El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida aquest dissabte 29 de novembre a la Torre de l’Espanyol per visitar l’exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya i acudir a la presentació del llibre Manual del marger, un treball de Francesc Xavier Solé sobre el món de la pedra en sec i la seva tècnica de col·locació.
La Setmana de la Pedra Seca recull enguany més de noranta d’activitats al voltant del patrimoni i tècnica de la pedra en sec. Tallers d’aprenentatge, rutes guiades, caminades, exposicions, reconstruccions de marges i cabanes o jornades de divulgació formen part del ventall de propostes de la Setmana, organitzades per entitats públiques, privades i ciutadanes. Les propostes s’estenen arreu de Catalunya amb prop de trenta activitats a les comarques de Tarragona, una vintena a la demarcació de Barcelona i Girona i més de quinze a la de Lleida; a aquestes es sumen propostes en línia i accions a la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.
Prop de noranta institucions i entitats han organitzat propostes en el marc de la Setmana de la Pedra Seca, que en aquesta sisena edició ha ampliat les dates de celebració, entre el 21 de novembre i el 7 de desembre de 2025, Tot plegat amb l’objectiu d’afavorir que les activitats puguin espaiar-se en el temps i que el públic interessat participi a més d’una de les propostes.
L’escultor i expert en recuperació de patrimoni, F. Xavier Solé, ha estat l’encarregat d’impartir la xerrada que aquest dimecres ha donat l’inici oficial a la Setmana de la Pedra Seca a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Solé ha ressaltat que “els marges ordenen el territori i cada un ens porta a un indret i ens dona una identitat”. “La pedra en sec ens explica històries i ens porta a moments i llocs concrets”, ha afegit.
Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha remarcat que “la pedra seca és molt més que un element constructiu, és una manera d’entendre el paisatge i la relació de la comunitat amb el territori. Amb aquesta Setmana volem reivindicar aquest patrimoni viu, compartir coneixement i reforçar les xarxes entre pobles, entitats i persones que el mantenen i el preserven”.
Per part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), el seu director Andreu Vàzquez ha convidat tothom a participar dels actes d’aquesta Setmana de la Pedra Seca, perquè, la pedra seca, ha dit, “és patrimoni; un patrimoni humil però essencial, que forma part del nostre paisatge, de la nostra identitat, de les nostres arrels i de la nostra cultura. Un patrimoni que cal preservar per entendre d’on venim i cap a on anem”.
La celebració d’aquest 2025 coincideix amb el setè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Tota la informació i el mapa d’activitats pot consultar-se a www.setmanapedraseca.cat. L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses impulsen un any més la Setmana de la Pedra Seca, que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
Sobre la Setmana de la Pedra Seca
La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya-ADRINOC. L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses prenen el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu de donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica, així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.
El proper divendres 21 de novembre comença, oficialment, la Setmana de la Pedra Seca 2025, amb activitats organitzades arreu de Catalunya.
La vegueria del Penedès, i en concret la comarca del Baix Penedès, és un dels territoris que concentra un nombre més elevat d’aquest tipus de construccions, sobretot barraques i aljubs. D’altra banda, són moltes les associacions, entitats i persones que vetllen per a la conservació i difusió d’aquest patrimoni, juntament amb ajuntaments.
Des de l’Institut d’Estudis Penedesencs s’han organitzat dues activitats de difusió, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues i el de Calafell. D’una banda, una xerrada sobre pedra seca i geologia, divendres 21 a les 19h; i de l’altra un taller de pedra seca i diversitat, diumenge 23 a les 11h.
Altres activitats que es realitzaran a la vegueria durant la Setmana de la Pedra Seca son:
Sala d’actes de l’Ajuntament
Plaça de la Pau, 4 La Torre de l’Espanyol
Exposició del 29 de novembre de 2025 a l’11 de gener de 2026
Del dissabte 29 de novembre al diumenge 11 de gener de 2026 es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 87 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà), Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià), Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Riner (Solsonès), la Pobla de Montornés (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental) i Avinyó (Bagés).
S’està fent a Vacarisses (Vallès Occidental).
A continuació es farà a Valls (Alt Camp).
Per ara, fins final de 2025, són 89 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.
Per les 86 primeres poblacions han passat 45.291 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 533 per població.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
DESCOBRIM, APRENEM I CONNECTEM AMB LA NATURA I LES NOSTRES TRADICIONS
El 29 de novembre serà un dia per descobrir, aprendre i connectar amb la natura i les tradicions a Riba-roja d’Ebre. Durant la jornada redescobrirem el poder de les plantes, la saviesa de les dones remeieres i els sabers que han curat i perfumat la Ribera d’Ebre.
Durant tot el dia podreu gaudir de:
Xerrades sobre trementinaires i plantes remeieres.
Tallers pràctics per a adults i infants.
Fira dels sentits amb productes naturals i degustacions.
Tertúlia amb dones remeieres de la Ribera d’Ebre.
Dinar amb tapes i pinxos locals per quedar-vos a la fira.
Serà una trobada plena d’olors, sabers i vida, per cuidar-vos i reconnectar amb els coneixements ancestrals.
A continuació podeu consultar el programa detallat:
L’Ajuntament de Castellví de Rosanes i la Cooperativa Kalistopia organitzen l’acte de presentació del documental L’Aplec dels Àngels de Castellví de Rosanes: Arrels i Futur en el marc de la 15a Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya.
El proper diumenge 16 de novembre, a les 18.30 hores, la Sala del CCR (Carrer Duran, 17), de Castellví de Rosanes, acollirà la projecció del documental sobre l’Aplec dels Àngels de Castellví de Rosanes, produït l’any 2025 per Kalistopia i l’Ajuntament de Castellví de Rosanes, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El documental explora l’Aplec dels Àngels, una festa tradicional de Castellví de Rosanes amb arrels del segle XVIII. A través de testimonis i imatges dels espais emblemàtics, mostra la història, els rituals i la comunitat que fan viva aquesta celebració. Amb un enfocament proper, reflecteix com la tradició s’adapta i es manté gràcies a la participació dels veïns, amb elements com els càntirs, el ball del gegantó i nous costums, celebrant així la memòria i la identitat local.
Com cada any, la 15a Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya està impulsada per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) que forma part del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta activitat compta amb la col·laboració del Centre d’Estudis Martorellencs i la Parròquia de Sant Miquel de Castellví de Rosanes i amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Més informació: https://cultura.gencat.cat/ca/departament/mostra-cinema
Data: Diumenge, 16 de novembre a les 18.30h
Població i lloc: Sala del CCR (Carrer Duran, 17), de Castellví de Rosanes
Organitza: Ajuntament de Castellví de Rosanes i Kalistopia
Col·laboren: Centre d’Estudis Martorellens i Parròquia de Sant Miquel de Castellví de Rosanes Amb el suport de: Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) i l’Ajuntament d’Ascó organitzen la segona celebració del Dia de les Dones Rurals de la Ribera d’Ebre, que tindrà lloc el dissabte 18 d’octubre a la Plaça del Riu d’Ascó.
L’objectiu d’aquest esdeveniment és posar en relleu la contribució essencial de les dones en el món rural, destacant el seu paper clau en el desenvolupament i manteniment del territori, sovint invisibilitzat i poc reconegut.
Les dones rurals han contribuït des de sempre com a motor de canvi i transformació de les zones agrícoles i rurals. Aquesta jornada vol donar-los veu i mostrar els reptes i oportunitats amb què s’han trobat i es troben.
En aquesta jornada tindreu l’oportunitat de conèixer la labor de grans artistes i joves emprenedores del territori. Ho podreu fer a través de l’exposició de productes de la fira artesana, del taller d’estampació conduït per l’artista i professora d’art Roser Gay, o de la taula rodona dinamitzada per Nàdia Contreras, CEO & Founder de l’empresa de software Nemon.
Del 16 de setembre de 2025 i fins l’11 de gener de 2026 a l’Ecomuseu de les valls d’Àneu es podrà visitar l’exposició “El cos de les Dones. La salut sexual i reproductiva de les dones en la cultura popular ”, organitzada des de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural – Generalitat de Catalunya.
La mostra s’inaugurarà el dissabte 25 d’octubre a les 19:00h.
L’exposició fa una lectura etnològica de com les dones catalanes han après i han compartit sabers sobre les transformacions fisiològiques del seu cos, i han afrontat reptes com la fecunditat, l’avortament, la sexualitat, etc. També aborda la cultura material i immaterial en referència al cos de les dones, i com la societat ha modelat i conformat la sexualitat i la seva salut.
S’hi recullen pinzellades de la cultura i dels coneixements populars que han acompanyat a les dones en el seu trànsit vital d’arribada a l’edat reproductiva i a la finalització d’aquest període. Aquesta mostra pot servir com una eina de reflexió sobre el tractament que la societat ha donat al cos de les dones els últims cent anys. Però també de la poca atenció que s’ha prestat als coneixements de les dones sobre la seva pròpia salut, el seu propi cos i els seus propis desitjos.
Els continguts de l’exposició han estat a càrrec de la comissària Gemma Casal i Fité, antropòloga, investigadora i membre del Consell de l’Etnologia Catalana.
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida a assistir a una nova edició de l’activitat «Fem safareig» que tindrà lloc el dissabte 11 d’octubre, a les 11.30 hores, a la zona de rentadors de la séquia del camí de Tivissa.
La iniciativa forma part de la ruta cultural «Fem safareig», subvencionada pel Departament de Cultura, que connecta diferents safaretjos de la Ribera d’Ebre i que vol recuperar uns espais que han estat testimoni de la nostra identitat cultural i comunitària, especialment vinculada al paper de les dones.
Durant l’acte es farà un homenatge a Pepita Bordera Quintana, l’última dona de la Ribera d’Ebre que encara neteja als safarejos públics, per recordar, escoltar i reivindicar la saviesa de les dones que han deixat empremta als nostres pobles. A més, també podreu visitar l’exposició «Fem safareig» del CERE.
El proper divendres 3 d’octubre de 2025 el Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí) inaugura l’exposició «Cantàvem, cantem… i cantarem!» Una proposta produïda pel projecte Càntut. Cançons de tradició oral i la Diputació de Girona, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cassà de la Selva, i que posa el focus en la transmissió oral del cant com a pràctica social i patrimonial de primer ordre.
L’exposició s’emmarca dins el treball de recerca i difusió impulsat pel Càntut, un projecte que ha posat a l’abast de la comunitat investigadora, dels docents i del públic general un corpus extensíssim de cançons recollides en la tradició oral a les comarques gironines i, progressivament, a la resta del país. La mostra no només contextualitza el cant en els seus espais de transmissió (el treball agrícola, la vida domèstica, les celebracions festives…), sinó que també interroga els processos de transformació cultural que n’han provocat la pràctica desaparició de l’àmbit comunitari.
