Rastres sonors. Nou projecte d’investigació de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

Hi ha molts tipus d’estris sonors, n’hi ha que serveixen per fer música o n’hi ha en què prima la seva funció d’avís, de joc o de creença. Aquests objectes poden ser admirats com a tals, però per sobre de tot, són eines al servei d’un acte sonor, d’una activitat musical. Les persones, en comunitat, hem utilitzat instruments de tota mena, tant en el món rural com urbà. Moltes formes d’instruments s’han basat en materials efímers, d’auto-construcció i amb una transmissió oral per tal d’aprendre els principis sonors que provoquen que un tronc, una canya o una fulla sonin. Però també hem creat autèntiques sofisticacions, instruments elaborats per grans artesans o fàbriques que han permès la comercialització d’instruments que s’exporten, s’importen i que cada persona i cultura els fa seu. Els instruments de música són els rastres d’una activitat.

Amb aquest investigació posem la mirada en les activitats sonores del territori català a partir dels estris sonors que es conserven en els diferents museus de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya i, a partir d’aquests objectes volem descobrir les relacions que han tingut amb les persones i les diferents activitats humanes de d’una mirada pròpia al que es coneix com a etnorganologia, vessant de l’etnomusicologia que estudia els instruments de música.

La direcció del projecte és a càrrec d’Anaís Falcó Ibàñez, doctora en musicologia per la UAB i entomusicòloga titulada a l’ESMUC. És músic especialista en músiques tradicionals de Catalunya, centrada en el violí, la veu, el ball i la cançó improvisada.

El projecte finalitzarà amb la producció d’una exposició itinerant que permetrà difondre per tota Catalunya els resultats de la recerca i l’exhibició de les peces sonores que es conserven en els diferents museus de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.

Cultura Viva 2022: Agricultura i natura al Delta de la Tordera. Nous Reptes i expectatives en un context de canvi climàtic

Data. 29 de desembre de 2022 a les 18.00h.

Lloc: Biblioteca Comarcal de Blanes

Presentació dels resultats de la recerca que sota el mateix títol es va portar a terme al 2021.

Intervindran: Meritxell Sucarrat i Josep Lluís Lancina (responsables de la recerca i membres de l’ICA).

L’objectiu general d’aquesta recerca va ser documentar etnogràficament la relació entre la pràctica agrícola al delta de la Tordera i el reconeixement de la seva singularitat com una zona d’alt valor natural. Les diferents visions que avui en dia coexisteixen entorn de l’agricultura i la relació contradictòria entre els pagesos i els representants d’un creixent moviment ecologista a la zona justificarien aquest interès. Si per una banda es considera que l’agricultura contribueix al valor natural del delta, per una altra es sosté que és una amenaça per a la salvaguarda de la biodiversitat local, com posa de manifest el discurs que irromp amb força per legitimar la patrimonialització del medi natural.

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Biblioteca Municipal de Blanes. Amb el suport de: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Nova edició de Mar fràgil, cicle de cinema documental al Museu de la Pesca

Divendres 2 de setembre comença al Museu de la Pesca una nova edició del cicle de cinema documental “Mar fràgil”. Enguany es projectaran tres audiovisuals centrats en el mar, la pesca i el peix. Totes les sessions es duran a terme a les 6 de la tarda al Museu de la Pesca, i l’assistència és gratuïta.

Mar fràgil s’inclou en la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

La primera sessió recuperarà el programa “Vas Peix de Peix? que va impulsar l’Espai del Peix de Palamós el 2021 per acostar el consum de peix fresc a les famílies. Gaudirem i comentarem una selecció dels millors moments del programa on tota mena de participants havien de superar proves i reptes o elaborar receptes, amb informacions i anècdotes d’allò més divertides.

El divendres 9, també a les 18 h, es projectarà el documental, “Vides de Sal”, dirigit per l’antropòloga Sílvia Gómez. Vides de Sal és retrat viu, actual i realista sobre la situació de la pesca a partir d’experiències vitals en el marc d’un mar cada cop més saturat d’activitats marítimes i nàutiques. En acabar, hi haurà un debat amb la directora de l’audiovisual. Amb la col·laboració de l’Institut Català d’Antropologia.

Finalment, el 16 de setembre s’estrena el documental “Una natura canviant. Pesca, ciència i canvi climàtic a la Costa Brava” a partir d’un projecte de recerca liderat per la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport del GALP Costa Brava. Una selecció de pescadors gironins reflexionen sobre la naturalesa del seu ofici i de la relació amb la ciència i els científics a la llum dels efectes cada cop més evidents del canvi climàtic. Per acompanyar la projecció, hi haurà un debat amb el director de la CEM, Joan Lluís Alegret.

Activitat amb la col·laboració de la Càtedra d’Estudis Marítims i amb el suport del GALP Costa Brava.

XXIII convocatòria Premi de recerca Ricart i Giralt

Un any més el MMB i l’IRMu han convocat conjuntament el Premi de recerca Ricart i Giralt. Aquest premi accepta a concurs projectes d’investigació a realitzar al llarg d’un any, que tractin sobre el patrimoni i la cultura marítima a les terres de parla catalana, des del punt de vista de les ciències socials. Ha de ser una recerca inèdita, i el jurat concedeix el premi a la proposta que valoren més interessant, més ben pensada i realitzable durant l’any. L’import del premi són 6000 €.

El termini de presentació finalitza l’1 de juliol a les 14 h. Es pot presentar la documentació presencialment al registre del MMB (demanant cita prèvia a informació@mmb.cat ) i també telemàticament a la seu electrònica del MMB, a través de la web, accedint a tràmits i omplint la instància genèrica, a la que s’hauran d’adjuntar la documentació com especifica les bases.

Podeu accedir des de aquí a les bases de convocatòria. Per més informació sobre el premi, la convocatòria i les bases, consulteu el blog de recerca del MMB.

El duríssim món de les dones a les presons franquistes.

Dins el cicle de conferències “Biografies Ampostines”, la jove Ariadna Tomàs farà la conferència “Teresa Caballé Verge. Repressió, oblit i silenci a les presons franquistes”, que farà difusió d’una part del seu Treball de Recerca de Batxillerat titulat “La lluita silenciada: el cas de set ampostines entre les reixes franquistes”, que va obtenir el XIII Premi de Recerca de Batxillerat “Ciutat d’Amposta”.

La investigació històrica d’arxiu de l’autora i la memòria oral dels familiars de Teresa Caballé han permès reconstruir, a tall d’exemple de molts altres casos,  allò que va suposar-li passar per la presó. La conferèncioa farà un repàs de la seva detenció el 5 de setembre de 1938, als 23 anys, per formar part de l’agrupació Juventudes Libertarias, el consell de guerra que se li va realitzar a Benicarló, la pena que el franquisme li va imposar, el procés penitenciari que va patir a la presó de les Oblates de la ciutat de Tarragona amb les duríssimes condicions de treball de les presons franquistes femenines, i la seva final lliberació el 12 de setembre de 1950.

Activitat gratuïta, amb aforament limitat a 50 persones, per ordre d’arribada.

Organitza: Campus Extens de la URV a Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona

Data: 24 de febrer de 2022

Horari: 19 h.

Lloc: Sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Més informació: Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat www.urv/antenes_coneixement/

I Congrés Internacional de Patrimoni Cultural Immaterial.

De l’11 al 13 de maig de 2022

Format online

El I Congrés Internacional sobre Patrimoni Immaterial. Noves experiències, nous horitzons és una activitat organitzada pel projecte de recerca sobre Patrimoni Immaterial (PINMAT) i el Grup de Recerca d’Antropologia en Patrimoni (GRAP), a més compta amb la col·laboració de diferents universitats i institucions. Pretén acollir tant a investigadors com a professionals i organitzacions dedicades al patrimoni cultural immaterial (PCI) per a reflexionar sobre les seves diferents dimensions des d’una perspectiva internacional, en les temàtiques que poden veure’s en els simposis i conferències planificades.

Aquest Congrés online té com a objectiu abordar diverses qüestions relacionades amb la recerca i la gestió del patrimoni cultural immaterial (PCI) des d’una perspectiva internacional, amb especial èmfasi en els seus aspectes socials, polítics i econòmics. Plantejat des d’una perspectiva interdisciplinària, el Congrés està obert tant a investigadors com a professionals i organitzacions dedicades al PCI per reflexionar sobre les seves diferents dimensions: la seva salvaguarda, les seves possibilitats turístiques, les experiències de bones pràctiques en la seva gestió, la seva musealització i els seus reptes de sostenibilitat, entre d’altres. Seran benvingudes comunicacions més genèriques i també estudis de casos o experiències de pràctiques del PCI. Especialment en l’actualitat, la pandèmia ha assenyalat les debilitats del PCI i també la seva resiliència, el que ens permet abordar els reptes de futur d’aquest patrimoni.

PROGRAMA

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

Informació: congres.pci@ub.edu

Beca de recerca de la Selva

El Consell Comarcal de la Selva convoca anualment la Beca de Recerca la Selva, organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans i coordinada de l’Arxiu Comarcal de la Selva.

Aquesta beca té com a objectiu promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric de la Selva i hi poden optar els investigadors de forma individual o col·lectiva que presentin una proposta d’acord amb les bases que cada any es publiquen. Els estudis guanyadors es publiquen en la col·lecció Estudis i Textos

Dotació: 5.000 euros bruts

Termini de presentació de sol·licituds:  15 de gener de 2021

La realització del projecte podrà dur-se a terme fins el 31 de gener de 2023

Bases de la beca

Mes informació a la web del Centre d’Estudis Selvatans

XIII Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva

El proper dissabte 27 de novembre de 2021 al Museu Etnològic del Montseny tindrà lloc la tretzena edició de la Trobada d’entitats locals de cultura i patrimoni de la Selva. La trobada, que està organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans, el Consell Comarcal de la Selva i l’Arxiu Comarcal, Ajuntament d’Arbúcies – Museu Etnològic del Montseny i compta amb el suport de la Diputació de Girona i l’Institut Ramon Muntaner, està adreçada a investigadors, responsables d’equipaments patrimonials, món educatiu i universitari i entitats culturals amb l’objectiu d’intercanviar iniciatives i projectes de l’àmbit.

Dins els actes de la trobada, com és habitual, es realitzarà la presentació dels resultats de la Beca de Recerca la Selva, en aquesta ocasió dels anys 2019 i 2020, així com la presentació de la darrera recerca publicada dins la col·lecció Estudis i Textos del Centre d’Estudis Selvatans: “La tradició terrissera de Breda (s. XV-XX). Terreres, obradors, forns, elaboració i vocabulari”, resultat del treball guanyador de la Beca 2017. La presentació anirà a càrrec dels autors, Anna Anglisano i Jordi Goñi i de Jordi Tura, autor del pròleg. Podeu trobar el programa complet de la jornada en aquest enllaç

Convocat un premi a la recerca local sobre Amposta

133_S

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta ha convocat el II Premi de Recerca Jordi Fontanet 2019, amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat d’Amposta. Té caràcter biennal i s’atorga al millor projecte de recerca, original i inèdit, referit a estudis de qualsevol contingut temàtic: artístic, cientificotècnic, econòmic, etnològic, geogràfic, literari, històric, sociològic… d’especial interès per la ciutat.

Està dotat amb de 3.000€ i hi poden optar les persones investigadores i estudioses que, complint els requisits fixats a la Llei 38/2003, general de subvencions, de manera individual o col·lectiva presentin una recerca d’acord amb les bases de la convocatòria. Només s’admet la presentació d’un pra sola obra per autor.

El termini per a la realització del projecte premiat serà d’un any a partir de la data de la seva concessió sense possible pròrroga.

L’ajuntament d’Amposta publicarà l’obra premiada i es reserva el dret de fer-ho de forma completa, en format paper i/o en suport digital.

Les sol·licituds es poden presentar fins el dia 21 de juny de 2019; trobareu el formulari per presentar la documentació a Internet, o presencialment a la Regidoria d’Ensenyament i Cultura. Plaça de l’Ajuntament 6, segona planta.

https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-2019-bases-reguladores

Els pessebres des de la perspectiva immaterial

Imprimir

Conferència “Pessebres. La perspectiva immaterial, única forma de salvaguarda” a càrrec de Jordi Montlló, doctor en Antropologia Social i president del Col·lectiu El Bou i la Mula. L’acte serà presentat per Ramon Albornà, president de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès, que recentment ha publicat, junt amb Ismael Porta, el llibre “Germans Castells, art i figures per al pessebre”.

En els pessebres hi ha una sèrie de processos immaterials amb unes característiques molt concretes (a nivell de tradicions, costums, oficis, rituals, etc.) que no es veuen però que són vitals i que es transmeten de generació en generació.

En relació amb aquesta activitat, s’està elaborant la recerca sobre pessebres per l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès i l’Institut d’Estudis Penedesencs fa una crida a enviar fotografies de pessebres que es fan a les cases de la vegueria del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i part meridional de l’Anoia), per tal de veure la diversitat de pessebres actuals. Informació i bases de participació a l’apartat web “Pessebres a casa” .

Data: dijous 20 de desembre, a les 19 h.

Lloc: seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs (c/ Banys, 11) de Vilafranca del Penedès.

Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.