Com és habitual a l’estiu, el centre d’activitat de la nostra associació es desplaça al Priorat, amb motiu de la col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant i altres iniciatives locals, com les sessions «Cantem a la fresca» que impulsa l’associació de dones «La Carena» d’Ulldemolins.
El dia 4, en una xerrada sobre el ric patrimoni de balades aplegades a la població —Cançons que expliquen històries— hem presentat la secció de Fons Oral del nostre indret web on anirem aportant testimonis sonors i audiovisuals de cançoner, amb voluntat de que ajudin a dinamitzar experiències de dinamització a l’entorn de la cançó de tradició oral. En aquest cas, destaquen els enregistraments de 1986, en vídeo domèstic, d’una de les millors col·laboradores en la nostra recerca d’aleshores. Les sessions de «Cantem a la fresca» continuaran l’11 i el 18 d’agost.
En un altre àmbit, encetem el programa «Memòria d’Escaladei» amb un seguit de xerrades a la Figuera, el dia 6, Cornudella de Montsant, el dia 7, i la Bisbal de Montsant, l’11, en col·laboració amb el Parc Natural. El programa compta amb el suport de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. En el marc d’un treball de recerca que inclou testimonis i localització d’imatges, les activitats volen servir per divulgar el patrimoni immaterial vinculat a la Cartoixa, alhora que esdevenir un espai participatiu on aplegar nous testimonis, amb l’objectiu de copsar la petjada que ha deixat Escaladei en el record i la memòria col·lectiva de poblacions del Priorat, però també del Camp o les Garrigues. Les xerrades continuaran a la tardor.
El Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central presenten la reedició digital d’El cooperativisme a Osona, un treball de l’historiador Josep Casanovas i Prat publicat originalment per Eumo Editorial l’any 1998. L’obra, fins ara difícil de trobar, esdevé novament accessible gràcies a aquesta edició digital que posa a l’abast del públic un estudi clau per entendre la trajectòria del cooperativisme a la comarca.
Aquest treball s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i s’inscriu en el marc de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, que impulsa i dona continuïtat a la recerca sobre el cooperativisme i les seves diverses expressions comunitàries.
Un estudi que ordena i interpreta el cooperativisme osonenc
El llibre de Casanovas va ser un estudi d’història renovador, que tracta el cooperativisme com un moviment social i ofereix una mirada panoràmica i alhora detallada sobre les experiències cooperatives d’Osona, així com de la seva organització federativa, al llarg del segle XX. L’autor analitza l’origen, el desenvolupament i la diversitat de les cooperatives del territori, i en destaca el paper en la vida econòmica, social i cultural de moltes comunitats locals. La reedició digital recupera íntegrament el text original i inclou un epíleg final, que tracta del cooperativisme en els darrers anys, el qual situa en un moment en què el cooperativisme viu un nou impuls i genera noves recerques i iniciatives.
Una presentació coral amb veus del món cooperatiu i de la recerca
El passat dijous 2 de juliol a les 19.30h es v fer la presentació al Museu del Ter. L’acte va comptar amb la participació del Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que introduiran el projecte El fil de la cooperació.
A la presentació hi van participar Joaquim Albareda, catedràtic d’història, Joan Torrents, historiador i investigador del cooperativisme a la Catalunya Central. La sessió també va incorporar la veu de Mireia Franch, vinculada al moviment cooperatiu. Finalment l’autor, Josep Casanovas i Prat, va presentar la nova edició digital del llibre, explicant-ne els motius, les revisions i els elements incorporats.
Una nova publicació dins del projecte “El fil de la cooperació”
Aquesta reedició s’inscriu en el projecte editorial “El fil de la cooperació”, impulsat conjuntament pel Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que té per objectiu recuperar, estudiar i difondre la memòria cooperativa del territori.
Amb aquesta nova incorporació, el projecte ja compta amb diverses publicacions digitals que aborden el cooperativisme des de perspectives complementàries. Aquest conjunt de publicacions contribueix a construir una visió més completa del cooperativisme a la Catalunya Central, reforçant la seva memòria i posant en valor experiències que han tingut un impacte profund en el desenvolupament local.
Podeu trobar aquesta i la resta de publicacions al nostre apartat de Publicacions en línia.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
La nova publicació recupera el testimoni de Josep M. Vilarmau sobre la Guerra Civil i la seva experiència personal durant el conflicte.
El proper diumenge 19 d’abril de 2026, a les 12 del migdia, el local social nou de la plaça Santa Maria de Santa Maria de Merlès acollirà la presentació del llibre Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939), una obra que recull el valuós testimoni de Josep M. Vilarmau Cabanas (1900-1947).
L’acte anirà a càrrec dels autors Roser Reixach i Brià i Xavier Cateura i Valls, responsables d’aquesta edició.
El llibre narra les vivències de Vilarmau durant la Guerra Civil Espanyola, iniciades el 21 de juliol de 1936, quan es va veure obligat a fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès. Més enllà de les memòries personals, la publicació també ofereix una aproximació a la Guerra Civil a Santa Maria de Merlès.
Amb aquesta obra, es recupera una peça significativa de la memòria històrica local i es posa en valor un testimoni directe d’un període clau de la història contemporània.
Data: Diumenge 19 d’abril del 2026
Lloc: Plaça Santa Maria de Santa Maria de Merlès
Per a més informació: 938 250 400 – Ajuntament de Santa Maria de Merlès
El Museu del Ter juntament amb la parròquia de Nostra Senyora de Gràcia del barri de Gràcia de Manlleu impulsa una nova iniciativa participativa per recuperar i preservar la memòria col·lectiva a través de la fotografia. Sota el títol “Desvetllem la memòria del barri de Gràcia de Manlleu”, el projecte convida el veïnat a compartir imatges antigues i records vinculats al barri amb l’objectiu de construir un relat històric compartit.
El taller s’estructura en sis sessions setmanals que tindran lloc cada dijous, del 16 d’abril al 28 de maig (amb l’excepció del 23 d’abril), de 10 h a 11.30 h, al Casal de Gràcia. Durant aquestes trobades, les persones participants podran portar fotografies pròpies que seran digitalitzades i documentades, contribuint així a ampliar i enriquir el fons fotogràfic del Museu del Ter.
Aquesta proposta pretén preservar materials gràfics i fomentar l’intercanvi d’experiències, posant en valor la història quotidiana i els vincles comunitaris.
El taller s’emmarca en la commemoració dels 75 anys de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, una efemèride que ofereix una oportunitat per revisitar el passat del barri i reforçar-ne la identitat col·lectiva.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
El projecte europeu RESPIRA ha iniciat el treball de camp a la Vall de Núria amb una primera trobada presencial amb FGC Turisme i Muntanya. Aquesta primera aproximació ha permès donar a conèixer el projecte a un dels agents territorials que formaran part del procés de reflexió envers els actius patrimonials de Núria, així com establir les bases d’una col·laboració estratègica.
La trobada, celebrada el 21 de gener, va combinar la visita sobre el terreny amb una sessió de treball compartida entre representants de FGC i l’equip investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural vinculat al projecte RESPIRA.
Un dels eixos centrals de la reflexió va ser la necessitat d’actualitzar els relats patrimonials existents, especialment els associats al cremallera i als usos de la muntanya. Des de la perspectiva del patrimoni etnològic, es va subratllar la importància d’incorporar-hi les dimensions socials, simbòliques, històriques i ambientals, situant la infraestructura ferroviària dins les relacions entre mobilitat, paisatge i comunitat. En aquest sentit, el patrimoni etnològic permet anar més enllà d’una lectura estrictament monumental i connectar memòria, pràctiques socials i infraestructures en clau de futur.
En el marc del projecte RESPIRA, la Vall de Núria es perfila com un espai especialment adequat per abordar reptes contemporanis com la sostenibilitat, la salut o la mobilitat col·lectiva en entorns naturals sensibles. Aquests aspectes connecten directament amb les prioritats del programa Interreg Sudoe i reforcen el valor del patrimoni immaterial com a recurs per a la cohesió social i el desenvolupament territorial.
Aquest inici de treball de camp obre un procés que s’estendrà fins al 2027, amb l’objectiu de reforçar el paper del patrimoni històric, natural, etnològic i immaterial en la construcció de futurs sostenibles al Pirineu gironí.
Properament, tindrà lloc la presentació pública del RESPIRA a Ribes de Freser. Més enllà d’exposar les especificitats i oportunitats que aquest projecte planteja, l’objectiu és oferir un punt de trobada perquè els agents implicats del territori puguin conèixer i prendre part del procés.
El Museu de la Mediterrània i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter han convocat la XV edició dels Premis de Recerca Joan Torró i Cabratosa, uns guardons que tenen com a objectiu fomentar l’estudi i el coneixement del massís del Montgrí, les illes Medes i la plana del Baix Ter.
Els premis estan oberts a investigadors i investigadores, tant a títol individual com en equip, que presentin projectes sobre el nostre territori. Hi ha dues modalitats: ciències socials i ciències naturals, cadascuna amb una dotació econòmica de 4.000 euros.
Al llarg dels anys, aquests guardons han permès impulsar treballs de gran valor que han ajudat a entendre millor la història, la cultura, el patrimoni i la riquesa natural del Baix Ter. A més, els treballs premiats es poden publicar dins la col·lecció Recerca i Territori, cosa que en garanteix la difusió i l’accés a tota la ciutadania.
Data: Dijous 18 de setembre de 2025 a les 19.00h. al Centre cívic El Sortidor (Pl. del Sortidor, 12, Barcelona). Entrada lliure.
En els últims anys, la fermentació ha sorgit en contextos urbans occidentals com una tendència entre xefs, gourmets i gurús de la salut individual, però també entre artistes, dissenyadors, activistes alimentaris i ciutadans que usen aquesta tècnica com a forma d’inspiració creativa, experimentació culinària i treball comunitari per reivindicar la sobirania alimentària ciutadana, per una banda, i per adreçar els reptes ecològics de l’Antropocè, per una altra. En aquest context, i gràcies a l’enorme potencial metafòric del procés de fermentació, sorgeixen discursos que relacionen aquesta tècnica culinària amb l’activisme anti-sistema. En aquesta presentació s’analitzaran aquests discursos polítics associats a la fermentació i es proposaran qüestions per a un possible debat al respecte.
La presentació comptarà d’una part pràctica on elaborarem juntes diverses receptes d’alls fermentats. Porteu els vostres pots de casa!
Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). En el marc del programa «Cultura Viva» de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
Dijous 26 de juny a les 17.00h, presentarem els resultats de la recerca que porta el mateix títol en el marc del Programa Cultura Viva 2025.
La presentació anirà a càrrec de Marta Rico (UB, ICA). La recerca que es va portar a terme el 2024, s’emmarca en el terreny de la fotografia familiar i l’anàlisi de la imatge, que té un llarg recorregut antropològic, així com en el del patrimoni cultural immaterial, donat que la relació entre societat i ús de la imatge com a forma de transmetre la pertinença familiar i la memòria col·lectiva esdevé un dels focus principals d’aquest treball.
Els guanyadors del VIII Premi CEPAC amb membres del jurat i autoritats.
El Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller han convocat el seu quart ajut de recerca castellera, dotat amb 8000 euros, per a un projecte que tingui com a objectiu definir protocols per a prevenir i actuar en la cura de la gestió psicològica i/o la salut mental dels diversos integrants de les colles castelleres. La convocatòria pública s’ha fet coincidint amb l’acte de lliurament als guanyadors del VIII Premi CEPAC, que s’ha dut a terme aquest dilluns dia 2 de juny a l’Antic Ajuntament de Tarragona, i que també ha servit per convocar un nou premi per a treballs de secundària.
En l’acte s’ha fet el lliurament oficial, per part de la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, dels diplomes corresponents als premiats en l’edició corresponent al 2024 del premi CEPAC per a treballs de final de grau i post-grau universitaris. Així, la guanyadora ha estat Alba Seró Bell-Lloch pel treball “Projecte crossa: disseny d’un projecte educatiu de formació en perspectiva de gènere per a colles castelleres universitàries”, presentat com a TFG d’Educació Social a la Universitat de Lleida. També s’ha lliurat els diplomes-accèssit a Irene Urgell Molina per “El ressò de la memòria. La figura del timbaler Salvador Castellví (1874-1954) i la colla de grallers Els Pelegrins de Bellvei”, TFG de Musicologia a l’ESMUC; i Gio Gonzales, Txell Barbarà i Asser Parreu pel treball audiovisual “4 camises. El documental”, presentat com a TFG de Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili.
Els premiats van exposar el contingut dels seus treballs i van mostrar-se satisfets i agraïts pels guardons, destacant que tant els temes de memòria castellera com cercar solucions a les problemàtiques actuals de les colles, són necessaris i és important que se’n faci ressò amb premis com aquests. La consellera Sandra Ramos es va afegir a destacar la importància de la recerca que impulsen la Càtedra URV i el CEPAC i va reiterar el compromís de l’Ajuntament de Tarragona en el patrocini d’aquestes iniciatives. En l’acte també hi van intervenir la presidenta de la Càtedra Marta Calull i el president del CEPAC Josep Maria Figueras.
Pel que fa a les convocatòries 2025, els interessats a optar al IV Ajut de Recerca Sobre Temàtica Castellera poden presentar els seus projectes fins al 31 de juliol. En cas de ser escollits, disposaran de quinze mesos per a desenvolupar la recerca. El projecte ha d’estar dissenyat amb rigor teòric i metodològic, tenint en compte els aspectes ètics en la recerca. La finalitat de l’ajut és proporcionar a les colles un coneixement específic i eines de treball per a prevenir i fomentar el benestar dels castellers i castelleres, la seva salut mental i mantenir la seva vinculació amb el fet casteller. L’Ajut el convoquen el CEPAC i la Càtedra URV i compta amb el finançament de l’Ajuntament de Tarragona i la mateixa Càtedra URV. Les bases de la convocatòria es poden consultar aquí: https://www.cepac.cat/ajut-cepac/
Un nou Premi per a Treballs de Secundària
L’acte va servir també per convocar el IX Premi CEPACper a treballs de fi de grau i de postgrau universitaris, dotat amb 1000 euros per al guanyador i 500 per a un accèssit, finançats per l’ajuntament de Tarragona. En aquest cas, els treballs, corresponents al curs acadèmic 2025-25, es poden presentar fins al 13 d’octubre. Podeu consultar-ne les bases aquí: https://www.cepac.cat/premi/
Finalment, s’afegeix un nou guardó, el I Premi CEPAC / Càtedra URV per a treballs de secundària, que inclou treballs de recerca de segon de Batxillerat i projectes finals de Cicles Formatius de Grau Superior. En aquest cas la dotació és de 400 euros per al guanyador i 100 per l’accèssit, també finançats per l’ajuntament de Tarragona. En ser la primera edició excepcionalment s’acceptaran treballs dels dos darrers cursos acadèmics, fins al 13 d’octubre. Les bases: https://www.cepac.cat/premi-de-recerca-de-secundaria/
Enguany, les activitats programades tindran lloc en els tres escenaris següents:
PLAÇA DE SANT FRANCESC: A la plaça hi trobarem l’habitual fira de centres d’estudis i ateneus federats, oberta al públic, on es podran trobar les novetats editorials de la recerca local i comarcal del conjunt dels territoris de parla catalana, així com una exposició de pòsters que mostren els projectes més destacats dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals participants. Troba les novetats editorials de la recerca local i comarcal dels territoris de parla catalana a la Fira Recercat. Una carpa de 300 m² amb diferents estands, una secció de pòsters, la llibreria de la fira i l’Espai Connexions.Horaris de la Fira: Divendres 9, de 17.30 a 21 h Dissabte 10, de 10 a 14.30 h i de 17 a 21 h Inauguració de la carpa: dissabte 10 de maig a les 10 h. Diumenge 11, de 10 a 14 h
Enguany, com a novetats de la carpa comptarem amb un espai jove amb pòsters vinculats recerques que s’hagin realitzat en el marc de premis, beques o ajuts a la recerca convocats des de les entitats, la possibilitat de deixar comentaris o el contacte en cas que us interessi contactar amb el centre o l’investigador responsable de la recerca.
Una altra de les novetats seran els espais per connectar idees i amb el nou «Espai Connexions» que comptarà amb punts de relació amb projectes que puguin ser d’interès per als participants, com Amical Wikimedia, la Fundació .CAT o un punt dedicat a les entitats col·laboradores amb el Carnet RCAT com el Museu Marítim de Barcelona o la Revista Caramella.
Just al costat de la fira tindrà lloc l’espai per als més petits del RECERXIC – Espai Fundació la Roda amb el «Sarau» que es portarà a terme el dissabte 10, a les 18 hores, de la mà de la Companyia Rah-mon Roma.
A l’espai del Museu serà on es portaran a terme les taules de presentacions següents:
Mostra d’audiovisuals: la tradició des de la contemporaneïtat. Divendres de 18.30 a 20.30 h Moderadora: Sara Ubach (investigadora a la Universitat de Lleida i coordinadora del II Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals). Comerços i oficis, què hi havia? Sigues testimoni de la memòria oral de la gent gran de Pira, a. Hi intervindran: Gemma Rosselló (Oficina Jove), Josep Pijoan Farré i Mar José Guerrero (participants del documental). Un llenguatge oblidat. Recuperant els tocs manuals de les campanes de Catalunya. Hi intervindrà: Àlex Mas (director del documental). Roques Descobreix la dura vida de les matonaires. Hi intervindran: Anna Oliveras (coguionista, El Brogit) i Carles Cornadó (El Brogit – Centre d’Estudis de Castellbell i el Vilar). Dissabte 10 de maig de 10.30 a 12 h
Taula Patrimoni a debat: Patrimoni i societat civil. El paper de les entitats en relació amb el patrimoni, dissabte, a les 10.30 hores. Moderadora: Pepa Subirats (gestora cultural). Reflexionarem sobre la mirada diferencial de les entitats i el seu paper per conèixer i reconèixer el patrimoni, protegir-lo i defensar-lo. Hi intervindran: Eduard Trepat (coordinador tècnic d’ARCA i membre del Centre d’Estudis del Segrià), Kika Coll (especialista en patrimoni de Mallorca), Miquel Àngel Fumanal (especialista en art i patrimoni cultural i president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca) i Albert Carreras (responsable d’acció cultural i educativa, exposicions temporals i activitats culturals del Museu Terra).
Dissabte de 12.00 a 12.30 h Presentació d’iniciatives Conductor: Carlos Moruno (Institut Ramon Muntaner): Fundació.cat. Defensem la nostra forma de ser en digital Joan Abellà (Fundació .cat) 12.15 h Presentació de la segona edició del Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals Sara Ubach, Sergi Reixach i Núria Gallart (Universitat de Lleida i coordinadors del II Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals) Dissabrte a les 18.15 h Presentació de:
La Bressola, escoles associatives de la Catalunya del Nord Geoffroy Lourdou (Associació d’Amics de La Bressola)
Escola Valenciana, Andreu Carapuig (Escola Valenciana).
Dissabte de 18.30 a 20.30 Mostra de projectes Conductora: Nuria Sauch (Institut Ramon Muntaner).
Tradició i modernitat: Confraries i festivitats populars a Puigcerdà, Josep Maria Prat (Institut d’Estudis Ceretans).
– El breakdance com a expressió de cultura popular juvenil i urbana a la ciutat de Barcelona, Livia Motterle (Institut Català d’Antropologia). La gestió de l’aigua:
Els sistemes hidràulics tradicionals de la vall dEls sistemes hidràulics tradicionals de la vall d’Àger, Jesús Brufal (Fundació Arnau MirdeTost).
Projecte d’estudi de les aigües emergents a Santes Creus i a la seva planta d’aigües minerals, Narcís Carulla (Centre d’Estudis del Gaià).
Maria Mercè Marçal: del poema a la cançó, Pere Poy (Societat Catalana d’Història Cultural) El joc basat en estudis locals com a recurs educatiu
La clau ets tu. Jocs dels pobles imaginats, Ernest Cabré (Institut Ramon Muntaner)
Joc de memòria: biodiversitat al bosc de Poblet, Núria Foguet (Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà).
Presentació del web Somentitats, Pep Morella i Carlos Moruno. Federació d’Ateneus de Catalunya amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner i el grup ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili.
A més, tothom que assisteixi a les taules del dissabte podrà participar en els murals de cocreació a la sortida de les presentacions on reflexionarem conjuntament sobre tot allò que hem après.
Enguany també hi haurà presentacions destacades de les iniciatives i entitats següents:
Fundació.cat. Defensem la nostra forma de ser en digital, dissabte, a les 12 hores.
Presentació de la segona edició del Congrés de Joves Investigadors en Estudis Locals, dissabte, a les 12.15 hores.
Presentació de La Bressola, escoles associatives de la Catalunya del Nord i Escola Valenciana, dissabte, a les 18.15 hores.
Al convent podrem visitar les exposicions següents per descobrir els projectes que s’estan fent actualment al territori i que estaran obertes al públic del 8 a l’11 de maig:
Ateneus: arquitectures (Federació d’Ateneus de Catalunya): inauguració el dissabte 10, a les 12.45 hores.
Pedra sobre pedra. Construccions de pedra seca a la Baixa Segarra (Associació Cultural Baixa Segarra): inauguració el dijous 8, a les 18.30 hores.
El País d’Estellés, l’Estellés del País (Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià): inauguració el divendres 9, a les 18 hores.
L’única excepció és l’exposició Joan Amades: la memòria del poble (Associació Cultural Joan Amades) que serà visitable al Museu Comarcal de la Conca de Barberà.
Al convent i més concretament a la Sala de les Corts Catalanes tindrà lloc l’acte de lliurament dels Premis Recercat 2025, que es portarà a terme el dissabte 10 de maig, a les 13.30 hores, què en aquesta edició estarà presentat per la periodista, Candela Figueras, i comptarà amb l’actuació del cantautor Pau Alabajos i Ferrer.
En aquest escenari també es faran els espectacles nocturns oberts a tothom:
Lectura-debat: «Jo soc aquell que va matar Franco», el divendres a les 22 hores, a càrrec de l’autor Joan-Lluís Lluís i l’historiador Enric Pujol.
Anys 1300… Teatralització de documents notarials, el dissabte a les 22 hores, a càrrec de la Companyia Teatristòric.
A més, també podeu consultar tota la informació actualitzada a la secció sobre el Recercat que tenim disponible al següent enllaç: https://www.irmu.org/projects/recercat/
