S’obre el registre per a inscripcions al 2n Congrés Català d’Antropologia, #COCAGirona22 que se celebrarà els dies 27, 28 i 29 de gener a Girona. Enguany, tindran lloc un total de 45 sessions, entre simposis, rutes, taules rodones, exposicions i presentacions de llibres.
El període d’inscripcions finalitzarà el 31 de desembre de 2021.
Una festa per descobrir el passat etnogràfic d’aquest patrimoni que posa de relleu la importància d’aquesta indústria de l’època preindustrial i que s’ha conservat de manera molt acurada al municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre. Xerrades, exposicions, visites als forns i una demostració de destil·lació en sec d’oli de ginebre us esperen en aquesta important festa de l’oli de ginebre.
Enguany aquesta festa s’inclou en el programa de les activitats:
Tot a punt per celebrar la Setmana de l’Antropologia, que aquest any arriba a la sisena edició amb un programa ple d’activitats diverses i amb temàtiques d’actualitat.
La Setmana de l’Antropologia és una iniciativa de l’Institut Català d’Antropologia i compta amb la participació dels grups de treball de l’ICA, d’associacions, museus, universitats i professionals de l’antropologia nacionals i internacionals. També rep el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.
En el marc dels 14ns Tallers i Jornades de Memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya.
Les pel·lícules sobre delinqüents juvenils de la segona meitat dels anys 1970 –el cinema quinqui– va projectar una mirada esbiaixada sobre determinats barris populars del cinturó urbà de Barcelona. Aquest va ser el cas de Pomar, a Badalona, escenari del rodatge de Perros Callejeros II (1979). La recerca etnogràfica desenvolupada, que es presentarà complementada amb material audiovisual i d’arxiu i amb fragments del testimoniatge oral, ha pretès contrastar dues perspectives: la d’un cinema que contribuïa a estigmatitzar un barri popular, a base paradoxalment d’enaltir com a mite un determinat tipus d’heroi –el quinqui– que hi vivia, i la de l’evocació del que era la vida social en aquell mateix barri i en aquella mateixa època, per part de gent que va habitar-lo aquells anys dels que la pel·lícula ens parla en termes ben diferents. Distintes formes de generar un paisatge, que en cap cas pot ser “natural”, sinó resultat de formes diferents de seccionar el món i organitzar-lo significativament per fer de l’ordre final allò que diuen una història. Durant el taller parlarem de la pel·lícula Perros Callejeros II . Busca y Captura (dir. José Antonio de la Loma,1979), amb un col·loqui posterior on es presentaran els resultats de la recerca: Cultura quinqui i memòria de barri a Pomar
Amb les intervencions de: Manuel Delgado, Alba Mateo, Sarai Martín (ICA) i Carmen Díaz (Casal de la Dona de Pomar)
Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·laboren: Casal Cívic de Pomar, Casal de la dona de Pomar, Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials (GRECS-UB), Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya- Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
En el marc de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
27 d’octubre de 2021 a les 18.00h. 3a Sessió: DONES DEL TERRITORI
PROJECCIÓ DOBLE:
Entre el dia i la nit no hi ha paret, Col·lectiu Espigolaores (València, 2017, 60’) Primer treball documental del col·lectiu Les Espigolaores. Es tracta d’un documental sobre dones que viuen o han viscut a l’Horta de Campanar, la Partida de Dalt o a la desapareguda Partida del Pouet, a València. A través dels seus relats s’aborden les seves pràctiques, coneixements i experiències de vida, i es qüestiona la imatge masculinitzada que sovint hom projecta d’aquest territori. El documental parteix de la memòria de les dones i de llurs subjectivitats per reivindicar, des d’allò quotidià, els sabers invisibilitzats i desplaçats que han format part de la construcció del territori, i es presenta com una eina per repensar el present. Una mirada crítica sobre el model de desenvolupament urbanístic dut a terme a València durant les últimes dècades recorre el documental.
Crònica d’una joventut, retrats de l’acció col·lectiva, Anna Fonoll Tassier (Tarragona, 2019, 37’) Recull de testimonis de joves tarragonins. El documental ens acompanya a conèixer les seves expectatives de com habitar la ciutat.
La sessió comptarà amb la presència de les directores del documental: Col·lectiu Espigolaores i Anna Fonoll. Presentada per: Josep Roca (IVAC. Grup de Treball sobre Antropologia, Imatge i Cultura Visual-ICA).
Lloc: Sala Pi i Sunyer. Institut d’Estudis Catalans (IEC), carrer del Carme 47, Barcelona.
Organitza: Institut Català d’Antropologia i Grup IVAC. Grup de Treball sobre Antropologia, Imatge i Cultura Visual. Amb la col·laboració del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) i Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Amb les intervencions de: KHADIJA OUARYACHI, graduada en Humanitats, educadora social i ambiental i DÍDAC P. LAGARRIGA, escriptor i periodista.
Presentarà: JOSEP ROCA, IVAC. Antropologia, Imatge i Cultura Visual-ICA.
Projecció: La Caravane de Mé Aïsha, Dalila Ennadre (Marroc, 2002, 50’) Aquest documental íntim i personal traça la vida de la poetessa i mística Aïcha Messaoud, originària de Mauritània, que va passar gran part de la seva vida en una il·lustre família nòmada, la del Cheik Ma-el-Aïnïne. Ennadre viatja a la recerca de les petjades de la memòria de la seva heroïna creuant milers de quilòmetres pel desert des del Marroc a Mauritània.
Data: 13 d’octubre de 2021 a les 18.00h.
Lloc: Sala Pi i Sunyer. Institut d’Estudis Catalans (IEC). Carrer del Carme 47, Barcelona.
Quina forma adquireixen els processos de creació dels terrissaires, avui dia, a Miravet? Quin paper juguen els materials en la creació de les seves peces de ceràmica?. Aquest curt és fruit de la recerca de ROGER SANSI (IP) i LAURA HOLGUÍN: Els canterers de Miravet. Entre l’argila i els diners, un treball de camp de tall etnogràfic al municipi de Miravet durant el 2020.
Data: Diumenge 10 d’octubre de 2021 a les 10.30h. a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Miravet.
Organitza: Institut Català d’Antropologia. Col·labora: Ajuntament de Miravet. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). En el marc del Programa Cultura Viva 2021.
Data: Dissabte 21 d’agost a les 19.00h. a Les Cases d’Alcanar (Plaça Ramon Pous)
Amb les intervencions de les autores i autors del llibre: Manuel Delgado, Romina Martínez, Sarai Martín i Josep Roca.
Organitza: Institut Català d’Antropologia, Observatori Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). Amb la col·laboració de: Ajuntament d’Alcanar. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. En el marc del Programa Cultura Viva 2021.
Jornada celebrada el passat 24 de juliol de 9.30 a 19.00h. a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Organitzada per l’Institut Català d’Antropologia, Associació Amics de Riba-roja i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Amb la col·laboració de l’Associació Livemedia | Matrix CULTURA 2050. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, en el marc del Programa Cultura Viva 2021. Els podeu visualitzar a través d’aquests enllaços: Sessions de matí Sessions de tarda
El municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica. L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus, comunament anomenat càdec i té nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides. Aquestes propietats terapèutiques han motivat que l’oli de ginebre s’hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals. Aquests forns van fer que Riba-roja d’Ebre esdevingués un important centre de producció, fins al punt de fer de la seva fabricació una potent indústria de l’època preindustrial. Aquesta jornada té per objectiu donar a conèixer aquest important patrimoni etnogràfic des de perspectives diverses per mostrar al mateix temps la seva riquesa en molts àmbits.
En el marc del Programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.