Condicionament del pou de glaç d’en Margarit i artialització de la unitat de paisatge Món de Gel

Entre els mesos de juny i juliol de 2021, Dos Punts Documentació i Cultura, SL d’acord amb l’Ajuntament d’Abrera, ha rehabilitat el pou de glaç d’en Margarit al torrent Gran d’Abrera. La intervenció realitzada per Víctor Mata i Jordi Sánchez ha permès restaurar les parets que envolten el pou amb la tècnica de pedra en sec i quan no ha estat possible amb consolidant de calç. S’han arranjat els paraments exteriors, la coberta i els dos marges que hi conflueixen. El condicionament de la paret que envolta el pou, a manera de pantalla exterior que no afecta l’estructura del pou, rescata físicament i visualment de l’oblit una construcció per emmagatzemar el gel que abastia el mercat local d’Abrera almenys des de 1751 i probablement fins a finals segle XIX. Arran de la rehabilitació, l’Ajuntament d’Abrera l’ha declarat Bé Cultural d’Interès Local.

Diàmetre exterior: 7 m. Diàmetre interior: 5 m. Profunditat: desconeguda. Alçada exterior: 2,70 m – 4 m.

L’any 2018 Víctor Mata va erigir Caramell, instal·lació d’art amb la natura concebuda com una intervenció plenament integrada al seu emplaçament dins un camp d’oliveres i tributària al pou de glaç d’en Margarit, a la climatologia que el va fer possible i al desaparegut ofici de nevater. Les característiques conceptuals de Caramell originen la seva forma troncocònica que recorda els caramells de gel que forma l’aigua glaçada quan regalima d’una font, teulada o pedra. Per celebrar la inauguració de la unitat de paisatge que inclou les dues construccions s’ha celebrat el Happening I 2021 Món de Gel.

Longitud: 10,50 m. Alçada màxima: 1,50 m. Amplada màxima: 2,20 m

Setmana de la Pedra Seca 2021

Més de cent activitats s’han inscrit a la 2a edició de la Setmana de la Pedra Seca.Exposicions, cursos i tallers de restauració, xerrades, activitats de voluntariat, sortides de descoberta, concursos a Instagram,… Activitats per a totes les edats i per a tots els públics, organitzades per entitats, col·lectius i voluntaris d’arreu dels Països Catalans, per tal de difondre i posar en valor la pedra seca com a patrimoni, com a ofici i com a tècnica constructiva.

El gruix de les activitats tindrà lloc a Catalunya (88), les Illes Balears (7) i Andorra (4). N’hi haurà també una a la Catalunya Nord i una al País Valencià. Per categories, es faran 41 sortides de descoberta del territori, 23 activitats de formació i construcció i 37 activitats de divulgació, tot i que aquest nombre es podrà veure incrementat en els propers dies.

Per la seva originalitat,destaquen per exemple activitats com passejades amb tast de productes locals, recorreguts fotogràfics o de catalogació de construccions, una ruta teatralitzada, un taller de cuina vinculada a la pedra seca, un taller de maquetes, la realització d’un pessebre en un paisatge de pedra seca o diverses exposicions, entre elles una que tindrà lloc a l’interior d’una barraca.

Nombroses sortidespermetran descobrir nous itineraris de pedra seca de la mà de coneixedors locals, i es podrà aprendre la tècnicai participar de la restauraciódel patrimoni de pedra seca o participar de la reflexió del futurd’aquest patrimoni, tècnica i ofici a casa nostra a través de diverses jornades divulgatives. Es presentaran també diferents publicacions, i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura tradicional farà entrega del 2n Premi Pedra Secaa la Fundació El Solà de la Fatarella.

La Setmana de la Pedra Seca tindrà lloc del 19 al 28 de novembre de 2021, coincidint amb el 3er aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

Les activitats programades es poden consultar a l’Agenda en línia i al mapa d’ubicacionsa www.collaboraxpaisatge.cat/setmana-de-la-pedra-seca/ i es poden seguir també a les xarxes socials amb el #SetmanadelaPedraSeca.

La Setmana de la Pedra Seca neix amb l’objectiu de visibilitzar i posar en valor no només aquest patrimoni, ofici i tècnica constructiva sinó especialment l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàriesen què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca a casa nostra. És una iniciativa de COL·LABORAxPAISATGEen col·laboració amb nombroses entitats del territori dels Països Catalans.

COL·LABORAxPAISATGE és un projecte de cooperació impulsat per ADRINOC amb l’assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que compta amb la col·laboració de l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional) i la participació de cinc grups d’acció local (GAL) d’arreu del territori català: el Consorci Leader Desenvolupament Rural del Camp, el Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, l’Associació Leader de Ponent, el Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre-Terra Alta i l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central. El projecte compta també amb un soci a la Catalunya Nord (França), el Parc Natural Regional del Piri- neu Català, que gestiona el GAL Terres Romanes en Pays Catalan.

COL·LABORAxPAISATGEés un projecte subvencionat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya en el marc dels Ajuts de Cooperació Catalana entre Grups d’Acció Local i cofinançat pel FEADER.

‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’ treu el número 9

El passat 1 de novembre, els subscriptors de la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia van rebre el número 9. Aquesta publicació digital de periodicitat bimestral, és l’única publicació dedicada íntegrament a les relíquies de sants de l’àmbit territorial de parla catalana. Des de la seva aparició, fa catorze mesos, ja compta amb més de 300 lectors que la reben gratuïtament.

El contingut d’aquesta edició ofereix una diversitat d’enfocaments en l’estudi de diverses relíquies. El dossier inicial està dedicat a les restes vinculades a la dinastia medieval de la corona catalanoaragonesa i en concret de la relacionada amb santa Elisabet de Portugal de Pere II el Gran; la secció ‘Relíquies al territori’ tanca la trilogia d’articles dedicats a les venerades a la Garrotxa. L’habitual col·laboració de Jordi Llabrés i Sans tracta d’algunes col·leccions de relíquies que es poden veure a l’illa. Les arques dels Cossos Sants de Manresa es detallen a l’apartat de ‘Reliquiaris’. I la ‘Miscel·lània’ conté l’estudi de les relíquies de sant Pere Almató, sant Amància, sant Iscle i santa Victòria entre d’altres.

A més dels articles esmentats, hi ha dues aportacions que mostren com la revista ha generat un especial interès sobre les relíquies de sants i certes sinèrgies. Per una banda, la coberta està il·lustrada per un collage de Montse Ginesta, reconeguda dibuixant que ha rebut nombrosos premis com el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil, en diverses convocatòries, i dues vegades el Premio Nacional de Ilustración. Per altra banda, el reportatge ‘El tresor de ca l’Adroguer’ ha estat motivat per la descoberta, fa uns anys, de diverses restes sacres en un moble religiós d’un casa de l’Esquirol que ara han començat a ser estudiades.

Finalment, cal destacar que, en aquesta ocasió i amb previsió de continuïtat, s’acompanya la revista amb un tríptic dedicat a les relíquies i el reliquiari de sant Fortià de Torelló. Amb aquest complement, es vol iniciar una col·lecció de materials en format tríptic dirigits a promoure la visita de relíquies.

‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’ és un projecte del gestor cultural manlleuenc Joan Arimany i Juventeny, que compta amb les aportacions mallorquines de l’esmentat Jordi Llabrés.

En aquest enllaç podeu descarregar els números anteriors. I per a subscriure-s’hi gratuïtament: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Subscriure-revista/

Inauguració de l’exposició del IV Seminari de Ceràmica Negra coorganitzat pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i l’Escola Massana.

El material que s’hi pot veure és el treball resultant dels alumnes que van assistir-hi el curs passat, però que per motius de la pandèmia no va ser possible d’exposar. Amb motiu de la nova edició que es durà a terme properament es va posar remei a aquesta mancança forçada per les circumstàncies, i el proppassat divendres 15 d’octubre es va inaugurar l’exposició que va comptar amb la presència del director de l’Escola Massana Xavier Capmany, el representant de la Direcció General de Cultura Popular Roger Costa –atès que el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols és un centre de la Xarxa d’Etnologia de Catalunya-, el tinent d’alcalde i regidor de Patrimoni Cultural de l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols J M Muñoz, la directora del Museu d’Història Sílvia Alemany, el professors participants al seminari i els artesans implicats en el mateix -Ceràmiques Marcó de Quart i Kypsela-Ricard Campos de Sant Feliu de Guíxols-. La mostra es pot veure a la sala de l’Escola Massana fins el proper 30 d’octubre

Artesania de la terra!

Els dissabtes d’octubre et proposem una incursió en el món dels terrissers. Visitaràs l’obrador de can Bonadona, únic del municipi on es realitza la ceràmica negra, i tindràs l’oportunitat de veure com s’elabora el fang amb argiles de terreres locals. L’ofici de terrisser, amb més de 700 anys d’història a Quart, és part integrant del patrimoni immaterial de les Gavarres i ha estat declarat Ofici Singular.

Gaudiràs d’una visita guiada al Museu de la Terrissa de Quart, ubicat a l’antiga bòbila Santa Margarida de la família Ginesta. I a més:
» 23 d’octubre: cuita de negre en directe
» 30 d’octubre: desenfornada

Degustaràs gastronomia tradicional quartenca en atuells de terrissa.

Inscriu-te des de l’agenda del Consorci aquí. Trobaràs tots els dies que fem l’activitat, escull el que més et convingui. 

Més informació
amarin@gavarres.cat
972 643 695 (Anabel)

Llum, festa i patrimoni es donen la mà en la imatge gràfica i el cartell de les Decennals 2021+1 de Valls

  • Adrià Batet i Ariadna Pujol, seleccionats per la comissió participativa de Cultura, són els autors d’un disseny net, optimista i innovador
  • Amb un visible “2021+1”, els dos artistes reivindiquen la tradició històrica de les Decennals i el caràcter extraordinari de les properes festes que, per primer cop, no se celebraran en un any acabat en “1”

Adrià Batet i Ariadna Pujol han descobert avui el cartell de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela que la ciutat de Valls celebrarà entre el 28 de gener i el 6 de febrer. Amb la mirada posada en unes festes extraordinàries que estan ja només a quatre mesos vista, els dos artistes vallencs han mostrat la nova imatge gràfica de les Decennals 2021+1, en un acte que ha comptat amb els delegats de les diferents comissions participatives i representants del patronat de la Fundació de les Decennals.

Un cartell amb personalitat i dinamisme és la proposta dels autors seleccionats per la comissió participativa de Cultura. Així, la identitat gràfica de les Decennals recull l’essència de la festa: llum, tradició i innovació, uns valors que Adrià Batet i Ariadna Pujol han volgut transmetre  amb un disseny molt net, alegre i festiu i amb una composició en diagonal innovadora, dinàmica i optimista.

El patrimoni vallenc n’és protagonista amb la combinació en mosaic de mòduls de colors que es converteixen en símbol de pluralitat i diversitat. Tonalitats que els autors de la imatge gràfica han volgut que siguin alegres, festius i sobretot lluminosos per a les que són conegudes com les festes de la llum. Així el blau radiant i fresc clàssic de totes les Decennals, es troba també amb el blanc, el color de la puresa i la llum, i el groc i el taronja, com extrets de la flama de la candela, que aporten calidesa i alegria.

El cartell utilitza també elements visuals que ens remeten a l’imaginari de les festes i el patrimoni de la ciutat. Amb il·lustracions modernes i minimalistes que aporten dinamisme, destaquen en el mosaic del cartell el campanar de Sant Joan, però també motius florals per a la que és la festa dedicada a la Candela com a “flor de febrer”.  La Mare de Déu, amb una il·lustració puntillista, imita l’efecte que generen les lluminàries tradicionals de bombetes que guarneixen les façanes de Valls durant els deu dies de celebracions.

El “2021+1” com a protagonista

La selecció de la tipografia dels elements de text té també un paper molt destacat de la nova imatge gràfica, amb lletres clares que ràpidament ens situen. Com element principal de tota la identitat visual tenim un triple joc de paraules en diagonal. En primer terme llegim “Decennals”, i aprofitant la composició ascendent es crea un joc visual on les dues “n” es converteixen en “2”.

En aquest punt però, el protagonisme se l’emporta la fórmula “2021+1”. D’aquesta manera, el cartell ens recorda que, tot i que per primer cop en la història bicentenària de les festes, aquestes no s’han pogut celebrar en un any acabat en “1” a causa de la pandèmia de la Covid-19, els autors remarquen el caràcter extraordinari de les properes Decennals amb  el “+1”, aquest últim afegit en un traç manual per Batet i Pujol per reivindicar precisament la tradició.

Talent vallenc i jove

Els dos autors de la imatge gràfica de les Decennals escollits per la comissió participativa de Cultura destaquen per la seva joventut, però alhora experiència. Adrià Batet (Valls, 1991) és artista visual, muralista i dissenyador, graduat en Disseny Gràfic i de Producte per la EADT i la UPC. Amb molt d’interès pel món visual des de petit, als 12 anys va conèixer el graffiti i l’art urbà, sent aquest àmbit una enorme influència en la seva carrera com a dissenyador. Ha participat en desenes de festivals d’art urbà com a invitat i ha treballat per a marques com ara Moët Chandon, Montana Colors i Vueling, apart de crear activament per a Valls. Així, és autor de cartells per la Firagost, el pessebre vivent, els pastores, la marca de Cultura Valls i molts murals per tota la ciutat. Actualment exerceix com a Director d’Art, principalment a l’agència Columna branding de Barcelona, i aquest 2021 ha estat coautor i cocreador de l’exposició i el llibre sobre graffiti i art urbà “Del carrer a l’estudi”.

Ariadna Pujol (Valls, 1993) és graduada en Disseny Gràfic per l’ESDAP, l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques de Catalunya (2011-2015). Actualment treballa com a freelance movent-se entre el disseny gràfic, la fotografia i la direcció d’art. XXIII Premi Pere Català i Pic (2010), Laus Bronze (2014 i 2015), 3r premi Acento G (2016) i II Beca de fotografia Pere Català i Pic (2019) són alguns dels reconeixements i premis que ha rebut al llarg de la seva trajectòria professional.

>> Descarregar cartell Festes Decennals 2021+1

La 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic arriba a Sant Feliu de Guíxols

Des del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols celebrarem la tardor inaugurant el proper mes d’octubre amb dues projeccions en el marc de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Feu lloc a les agendes perquè ja tenim les inscripcions obertes a les projeccions:

Divendres 1 d’octubre a les 19 h. al Tinglado del port La meva amiga la mar, el documental de divulgació científica de la Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona sobre la importància de protegir els ecosistemes marins.

Dissabte 2 d’octubre a les 19 h. a la Sala Abat Panyelles del Monestir Honeyland, nominada als Premis Oscar a Millor Pel·lícula Internacional i a Millor Documental (USA 2020)

L’accés a les projeccions és gratuït, però cal inscripció prèvia. Teniu tota la informació a: https://bit.ly/11aMICESFG

S’inaugura la museització d’una barraca de pescadors a l’Escala

El dissabte 18 de setembre de 2021, a les 10 del matí, s’inaugurarà la restauració i museització d’una barraca de pescadors de la Creu, a l’Escala. Durant el darrer any s’han fet visites guiades des del Museu de l’Anxova i de la Sal, però a partir d’ara, s’incorpora a les rutes del patrimoni que es fan des del museu amb reserva prèvia.

Arreu del litoral es conserven barraques de pescadors o botigues. Es construïen arran dels escars on es varava la barca, per a facilitar la càrrega i descàrrega dels estris de pesca i guardar-los a dins. Les més allunyades dels nuclis urbans servien de refugi en  cas de temporal.

La barraca, coneguda popularment com la barraca del Negre s’ha museïtzat amb estris de pesca cedits per famílies de l’Escala com nanses, rems, xarxes i altres ormeigs de pesca.

A la zona coneguda com la Creu resten quatre barraques que formen un interessant conjunt proper al nucli urbà. L’any 1948  Miquel Guri i Comas i Lluís Mas, Guallo, varen construir la primera barraca excavant la penya. L’any 1955 l’Ernest Colomer, Nesto Milleres, feia la segona. La tercera la va construir el mestre d’obres Ramon Fajula, el 1958, per a la barca de 22 pams, del farmacèutic Vilà. I l’any 1960 els germans Salart, feien la quarta 

L’ajuntament ha fet visitable la primera, anomenada la barraca del Negre. Quan Jaume Guri i Mas, el Negre, ja no la va fer servir, va cedir la clau a Mariano Callol, el Zit qui la va compartir amb el seu fill Rafel Callol fins a la dècada de 1990. Llavors varen donar la clau a Josep Bofill Tarra, fins que l’any 2020 la va cedir a l’Ajuntament de l’Escala, que l’ha restaurat i l’ha fet visitable.

Cal ressenyar que aquest conjunt de barraques formen part de l’expedient d’un conjunt d’immobles de l’Escala que estan en procés de ser declarades BCIN en la categoria de Zona d’Interès Etnològic per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La vallenca Tati Ayala crea la imatge de Santa Úrsula 2021

  • Les camises de les dues colles dels Xiquets de Valls són presents en el cartell
  • La imatge és un homenatge a la canalla castellera
  • El campanar de Valls també hi té un pes destacat

La dissenyadora vallenca Tati Ayala és la creadora de la imatge gràfica de la Fira de Santa Úrsula de Valls, que avui ha presentat junt amb l’Alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i els caps de colla dels Xiquets de Valls, Jaume Martí i Albert Martínez. Va ser escollida per la comissió participativa d’imatge, que cada any selecciona tant aquest cartell com el de la Festa Major de Sant Joan.

En la imatge gràfica de la Fira de Santa Úrsula la creadora ha volgut destacar alguns dels símbols més característics i estimats de Valls, especialment vinculats a aquest esdeveniment. Les protagonistes principals són precisament les dues colles dels Xiquets de Valls, amb les enxanetes com a l’emblema coronador de la fita castellera comuna. Ayala volia que les dues camises, la rosada i la vermella, fossin presents al cartell, per homenatjar la feina col·lectiva de les colles que generen per a les seves integrants un espai de socialització, familiar i integrador, on tothom hi té cabuda i rellevància, independentment de la seva edat o situació personal.  A la banda esquerra s’hi pot veure l’enxaneta de la Colla Joves Xiquets de Valls i a la dreta l’enxaneta de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Els colors de les camises estan situats tal com el públic veu les colles a la plaça del Blat, el quilòmetre zero, enmig d’un esdeveniment casteller a Valls.

Un altre símbol que la creadora ha volgut destacar, és precisament l’espai físic i simbòlic d’aquesta plaça històrica, l´única que durant més de dos segles ha acollit les arquitectures humanes en el format de la dualitat, sense veure alterat el seu entorn urbanístic essencial. Presidida per l’icònic edifici de l’ajuntament, la plaça ha estat al llarg d’aquestes dues centúries l’escenari de grans diades, impregnades per la rivalitat vallenca i de grans reptes per part d’ambdues colles. Per arrodonir la composició, Tati Ayala ha inclòs el campanar de Sant Joan, per ser un dels espais arquitectònics característics i emblemàtics de la ciutat, que precisament va ser inaugurat en una Fira de Santa Úrsula, concretament la de l’any 1897. És obra de l’arquitecte barceloní Francesc de Paula del Villar i Carmona, que va néixer ara fa 160 anys el 1861, i de l’execució de les obres es va encarregar el mestre vallenc Joan Oller.

La dissenyadora

En aquesta edició el disseny ha estat de quilòmetre zero. Tati Ayala és nascuda a la ciutat de Valls i actualment viu a Vilanova i la Geltrú.  Formada inicialment a la seva ciutat nadiu on va cursar el Batxillerat artístic a l’IES Narcís Oller, i posteriorment el Cicle de Formació de Grau Superior en il·lustració a l’Escola d’art i disseny a Tarragona, i el Curs d’emprenedoria “Fet a mà” a Barcelona Activa, l’organisme de l’Ajuntament de Barcelona que aposta per diferents branques artístiques i de l’espectacle, entre d’altres matèries. A nivell professional, ha dissenyat i confeccionat la marca L’Espiadimonis i la Tutula; les etiquetes per als vins del celler Dasca Vives des de l’any 2011 fins a l’actualitat; i la cartelleria i la imatge de Fes-t’hiu i Fes-t’hi de Vilanova i la Geltrú des de 2017 fins a l’actualitat amb Jababba Studio. També ha fet col·laboracions en el Calendari Menstrual 2021, dins el Projecte Atlanta, i diferents catàlegs presentats per la Plataforma La Roldana davant el Ministerio de Educación del Gobierno de España aquest 2021.  En l’àmbit on line ha creat els webs de l’Associació Singlot, el de la Botiga on line La Tutula i el de l’Estudi de gravació Tape Tone Studio, amb Jababba Studio.

Més treballs a:

Contacte

667 01 54 13

tatiayala.garcia@gmail.com

Beget: cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller

Dissabte 18 de setembre de 2021, a les sis de la tarda
Beget (davant de l’església)

El 1965 l’austríaca Kristin Müller va visitar Beget (Ripollès / Alta Garrotxa) per desenvolupar una recerca acadèmica per als estudis de Filologia Romànica que estava cursant. Va anar a Beget amb aquesta intenció i entre tot el que estudiava es va trobar que els veïns de Beget cantaven molt i sabien moltes cançons. Sensible a la temàtica en va fer, com una part del treball, un recull. Amb la gravadora va enregistrar els diferents cantadors, amb qui establí una relació bona per al treball de camp. Aquest treball fou anterior a l’arribada d’altres recercadors que després descobririen l’immens corpus cançonístic de Beget, a més del violí d’en Pere Sala, en Peret Blanc de Beget. Tot i el coneixement d’aquest treball i les gravacions que féu Kristin Müller, el contingut es trobava en cassets vells i amb poques còpies arreu. Així doncs, Josep Garcia i Albert Massip anaren a buscar a Kristin Müller al poble on viu, vora de Salzburg, a Àustria. Ella es mostrà interessada en la proposta que li van presentar: editar en format de CD aquelles gravacions que ella havia fet amb un treball adjunt d’anàlisi i estudi. Müller acceptà i des de la Fonoteca de Música Tradicional s’acollí la proposta per poder vetllar-la i editar-la dins la col·lecció. Per aquest motiu avui ens trobem davant d’un doble CD ple de gravacions de camp de 1965 amb tot de cançons que diferents veïns del poble cantaren a la jove estudiant austríaca i que gràcies a un treball de digitalització i estudi avui podem tenir entre les mans.

La presentació comptarà amb l’alcalde de Camprodon i Beget, Xavier Guitart i Cano, el representant territorial de cultura de Girona, Josep Catalayud Cuenca, amb l’autora, Kristin Müller, i també amb els autors de l’edició, Josep Garcia i Albert Massip. A més, hi haurà una mostra musical de Jaume Arnella.