Paredadors i pedrers, en perill d’extinció. Menorca, paisatge de pedra seca, un patrimoni cultural immaterial de la humanitat amenaçat.

Exposició d’Anna Lofi
Casa de Cultura de la Diputació de Girona
Plaça de l’Hospital, 6 Girona

La Diputació de Girona, per mitjà d’INSPAI, Centre de la Imatge, us convida a la presentació de l’exposició “Paredadors i pedrers, en perill d’extinció, d’Anna Lofi, guanyadora del vintè Premi Joves Fotògraf(e)s, que tindrà lloc el dimarts 4 d’octubre, a les 19 h, a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona (sala d’exposicions, primer pis).

Aquesta mostra es podrà veure del 4 d’octubre al 18 de novembre, de dilluns a divendres, de 10 a 20 h.

La Fàbrica Gran: un espai de transformació

Sala de La Concòrdia. Torrent Roig, 7, Cabrils
Diumenge 9 d’octubre de 2022, a les 10 del matí

A la segona meitat del segle XIX, la Fàbrica Gran o de Can Jorba, pel darrer propietari, i la Fàbrica Petita o de Domènec Carles, pel seu primer propietari, canviaran la fisonomia física i demogràfica de Cabrils. La creació de nous llocs de treball atraurà sobretot a una població malmesa pel daltabaix provocat per la fil·loxera. D’altres vindran de pobles veïns i s’hi establiran definitivament. Es crea una nova classe social en un municipi que fins llavors vivia exclusivament del camp i s’estableixen noves relacions entre veïns de sempre i nouvinguts, entre amos i treballadors. Cabrils evoluciona al ritme de la fàbrica i aquesta es converteix en un fil conductor que explica la història xica o, com deia Pierre Vilar, la història local. Un espai icònic per a la comunitat que resta en silenci des del seu tancament, però que amaga la memòria oral de moltes generacions. Una història pendent de refer.

La fàbrica de Domènec Carles és actualment centre cívic i biblioteca municipal, però quin és el destí de la Fàbrica Gran? El debat de la transformació de l’arquitectura industrial a Catalunya es manté vigent per la necessitat d’implementar nous usos a uns espais massa sovint desitjats per la bombolla urbanística. Bernat Hernàndez planteja en el seu projecte una proposta que obri un espai, no només físicament, sinó també simbòlicament a la comunitat, com espai de confluència per crear i fomentar unes identitats compartides.

De deu a una es podrà visitar l’exposició del projecte, i a dos quarts de dotze es farà la xerrada-col·loqui.

Vegeu una mica més d’informació a la web de Patrimoni Cultural.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Casal Cultural “Sebastià Serrano”
Carrer Domènec Cardenal, 42 Bellvís
Exposició del 6 d’octubre al 6 de novembre

Del dijous 6 d’octubre al diumenge 6 de novembre de 2022, al Casal Cultural “Sebastià Serrano” de Bellvís i els Arcs es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 34 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental) i Tarragona (Tarragonès).

Actualment s’està fent a Bellvei (Baix Penedès) i Ginestar (Ribera d’Ebre).

Durant el 2022 anirà a: Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat) i Mura (Bages).

Durant el 2023: Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).

Per ara són 51 indrets.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Modelisme naval a la Mar de l’Ebre.

La mostra té per objectiu homenatjar la figura i l’obra del rapitenc Miquel Ferré Chillida, persona que ha dedicat tota la seva vida a la creació de bastiments amb tècniques de modelisme naval artesanal; una feina minuciosa que ha anat aprenent al llarg dels anys, tal i com ha estat tradicional a la Ràpita entre la gent de mar, és a dir, de forma autodidacta, reproduint a petita escala naus de tipologia local, com ara les muletes de mar, les parelles de bou i els vaixells de tresmall i d’arrossegament, amb restes de fusta i unes poques eines ben senzilles, començant pel dibuix de l’embarcació i les plantilles; només en la confecció de les veles requeria d’ajuda, la de la seva dona, que les elaborava també a casa.

Miguel Ferré té actualment 90 anys, però va començar a crear reproduccions navals a escala des de ben jove, mentre creixia remant i navegant a vela al costat del seu pare. 

L’exposició, que inclou més d’una trentena de maquetes d’embarcacions tradicionals de la zona, està adreçada al públic en general, i permet entendre l’evolució de la construcció naval i dels sistemes de pesca que ha conegut, i practicat, a la costa de la Mar de l’Ebre, en els seus gairebé cent anys.

Organitzen: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de els Terres de l’Ebre i Ajuntament de la Ràpita.

Dates: fins al 9/10/2022

Horaris:  de dimecres a diumenge de 11h – 14h i de 16h – 19h.

Lloc: Espai polivalent del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro,s/n. La Ràpita.

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Tel. 673 522 901. info@museuterresebre.cat

Mare de Déu de la Gleva. Cent anys coronada, 1923 -2023

El dissabte 8 de setembre de 1923 es va celebrar la coronació canònica de la Mare de Déu de la Gleva. La proposta va néixer de l’Assemblea de Congregacions Marianes catalanes celebrada a Vic dos anys abans. Com en altres coronacions, l’objectiu era distingir la imatge amb una rica diadema i impulsar-ne la devoció. Els comitès locals creats per a l’ocasió als municipis de l’entorn, amb la coordinació de la federació comarcal, i les congregacions de diverses poblacions de la diòcesi van programar diferents actes de contingut religiós i cultural al voltant de la coronació.

Aquell dia, milers de ciutadans arribats d’arreu del país van omplir el santuari i el seu entorn. Les màximes autoritats eclesiàstiques, civils i militars van presidir la diada central de la celebració. Un segle després, com cada vint-i-cinc anys, l’Ajuntament de les Masies de Voltregà vol recordar amb aquesta exposició que aquell 8 de setembre la Gleva va ser el centre de Catalunya.

L’exposició, produïda per l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà, amb coordinació del Museu del Ter, explica amb detall i mostra alguns objectes i documents referents a la coronació. El comissari de l’exposició ha estat el gestor cultural i especialista en devoció popular Joan Arimany. La iniciativa per part del Museu compta amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Data: Inauguració el dijous 8 de setembre a les 20h.

Lloc: Rectoria del Santuari de la Gleva (Les Masies de Voltregà)

A partir de la inauguració, l’exposició es podrà visitar cada dia de les 9 a les 20h

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Empremtes del passat en l’arquitectura popular de la Plana del Montsià

L’exposició “Empremtes del passat a la Plana”, indaga amb llenguatge artístic les empremtes del passat històric més recent, especialment les que resten a l’arquitectura popular no urbana de la població, especialment a les casetes i els masos de les terres de secà del municipi.

Aquesta mostra, inclosa dins del programa “Ebre. Art & Patrimoni”, és el resultat d’aquesta recerca dels rastres del passat de l’artista Regina Pla Domingo; una persona molt vinculada a la població de Santa Bàrbara, on va crear el 2001 l’acadèmia d’art: Arts Aplicades Regina Pla.

L’exposició es complementarà amb l’activitat que també té per objectiu atansar al públic en general a les marques pintades, pintades, esgrafiats… que es conserven, titulada “Passejada per l’arquitectura rural de Santa Bàrbara”, que anirà a càrrec de Juanjo Vegué i Regina Pla.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre iGeneralitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Col·laboració: Ajuntament de Santa Bàrbara i Centre d’interpretació de la vida a la Plana.

Horari: de dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h

Dates de l’exposició: del 9 fins al 30 de setembre de 2022.

Data de l’activitat complementària: 17 de setembre de 2022.

Lloc: Centre d’interpretació de la vida a la Plana (Passeig de les Quatre carreteres, s/n. Santa Bàrbara.

Més informació: Ajuntament de Santa Bàrbara i Centre d’interpretació de la vida a la Plana. Tel. 977 71 70 00

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Església Vella Ginestar
Exposició del 10 de setembre al 2 d’octubre

Del dissabte 10 de setembre al diumenge 2 d’octubre de 2022, a l’Església Vella de Ginestar es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració es serà el dissabte 10 de setembre a dos quarts de 8 de la tarda.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 33 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia) i la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental) i Tarragona (Tarragonès).

Actualment s’està fent a Bellvei (Baix Penedès).

Durant el 2022 anirà a: Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat) i Mura (Bages).

Durant el 2023: Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).

Per ara són 51 indrets.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Empremtes en la terrissa tradicional de la Galera.

A l’exposició d’obra gràfica i terrissa “Vestigi”, que està inclosa dins del programa “Ebre. Art & Patrimoni”, l’artista multidisciplinari G. Bel i l’artista i restauradora de béns culturals Maria Torta Bausili, ens conviden a endinsar-nos en l’àmbit de les marques sobre l’argila que es troben en els atuells, abans del tot quotidians, de la terrissa popular de la Galera, alguns tant emblemàtics com els cànters d’aigua amb decoracions de manganès.

Són marques fruit del propi treball artesanal dels terrissers en elaborar cada peça, i molt sovint passen del tot desapercebudes, en algun racó de l’obra.

Es tracta sobretot d’empremtes i marques, produïdes tant pels dits dels artesans com pel moviment del torn, que aquests artistes ara recreen i reinterpreten, a partir del llegat patrimonial de la terrissa galerenca.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Col·laboració: Ajuntament de la Galera i Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera.

Horari: de dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h

Dates: fins l’11 de setembre de 2022.

Lloc: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera (Sala 2, baixos de l’Ajuntament). Sant Llorenç, 36, la Galera.

Més informació: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera. Tel. 977 71 83 39

Resum de la itinerància de l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” és una producció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) i del  Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de  l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

S’ha editat un catàleg de l’exposició, que al preu de 10 euros es pot aconseguir a:

L’exposició es va inaugurar el 14 de novembre de 2019 a Torrebesses (Segrià).

Des de l’abril de 2021 hi ha dues còpies fent la itinerància per Catalunya.

Fins el desembre de 2023 hi ha previst que visiti 50 poblacions.

Només hi ha una disponibilitat de dates per al 2023; encara queda per assignar el període del 28 de juliol al 3 de setembre.

Fins la darrera població on s’ha fet, la Sènia, l’exhibició número 29, que va acabar el 3 de juliol, s’han comptabilitzar 13.484 visitants. Això correspon a 465 visitants per localitat.

En aquest moment s’està fent a Rellinars (Vallès Occidental) i a l’Ajuntament de Tarragona (Tarragonès). A continuació, anirà a Bellvei (Baix Penedès) i Ginestar (Ribera d’Ebre).

S’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), la Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), la Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), l’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campedró (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat) i la Sénia (Montsià).

Durant el que queda de 2022 anirà a: Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat) i Mura (Bages).

Durant el 2023 es farà a: Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), la Nou de Gaià (Tarragonès), Cogul (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).

Distribució comarcal de l’exposició:

A cada comarca hi ha assignades les edicions de l’exposició (novembre de 2019 a desembre 2023).

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé