Circuits invisibles de devoció popular. Exposició de capelletes de visita domiciliària

Casa de la Sardana
C. del Pou de la Figuera, 15, Barcelona
Del 29 de gener al 13 de febrer de 2020, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h

Inauguració 29 de gener a les 18.30 h, a càrrec de Joan Arimany Juventeny, gestor cultural especialitzat en religiositat popular.

La pietat popular té un model de devoció que és itinerant. Es tracta de capelletes que en lloc d’esperar els fidels són elles les que els van a veure. Les imatges religioses, protegides en petites construccions, transiten pel territori rural o urbà català des de fa segles. Fins fa unes dècades les transportaven els santers o aplegadors mentre feien la capta per a les seves ermites; en els darrers temps són els veïns d’un mateix carrer o barriada que se les traspassen entre una llar i una altra. Aquesta exposició és un recorregut per l’evolució d’aquesta pràctica que, sortosament, encara podem trobar en diferents indrets.

L’exposició reuneix prop d’una trentena de capelletes, de diferents estils i èpoques, que sota diferents advocacions han visitat centenars de llars del país sigil·losament.

+ info: Portal Sardanista. Tel. 93 319 76 37,  info@confsardanista.cat

Les ombres xineses

Filmoteca de Catalunya
Pl. de Salvador Seguí, 1-9, Barcelona

Fins al 17 d’abril de 2020

Les ombres xineses són figures de cartró de color negre creades per a fer teatre que, en rebre la concentració d’un potent focus de llum, es projecten en una pantalla translúcida, oferint als espectadors un joc d’ombres singulars. Alguns documents parlen de la importància al segle II aC dels espectacles d’ombres a la Xina, fet que estaria relacionat amb l’origen del seu nom.

Les ombres xineses com a espectacle s’introdueixen a Europa a la segona meitat del segle XVIII, primer com a espectacle per adults i, més endavant, adreçat als infants. Pel que fa a Catalunya, una de les primeres notícies es remunta a l’any 1800 a Barcelona, on una companyia de circ italiana incorporà en les funcions escenes amb ombres. Una mica més tard, en reunions familiars, en el transcurs de sessions de sala i alcova es representaven a les cases sainets també per a ombres.

Un altre ús que es va donar a les ombres xineses van ser els fulls d’ombres. En les impremtes, pels volts de l’any 1860, estampaven en làmines de paper figures que després els infants compraven i retallaven per jugar.

Aquesta exposició ha estat confeccionada a partir de part de la col·lecció de materials d’imatgeria popular del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserven en els arxius de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu imatges i altres informacions relatives a aquesta exposició al web de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Exposició "l'Envelat: Arquitectura singular i símbol de la Festa Major" a Sant Feliu de Guíxols

A partir de l’1 de febrer i fins el 13 d’abril de 2020 podreu visitar l’exposició “l’Envelat: Arquitectura singular i símbol de la Festa Major a la capella de l’Antic Hospital – Museu d’Història de Sant feliu de Guíxols.

Els envelats han estat un fenomen cultural que tingué una important rellevància a la societat catalana durant gairebé un segle i mig.
Sorgits en el context dels canvis socials profunds de les primeres dècades del segle xix, i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es varen expandir ràpidament per tot el territori català i es van convertir en un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors.
Els artífexs dels envelats, a partir dels coneixements tècnics i dels ormeigs propis dels pescadors i dels mariners (veles, cordes, bossells, nusos, etc.), van concebre una original i espectacular estructura desmuntable que permetia cobrir una gran superfície sense necessitat de suports interiors.

Envelat de Sant Feliu de Guíxols. Autor: Enric Estarlí.

Manlleu, ciutat de teatre

Flyer Web TeatrebAra que la ciutat recupera un dels seus teatres històrics – el Teatre Centre es va inaugurar per primer cop el Nadal de 1897 -, l’exposició del Museu del Ter “Manlleu, ciutat de teatre” proposa un recorregut de gairebé dos segles per la història del teatre manlleuenc.

A finals del segle XIX el Teatre Centre era una sala més de les moltes sales que regularment acollien representacions a Manlleu.  La cultura en general,  i el teatre en particular, era per als moviments socials del moment una eina clau d’emancipació i millora de les condicions de vida en la nova societat industrial.

Durant el segle XX el teatre a Manlleu va veure aparèixer noves sales, noves formes teatrals i nous protagonistes, especialment amb la incorporació de les dones de la població – durant els anys trenta -, fins aleshores excloses de l’activitat teatral. El teatre no va ser aliè als canvis polítics. El franquisme va causar un daltabaix a l’escena manlleuenca i la va reduir gairebé al teatre d’inspiració catòlica. Durant els anys setanta el teatre va viure una gran revifalla i renovació. D’aquest moment procedeixen múltiples veus que avui són referents del nostre teatre.

L’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” ha estat comissariada per la historiadora manlleuenca Judit Caballeria i proposa un recorregut per la història del teatre a Manlleu des del segle XIX. La mostra forma part del programa “Etnologia en xarxa” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Data: Del 15 de gener al 3 de maig de 2020

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Els valors patrimonials dels camins de ronda

Camins de Ronda Del 18 de gener al 1 de març Sortida amb el CCEF 23 de febrer (1)

L’exposició itinerant, de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, té per objectiu mostrar i posar en valor la diversitat paisatgística i social de la xarxa de senders que ressegueix la costa catalana, els camins de ronda, que es feien servir per vigilar la costa i la Mediterrània, via de comunicació, i d’entrada de mercaderies i de contraban, avui punt de trobada amb la natura, el patrimoni cultural i el paisatge arran de mar. L’exposició inclou els àmbits: Camins per rondar, Camins de treball, Camins de perill i Camins de paisatge.

El Museu de la Mar de l’Ebre i el Club Centre Excursionista la Foradada han organitzat una activitat complementària per a aquesta itinerància: el 23 de febrer es realitzarà una sortida de camp per conèixer el recorregut, la història, el medi geològic i biològic dels senders que ressegueixen la mar de l’Ebre, en l’últim tram de la costa catalana.

Organitza: Museu Marítim de Barcelona, Museu de les Terres de l’Ebre i Museu de la Mar de l’Ebre.

Col·labora: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.

Dates: del 18/1/2020 al 1/3/2020

Lloc: Sala d’activitats temporals. Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça d’Agustí Vizcarro, s/n, 43540 Sant Carles de la Ràpita.

Població: Sant Carles de la Ràpita.

Més informació: Telèfon: 673 52 29 01 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

Dos tallers infantils per aprendre a jugar com abans

02 Carme

L’exposició taller didàctic “Els joguets dels iaios” és una activitat itinerant del Museu de les Terres de l’Ebre que té per objectiu difondre entre la població una part important del patrimoni popular infantil de la comarca del Montsià, per tal de recuperar i conservar aquest patrimoni cultural propi, donant a conèixer a les noves generacions, en aquesta nova itinerància especialment a la població infantil de Godall i Masdenverge, quins eren els joguets populars i tradicionals amb els quals s’entretenia antigament la que avui és la gent gran de la comarca.

L’exposició mostra als visitants una vuitantena de joguets, uns creats pels propis infants, altres pels antics artesans locals i altres per l’antiga indústria del joguet popular, entorn de la primera meitat del segle XX. Pel que fa al taller de l’exposició, aquest permet als infants elaborar alguns dels joguets que veuen a les vitrines per després poder jugar amb ells, també fora del taller.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament de Godall i Ajuntament de Masdenverge.

Dates: Godall: 27 de desembre de 2019, i Masdenverge: 2 i 3 de gener de 2020.

Lloc: Centre d’interpretació de la Serra de Godall i Pavelló Poliesportiu de Masdenverge, respectivament.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre www.museuterresebre.cat 977 702 954 info@museuterresebre.cat

 

15a mostra de destresa marinera al Museu de la Pesca

Dissabte 14 de desembre, l’exposició permanent del Museu de la Pesca, a l’edifici del Tinglado, es convertirà en l’escenari perfecte per celebrar la 15a Mostra de destresa marinera , una selecció i demostració en directe d’oficis tradicionals relacionats amb el mar i la pesca. Al llarg del matí, d’11 a 13.30 h, el públic viurà una experiència única tot admirant i participant del coneixement, l’experiència, l’expertesa i habilitat que atresora la gent de mar de la Costa Brava.

Al llarg dels diferents àmbits de l’exposició i envoltats de les peces de la col·lecció, el visitant trobarà dones i homes, professionals en actiu o ja retirats, treballant en alguns dels oficis tradicionals a les platges i ports catalans: la confecció de nanses, gambines i cofes amb fibres vegetals; elaboració de palangres, teixir i remendar xarxes, fabricació de caps i cordes, taller de nusos i entolladures, la construcció de vaixells en miniatura o mostres de la feina d’un mestre d’aixa.

Serà una oportunitat de conèixer de primera mà i en un escenari privilegiat, els treballs de la mar i interactuar amb els especialistes del patrimoni marítim i pesquer.

És una activitat oberta al públic i gratuïta, organitzada pel Museu de la Pesca i emmarcada en el programa Cultura Viva, impulsat per la Generalitat de Catalunya per difondre la riquesa patrimonial i etnològica del país.

Inauguració de “La Sala de les Bèsties i dels Gegants” al Museu de la Mediterrània

logotipEl dissabte 30 de novembre va inaugurar-se “La Sala de les Bèsties i dels Gegants” al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.

Aquest és nou espai expositiu permanent on es posa en valor la imatgeria festiva de Torroella de Montgrí, amb totes les figures actuals (àliga, drac, gegant, gegantessa, capgrossos,…). També incorpora un complet audiovisual que recorre la història de la cultura popular torroellenca. Aquest treball és fruit de la intensa tasca d’arxiu que s’ha realitzat gràcies, també, a l’exposició «Montgrí, Terra de Gegants», que es va inaugurar el 24 d’agost i es podrà visitar fins al 13 d’abril, al mateix museu. L’espai també compta amb una pantalla tàctil i interactiva que permet conèixer els diferents elements exposats.

La mainada també trobarà el seu espai a la nova sala, ja que hi ha un petit espai amb un cap gros i un cavallet, per tal que els més petits puguin viure la cultura popular en pròpia pell. Aquesta és una iniciativa que té per objectiu incentivar la incorporació de nous membres a la colla gegantera local. El comissari d’aquest nou espai ha estat Xavier Cordomí, director de la Casa dels Entremesos de Barcelona, epicentre de la cultura popular de la capital catalana.

Els promotors d’aquest nou espai han estat els Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí, que van ser els impulsors de la proposta guanyadora als Pressupostos Participatius 2019.

Atuells tradicionals per a la cuina i el foc

Utensilius

L’exposició ‘Atuells de cuina i de foc’ mostra un conjunt de peces de terrissa utilitzades tradicionalment per contenir aliments, cuinar-hi o menjar-hi directament, donant continuïtat a la iniciativa del Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera de difondre peces de terrissa que van estar presents a la vida quotidiana fins que als anys 1950 i 1960 altres materials, més moderns, van començar a substituir la terrissa i la ceràmica en moltes de les activitats diàries més quotidianes; algunes van perdre llavors, definitivament, la seva funció utilitària. S’exposen atuells elaborats a la Galera, Miravet, Tivenys, Benissanet, Ginestar, etc. i també d’altres obradors de Catalunya i de l’estat espanyol.

Entrada gratuïta.

Organitza: Ajuntament de la Galera i Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera.

Col·labora: Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Dates: Del 28 de novembre de 2019 al 26 de gener del 2020

Horari: De dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h, Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h. Es poden concertar visites fora d’aquest horari.

Més informació: Ajuntament de La Galera Telèfon: 977 71 83 39 / terracota@galera.cat

 

 

El Pessebre de Josep Mir al Museu de la Mediterrània

Pessebre CARTELLEl Museu de la Mediterrània celebra novament les festes de Nadal amb el tradicional pessebre monumental de Josep Mir, que enguany arriba a l’onzena edició.

Com cada any, el pessebre serà completament diferent i amb novetats destacades: enguany el paisatge serà més muntanyós, inspirat en el territori més proper de l’Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. A més a més el pessebre tindrà un record especial per a Dolors Bassa i també pel recentment desaparegut Jordi Muxach.

Com cada any, s’obriran diversos concursos per edats per tal que tots els visitants participin activament en la descoberta i coneixement del pessebre.

El pessebre al Museu de la Mediterrània es podrà visitar gratuïtament fins el 3 de febrer de 2020.

Read More »