Des de l’edat mitjana, el teatre festiu ha estat un element essencial de les celebracions de Reus, amb representacions com la comèdia de Sant Pere o el Ball de la Mare de Déu. Al segle XIX, Antoni de Bofarull destacava la importància de Reus com a centre difusor dels balls populars del Camp de Tarragona.
En el marc de les activitats actuals sobre la història de les festes reusenques, hem organitzat unes jornades dedicades al teatre popular festiu, centrades especialment en el paper de la dona. Tradicionalment, als balls parlats la figura femenina havia estat representada de manera negativa (exceptuant els personatges religiosos), com a causant de mals, pecats o desgràcies en un reflex del context social i polític del moment.
Avui, amb una nova consciència d’equitat de gènere, el teatre popular recupera força com a eina de crítica i reivindicació social. Alguns balls parlats es reinterpreten des d’una òptica femenina, revisant els rols tradicionals, i per això, aquestes jornades volen ser un espai de trobada i reflexió sobre l’evolució del paper de la dona en aquestes manifestacions teatrals i dansades.
Reus. Dimecres 2 d’abril, a les 7 de la tarda Centre Cultural «El Castell» (Plaça del Castell, 3A), Reus Presentació de la recerca «La indumentària del ball de diables. Un patrimoni material i immaterial viu»
El proper dimecres 2 d’abril presentem la recerca sobre la indumentària del ball de diables a Reus i altres poblacions del seu entorn.
Iniciat com un programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya —que ara es troba en curs d’ampliació—, aquest treball ens apropa a la diversitat de la indumentària d’una manifestació festiva que presenta característiques singulars en poblacions del Baix Camp i al Priorat, pel fet que, a diferència dels altres balls de diables catalans, tots els vestits són diferents i han estat elaborats amb decoracions fetes amb elements tèxtils, afegits sobre una base de tela de sac o lona, de cotó, lli i altres fibres. Una pràctica continuada durant més de dos segles que és plenament vigent en l’actualitat, i que es vincula al fet de participar individualment en cada sortida del ball de diables.
El treball inventaria diferents models de vestits dels segles XIX al XXI, de propietat particular, i incorpora també l’estudi de la col·lecció excepcional conservada al Museu de Reus.
Si en el passat bona part dels vestits es llogaven en establiments especialitzats en indumentària teatral i festiva, també se’n confeccionaren per encàrrec, sobretot durant el segle xx. A Reus, des del 1981, ja tancats aquests establiments i després d’una renovació absoluta quant a la composició social del ball, el costum de procurar-se un vestit propi per sortir amb el ball ha continuat, de forma que, durant prop de mig segle, fins avui, s’han confeccionat nombrosos vestits, sempre a partir de la tècnica històrica, que mostren l’evolució en la forma i el simbolisme de les decoracions.
En aquest sentit, molts vestits incorporen símbols i formes d’acord amb les preferències de les persones que els porten, esdevenint elements d’identitat, com ha quedat reflectit en les entrevistes orals realitzades amb la col·laboració de persones que han participat en el ball de diables en les últimes dècades. Un referent d’identitat que s’accentua en l’elaboració de vestits que comporten un considerable treball artesà i que es vinculen, sobretot, amb la participació en actes tan emblemàtics com la Baixada al santuari de Misericòrdia, cada 25 de setembre, en el cas de Reus.
També estem treballant sobre el ball i l’evolució d’aquesta indumentària en poblacions com les Borges del Camp, amb una presència centenària dels diables a les festes de la Mare de Déu de la Riera, o Falset, a la festa de l’Encamisada, entre altres.
En paral·lel, estem revisant la documentació d’arxiu i altres fonts, com les hemeroteques, per tal d’intentar definir com es configura històricament el que avui denominem ball de diables de participació individual, i aplegant material fotogràfic de les festes en què han participat els diables.
Una recerca, per tant, que ens apropa a la cultura material —la indumentària— i a la immaterial —el simbolisme i la festa— a partir de fons documentals, gràfiques i orals. Com a objectiu, entre altres iniciatives de divulgació, hi ha l’edició d’un llibre a la tardor d’aquest 2025.
Aquest mes de març, a partir del dimecres dia 4, estrenarem una mostra de fotografies antigues de dones a les fonts urbanes de diverses poblacions, les quals ens permetran recordar que carregar cada dia l’aigua per al consum de la casa ha estat, principalment, una tasca assignada a les dones.
Totes les imatges ens permetran reflexionar tant sobre la importància del treball femení en l’àmbit domèstic, tant o més invisibilitzat que el treball assalariat, i sobre l’aigua com a element indispensable per a la subsistència.
No és casual que la majoria de fotografies concentrin dones i xiquetes al voltant dels indrets que les motiven. En les imatges circulades com a postals, el títol fa referència a la font, obviant la presència humana. Les imatges ens mostren també els atuells emprats en el passat per al transport de líquids, la majoria fets de terrissa.
La mostra es podrà veure al nostre local de dilluns a dimecres des de les 17 h fins a les 20 h de la tarda.
Durant la postguerra, una època de penúries, l’escassetat d’aliments, la fam i l’estraperlo eren a l’ordre del dia. Llavors, el govern controlava la distribució de mercaderies i assignava a la població una quantitat concreta de productes bàsics: sucre, arròs, farina, oli, verdures…
Aquesta manca d’aliments va comportar l’obligació d’establir un règim de racionament centrat en aquests productes de primera necessitat. D’aquesta manera, però, el govern també exercia un control sobre la distribució del gènere, però també de la gent.
Les persones, doncs, i el seu enginy fou cabdal per convertir en menjar allò que no eren ni sobres i poder, així, sobreviure. De tot això ens en parlarà la Mariona Quadrada a la xerrada titulada Molta fam i l’enginy de les dones que tindrà lloc el proper dia 15 de novembre a les 19:30 h al local de l’entitat (Trav. del c/Nou de St. Josep, 10, baixos).
En el context de divulgar la trajectòria de persones significatives del Baix Camp, per no deixar perdre una memòria, prou recent, d’anys de resistència cultural, la nostra entitat vol apropar-se a la figura de Josep Fusté Grifoll nascut el 1923 a Alforja.
Ell fou pagès, estudiós i literat autodidacta, i un dels artífexs de l’ensenyament clandestí del català escrit a la població. Va conrear el dibuix, la poesia, la fotografia i va educar el jovent en l’amor per la muntanya, la llengua i els ideals de justícia social. Els seus deixebles, incomptables, han perpetuat el seu llegat, de manera que la cultura, a Alforja, no es pot comprendre avui sense el Fusté.
El maig del 1978 trobaren el seu cos a les Deveses d’Arbolí, quatre mesos després d’haver desaparegut, qui sap si cercant un comiat a prop de la natura i la divinitat.
El 2023, Any Fusté, Alforja commemora el centenari del seu naixement amb diversos actes i activitats. De la seva obra fotogràfica, l’Ateneu Cultural Josep Taverna ha publicat un llibre, coordinat per Marc Barceló, “Germans només de flors i cants” i ha programat una exposició a la seu, amb el mateix títol, a partir del 4 d’aquest mes d’octubre d’enguany.
Amb tot això, el proper dia 10 d’octubre, a les 19 h a l’Arxiu Municipal de Reus, parlarem d’ell amb Àngel Martorell, expresident de l’Ateneu Cultural Josep Taverna i marmessor de Josep Fusté; i Marc Barceló, investigador del fons fotogràfic de l’Arxiu Josep Fusté i comissari de “Germans només de flors i cants”.
Enguany, com és habitual, Carrutxa tornarà a col·laborar amb el Parc Natural de la Serra de Montsant en el cicle de xerrades d’estiu dedicat al patrimoni cultural dels pobles de Montsant.
Es tracta de diferents activitats que pretenen difondre els resultats de les recerques efectuades per l’entitat, però que també volen apropar el patrimoni cultural de la comarca i de retruc retornar a la seva societat aquelles veus i experiències que han fet possible el coneixement i la memòria.
Aquest cop es proposen temes ben diversos com el patrimoni cultural del foc, que anirà des de la vessant més quotidiana fins a la més festiva; la cultural oral, d’una immensa varietat de formes; i, en el marc del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, es parlarà també de la tasca efectuada als pobles de la comarca amb un especial èmfasi a Cabacés i Margalef.
Aquí us en deixem l’agenda
El Patrimoni del foc – 24 de juliol a les 19 h (Casal de La Vilella Alta)
La ramaderia a Montsant – 25 de juliol a les 19 h (Sala Euterpe de La Figuera)
El Patrimoni del foc – 26 de juliol a les 19 h (Sala d’Actes de l’Aj. de Cornudella)
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya als pobles de Montsant – 8 d’agost a les 19 h (Local social de Margalef)
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya als pobles de Montsant – 28 d’agost a les 19 h (Societat Recreativa de Cabacés)
La cultural oral – 30 d’agost a les 19 h (Teatre de La Vilella Baixa)
Comença l’estiu i amb ell les nostres activitats sobre divulgació del patrimoni etnològic i la cultura popular. Enguany, com cada any, Carrutxa se submergeix en pràctiques, història, rituals i festes que identifiquen els territoris que conformen el Parc Natural de la Serra de Montsant.
Aquest cop es parlarà de la Guerra Civil espanyola al municipi de Cabacès, on es va ubicar un camp de presoners i on també s’ha documentat i posat en valor, recentment, un tram de trinxeres. També es difondrà la recerca efectuada per l’entitat sobre l’ofici de ramader a la comarca del Priorat, realitzada, entre d’altres materials, amb memòria personal. Finalment, la festa i les tradicions seran un darrer àmbit en què el foc en serà un dels indiscutibles protagonistes.
En el marc dels 13ns Tallers de Memòria Oral, organitzats per l’Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya, des de Carrutxa presentarem, aquest dimecres dia 24 de novembre, la recerca “Els usos de l’aigua a la comarca del Priorat”.
A través de diferents testimonis, parlarem sobre aquest recurs natural que han tingut les persones que han habitat i habiten la comarca, en que aquest ha estat i és un bé escàs i, per tant, preuat al tractar-se d’una comarca de secà.
L’aigua, que s’ha usat per a diferents àmbits de la vida quotidiana (com ara el regadiu, l’abeurament dels animals o les diferents tasques domèstiques), ha estat i segueix sent un element primordial per a la vida i un tema d’absoluta continuïtat.
Aquest cop ens centrarem en com els veïns de la comarca s’abastien d’aquest bé abans de l’arribada de l’aigua als pobles i a les cases i com, posteriorment, s’incrementava el seu ús. També parlarem dels períodes de sequera i de les fonts dels pobles que avui, més que punts d’aigua, són espais emblemàtics per als seus municipis.
L’acte tindrà lloc, el dimecres dia 24 de novembre, a les 19 h, al local de Carrutxa.
Més enllà del romanticisme d’un passat idíl·lic que ens pot suggerir la visió de les parets enrunades de les cases o de l’església d’un poble o del record de formes de vida d’aquest passat, l’estudi del despoblament rural ens aporta força elements de reflexió sobre l’evolució de la nostra societat en un present en què s’albiren incerteses considerables derivades de la pandèmia, el canvi climàtic o la crisi energètica.
Amb la voluntat d’obrir a la comunitat la reflexió al voltant d’aquestes qüestions, el març d’enguany vam organitzar la jornada Pobles abandonats. Els paisatges oblidats del Camp i del Priorat, centrada en una mostra d’exemples representatius de nuclis poblacionals propers a Reus, però aprofundint, alhora, en les raons que motiven l’abandonament dels pobles rurals o la substitució de la població que hi havia residit històricament. Així doncs, en aquesta línia, hem col·laborat en el recull de dades per al projecte Pobles abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).
El pròxim 18 de novembre, a les 19 h, M. Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner i codirectora del projecte esmentat, i Ernest Cabré, col·laborador en el projecte a través de l’Institut Ramon Muntaner, el presentaran al local de Carrutxa (travessera del carrer Nou de Sant Josep, 10 baixos).
Tots hem vist l’ou com balla, una de les manifestacions més genuïnes del Corpus català. El pròxim dia 2 de juny, a les 7 de la tarda, parlarem dels seus origens i de la relació que hi tenen els elements que l’envolten com l’aigua o les flors.
Ho farem de la mà del seu autor Nil Rider, que ens en donarà tots els detalls.
La presentació es podrà recuperar a través del Canal de YouTube de Carrutxa:
