La fàbrica des de dins”

recital poemes fabriquesbEl Museu Etnogràfic de Ripoll, el passat 8 de març va inaugurar l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del textil al Ter”. Una mostra produïda l’any 2018 pel Museu del Ter i que fa uns mesos també es va poder veure al Casal Cívic de Torelló. Ara, des de Ripoll i com a cloenda de l’exposició es podrà veure el recital de poemes “La fàbrica des de dins”. Poemes de Miquel Martí i Pol, amb il.lustracions de Jordi Sarrate. Recita Maria Dolors Vilaplana i amb comentaris de Florenci Crivillé.

Data: Dissabte 30 de març de 2019 a les 20h

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll

Per a més info: www.museuderipoll.org – 972703144 – museuetnografic@ajripoll.cat

 

El Museu Casteller de Catalunya a Valls organitzarà activitats en família els caps de setmana d’abril i maig

  • S’han programat a les places de l’Oli i de Pilar Prim en el Barri Antic
  • Formen part del pla de preobertura del nou equipament

El Museu Casteller de Catalunya a Valls, en el marc de les accions de preobertura de l’espai, prepara uns caps de setmana plens d’activitats per gaudir en família i conèixer millor el Món Casteller, durant els mesos d’abril i maig. Les activitats es realitzaran al Barri Antic de Valls i arrencaran el primer cap de setmana d’Abril. També s’ha organitzat un especial Sant Jordi, per tal de gaudir de la diada en família.

Les activitats seran gratuïtes i no necessitaran prèvia inscripció, es realitzaran els dissabtes a la Plaça Pilar Prim (Plaça de la Biblioteca) i els diumenges a la Plaça de l’Oli, sempre dins el Barri Antic de Valls. Per Sant Jordi es desplegaran a la plaça de l’Oli. Activitats programades en el marc de les accions de preobertura del museu

Quatre són les activitats interactives de tipus familiar que es realitzaran a Valls, en el seu Barri Antic, els propers caps de setmana dels mesos d’abril i maig. Així, Titelles i contes castellers presentarà una sèrie d’accions que permetrà percebre els castells des de la mirada d’un infant. El teu primer castell es tracta d’una activitat lúdica i engrescadora basada en la descoberta i el joc, en el decurs de la qual ells seran els protagonistes de l’experiència castellera, descobriran les seves sensacions –alegria, entusiasme, desencís, angoixa…– dels castellers i moltes altres. Joc de construcció castellera servirà per aprendre a través de la mirada i de l’observació i per experimentar al convertir-se les nenes i els nens en protagonistes. La darrera activitat Trencaclosques i vestuari casteller permetrà construir el mapa català de les colles castelleres, obrir la imaginació i crear històries d’aquest món.

En conjunt podem dir que totes tenen un objectiu comú, que és donar a conèixer el fet casteller des d’una vessant lúdica i participativa. Aprendran, descobriran o bé recordaran les parts d’un castell, el lèxic casteller, els valors que els impulsen, les sensacions que desperten o s’hi viuen, coneixeran les poblacions amb colles castelleres i moltes més coses d’aquest món tan fascinant.

Les activitats han estat impulsades per Expertus Turismo y Ocio, empresa responsable del Pla de Posicionament de preobertura del MCC, i dissenyades per M. Joana Virgili, mestra i llicenciada en història, que en el decurs de la seva vida professional ha publicat diferents treballs didàctics i de divulgació històrica. Entre d’altres distincions, l’any 1999, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya li concedí el premi Catalunya Educació en la categoria Marta Mata, en reconeixement a la seva tasca educativa, als plantejaments pedagògics d’alta qualitat i a la creació de materials i models didàctics innovadors.

Activitats programades

ABRIL

Dissabtes 6 i 27 d’abrilTitelles i contes castellers, a les 11:00h i a les 12:30h a la Plaça Pilar Prim (Plaça de la Biblioteca)

Diumenges 7 i 28 d’abrilEl teu primer castell, a les 11:00h i a les 12:30h a la Plaça de l’Oli

ESPECIAL SANT JORDI, 23 d’abril, a la Plaça de l’Oli

Titelles i contes castellers, a les 17:30h

El teu primer castell, a les 19:00h

MAIG

Dissabtes 4, 11 i 18 de maigJoc de construcció castellera, a les 11:00h i a les 12:30h a la Plaça Pilar Prim (Plaça de la Biblioteca)

Diumenges 5, 12 i 19 de maigTrencaclosques i vestuari casteller, a les 11:00h i a les 12:30h a la Plaça de l’Oli

#MónCasteller#MuseuCastellerCatalunya#Valls#castellers#humantowers#worldintangibleheritage#castellsenxarxa

“Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter”

xinxes, puces i fabricantesEl Museu Etnogràfic de Ripoll inaugura l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes. Les treballadores del textil al Ter”. Una mostra produïda l’any 2018 pel Museu del Ter i que fa uns mesos també es va poder veure al Casal Cívic de Torelló.

 

Xinxes, puces i fabricantes són alguns dels malnoms amb què han estat etiquetades les dones que, o per necessitat o per determinació, s’aventuraven a treballar a les fàbriques tèxtils que des de principis del segle XIX es van multiplicar per aprofitar la força de l’aigua del Ter. A finals del segle XIX les dones ja eren majoria en aquelles fàbriques, principalment de filatura. I així va ser durant tot el segle XX i fins al final definitiu d’aquest sector, germen del desenvolupament industrial d’Osona.

 

Aquesta exposició vol reivindicar la memòria de les milers i milers de dones (i nenes) que van ser un dels motors de la història industrial del Ter a canvi d’un sou sempre inferior al dels homes. Exèrcits de filadores, sobreres, aprenentes… als aspis, a les metxeres, a les contínues, a les coneres… En innumerables tasques, sovint menystingudes i en l’escalafó més baix de la jerarquia laboral. Però al cap i a la fi imprescindibles.

 

Data:  Del 8 al 31 de març de 2019.

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

Recuperem les fonts de Torelló

20190308094712487Les fonts o deus d’aigua naturals han estat des de temps immemorials un lloc de trobada al voltant del qual els humans hem obtingut l’aigua imprescindible per a la vida. Aquestes fonts permetien abeurar persones i animals i, fins i tot, en alguns casos, regar l’horta o rentar-hi la bugada. La ciutadania, sovint mancada de recursos, aprofitava els entorns de les fonts més nostrades per fer-hi trobades i organitzar menjades amb familiars i amics: feien una fontada amb carmanyola, bota de vi i aigua fresca de la font, envoltats d’un entorn natural arbrat i fresc a l’estiu. Actualment, les fonts naturals de la nostra contrada tenen un problema de contaminació per nitrats i les fonts urbanes, proveïdes d’aigua tractada i controlada sanitàriament, ragen o no segons el lloc. Aquesta exposció vol sensibilitzar sobre l’estat en que es troben les fonts de Torelló i avançar cap a la seva recuperació.

Data: del 16 de febrer al 15 de març de 2019

Lloc: Museu de la Torneria de Torelló

Per a més infomració: www.museudelatorneria.cat – info@museudelatorneria.cat

Girona acull l’exposició “Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)”

Espai Santa Caterina. Passatge d’Aristides Maillol, s/n, Girona
Del 5 de març al 27 d’abril de 2019
INAUGURACIÓ: 5 de març, 12.00 h

Girona acull la mostra itinerant “Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)”, una exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany. L’activitat s’emmarca en el conjunt d’accions programades pel Govern amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La comissària de l’exposició, i també de l’Any Capmany, és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en història de la dansa popular.

Aureli Capmany (1868-1954) va publicar la col·lecció titulada Cançoner popular (1901-1913), que conté més de 100 cançons populars il·lustrades pels millors dibuixants de l’època, així com el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes(1951). Va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891) i de l’Esbart de Dansaires (1907), on va exercir de director. Per altra banda, fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904) i va col·laborar en moltes altres publicacions infantils. Capmany, de formació autodidacta, va portar a terme una tasca pedagògica important donant eines als mestres i professors per al reconeixement de l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla i la llegenda com a eines pedagògiques.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles. A l’exposició també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes.

La inauguració contarà amb la presència del Delegat del Govern a Girona, Pere Vila, la Presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer, i la comissària de l’exposició, Montserrat Garrich.

Web commemoratiu de l’any Aureli Capmany

 

La fotografia de Cintet Rifà Anglada: una mirada etnogràfica (1900-1930)

Sala d’exposicions Ca n’Ametller. Plaça de Catalunya 25, Molins de Rei
Del 22 de febrer al 14 d’abril de 2019
INAUGURACIÓ: divendres 22 de febrer, 19.00 h

El Museu del Ter va presentar l’any 2016 l’exposició “La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930)”, una mostra que posava el focus en allò que molts consideren la característica més valuosa de Cintet Rifà: la mirada etnogràfica. Una mirada que Rifà projecta a la comarca d’Osona, i especialment a la vall del Ges, als peus del santuari de Bellmunt, on Cintet Rifà va recollir les formes de vida i treball en un entorn rural, al voltant de la casa familiar del Serrat de Nespla, adquirida pels Rifà l’any 1897.

Jacint Rifà Anglada, conegut i recordat en l’entorn familiar com a oncle Cintet, va néixer a Manlleu l’any 1879 en una família d’industrials del tèxtil manlleuenc que, a principis del segle XX, en un context de greu conflictivitat social, va traslladar la seva residència principal al carrer del Bruc de l’Eixample de Barcelona. En Cintet, tot i treballar sempre en l’empresa familiar, no va exercir mai el paper de lideratge, que sí que van assumir alguns dels seus germans.

Solter, amb temps i diners, la seva sensibilitat el va portar cap a altres activitats: els llibres, la pintura, els viatges i, és clar, la fotografia. Aquest fons n’és una bona mostra. Cintet Rifà va morir l’any 1938, en plena guerra civil, i va deixar el llegat de les seves fotografies, que es van conservar a la casa del Serrat de Sant Pere de Torelló, l’altre gran escenari de la seva vida i, sobretot, de la seva mirada fotogràfica.

García Hermosilla, Carles (a cura de) (2018) La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930). Manlleu, Museu del Ter, 96 p. [catàleg en línia]

 

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954). Exposició itinerant.

CRAI Catalunya (Universitat Rovira i Virgili). Avinguda de Catalunya, 35, Tarragona
Inauguració 4 de febrer, 10.30 hores

El passat divendres 25 de gener es va obrir al públic al CRAI Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili l’exposició Patufet, on ets? (1868-1954), una exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany.

La inauguració oficial de l’exposició tindrà lloc el proper dilluns dia 4 de febrer, a les 11.30 hores, al vestíbul del CRAI Campus Catalunya de la mà de Carme Oriol, professora de la Universitat del Departament de Filologia Catalana i responsable de l’arxiu de Folklore. Carme Oriol ha participat també en l’elaboració del catàleg d’aquesta mostra.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles.

A la mostra també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes.  L’exposició romandrà oberta fins el 28 de febrer en l’horari habitual del CRAI Catalunya.

Web commemoratiu de l’any Capmany

Catifes de Ciment

cartell_21x42cm-1-517x1024

De l’1 de febrer al 19 de maig de 2019

Museu de Cervera

Inauguració el divendres 1 de febrer a les 7 de la tarda al Museu de Cervera

Dins l’ampli registre d’arts aplicades a l’arquitectura al llarg del Modernisme, la rajola hidràulica és un dels menys coneguts. Probablement pel fet de ser un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat, amb les connotacions negatives que aquest acte porta aparellat, aquest tipus de decoració ha estat menysvalorada i encara avui se’n negligeix la seva conservació o salvaguarda quan es restaura un edifici antic.

Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya les empreses que en manufacturaren demanaren a reconeguts artistes i arquitectes com Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, dissenys per als seus catàlegs. La seva ràpida acceptació, convertí aquests paviments en vives catifes de ciment, un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista que traspassà els límits d’aquest estil i que es seguí emprant amb dissenys més geomètrics al llarg dels anys vint i posteriorment, adaptant en nou gust sorgit de l’Art Déco. Actualment la rajola hidràulica viu un renaixement de la mà de nous dissenyadors i arquitectes que segueixen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.

La rajola hidràulica de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera

La ciutat de Cervera no va ser pas aliena a la transformació que va suposar la introducció dels paviments hidràulics a les cases senyorials privades que s’obren al llarg del carrer Major. Un exemple d’aquests habitatges és la Casa Duran i Sanpere la qual, el 1887, va viure una important reforma quan es decideix substituir la rajola vermella comuna per les riques rajoles hidràuliques que decoren cada estança.  Els millors fabricants de Barcelona d’aquell moment, la Casa Orsolà Solà o la Casa Escofet, són qui van proporcionar els diferents models decoratius d’aquestes veritables catifes de ciment.

Juguem a recordar! Jocs i joguines de la generació del Baby Boom (1960-1970)

Ca N’Amat Museu de Viladecans. Carrer de les Sitges, 3, Viladecans
Fins al 28 de febrer de 2019

El Museu de Viladecans va inaugurar el passat 14 de desembre l’exposició Juguem a recordar! Jocs i joguines de la generació del Baby Boom, en la qual es pot fer una ullada a les joguines de tots aquells que van nèixer entre els anys 60 i 70 del segle passat. Una exposició elaborada a partir de les aportacions íntegres dels habitants del municipi, i en la que es pot veure un espai dedicat exclusivament a Comansi, la històrica empresa de joguines originada al Baix Llobregat i que va tenir la seva seu a Viladecans.

A més a més, a la mostra destaquen també tres expositors on s’analitza el paper sexista de les joguines durant aquells anys. Així doncs, aquest apartat tracta de fer reflexionar el visitant sobre el paper de la dona durant aquesta època i, sobretot, com es transmet a les nenes aquest rol a través de joguines com les cuines i les planxes infantils o les nines.

Juguem a recordar! Jocs i joguines de la generació del Baby Boom podrà visitar-se fins el 28 de febrer en els horaris habituals de Ca n’Amat – Museu de Viladecans.

Més informació sobre l’exposició.