Obert el termini d’inscripció al XX Espiello – Festival Internacional de Documental Etnográfico

Ja és obert el termini d’inscripció de documentals per a la secció concurs de la XX edició d’Espiello – Festival Internacional de Documental Etnográfico de Sobrarbe, que se celebrarà entre el 17 i el 26 de març de 2023 a Boltanya, al Pirineu aragonès. Cada director/a pot presentar fins a tres documentals amb una durada màxima de 90 minuts i realitzats després de l’1 de gener de 2017. Els documentals que no siguin en castellà han d’anar subtitulats a aquesta llengua, encara que de manera excepcional seran admesos subtítols en anglès.

La inscripció s’ha de fer en línia mitjançant la plataforma Click For Festivals. S’hi han d’emplenar els camps obligatoris i s’ha de pujar l’arxiu amb els subtítols necessaris incrustats i amb opció de descàrrega.

Termini: 15 d’octubre de 2022

Enllaços:

Inscripció al festival

Bases de participació

Espiello. Festival Internacional de Documental Etnográfico de Sobrarbe

Crida a idees de projectes de cooperació transfronterera sobre la pedra seca als Pirineus

El Grup de Treball de Patrimoni Cultural de la Comunitat de Treball dels Pirineus llança una crida a idees de projectes de cooperació transfronterera que romandrà obert fins al 31 d’octubre de 2022. Aquest grup, format per representants dels set territoris fronterers dels Pirineus, ja ha treballat en un esborrany de candidatura de projecte entorn de la tècnica de construcció en pedra seca. La idea de candidatura de projecte en pedra seca neix de la voluntat de revaloritzar el patrimoni de la pedra seca als Pirineus, molt desconegut, no sols a través de la recuperació dels elements físics sinó també de la tècnica i els usos ancestrals que van ser reconeguts com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2018. Amb aquesta crida, la CTP busca promoure la identificació de la població dels Pirineus amb el seu patrimoni cultural, vinculat a la tècnica de construcció en pedra seca i pràctiques socieconòmiques tradicionals.

Per a participar, és necessari completar el formulari i enviar-lo a contact@ctp.org abans del 31 d’octubre de 2022 a les 14h. També podeu posar-vos en contacte amb el Servei de Recerca i Protecció del Departament de Cultura escrivint a rcosta@gencat.cat. En aquesta web trobareu tota la informació detallada.

Vegeu també:

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

Licitació per a l’Inventari del Patrimoni Festiu de diverses comarques de Catalunya

En compliment de diferents preceptes legislatius, l’any 2012 s’encarregà la realització de l’inventari del patrimoni festiu de Catalunya a l’Institut Ramon Muntaner (IRMu). Després d’un any de treball, els centres d’estudis, coordinats per l’IRMu, presentaren el treball d’inventari, identificant més de 15.000 festes a tot Catalunya. Per a la inclusió de les festes a l’inventari, es va valorar l’impacte en el territori, l’arrelament en la comunitat, el nivell de participació, la integració i el contingut de la festa. L’accés i consulta de l’actual inventari és possible a través de la pàgina web http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/

Deu anys després de l’elaboració del primer inventari és necessari iniciar un procés de revisió; d’acord amb l’article 12 de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, per assegurar la identificació amb vista a la salvaguarda, cada estat part confeccionarà d’acord amb la seva pròpia situació un o diversos inventaris del patrimoni cultural immaterial present al seu territori. Aquests inventaris s’actualitzaran regularment. Així doncs, a part de realitzar un treball exhaustiu i sistemàtic de l’inventari del patrimoni festiu, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural vol actualitzar-lo per conèixer de primera mà l’afectació de la pandèmia en la celebració de les manifestacions festives d’arreu del país. Mitjançant aquest procediment obert, es proposa l’encàrrec dels treballs de revisió, actualització i realització de l’Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya de les comarques del Pallars Jussà, el Priorat, el Baix Penedès, el Moianès, el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i la Terra Alta, a realitzar durant el 2022, que engloben un total de 1.432 fitxes.

Anunci de la licitació

PALMIRA

BUBULINA TEATRE

Monestir de Sant Feliu de Guíxols , 1 de Juliol a les 19:00

Amants del teatre, la poesia i la música recordeu que teniu una cita amb el nostre patrimoni literari i musical el proper 1 de juliol a les 19.00 h. a l’Hort del Rector. Podeu comprar les entrades avançades a l’Antic Hospital i, el mateix dia de la funció a l’Oficina de Turisme des de les 17.00 h. Us hi esperem.

Palmira, és un espectacle musicoteatral de petit format que recull el testimoni escrit i algunes cançons cantades de les missions de recerca que la musicòloga i poetessa Palmira Jaquetti (1895-1963) va fer a la dècada de 1930 per terres gironines. La prosa dels seus dietaris de missions de recerca va ser considerada pel crític literari Joaquim Molas la millor prosa poètica dels anys trenta, i tanmateix la seva dimensió etnomusicològica n’ha eclipsat el seu relleu literari.

El jove guitarrista Izan Rubio ha fet uns bellíssims arranjaments per a guitarra. Tot plegat, traslladat per la veu i la presència d’Elisenda Rué. Palmira és l’oportunitat de descobrir un patrimoni literari i musical vinculat a l’arrel en un format teatral emocionant. 

Les barraques de Mont-roig del Camp al programa “Paisatges encreuats” d’Olot TV

El dissabte 18 de juny de 2022 Olot Televisió SL (La Televisió de la Garrotxa) va emetre per primer cop el programa sobre “la Plana de l’Hospitalet de l’Infant” (Baix Camp) de “Paisatges encreuats”, que s’enregistrà a Mont-roig el 25 de febrer d’enguany.

Aquest programa dedicat a “la Plana de l’Hospitalet de l’Infant” incorporava la descripció de la part oriental del terme de Mont-roig del Camp, tota aquella plana que s’allarga fins el terme de Vandellós/l’Hospitalet de l’Infant. És en aquest indret on hi ha la majoria de barraques de pedra seca de Mont-roig, algunes de les més singulars de Catalunya.

Per tractar el tema de les barraques de pedra seca de Mont-roig, van entrevistar l’Esther Bargalló, vicepresidenta de l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i Arquitectura Tradicional) i membre del “Grup barracaire” de Mont-roig.

El “Grup barracaire” de Mont-roig existeix des del 2004. Entre d’altres, ha catalogat 147 barraques del terme, ha creat un itinerari d’onze de les barraques més rellevants, ha publicat el llibre “Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp” d’Esther Bargalló i Martí Rom (Editorial Cossetània, 2007), ha produït el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp) (2006), 30 min, de Martí Rom, va aconseguir que l’Ajuntament les declarés BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) el 2008 i que la Generalitat reconegués a cinc barraques de pedra seca de Mont-roig com BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) en la categoria de Zona d’interès etnològic (2016).

Aquest programa “Paisatges encreuats” es pot veure a “TV Olot a la carta”:

El fragment dedicat a les barraques de pedra seca és del minut 14.40 al 18.12.

L’entrevista amb l’Esther Bargalló està feta a la barraca del Jaume de la Cota  (codi Wikipedra: 2248). També surten imatges de la barraca de les “Atzavares” (codi Wikipedra: 2249); ambdues són declarades BCIN. Les imatges aèries fetes amb un dron són espectaculars.

El programa “Paisatges encreuats” té el suport tècnic de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

Construccions de pedra seca declarades BCIN a Torrebesses (Segrià)

El Govern ha aprovat el 10 de maig de 2002 (i publicat al DOGC del dia 12) la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic onze conjunts de construccions de pedra seca d’abastament i explotació de l’aigua, a Torrebesses (Segrià), i la delimitació dels seus entorns de protecció. El terme de Torrebesses és ple de construccions de caràcter tradicional, la major part de pedra seca, destinades a l’aprofitament de l’aigua.

Torrebesses és un territori de les planes de Ponent, de condicions secaneres, on els recursos hídrics han estat històricament un element estratègic de primera importància. El d’aquest municipi no és un cas únic però sí que és un cas extraordinàriament representatiu del ric patrimoni agrari desenvolupat pels nostres avantpassats. Això queda palès amb la presència d’una important diversitat tipològica de petites infraestructures de captació i abastament d’aigua.

Els recents episodis de sequera al nostre país han estimulat la reflexió, una vegada més, a l’entorn de l’actual model de gestió dels recursos hídrics. Entre altres referents, les mirades s’han dirigit als models tradicionals d’abastament d’aigua, basats en una munió de solucions a petita escala que permetien satisfer totes les necessitats de consum humà, tant de boca com per a l’agricultura i la producció energètica, entre altres. Especialment significatius són els casos localitzats en zones de secà, on l’enginy demostrat pels nostres avantpassats adquireix un valor especial en l’actualitat.

Elements protegits (11):

  • Pou de la Vila, safareigs i bolló
  • Sèquia i rasa de la Vall Major
  • Conjunt del molí de Bep de Canut
  • Marge del molí del Culó o del Puntarró
  • Molí i bassot de Tomàs
  • Cabana d’Albert Marçal
  • Cabana de volta de la Paula
  • Cadolla Colomina i regatons
  • Bassa de Bep del Pubill i regató
  • Aljub i cadolla del Ribot i regatons
  • Abancalaments i marges de pedra seca

Des de 2011, Torrebesses disposa del Centre d’Interpretació de la Pedra Seca, un espai on endinsar-se en el descobriment d’aquesta tècnica constructiva. Té una exposició permanent sobre el tema i ofereix visites guiades a les construccions de pedra seca del municipi. L’any 2018, l’art de la pedra seca (coneixements i tècniques) va ser inclòs a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per a la UNESCO.

Aprofitament de l’aigua a través de les construccions de la pedra seca:

Els elements i conjunts de construccions tenen un valor de representació de la realitat històrica recent no només de les valls i altiplans d’aquest municipi, sinó també de l’àmbit pròxim de les Garrigues i el Segrià garriguenc i, per extensió, del conjunt de les contrades d’interior del país.

Sèquies i sequions, basses, cisternes, pous, sínies, aljubs, cogulles i altres elements s’adapten a l’aprofitament de l’escassa aigua que es pot recollir en els altiplans i costers, però la majoria i els més abundants miren d’aprofitar l’aigua dels fons de vall. Allà s’hi trobaven les reserves d’aigua més assequibles en els moments que l’aigua superficial desapareixia i s’havien de buscar altres fonts de subministrament: les aigües subterrànies, a les quals calia accedir a través de pous. Per damunt dels fons de vall principals, l’aigua fou objecte d’aprofitament a través de les escorrenties de la pluja que s’aconduïen cap a diferents tipus de dipòsits: les basses en els terrenys més tous i les cogulles o cadolles i els aljubs sobre els estrats de roca.

Per satisfer les múltiples necessitats domèstiques que comprenen tant les necessitats de beure de les persones com dels animals, així com les necessitats de cuinar i preparació d’aliments, a més de la neteja de la casa o de la roba, hom va donar origen a diferents estratègies familiars, que desembocaren en diferents solucions infraestructurals que van des de les basses, fonts i pous col·lectius de l’entorn del nucli fins a les cisternes de les cases i altres solucions individuals.

Addenda:

Anteriorment també van ser declarades BCIN / ZIE les següents construccions de pedra seca:

Cinc barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp (Baix Camp). Aprovat el 19 d’abril de 2016 (i publicat al DOGC del dia 21).

Tretze conjunts de tines enmig de les vinyes, situats a diversos municipis de les valls del Montcau (Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort) (Bages). Aprovat el 12 de juny de 2018 (i publicat al DOGC del dia 14).

D’altres BCIN / ZIE:

Barri de les adoberies de Vic (Osona). Aprovat el 17 de febrer de 2009 (i publicat al DOGC del dia 19).

El massís de les Gavarres (Baix Empordà). Aprovat el 30 d’agost de 2011 (i publicat al DOGC del 8 de setembre).

Coeteres del delta de l’Ebre (Baix Ebre i Montsià). Aprovat el 14 de març de 2017 (i publicat al DOGC del dia 16).

Veure tots els BCIN / ZIE:

Ball de cinquagesma a Prats de Lluçanès

Enguany tornarà a celebrar-se el Ball de Cinquagesma a la Pedra Dreta de Prats de Lluçanès. L’antropòloga Roser Reixach Brià explica que segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. Segons ell, el dissabte de Rams, la gent de Prats recollia romaní a prop d’aquest lloc i el col·locava al terra entorn de la Pedra Dreta. També va dir que feien un berenar i un ball i tot seguit tornaven al poble. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical. Hi esteu tots convidats!    

Data: Dilluns 6 de juny a les 17h

Lloc: Pedra Dreta de Prats de Lluçanès

Per a més informació: 661545638

Presentació de l’Associació del Gremi de Margers de Catalunya

Olot/Les Preses
28 de maig de 2022

El dissabte 28 de maig s’ha fet la presentació de l’Associació del Gremi de Margers de Catalunya (AGMC). Va començar l’acte a l’Espai Cràter d’Olot. L’alcalde de Les Preses, Pere Vila, va parlar del projecte europeu Erasmus, on hi col·laboren l’Associació del Gremi de Margers de Catalunya (AGMC) i l’associació “Artisans Batisseurs en Pierre Sèche” (ABPS). Es farà un curs formatiu de margers de pedra seca, una formació oficial que permeti transferir coneixements i donar una oportunitat laboral als seus participants. Aquest curs estaria impartit per margers catalans que han aprovat l’exigent curs “Artisans Batisseurs en Pierre Sèche” (ABPS) a Cévennes (França).

A continuació, Roger Solé va explicar que des de fa, més o menys, un parell d’anys, va sorgir la idea d’intentar fer una associació, que permetés, entre d’altres, poder unir-se per fer projectes més grans, de més envergadura. Aquests darrers anys hi ha hagut un gran increment del coneixement de la pedra seca com a patrimoni a conservar i a restaurar. Però el nombre de margers amb la capacitat necessària per treballar en qualsevol tipus de construcció és el mateix que anys enrere. Està molt bé que hi hagi persones qui vulguin aprendre les beceroles d’aquest ofici per després fer algun tipus de construcció al seu hort o terreny, però el realment important, és que es puguin formar margers que responguin a les necessitats que sorgeixen en construccions més ambicioses, per exemple d’obra pública. A França cada any superen aquell curs i s’incorporen al món del treball unes cinc ó sis persones. Tampoc en calen més; no s’ha d’arribar a que hi hagi un excés d’oferta de margers que generi atur.

Ara es van fent cursos d’unes 35 o 40 hores que només donen els coneixements bàsics. El curs que volem per a Les Preses, a l’empara del projecte Erasmus, és de 140 hores més un examen final. Amb això s’obtindria el grau d’obrer, d’ajudant del marger professional. El curs de marger professional seria d’uns 3 o 4 mesos. Aquests cursos estarien recolzats per l’associació “Artisans Batisseurs en Pierre Sèche” (ABPS). Tenen el reconeixement del govern francès.

A Mallorca hi havia hagut un Taller de Margers, però va tancar fa uns 15 anys. Des d’aleshores no s’ha format a ningú més. A hores d’ara són uns 35 margers. Ells mateixos fan de filtre aconsellant qui pot i qui no fer una determinada obra. També hi ha el problema que no tenen cap certificat oficial.

A Mollerussa, a l’Institut, des de fa un parell d’anys, també es fa un curs a “Formació professional”, al mòdul de “Construcció”.

El BOE núm. 335 del dijous 24 de desembre de 2020 va publicar el Decret del 24 de novembre (1038/2020) on s’estableix la Qualificació professional de la pedra en sec. Són 600 hores. No hi ha examen final, amb la qual cosa no existeix la certesa d’haver adquirit els coneixements necessaris.

A França per treballar en obra pública és obligatori tenir el certificat de l’ABPS; aquí, per ara, suma punts. A França també hi ha una assegurança per 10 anys d’obra nova de pedra seca. Aquest model francès s’està expandint també a Itàlia.

En Roger Solé va acabar explicant que a l’entrada de l’Espai Cràter hi ha un mur de pedra seca que van fa fer amb uns quants companys.

Després va parlar l’arquitecte Oriol Roselló. Va començar remarcant que ara està gairebé prohibit fer extraccions de pedra, la qual cosa genera problemes a margers i rajolers, perquè els hi manca la matèria primera. És evident que no s’ha de fer una extracció industrial, a gran escala, però si hi hauria d’haver petits “bancs de pedra” a cada “unitat de paisatge”, on poder trobar la pedra autòctona d’aquella contrada. S’ha d’aconseguir aprovar i que sigui reconegut el “codi tècnic” de la pedra seca, com ja existeix a l’àmbit general de l’arquitectura. Sí, aquests darrers anys s’ha avançat molt en el tema de la difusió i la seva conservació, però d’ara en endavant s’ha de potenciar crear obra nova. Recordava que quan varen visitar Cévennes (França) (octubre de 2019), els van portar a visitar un pont de pedra seca que s’havia fet en una carretera on hi passen camions.

Finalment, va intervenir Maite Oliva del projecte “Col·labora x Paisatge”. Va fer esment del llibre “Tècnica de construcció de murs en pedra seca (Regles professionals)” (2020) que varen publicar amb la col·laboració de Brau Edicions. ADRINOC va impulsar la traducció al català del llibre “Technique de construction des murs en pierre sèche. Règles professionnelles, publicat l’any 2017 per ABPS.

Oriol Roselló, Roger Solé i Maite Oliva

Acabades aquestes intervencions vam gaudir d’un petit concert que van fer Guillem Anguera+TXEK. Són un acordió diatònic i una txalaparta de pedra. Fan música amb pedres. Varen fer la banda sonora del documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp) (2006) de Martí Rom. Després han intervingut en varis esdeveniments de la Pedra Seca: IV Trobada de Sitges (20 d’octubre de 2007), acte d’homenatge a la Pedra Seca com a conseqüència de la declaració, el 2018, de “l’Art de la pedra seca” Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (Manresa, 6 de juny de 2019), i XI Trobada Pedra Seca a Móra d’Ebre (6 de novembre de 2019).

Concert de Guillem Anguera+TXEK

Després d’una molt interessant visita a l’Espai Cràter d’Olot ens vam desplaçar fins el Parc de Pedra Tosca a les Preses. Allà hi va haver un aperitiu i la continuació del concert de Guillem Anguera+TXEK.

Presentació de l’Associació Gremi de Margers de Catalunya

Espai Cràter
Carrer Macarnau, 55 Olot
28 de maig

El dissabte 28 de maig es farà la presentació d’aquesta nova associació que vol representar els margers que treballen la pedra seca a Catalunya.

Ha estat impulsada pel Roger Solé que ha participat en les dues darreres “Trobades de pedra seca”, la del 2019 al Pinós (Vinalopó Mitjà, Alacant) i la del 2021 a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre).

L’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectural Tradicional (APSAT) recolzem aquesta nova entitat.