Beca de recerca de la Selva

El Consell Comarcal de la Selva convoca anualment la Beca de Recerca la Selva, organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans i coordinada de l’Arxiu Comarcal de la Selva.

Aquesta beca té com a objectiu promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric de la Selva i hi poden optar els investigadors de forma individual o col·lectiva que presentin una proposta d’acord amb les bases que cada any es publiquen. Els estudis guanyadors es publiquen en la col·lecció Estudis i Textos

Dotació: 5.000 euros bruts

Termini de presentació de sol·licituds:  15 de gener de 2021

La realització del projecte podrà dur-se a terme fins el 31 de gener de 2023

Bases de la beca

Mes informació a la web del Centre d’Estudis Selvatans

XIII Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva

El proper dissabte 27 de novembre de 2021 al Museu Etnològic del Montseny tindrà lloc la tretzena edició de la Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva. La trobada, que està organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans, el Consell Comarcal de la Selva i l’Arxiu Comarcal, Ajuntament d’Arbúcies – Museu Etnològic del Montseny i compta amb el suport de la Diputació de Girona i l’Institut Ramon Muntaner, està adreçada a investigadors, responsables d’equipaments patrimonials, món educatiu i universitari i entitats culturals amb l’objectiu d’intercanviar iniciatives i projectes de l’àmbit.

Dins els actes de la trobada, com és habitual, es realitzarà la presentació dels resultats de la Beca de Recerca la Selva, en aquesta ocasió dels anys 2019 i 2020, així com la presentació de la darrera recerca publicada dins la col·lecció Estudis i Textos del Centre d’Estudis Selvatans: “La tradició terrissera de Breda (s. XV-XX). Terreres, obradors, forns, elaboració i vocabulari”, resultat del treball guanyador de la Beca 2017. La presentació anirà a càrrec dels autors, Anna Anglisano i Jordi Goñi i de Jordi Tura, autor del pròleg. Podeu trobar el programa complet de la jornada en aquest enllaç

Convocat un premi a la recerca local sobre Amposta

133_S

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta ha convocat el II Premi de Recerca Jordi Fontanet 2019, amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat d’Amposta. Té caràcter biennal i s’atorga al millor projecte de recerca, original i inèdit, referit a estudis de qualsevol contingut temàtic: artístic, cientificotècnic, econòmic, etnològic, geogràfic, literari, històric, sociològic… d’especial interès per la ciutat.

Està dotat amb de 3.000€ i hi poden optar les persones investigadores i estudioses que, complint els requisits fixats a la Llei 38/2003, general de subvencions, de manera individual o col·lectiva presentin una recerca d’acord amb les bases de la convocatòria. Només s’admet la presentació d’un pra sola obra per autor.

El termini per a la realització del projecte premiat serà d’un any a partir de la data de la seva concessió sense possible pròrroga.

L’ajuntament d’Amposta publicarà l’obra premiada i es reserva el dret de fer-ho de forma completa, en format paper i/o en suport digital.

Les sol·licituds es poden presentar fins el dia 21 de juny de 2019; trobareu el formulari per presentar la documentació a Internet, o presencialment a la Regidoria d’Ensenyament i Cultura. Plaça de l’Ajuntament 6, segona planta.

https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-2019-bases-reguladores

Els pessebres des de la perspectiva immaterial

Imprimir

Conferència “Pessebres. La perspectiva immaterial, única forma de salvaguarda” a càrrec de Jordi Montlló, doctor en Antropologia Social i president del Col·lectiu El Bou i la Mula. L’acte serà presentat per Ramon Albornà, president de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès, que recentment ha publicat, junt amb Ismael Porta, el llibre “Germans Castells, art i figures per al pessebre”.

En els pessebres hi ha una sèrie de processos immaterials amb unes característiques molt concretes (a nivell de tradicions, costums, oficis, rituals, etc.) que no es veuen però que són vitals i que es transmeten de generació en generació.

En relació amb aquesta activitat, s’està elaborant la recerca sobre pessebres per l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès i l’Institut d’Estudis Penedesencs fa una crida a enviar fotografies de pessebres que es fan a les cases de la vegueria del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i part meridional de l’Anoia), per tal de veure la diversitat de pessebres actuals. Informació i bases de participació a l’apartat web “Pessebres a casa” .

Data: dijous 20 de desembre, a les 19 h.

Lloc: seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs (c/ Banys, 11) de Vilafranca del Penedès.

Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

 

Cultura Viva 2018. VII Jornada de presentació de la Recerca Etnològica a la Catalunya Central 2018

programa_manlleuA la jornada de la Catalunya Central s’exposaran recerques de temàtiques etnològiques diverses realitzades a les comarques d’Osona i la Garrotxa. La jornada és gratuïta i està adreçada als investigadors, però també a totes les persones que poden tenir interès en la recerca etnològica de la Catalunya Central. La jornada, organitzada pel Museu del Ter compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya.

Data: Dissabte 1 de desembre a les 9.30h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

 

Didàctica sobre la història popular de la batalla de l’Ebre

APU201834-F1

La conferència “Les terres ferides. Espais i història de la batalla de l’Ebre” inicia el Cicle de conferències que gira entorn de la Commemoració del 80è aniversari de la batalla de l’Ebre a Amposta, sota el lema “Amposta 1938-2018. Recordem la guerra per retrobar la pau”.
Anirà a càrrec de l’historiador Roc Salvadó, que ja va treballar el tema en generar material didàctic sobre la batalla de l’Ebre, per a l’alumnat d’ESO i Batxillerat, que va ser editat pel COMEBE, i ha estat membre del comitè organitzador i del comitè científic del recentment celebrat Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre, episodi que va marcar un punt d’inflexió arreu del territori.
Li seguiran tres conferències més, que es desenvoluparan els tres divendres restants d’aquest mes de novembre; la segona i la tercera formen part també del programa Cultura Viva 2018, organitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: el Museu de les Terres de l’Ebre, l’Ajuntament d’Amposta i el Campus Extern de la URV a Amposta.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: divendres 9 de novembre

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta  www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

 

Gaites, gralles i dolçaines

banners-expo-03

L’exposició itinerant  “Gaites, gralles i dolçaines” s’ocupa de la gaita, un oboè d’ús popular, propi del territori de l’antiga Diòcesi de Tortosa, del Priorat fins a l’Alt Maestrat i des dels pobles de costa fins al Baix Aragó, que posava música a les festes, acompanyada sempre per la percussió d’un tabal. Tot i les nombroses semblances presenta també diferències amb les seves veïnes més immediates: la dolçaina valenciana i la gralla. Actualment la parella de gaiters és minoritària i es donen les formacions més grans amb les colles de dolçainers i grallers. La mostra és fruit de la recerca realitzada p         el seu comissari Joan Pellisa, luthier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans; recerca que s’ha ampliat la recerca amb el suport de l’IRMU, la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori, i d’un equip de recerca format per Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos. Els resultats d’aquesta recerca es van publicar parcialment a l’Inventari del Patrimoni Cultural  Immaterial de les Terres de l’Ebre  http://www.ipcite.cat/ipcite/.

Organitzen: Museu de Tortosa, Museu de les Terres de l’Ebre, SAM Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa.

Dates: Des del 26/10/2018 fins al 10/02/2019

Horari: De dimarts a divendres de 10 a 13.30 h; dissabtes de 16 a 18.30 h; diumenges d’11 a 13.30 h; dilluns i festius tancat

Més informació: Museu de Tortosa T. 977 51 01 44  www.museudetortosa.cat http://www.museudetortosa.cat/activitats/agenda/gaites-gralles-i-dolcaines

 

 

 

 

Jornades Muralles Urbanes. Diàleg entre urbanisme i patrimoni

Cartell XXVII Jornades IEP

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs posaran el focus en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, en especial en la complexitat que generen unes estructures de presència tan potent com són les muralles (romanes, medievals…). També s’exposarà el vocabulari referit a muralles i altres construccions defensives al Penedès.

Dates i llocs 

Divendres 19 d’octubre, de 19h a 21h: a l’Edifici Miramar (c. de la Davallada, 12) de Sitges.

Dissabte 20 d’octubre, de 9.15h a 17.45h: al Fòrum Berger Balaguer (Rambla Nostra Senyora, 6) de Vilafranca el Penedès.

Diumenge 21 d’octubre, de 9.15h a 14.30h: al Celler de Cal Bolavà (av. de la Sínia, s/núm.) de Calafell.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport d’institucions, entitats i empreses.

Consulteu les preactes i tota la informació de les Jornades aquí

Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya

Passió Medieval de Cervera

Dissabte 17 de març a les 6 de la tarda. Església de Santa Maria de Cervera

El Misteri de la Santíssima Passió de Crist és una reconstrucció històrica de la Passió, on els espectadors retrocediran en el temps fins a l’època medieval. Les nombroses tasques de recerca que s’han dut a terme des dels inicis del projecte han permès que la representació sigui al màxim fidedigna possible a les representacions originals en tots els aspectes: els materials, la música, la llum, les teles, els complements. A diferència de l’època medieval, que es representava en diferents actes durant tota la Setmana Santa, la representació s’ha adaptat en un sol acte per poder-la representar en una sola sessió. Igual que en els seus orígens, es fa a l’interior del temple de Santa Maria, l’entorn més adequat tenint en compte que és teatre religiós medieval, entre la cerimònia religiosa i el teatre, un concepte molt diferent al que entenem actualment
com a teatre.

Vídeo promocional

Per compra d’entrades i més informació: http://www.passiomedievalcervera.com/

Se’n parlave i n’hi havie

Cartell.PNGLa Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran presenta a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu l’exposició “Se’n parlave i n’hi havie, una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i al Pirineu.

La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre els anys 2015 i el 2017.

Inauguració: Dimarts, 13 de març de 2017, a les 17:00h. Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu).

L’exposició romandrà visitable fins el 7 de maig de 2018.

Les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu, les jutjava el poble, no la Inquisició, s’exiliaven per protegir-se i se n’heretava la ‘fama’ per via materna.

Aquestes són algunes de les conclusions de la recerca sobre bruixeria que s’ha dut a terme al llarg de dos anys a les comarques de la Plana de Lleida i al Pirineu i que il·lustra l’exposició itinerant “Se’n parlave i n’hi havie”.

L’exposició recorrerà els museus de la Xarxa durant dos anys i està adaptada al públic familiar i les escoles, amb material específic creat expressament a partir dels conceptes que tracta la recerca: la por, les creences populars, el rumor, la injustícia o la intolerància.

Entre els materials que s’hi poden trobar, aquesta incorpora àudios de relats de persones que han viscut el fenomen en primera persona, amulets per foragitar o protegir-se de la bruixeria i també documentació sobre els primers judicis.