Tests d’antigen ràpids per la prova pilot dels castells per Sant Joan a Valls

>La companyia catalana patrocinarà la prova aportant els 700 tests de la seva marca Mareskit, desenvolupats i validats amb la col·laboració de la Fundació IRSICAIXA de l’Hospital Germans Trias i Pujol

> Els tests s’efectuaran als castellers en els 4 assajos de les colles, l’actuació castellera a la plaça del Blat i una setmana després per analitzar els resultats de l’estudi  clínic

La firma catalana Nesapor Europa, especialitzada en productes d’anàlisi i subministres per a laboratori, patrocinarà la prova pilot que permetrà que la Colla Joves i la Colla Vella dels Xiquets de Valls enlairin per Sant Joan els primers castells de la represa. La companyia aportarà els 700 kits de test per realitzar les proves d’antigen de la Covid-19 als 100 castelleres de les dues colles que participen en l’estudi clínic impulsat per l’Ajuntament, el Pius Hospital, l’Àrea Bàsica de Salut-ICS del Camp de Tarragona i les dues agrupacions castelleres.

El protocol de la prova aprovada preveu que es testi a tots els castellers que prenen part en l’estudi clínic en 6 ocasions durant el mes de juny. En concret, s’efectuaran els tests d’antígens durant les quatre jornades prèvies d’assaig programades per les colles (dies 4, 11, 18 i 21 de juny), el mateix dia 24 per l’actuació a la plaça del Blat i per últim, una setmana després de Sant Joan, en aquest cas amb l’objectiu d’avaluar el contagi potencial, la incidència en la transmissió i el resultat de totes les mesures de prevenció i seguretat aplicades en aquesta prova pilot castellera.

La companyia aportarà els test de diagnòstic ràpid de la Covid-19 de la seva marca Mareskit, una nova línia de productes de diagnòstic que ha desenvolupat i validat  amb la col·laboració de la Fundació IRSICAIXA de l’Hospital Germans Trias i Pujol. El test ha estat validat tan per a ús en ambients hospitalaris com en cribatges d’individus asimptomàtics en grans esdeveniments. Amb aquests tests, que destaquen per una especificitat del 100%  i una sensibilitat superior al 95%, es poden obtenir els resultats de les proves en menys de 15 minuts i permet detectar la presència del virus així com de les seves principals variants. La presa de mostra nasal permet una gran facilitat d’ús i comoditat.

Nesapor Europa ha decidit participar amb la prova castellera a Valls amb l’objectiu de contribuir a la represa de l’activitat social i cultural a Catalunya i sumar-se així a altres iniciatives encaminades en la mateixa direcció com, per exemple, els estudis clínics realitzats per a la celebració de concerts com els de la Sala Apol·lo o el Palau Sant Jordi de Barcelona.

En el cas de Valls, aquesta prova permetrà que la plaça del Blat, Km0 del món casteller, vegi enlairar els primers pilars de la represa, després de l’aturada de l’activitat de les colles de tot el país a causa de la Covid-19. L’actuació tindrà un gran caràcter simbòlic també perquè se celebrarà el dijous 24 de juny, primera gran cita del calendari casteller tradicional que sempre coincideix amb la festivitat de Sant Joan a Valls.

El protocol de la prova pilot validat per Salut Pública de la Generalitat de Catalunya el 24 de maig inclou totes les mesures de seguretat tant als assajos com a l’actuació, en un desplegament que tindrà com a responsables de la seva aplicació el Pius Hospital i l’Àrea Bàsica de Salut Valls Urbà-ICS i que comptarà amb l’acompanyament del mateix equip de Salut del Govern. Els castellers que participin als pilars utilitzaran mascareta FFP2 en tot moment i, a més dels cribatges amb test d’antígens, s’aplicaran altres mesures preventives com la presa de temperatura i la higiene de mans i peus. 

Aquestes accions de prevenció s’adoptaran també en tots i cadascun dels assajos previs a l’actuació. En aquests assajos, que s’hauran de realitzar preferentment a l’aire lliure o bé en locals ben ventilats, només hi podran participar els 50 castellers de cada colla que prenen part  a la prova pilot. En cap cas, els participants podran compartir begudes i rentaran la roba després de cada activitat per garantir-ne la desinfecció. A més, en els assajos també hi haurà presència de personal de suport per indicar les entrades i sortides.

El protocol inclou altres mesures, entre elles que les castelleres i castellers que prendran part a la prova pilot seran seleccionats sense patologies de base. En aquest sentit, es realitzarà un registre dels participants que signaran també una declaració responsable en la qual confirmen que no presenten simptomatologia compatible amb la Covid-19 ni són contactes estrets de persones sospitoses o confirmades de la malaltia.

A la plaça del Blat, a banda del centenar de castellers que participaran als pilars, la resta de públic estarà integrat per membres de les dues colles que mantindran les distàncies de seguretat desplegant-se a la mateixa plaça i també al carrer de la Cort i fins a l’església de Sant Joan. L’espai estarà perimetrat i amb 4 punts per accedir-hi, amb control d’accés amb gel hidroalcohòlic i presa de temperatura a tots els assistents que hi hauran d’entrar amb mascareta obligatòria. L’entrada i la sortida del públic seran esglaonades i s’hauran de seguir les indicacions del personal de control d’accés, així com seguir els circuïts de pas que se senyalitzaran.

Subvencions per a la realització de consultories per a entitats de cultura popular i patrimoni etnològic

Convocatòria de subvencions per a la realització de consultories per a entitats privades sense ànim de lucre de l’àmbit de la cultura popular i tradicional catalana i aranesa i el patrimoni etnològic català. Dirigit a les associacions, fundacions i federacions amb seu social a Catalunya i que pertanyin a l’àmbit de la cultura popular i tradicional catalana i aranesa i el patrimoni etnològic català.

La consultoria ha de tenir per objecte algun dels àmbits següents:

a) La consultoria sobre el funcionament de l’entitat que té per objecte alguns dels àmbits següents: la millora de l’organització, la gestió, el desenvolupament, la innovació, la comunicació i la sostenibilitat econòmica de les entitats.

b) La consultoria específica que té per objecte alguns dels àmbits següents:

b.1) Els plans d’anàlisi i les estratègies per a la captació de noves persones associades.

b.2) Els plans d’anàlisi i les estratègies per al desenvolupament de públics.

b.3) La internacionalització, tant de les entitats com dels projectes culturals que impulsen.

b.4) Els plans de sostenibilitat mediambiental.

b.5) El pla estratègic o la redefinició del model de l’entitat.

Termini de presentació de sol·licituds: del 25 de maig al 9 de juny de 2021 (ambdós inclosos).

Visiteu el web d’aquesta subvenció per a més informació i per demanar més ajut.

El Priorat: cançons i tonades de la tradició oral

Castell de Falset
Dijous 20 de maig, a les 7 del vespre

Presentació d’aquest nou volum de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, compost per un llibre i tres CD, a càrrec del seu autor, Ramon Vilar i Herms. La publicació recull cançons i tonades populars anònimes que han esdevingut tradicionals, aplegades en diferents capítols temàtics: comunicació, treball, rituals de la vida i el curs de l’any, institucions i lleure. Ve acompanyada de diversos estudis que en contextualitzen el recull, d’entre els quals cal assenyalar una aproximació a la recerca del cançoner popular al Priorat feta per Salvador Palomar, del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria “Carrutxa” de Reus; uns comentaris lingüístics i lexicogràfics a partir dels fonogrames obtinguts, dels lingüistes Josep Moran i Montserrat Alegre, així com també uns comentaris etnomusicològics sobre el repertori enregistrat de Ramon Vilar.

L’acte comptarà amb la participació del grup de cançó tradicional Krregades de romanços i l’assistència de la directora general de Cultura Popular, Sra. M. Àngels Blasco, i de la regidora de cultura educació de Falset, Sra. Rosa Poy.

Cerimònia de lliurament del premi al millor museu europeu de l’any pel qual l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala està nominat

El proper dijous 6 de maig a les cinc de la tarda tindrà lloc la cerimònia de lliurament del premi al millor museu europeu dels anys 2020 i 2021 (European Museum of the Year Awards). Per a participar-hi tots els museus han hagut d’elaborar un video de 5 minuts en anglès presentant el museu i les activitats més importants que desenvolupa. En el video presentat des de l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala s’hi han inclòs imatges de les exposicions de l’Alfolí, del Museu de l’Anxova i de la Sal i de la Casa de Pescadors, aixó com de la Festa de la Sal, candidata a la llista de patrimoni inmaterial de la UNESCO. Us convidem a visualitzar aquest video de 5 minuts en el següent enllaç.

A causa de la pandèmia, la cerimònia, que havia de tenir lloc de manera presencial a Cardiff (Regne Unit) el maig de 2020, s’ha hagut de postposar i finalment es farà on line, agrupant els 66 museus nominats el 2020 (entre ells l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala) i els 22 museus nominats el 2021. La cerimònia será seguida on line des del Museu de l’Anxova i de la Sal pel regidor de Patrimoni, Martí Guinart, la directora, Lurdes Boix i tot l’equip del museu. Igualment s’ha decidit des de l’organització fer-la pública i tothom qui ho desitgi la podrá seguir al següent enllaç.

Aquest guardó l’otorga l’European Museum Forum (EMF), organització capdavantera a Europa que té per objectiu donar a conèixer els nous museus europeus i que fa 40 anys que treballa en aquesta missió. Aquest és el guardó museístic més prestigiós d’Europa i és una ocasió important per promoure enfocaments innovadors en el sector dels museus a tot el continent. Cal destacar que no només inclou els museus dels estats que conformen l’Unió Europea, sinó que per aquest guardó competeixen estats d’arreu del continent. Cal destacar que el 2020 només es varen nominar tres museus de l’estat espanyol, entre ells l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala, amb la vostra col·laboració contribuireu a donar a conèixer la nostra candidatura a millor museu europeu.

Converses de Taverna. Museu de la Pesca

El Museu de la Pesca celebra el 20è aniversari de Converses de Taverna

El divendres 30 d’abril, a les 19 h, l’Espai del Peix de Palamós serà l’escenari d’una sessió especial de celebració dels vint anys de Converses de Taverna. Amb aquest acte, el Museu de la Pesca subratlla el paper cabdal de la memòria oral popular, fràgil i perible per definició, en l’exercici de recuperació del patrimoni etnològic de la Costa Brava, a través d’una de les activitats més icòniques, longeves i exitoses que ve organitzant de forma ininterrompuda des de 2001.

Els convidats, persones vinculades amb l’activitat durant dècades, reflexionaran sobre el significat i el valor de la transmissió de la memòria de la mar, de la importància de preservar aquesta riquesa del patrimoni etnològic marítim i pesquer i del futur de la pesca marítima a la llum del seu llegat. Per això, hi participaran

  • Antoni Martí. Productor i realitzador audiovisual
  • Joan Lluís Alegret. Director de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona)
  • Quim Esteve. President de l’associació Amics del Museu de la Pesca
  • Francesc Subirats. Armador i expatró major de la Confraria de Pescadors de Palamós

Moderarà Miquel Martí, director del Museu de la Pesca

L’acte serà un reconeixement també a tothom que ha compartit desinteressadament amb el museu la seva memòria al llarg de vint anys i un acte de record d’aquelles persones que ja no hi són.

L’acte permetrà la presència de públic a l’Espai del Peix, d’acord amb l’aforament de la sala i seguint en tot moment les només de seguretat i higiene indicades contra la covid-19. També serà retransmès en directe a través del canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Converses de Taverna

El gener de 2001 el Museu de la Pesca organitzava en el marc de la taverna Ca la Pepa Caneja la primera sessió de Converses de Taverna. Va néixer amb l’objectiu enregistrar, preservar, difondre i compartir els sabers, expertesa, anècdotes i experiències acumulades per la gent de mar de la Costa Brava: pescadors, navegants, peixaters, cuiners del peix, corallers, treballadors del port, submarinistes, etc. Al llarg de vint temporades ininterrompudes, convidats de diferents generacions i procedències han compartit els seus records al voltant d’una taula per ser enregistrats i guardats com el més gran repositori de la memòria marinera de la Mediterrània.

En concret, s’ha celebrat 131 sessions de Converses de Taverna, per les quals han passat més de 180 homes i dones relacionats d’una forma o altra amb la mar, la pesca, la navegació, la cuina marinera, el peix, la ciència marina, el submarinisme, els treballs portuaris, la construcció naval, els barris mariners o les activitats nàutiques.

Des d’una perspectiva etnològica, les sessions han girat al voltant de temes com el mar i els peixos, la pesca i els oficis mariners, les tripulacions, les embarcacions i la navegació tradicional, les feines a bord i als molls, habilitats i experiències tècniques, expertesa marinera, el comerç i la transformació del peix, la cuina marinera a bord i als restaurants, creences i supersticions, la vida quotidiana als barris mariners, temporals i naufragis, els fars i la seguretat marítima, el transport marítim, les confraries de pescadors, la meteorologia en mar o els ecosistemes i l’explotació del medi, entre molts altres.

L’enregistrament de totes les sessions ha generat un arxiu documental amb centenars d’hores de gravació que es troba en la base dels continguts moltes de les accions i activitats que genera contínuament el Museu de la Pesca. La col·lecció de Converses de Taverna es pot consultar a Documare: centre de documentació de la pesca i el mar. Està previst que ben aviat es puguin consultar totes les sessions de forma digital.

Un model imitat

El format de Converses de Taverna ha estat imitat per moltes altres institucions arreu de la Mediterrània. Actualment diferents museus de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya Nord organitzen activitats molt similars. De fet, el 2017 el Museu de la Pesca va assessorar i apadrinar les Converses de Taverna organitzades pel Parc Natural Marí del Golf de Lleó a Cotlliure.

Memòria Viva

Des del 2016, les Converses de Taverna s’integren en el programa Memòria Viva, una suma d’activitats de recuperació i difusió del patrimoni immaterial organitzades al llarg de tot l’any pel Museu de la Pesca, i on s’integren, a més, les Imatges que fan parlar i Mestres i mestresses dels fogons.

Les Converses de Taverna són una activitat organitzada pel Museu de la Pesca amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós i la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Amics del Museu de la Pesca, la Confraria de Pescadors de Palamós, la Diputació de Girona, Ports de la Generalitat i Fundació Damm.

Imatges que fan parlar. Museu de la Pesca

‘Imatges que fan parlar’ posa en valor les col·leccions de fotografia del Museu de la Pesca

Durant els mesos de gener i febrer, el Museu de la Pesca publicarà periòdicament imatges pertanyents a les col·leccions familiars incorporades als fons fotogràfics del Museu de la Pesca, amb la voluntat de divulgar-les i animar a la descripció dels seus continguts de forma col·laborativa.

A partir del dia 15 de gener, el Museu de la Pesca obrirà una nova sessió d’Imatges que fan parlar en format digital a través del seu perfil a Facebook, amb l’etiqueta #Imatgesquefanparlar. En concret, aquesta nova tongada estarà dedicada a documentar i a posar en valor les col·leccions de fotografies rebudes de mans de fotògrafs professionals i amateurs, així com dels àlbums familiars cedits al museu, totes elles relacionades amb el mar, la pesca i el moll de Palamós.

Col·leccions fotogràfiques

Gràcies a cessions i donacions de particulars, el Museu de la Pesca gaudeix d’un dels fons fotogràfics més importants sobre temàtica marítima i pesquera de la Mediterrània. Moltes són imatges que amb el pas dels anys han adquirit un valor superior perquè són testimonis etnogràfics d’un passat mariner avui transformat o desaparegut, escenes marineres quotidianes que ens remeten a uns altres temps. Gràcies a elles i a la feina de documentar els seus continguts amb les aportacions de la gent, es converteixen en fonts primàries per a conèixer moltes facetes del territori empordanès.

Aquesta sessió d’Imatges que fan parlar també és un agraïment a totes aquelles famílies que han fet confiança al Museu de la Pesca i han cedit les seves imatges personals i familiars per ajudar en aquesta tasca de recuperació, documentació i divulgació el patrimoni marítim i pesquer català.

Memòria Viva

Aquesta darrera sessió d’Imatges que fan parlar de la temporada està inclosa dins del programa Memòria Viva 2020-2021 del Museu de la Pesca, un seguit d’accions per a la descoberta, la documentació i la divulgació del patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava. A causa de les restriccions imposades per la pandèmia, aquesta i altres sessions s’han hagut de realitzar de forma virtual. Les podeu recuperar als perfils socials del Museu de la Pesca, a través de FacebookInstagram i Youtube

Els oficis vinculats als arts de pesca han estat inclosos al Repertori d’oficis artesans de Catalunya.

A Catalunya les activitats artesanals no alimentàries estan recollides en el Repertori d’oficis artesans, creat el 2014 pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya del Departament d’Empresa i Coneixement, ens que en regula l’artesanat català.

Aquest document recull l’artesania artística o de creació, la de producció de béns de consum no alimentaris i l’artesania de serveis; i organitza els oficis per Famílies. Ara la Generalitat de Catalunya hi ha integrat també els oficis vinculats als arts de pesca, que s’han convertit en la quincena familia d’oficis reconeguda.

La incorporació parteix de la Memoria que l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, va presentar (a iniciativa de l’Associació d’Artesans de la Ràpita) el 2017 a la Comissió Sectorial de Promoció d’Artesania, qui va resoldre favorablement la seva incorporació al Repertori. Es va publicar al DOGC el dijous 10 de desembre de 2020.

Actualment inclou els oficis de d’armador i de remendadora (adobadors de xarxes), el de nanser o nansera i el de palangrer o palangrera, que tenen una llarga tradició històrica a la població. 

Palmira Jaquetti a Sant Feliu de Guíxols

Palmira Jaquetti a Sant Feliu de Guíxols

Les cançons recollides per la folklorista Palmira Jaquetti a Sant Feliu de Guíxols l’any 1927 al vostre abast en un interessantíssim audiovisual produït des del Museu d’Història,  dramatitzat i musicat per Bubulina Teatre. Estrenem avui a les 22:15 hores al canal de youtube del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Teniu tota la informació a: 

https://museu.guixols.cat/activitats/activitat.php?id=262

Acompanyeu-nos i gaudiu!

Arrenca la Setmana de la Pedra Seca amb 76 activitats arreu dels Països Catalans

  • Del 23 al 29 de novembre de 2020, i per primera vegada, els Països Catalans s’uneixen per reivindicar el patrimoni de la pedra seca i la seva tècnica constructiva amb 76 activitats a l’entorn de la pedra seca per posar-la en valor.
  • Tindran lloc 24 sortides i visites guiades, 17 formacions i construccions i 35 activitats de divulgació, moltes d’elles ja pensades en nous formats per adaptar-se a les circumstàncies imposades pel Covid.

Als Països Catalans existeix un importantíssim patrimoni rural de pedra seca que n’articula el paisatge: cabanes, forns, sínies, fonts, marges, tines… moltes d’ells protegits com a bens culturals d’interès local o nacional, o bé situats dintre de parcs naturals o d’altres categories d’espais protegits. Però malgrat els seus diversos valors (ecològics, estètics, històrics i identitaris), es troba immers en una dinàmica d’abandó que comporta el seu deteriorament i destrucció, i que coincideix, malauradament, amb la desaparició de l’ofici de marger i la pèrdua del coneixement d’aquesta tècnica constructiva. Per això, i coincidint amb el segon aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el 28 de novembre de 2018, COL·LABORAxPAISATGE impulsa la Setmana de la Pedra Seca en col·laboració amb nombroses entitats del territori.

La Setmana de la Pedra Seca compta amb una relació de totes les activitats a l’Agenda de la Setmana de la Pedra Seca, així com amb un mapa d’ubicacions que trobareu al mateix lloc. Igualment, les activitats es podran seguir a les xarxes socials de la Setmana (Facebook i Instagram @SetmanadelaPedraSeca, Twitter @SetmPedraSeca) i mitjançant el hashtag #SetmanadelaPedraSeca.