Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya i Cinc anys de la declaració de BCIN a cinc barraques de Mont-roig del Camp

Centre Cultural Església Vella
C Major Mont-roig del Camp
Exposició del 8 d’octubre al 21 de novembre

Del 8 d’octubre al 21 de novembre de 2021, al Centre cultural Església Vella, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Aquesta exposició, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb l’edició de Mont-roig del Camp, s’haurà fet 18 vegades a Catalunya. Des del març del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Ara s’està fent al Centre Cívic d’Ulldemolins (Priorat) i a can Falç de Sitges (Garraf).

A continuació està previst que vagi durant el 2021 a: Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).

Aprofitant l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, es farà també una exposició fotogràfica i amb maquetes commemorant els 5 anys de la declaració, per primera vegada a Catalunya, en el Diari Oficial de la Generalitat del 21 d’abril de 2016, de “Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de zona d’interès etnològic” a 5 barraques del terme municipal de Mont-roig del Camp (Baix Camp).

Vegeu la “Revista d’etnologia de Catalunya”:

Posteriorment, el 12 de juny de 2018, també ho van ser tretze conjunts de tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau (Bages) i el març de 2019 van iniciar-se els tràmits per declarar onze conjunts de construccions de pedra seca, d’abastament i explotació de l’aigua de Torrebesses (Segrià).

“Soms. Elles i Beget”, tret de sortida de l’11ª Mostra de Cinema Etnogràfic a Osona i el Ripollès

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya organitza l’11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. El Museu del Ter coordina la programació a les comarques d’Osona i el Ripollès. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és “La mirada de gènere” i és que la història l’expliquen els vencedors, i la societat els homes. Aquestes han estat dues màximes aplicables fins fa ben poc a les ciències socials i a tots els mitjans de comunicació o interpretació. Per sort, però sobretot gràcies a l’esforç de moltes dones implicades, aquest panorama va canviant a poc a poc. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal. Aquest és el cas de “Soms. Elles i Beget”, un documental de Lluís Manyoses i Joan Ricart filmat íntegrament a Beget, durant els anys 2011 i 2020, i que mostra el passat i que recull el testimoni de les cinc últimes dones que van passar, pràcticament, tota la seva vida a Beget, un poble isolat i fronterer de l’Alta Garrotxa que es va despoblar abruptament als anys seixanta, en acabar-se el negoci del carbó.Les expressions col·loquials, les vivències, els records i un llarg etcètera que ofereixen una visió de Beget amb mirada femenina.

Data: Divendres 17 de setembre a les 19h

Lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll. Plaça Abat Oliba s/n. Ripoll

Activitat gratuïta i de reserva prèvia: 972 70 31 44. Aforament limitat

Per a més información: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Osona i el Ripollès, a punt per l’11ª Mostra de Cinema Etnogràfic

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya organitza l’11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és “La mirada de gènere” i és que la història l’expliquen els vencedors, i la societat els homes. Aquestes han estat dues màximes aplicables fins fa ben poc a les ciències socials i a tots els mitjans de comunicació o interpretació. Per sort, però sobretot gràcies a l’esforç de moltes dones implicades, aquest panorama va canviant a poc a poc. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal.

La Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2021 vol fer d’aparador d’aquesta mirada de gènere, i per això ha programat quaranta-dues sessions a vint-i-una poblacions d’arreu del territori.

El Museu del Ter coordina la programació a les comarques d’Osona i el Ripollès. La Mostra de Cinema Etnogràfic té una clara voluntat territorial, per això es fa conjuntament amb altres entitats i les sessions es realitzen en diferents localitats d’aquestes comarques. Aquest any es faran 10 sessions en 7 poblacions diferents: Manlleu (3 sessions); Ripoll (2 sessions); Torelló; Folgueroles; Taradell; Vic i Roda de Ter.

Entre aquestes sessions hi ha documentals i filmacions actuals, casos de les sessions celebrades a Ripoll, Folgueroles, Vic i Manlleu, mentre que també hi ha 5 sessions que serviran per visualitzar i incentivar la recuperació d’antigues filmacions amb un clar interès etnogràfic (2 sessions de Manlleu, Torelló, Taradell i Roda de Ter). En conjunt, una iniciativa per donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni etnogràfic audiovisual.

Consulta el programa de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Can Falç de Mar
Passeig de la Ribera, 13-14 Sitges
Exposició del 3 de setembre al 13 d’octubre de 2021

Del 3 de setembre al 13 de novembre de 2021, a Can Falç de Sitges (Garraf), es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages, a Bonastre (Baix Penedès), a la Fundació el Solà de La Fatarella (Terra Alta), a l’Hospici del Museu de la Garrotxa d’Olot (la Garrotxa), al Centre Municipal de Cultural de La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), al Casal Municipal de la Gent Gran “Joan Amades” de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa (Baix Ebre), a la Biblioteca Pública de Sant Fruitós de Bages (Bages) i a l’Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat).

Des del març del 2021 tenim dues còpies de l’exposició fent aquesta itinerància per Catalunya.

Ara s’està fent a L’Arboç (Baix Penedès) i a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà). I properament a Ulldemolins (Priorat).

A continuació està previst que vagi durant el 2021 a: Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Centre Cívic
C Saltadora, 26 Ulldemolins
Exposició del 28 d’agost al 3 d’octubre de 2021

Del 28 d’agost al 3 d’octubre de 2021, al Centre Cívic d’Ulldemolins, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages, a Bonastre (Baix Penedès), a la Fundació el Solà de La Fatarella (Terra Alta), a l’Hospici del Museu de la Garrotxa d’Olot (la Garrotxa), al Centre Municipal de Cultural de La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), al Casal Municipal de la Gent Gran “Joan Amades” de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa (Baix Ebre), a la Biblioteca Pública de Sant Fruitós de Bages (Bages) i a l’Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat).

Des del març del 2021 tenim dues còpies de l’exposició fent aquesta itinerància per Catalunya.

Ara s’està fent a L’Arboç (Baix Penedès) i a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà).

A continuació està previst que vagi durant el 2021 a: Sitges (Garraf), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

El catàleg “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, ja disponible online

El catàleg de l’exposició “Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, ja està disponible en descàrrega al web de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran. Recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica. El llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat.

El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents. Aquest volum inclou també imatges de l’exposició ‘Se’n parlave… i n’hi havie’, la més exitosa de les organitzades per la Xarxa de Museus, que un cop finalitzada la seva itinerància, des d’aquest estiu de 2021 resta visitable de forma permanent a Casa Gassia (Ecomuseu de les Valls d’Àneu).

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i a les Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424. Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Ecomuseu de les Valls d’Àneu
C del Camp, 22-24 Esterri d’Àneu
Exposició del 3 d’agost a l’1 de setembre

Del 3 d’agost a l’1 de setembre de 2021, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages, a Bonastre (Baix Penedès), a la Fundació el Solà de La Fatarella (Terra Alta), a l’Hospici del Museu de la Garrotxa d’Olot (la Garrotxa), al Centre Municipal de Cultural de La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), al Casal Municipal de la Gent Gran “Joan Amades” de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa (Baix Ebre), a la Biblioteca Pública de Sant Fruitós de Bages (Bages) i a l’Ateneu Torrellenc de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat).

Des del març del 2021 tenim dues còpies de l’exposició fent aquesta itinerància per Catalunya.

Ara s’està fent a L’Arboç (Baix Penedès).

A continuació està previst que vagi durant el 2021 a: Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Dues exposicions en una: jocs i joguines de l’antiguitat i del nostre record

El proper diumenge 18 de juliol, a la sala d’exposicions de la Casa Gran del Miracle, s’inauguraran dues exposicions sobre jocs i joguines al llarg de la història, que es complementen una amb l’altra.

A la primera part s’hi troba una exposició, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de l’Arqueoxarxa, i concebuda pel Museu de Badalona, sobre jocs i joguines a l’antiguitat. Aquesta exposició vol mostrar, sobretot per mitjà d’objectes arqueològics conservats als museus de Catalunya, i amb l’ajut de diferent iconografia, alguns jocs que s’han mantingut des de l’antiguitat -incloent-hi l’època medieval-, fins als nostres dies.

Aquesta exposició ha itinerat per diferents localitats catalanes fins a fer l’última parada a la Casa Gran del Miracle.

A la segona part la secció d’etnologia del Centre d’Estudis Lacetans ha portat a terme el muntatge d’una exposició que mostra la continuïtat de molts dels jocs i joguines antics i la seva evolució, des de principis fins a mitjans del segle XX, el que palesa que la necessitat de jugar és intrínseca a l’evolució de l’ésser humà.

La mostra ha estat comissariada per en Màrius Codina, persona molt vinculada al centre d’estudis i posseïdor d’una important col·lecció d’etnografia que abasta diverses tipologies, entre elles les joguines.

El muntatge de les dues exposicions ha comptat amb la col·laboració inestimable de l’Ajuntament de Riner, el MAC i el Museu de Badalona,i el suport del Museu de Solsona i el santuari del Miracle.

Les joguines mostrades han estat cedides pel mateix comissari i per diversos veïns de Solsona, Riner i altres localitats, i en la majoria dels casos són records de la seva infantesa.

Inauguració: 18 de juliol a les 11 h

Lloc: Casa Gran del santuari del Miracle (Riner)

Visites concertades i més informació:

683 659 050 / larutadelbarroc@gmail.com / http://www.riner.ddl.net

Les nanses i els nansaires, protagonistes de la nova exposició temporal del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala

El divendres 9 de juliol, a les 7 de la tarda, el Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala (MASLE) inaugurarà l’exposició temporal “Nanses i pescadors” que podrá ser visitada fins el 21 de febrer de 2022.

Aquesta exposició recull les diferents variants de nanses fetes amb la tècnica del teixit triangular elaborades al litoral mediterrani dels Països Catalans, a partir de la recopilació i classificació duta a terme per Josep Mercader, cisteller de Torroella de Montgrí. El visitant, mitjançant diferents plafons, fotografies i peces podrà conèixer i tocar els diferents materials naturals (canya, branca d’olivera, tamariu…), entendre per a quin tipus d’espècie estava concebuda cada nansa i conèixer els testimonis dels qui les feien.

En l’exposició temporal hi ha un apartat dedicat a les nanses i als nansaires de l’Escala amb l’exposició de diferents nanses i jombines del fons del museu, fotografies de persones vinculades a les nanses de l’Escala, així com un audiovisual de l’any 1992 on l’escalenc Mariano Callol Zit enllesteix una nansa davant d’una de les barraques de la Creu.

La nansa és un tipus d’ormeig de pesca que funciona com a trampa, un parany en forma de campana fet tradicionalment amb matèria primera com jonc, canya, branca d’olivera o d’altres espècies vegetals. La seva forma permet atrapar i no deixar sortir diferents tipus de peix, de molusc i de marisc. A l’interior s’hi posa l’esquer, normalment peix blau, que serveix per atraure la captura.

Està previst que el proper 18 de setembre, en el marc de la Festa de la Sal, es presenti el catàleg de l’exposició que donarà inici a la nova col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal, editat per l’Ajuntament de l’Escala.

Aquesta exposició compta amb la col·laboració de la Diputació de Girona, de la Departament de Cultura i del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Per poder assistir a aquest acte d’inauguració de l’exposició al Museu de l’Anxova i de la Sal cal fer inscripció prèvia a museu@lescala.cat o al 972 77 68 15

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Casa de Cultura
Carrer Major, 37 L’Arboç
Exposició del 9 de juliol al 25 d’agost de 2021

Del 9 de juliol al 25 d’agost de 2021, a la Casa de Cultura de l’Arboç, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració oficial es farà el 16 de juliol, a les 7 de la tarda.

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages, a Bonastre (Baix Penedès), a la Fundació el Solà de La Fatarella (Terra Alta), a l’Hospici del Museu de la Garrotxa d’Olot (la Garrotxa), al Centre Municipal de Cultural de La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), al Casal Municipal de la Gent Gran “Joan Amades” de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) i a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa.

Des del març del 2021 tenim dues còpies de l’exposició fent aquesta itinerància per Catalunya.

Ara s’està fent a Torrelles de Llobregat.

A continuació està previst que vagi durant el 2021 a: Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a: