S’inaugura la museització d’una barraca de pescadors a l’Escala

El dissabte 18 de setembre de 2021, a les 10 del matí, s’inaugurarà la restauració i museització d’una barraca de pescadors de la Creu, a l’Escala. Durant el darrer any s’han fet visites guiades des del Museu de l’Anxova i de la Sal, però a partir d’ara, s’incorpora a les rutes del patrimoni que es fan des del museu amb reserva prèvia.

Arreu del litoral es conserven barraques de pescadors o botigues. Es construïen arran dels escars on es varava la barca, per a facilitar la càrrega i descàrrega dels estris de pesca i guardar-los a dins. Les més allunyades dels nuclis urbans servien de refugi en  cas de temporal.

La barraca, coneguda popularment com la barraca del Negre s’ha museïtzat amb estris de pesca cedits per famílies de l’Escala com nanses, rems, xarxes i altres ormeigs de pesca.

A la zona coneguda com la Creu resten quatre barraques que formen un interessant conjunt proper al nucli urbà. L’any 1948  Miquel Guri i Comas i Lluís Mas, Guallo, varen construir la primera barraca excavant la penya. L’any 1955 l’Ernest Colomer, Nesto Milleres, feia la segona. La tercera la va construir el mestre d’obres Ramon Fajula, el 1958, per a la barca de 22 pams, del farmacèutic Vilà. I l’any 1960 els germans Salart, feien la quarta 

L’ajuntament ha fet visitable la primera, anomenada la barraca del Negre. Quan Jaume Guri i Mas, el Negre, ja no la va fer servir, va cedir la clau a Mariano Callol, el Zit qui la va compartir amb el seu fill Rafel Callol fins a la dècada de 1990. Llavors varen donar la clau a Josep Bofill Tarra, fins que l’any 2020 la va cedir a l’Ajuntament de l’Escala, que l’ha restaurat i l’ha fet visitable.

Cal ressenyar que aquest conjunt de barraques formen part de l’expedient d’un conjunt d’immobles de l’Escala que estan en procés de ser declarades BCIN en la categoria de Zona d’Interès Etnològic per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La vallenca Tati Ayala crea la imatge de Santa Úrsula 2021

  • Les camises de les dues colles dels Xiquets de Valls són presents en el cartell
  • La imatge és un homenatge a la canalla castellera
  • El campanar de Valls també hi té un pes destacat

La dissenyadora vallenca Tati Ayala és la creadora de la imatge gràfica de la Fira de Santa Úrsula de Valls, que avui ha presentat junt amb l’Alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i els caps de colla dels Xiquets de Valls, Jaume Martí i Albert Martínez. Va ser escollida per la comissió participativa d’imatge, que cada any selecciona tant aquest cartell com el de la Festa Major de Sant Joan.

En la imatge gràfica de la Fira de Santa Úrsula la creadora ha volgut destacar alguns dels símbols més característics i estimats de Valls, especialment vinculats a aquest esdeveniment. Les protagonistes principals són precisament les dues colles dels Xiquets de Valls, amb les enxanetes com a l’emblema coronador de la fita castellera comuna. Ayala volia que les dues camises, la rosada i la vermella, fossin presents al cartell, per homenatjar la feina col·lectiva de les colles que generen per a les seves integrants un espai de socialització, familiar i integrador, on tothom hi té cabuda i rellevància, independentment de la seva edat o situació personal.  A la banda esquerra s’hi pot veure l’enxaneta de la Colla Joves Xiquets de Valls i a la dreta l’enxaneta de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Els colors de les camises estan situats tal com el públic veu les colles a la plaça del Blat, el quilòmetre zero, enmig d’un esdeveniment casteller a Valls.

Un altre símbol que la creadora ha volgut destacar, és precisament l’espai físic i simbòlic d’aquesta plaça històrica, l´única que durant més de dos segles ha acollit les arquitectures humanes en el format de la dualitat, sense veure alterat el seu entorn urbanístic essencial. Presidida per l’icònic edifici de l’ajuntament, la plaça ha estat al llarg d’aquestes dues centúries l’escenari de grans diades, impregnades per la rivalitat vallenca i de grans reptes per part d’ambdues colles. Per arrodonir la composició, Tati Ayala ha inclòs el campanar de Sant Joan, per ser un dels espais arquitectònics característics i emblemàtics de la ciutat, que precisament va ser inaugurat en una Fira de Santa Úrsula, concretament la de l’any 1897. És obra de l’arquitecte barceloní Francesc de Paula del Villar i Carmona, que va néixer ara fa 160 anys el 1861, i de l’execució de les obres es va encarregar el mestre vallenc Joan Oller.

La dissenyadora

En aquesta edició el disseny ha estat de quilòmetre zero. Tati Ayala és nascuda a la ciutat de Valls i actualment viu a Vilanova i la Geltrú.  Formada inicialment a la seva ciutat nadiu on va cursar el Batxillerat artístic a l’IES Narcís Oller, i posteriorment el Cicle de Formació de Grau Superior en il·lustració a l’Escola d’art i disseny a Tarragona, i el Curs d’emprenedoria “Fet a mà” a Barcelona Activa, l’organisme de l’Ajuntament de Barcelona que aposta per diferents branques artístiques i de l’espectacle, entre d’altres matèries. A nivell professional, ha dissenyat i confeccionat la marca L’Espiadimonis i la Tutula; les etiquetes per als vins del celler Dasca Vives des de l’any 2011 fins a l’actualitat; i la cartelleria i la imatge de Fes-t’hiu i Fes-t’hi de Vilanova i la Geltrú des de 2017 fins a l’actualitat amb Jababba Studio. També ha fet col·laboracions en el Calendari Menstrual 2021, dins el Projecte Atlanta, i diferents catàlegs presentats per la Plataforma La Roldana davant el Ministerio de Educación del Gobierno de España aquest 2021.  En l’àmbit on line ha creat els webs de l’Associació Singlot, el de la Botiga on line La Tutula i el de l’Estudi de gravació Tape Tone Studio, amb Jababba Studio.

Més treballs a:

Contacte

667 01 54 13

tatiayala.garcia@gmail.com

Beget: cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller

Dissabte 18 de setembre de 2021, a les sis de la tarda
Beget (davant de l’església)

El 1965 l’austríaca Kristin Müller va visitar Beget (Ripollès / Alta Garrotxa) per desenvolupar una recerca acadèmica per als estudis de Filologia Romànica que estava cursant. Va anar a Beget amb aquesta intenció i entre tot el que estudiava es va trobar que els veïns de Beget cantaven molt i sabien moltes cançons. Sensible a la temàtica en va fer, com una part del treball, un recull. Amb la gravadora va enregistrar els diferents cantadors, amb qui establí una relació bona per al treball de camp. Aquest treball fou anterior a l’arribada d’altres recercadors que després descobririen l’immens corpus cançonístic de Beget, a més del violí d’en Pere Sala, en Peret Blanc de Beget. Tot i el coneixement d’aquest treball i les gravacions que féu Kristin Müller, el contingut es trobava en cassets vells i amb poques còpies arreu. Així doncs, Josep Garcia i Albert Massip anaren a buscar a Kristin Müller al poble on viu, vora de Salzburg, a Àustria. Ella es mostrà interessada en la proposta que li van presentar: editar en format de CD aquelles gravacions que ella havia fet amb un treball adjunt d’anàlisi i estudi. Müller acceptà i des de la Fonoteca de Música Tradicional s’acollí la proposta per poder vetllar-la i editar-la dins la col·lecció. Per aquest motiu avui ens trobem davant d’un doble CD ple de gravacions de camp de 1965 amb tot de cançons que diferents veïns del poble cantaren a la jove estudiant austríaca i que gràcies a un treball de digitalització i estudi avui podem tenir entre les mans.

La presentació comptarà amb l’alcalde de Camprodon i Beget, Xavier Guitart i Cano, el representant territorial de cultura de Girona, Josep Catalayud Cuenca, amb l’autora, Kristin Müller, i també amb els autors de l’edició, Josep Garcia i Albert Massip. A més, hi haurà una mostra musical de Jaume Arnella.


El Museu de la Dona enllesteix la part de “Ses dones d’en marc” i “d’en terra”

La planta baixa del Museu de la Dona de Tossa ha quedat enllestida amb la digitalització del relat etnogràfic de “Ses dones d’en marc” i “Ses dones d’en terra”.

Deu dones de Tossa d’entre 30 i 100 anys narren la seva experiència en les feines relacionades amb el camp o la pesca.

Ja es pot visitar la planta baixa del Museu de la Dona on s’ha finalitzat les tasques de la seva digitalització. Aquest espai, batejat com “Ses dones d’en marc” i “Ses dones d’en terra” conté el relat etnogràfic sobre els oficis relacionats amb el mar i el camp que exercien les dones abans de l’arribada del turisme a Tossa. Aquest relat està digitalitzat a través d’un dispositiu tàctil que conté tota la informació inventariada sobre les peces exposades en aquesta planta i de dos documentals amb testimonials i fotografies.

En aquests audiovisuals, deu dones de Tossa, d’entre 30 i 100 anys, fan de testimonis per narrar en primera persona la seva experiència actual o de quan eren joves i es dedicaven, a més de la feina domèstica, a treballar en àmbits com la pesca o la verema, que tradicionalment s’imaginen com a masculins, però on la contribució de la dona ha estat fonamental.

Eva Barnés, regidora d’Igualtat explica que “el testimoni d’aquestes dones és un actiu amb un valor incalculable i estem infinitament agraïdes de la seva col·laboració, són la història viva de Tossa i volem construir el Museu des d’aquesta memòria històrica i la participació activa de la gent del poble”.

Dones com n’Adela Fábregas, na Socors Ribas i na Maria Rabassa descriuen oficis com el de remendadora, saladora o venedora de peix, tasques de l’àmbit de la pesca que feien moltes vegades de forma combinada per contribuir a l’economia familiar. També na Gemma Navarra, la veu més jove, explica la duresa de la seva professió com a marinera i patrona.

En la part agrícola, na Carme Feliu de cent anys, na Carme Torrent i les germanes Carme i Joana Ferrer Ruaix i les germanes Carme i Consuelo Nualart, descriuen l’aprofitament del bosc i la seva contribució, per exemple, a la verema de les moltes vinyes que hi havia a Tossa.

A més dels documentals, en aquesta mateixa planta, s’ha instal·lat un dispositiu tàctil que permet la navegació per diferents menús on es pot trobar la descripció completa -fotografia, text i algun vídeo- de cada una de les peces d’en marc i d’en terra, així com del Museu de la Dona i l’edifici de can Ganga.

Aquest estiu, a més d’aquesta planta baixa ja enllestida, cada divendres a les 19 hores, prèvia inscripció a l’Oficina de Turisme, el Museu de la Dona ofereix una visita guiada a peu, que porta per nom “Tossa amb ulls de dona”, i mostra, des d’alguns dels seus indrets i monuments més emblemàtics, els costums i tradicions de Tossa, tenint sempre com a fil conductor la singular mirada de dones que han marcat la història del poble.

Disponibles els vídeos de la I Jornada: Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: una indústria de 500 anys amb perspectives de futur

Jornada  celebrada el passat 24 de juliol de 9.30 a 19.00h. a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Organitzada per l’Institut Català d’Antropologia, Associació Amics de Riba-roja i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Amb la col·laboració de l’Associació Livemedia | Matrix CULTURA  2050. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, en el marc del Programa Cultura Viva 2021.
Els podeu visualitzar a través d’aquests enllaços:
Sessions de matí
Sessions de tarda

La Mostra de Cinema Etnogràfic 2021 arriba al Museu de la Mediterrània

El mes de juliol el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí torna a organitzar la Mostra de Cinema Etnogràfic al pati de Can Quintana. En aquesta edició, i amb totes les mesures de seguretat i higièniques requerides, es realitzaran tres sessions de cinema en les quals es podran visualitzar tres documentals lligats al territori, a la música i al gènere.

El dimecres 14 de juliol (21.30h) el protagonista serà el Massís del Montgrí a partir del documental Els caus del Montgrí, de Jordi Bellapart. Un documental que ens acostarà a indrets recòndits del massís i a les històries que s’hi amaguen, contrabandistes, soldats de la Guerra Civil i trementinaires en son les protagonistes.

El dimecres 21 de juliol (21.30h) el protagonisme serà per a les dones amb la projecció de Fer de Músic, en veu de dona. En aquest cas, s’han ajuntat quatre entrevistes realitzades a diferents dones dins el projecte de recuperació, preservació i divulgació de la memòria dels músics històrics vinculats al mon de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya. Pepita Llunell, Núria Feliu, Fina Dalmau i Concepció Ramió són les protagonistes d’aquestes entrevistes que ajuden a visualitzar i reivindicar el paper de la dona en el món de les cobles – orquestres.

I el dimecres 28 de juliol (21.30h) el protagonisme serà per una celebració molt especial, el 40è aniversari de la Colla Sardanista Continuïtat. Amb el documental 40 anys de Continuïtat, fem un breu recorregut per la història d’aquesta colla que va iniciar-se el 1981 i que amb els anys va créixer amb colles sardanistes, esbart dansaire i amb diferents projectes com ara espectacles com ara Trencats i Seguits o La Punyalada.

Totes les projeccions són gratuïtes però hi ha aforament limitat i és necessari realitzar inscripció prèvia al Museu de la Mediterrània, via correu electrònic a l’adreça museu@torroella-estartit.cat o al telèfon 972755180.

“Novè 2ª”. Els pisos de can Garcia de Manlleu a les nits de teatre del Museu del Ter

Els dos blocs de can Garcia, al barri de l’Erm, han estat a Manlleu el símbol d’una època i un urbanisme que van transformar en tots els sentits la ciutat. Ja només en quedava un, dominant fins fa poc temps l’horitzó de la petita ciutat industrial del Ter. Durant els seus 60 anys la vida hi ha florit amb tota la força. A la seva ombra hi han crescut generacions de manlleuenques i manlleuencs, però ara desapareixen definitivament com a part d’un procés de reforma integral del barri. Els seus habitants, els que hi van créixer, volen, però, que en conservem el seu testimoniatge d’una època que ha estat la de tants i tantes, a Manlleu i a moltes ciutats industrials com la nostra. D’aquesta demanda de memòria col·lectiva, expressada al Museu del Ter per l’Associació de veïns del barri de l’Erm, va néixer el projecte “Novè 2a”.

El projecte “Nové 2a” de memòria dels pisos de can Garcia

El projecte ha consistit en una docusèrie de 5 capítols i en l’espectacle teatral que presentem per aquest estiu. La sèrie es va emetre durant la tardor de l’any 2020 per El 9TV i el canal de Youtube del Museu del Ter. En cada capítol, tots disponibles al canal de Youtube del Museu del Ter, es presentava un del 5 personatges de l’espectacle que ara es podrà veure al teatrí del Museu del Ter.

 “Novè 2a” s’estrenarà el divendres 9 de juliol a les 20.30h i estarà en cartell fins al 7 d’agost,

Dates: Juliol: 9, 10, 16, 17, 22, 23, 24, 29, 30 i 31. Agost: 5, 6 i 7

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

La venda d’entrades és en línea a www.entradesmanlleu.cat

Tests d’antigen ràpids per la prova pilot dels castells per Sant Joan a Valls

>La companyia catalana patrocinarà la prova aportant els 700 tests de la seva marca Mareskit, desenvolupats i validats amb la col·laboració de la Fundació IRSICAIXA de l’Hospital Germans Trias i Pujol

> Els tests s’efectuaran als castellers en els 4 assajos de les colles, l’actuació castellera a la plaça del Blat i una setmana després per analitzar els resultats de l’estudi  clínic

La firma catalana Nesapor Europa, especialitzada en productes d’anàlisi i subministres per a laboratori, patrocinarà la prova pilot que permetrà que la Colla Joves i la Colla Vella dels Xiquets de Valls enlairin per Sant Joan els primers castells de la represa. La companyia aportarà els 700 kits de test per realitzar les proves d’antigen de la Covid-19 als 100 castelleres de les dues colles que participen en l’estudi clínic impulsat per l’Ajuntament, el Pius Hospital, l’Àrea Bàsica de Salut-ICS del Camp de Tarragona i les dues agrupacions castelleres.

El protocol de la prova aprovada preveu que es testi a tots els castellers que prenen part en l’estudi clínic en 6 ocasions durant el mes de juny. En concret, s’efectuaran els tests d’antígens durant les quatre jornades prèvies d’assaig programades per les colles (dies 4, 11, 18 i 21 de juny), el mateix dia 24 per l’actuació a la plaça del Blat i per últim, una setmana després de Sant Joan, en aquest cas amb l’objectiu d’avaluar el contagi potencial, la incidència en la transmissió i el resultat de totes les mesures de prevenció i seguretat aplicades en aquesta prova pilot castellera.

La companyia aportarà els test de diagnòstic ràpid de la Covid-19 de la seva marca Mareskit, una nova línia de productes de diagnòstic que ha desenvolupat i validat  amb la col·laboració de la Fundació IRSICAIXA de l’Hospital Germans Trias i Pujol. El test ha estat validat tan per a ús en ambients hospitalaris com en cribatges d’individus asimptomàtics en grans esdeveniments. Amb aquests tests, que destaquen per una especificitat del 100%  i una sensibilitat superior al 95%, es poden obtenir els resultats de les proves en menys de 15 minuts i permet detectar la presència del virus així com de les seves principals variants. La presa de mostra nasal permet una gran facilitat d’ús i comoditat.

Nesapor Europa ha decidit participar amb la prova castellera a Valls amb l’objectiu de contribuir a la represa de l’activitat social i cultural a Catalunya i sumar-se així a altres iniciatives encaminades en la mateixa direcció com, per exemple, els estudis clínics realitzats per a la celebració de concerts com els de la Sala Apol·lo o el Palau Sant Jordi de Barcelona.

En el cas de Valls, aquesta prova permetrà que la plaça del Blat, Km0 del món casteller, vegi enlairar els primers pilars de la represa, després de l’aturada de l’activitat de les colles de tot el país a causa de la Covid-19. L’actuació tindrà un gran caràcter simbòlic també perquè se celebrarà el dijous 24 de juny, primera gran cita del calendari casteller tradicional que sempre coincideix amb la festivitat de Sant Joan a Valls.

El protocol de la prova pilot validat per Salut Pública de la Generalitat de Catalunya el 24 de maig inclou totes les mesures de seguretat tant als assajos com a l’actuació, en un desplegament que tindrà com a responsables de la seva aplicació el Pius Hospital i l’Àrea Bàsica de Salut Valls Urbà-ICS i que comptarà amb l’acompanyament del mateix equip de Salut del Govern. Els castellers que participin als pilars utilitzaran mascareta FFP2 en tot moment i, a més dels cribatges amb test d’antígens, s’aplicaran altres mesures preventives com la presa de temperatura i la higiene de mans i peus. 

Aquestes accions de prevenció s’adoptaran també en tots i cadascun dels assajos previs a l’actuació. En aquests assajos, que s’hauran de realitzar preferentment a l’aire lliure o bé en locals ben ventilats, només hi podran participar els 50 castellers de cada colla que prenen part  a la prova pilot. En cap cas, els participants podran compartir begudes i rentaran la roba després de cada activitat per garantir-ne la desinfecció. A més, en els assajos també hi haurà presència de personal de suport per indicar les entrades i sortides.

El protocol inclou altres mesures, entre elles que les castelleres i castellers que prendran part a la prova pilot seran seleccionats sense patologies de base. En aquest sentit, es realitzarà un registre dels participants que signaran també una declaració responsable en la qual confirmen que no presenten simptomatologia compatible amb la Covid-19 ni són contactes estrets de persones sospitoses o confirmades de la malaltia.

A la plaça del Blat, a banda del centenar de castellers que participaran als pilars, la resta de públic estarà integrat per membres de les dues colles que mantindran les distàncies de seguretat desplegant-se a la mateixa plaça i també al carrer de la Cort i fins a l’església de Sant Joan. L’espai estarà perimetrat i amb 4 punts per accedir-hi, amb control d’accés amb gel hidroalcohòlic i presa de temperatura a tots els assistents que hi hauran d’entrar amb mascareta obligatòria. L’entrada i la sortida del públic seran esglaonades i s’hauran de seguir les indicacions del personal de control d’accés, així com seguir els circuïts de pas que se senyalitzaran.

Subvencions per a la realització de consultories per a entitats de cultura popular i patrimoni etnològic

Convocatòria de subvencions per a la realització de consultories per a entitats privades sense ànim de lucre de l’àmbit de la cultura popular i tradicional catalana i aranesa i el patrimoni etnològic català. Dirigit a les associacions, fundacions i federacions amb seu social a Catalunya i que pertanyin a l’àmbit de la cultura popular i tradicional catalana i aranesa i el patrimoni etnològic català.

La consultoria ha de tenir per objecte algun dels àmbits següents:

a) La consultoria sobre el funcionament de l’entitat que té per objecte alguns dels àmbits següents: la millora de l’organització, la gestió, el desenvolupament, la innovació, la comunicació i la sostenibilitat econòmica de les entitats.

b) La consultoria específica que té per objecte alguns dels àmbits següents:

b.1) Els plans d’anàlisi i les estratègies per a la captació de noves persones associades.

b.2) Els plans d’anàlisi i les estratègies per al desenvolupament de públics.

b.3) La internacionalització, tant de les entitats com dels projectes culturals que impulsen.

b.4) Els plans de sostenibilitat mediambiental.

b.5) El pla estratègic o la redefinició del model de l’entitat.

Termini de presentació de sol·licituds: del 25 de maig al 9 de juny de 2021 (ambdós inclosos).

Visiteu el web d’aquesta subvenció per a més informació i per demanar més ajut.

El Priorat: cançons i tonades de la tradició oral

Castell de Falset
Dijous 20 de maig, a les 7 del vespre

Presentació d’aquest nou volum de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, compost per un llibre i tres CD, a càrrec del seu autor, Ramon Vilar i Herms. La publicació recull cançons i tonades populars anònimes que han esdevingut tradicionals, aplegades en diferents capítols temàtics: comunicació, treball, rituals de la vida i el curs de l’any, institucions i lleure. Ve acompanyada de diversos estudis que en contextualitzen el recull, d’entre els quals cal assenyalar una aproximació a la recerca del cançoner popular al Priorat feta per Salvador Palomar, del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria “Carrutxa” de Reus; uns comentaris lingüístics i lexicogràfics a partir dels fonogrames obtinguts, dels lingüistes Josep Moran i Montserrat Alegre, així com també uns comentaris etnomusicològics sobre el repertori enregistrat de Ramon Vilar.

L’acte comptarà amb la participació del grup de cançó tradicional Krregades de romanços i l’assistència de la directora general de Cultura Popular, Sra. M. Àngels Blasco, i de la regidora de cultura educació de Falset, Sra. Rosa Poy.