Disponibles els vídeos de la I Jornada: Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: una indústria de 500 anys amb perspectives de futur

Jornada  celebrada el passat 24 de juliol de 9.30 a 19.00h. a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Organitzada per l’Institut Català d’Antropologia, Associació Amics de Riba-roja i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Amb la col·laboració de l’Associació Livemedia | Matrix CULTURA  2050. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, en el marc del Programa Cultura Viva 2021.
Els podeu visualitzar a través d’aquests enllaços:
Sessions de matí
Sessions de tarda

I JORNADA: Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: una indústria de 500 anys amb perspectives de futur

24 DE JULIOL DE 2021 DE 9.00 A 18.30H.

El municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica. L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus, comunament anomenat càdec i té nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides.
Aquestes propietats terapèutiques han motivat que l’oli de ginebre s’hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals.
Aquests forns van fer que Riba-roja d’Ebre esdevingués un important centre de producció, fins al punt de fer de la seva fabricació una potent indústria de l’època preindustrial.
Aquesta jornada té per objectiu donar a conèixer aquest important patrimoni etnogràfic des de perspectives diverses per mostrar al mateix temps la seva riquesa en molts àmbits.

En el marc del Programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Cal inscripció prèvia a secretaria@antropologia.cat
(aforament limitat)

Activitat presencial i en streaming
https://twitter.com/AntropologiaCat
www.twitter.com/livemedia 

#fornsoliginebre #matrixcultura2050

Veure programa: https://www.antropologia.cat/event/i-jornada-els-forns-doli-de-ginebre-de-riba-roja-debre-una-industria-de-500-anys-amb-perspectives-de-futur/

I JORNADA: Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: una indústria de 500 anys amb perspectives de futur

11 DE JUNY DE 2021, DE 9.30 A 18.30H.

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món-Seu Montjuïc

Organitza: Institut Català d’Antropologia, Associació Amics de Riba-roja, Museu Etnològic i de Cultures del Món. Col·labora: Associació Livemedia Matrix CULTURA  2050. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. 

El municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica. L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus, comunament anomenat càdec i té nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides.
Aquestes propietats terapèutiques han motivat que l’oli de ginebre s’hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals.
Aquests forns van fer que Riba-roja d’Ebre esdevingués un important centre de producció, fins al punt de fer de la seva fabricació una potent indústria de l’època preindustrial.
Aquesta jornada té per objectiu donar a conèixer aquest important patrimoni etnogràfic des de perspectives diverses per mostrar al mateix temps la seva riquesa en molts àmbits.

En el marc del Programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia:
https://forms.gle/DbQviU3kbbHnqird7
Aforament limitat

Activitat presencial i en streaming
https://twitter.com/AntropologiaCat

PROGRAMA

MATÍ, de 9.30 a 13.30h.

INAUGURACIÓ
A càrrec de F. XAVIER MEDINA, Institut Català d’Antropologia i JOSEP AGUILÀ, Amics de Riba-roja

Més de 7 anys donant suport als forns d’oli de ginebre
ANTONIO SUÁREZ, Alcalde Riba-roja d’Ebre

Patrimoni i el desenvolupament endogen
JOSEP FORNÉS, Antropòleg, ex-director del Museu Etnològic i de Cultures del Món, membre Amics de Riba-roja

Els forns d’oli de ginebre en el paisatge
JOSEP ALIÓ, Arquitecte urbanista, membre Amics de Riba-roja

L’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya i les zones d’interès etnològic: eines per a la sensibilització i la protecció del patrimoni de les classes populars
ROGER COSTA, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular del Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Els forns d’oli de ginebre: una indústria a Riba-roja
JUDIT VIDAL, Dra. en Història, autora del llibre Els forns d’oli de ginebre: una indústria a Riba-roja d’Ebre

El suport a la recerca, la difusió i la salvaguarda del patrimoni local i comarcal per part de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre
ELENA ESPUNY, Tècnica de projectes de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)

Els forns d’oli de ginebre al Museu Etnològic i de Cultures del Món
ORIOL PASCUAL, Cap de programes del Museu Etnològic i de Cultures del Món

Pla estratègic com a eina de salvaguarda i dinamització del patrimoni dels forns d’oli de ginebre
ÍNGRID BERTOMEU CABRERA i MAITE HERNÁNDEZ SAHAGÚN, Antropòlogues, autores del Pla Estratègic dels forns d’oli de ginebre

La fotografia etnogràfica
JOSEP BLANCH, Fotògraf especialitzat en fotografia de viatges i etnogràfica, membre d’Amics de Riba-roja

The four pillars of sustainability: environmental, cultural, social & economic, as it applies to the Juniper Ovens
MARTIN CLARK, President de Grampus Heritage & Training

TARDA, de 15.30h a 18.30h.

L’estudi dels forns d’oli de ginebre des d’una visió arquitectònica
SERGIO COLL, AGUSTÍ COSTA, CÈLIA MALLAFRÈ, Escola Superior d’Arquitectura Universitat Rovira i Virgili (URV)

Intervenció arqueològica al forn d’oli de ginebre de Mariano Agustí: llegint la història de la materialitat
LAIA GALLEGO, Arqueòloga, professora UB, directora camp de treball RR

El ginebre: planta, productes i aplicacions
MARIA DOLORS GONZÁLEZ CABRÉ, Biòloga, membre Amics de Riba-roja

Juniper Communis: As an essential oil for use in Aromatherapy
ANNA GEORGHIOU, Llic. en Psicologia, Belles Arts i Grau en Aromaterapia

Ossa de Montiel i altres zones de producció a la península ibèrica i sud de França
JOSEP JORDAN, Psicòleg, membre Amics de Riba-roja i GABRIEL NIETO, Fabricant d’oli de ginebre

Els  forns d’oli de ginebre: una mirada artística
SARAH MISSELBROOK, Llic. en Belles Arts, Riu d’Art a Riba-Roja, membre Amics de Riba-roja

Turisme Industrial: Descobrir com es fan les coses
PEPI MARTÍNEZ FONT, Xarxa Turisme Industrial de Catalunya (XATIC)

Territori, Riu, Paisatge, Senderisme i Patrimoni
RAMON PUIG TERRÉ, Amics de Riba-roja i Figot T. Senderisme

La festa de l’oli de ginebre, quelcom més que una festa
FRANCESC VALERI ESTEVE CATALÀ
. Industrial, membre de la Junta Amics de Riba-roja

CLOENDA
A càrrec de JOSEP AGUILÀ, Amics de Riba-roja i MONTSERRAT CLUA, Institut Català d’Antropologia

1a circular del 2n Congrés Català d’Antropologia. CoCA ’22

Després de la 1a edició del CoCA celebrat al gener de 2020 a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el 2n Congrés Català d’Antropologia tindrà lloc els dies 27, 28 i 29 de gener de 2022 a la Universitat de Girona.

El Congrés pretén contribuir a la promoció i la difusió de l’Antropologia a Catalunya i actuar com a una plataforma per donar visibilitat a la nostra disciplina. Us convidem a participar en el debat i la reflexió conjunta. Podreu participar enviant propostes de simposis, comunicacions, pòsters i material audiovisual. També deixem la porta oberta a d’altres propostes d’activitats.

Crida a propostes de simposis: fins el 30 d’abril de 2021.

El Comitè Organitzador i Científic del CoCA està format per representants de les diferents universitats i centres de recerca catalans i de les principals organitzacions d’Antropologia de Catalunya, i s’ha constituït com una comissió vinculada a l’Institut Català d’Antropologia (ICA). 

Visiteu la web del Congrés: https://coca.antropologia.cat/

Nou número de QuAderns de l’ICA: Patrimonialització de l’alimentació i la producció agraria

QuAderns No 36 (2) (2020). Nova època. Sèrie Monogràfics: Patrimonialització de l’alimentació i la producció agraria

Coordinat per Jordi Gascón i Margalida Mulet

El monogràfic, sorgeix dels debats plantejats en el V Congrés Internacional de l’Observatori de l’Alimentació-ODELA i la Fundació Alícia, celebrat a Barcelona al juny de 2019 sota el títol “Patrimonis alimentaris, turismes i sostenibilitats”, i analitza diverses experiències de patrimonializació de l’alimentació i l’agricultura.

Número en accés obert: https://publicacions.antropologia.cat/quaderns/issue/view/12

I Simposi Internacional sobre Místiques i Heterodòxies Religioses: La dissolució del sagrat en el món contemporani

DEL 8 AL 10 DE SETEMBRE DE 2021

Del 15 de gener al 30 de març de 2021: data límit per a l’enviament de propostes de participació.

Evadida de l’espai tancat i apartat on el procés de laïcització de les societats modernitzades la va intentar recloure, la religió –entesa com l’àmbit de comunicació amb allò sobrenatural-, en formats diversos que abasten expressions rituals, espirituals, terapèutiques, endevinatòries o “màgiques”, s’ha dispersat per tots els racons de la vida social i ara actua sense un centre, dislocada, colant-se pels intersticis que, sovint, ella mateixa ha obert adoptant pautes i continguts culturals nous, reciclant els vells i emprant discursos provinents d’àmbits tradicionalment “separats” com les ciències i la tecnologia. La religió tendeix a estar, avui per avui, a tot arreu i enlloc. Ben bé podríem parlar de la creixent preeminència de la informalitat en matèria religiosa, concretada en la multiplicació de fes sense dogma, creients sense església, líders espirituals sense comunitat i espiritualitats sense seu. És per tot això que convoquem aquest simposi per parlar de “dissolució” d’allò sagrat, prenent la idea d’un text de Pierre Bourdieu sobre l’esclat d’allò religiós en les societats contemporànies.

ORGANITZA:
Grup de Recerca en Místiques i Heterodòxies Contemporànies –GREMHER– de la  Universitat de Barcelona. Col·labora: GIRRPO (Grup d’Investigació Religió Ritual i Poder)/ICA

+ info: https://ladissoluciodelsagrat.wordpress.com/

Avui a les 18.00h. Sessió de Cinema etnogràfic dedicada a documentals catalans – Sessions ICA

En el marc de la 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

Cicle virtual coordinat per Roger Canals i Josep Roca (IVAC. Grup de Treball sobre Antropologia, Imatge i Cultura Visual-ICA).

Projecció de: 

SENGLARS
Albert Guasch | 1h | 2020 | VO

DE LA TERRA A LA ROCA. MATONAIRES I VIDES PAGESES ALS POBLES DE MONTSERRAT
Genís Frontera, Anna Oliveras i Margalida Mulet | 1h | 2020 | VO

LA TRAMUNTANA
Alexander Cabeza | 8′ | 2020 | VO

Enllaç: https://zoom.us/j/99322769174

Nova sessió de cinema etnogràfic – Sessions ICA

Avui dimecres 2 de desembre a les 18.30h, a través de: https://zoom.us/j/98957492447

Cicle coordinat per Roger Canals i Josep Roca (IVAC. Grup de Treball sobreAntropologia, Imatge i Cultura Visual-ICA)

Amb les projeccions de: 

THE PRISON VILLAGE. VEENHUIZEN IN THE TWENTIETH CENTURY

CITY FARM “CAETSHAEGE”

En el marc de la 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

CICLE DE CINEMA ETNOGRÀFIC: SESSIONS ICA

En el marc de la 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

Demà dimecres 25 de novembre, de 18.30h. a 20.30h, us esperem a la segona sessió de cinema etnogràfic. La sessió serà conduïda per Roger Canals i Josep Roca (coordinadors del cicle) i comptarem amb la participació de Mattijs van der Port, antropòleg i director dels documentals que es projectaran en streaming.

Enllaç de connexió 2a sessió: https://zoom.us/j/99155482824 (no cal inscripció)

KNOTS AND HOLES. AN ESSAY. FILM ON THE LIFE OF NETSMattijs van der Port | 1h 13’ | 2018 | VO subtitulada en catalàUna singular pel·lícula d’assaig antropològic que observa les diverses xarxes que trobem en diferents contextos a Bahia,Brasil, (des de xarxes de pesca fins a delicades xarxes d’encaix), i les emocions i sensacions associades amb elles.

O VENTO (THE WIND) (2014)Mattijs van der Port | 4’ | 2014 | VOLa cançó O Vento, de Dorival Caymmi, evoca poderosament com és el vent el que fa que tot funcioni. Rodat a Bahia (Ilha de Maré, Santo Amaro, Salvador).

TAULA RODONA: Fer recerca en religió avui. Adaptacions, recreacions i noves espiritualitats a la Catalunya actual

Avui, dimarts 17 de novembre a les 18.00h. En el marc de la Setmana de l’Antropologia.
Amb les intervencions de: Xavier Garcia (UB), Marta Pons (UB, ICA), Victòria Badia (GIRRPO/ICA), Marta Contijoch (UB, ICA) i Juan Granero (UB, ICA).
Modera: Manuel Delgado Ruiz (GREMHER-UB, OACU, ICA).

Segurament totes les societats humanes han fet vida social amb una altra societat, la característica de la qual és que habitualment no és accessible als sentits, sinó que transcendeix la vida quotidiana per posar en contacte el món mundà amb un de sobrenatural que intervé de manera intermitent en els aspectes més ordinaris de la vida. Aquesta dimensió transcendental hauria estat objecte preeminent de l’Antropologia, sobretot en els seus primers temps i en aquelles societats abans considerades endarrerides, precisament per mostres de suposada irracionalitat com la creença i la comunicació amb éssers extrahumans. No obstant, els trànsits entre els altres mons i el nostre no perden vigència en les societats contemporànies aparentment secularitzades. Poden correspondre a pràctiques tradicionals
que han sobreviscut, encabir-se al si de religions institucionalitzades, formar part de nous corrents religiosos, assumir formes exòtiques que han vingut de la mà dels fluxos migratoris o de modes o estar incloses dins la nebulosa de cultes i creences contraculturals i new age.
A partir d’exemples de recerques en curs, la taula rodona pretén fer difusió d’algunes de les línies de les perspectives actuals sobre aquells fenòmens i pràctiques que anomenaríem màgics, religiosos o transcendents, en ordre a mostrar com es du a terme aquesta recerca sobre religions i noves espiritualitats a Catalunya avui en dia i quin paper hi pot jugar l’Antropologia a l’hora de generar eines per a la convivència i el diàleg interreligiós en una societat com la nostra.

Es podrà seguir a través de la plataforma zoom: https://zoom.us/j/91660837495 ID de reunió: 916 6083 7495