Tancament de la 3a edició de la Setmana de la Pedra Seca

La pedra seca ha estat la protagonista un cop més aplegant propostes de descoberta, divulgació i aprenentatge arreu de Catalunya, les Illes Balears, la Comunitat Valenciana, la Catalunya Nord i Andorra.

La tercera edició de la Setmana de la Pedra Seca ha superat novament totes les previsions i ha assolit la xifra total de 121 activitats al voltant d’aquesta tècnica i patrimoni. S’han fet 51 activitats de divulgació, 38 de descoberta del territori i 32 d’aprenentatge, formació i reconstrucció. El gruix de les activitats ha tingut lloc a Catalunya, tot i que també s’han recollit nombroses propostes a la Catalunya Nord, Andorra, Illes Balears i la Comunitat Valenciana.

Entre les activitats hi ha hagut exposicions, presentacions de llibres i inventaris, cursos i tallers de reconstrucció de marges i barraques, xerrades, activitats de voluntariat, caminades de descoberta i rutes acompanyades de tastos de productes locals. Centenars de persones han participat en les propostes per a totes les edats organitzades per administracions, entitats, associacions, col·lectius i voluntaris amb l’únic objectiu de recuperar, mostrar i difondre el patrimoni de la pedra seca; ja siguin construccions concretes, l’ofici o la tècnica constructiva.

Des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses es fa una valoració molt positiva de la tercera edició de la Setmana de la Pedra Seca. Mario Urrea, president de Micropobles i alcalde de Torrebesses, ha destacat especialment “la tasca d’entitats i col·lectius que han fet possible l’èxit de la Setmana però que al llarg de tot l’any treballen de manera incansable i desinteressada per donar valor a aquest patrimoni”.

La 3a Setmana de la Pedra Seca, celebrada entre el 25 de novembre i el 4 de desembre, ha coincidit amb el 4rt aniversari de la declaració d’aquesta tècnica com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Des de l’organització es manté el compromís de seguir treballant-hi per assegurar la continuïtat i creixement de la iniciativa.

Lliurament del premi “Pedra Seca 2022” al Grup barracaire Drac Verd de Sitges

El divendres 25 de novembre de 2022, aprofitant la inauguració de l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, a Cervelló, es va fer el lliurament del Premi Pedra Seca 2022 que concedeix l’APSAT al Grup barracaire Drac Verd de Sitges pels seus 25 anys de treball arreu de Catalunya i per la implementació, amb la col·laboració de l’Observatori del Paisatge, de la base de dades Wikipedra a Internet. A hores d’ara, hi consten 27.000 barraques, fent un total d’unes 33.000 construccions de pedra seca.

El van recollir Ramon Artigas, Andreu Camps, Joan Trius i Robert Rovira. En nom de Josep Pascual, mort l’1 de juliol de 2020, ho va recollir el seu fill. Josep Pascal havia dibuixat el croquis, d’alçat i planta, de 7.419 barraques. El dissabte anterior al seu traspàs, el 27 de juny de 2020, encara va dibuixar el seu últim croquis, una barraca de Castellet i la Gornal (codi Wikipedra 21.962).

El 2020 l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) va instaurar lliurar anualment un “Premi Pedra Seca” com a reconeixement de la feina col·lectiva o individual d’entitats o persones que hagin treballat continuadament pel coneixement i la difusió de les construccions de pedra seca.

El 2020 va correspondre a la Revista Pedra Seca pels seus 20 anys de la seva existència. El lliurament es va fer, per qüestions del covid, el 3 de setembre de 2021, aprofitant que s’inaugurava l’exposició a Sitges.

El 2021 es va concedir a la Fundació el Solà de La Fatarella també pels seus 20 anys de treball. El lliurament fou el 26 de novembre a Vilafranca del Penedès, també coincidint amb l’exposició.

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2023)

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat) 
 
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs. 
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural. 
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions… 

Terminis: els articles es podran enviar fins al 15 de gener de 2023. 

Normes per a la presentació d’originals 
 
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article. 

Procés de selecció i avaluació dels articles 
 
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.

Ampliació fins al 15N del termini per a la recepció de propostes sobre pedra seca als Pirineus

El Grup de Treball de Patrimoni Cultural de la Comunitat de Treball dels Pirineus amplia la crida a idees de projectes de cooperació transfronterera fins al 15 de novembre de 2022. La idea de candidatura de projecte en pedra seca neix de la voluntat de revaloritzar aquest tipus de patrimoni als Pirineus, molt desconegut encara en l’actualitat. Vegeu les característiques de la crida al post que vam publicar en aquest mateix blog. Si teniu idees al respecte, podeu posar-vos en contacte amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural a observatori.cultura[arrova]gencat.cat

PALMIRA

BUBULINA TEATRE

Monestir de Sant Feliu de Guíxols , 15 d’Octubre a les 18:00

Amants del teatre, la poesia i la música recordeu que teniu una cita amb el nostre patrimoni literari i musical el demà 15 d’octubre a les 18:00 h. a l’Hort del Rector del Monestir de Sant Feliu de Guíxols. Podeu comprar les entrades a l’Oficina de Turisme. Us hi esperem.

Palmira, és un espectacle musicoteatral de petit format que recull el testimoni escrit i algunes cançons cantades de les missions de recerca que la musicòloga i poetessa Palmira Jaquetti (1895-1963) va fer a la dècada de 1930 per terres gironines. La prosa dels seus dietaris de missions de recerca va ser considerada pel crític literari Joaquim Molas la millor prosa poètica dels anys trenta, i tanmateix la seva dimensió etnomusicològica n’ha eclipsat el seu relleu literari.

El jove guitarrista Izan Rubio ha fet uns bellíssims arranjaments per a guitarra. Tot plegat, traslladat per la veu i la presència d’Elisenda Rué. Palmira és l’oportunitat de descobrir un patrimoni literari i musical vinculat a l’arrel en un format teatral emocionant. 

Obert el termini d’inscripció al XX Espiello – Festival Internacional de Documental Etnográfico

Ja és obert el termini d’inscripció de documentals per a la secció concurs de la XX edició d’Espiello – Festival Internacional de Documental Etnográfico de Sobrarbe, que se celebrarà entre el 17 i el 26 de març de 2023 a Boltanya, al Pirineu aragonès. Cada director/a pot presentar fins a tres documentals amb una durada màxima de 90 minuts i realitzats després de l’1 de gener de 2017. Els documentals que no siguin en castellà han d’anar subtitulats a aquesta llengua, encara que de manera excepcional seran admesos subtítols en anglès.

La inscripció s’ha de fer en línia mitjançant la plataforma Click For Festivals. S’hi han d’emplenar els camps obligatoris i s’ha de pujar l’arxiu amb els subtítols necessaris incrustats i amb opció de descàrrega.

Termini: 15 d’octubre de 2022

Enllaços:

Inscripció al festival

Bases de participació

Espiello. Festival Internacional de Documental Etnográfico de Sobrarbe

Crida a idees de projectes de cooperació transfronterera sobre la pedra seca als Pirineus

El Grup de Treball de Patrimoni Cultural de la Comunitat de Treball dels Pirineus llança una crida a idees de projectes de cooperació transfronterera que romandrà obert fins al 31 d’octubre de 2022. Aquest grup, format per representants dels set territoris fronterers dels Pirineus, ja ha treballat en un esborrany de candidatura de projecte entorn de la tècnica de construcció en pedra seca. La idea de candidatura de projecte en pedra seca neix de la voluntat de revaloritzar el patrimoni de la pedra seca als Pirineus, molt desconegut, no sols a través de la recuperació dels elements físics sinó també de la tècnica i els usos ancestrals que van ser reconeguts com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2018. Amb aquesta crida, la CTP busca promoure la identificació de la població dels Pirineus amb el seu patrimoni cultural, vinculat a la tècnica de construcció en pedra seca i pràctiques socieconòmiques tradicionals.

Per a participar, és necessari completar el formulari i enviar-lo a contact@ctp.org abans del 31 d’octubre de 2022 a les 14h. També podeu posar-vos en contacte amb el Servei de Recerca i Protecció del Departament de Cultura escrivint a rcosta@gencat.cat. En aquesta web trobareu tota la informació detallada.

Vegeu també:

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

Licitació per a l’Inventari del Patrimoni Festiu de diverses comarques de Catalunya

En compliment de diferents preceptes legislatius, l’any 2012 s’encarregà la realització de l’inventari del patrimoni festiu de Catalunya a l’Institut Ramon Muntaner (IRMu). Després d’un any de treball, els centres d’estudis, coordinats per l’IRMu, presentaren el treball d’inventari, identificant més de 15.000 festes a tot Catalunya. Per a la inclusió de les festes a l’inventari, es va valorar l’impacte en el territori, l’arrelament en la comunitat, el nivell de participació, la integració i el contingut de la festa. L’accés i consulta de l’actual inventari és possible a través de la pàgina web http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/

Deu anys després de l’elaboració del primer inventari és necessari iniciar un procés de revisió; d’acord amb l’article 12 de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, per assegurar la identificació amb vista a la salvaguarda, cada estat part confeccionarà d’acord amb la seva pròpia situació un o diversos inventaris del patrimoni cultural immaterial present al seu territori. Aquests inventaris s’actualitzaran regularment. Així doncs, a part de realitzar un treball exhaustiu i sistemàtic de l’inventari del patrimoni festiu, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural vol actualitzar-lo per conèixer de primera mà l’afectació de la pandèmia en la celebració de les manifestacions festives d’arreu del país. Mitjançant aquest procediment obert, es proposa l’encàrrec dels treballs de revisió, actualització i realització de l’Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya de les comarques del Pallars Jussà, el Priorat, el Baix Penedès, el Moianès, el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i la Terra Alta, a realitzar durant el 2022, que engloben un total de 1.432 fitxes.

Anunci de la licitació

PALMIRA

BUBULINA TEATRE

Monestir de Sant Feliu de Guíxols , 1 de Juliol a les 19:00

Amants del teatre, la poesia i la música recordeu que teniu una cita amb el nostre patrimoni literari i musical el proper 1 de juliol a les 19.00 h. a l’Hort del Rector. Podeu comprar les entrades avançades a l’Antic Hospital i, el mateix dia de la funció a l’Oficina de Turisme des de les 17.00 h. Us hi esperem.

Palmira, és un espectacle musicoteatral de petit format que recull el testimoni escrit i algunes cançons cantades de les missions de recerca que la musicòloga i poetessa Palmira Jaquetti (1895-1963) va fer a la dècada de 1930 per terres gironines. La prosa dels seus dietaris de missions de recerca va ser considerada pel crític literari Joaquim Molas la millor prosa poètica dels anys trenta, i tanmateix la seva dimensió etnomusicològica n’ha eclipsat el seu relleu literari.

El jove guitarrista Izan Rubio ha fet uns bellíssims arranjaments per a guitarra. Tot plegat, traslladat per la veu i la presència d’Elisenda Rué. Palmira és l’oportunitat de descobrir un patrimoni literari i musical vinculat a l’arrel en un format teatral emocionant.