Un film sobre Jacint Verdaguer dóna el tret de sortida de la Mostra de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter

cartell_museuter2019FolguerpolesL’estiu de 1882, Jacint Verdaguer va resseguir el Pirineu a peu i de cap a cap. Estava comen­çant a escriure el que seria un dels seus millors poemes: Canigó. Més de 130 anys després, re­correm l’itinerari original per rescatar de l’oblit una gran gesta de la nostra història pirinenca. La primera gran travessa d’alta muntanya fins el cim de l’Aneto protagonitzada per un català il·lustre. Maleïda 1882. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto explica com el gran poeta romàntic emprèn, el 1882, el somni de conquerir la muntanya. Sabrem, al llarg de la història, si allò que l’empeny al cim és l’anhel de superar els reptes més imponents o la recerca d’allò diví que el poeta plasma en el seus escrits.

Data: Dimarts 10 de setembre a les 20.30 hores

Lloc: Pavelló municipal. Carrer Font de la Sala, 1. Folgueroles

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Organitza: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals  de la Generalitat de Catalunya; Museu del Ter i Casa Museu Verdaguer de Folgueroles

Arrenca la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic del Museu del Ter

cartell_museuter2019L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals  de la Generalitat de Catalunya, en estreta col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, organitza per novè any consecutiu aquesta mostra amb caràcter multiseu, que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, tots sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. En aquesta edició hi participaran tretze entitats de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, entre les que hi ha el Museu del Ter.

El Museu del Ter coordina, per setè any consecutiu, la programació de la mostra a la Catalunya central, on també hi participen: la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles; el Museu Etnogràfic de Ripoll; el Cine Club Vic; El Grup de Recerca Local Fent Memòria de Taradell; el Museu de la Torneria de Torelló; el Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas – Can Trona; el Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter i dues sessions a Manlleu, amb col·laboració amb l’AFADIP, Associació de famílies pel desenvolupament integral de la persona.

La Mostra de Cinema Etnogràfic, organitzada des del Museu del Ter té una clara voluntat territorial, per això es fa conjuntament amb altres entitats i les sessions es realitzen en diferents localitats de la Catalunya Central. La Mostra, a banda de la divulgació de documentals actuals (sessions de Folgueroles, Ripoll, Vic i la Vall d’en Bas), és també una forma de visualitzar i incentivar la recuperació d’antigues filmacions amb un clar interès etnogràfic (sessions de Manlleu, Roda, Taradell i Torelló). En conjunt, una iniciativa per donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni etnogràfic audiovisual.

Programació Museu del Ter 2019

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

 

Espai i festa. La transformació festiva de l’espai urbà a les viles i barris de Barcelona

Dates: Del 4 de setembre al 13 d’octubre.

Lloc: Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, 2, Barcelona)

Inauguració: Dijous 12 de setembre a les 8 del vespre.

ObtenerImagen

L’exposició “Espai i festa. La transformació festiva de l’espai urbà a les viles i barris de Barcelona” ofereix una documentada i extensa panoràmica del que és i ha estat històricament, a les viles i als barris de la ciutat de Barcelona, el costum de guarnir les places i els carrers amb motiu de festa.  

Amb un contingut eminentment visual, la mostra ESPAI I FESTA exposa una elecció d’imatges de guarnits festius provinents dels fons fotogràfics dels Grups de Recerca Local de la ciutat i de diversos fons privats, de la xarxa d’arxius de districte i de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. L’exposició pretén donar a conèixer la vigència i posar en valor aquesta manifestació social i acció creativa, reconeixent la tasca dels qui la van fer i encara la fan possible.

Organitzen: Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana, l’Institut Ramon Muntaner i els Grups de Recera Local de Barcelona, amb la col·laboració de l’Esbart Català de Dansaires.

Horaris de visita: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 i de 16 a 19 h i els diumenges, d’11 a 14 h.

Montgrí. Una història de gegants Un homenatge a l’imaginari festiu de Torroella

El Museu de la Mediterrània i l’Associació d’Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí produiran aquest any l’exposició “Montgrí. Una història de gegants”.

Aquesta exposició que s’inaugurarà el 24 d’agost a les 18.30 h, coincidint amb la Festa Major de Sant Genís, és comissariada per Xavier Cordomí expert en el món de la imatgeria festiva de Catalunya i gran coneixedor del seguici Torroellenc.

logotip exposició

Després de diferents anys treballant per la consolidació de l’imaginari festiu de Torroella, l’última dècada s’ha creat una nova àliga i un nou drac, es va creure oportú que era el moment de produir una exhaustiva exposició històrica dels elements festius de la vila. L’objectiu és realitzar una exposició des de la primera data documentada fins l’actualitat, vinculant la presència o l’absència d’aquest elements a la quotidianitat i l’excepcionalitat de la població i dels seus vilatans.

L’exposició serà una mirada als fets i esdeveniments festius importants en els que el gegant i la gegantessa, els capgrossos, el drac, l’àliga i els músics han estat protagonistes. Però, al mateix temps, posarem la lupa i farem aflorar l’impacte que sobre la societat torroellenca tenen aquests personatges. Volem que a l’exposició tinguin espai modistes i cosidores, fusters i metal·listes, perruquers i pintors, conservadors, mantenidors, portadors… la gent de Torroella que ha estat al voltant dels gegants i que fins ara han estat anònims.

Read More »

La família Torres-Soriano i el patrimoni material dels pastors

Museu de les Terres de l’Ebre
C. del Gran Capità, 34, Amposta
Del 19 de juliol al 22 de setembre de 2019
INAUGURACIÓ: divendres 19 de juliol, 19.30 h

L’exposició “Col·leccionar passions: La família Torres-Soriano i la cultura material dels pastors” ha estat realitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre en el marc del Programa Col·leccionar passions de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), després de realitzar una recerca entorn seu.

Els protagonistes de l’exposició són el matrimoni format per Plàcido Torres i Consuelo Soriano, de dos famílies vinculades al mon dels animals ramaders, com a pastors, ramaders i tractants de bestiar, dins l’antic àmbit cultural i territorial que conformen el sud de Catalunya i d’Aragó i el nord del País valencià, i la seva important col·lecció d’uns cinc-cents objectes relatius a les formes de vida i el patrimoni material dels pastors tradicionals d’aquesta zona.

Tots els objectes han estat reunits per Plàcido Torres a partir dels setze anys, i de cadascun n’ha anat anotant la seva procedència geogràfica, el nom dels qui li en feien donació i la família a la qual pertanyien. L’exposició n’aplega prop de tres-cents, i inclou: documents, eines i estris per a artesania pastorívola, eines i estris de carnisser, de ramader i de pastor; eines i estris per a l’elaboració de formatges, eines i estris per a la indústria tèxtil de la llana, equip dels animals ramaders i equip per tenir cura de la seva salut, mobiliari, peces de vestir i complements d’indumentària, etc.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta
Horaris de visita: de dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h; diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Dilluns tancat
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C. del Gran Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954

Mostra de Cinema Etnològic al Museu de la Mediterrània

cinema-etnografic-2019-cartell-_xarxes.jpg
Descarregar programa

El Museu de la Mediterrània participa, un any més, en la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya, enguany dedicada a la Pedra seca, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, amb la projecció de dos documentals: Picant Pedra, d’Antoni Martí (dimecres 10 de juliol a les 22.00 h) i Torroella, terra d’hortes, de Jordi Bellapart (dimarts 16 de juliol a les 22.00 h).

Uns films que tenen un gran interès etnogràfic, doncs mostren la forma de vida dels nostres avantpassats.

Read More »

Begues: eines i oficis. Testimoni dels oficis del segle XIX fins a mitjans del segle XX

Fundació Privada Col·legi Bosch. Camí Ral, 13, Begues
Del 29 de juny al 28 de juliol

L’exposició, organitzada per l‘Associació de Recerca Etnològica de Begues (AREB), esdevé una mostra de les eines i materials emprats en oficis propis de la societat del segle XIX i mitjans del XX en el context de la població de Begues (Baix Llobregat). S’hi podran veure representants els oficis: calciner, carboner, guixer, picapedrer, sastre, matalasser, forner, coquessa, marxant, entre d’altres.

A més, també es podrà gaudir d’exhibicions d’oficis antics:

-Rajoleria, a càrrec de Rosa Maria Sánchez (30 de juny i 28 de juliol, 12h).

-Xerracar i estellar, a càrrec de Joan Guasch i Zequi Roig (6 de juliol, 12h.)

-Pedra seca, a càrrec de Josep Clavé i Jaume Viñas (7 de juliol, 12h).

-Cistelleria, 113 de juliol matí i tarda.

-Forja, a càrrec de Rafael Artigas i altres (20 de juliol, matí i tarda).

-Picapedrer, a càrrec d’Ulpià Fernández (27 de juliol, 12h).

Horaris de visita:
Dissabtes, de 10 a 14h i de 18 a 20h.
Diumenges, de 10 a 14h.
Cada dia a les 11.00h, audiovisual sobre els forns de calç.

Fer de músic. Un projecte de recuperació de la memòria de les cobles orquestres del Museu de la Mediterrània

FerdemusicEl passat divendres 28 de juny es va inaugurar al Museu del Ter l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”. Al voltant de l’exposició, que es podrà visitar fins el proper mes de setembre, s’han organitzat una sèrie d’actes i el primer és una conferència de Jordi Molina (tenora i compositor) i Gerard Cruset (director del Museu de la Mediterrània)  titulada “Fer de Músic. Un projecte de recuperació de la memòria de les cobles orquestres del Museu de la Mediterrània”.

El projecte “Fer de Músic” és un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al món de la sardana i les cobles orquestres de Catalunya. “Fer de músic” recol·lecta les seves vivències personals i professionals, i testimonia l’evolució d’un dels oficis més arrelats al territori empordanès, protagonista d’excepció de les festes populars i la música tradicional.

El projecte ha sortit també de les fronteres empordaneses i en la sessió veurem el treball i entrevista amb Lluís Turet, músic de Sant Hipòlit de Voltregà.

Properament el Museu de la Mediterrània i el Museu del Ter treballaran per acostar a Osona el projecte, amb la incorporació de músics de la nostra comarca.

Data: Dijous 4 de juliol de 2019 a les 19.30h

Lloc: Auditori Roca del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Sardanes a Manlleu, una història de cultura i lleure

poster-expo-sardanes-amb-audicioEnguany es compleixen noranta anys de la fundació, l’any 1929, de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca. Des de finals del segle XIX a Manlleu les sardanes gaudien del favor popular, com ho demostra la intensa activitat sardanista documentada a la ciutat en les dècades anteriors a la fundació de l’Agrupació. Però no sempre s’havien ballat sardanes a Manlleu. Les modernes sardanes llargues van néixer a l’Empordà en la primera meitat del segle XIX, i des de finals del segle es van estendre impulsades pel catalanisme cultural i polític.

Durant el segle XX la sardana ha estat un espai central de socialització i lleure populars, present en totes les festes. I ha estat, sovint, una escletxa de reivindicació de la cultura catalana, especialment en aquells moments en els quals aquesta va haver de resistir la repressió dels règims dictatorials del segle XX a Espanya. A més de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, vint colles, des de les Flors Camperoles, fins a les actuals colles Encís i 1714, han fet viure les sardanes a la ciutat i han portat el nom de Manlleu per tot Catalunya. Manlleu ha produït també músics, autors de nombroses sardanes, i almenys set cobles o orquestres manlleuenques han interpretat habitualment sardanes.

L’exposició, amb motiu de la celebració de l’aniversari de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, proposa un viatge pels més de cent anys d’història de la sardana a Manlleu.

També s’han programat altres actes al voltant de la sardana, el primer d’ells tindrà lloc el dijous 4 de juliol a les 19.30h. El Tenora i compositor Jordi Molina i el director del Museu de la Mediterrània Gerard Cruset presentaran al Museu el projecte “Fer de músic”. Un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al món de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya.

La inauguració de l’exposició es farà el divendres 28 de juny a les 20h i comptarà amb la cobla els Lluïsos de Taradell que inauguraran la mostra repetint les sardanes de la primera audició de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca de l’any 1929.

Data: Del 28 de juny al 15 de setembre

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

Els forns d’oli de ginebre, una indústria a Riba-roja d’Ebre

Museu Etnològic i de Cultures del Món 
Carrer Montcada, 12, Barcelona
De l’11 de juliol al 13 d’octubre de 2019


Riba-roja d’Ebre va esdevenir un important centre de producció d’oli de ginebre a l’època preindustrial, documentat ja des de principis del segle XVII. A conseqüència d’aquest fet, el municipi riberenc ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica.

L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus (càdec). Les seves propietats terapèutiques han motivat que s’hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals. Hi ha constància del seu ús com a ingredient d’ungüents, cataplasmes i, en forma d’infusió. L’oli de ginebre era un extraordinari desinfectant i cicatritzant i, a més, servia per eliminar paràsits intestinals i per combatre polls i paparres, motiu pel qual va ser molt utilitzat en veterinària.

Forn d’oli de ginebre (Wikipedra 256/ foto de Joan Queralt)

Riba-roja d’Ebre va esdevenir un centre important en aquesta producció de l’època preindustrial. Hi ha documents de principis del segle XVII que demostren ja l’existència d’un comerç consolidat, que podia arribar a Tortosa i Saragossa, seguint el riu Ebre, però també al Pirineu, on es venia als ramaders. 

La mostra us parlarà d’aquest patrimoni etnogràfic del nostre passat: documents antics i estris emprats per les cavalleries que transportaven l’oli i altres eines tradicionals. Una gran maqueta i ulleres de realitat virtual ens explicaran com es bastien i com eren els grans forns que esquitxen tot el territori municipal de Riba-roja d’Ebre. I diversos audiovisuals ens ensenyaran pas a pas com, a l’interior d’aquests forns i mitjançant processos de combustió en sec, la fusta de càdec es transformava en oli de ginebre.

Forn d’oli de ginebre (Wikipedra 255/ foto de Joan Queralt)

La producció d’oli de ginebre encara és viva avui en dia. Així, un seguit de productes cosmètics i d’higiene personal ens mostraran que actualment l’oli de ginebre, després de tants segles de producció a Riba-roja d’Ebre, continua present a les nostres vides.