El proper dissabte 10 de juny es realitzarà la XXVIII Trobada de Centres d’Estudis Locals i Comarcals de les Terres de Girona i XIV Trobada d’Entitas Locals de Cultura i Patrimoni de la Selva, que enguany té com a tema “L’obra del Cançoner Popular de Catalunya i l’estudi del patrimoni musical a les terres de Girona”.
El programa de la jornada, que tindrà lloc a la Cellera de Ter, inclou:
Conferència a càrrec de Jaume Ayats “L’Obra del Cançoner Popular, un projecte únic en l’entorn europeu”
Conferència a càrrec de Jordi Tomàs “L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a la comarca de la Selva
Visita a l’exposició “100 Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya” a càrrec del seu comissari Jaume Ayats.
Organitza: Diputació de Girona, coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Insitut Ramon Muntaner, Consell Comarcal de la Selva, Centre d’Estudis Selvatans.
Lloc: Centre Cultural Parroquial de la Cellera de Ter (Selva)
Amb motiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular l’Esbart Català de Dansaires us convida a convida a les següents activitats:
A les 19h: Inaguguració de l’exposició Cent anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a càrrec d’Esther Navarro (etnomusicòloga i coautora dels textos i de la tria de fotografies).
A les 20h: Xerrada La fotografia a l’Obra del Cançoner Popular a càrrec dels musicòlegs Òscar Crespo, Júlia Galobart i Joaquim Cubero.
L’exposició Cent Anys de l’Obra del Cançoner Popular es podrà visitar a La Casa dels Entremesos del 27 d’abril al 4 de juny de 2023.
Exposició del 14 d’abril al 13 de maig Palau Bofarull Reus
L’exposició “Oli de Ginebre. Remei i patrimoni”, apropa l’entorn geogràfic de Riba-roja d’Ebre a les comarques tarragonines.
La mostra, produïda per la Diputació de Tarragona, es pot veure fins el 13 de maig al Palau Bofarull de Reus.
Coordinada per Amics de Riba-roja i dissenyada per l’alumnat de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació, la mostra recorrerà diferents municipis i institucions tarragonines.
L’exposició “Oli de Ginebre. Remei i patrimoni” mostra l’entorn geogràfic de Riba-roja d’Ebre, on la producció de aquest oli de propietats terapèutiques va tenir especial rellevància des del segle XVII fins a principis del XX.
La mostra, coordinada per Josep Jordan, Dolors González Cabré, Josep Blanch i Josep Aguilà totes ells membre de l’associació Amics de Riba-roja, ha estat dissenyada per l’alumnat de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, produïda pel Servei d’Assistència al Ciutadà de la Diputació.
La inauguració, celebrada el passat divendres 14 d’abril de l’exposició va comptar amb la participació de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, l’alcalde de Riba-roja d’Ebre, Antonio Suárez, i el president d’Amics de Riba-roja, Josep Aguilà.
Fins al Palau Bofarull també s’hi va acostar una nodrida representació de riba-rojanes i riba-rojans residents a Reus, Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant i altres localitats veïnes, a més dels veïns del poble que van viatjar fins a la capital del Baix Camp per assistir a la inauguració de la mostra.
La mostra ha estat pensada i dissenyada per ser itinerant i la Diputació de Tarragona la posa a disposició de totes les entitats, institucions i municipis que la sol·licitin.
L’oli de ginebre
L’elaboració d’aquest oli representava un complement a les feines agrícoles dels habitants de Riba-roja i permetia un aprofitament del bosc.
L’oli es produïa en uns forns construïts amb pedra seca que eren de planta circular, amb un diàmetre de 4 a 6 metres i una alçada de fins a 7 metres, amb una olla interior feta d’argila on s’introduïen els troncs del ginebre sobre la qual es cremaven altres fustes perquè les altes temperatures provoquessin la destil·lació de l’oli, que es recollia en una cubeta a l’exterior. De fet, l’arbust que es feia servir és el càdec, Juniperus oxycedrus, però per assimilació ha quedat el nom de “ginebre”.
Les propietats terapèutiques de l’oli de ginebre van fer que històricament s’utilitzés com a remei per a diverses malalties humanes i d’animals, a més d’utilitzar-se per a altres usos domèstics.
Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal(inauguració) Exposició itinerant per diversos agregats del municipi de Subirats Del 28 d’abril a l’11 de juny de 2023
Del divendres 28 d’abril al diumenge 11 de juny de 2023 es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) al municipi de Subirats.
La inauguració es farà el divendres 28 d’abril a les 7 de la tarda. L’exposició serà itinerant per diversos indrets del municipi:
28 d’abril: Centre Agrícola de Sant Pau
6 de maig: Ateneu d’Ordal
20 de maig: Ateneu de Lavern
3 de juny: Local social de la urbanització Casablanca
11 de juny: Centre Recreatiu Can Rossell i Patronat familiar dels Casots
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 43 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
Actualment s’està fent a Roses (Alt Empordà).
A continuació, en el 2023: Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).
Són 52 indrets.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
Exposició itinerant sobre els fons d’oli de ginebre, construccions relativament freqüents als nostre territori però que a Riba-roja d’Ebre presenten singularitats que les fan excepcionals. Fetes amb la tècnica de la pedra seca, normalment damunt d’una roca o llisera, solen presentar una planta circular d’entre 8 i 10 m de diàmetre i una alçada de més de 7 m. Es feien servir per destil·lar en sec oli de ginebre a partir de les soques i els troncs del càdec, la saba de les quals tenia propietats dermatològiques. La densitat d’aquestes construccions en aquest municipi és excepcional: hi ha vint-i-quatre forns documentats, el més antic del qual del segle XVI. Descobriu-ne una mica més en aquest web de la Universitat de Barcelona.
Espai Cultural “la Ciutadella” Av. de Rhode, s/n. Roses Exposició del 21 d’abril al 4 de juny de 2023
Del divendres 21 d’abril al diumenge 4 de juny de 2023, a l’Espai cultural La Ciutadella, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
La inauguració es farà el divendres 21 d’abril a les 7 de la tarda.
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 42 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia) i la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp) i Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Actualment s’està fent a l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
A continuació, en el 2023: Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).
Són 52 indrets.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
Exposició “Abans miràvem la lluna per tot. Meteorologia popular en l’àmbit del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici durant els segles XIX-XX“.
La lluna, els estels, i tots els fenòmens relacionats amb el cel, la nit i la meteorologia han estat i estan molt presents en la cultura i les formes de vida del Pirineu. La declaració del territori del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici com a reserva i destinació starlight és una bona oportunitat per investigar, recollir i documentar la meteorologia i la seva influència en la vida quotidiana del segle XIX i principis del XX en el Pirineu.
Aquesta exposició és el resultat d’una recerca bibliogràfica, documental i oral duta a terme per l’Ecomuseu de les valls d’Àneu i el Parc Nacional per tal de recollir testimonis, històries i relats que tenen com a base la relació de la meteorologia amb les formes de vida local.
En aquesta mostra us presentem una part del material etnogràfic recollit. No pretenem endinsar-nos en la interpretació del fenomen meteorològic sinó recuperar-ne la memòria, percepcions i relats. Aquests testimonis ens permeten visualitzar una part del nostre patrimoni immaterial i tenir un millor coneixement de la societat, el seu entorn ecològic i la seva transformació durant aquests darrers segles.
L’estudi de la meteorologia i les seves percepcions culturals durant el segle XIX i XX és un bon exemple de com el patrimoni natural i cultural conviuen, dialoguen i s’interrelacionen històricament en un mateix territori.
Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu
Dates: 1 d’abril-28 de maig
Horaris: de dimarts a dissabte, de 12h a 14h i de 18h a 20h. Diumenge tarda i dilluns tancat.
9 de març i 1 d’abril a la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera
Després de més d’un any de feina intensa, estem molt contentes d’anunciar-vos que inaugurem el Museu del Blat amb l’exposició “Societats pageses i alternatives agràries” a la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera.
Ens faria molta il·lusió que ens poguéssiu acompanyar en els actes d’inauguració que hem preparat i que us detallem a continuació:
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya és probablement el projecte de recol·lecció folklòrica més ambiciós dut a terme en la nostra història. Va ser impulsat pel mecenes cultural Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964) amb el suport de l’Orfeó Català, l’any 1922. L’objectiu principal era «oferir al nostre poble el propi corpus musical amb la publicació del Cançoner Popular de Catalunya».
L’exposició itinerant 100 Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940) és una síntesi de la convulsa història d’aquest gran projecte: la seva gènesi, característiques i evolució, el seu trencament en esclatar la guerra, i finalment, la recuperació dels materials l’any 1991 gràcies a la mediació de Mn. Josep Massot i Muntaner (Abadia de Montserrat) amb la família Patxot. L’exposició s’estructura en dotze mòduls que contenen imatges, textos i codis QR que donen accés a documents complementaris.
L’exposició forma part de l’any commemoratiu dels 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, una iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El projecte està comissariat pel musicòleg, Jaume Ayats.
17.30h. Conferència: “Recollir cançons per descobrir el país. L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936)”, a càrrec de Jaume Ayats, musicòleg i comissari de l’exposició.
18.30h. Inauguració de l’exposició i visita guiada amb Jaume Ayats.
Entrada lliure a ambdues activitats. Aforament limitat
Es tracta d’un espai únic de cinema etnogràfic especialitzat, on es presenten els treballs més actuals dels documentals etnogràfics i de l’antropologia visual, els quals tenen un interès tant per al món acadèmic com per un públic més general.
Per més informació, podeu consultar el web del Festival o fer una ullada a la programació:
