Jornades: Diàlegs «catazònics»: objecte, representació i museificació

cartellActivitat gratuïta
21 i 22 de juny a partir de les 19.00h.
Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món-Montcada. C/Montcada, 12

 

Programa

Dijous 21 de juny: «Objectes i subjectes» (19h-21h30)

19h: Benvinguda, aperitiu amazònic i presentació

19h20: Fra Valentí Serra (Museu Andino-Amazònic i Missional dels Caputxins de Sarrià): «Les missions i el Museu Andino-Amazònic i Missional»

19h40: Jean-Pierre Goulard (MOAM-EHESS, Paris): «Les màscares Tikuna. Una aproximació en context ritual»

20h20: Montserrat Ventura (AHCISP-UAB): «De la materialitat del mite a l’objecte científic en dos exemples Tsachila»

20h40: projeccions: «Dans ma maison, tu es entré, Indiens Tikuna d’Amazonie» (CNRS audiovisuel, Villejuif 2011, 12min) «¿Acaso comemos plata?» (Sacha Videastas. Perú 2006, 27 min.)

Divendres 22: «Representacions i col·lectius» (19h – 21h45)

19h: Mònica Martínez (CINAF-UB): “Sobre la materialitat de l’ésser: figures de fusta, arbres i persones humanes entre els Gunas de Panamà”

19h20: Miquel Figueras (ICA, LAS-EHESS Paris): «Cartografia participativa i valor estètic entre els Eñepa-Panare de Veneçuela»

19h40: Olga Cebada (Alternativa; CLACPI): «Comunicació indígena. Subjectes per la defensa de Drets»

20h00: David Hernández (CLACPI): «Cine indígena i apoderament»

20h20: Projecció: «La tentación del Nixhix» (CAIB, CEFREC, Bolívia 2015, 80 min.)

+ info: http://ajuntament.barcelona.cat/museuetnologic/ca/dialegs-catazonics

 

Col·loquis Etnomusicologia

Improvising Technology: Virtuosity, machines, and interagency

A càrrec de Jeff Kaiser

Data: 22/05/2018 11:00h.

Organitza: Grup d’Etnomusicologia de l’ICA

Lloc: Sala Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

The paper I will present is part of a larger ethnographic examination of contemporary musicians who improvise with new, repurposed and reinvented electronic technologies, including guitarist Nels Cline, turntablist Maria Chavez, trumpeter and composer Wadada Leo Smith and Robert Henke, one of the original authors of the immensely popular software package Ableton Live, among others. In the larger work, I examine changing notions of agency, instruments and virtuosity in electro-acoustic improvised music, and how the interviewees construct what is valuable and desirable in this emergent practice. In addition to documenting how these creative individuals configure technologies for their own purposes, I also highlight how technologies can configure musicians and musical communities by affording specific ways of creating aesthetic and social value. Musical cultures and communities across time and place are frequently differentiated by geography, by the instruments used, by notions of style or repertoire, and by musical function and venues, among other things. In electroacoustic improvised music (EIM), many of these differentiating elements are blurred, as the music is transnational in emergence and practice, instruments are frequently idiosyncratic, and improvisation arguably de-centers repertoire (“arguably” because non-idiomatic and other forms of improvisation can be viewed as a style, or even possibly as a repertoire of musical gestures). Because of this blurring, the EIM community offers a unique window into how musicians conceptualize their practice and relationship with music technology. For more information, please visit his personal website at http://jeffkaiser.com

Jeff Kaiser is a music technologist and scholar. As Assistant Professor of Music Technology at the University of Central Missouri’s Center for Music Technology, Kaiser embraces the idea of being an artist/scholar. As a scholar, he is particularly interested in changing notions of agency, instruments, and virtuosity, and how technologies can also configure musicians and musical communities by affording specific ways of creating sonic and social value. He gains inspiration and ideas from the intersections of experimental composition and improvisation and the timbral and formal affordances provided by combining traditional instruments with emerging technologies. The roots of his musical practice are firmly in the experimental traditions within jazz, improvised and Western art music pract ices. He regularly performs throughout the United States, Europe, Mexico, and has recently performed in China. His work is featured on Clean Feed Records, Leo Records, NineWinds, Cuneiform Records and his own label, pfMENTUM, among others.

Cinefòrum “500 AÑOS. VIDA EN RESISTENCIA”

cartell 500 años

Dissabte 26 de maig a les 17:00h cinefòrum amb la projecció ‘500 años. Vida en resistencia’ amb la participació d’ Irma Alicia Velásquez Niumatuj, antropòloga i escriptora maia quiché.

‘500 años. Vida en resistencia’ narra la història èpica que va portar a Guatemala a un punt d’inflexió en la seva història des del judici per genocidi de l’ex dictador general Ríos Montt, al moviment popular que va governar al president Otto Pérez Molina. Centrant-se en els temes universals de justícia, racisme, poder i corrupció,

El documental narra la història des de la perspectiva de la majoria de la població indígena maya, i explora les seves lluites en la creixent batalla del país contra la impunitat.

Organitzat per alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, CLACPICoordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas y Grupo de Estudos América Central.

Amb la participació, col·laboració i/o suport: Museu de Cultures del Món de Barcelona Cooperació. Generalitat de Catalunya Universitat Autònoma de Barcelona Institut Català d’Antropologia Universitat de Barcelona

Entrada lliure

Més informació a: www.alternativa-ong.org

 

Disponible en pdf el llibre  Transitant l’invisible. Etnografies fantasmals a la Catalunya contemporània

Coberta_transitant_WEBAutores: Sibila Vigna Vilches i Victòria Badia Gimènez
Editorial: Pol·len Edicions, 2016
Col·lecció: L’Observatori

Descarregar en pdf en el següent enllaç: https://pol-len.cat/w/wp-content/uploads/2017/02/Llibre-Transitant-linvisible_web.pdf

Amb el suport de l’Institut Català d’Antropologia, l’Institut Ramon Muntaner i el Programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Pròleg de Mikel Fernandino Hernández

Fantasmes, aparicions, esperits de difunts, fenòmens paranormals, portals a altres dimensions i llocs considerats encantats han exercit al llarg de la història una gran fascinació popular i són diferents maneres d’anomenar allò que pertany a un altre món, no tangible. Aquest món, a estones invisible, ambigu, seductor i lluminós… no deixa de traçar petjades recognoscibles, també en la societat catalana, que circulen des d’antigues rotllanes al voltant del foc fins als fòrums digitals dels nostres dies.

Les narratives i les pràctiques sobre les experiències vinculades amb espais transicionals entre el món visible i l’invisible i els seus transeünts, a la Catalunya contemporània, configuren l’objecte d’estudi d’aquest llibre. Des d’una perspectiva antropològica, les investigacions realitzades per les autores exploren, per un costat, dos llocs “encantats” –l’Hospital del Tòrax de Terrassa i el poble abandonat de La Mussara– i, per l’altre, les activitats d’un grup de gironins i gironines dedicat a l’experimentació paranormal.

En tant que realitats socials −igual que déus, àngels i sants−els fets fantasmals constitueixen valuosos indicis etnogràfics de les societats que els acullen, arrelats en una tradició d’històries i llegendes que formen part del seu entramat cultural i la seva identitat. En aquest sentit, esperits, aparicions i desaparicions no solament donen compte de persistents relacions entre les persones vives i les difuntes, sinó que sovint remeten a emergències del passat, i als forats negres de la memòria col·lectiva, per posar en evidència deutes pendents, injustícies, necessitats i anhels de les comunitats.

 

L’Etnografia com a mosaic: presentació de les recerques de l’ICA

Dijous 17 de maig a les 18.00h.

En el marc del programa Cultura Viva de l’OPEI. La recerca etnològica a Catalunya.

Lloc: Sala Gran de la Universitat de Barcelona (Campus Raval), carrer Montalegre 6, Barcelona.
(Entrada lliure)

Organitza: Institut Català d’Antropologia. Col·labora: Universitat de Barcelona, Grup de Recerca sobre Control i Exclusió Social (GRECS). Amb el suport de Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura, Institut Ramon Muntaner

cultura viva 2018

 

Col·loquis d’Etnomusicologia: La salsa en Barcelona desde la perspectiva del baile: encuentros y desencuentros interculturales por una cuestión de estilo

A càrrec d’Isabel Llano

Divendres 27 d’abril a les 19.00h.

Lloc: Sala Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

Organitza: Grup d’Etnomusicologia de l’ICA


El ball de la salsa és una pràctica global en la qual s’observen processos de desterritorialització i reterritorialització del ball i la música, lligats a l’interès econòmic i els negocis de la indústria de l’entreteniment.

En aquesta xerrada abordarem una retrospectiva sobre la disseminació del ball salser seguint la trajectòria des de la seva emergència a Nova York fins a esdevenir una pràctica transnacional. Observarem que la internacionalització del ball de la salsa va coincidir amb el boom de la immigració llatinoamericana a Espanya.

Tenint en consideració que la música i, especialment, el ball i les seves diverses connotacions referides a l’alegria i la sexualitat han estat els vehicles perfectes per a la transformació d’identitats, l’objectiu és analitzar el paper del ball de la salsa -una pràctica arribada de l’altra banda de l’Atlàntic- en les transformacions identitàries de Barcelona, ​​on l’escena de la salsa està molt determinada per la immigració llatinoamericana.

Interessa debatre sobre les adaptacions locals, les nocions d’autenticitat i legitimació, entre altres qüestions.

La conferència serà en castellà.

Ciutat, Espai públic i Turisme. Conferències

cicle turismeDates: 30 d’abril, 7 i 14 de maig, a les 19.30h.
Organitza: Centre Cívic Urgell
Lloc: Centre Cívic Urgell, carrer Urgell 145, Barcelona.

Entrada gratuïta, no cal reserva prèvia. Aforament limitat.

Com afecta el turisme al model de ciutat que volem i a l’ús de l’espai públic és una de les realitats que cada cop preocupa més a la ciutadania de Barcelona. En aquest cicle analitzarem aquest fenomen, des de la història de la ciutat, l’antropologia i l’urbanisme.
https://goo.gl/emTPzE

BARCELONA, DESTINACIÓ TURÍSTICA 
Dilluns 30 d’abril a les 19.30 h
De quina manera i per quines raons la ciutat de Barcelona ha esdevingut una de les primeres destinacions turístiques europees actualment? La història ve de lluny. En aquesta conferència s’analitzaran els factors que han impulsat la transformació turística de Barcelona des d’uns perspectiva històrica, social i simbòlica, per tal d’entendre la realitat actual de la nostra ciutat. A càrrec de Saida Palou i Rubio, Dra. en Antropologia Social a la UB, investigadora a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona i autora de la tesi doctoral Barcelona, destinació turística. Promoció pública, turismes, imatges i ciutat.
+ Info: https://goo.gl/ggnE9j

ELOGI DEL TURISTA 
Dilluns 7 de maig a les 19.30 h
“Els debats públics a propòsit de les conseqüències negatives del turisme de masses acaben sovint desembocant en el que es presenta com a turismofòbia ¬–una forma de simplificar qüestions socials complexes¬– i, el que és pitjor, també en turistofòbia, és a dir fòbia no al turisme, sinó al turista. Aquesta forma de xenofòbia –és a dir d’odi a l’estranger– implica desconèixer en profunditat què és el turista i quin és el significat de la seva figura”. A càrrec de Manuel Delgado, Doctor en Antropologia de la UB.
+Info: https://goo.gl/vEph1v

REPENSANT LA CIUTAT
Estratègies urbanes 
Dilluns 14 de maig a les 19.30 h
Des de fa una dècada Barcelona està patint l’impacte d’un turisme massiu, que genera fortes transformacions en els usos d’un espai públic ja de per si complex per la diversitat social que acull. Al seu torn, als barris més afectats han sorgit mobilitzacions ciutadanes que fan visibles els seus efectes per posar sobre la taula la necessitat que els múltiples agents involucrats es co-responsabilitzin en la gestió d’aquest fenomen. A càrrec de Carlos López i Javier Fraga de Raons Públiques, cooperativa d’urbanisme, arquitectura i participació.
+ Info: https://goo.gl/3SSR4W

Indigenous peoples in cold climates: social realities, marine and terrestrial rights, relations to wildlife and the commons

indigenous conferenceData: 27/04/2018

Organitza: UAB Arctic Research Centre (CER-ARCTIC), Arctic Centre of University of Lapland, the Stefansson Arctic Institute of Iceland and the Consell Asessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Generalitat de Catalunya

International Conference

Lloc: Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Melcior Colet, C. de Buenos Aires, 56, Barcelona.

 

Tríptic

Col·loquis d’Etnomusicologia: Noise as a transcultural network

dnDivendres 23 de març a les 11.00h.

A càrrec de David Novak

Organitza: Grup d’Etnomusicologia de l’ICA

Lloc: Sala Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure

This paper considers experimental music networks — from the transnational circulations of Noise music to a recent local boom in “circuit-bending” and analog synthesis — focal points for the emergence of neoliberal subjects in the recent geopolitical “pivot to Asia.” The emergence of local entrepreneurial “maker spaces” of “DIY” engineering in East and Southeast Asia run counter to views of Asian popular culture as purely imitative of Western forms (e.g. K-pop, J-pop). These networks “recenter” historical processes of globalization (Iwabuchi 2002) by generating new practices of creative work that repurpose electronic music technologies toward a new transcultural creative circuit. In recent years, the connective networks of circuit-bending, hacking, and Noise electronics have begun to bump up against “Eurorack&r dquo; synthesizer formats, and a consumer discourse based in models of individuated creativity. Connecting my past work on the feedback loops of Japanoise with recent ethnographic fieldwork among circuit-benders and synth-builders in Indonesia, I reveal the discourses of Noise’s experimentalism as both an intervention into narrow Euro-American timescales of music-technological innovation, and a mode of transcultural exchange.

+ info: https://barcelonaetnomusicologia.wordpress.com/portfolio/144/