Subvencions per a activitats que fomentin la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya

Termini de presentació de sol·licituds: de l’11 al 24 de juliol de 2023 a les 14h

Subvencions per contribuir al finançament de paquets d’activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya.

  • a) Activitats d’identificació, captació, assessorament i coordinació d’iniciatives i projectes d’interès etnològic, tant en l’àmbit territorial català com en àmbits temàtics específics.
  • b) Activitats que estimulin i potenciïn la recerca etnològica de caire territorial o d’àmbits específics del patrimoni etnològic.
  • c) Activitats i projectes que fomentin el treball col·laboratiu entre entitats especialitzades en patrimoni etnològic.
  • d) Activitats de difusió del patrimoni etnològic.

Els criteris de puntuació premien els projectes que inclouen diverses activitats en detriment d’accions aïllades.

Poden optar a aquestes subvencions els ens locals de Catalunya o les entitats que en depenen, les universitats catalanes, les fundacions i les associacions amb domicili social a Catalunya. No poden optar-hi les federacions d’entitats.

Aquestes subvencions són de tramitació telemàtica obligatòria i haureu de tenir un certificat digital per poder signar la sol·licitud. 

Visiteu el web per a més informació i accés al tràmit

Presentació del llibre de la XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional a la seu de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)

El passat divendres 30 de juny va tenir lloc la presentació del llibre de la XI Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional. L’acte es va celebrar al Mas de la Coixa, a la seu de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) a Móra la Nova, davant d’un nombrós públic. 

La presentació formava part de la VI Jornada de l’Institut Ramon Muntaner que celebra els 20 anys de  la seva constitució. Durant la jornada  també es varen exposar publicacions de l’IRMU en diferents  àmbits culturals (jotes, balls de diables, ateneus).  La presentació del llibre de  la Trobada va anar a càrrec de Carles Barrull  (tècnic de documentació en patrimoni etnològic de l’Institut Ramon Muntaner i coordinador de l’edició del llibre) i de l’Anton Salvador en representació de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Es va detallar la temàtica del llibre fent referència als diferents àmbits que es van tractar a la Trobada, així com una breu explicació sobre la importància de preservar aquest patrimoni i quina feina s’estava duent a terme.  També es va posar en valor les aportacions que s’havien fet a la XI Trobada remarcant la inclusió de comunicacions de l’àmbit de l’Arquitectura Tradicional. Finalment, es va exposar que aquest treball tindria la seva continuïtat a la propera Trobada que es celebrarà a Cadaqués aquesta tardor, del 20 al 22 d’octubre. 

Fins ara s’han fet onze Trobades: Manresa (2002), Torruella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Preses (2013), Calaceit (2015), Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017), El Pinós (2019) i Móra la Nova (2021).

Avenços en les excavacions arqueològiques als forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre

Durant el passat mes de juny, Riba-Roja d’Ebre ha acollit un nou camp de treball internacional amb estudiants universitaris en el marc del Programa GRAMPUS ERASMUS+. Vuit estudiants d’aquest programa han fet un ERASMUS sobre els forns d’oli de ginebre i la cultura i història locals, sota la direcció tècnica de ILTIRTA Arqueologia, Marina Prats i Oscar Escala, amb autorització i supervisió dels Serveis Territorials de Cultura Terres de l’Ebre. En aquest tercer any de col·laboració s’ha pogut finalitzar la consolidació del forn de Miquel del Recader i s’ha iniciat l’excavació del forn de Miquel del Sim.

L’Associació Amics de Riba-roja d’Ebre us convida a visitar els resultats d’aquests treballs, emmarcats dins el projecte Forns d’Oli de Ginebre de desenvolupament social i econòmic de Riba-roja a través de la recuperació i la promoció del patrimoni associat a la producció d’oli de ginebre.

Per a més informació, consulteu la notícia publicada al blog de l’Associació Amics de Riba-roja d’Ebre.

El grup “La Portàtil FM” dóna inici a la VI edició “D’Arrel i amb Salero. Cicle de Cançó Popular” a l’Escala

El proper divendres 26 de maig a les 20 h tindrà lloc el primer concert del 6è Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero, a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala.

Iniciaran aquesta edició “La Portàtil FM”, una agrupació formada per Clara Ayats, violí; Francesc Marimon, acordió diatònic i veu; i Marcel Marimon, guitarra i veu. “La Portàtil FM” és un grup amb experiència, idees, recursos i un munt de cançons a la motxilla que oferirà música d’envelat i de festa de tipus folk.

Iniciaran aquesta edició “La Portàtil FM”, una agrupació formada per Clara Ayats, violí; Francesc Marimon, acordió diatònic i veu; i Marcel Marimon, guitarra i veu. “La Portàtil FM” és un grup amb experiència, idees, recursos i un munt de cançons a la motxilla que oferirà música d’envelat i de festa de tipus folk.

El Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero d’enguany constarà de sis concerts, cinc de petit format a l’emblemàtic Alfolí de la Sal, i un d’ampli aforament a la plaça Catalunya. Un cicle que inclou diverses perspectives a l’hora de tractar la música d’arrel.

La resta d’actuacions programades són les de “La Sonsoni” el 2 de juny; “Trill” el 10 de juny; “Corrandes són corrandes” el 17 de juny; “Romaní” el 30 de juny; i per acabar l’actuació de “La Puça” a la plaça Catalunya el 22 de juliol.

Tot plegat amb la intenció de donar a conèixer -i fer-vos gaudir- d’uns artistes, músics i cantants, que partint de la tradició oral connecten les arrels culturals amb la creació innovadora i l’actualitat.

Preu: 5 €. L’aforament és limitat. Venda d’entrades a inscripcions.lescala.cat

Programa 6è Cicle de Cançó Tradicional Popular d’Arrel i amb Salero

BALL DE CINQUAGESMA, 2023

Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de  la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XlX. El mateix Amades també explica que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.

La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.

Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.

Actualment, per aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer una única rotllana. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. A l’entorn de la Pedra s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.    

La notícia ha estat redactada per Roser Reixach Brià, Llicenciada en Geografia i Història en l’especialitat d’Antropologia. Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. Membre fundadora de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès i de la revista comarcal La Rella. Investigadora de fets històrics, costums i tradicions populars catalanes, sobretot referents a música i dansa, bàsicament al Lluçanès.

Data: Dilluns, 29 de maig a les 17h

Lloc:  Pedra Dreta (Prats de Lluçanès-Lluçà)

Barraques de pedra seca en perill a Vila-rodona

Perillen 85 barraques de pedra seca de Vila-rodona (Alt Camp) per projectes logístics i centrals solars. Fins al 47% de les barraques de pedra seca del municipi poden desaparèixer si prosperen els plans urbanístics previstos: el nou Pla director urbanístic (PDU) de Vila-rodona i Alió (que afectarà 380 ha de terreny agroforestal i rústic), les ampliacions dels polígons industrials de Valls i del Pla de Santa Maria; cal afegir aquí la imminent obertura del túnel del coll de Lilla que multiplicarà el trànsit de mercaderies.

Un dels àmbits que es veurà afectat per aquests projectes és el de l’arquitectura popular i anònima de la pedra seca que dona tant de caràcter i identitat a l’Alt Camp. I Vila-rodona és un dels municipis més afectats.

Aquest municipi té inventariades, actualment, 180 barraques de pedra seca, situades majoritàriament en dos nuclis de concentració: un de principal a les Planes i un de menor a l’extrem sud-est del terme, al marge esquerre del torrent de les Pinetelles. Vila-rodona concentra la majoria de barraques amb volta de canó de la Plana de l’Alt Camp i del Gaià Mitjà.

Si tiren endavant tots els projectes urbanístics previstos al terme de Vila-rodona, fins a 85 construccions de pedra seca es veuran afectades en un grau o altre: 7 ja enderrocades per explanacions de terreny, 58 afectades pel PDU de Vila-rodona i 20 per dues macrocentral solar: parlem del 47 % de les barraques de pedra seca que encara té aquest municipi.

El Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània rep el fons musical de Max Havart

El Museu de la Mediterrània ha rebut la donació del fons musical de Max Havart, el compositor de música per a cobla més rellevant de la Catalunya Nord. Els fills del compositor han fet entrega al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània d’un arxiu que conté més de 400 obres entre sardanes, danses per a orquestra i cobla, i harmonitzacions i instrumentacions de ballets.

Havart va ser un home molt prolífic en el món de la la música. A més de compositor va ser instrumentista de tible de diverses cobles orquestres del Rosselló. I també va exercir de professor d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà el 1967, fet que el va portar a escriure nombroses obres per a l’ensenyament del tible i la tenora.

Entre tot el material del fons, cal destacar la sardana “Campanes del Vallespí”, de l’any 1947, la primera sardana que va escriure; la suite per a cobla i timbales “Retaule rossellonenc”, estrenada al Palau de la Música el 1981, o el vals-jota “Bisbalenc” dedicat a la Cobla La Principal de la Bisbal

El Fons Musical Max Havart està compost per 220 sardanes, 55 danses i 127 harmonitzacions i instrumentacions de ballets, majoritàriament catalans. Aquests documents que ingressen al Centre de Documentació del museu seran classificats i documentats per posar-los a disposició de qui desitgi consultar-los.

Gràcies a aquesta donació, el Museu de la Mediterrània comptarà amb un altre fons musical-sardanístic que se suma als que ja s’hi custodien i que fan del Centre de Documentació de Torroella un dels referents del món de la música per a cobla dels Països Catalans. Els arxius i fons musicals-sardanístics, inventariats i digitalitzats, estan disponibles per a consultes i són els següents: Arxiu Josep Ma Boix, Arxiu la Caravana, Arxiu Montgrins, Fons Charles Doutres, Fons Enric Vilà, Fons Josep Cristòfol, Fons Josep Pi, Fons Pere Rigau, Fons Ricard Viladesau, Fons Salvador Dabau i Fons Vicenç Bou.

Llegeix més »

Licitació de set lots per a la realització de l’Inventari de Patrimoni Festiu a diverses comarques de Catalunya

El Departament de Cultura ha tret a concurs la licitació de set lots per a la realització de l’Inventari de Patrimoni Festiu de set comarques de Catalunya a realitzar durant aquest any 2023. Les comarques són l’Alta Ribagorça, l’Alt Camp, el Solsonès, el Ripollès, la Segarra, el Garraf i la Ribera d’Ebre.

Termini per a la presentació d’ofertes: 1 de juny de 2023

Consulteu aquí tots els detalls de l’anunci de la licitació.

Dia Internacional dels Museus: sortida guiada per les creus de Cabrils

Plaça de l’Església de Cabrils
21 de maig.
Trobada a les 8.45 h (durada aproximada de 3 h)

Amb motiu del Dia Internacional dels Museus i de la presentació del llibre Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric, el Museu Comunitari de Cabrils – COMCA ofereix una sortida guiada per vàries de les creus de Cabrils.

Dificultat: baixa – moderada
Desnivell acumulat: 243 m
Distància acumulada: 5’9 km
Esmorzar a la Creu de l’Abella

Es recomana portar calçat adequat, esmorzar, aigua, protecció solar (barret, crema) i pals de caminar.

Els nens han d’anar acompanyats i sota la supervisió d’un adult.

Abans i després de la visita es podrà adquirir el llibre amb tota la informació disponible a un preu de 15€. S’hi han incorporat uns codis QR a través dels quals es podran escoltar les llegendes relacionades amb algunes de les creus que es visitaran.