10è aniversari del Pessebre de Josep Mir al Museu de la Mediterrània

El pessebre de Josep Mir al Museu - 10è AniversariEl Museu de la Mediterrània celebra enguany el desè aniversari del pessebre de Josep Mir, amb una edició molt especial, amb el pessebre més gran (30 m2 i uns 4.000 kg de pes) i espectacular ideat per Josep Mir.

El pessebre s’inaugurarà el divendres 30 de novembre, a les 19 h a l’Espai Baix Ter del Museu de la Mediterrània i podrà visitar-se gratuïtament fins al 2 de febrer de 2019.

El pessebre s’ha traslladat del seu espai habitual, l’Espai Montgrí, a l’Espai Baix Ter, per tal que pugui créixer. Aquest serà un pessebre molt especial amb moltes novetats. Com ja és habitual reproduirà el territori al voltant del Massís del Montgrí, enguany amb gran fidelitat, amb una maqueta del massís realitzada per Lluís Vilanova i reproducció 3D de totes les esglésies, gràcies a l’Associació Robotec i els plànols de Quim Gallart.

Read More »

La 13a Nit de Castells farà dialogar passat i present

Un casteller antic i la seva esposa interactuen amb el folklorista Aureli Capmany fa 100 anys

La gala, dirigida per Maria Roig, estrena un trofeu propi en versió zoòtrop

La 13a Nit de Castells que se celebrarà el proper dissabte 15 de desembre a Valls, avançant un mes la data habitual de celebració, englobarà teatre, música i audiovisuals, tot emmarcant els grans protagonistes de la vetllada, els premis que s’atorgaran durant la gala. El Centre Cultural del km0 casteller acollirà la celebració coorganitzada per la Revista Castells, TAC12, la Xarxa de Comunicació Local i l’Ajuntament de Valls, i serà dirigida artísticament per la creadora i productora tarragonina Maria Roig Alsina, en la seva doble faceta audiovisual i d’escriptura.

La 13a Nit de Castells a Valls s’impregna enguany de diferents llenguatges artístics, des del teatre a la música amb una notable dosi audiovisual, que tindran un nexe comú, la història. La gala viatja cap a l’origen del món casteller, les vivències de fa un segle, el canvi que han sofert, però a la vegada els valors que es mantenen i que fan que fer castells no sigui només una construcció humana basada en l’equilibri i la força, sinó que van acompanyats d’una aura màgica que respira històries personals, lluites, tradicions, que els fan únics al món.Read More »

Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

L’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, en línia

Els darrers dies s’han acabat de fer els últims arranjaments a la base de dades de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, consultable en línia des de fa algunes setmanes. Hi trobareu:

  • Recerques del programa de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya
  • Altres recerques becades per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
  • Construccions de pedra seca inventariades a la Wikipedra
  • Elements inventariats en el marc dels ajuts de l’Institut Ramon Muntaner
  • Inventari de gegants centenaris
  • Inventari de béns mobles relatius a immobles declarats BCIN en la categoria de zona d’interès etnològic
  • Elements reconeguts a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO

Les fitxes que conté aquest catàleg s’han anat creant al llarg de més de 20 anys, quan les primeres recerques de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya van començar a donar els primers resultats. La base de dades d’elements de patrimoni etnològic es va nodrint periòdicament de noves aportacions, que al seu torn s’aniran incorporant al cercador.

Consulteu les fitxes de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya

Avui Valls es desperta ursulera

La ciutat de Valls celebra des d’avui fins al proper diumenge 21 d’octubre la Fira de Santa Úrsula, la mostra transversal sobre el Patrimoni Immaterial de la Humanitat que són els castells, amanida amb molts altres elements de la cultura popular i del teixit associatiu.

Fotògrafs de tot el país capten la intensitat dels castells, es presenten tres novetats literàries castelleres com les Actes del darrer Simposi Casteller, un miler de nenes i nens participen en la Mostra de bestiari escolar amb 35 figures, una vintena d’expositors engalanen el Pati amb la 8a FiraCastells, una fira familiar plena d’activitats creatives permanents; 15 ponents i moderadors ens fan viure el 8è Simposi Casteller, Judit Solé del Restaurant Ca l’Àngel serveix un esmorzar amb el segell gastronòmic de de Valls, els gegants conviden a la «volta» del migdia de la vigília, el correbous congrega set bèsties i el correfoc sis grups de foc, els concerts de Porto Bello, Joan Masdeu i NATS belluguen al Pati, la revetlla explosiona a la plaça de l’Oli amb els hits trencapistes de La Loca Histeria, els establiments de restauració preparen els esmorzars de forquilla, les colles dels Xiquets de Valls obren les portes per als assaigs més multitudinaris de l’any i diumenge reviuen com enlloc la mare de totes les diades castelleres, Santa Úrsula. Tot com a commemoració dels 150 anys del naixement de l’insigne folklorista Aureli Capmany, qui projectà els castells més enllà de terres catalanes.

Consulta el programa complet:

https://issuu.com/culturavalls/docs/programa_per_web

https://www.valls.cat/images/aa2018noticies/180928programasantaursulaweb_def4.pdf

Descarrega’l al mòbil gratuïtament amb la Valls APP:

IOS: http://apple.co/1GyvChI

Android: http://bit.ly/1KixznA

II Jornada sobre geomitologia

El Centre de Suport Territorial (CST) Pirineus de l’ICGC i el Geoparc Mundial de la UNESCO Conca de Tremp-Montsec, amb la col·laboració de la Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp, van organitzar la II Jornada sobre geomitologia per mostrar com la geologia es pot vincular amb els mites i les llegendes populars. L’Institut va coorganitzar aquesta Jornada en el marc de la difusió dels diferents aspectes de les ciències de la Terra i com aquestes influeixen en el patrimoni cultural popular.

La Jornada, celebrada a Tremp el 28-29 de setembre, va comptar amb dues activitats per apropar i divulgar aquest patrimoni cultural i geològic:

L’Hora del Conte. A la Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp Patrícia McGill va narrar la història Pedra sobre pedra per acostar al públic més menut els diferents mites i llegendes del territori associades amb la geologia.

Excursió geomitològica a localitats geològiques més significatives situades a l’entorn del congost de Collegats, al municipi de la Pobla de Segur. Les llegendes de la zona van ser interpretades per l’escriptor pallarès Pep Coll, autor de nombroses novel·les i obres literàries a més de dedicar-se a la recerca i catalogació de mites i llegendes del Pirineu.

Les explicacions del context geològic de les llegendes van anar a càrrec del director científic del Geoparc i responsable del CST Pirineus, Gonzalo Rivas. La relació entre la geologia i les llegendes en aquest indret de Catalunya està molt interrelacionada per la pròpia composició geològica del terreny i especialment pel seu modelatge geomorfològic.

(Notícia extreta de la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya).

L’exposició “Viladesau. El príncep de la tenora” viatge a Girona

Postal1L’exposició commemoració del centenari del naixement de Ricard Viladesau produïda pel Museu de la Mediterrània, va ser inaugurada a Torroella de Montgrí el 27 de gener d’enguany i ja s’ha pogut veure a Calonge i ara es presenta a Girona.

L’exposició s’inaugurarà divendres 5 d’octubre a les 19 h a la Casa de Cultura de Girona i es podrà visitar fins al 23 de novembre.

Ricard Viladesau i Caner (Calonge 1918 – Barcelona 2005), que ha estat possiblement el
músic més influent i popular en la història de la música de cobla de la segona meitat del segle XX.

Read More »

El món pessebrista homenatja Pere Catà i Vidal

Església de Sant Pau del Camp
C. de Sant Pau, 101. Barcelona
Divendres 5 d’octubre, 19.00 h

El Col·lectiu el Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona conviden tothom a participar en l’acte d’homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, mestre pessebrista, que se celebrarà el proper divendres 5 d’octubre a Sant Pau del Camp de Barcelona.

Es preveu que l’acte tingui una hora de durada. En acabat hi haurà un refrigeri. Els organitzadors recomanen confirmar la participació als següents correus electrònics:

Presentació del documental: “Picant Pedra. 50 anys després”, d’Antoni Martí

Uscartell_forncalc_internet recomanem l’estrena del documental: “Picant Pedra. 50 anys després”, d’Antoni Martí.

Que recull el testimoni de la posada en marxa d’un antic forn de calç, l’emblematic Forn Gran de Fonteta, on un grup de persones l’han rehabilitat per realitzar una cuita tradicional de calç. Un projecte impulsat i coordinat pel ceramista Josep Matés.

L’estrena del documental tindrà lloc divendres 14 de setembre a les 10 h de la nit a l’envelat de Sant Climent de Peralta.

El forn Gran de Fonteta és un Bé cultural d’interés nacional (BCIN) declarat l’any 2011.

Se’n parlave i n’hi havie

Se’n parlave… i n’hi havie. Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu

 Del 22 d’agost al 14 d’octubre de 2018. Museu de Cervera

Inauguració el dimecres 22 d’agost a les 7 de la tarda i comptarà amb la participació de Núria Morelló, antropòloga.

Cervera i la comarca de la Segarra guarden  record, encara, de la presència de dones acusades de bruixeria. Una fama, la de bruixa, que s’hereta i que està més arrelada del que podria semblar, tal com demostra la recerca etnogràfica que s’ha dut a terme per construir aquesta nova exposició sobre el fenomen de la bruixeria.

La mostra ha estat produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i del seu recorregut  se n’extreuen conclusions importants com que el Pirineu lleidatà és un dels principals epicentres de la cacera de bruixes a Europa i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna i mentre que al Pirineu la cacera de bruixes era recurrent, a les comarques de la Plana era puntual. A més, la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50; encara hi ha testimonis vius que recorden alguna pràctica, hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por.

Entre els materials que s’hi poden trobar, hi ha testimonis de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i a les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.