El passat mes de maig de 2017, a la ciutat de Reus, es va dur a terme el II Simposi Internacional de Focs Festius a la Mediterrània, el qual tenia la voluntat de posar en valor el ric patrimoni que envolta el foc, aquest element que apropa les cultures de la nostra Mediterrània més propera.
La jornada, dedicada als focs de Sant Antoni i a les festes hivernals -de Nadal i Reis- va tenir com a protagonistes les fogueres, les falles, les aixames, i moltes altres mostres de focs festius que caracteritzen les nostres festes de nord a sud.
Així doncs, ens plau convidar-vos a la presentació de les actes d’aquest II Simposi, que recull les ponències presentades a la jornada d’estudi. L’acte tindrà lloc el pròxim dimarts dia 19 de juny, a les 19 h, a l’Arxiu Municipal de Reus.
El testimoni directe de la gent ha esdevingut per a Carrutxa un dels principals mètodes de recerca en tots els àmbits d’estudi. Les entrevistes a les persones grans i la recerca documental en arxius són els pilars bàsics per conèixer de primera mà el nostre passat proper, la història local i les històries personals de reusencs i reusenques que van tenir un paper destacat en la història de la nostra ciutat.
Una d’aquestes persones és Pere Rius i Gatell, nascut a Reus el 25 d’abril de 1898, i conservador del Museu de Reus des de 1933. L’entrevista a la seva filla M. Rosa Rius i Sandrós ha permès conèixer la història de Pere Rius, més enllà de la tasca realitzada al Museu. El testimoni oral ens ha permès conèixer molts altres aspectes de la seva vida: home lluitador, persona que va salvar el patrimoni del Museu –tan ell com la seva família en van patir les conseqüències– i compromès amb la seva feina i afició.
Aquesta entrevista ens ha permès apropar-nos a la memòria de Pere Rius, però també a reflexionar sobre la construcció de la memòria que anomenem col·lectiva. Per tot això, volem transmetre els nostres coneixements i resultats de l’entrevista amb una conferència titulada «La Guerra Civil en la memòria personal. El patrimoni en perill. Pere rius en el record de la seva filla». Una conferència que s’emmarca dins els 10ns Tallers i Jornades de Memòria Oral, i que vol apropar-nos a la figura d’aquest personatge i a les seves vivències.
La xerrada, coordinada per Helena Sardà, tindrà lloc a l’Arxiu Municipal de Reus (C/ St. Antoni M. Claret, 3), el dimecres 21 de febrer, a 2/4 de 8 de la tarda.
El record de la guerra de 1936-39 és encara ben present a la nostra ciutat. Reus va patir, entre 1937 i 1939, més d’un centenar de bombardeigs que, a més dels enormes danys materials i la pèrdua de vides, van portar a la població a unes condicions de vida al límit que han deixat petjada en el record. A partir de la recerca documental, però sobretot dels testimonis aplegats de les persones que van viure aquells moments i d’allò que les següents generacions han escoltat tantes vegades explicar a casa, podem apropar-nos a la vida quotidiana del Reus sota les bombes. I ho farem, als vuitanta anys del que foren els bombardeigs més cruels per les seves conseqüències, els de l’hivern del 1938.
Una aproximació al patiment de la població no combatent durant els conflictes que, per desgràcia, es pot extrapolar a tantes guerres com ha viscut i viu la humanitat en el present.
Amb aquesta activitat, que forma part del cicle de tallers i jornades de memòria oral que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, Carrutxavol contribuir al record de la memòria històrica i la commemoració dels vuitanta anys de la Guerra Civil, tot refermant el seu compromís amb el foment d’una cultura de la pau.
La Guerra Civil en la memòria personal.Plegar els mortsamb pales.Els bombardeigs de l’hivern de 1938
Dimecres 24 de gener de 2018 Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3)
L’activitat en l’àmbit de la recerca de la nostra associació s’articula a partir de grans línies detreball com sónl’arquitectura rural, les festes populars i, en concret, les celebracions on el foc és protagonista. Enguany, també hem tractat les manifestacions festives, com el ball de diables, en un any en què hem col·laborat amb el Museu de Reus en la realització de la mostra «La festa sota el foc» o les antigues festes de barri a la ciutat de Reus.
Des de fa alguns anys, ens ha interessat la vinculació entre la cultura popular, les seves pràctiques i les formes d’organització associativa que les sustenten. La celebració del centenari de la mort de Cels Gomis I Mestre, el 2015, ens va apropar a la relació entre cultura popular i moviments socials, una temàtica també molt present en la commemoració dels 75 anys de la mort de Joan Montseny, aquest any. L’any passat, el congrés sobre teatre popular nadalenc ens apropava a la importància de l’associacionisme lligat al teatre d’aficionats.
Tot plegat, amb voluntat d’aplegar i presentar un seguit de treballs que són resultat de la feina realitzada en els últims mesos, organitzem aquesta Jornada d’Associacionisme que es presentaran el pròxim dia 25 de novembre a l’Arxiu Municipal de Reus.
La Jornada s’iniciarà a les 10h amb un acte inaugural a càrrec d’Antoni Gavaldà i, tot seguit, els primers ponents ens parlaran de temes com el Centre d’Amics de Reus, l’esport associatiu a la nostra ciutat i l’associacionisme, el teatre i la festa.
Seguidament,durant la tarda, tindran lloc les últimes ponènciescentrades en temes més acostats a la contemporaneïtat com: l’activitat cultural de les cooperatives, les festesde barri–organització veïnal i finançament–, i el protocol com a eina organitzativa.
Amb tot això, us convidem a assistir a la Jornada i a descobrir tot allò que hem recollit a través de diverses recerques i treballs.
El II Simposi Internacional «Focs festius a la Mediterrània» —Reus, del 26 al 28 de maig— té l’objectiu de donar a conèixer i posar en valor el ric patrimoni immaterial existent al voltant del foc, amb costums festius força comuns arreu dels països mediterranis. La cultura popular ha estat sempre eina motriu de construcció d’identitats, de transformació i de cohesió social, unint pobles i gents per damunt de les seves diferències d’origen, de llengua o de creences. I el foc és —i ha estat— un element físic i simbòlic més de tota l’amalgama de recursos que ho fa possible.
Divendres 26 de maig
17 h: Conferència de Josefina Roma, «Festes d’hivern, el triomf de la vida»
18 h: Acte institucional d’inauguració del simposi
18.30 – 21h: Comunicacions sobre el foc a les festes d’hivern. La Fia-Faia. Atxes, falles i aixames de Nadal a Reis (Petrer, la Riera de Gaià, Tona, Taradell, Villores, Xixona…). El ball del Tio Tio a la Catalunya Nord…
22.30h, sala Santa Llúcia: Vetllada de música tradicional catalana i occitana amb Corrandes són Corrandes i Eths quate de Comenge.
L’arquitectura tradicional, fruit de la necessitat d’ús del territori per part de les comunitats humanes, aprofitant els recursos de l’entorn, ha configurat molts dels paisatges que ens envolten. El proper mes de març, amb l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”, Carrutxa i el Museu de Reus proposen una nova aproximació al paisatge com a part del nostre patrimoni cultural.
L’exposició anirà acompanyada d’un seguit de conferències i la visites a indrets on hi ha construccions que destaquen pel seu interès, com les barraques de Mont-roig del Camp, declarades BCIN. “Construint el territori” és una producció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner, amb la col·laboració de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i el patrocini de l’Obra Social de la Caixa. L’exposició es presenta dins la programació Reus, Capital de la Cultura Catalana 2017.
Construint el territori
Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya
De l’1 de març al 18 d’abril de 2017
Museu de Reus (Raval de Sta Anna, 59)
Horaris: de dimarts a dissabte, de 10 a 2 (matins) i de 5 a 8 (tarda)
Hi ha una imatge, avui molt popular, de la castanyera com el d’una dona gran, vestida a l’antiga amb mocador al cap, faldilles i davantal, d’origen rural i procedent, si pot ser, d’algun poble de muntanya. No cal dir que aquesta visió folklòrica, romàntica i àmpliament divulgada per l’escola, icona emblemàtica de la resistència als morts vivents i altres éssers del Halloween, no té massa a veure amb la realitat de l’ofici.
A Reus, tanmateix, hi ha una figura que ha restat en la memòria de les generacions més grans, que sembla representar prou bé aquesta visió popular i mitificada de la castanyera: Rosa Roig Boqué, l’Allera, recordada com una senyora gran que a la dècada de 1960, ja fa mig segle, venia castanyes a la cantonada de l’edifici del Banc d’Espanya, l’actual seu del Museu de Reus, a la plaça de Catalunya.
De l’Allera s’expliquen encara històries i anècdotes. Sovint es recordada com una persona generosa, disposada a oferir una paperina de castanyes a qui tenia gana, que complementava el seu negoci amb petites rifes… però que, en els dies de la Guerra Civil es passejava amb una pistola, o dues a la cintura.
En aquesta sessió, a partir de la memòria oral i una primera recerca documental, intentarem apropar-nos a la vida d’aquesta persona, esdevinguda personatge popular, entre un record impregnat de rumors i el coneixement històric.
Data: 17 de novembre Hora: 2/4 de 8 del vespre Lloc: Carrutxa (Travessera C/Nou de St Josep, 10. Reus)
la ciutat de Reus.
