Autor: L'Arada Creativitat Social

Transformació del local social: recuperació de la memòria popular sobre la vida social i comunitària de Cal Rosal.

L'Arada Creativitat SocialDeixa un comentari

Amb la voluntat de dotar d’un espai comunitari a Cal Rosal, l’Ajuntament d’Olvan (Berguedà) inicia, el 2025, les reformes pertinents que han de permetre que l’antic local social del poble esdevingui un espai de trobada al servei de veïns i veïnes. El 2025 les obres es concentren a reformar la teulada, i el 2026 aquestes es complementen amb obres a l’interior. Per tal de definir els nous usos d’aquest espai i, al mateix temps, empoderar el veïnat a fer-se seu l’espai, s’encarrega a L’Arada Creativitat Social un projecte de recuperació de la memòria popular vinculada al local social.

Així, es va treballar la proposta posant el focus amb la recuperació de la memòria popular vinculada a la vida social al poble, a la vida comunitària i al seu teixit social al llarg del temps, i la seva relació amb el local social de Cal Rosal.

Concretament, es va realitzar un taller veïnal de fotografies antigues, on els assistents van compartir vivències vinculades a la vida associativa i, sobretot, als llocs de trobada utilitzats al llarg dels anys, posant en relleu la importància del teatre del poble, com també espais a l’aire lliure, al voltant de diferents fonts.

A més a més, es van realitzar tres entrevistes a persones estretament vinculades a la vida cultural i social de Cal Rosal. Això ha permès traçar un recorregut clar i concret de la història del poble, lligada al calendari festiu i cultural d’aquest, i veure com ha anat evolucionant la celebració d’aquestes festes al llarg dels anys fins a l’actualitat.

La proposta final que es planteja a l’Ajuntament és el contingut per a dissenyar uns plafons expositius per a quan es pugui reobrir l’espai. El text fa un recorregut per l’evolució que ha sofert el poble, des del seu passat com a colònia fins a l’actualitat. S’hi destaquen les festes i tradicions més representatives al llarg dels anys, especialment la Festa de la Llar, les Caramelles i els Reis. I, finalment, es parla sobre els espais de trobada principals que ha tingut el poble: el teatre, les fonts, el camp de futbol i, els darrers anys, el local social.

Un llibre recull la història recent de Salo, a partir de la història de vida de més de quaranta testimonis.

L'Arada Creativitat SocialDeixa un comentari

El diumenge 24 d’agost de 2025 es va presentar públicament el llibre “Memòries de Salo. Vivències d’aquestes contrades al llarg del segle XX”. La publicació és el resultat del treball de recuperació de la memòria popular de la vida a Salo, i s’afegeix a les publicacions de memòria popular ja editades sobre Sant Mateu de Bages.

Amb la voluntat de reivindicar el territori i posar en valor el paisatge des d’una mirada social, cultural i ecològica, aquest projecte col·lectiu ha implicat el veïnat en la construcció d’un relat compartit sobre la vida i la història del poble de Salo. A través de tallers, trobades i entrevistes, s’ha teixit una reconstrucció viva i participativa de la quotidianitat i la memòria del darrer segle, per donar veu a veïns i veïnes i preservar el llegat de tota una comunitat. Així, s’han realitzat entrevistes d’història de vida a més de quaranta testimonis, nascuts entre el 1913 i el 1971. Alguns d’ells han mort els darrers anys i no han pogut veure la culminació de tot aquest treball.

El llibre és la culminació d’un treball iniciat fa deu anys, quan es va realitzar la primera de les entrevistes. Des de llavors, l’han seguit èpoques de feina més intensa i d’altres de menys, fins arribar a l’actualitat, amb aquest recull de més de quaranta entrevistes. Tot i que la coordinació l’ha duta a terme la cooperativa L’Arada – Creativitat Social, conjuntament amb la Comissió de Festes de Salo, el treball realitzat és fruit d’una feina coral, en què moltes persones han pres part en el procés, realitzant entrevistes i recopilant fotografies, així com altra informació d’interès per documentar el llibre. Igualment, l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages hi ha donat suport i ha estat promotor de la iniciativa des dels inicis i de la mà de la Comissió de Festes de Salo.

Pel que fa al contingut, la publicació compta amb quaranta testimonis, ordenats per data de naixement, que comparteixen els seus records i vivències al voltant de la vida al poble, com ara l’escola, les festes i tradicions, les relacions socials i familiar, i la vida a pagès, entre d’altres. De forma intercalada s’hi situen càpsules de diferents temàtiques, com ara la biografia del cronista Eduard Girbal Jaume, el Camí de la Sal, les Caramelles, els focs dels anys noranta o el futbol femení, que ajuden a emmarcar i entendre millor el context que ens relaten els testimonis. Tot això, després dels pròlegs i la introducció, seguida d’una aproximació històrica centrada als inicis del segle XX, la Guerra Civil i la postguerra, per donar coherència històrica.

Memòries de Salo és el tercer llibre fruit del procés de recuperació de la memòria popular iniciat a Sant Mateu de Bages l’any 2014. També s’han publicat “Memòries de Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages” el 2017, i “Memòries del jovent d’ahir. Història popular i relats de vida al poble de Sant Mateu de Bages” el 2019.

El Sindicat d’Olvan. La recuperació de la memòria popular i democràtica.

L'Arada Creativitat SocialDeixa un comentari

L’any 2024, des de l’Ajuntament d’Olvan es va realitzar un procés de recuperació de memòria popular de l’edifici del Sindicat. Aquest s’emmarcava dins de la rehabilitació estructural de l’edifici i els nous usos que s’hi plantejaven, vinculats, també, a la producció i venda agroecològica, tal com havia sigut als seus inicis.

Des de la cooperativa L’Arada Creativitat Social, juntament amb el grup motor constituït, es va dur a terme el procés de recuperació de memòria popular amb els veïns i veïnes del poble. El resultat d’aquest treball acabarà plasmat en una petita exposició a l’interior del mateix edifici, ja remodelat i amb el nou funcionament en marxa.

Així doncs, el procés comunitari de recuperació de memòria va consistir en un taller de fotografies amb veïns del poble, una entrevista d’història de vida i una entrevista grupal. A part d’aquest material, es va comptar amb la documentació escrita i gràfica que va aportar el mateix Ajuntament d’Olvan -tant pròpia com obtinguda d’arxius comarcals-.

Tal com passa algunes vegades amb els processos de recuperació de memòria, sobretot centrats en la recuperació de la memòria oral, el procés va topar amb la dificultat de disposar de testimonis vius que poguessin explicar els orígens del Sindicat. Els testimonis amb què es va comptar van centrar-se en la història a partir dels anys 40 i 50 i, sobretot, a partir dels anys vuitanta, amb la recuperació de la democràcia.

D’altra banda, i com a aspecte positiu, aquest procés va permetre recollir molts records i testimonis al voltant de la Festa de Sant Sebastià, que és el vincle més rellevant que la gent del poble té amb el Sindicat, i que posa de manifest que aquesta és la Festa per excel·lència d’olvanesos i olvaneses.

Finalment, en l’àmbit concret del Sindicat, es va poder identificar un element físic com a patrimoni de l’espai, de la seva època més inicial, i que encara es conserva avui dia. Es tracta d’una bàscula que s’utilitzava per pesar el gènere que es comprava i venia per part dels pagesos, i que també s’exposarà a l’interior del Sindicat.

Avui, el Sindicat torna a estar obert als veïns i veïnes d’Olvan, com a espai de trobada i de socialització, i compta amb una agrobotiga, una cuina municipal i un espai sociocultural pensat per a la gent gran i els estudiants del poble.

La tesi doctoral del projecte Betula: de la història socioecològica basada en la memòria popular a la proposta agroecològica del Cadí-Moixeró

L'Arada Creativitat SocialDeixa un comentari

Des del 2021 i fins a finals del 2024, el projecte Betula de la cooperativa L’Arada Creativitat Social ha estat vinculat a través d’un programa de doctorat industrial amb el departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona.

La recerca, compresa en tres capítols, recull bona part del treball de memòria popular desenvolupat al territori del Cadí-Moixeró des del 2018. A través de metodologies participatives i d’acció comunitària, la tesi doctoral es nodreix de diversos espais participats i d’una cinquantena d’entrevistes d’història de vida i de centenars de fotografies antigues recollides en els tallers de participació. Aquesta informació és la que permet teixir una història socioecològica a través dels canvis de paisatge al llarg del primer capítol, el qual va ser publicat el 2024 com a article a la revista d’Història Agrària. L’article publicat té per nom: “Un món de muntanya que s’esvaeix? El canvi de paisatge impulsat pel teixit econòmic i socioecològic a l’àrea pirinenca al voltant del Parc Natural del Cadí-Moixeró (1900-2020).” Els principals resultats indiquen una pèrdua molt severa de l’activitat agrària, que a través del procés de mecanització i l’entrada al mercat comú, desencadena una pèrdua de rendibilitat de les petites explotacions agràries, i en especial aquelles zones orogràficament més complexes i per tant més difícilment mecanitzables. Això acaba suposant canvis molt importants en la configuració del paisatge i dels usos del sòl, que són cartografiats a l’article a través d’un treball amb Sistemes d’Informació Geogràfica i recolzats amb fotografies diacròniques.

Els segon capítol fa un anàlisi sobre l’accés a l’alimentació i alhora el grau de gentrificació habitacional que es troba el territori, sent ambdós processos potencials barreres per emprendre transformacions territorials. Finalment, el darrer capítol pretén definir propostes que puguin implementar-se al territori amb un doble objectiu: 1) revertir les barreres socioterritorials vinculades a l’accés a l’habitatge i l’accés a l’alimentació (patologies socioambientals) identificades al capítol I i especialment II i 2) estratègies que permetin avançar cap a la sostenibilitat territorial a través de l’agroecologia.

El llibre de la tesi es pot comprar contactant a través de betula@larada.coop. Actualment s’està duent a terme un cicle de presentació i discussió dels seus resultats a les poblacions del Cadí-Moixeró i rodalies.