En el context de divulgar la trajectòria de persones significatives del Baix Camp, per no
deixar perdre una memòria, prou recent, d’anys de resistència cultural, la nostra
entitat vol apropar-se a la figura de Josep Fusté Grifoll nascut el 1923 a Alforja. 

Ell fou pagès, estudiós i literat autodidacta, i un dels artífexs de l’ensenyament clandestí del català escrit a la població. Va conrear el dibuix, la poesia, la fotografia i va educar el jovent en
l’amor per la muntanya, la llengua i els ideals de justícia social. Els seus deixebles,
incomptables, han perpetuat el seu llegat, de manera que la cultura, a Alforja, no es
pot comprendre avui sense el Fusté.

El maig del 1978 trobaren el seu cos a les Deveses d’Arbolí, quatre mesos després
d’haver desaparegut, qui sap si cercant un comiat a prop de la natura i la divinitat.

El 2023, Any Fusté, Alforja commemora el centenari del seu naixement amb diversos
actes i activitats. De la seva obra fotogràfica, l’Ateneu Cultural Josep Taverna ha
publicat un llibre, coordinat per Marc Barceló, “Germans només de flors i cants” i ha
programat una exposició a la seu, amb el mateix títol, a partir del 4 d’aquest mes
d’octubre d’enguany.

Amb tot això, el proper dia 10 d’octubre, a les 19 h a l’Arxiu Municipal de Reus, parlarem d’ell amb Àngel Martorell, expresident de l’Ateneu Cultural Josep Taverna i marmessor de Josep Fusté; i Marc Barceló, investigador del fons fotogràfic de l’Arxiu Josep Fusté i comissari de “Germans només de flors i cants”. 

Us hi esperem! 

Enguany, com és habitual, Carrutxa tornarà a col·laborar amb el Parc Natural de la Serra de Montsant en el cicle de xerrades d’estiu dedicat al patrimoni cultural dels pobles de Montsant.

Es tracta de diferents activitats que pretenen difondre els resultats de les recerques efectuades per l’entitat, però que també volen apropar el patrimoni cultural de la comarca i de retruc retornar a la seva societat aquelles veus i experiències que han fet possible el coneixement i la memòria.

Aquest cop es proposen temes ben diversos com el patrimoni cultural del foc, que anirà des de la vessant més quotidiana fins a la més festiva; la cultural oral, d’una immensa varietat de formes; i, en el marc del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, es parlarà també de la tasca efectuada als pobles de la comarca amb un especial èmfasi a Cabacés i Margalef. 

Aquí us en deixem l’agenda 

El Patrimoni del foc – 24 de juliol a les 19 h (Casal de La Vilella Alta)

La ramaderia a Montsant – 25 de juliol a les 19 h (Sala Euterpe de La Figuera)

El Patrimoni del foc – 26 de juliol a les 19 h (Sala d’Actes de l’Aj. de Cornudella)

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya als pobles de Montsant – 8 d’agost a les 19 h (Local social de Margalef)

L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya als pobles de Montsant – 28 d’agost a les 19 h (Societat Recreativa de Cabacés)

La cultural oral – 30 d’agost a les 19 h (Teatre de La Vilella Baixa)

Comença l’estiu i amb ell les nostres activitats sobre divulgació del patrimoni etnològic i la cultura popular. Enguany, com cada any, Carrutxa se submergeix en pràctiques, història, rituals i festes que identifiquen els territoris que conformen el Parc Natural de la Serra de Montsant.

Aquest cop es parlarà de la Guerra Civil espanyola al municipi de Cabacès, on es va ubicar un camp de presoners i on també s’ha documentat i posat en valor, recentment, un tram de trinxeres. També es difondrà la recerca efectuada per l’entitat sobre l’ofici de ramader a la comarca del Priorat, realitzada, entre d’altres materials, amb memòria personal. Finalment, la festa i les tradicions seran un darrer àmbit en què el foc en serà un dels indiscutibles protagonistes.

En el marc dels 13ns Tallers de Memòria Oral, organitzats per l’Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya, des de Carrutxa presentarem, aquest dimecres dia 24 de novembre, la recerca “Els usos de l’aigua a la comarca del Priorat”.

A través de diferents testimonis, parlarem sobre aquest recurs natural que han tingut les persones que han habitat i habiten la comarca, en que aquest ha estat i és un bé escàs i, per tant, preuat al tractar-se d’una comarca de secà. 

L’aigua, que s’ha usat per a diferents àmbits de la vida quotidiana (com ara el regadiu, l’abeurament dels animals o les diferents tasques domèstiques), ha estat i segueix sent un element primordial per a la vida i un tema d’absoluta continuïtat.

Aquest cop ens centrarem en com els veïns de la comarca s’abastien d’aquest bé abans de l’arribada de l’aigua als pobles i a les cases i com, posteriorment, s’incrementava el seu ús. També parlarem dels períodes de sequera i de les fonts dels pobles que avui, més que punts d’aigua, són espais emblemàtics per als seus municipis.

L’acte tindrà lloc, el dimecres dia 24 de novembre, a les 19 h, al local de Carrutxa.

Més enllà del romanticisme d’un passat idíl·lic que ens pot suggerir la visió de les parets enrunades de les cases o de l’església d’un poble o del record de formes de vida d’aquest passat, l’estudi del despoblament rural ens aporta força elements de reflexió sobre l’evolució de la nostra societat en un present en què s’albiren incerteses considerables derivades de la pandèmia, el canvi climàtic o la crisi energètica.

Amb la voluntat d’obrir a la comunitat la reflexió al voltant d’aquestes qüestions, el març d’enguany vam organitzar la jornada Pobles abandonats. Els paisatges oblidats del Camp i del Priorat, centrada en una mostra d’exemples representatius de nuclis poblacionals propers a Reus, però aprofundint, alhora, en les raons que motiven l’abandonament dels pobles rurals o la substitució de la població que hi havia residit històricament. Així doncs, en aquesta línia, hem col·laborat en el recull de dades per al projecte Pobles abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori, impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).

El pròxim 18 de novembre, a les 19 h, M. Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner i codirectora del projecte esmentat, i Ernest Cabré, col·laborador en el projecte a través de l’Institut Ramon Muntaner, el presentaran al local de Carrutxa (travessera del carrer Nou de Sant Josep, 10 baixos).

Tots hem vist l’ou com balla, una de les manifestacions més genuïnes del Corpus català. El pròxim dia 2 de juny, a les 7 de la tarda, parlarem dels seus origens i de la relació que hi tenen els elements que l’envolten com l’aigua o les flors.

Ho farem de la mà del seu autor Nil Rider, que ens en donarà tots els detalls.

La presentació es podrà recuperar a través del Canal de YouTube de Carrutxa:

https://www.youtube.com/channel/UCX8yEG6jw9v7ggPAqRK5BJg

Us hi esperem!

L’Institut Ramon Muntaner, junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona, lidera el projecte “Poble abandonats” amb l’objectiu de conèixer aquests nuclis poblacionals que, per diferents motius, han viscut un procés d’abandó en els últims tres segles.

Un projecte que engloba tots els territoris de parla catalana i que ens permet mirar al passat i conèixer el desenvolupament aquestes zones i les característiques per les quals ha acabat sent inhabitable. També, però, un estudi que ens ajuda a mirar cap al futur per tal de cercar noves propostes que reverteixin el problema actual del despoblament.

Des de Carrutxa ens hi sumem aportant els nostres estudis sobre els pobles abandonats del Baix Camp i el Priorat, passant per l’inventari que estem creant fins a espais tan coneguts com la Mussara o Albarca. Aquestes recerques, entre d’altres, han donat com a resultat la jornada virtual que presentem a continuació, titulada Pobles abandonats. Els paisatges oblidats del Baix Camp i el Priorat.

Per participar a la jornada, només cal que entreu al canal de YouTube de Carrutxa a partir de les 11.30 h, tal com indica el programa. Aquí us deixem l’enllaç del nostre canal:

https://www.youtube.com/channel/UCX8yEG6jw9v7ggPAqRK5BJg

En acabar la jornada, a les 13 h, obrirem una reunió de Zoom per tal que tots pugueu compartir les vostres impressions i comentaris amb els diferents ponents. Trobareu aquest enllaç a la caixa d’informació del vídeo de la jornada!

Us hi esperem! 

L’autor Jordi Martí ha elaborat una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional escrits des dels i per als Països Catalans amb la intenció de mostrar la memòria llibertària independentista.

L’antologia, titulada El llibre negre i formada per tres volums, inclou textos que abracen des del 1842 al 2018. Alguns dels escrits són coneguts, inclús inèdits, i altres no ho són tant, però el conjunt de tots ells ens parla sobre la lluita contra l’Estat i els estats, sobre el catalanisme llibertari i l’independentisme anarquista, entre altres temes.

El pròxim dia 15 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, Jordi Martí ens presentarà el darrer volum al local de Carrutxa (Travessera del C/ Nou de Sant Josep, núm. 10). 

Seguidament, el públic assistent es dirigirà al C/ Alcalde Joan Beltran de Reus per tal de dur a terme la iniciativa d’Endavant: canviar el nom d’aquest carrer pel de Joan Garcia Oliver.

 

El dissabte dia 16 de novembre hem previst una jornada de treball amb motiu de donar a conèixer diverses recerques en curs o d’altres que s’han acabat recentment. Les persones vinculades a l’associació exposaran, de forma breu, les investigacions i treballs de documentació que a nivell individual o en equip han estat realitzant.

Cal dir que, per aquesta jornada, hem fet una prèvia selecció; d’alguns programes de recerca realitzats durant el curs 2019-2020 —com el dedicat als carnavals històrics al Baix Camp i al Priorat— en presentarem els resultats l’any que ve.

D’altra banda, cal no oblidar que, com a resultat de consultes o de la col·laboració amb diferents associacions, hem fet altres recerques menors i que, en l’àmbit de la documentació, estem treballant en diferents projectes.

Aquesta jornada és oberta a tothom que vulgui conèixer com i què treballa l’entitat com a Centre de Documentació i Recerca del Patrimoni i la Memòria. Volem difondre la feina que no es visibilitza fins al final, en forma de conferències, publicacions o exposicions; i també volem respondre preguntes i, si s’escau, trobar noves formes de col·laboració entre les persones interessades.

L’assistència és lliure. En tot cas, però, si ens podeu confirmar a carrutxa@gmail.com la vostra participació, així podrem preveure els materials que volem repartir.

Hi sou convidades totes les persones que vulgueu apropar-vos a l’activitat quotidiana de l’associació!

L’acte tindrà lloc al local de Carrutxa (Travessera del C/ Nou de St. Josep, núm. 10, Reus). Podeu consultar el programa a: www.carrutxa.cat

Us anunciem que, a partir d’ara, podeu seguir les nostres activitats pel canal de Telegram de l’entitat: t.me/carrutxa

El pròxim dia 27 de febrer, a les 19.00 h, presentarem el catàleg «Qui no es fum d’aqueix món… Humor i sàtira al Carnaval de Reus», al Museu de Reus (Raval de Santa Anna, núm. 59). Aquest és un estudi sobre les formes de burla —oral, teatral, impresa…— en els carnavals reusencs des del segle XVI fins al present: mascarades, fulls satírics, matracades, premsa carnavalesca, etcètera.

El treball, realitzat amb motiu del 40è aniversari de la primera publicació satírica del Carnaval actual —el Tururut Viola de 1979— s’editarà en format catàleg, també en paper i tindrà una versió digital a la xarxa per tal que pugui ser consultat per tothom qui ho desitgi.

Aquest treball forma part del programa sobre els carnavals al Baix Camp i el Priorat que ha generat la nostra col·laboració amb el Museu de Reus en l’exposició «Semblar Déu i tot lo món. Els carnavals reusencs 1859-1939» i la realització de l’exposició «L’àlbum del Carnestoltes» a Cornudella de Montsant.