13ª edició del Recercat: jornades de cultura i recerca local

recercat_58dbace347330Dates: Del divendres 29 al diumenge 30 d’abril
Lloc: Plaça d’ Evarist Fàbregas i Centre de Lectura de Reus (C/Major, 15),  Reus 

13ª edició del Recercat: Jornades de Cultura i Recerca Local, dels Territoris de parla Catalana, se celebrarà els dies 28, 29 i 30 d’abril, a Reus, en el marc dels actes programats com a Capital de la Cultura Catalana 2017. L’organització d’aquesta cita anual de referència per als instituts i centres d’estudi d’arreu del país, és ser un punt de trobada dels centres i instituts d’estudi perquè puguin intercanviar experiències i un aparador, de cara a la ciutadania en general, de la gran quantitat d’activitats que realitzen aquestes entitats en el camp de la recerca històrica en el seu àmbit de treball.

Al llarg d’aquests tres dies el Recercat oferirà fins a sis grups d’activitats diferents, repartides principalment en dos espais, el Centre de Lectura i la Plaça Evarist Fàbregas, totes d’entrada gratuïta.

PROGRAMA Read More »

Beca de recerca sobre educació i falles del Pirineu

foc-al-faropDes de la càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la Universitat de Lleida, es convoca una beca predoctoral per fer recerca en temes d’Educació i Falles del Pirineu, entenent l’Educació en el sentit més ampli de la paraula i destinada a tots els col·lectius relacionats.

La beca és de 3 mesos en aquesta primera convocatòria, prorrogable a 3 anys.

Les dates de sol·licitud són del 26 al 28 de setembre. Cal adjuntar Currículum.

Les tasques a desenvolupar seran: Organització de la informació disponible sobre Falles del Pirineu; disseny i implementació de programes educatius per escoles i centres educatius; disseny dels continguts educatius per fer difusió de les Falles com a patrimoni immaterial de la UNESCO; propostes de formació en valors en relació a les Falles.

Aquí trobareu la documentació: bases, convocatòria i sol·licitud..

Recercat 2016

Vic
29 i 30 d’abril i 1 de maig

vic1El RECERCAT. Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana, organitzat per l’IRM, es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana i té com a principals objectius:

  • Donar a conèixer a la resta de la societat civil l’activitat dels centres, instituts d’estudis i altres entitats culturals.
  • Facilitar l’accés a les publicacions dels centres.
  • Fomentar la comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana.
  • Reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de Parla Catalana i també reconèixer la trajectòria d’una persona vinculada al món dels centres d’estudis a través d’uns premis.

    + info: Vic, Capital de la Cultura Catalana 2016

 

“Se’n parlave i n’hi havie”

XMTLL logo

Presentació del projecte de recerca “Se’n parlave i n’hi havie” sobre la bruixeria a les terres de Lleida i del Pirineu.

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran està duent a terme una recerca sobre bruixeria a les terres de Lleida i del Pirineu. Us convidem a la presentació de la investigació que tindrà lloc el proper dia 29 d’abril de 2016 a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri d’Àneu.

RESUM DE CONVOCATÒRIA

  • DIA: 29 d’abril de 2016
  • HORA: 12:00 h
  • LLOC: Ecomuseu de les Valls d’Àneu (carrer del Camp, 22, 25580 Esterri d’Àneu, Lleida)
  • HI ASSISTIRAN:
    • Pau Castell, professor d’història a la UB, expert en aquest àmbit i coordinador de la recerca.
    • Investigadors i representants de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran.

 

 

Diàlegs culturals. El Bot del Pallars

Dijous, 19 de novembre, a les 19:30.

Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida. (C/St. Martí s/n. Baixos de l’Església de Sant Martí)

Nou curs dels Diàlegs culturals al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida
Conferència: El Bot del Pallars, a càrrec d’Ignasi Ros, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, que ens explicarà tot el procés de recuperació d’aquest instrument pallarès, i Sergi Llena, músic.
Com sonava el Bot del Pallars? En aquesta sessió de Diàlegs Culturals, organitzada per l’Aula de Sons de Lleida i l’Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, i que obre el nou curs de xerrades que tindran lloc al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida, podrem descobrir la sonoritat d’aquest sac de gemecs que al Pallars es coneixia com a Bot. El nom popular deriva del bot de pell de cabra que utilitza l’instrument per a l’emissió de so. Aquesta recuperació ha estat fruit d’un procés de reconstrucció que ha durat dos anys i que ha agafat com a model les restes d’un bot de gemecs que recollí Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903‐ Barcelona 1956) a Vilella, municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), i que actualment són al Museu Etnològic de Barcelona. L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, juntament amb l’Escola Folk del Pirineu, ha dut a terme el projecte de recuperació d’aquest instrument amb la col∙laboració del luthier i músic, Pierre Rouch, del poble d’Herran, vall d’Arbàs (Haute‐Garonne, França), a pocs quilòmetres del Pallars.

La xerrada anirà a càrrec d’Ignasi Ros, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, que ens explicarà tot el procés de recuperació d’aquest instrument pallarès, i Sergi Llena, músic, que mostrarà l’instrument, explicarà la seva morfologia i farà una petita audició de bot de gemecs.

Presentació del treball guanyador de la I treball guanyador de la I Beca de recerca històrica Terra d'Ateneus

Data: Dijous, 12 de novembre de 2015, a les 19 h.
Lloc: Temple Romà (C/ del Pare Xifre, s/n), Vic.

Presentació del treball guanyador de la I treball guanyador de la I Beca de recerca històrica Terra d’Ateneus, el llibre “Societat i sociabilitat. El Cercle literari i els inicis de l’associacionisme recreatiu, cultural i polític a Vic (1848-1902)”, de David Cao Costoya.
Aquesta publicació és el resultat de la I Beca de recerca història Terra d’Ateneus, convocada l’any 2014 per l’Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya, Read More »

Cultura Viva 2015: La recerca etnològica a les terres de Lleida i el Pirineu

El dijous 29 d’octubre el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega acull l’edició de Cultura Viva, un programa iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial amb la finalitat de difondre els resultats de les recerques científiques que tenen com a protagonista l’etnologia a les terres de Lleida i del Pirineu.

Organitzen l‘Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el Museu Comarcal de Cervera i el Museu Comarcal de l’Urgell amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat i l’Institut Ramón Muntaner.

L’acte és obert al públic, aquí podeu consultar el programa

Recerca i arxius. Les festes del foc

JORNADA “RECERCA I ARXIUS. LES FESTES DEL FOC“. En el marc de la programació oficial del 24è Dansàneu: Mercat Festiu de les Cultures del Pirineu

És ben freqüent arreu del món, que les festes tradicionals i populars vagin lligades a l’ús del foc i dels artificis pirotècnics. A l’arc mediterrani i especialment als països catalans la seva presència esdevé un dels elements patrimonials més característics en les celebracions. Així, veiem que els ritus de culte al foc són molt rics variats i estesos en diverses èpoques de l’any, especialment als dos solsticis.

La festa és una de les ocasions privilegiades on s’expressen més clarament molts aspectes de la cultura. Pot observar-se com s’analitza una societat de manera ritualitzada  i a través d’elements simbòlics. Avui dia qualsevol festa genera abundant documentació i hi ha multitud d’eines per prendre’n la informació desitjada. Ara bé, com es coneixen i s’estudien les festes quan aquestes es perden en el temps, com succeeix per exemple amb la majoria de les festes del foc? Poder donar resposta a aquesta qüestió és un dels objectius de la jornada “Recerca i Arxius. Les festes del foc”.Read More »

La veu de les colònies industrials

Les colònies van ser determinants per a la industrialització i el progrés del nostre país. El “cas català”, com se’l coneix, és un fenomen únic al món per la seva quantitat, diversitat i concentració. Si bé majoritàriament es troben als rius Ter, Llobregat i els seus afluents, se’n van construir a totes les comarques. Els industrials tèxtils són els que més van aprofitar les condicions geogràfiques i hidrològiques per a obtenir energia barata, allunyar-se de la conflictivitat obrera dels grans nuclis urbans i exercir un fort control social per a assegurar els índexs de producció. Però no van ser els únics: també es van bastir colònies agrícoles, cimenteres, hidroelèctriques, metal·lúrgiques, mineres, papereres o químiques.Read More »