El Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) presenta aquest dimarts dia 16 de desembre els primers resultats de la recerca “Maternitat, paternitat i castells”, realitzada per la sociòloga Marta Farrés. El treball, mitjançant una enquesta, entrevistes en profunditat i grups de discussió, analitza com la maternitat i la paternitat afecten a la participació en les colles castelleres, si això es dona de forma diferent dins la parella o els reptes que aquesta circumstància planteja. La presentació es farà el dimarts dia 16 de desembre a Tarragona, a les 19:00, a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV (avinguda Catalunya 35).
En l’acte, a més de Farrés, hi intervindran Paloma Pontón, professora associada al Departament d’Història i Història de l’Art de la URV i membre del grup de recerca SBRLab de la mateixa universitat, i Guillermo Soler, antropòleg i membre del CEPAC. Tots dos han donat suport a la recerca. La presentació forma part del programa “Cultura Viva”, de presentació dels resultats de recerques realitzades en el marc de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’acte compta també amb el suport de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller.
La Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller dedicarà la seva jornada anual, convocada per dissabte que ve, a analitzar com s’expliquen els Castells a través dels Mitjans de comunicació. La Jornada, que porta per títol Com s’expliquen els castells servirà de marc per a la presentació d’un estudi encarregat per la Càtedra al Departament de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per saber quina audiència tenen els productes castellers que es difonen a través dels mitjans. L’estudi el coordina Marta Montagut i el fa Gio Gonzales.
La presentació de l’estudi, justament, serà la primera de les ponències de la jornada. El seguirà una taula rodona que s’ha configurat de manera que hi siguin representades diverses formes de difondre els castells, i comptarà amb el conductor de les transmissions televisives de la Xarxa, Carles Cortès; l’editor de la Revista Castells, Santi Terraza; la membre de l’equip de Castells a RAC1, Anna Marin, el responsable dels comptes de xarxes socials de elmoncasteller.cat, Josep Torreño, i una de les responsables del programa de ràdio La Figuereta, Elisenda Rovira.
La jornada, finalment, aprofundirà sobre l’impacte que té en la difusió dels castells la sèrie dirigida per Leticia Dolera, Pubertat, amb un dels actors de la sèrie, Biel Duran, i el cap de colla dels Nens del Vendrell, Kevin Prados, que ha actuat com a assessor casteller de la sèrie, que actualment es pot veure a HBO Max, i que a la primavera es podrà veure a 3cat.cat.
Aquesta és la quarta edició de la Jornada acadèmica de la Càtedra, que en anteriors edicions, es va centrar en la protecció jurídica dels castells com a Patrimoni de la Humanitat; la qualitat i accessibilitat de les fonts i arxius històrics sobre castells, i del paper social de les colles, més enllà de les estrictes construccions de torres humanes.
La jornada se celebrarà aquest dissabte, dia 15, al Museu Casteller, a Valls, a partir de les 9 del matí. Les inscripcions s’han de fer al correu: catedra.fetcasteller@urv.cat.
Després de l’èxit de l’edició 2024 de la jornada de reflexió “L’escenari infinit”, el Congrés de Cultura Catalana torna a Tarragona, en el marc de les festes de Santa Tecla, per seguir amb el debat sobre la cultura popular contemporània com a element de cohesió col·lectiva. En aquesta ocasió, el debat proposa una reflexió, amb experts i ciutadania, a l’entorn de la presencia de la cultura popular als mitjans de comunicació i a les xarxes. Ens preguntarem, entre d’altres: té prou visibilitat, la festa popular? Quines pràctiques hem de seguir per difondre allò que fem? L’acte tindrà lloc el dissabte 13 de març, de 10:00 a 13:00, al Centre Cultural Antic Ajuntament (carrer Major 41).
Programa:
10 h Inauguració
10.15 h Taula de debat
11.45 h Debat obert amb la participació dels assistents
12.30 h Conlusions i cloenda
Participants a la taula:
Albert Mercadé. Editor en cap dels serveis informatius de 3Cat. Ha dirigit Els Matins de TV3 i sotdirigit El Matí de Catalunya Ràdio. També ha treballat a La Vanguàrdia, Tac12, Tarragona Ràdio i com a investigador i guionista al programa Crims. És professor al Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Membre de la Colla Jove Xiquets de Tarragona.
Elisenda Forés i Català. Periodista graduada a la UAB i redactora al Diari ARA des del 2023. Especialitzada en Crisi climàtica i medi ambient. A més, també ha estat vinculada a projectes culturals arreu del territori a través de la revista Solstici, l’Ateneu Barcelonès i presentant la Seny i Rauxa, sèrie audiovisual de difusió per plataformes que aprofundeix en el component social, cultural, lingüístic i històric de les festes populars de Catalunya, juntament amb Cèlia Espanya i Quim Melchor.
Josep Lluís Marín. Llicenciat en Filologia Valenciana, en el camp de la cultura festiva ha desplegat la seua activitat entre l’associacionisme, la recerca i la gestió. Entre 2015 i 2024 va ser cap de la Secció de Patrimoni Festiu de la Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València. Codirector de la revista Rituals i un dels coordinadors d’En peu de festa, pòdcast sobre cultura festiva per a persones crítiques i inconformistes.
Sílvia Ferreres Català. Llicenciada en Geografia i Història i especialitzada en Antropologia per la Universitat de Barcelona. Professionalment, és gestora cultural i treballa a l’Ajuntament de Tarragona des de 1992, on s’ha especialitzat en temes de comunicació cultural i de les festes. Vinculada a diverses associacions culturals i festives de la ciutat, actualment és la vicepresidenta de les Festes de Sant Roc i membre del Ball de Diables de Tarragona.
Pere Sánchez Lendínez. És presentador del programa magazine matinal Ara Anam d’IB3 TV i director creatiu de la productora Alvent Produccions. Ha estat reporter dels programes Crònica d’Avui d’IB3 TV (2009-2012) i Els Dematins (2018-2024), a més de reporter i copresentador de nombroses retransmissions especials de festes populars de la mateixa cadena.
Moderador: Guillermo Soler García de Oteyza. Periodista i antropòleg.
L’acte és gratuït i obert a qualsevol persona interessada, especialment les persones vinculades a entitats de cultura popular, periodistes, etc. Tot i que no és imprescindible, es recomana la inscripció aquí.
Acte organitzat per l’ajuntament de Tarragona i el Nou Congrés de Cultura Catalana
Els guanyadors del VIII Premi CEPAC amb membres del jurat i autoritats.
El Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller han convocat el seu quart ajut de recerca castellera, dotat amb 8000 euros, per a un projecte que tingui com a objectiu definir protocols per a prevenir i actuar en la cura de la gestió psicològica i/o la salut mental dels diversos integrants de les colles castelleres. La convocatòria pública s’ha fet coincidint amb l’acte de lliurament als guanyadors del VIII Premi CEPAC, que s’ha dut a terme aquest dilluns dia 2 de juny a l’Antic Ajuntament de Tarragona, i que també ha servit per convocar un nou premi per a treballs de secundària.
En l’acte s’ha fet el lliurament oficial, per part de la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, dels diplomes corresponents als premiats en l’edició corresponent al 2024 del premi CEPAC per a treballs de final de grau i post-grau universitaris. Així, la guanyadora ha estat Alba Seró Bell-Lloch pel treball “Projecte crossa: disseny d’un projecte educatiu de formació en perspectiva de gènere per a colles castelleres universitàries”, presentat com a TFG d’Educació Social a la Universitat de Lleida. També s’ha lliurat els diplomes-accèssit a Irene Urgell Molina per “El ressò de la memòria. La figura del timbaler Salvador Castellví (1874-1954) i la colla de grallers Els Pelegrins de Bellvei”, TFG de Musicologia a l’ESMUC; i Gio Gonzales, Txell Barbarà i Asser Parreu pel treball audiovisual “4 camises. El documental”, presentat com a TFG de Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili.
Els premiats van exposar el contingut dels seus treballs i van mostrar-se satisfets i agraïts pels guardons, destacant que tant els temes de memòria castellera com cercar solucions a les problemàtiques actuals de les colles, són necessaris i és important que se’n faci ressò amb premis com aquests. La consellera Sandra Ramos es va afegir a destacar la importància de la recerca que impulsen la Càtedra URV i el CEPAC i va reiterar el compromís de l’Ajuntament de Tarragona en el patrocini d’aquestes iniciatives. En l’acte també hi van intervenir la presidenta de la Càtedra Marta Calull i el president del CEPAC Josep Maria Figueras.
Pel que fa a les convocatòries 2025, els interessats a optar al IV Ajut de Recerca Sobre Temàtica Castellera poden presentar els seus projectes fins al 31 de juliol. En cas de ser escollits, disposaran de quinze mesos per a desenvolupar la recerca. El projecte ha d’estar dissenyat amb rigor teòric i metodològic, tenint en compte els aspectes ètics en la recerca. La finalitat de l’ajut és proporcionar a les colles un coneixement específic i eines de treball per a prevenir i fomentar el benestar dels castellers i castelleres, la seva salut mental i mantenir la seva vinculació amb el fet casteller. L’Ajut el convoquen el CEPAC i la Càtedra URV i compta amb el finançament de l’Ajuntament de Tarragona i la mateixa Càtedra URV. Les bases de la convocatòria es poden consultar aquí: https://www.cepac.cat/ajut-cepac/
Un nou Premi per a Treballs de Secundària
L’acte va servir també per convocar el IX Premi CEPACper a treballs de fi de grau i de postgrau universitaris, dotat amb 1000 euros per al guanyador i 500 per a un accèssit, finançats per l’ajuntament de Tarragona. En aquest cas, els treballs, corresponents al curs acadèmic 2025-25, es poden presentar fins al 13 d’octubre. Podeu consultar-ne les bases aquí: https://www.cepac.cat/premi/
Finalment, s’afegeix un nou guardó, el I Premi CEPAC / Càtedra URV per a treballs de secundària, que inclou treballs de recerca de segon de Batxillerat i projectes finals de Cicles Formatius de Grau Superior. En aquest cas la dotació és de 400 euros per al guanyador i 100 per l’accèssit, també finançats per l’ajuntament de Tarragona. En ser la primera edició excepcionalment s’acceptaran treballs dels dos darrers cursos acadèmics, fins al 13 d’octubre. Les bases: https://www.cepac.cat/premi-de-recerca-de-secundaria/
El canvi climàtic està produint un empitjorament de les condicions meteorològiques per fer castells a l’estiu. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi “Reptes del fet casteller davant del canvi climàtic”, elaborat per l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica (IURESCAT) de la URV, per encàrrec de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller. Els autors de l’estudi són Òscar Saladié Borraz (coordinador), Anna Boqué Ciurana, Jon Xavier Olano Pozo i Júlia Sevil Estela-Thomson.
L’anàlisi del període 1951-2023 ha permès detectat una tendència a l’increment de la temperatura, estadísticament significativa, en els diferents casos d’estudi, que oscil·la entre +0,42 °C per dècada el 24 de juny (12-15 h) a Valls i +0,30 °C per dècada el 15 d’agost a la Bisbal del Penedès (12-15 h). La combinació de temperatura i humitat mostren un patró molt similar pel que fa a l’Índex de Calor: disminució de les diades amb un IC neutre, predomini d’anys qualificats com a “precaució” i aparició d’anys qualificats com “precaució màxima”.
Els resultats fruit de la instal·lació de sensors de temperatura i humitat en 11 diades castelleres, entre el 24 de juny i l’1 de setembre, mostra que la temperatura va superar els 30 °C en 7 d’aquestes diades. Les temperatures més elevades registrades van ser: 34,6 °C a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès (30 d’agost); 34,4 °C a la plaça de la Vila de Torredembarra (1 de setembre) i 33,9 °C a la plaça Vella del Vendrell (26 de juliol). La temperatura a la plaça és més elevada al sol que a l’ombra. Fins a 4 °C de diferència durant la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca i 3,8 °C tant a la Diada de Sant Joan a Valls, com a la Diada de Santa Anna al Vendrell i a la Diada de Santa Rosalia a Torredembarra. En la gran majoria dels casos la temperatura és més elevada a les places que a l’entorn rural més immediat. Les diferències estan en part justificades per la distància entre la plaça on es fa l’actuació castellera i l’estació meteorològica de i per la utilització de sensors diferents. Però el paper clau el té el fenomen de l’illa de calor urbana. Les diferències més grans es van donar en el cas de la Diada de la Festa Major de la Bisbal del Penedès (+3,6 °C de mitjana) i la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès (+3,5 °C de mitjana). Hi ha un predomini de diades en què els valors de l’Índex de Calor es troben al rang considerat de “precaució”. A les diades de Santa Anna al Vendrell, Firagost a Valls, Festa Major de Llorenç, Sant Magí a Tarragona, Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès i Santa Rosalia a Torredembarra, durant un espai de temps més o menys llarg, l’IC va estar dins del rang de “precaució màxima”. El valor més alt de l’IC va tenir lloc durant la Diada de Sant Fèlix (38,24ºC). També cal destacar els valors màxims assolits durant la Diada de Santa Anna del Vendrell (38,09ºC) i la Diada de Santa Rosalia a Torredembarra (38,02ºC).
Mesures a adoptar
Per a la recerca s’han fet també una sèrie de tallers participatius amb 10 colles i 109 castellers van permetre determinar, de manera qualitativa les situacions meteorològiques més favorables i més adverses per fer castells, tenint en compte temperatura, humitat, vent, insolació/núvols i pluja. El mateix exercici es va fer qualitativament en el cas de la temperatura. Els castellers consideren que tant la temperatura com la humitat no haurien de ser altes o molt altes (evitar la xafogor), que és positiu que el cel estigui una mica ennuvolat i, per descomptat, que no ha de ploure ni tampoc ha de fer un vent fort, i encara menys ràfegues. En el cas de la temperatura van establir un rang òptim per fer castells (18,5ºC i 25,5ºC) i un llindar extrem (>34ºC) per sobre del qual s’hauria de plantejar, per motius de seguretat de castellers i públic, no fer castells. En cap diada es va superar aquest valor, però queda clar que les condicions meteorològiques òptimes per fer castells no es donen a l’estiu.
Un moment de la presentació de l’estudi, aquest dilluns a Tarragona.
Els tallers també van servir per plantejar mesures d’adaptació, tenint en compte la seva prioritat i la seva viabilitat (econòmica, tècnica/tecnològica i sociocultural) classificades en sis categories de mesures: quan tenen lloc les diades, durada de les diades, espai físic on es fan les diades, alimentació/hidratació dels castellers durant la diada, equipament (camises) dels castellers i dotacions sanitàries a plaça. D’aquestes categories deriven, en un primer nivell de concreció, onze grans mesures i, finalment, en un segon nivell de concreció queden 45 mesures, totes elles valorades segons la seva prioritat i viabilitat.
Una de les conclusions de l’estudi, presentat aquest dilluns al Campus Catalunya de la URV pels seus autors, és que cal debatre sobre quines mesures d’adaptació s’han de dissenyar i implementar per fer front a la situació, amb l’objectiu principal de prioritzar la seguretat dels participants i preservar el patrimoni i el caràcter identitari que encarnen els castells. Segons els autors de l’estudi, aquest objectiu només s’aconseguirà amb la col·laboració dels castellers, els organitzadors de les diades i l’administració pública.
La Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller i el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC), han convocat l’acte públic de presentació de l’estudi Propostes per millorar el Concurs de Castells i la taula de puntuacions, obra de Carles Esteve, Enric Güell i Francesc Ricomà, i fruit de la convocatòria de l’Ajut de Recerca convocat per les dues entitats l’any 2023.
El treball fa diverses propostes relatives a la durada del Concurs de Castells, la venda de les entrades i l’ampliació de premis a les colles participants. Una gran part del treball, però, es dedica a justificar i proposar una nova taula de puntuacions dels diferents castells.
L’acte, obert al públic, està convocat el dimecres, dia 22, a les 7 de la tarda, a l’Aula 401 del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.
Dijous 24 d’octubre a les 18:30 el Museu Casteller de Catalunya acull la presentació de l’estudi sobre les colles universitàries dut a terme pel CEPAC al llarg del curs 2023-24 Hi intervindran els dos investigadors que han participat en la recerca, Marta Farrés i Guillermo Soler. L’acte forma part del programa “Cultura Viva” que impulsa l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat, al què pertanyen tant el CEPAC com el Museu, així com de la programació de la Fira de Santa Úrsula, 12è Fòrum Casteller de Catalunya.
Quan les primeres colles castelleres universitàries van néixer fa trenta anys podien semblar una qüestió anecdòtica. Tres dècades més tard, el fenomen no només s’ha consolidat, sinó que el seu número ha anat creixent (fins arribar a les catorze actuals), així com el nivell de les construccions que aixecaven. La seva influència en la configuració del món casteller actual és evident, tant a nivell tècnic com social, i són avui en dia una de les principals portes d’entrada d3 nous contingents a l’activitat.
Malgrat això, es tracta d’un fenomen que fins ara mai s’havia estudiat en profunditat. La recerca del CEPAC, que n’és una primera aproximació, vol fixar una fotografia de la situació actual d’aquestes colles, abordant diverses qüestions: el seu funcionament, l’economia, la composició, les vies d’entrada, etc. Ens ha interessat especialment la relació amb el món casteller convencional en el sentit de poder determinar quin percentatge dels seus membres ja estaven involucrats en castells abans de la universitat, així com quin percentatge hi continuen acabada l’etapa d’estudiant.
Es tracta de la segona activitat organitzada conjuntament pel CEPAC i el Museu, ja que al juny ja es va fer la presentació de l’estudi sobre coneixement i percepció del fet casteller arran de l’enquesta del CEO.
Quants catalans han vist una actuació castellera en directe? Pensen que és una activitat que va a més? I aquestes respostes canvien en funció d’on viuen o a quin partit polític voten? Aquestes són algunes de les preguntes a les que respon l’estudi sobre coneixement i percepció del fet casteller que el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) ha fet a partir del Baròmetre 1071 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya i que es presentarà el divendres dia 14 de juny al Museu Casteller de Catalunya, a Valls.
Amb aquesta presentació es donarà el tret de sortida a la col·laboració entre el Museu i el CEPAC, en el marc del programa “Cultura Viva” que impulsa l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat, al què pertanyen les dues entitats. L’acte començarà a les 18:30 amb la introducció de Míriam Mariné, directora del museu, i el treball serà presentat per Miquel Botella, vicepresident del CEPAC, Jordi Muñoz, director del CEO, i Francesc Valls, doctor en Sociologia i responsable de l’anàlisi. L’entrada és lliure.
L’any 2007 la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va encarregar una gran enquesta sobre el coneixement i la percepció dels castells en la població catalana. Transcorreguts més de 15 anys, des del CEPAC es va considerar que valia la pena actualitzar aquests resultats. Això ha estat possible gràcies a la complicitat del CEO, que va incloure algunes preguntes en aquesta línia en una de les seves enquestes regulars, realitzada la tardor passada. Francesc Valls, membre del CEPAC, ha estat l’encarregat de fer l’anàlisi en profunditat d’aquestes dades, interpretades també en base a d’altres variables com ara edat, gènere, posicionament ideològic, etc.; així com la comparació amb els resultats de 2007.
El CEPAC i el Museu Casteller de Catalunya volen donar continuïtat a aquesta col·laboració en forma de cicle de presentacions de resultats de recerques sobre el món casteller. La previsió és que a la tardor se’n pugui fer la segona.
