Els oficis vinculats als arts de pesca han estat inclosos al Repertori d’oficis artesans de Catalunya.

A Catalunya les activitats artesanals no alimentàries estan recollides en el Repertori d’oficis artesans, creat el 2014 pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya del Departament d’Empresa i Coneixement, ens que en regula l’artesanat català.

Aquest document recull l’artesania artística o de creació, la de producció de béns de consum no alimentaris i l’artesania de serveis; i organitza els oficis per Famílies. Ara la Generalitat de Catalunya hi ha integrat també els oficis vinculats als arts de pesca, que s’han convertit en la quincena familia d’oficis reconeguda.

La incorporació parteix de la Memoria que l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, va presentar (a iniciativa de l’Associació d’Artesans de la Ràpita) el 2017 a la Comissió Sectorial de Promoció d’Artesania, qui va resoldre favorablement la seva incorporació al Repertori. Es va publicar al DOGC el dijous 10 de desembre de 2020.

Actualment inclou els oficis de d’armador i de remendadora (adobadors de xarxes), el de nanser o nansera i el de palangrer o palangrera, que tenen una llarga tradició històrica a la població. 

Palmira Jaquetti a Sant Feliu de Guíxols

Palmira Jaquetti a Sant Feliu de Guíxols

Les cançons recollides per la folklorista Palmira Jaquetti a Sant Feliu de Guíxols l’any 1927 al vostre abast en un interessantíssim audiovisual produït des del Museu d’Història,  dramatitzat i musicat per Bubulina Teatre. Estrenem avui a les 22:15 hores al canal de youtube del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Teniu tota la informació a: 

https://museu.guixols.cat/activitats/activitat.php?id=262

Acompanyeu-nos i gaudiu!

Arrenca la Setmana de la Pedra Seca amb 76 activitats arreu dels Països Catalans

  • Del 23 al 29 de novembre de 2020, i per primera vegada, els Països Catalans s’uneixen per reivindicar el patrimoni de la pedra seca i la seva tècnica constructiva amb 76 activitats a l’entorn de la pedra seca per posar-la en valor.
  • Tindran lloc 24 sortides i visites guiades, 17 formacions i construccions i 35 activitats de divulgació, moltes d’elles ja pensades en nous formats per adaptar-se a les circumstàncies imposades pel Covid.

Als Països Catalans existeix un importantíssim patrimoni rural de pedra seca que n’articula el paisatge: cabanes, forns, sínies, fonts, marges, tines… moltes d’ells protegits com a bens culturals d’interès local o nacional, o bé situats dintre de parcs naturals o d’altres categories d’espais protegits. Però malgrat els seus diversos valors (ecològics, estètics, històrics i identitaris), es troba immers en una dinàmica d’abandó que comporta el seu deteriorament i destrucció, i que coincideix, malauradament, amb la desaparició de l’ofici de marger i la pèrdua del coneixement d’aquesta tècnica constructiva. Per això, i coincidint amb el segon aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el 28 de novembre de 2018, COL·LABORAxPAISATGE impulsa la Setmana de la Pedra Seca en col·laboració amb nombroses entitats del territori.

La Setmana de la Pedra Seca compta amb una relació de totes les activitats a l’Agenda de la Setmana de la Pedra Seca, així com amb un mapa d’ubicacions que trobareu al mateix lloc. Igualment, les activitats es podran seguir a les xarxes socials de la Setmana (Facebook i Instagram @SetmanadelaPedraSeca, Twitter @SetmPedraSeca) i mitjançant el hashtag #SetmanadelaPedraSeca.

VALLS REMEMORA LA CELEBRACIÓ DELS 10 ANYS DELS CASTELLS COM A PATRIMONI DE LA HUMANITAT

  • El 2010 el quilòmetre zero del món casteller fou l’única ciutat que simultàniament acollí la proclamació amb un acte públic a la plaça del Blat i amb pilars.
  • Amb motiu de l’efemèride s’han instal·lat tres tòtems senyalètics i decoratius en les rotondes d’accés a Valls.
  • L’acte ha estat presidit per la consellera de Cultura de la Generalitat, Àngels Ponsa, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, el president i cap de colla de la Joves, Roger Estil·les i Jaume Martí respectivament, i el president i cap de colla de la Vella, Albert Pedret i Albert Martínez.

Ahir, 16 de novembre, Valls va commemorar la proclamació dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, que tingué lloc a Nairobi, Kènia, l’any 2010, mentre simultàniament la plaça del Blat ho seguia en directe, aixecava dos pilars per les colles dels Xiquets de Valls i col·locava una placa commemorativa de l’efemèride en la façana del quilòmetre zero de les arquitectures humanes. Al cap de de deu anys aquella iniciativa que s’havia anunciat per primer cop el 2007 en la primera Nit de Castells que des d’aleshores anualment celebra Valls i que acull els representants del món casteller, s’ha rememorat amb la instal·lació de tres tòtems senyalètics i decoratius en les rotondes d’accés a la localitat.

Aquests tòtems porten la llegenda quilòmetre zero casteller, i s’han situat al costat de les lletres VALLS, que ja estan instal·lades en aquests punts d’interconnexió viària. A partir del disseny de l’empresa Gecko, estrenat el passat Sant Joan en els suports on line i off line, han estat construïts per l’empresa Valls Láser. Tenen unes mides de 3,5 metres d’alt per 2 d’ample i estan fabricats en xapa corten en consonància amb les lletres de la població. Estaran ubicats en tres de les rotondes de l’N-240 d’entrada a Valls des de Tarragona, el Vendrell i Montblanc. La instal·lació ha anat a càrrec dels serveis municipals de manteniment. Aquests tòtems creen nous punts de referència del món casteller, esdevenint Valls la primera localitat que situa el missatge casteller en tres accessos d’una població. En una ciutat de castells, aquests es respiraran des del mateix moment d’arribar-hi a través de les vies de comunicació.

VALLS REMEMORA LA CELEBRACIÓ DELS 10 ANYS DELS CASTELLS COM A PATRIMONI DE LA HUMANITAT

  • El 2010 el quilòmetre zero del món casteller fou l’única ciutat que simultàniament acollí la proclamació amb un acte públic a la plaça del Blat i amb pilars

El 16 de novembre de 2010 s’esdevingué la proclamació dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, que tingué lloc a Nairobi, Kènia, mentre simultàniament la plaça del Blat ho seguia en directe, aixecava dos pilars per les colles dels Xiquets de Valls i col·locava una placa commemorativa de l’efemèride en la façana del quilòmetre zero de les arquitectures humanes.

Reviu-ho amb les imatges d’aquest vídeo:

Valls rememora la celebració dels 10 anys dels castells com a patrimoni de la humanitat

  •  El 2010 el quilòmetre zero del món casteller fou l’única ciutat que simultàniament acollí la proclamació amb un acte públic a la plaça del Blat i amb pilars
  •  Amb motiu de l’efemèride s’instal·laran tres tòtems senyalètics i decoratius en les rotondes d’accés a Valls

Dilluns vinent, 16 de novembre, Valls commemorarà la proclamació dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, que tingué lloc a Nairobi, Kènia, l’any 2010, mentre simultàniament la plaça del Blat ho seguia en directe, aixecava dos pilars per les colles dels Xiquets de Valls i col·locava una placa commemorativa de l’efemèride en la façana del quilòmetre zero de les arquitectures humanes. Al cap de de deu anys aquella iniciativa que s’havia anunciat per primer cop el 2007 en la primera Nit de Castells que des d’aleshores anualment celebra Valls i que acull els representants del món casteller, es rememora amb la instal·lació de tres tòtems senyalètics i decoratius en les rotondes d’accés a la localitat.

Aquests tòtems porten la llegenda quilòmetre zero casteller, i se situaran al costat de les lletres VALLS, que ja estan instal·lades en aquests punts d’interconnexió viària. A partir del disseny de l’empresa Gecko, estrenat el passat Sant Joan en els suports on line i off line, han estat construïts per l’empresa Valls Láser. Tenen unes mides de 3,5 metres d’alt per 2 d’ample i estan fabricats en xapa corten en consonància amb les lletres de la població. Estaran ubicats en tres de les rotondes de l’N-240 d’entrada a Valls des de Tarragona, el Vendrell i Montblanc.

La instal·lació ha anat a càrrec dels serveis municipals de manteniment. Aquests tòtems creen nous punts de referència del món casteller, esdevenint Valls la primera localitat que situa el missatge casteller en tres accessos d’una població. En una ciutat de castells, aquests es respiraran des del mateix moment d’arribar-hi a través de les vies de comunicació.

La commemoració del desè aniversari de la proclamació dels Castells com a Patrimoni de la Humanitat comptarà amb la presència de la consellera de Cultura de la Generalitat, Àngels Ponsa, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, el president i cap de colla de la Joves, Roger Estil·les i Jaume Martí respectivament, i el president i cap de colla de la Vella, Albert Pedret i Albert Martínez. La commemoració se celebrarà a la sala de plens de l’Ajuntament i es podrà seguir en directe pel canal de Youtube de l’Ajuntament de Valls a partir de les 13.15h.

Un premi de tots i per a tots

L’Alcaldessa de Valls, Dolors Farré, ha volgut destacar que «la proclamació dels castells com a Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO va ser un premi de tots i per a tots, que posa de manifest la importància del treball conjunt entre les colles castelleres, les entitats privades com els mitjans de comunicació i les administracions públiques. Totes van fer una pinya per un objectiu que ha projectat el món casteller i augmentat el seu prestigi arreu». Farré ha afegit que «des de Valls vam treballar en aquesta candidatura com sempre ho hem fet, amb esforç, sense renunciar a representar els orígens i la història dels castells, però alhora amb generositat com els Xiquets de Valls han demostrat sempre lluint les seves construccions on se’ls ha demanat amb el mateix orgull que en pròpia plaça. Els castells van néixer a Valls però ha estat el nostre país el que els ha atorgat la categoria de símbol i la UNESCO el reconeixement internacional».

El passat 20 d’octubre Valls va encetar les celebracions del desè aniversari de la proclamació arreu del país tot coincidint amb la Fira de Santa Úrsula, celebrada amb èxit, amb una alta participació i amb totes les garanties de seguretat. Ho feu en diversos espais del nucli històric, però especialment amb dos actes simbòlics a la plaça bressol dels castells. Ara continua la commemoració en aquests tres nous punts del teixit urbà. El regidor de cultura, Marc Ayala, ha explicat que «la tria d’aquests espais en el llindar del nucli urbà de Valls vol simbolitzar la connexió que Valls té amb les altres places castelleres del país. Per aquí els nostres Xiquets sortien i surten cap a d’altres festes majors per contribuir a seguir-les fent grans». També ha explicat «el món casteller com una xarxa de localitats i de colles que vertebren un mapa conjunt des de l’experiència compartida».

El camí de la UNESCO

La candidatura dels castells havia estat impulsada per la Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat, formada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, la revista “Castells” i el Centre Unesco de Catalunya. La iniciativa va aconseguir un bon suport social arreu del país, que es va traduir, entre d’altres, en una declaració solemne de suport per part del Parlament de Catalunya, amb la unanimitat de tots els grups polítics, al cap d’un any, l’abril de 2008.

Posteriorment, l’Estat Espanyol va assumir la candidatura com a pròpia a proposta de la Generalitat de Catalunya. Va ser a la reunió del Consejo del Patrimonio Histórico, organisme integrat per representants de totes les comunitats autònomes, de juliol de 2009, que va donar-li llum verda. La demanda es va formalitzar amb la presentació, el 28 d’agost de 2009, a la seu de la UNESCO, a París, del Dossier de Candidatura dels Castells elaborat per la Comissió, elaborat per un seguit d’especialistes castellers d’arreu del territori.

La decisió final per a la proclamació es va prendre en la reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que es va celebrar a Nairobi, Kènia, el 16 de novembre de 2010. A l’acte va assistir una delegació catalana encapçalada per l’aleshores president del Parlament, Ernest Benach, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i en la qual també hi era el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya Miquel Botella, així com el president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, el manresà Ramon Fontdevila.

El fet d’estar inscrits a la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha contribuït a aconseguir que la visibilitat i el prestigi dels castells, tant a Catalunya com a l’estranger, hagi augmentat espectacularment. Els castells han passat, en molt pocs decennis, de ser una pràctica d’àmbit comarcal a obtenir el màxim reconeixement universal, el que atorga l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, la UNESCO.

Es restauren els gegants de Torroella de Montgrí del segle XVIII

Torroella de Montgrí ha tirat endavant la restauració de les figures velles dels gegants de la vila, que es troben custodiades i són visitables al Museu de la Mediterrània. Els emblemàtics gegants, que varen tenir un ús continuat entre els anys 1758 i 1950, no havien estat mai sotmesos a un estudi i restauració professional, i en alguns punts necessitaven d’una intervenció de conservació que en frenés la seva possible degradació.

Els treballs, que els realitza l’equip de restauradores format per Laia Roca i Idoia Tantull, es realitzaran en dues parts ben diferenciades. Per una part als bustos, els braços i les mans originals del 1758. Aquí es realitzarà un tractament a la policromia: es netejaran i es fixaran els aixecaments de policromia. I per altra part al cos i els cavallets de fusta del 1930-32. Aquí es realitzarà un treball de neteja química, desinsectació, tapat d’orificis de xilòfags i consolidació i estabilització estructural.

Els treballs de conservació i restauració seran basats en la mínima intervenció i el màxim respecte per la integritat i la història de l’obra, amb la voluntat d’aconseguir la màxima estabilitat i millorar-ne la seva lectura. S’aplicaran les tècniques actuals de conservació i restauració amb materials estables i compatibles amb l’obra i entre ells, per garantir al màxim la seva durabilitat i la reversibilitat de les intervencions.

La intervenció estarà acompanyada d’uns estudis per tal de d’avaluar les diferents capes de repolicromats i reparacions que havien tingut els gegants. S’analitzaran les estratigrafies del casc, dels bustos, dels braços i les mans. I es faran anàlisis físico-químics dels materials per determinar-ne la seva composició i saber com s’havien reparat antigament.

Els treballs s’estan realitzant a la sala d’exposicions temporals del Museu de la Mediterrània i s’estan fent de cares al públic. En aquests moments es poden observar des del carrer i a partir d’aquesta setmana, tothom que vulgui podrà entrar a la sala els dimecres i divendres, de 10 a 12 h, amb les mesures de preventives i de seguretat sanitàries corresponents, i veure de ben a prop com treballa l’equip de restauració.

A més a més, per tots aquells que vulguin conèixer tots els detalls a fons, el divendres 11 de desembre, a les 19 h, es realitzarà una conferència al mateix museu per exposar públicament tots els treballs realitzats.

Palmira al Baix Ter

Entre el desembre de 1927 i el setembre de 1930 l’escriptora i folklorista Palmira Jaquetti va visitar les poblacions de Torroella, l’Estartit, Verges, Pals, La Tallada, Jafre, Tor i Canet. Hi va entrevistar desenes d’àvies i avis que li van cantar més d’un centenar cançons tradicionals d’aquests indrets, i ho va consignar tot en uns dietaris -Memòries de recerca- per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Aquesta 2020 en commemorem el 125è aniversari del seu naixement i des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’ha promogut l’Any Palmira Jaquetti per reivindicar la tasca d’aquesta escriptora excepcional. El Museu de la Mediterrània, com a antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial en matèria de música popular, i com a museu de territori enclavat al Baix Ter, ens hem adherit a aquesta celebració i hem promogut l’espectacle “Palmira al Baix Ter”.

“Palmira al Baix Ter”, produït per Bubulina Teatre, fa un recorregut pel territori i les cançons del Baix Ter de la dècada de 1920. Escrit i dirigit per Jordi Lara, interpretat per la cantatriu Elisenda Rué i amb guitarra clàssica i arranjaments d’Izan Rubio. L’espectacle inclou 10 cançons cantades pels avis del Baix Ter, que tornaran a sonar gairebé un segle després.

L’escriptor Jordi Lara ha realitzat la dramatúrgia en versió teatral d’alguns dels dietaris que Palmira Jaquetti va escriure en els seus viatges. En aquests dietaris, Jaquetti explica amb una prosa meravellosa el poble que es troba, el seu aspecte i arquitectura, el caràcter de les persones a qui entrevista a cada poble, i recull la partitura i la lletra de les cançons populars i tradicionals.

L’espectacle es va estrenar el divendres 21 d’agost de 2020 al Museu de la Mediterrània amb totes les entrades exhaurides setmanes abans, però amb la voluntat de que l’espectacle es pugui gaudir en diferents pobles del Baix Ter on Palmira Jaquetti hi feu estada.

Voluntaris i padrins descobreixen l’empedrat antic del camí de la Davallada de Llagunes

Camí llagunesEl proper divendres 24 de juliol a les 10 hores tindrà lloc l’acte de descoberta de l’empedrat de pedra seca del camí de la Davallada de Llagunes (Vall de Siarb-Pallars Sobirà), un empedrat que s’ha recuperat durant aquests últims mesos gràcies a la feina feta per voluntaris i voluntàries d’arreu del Pallars Sobirà i pels més de 60 participants dels camps de treball que s’han organitzat enguany.

La recuperació d’aquest empedrat antic s’emmarca dins del projecte Museu de Camins, un projecte que pretén crear un espai a la Vall de Siarb amb una xarxa íntegra de camins mantinguts i recuperats a a través dels quals el visitant es pot submergir en la vida rural i als seus ritmes, als usos i les tècniques constructives, i a les històries que durant centenars d’anys han omplert de vida el Pirineu.

Amb l’observació del camí i, sobretot, parlant amb padrins i padrines i tècnics de
pedra seca, es va iniciar la feina de neteja de rocs i terra en els trams que es volien recuperar, una tasca que sobretot han dut a terme voluntaris i voluntàries d’arreu del Pallars Sobirà. Més endavant, amb la vinguda de l’estiu, els i les joves participants dels camps de treball han après la tècnica constructiva de pedra seca i, a partir dels coneixements adquirits, han construït trams amb nou empedrat aprofitant les pedres que hi havia al voltant del camí així com també han descobert part de l’empedrat antic que havia quedat colgat amb l’erosió del terreny.

Per tal de posar de relleu la tasca i la implicació dels i les joves participants i per agrair l’acollida de la comunitat local s’ha organitzat la descoberta d’aquest empedrat antic, un acte en el qual hi intervindran dos joves dels diversos grups que han realitzat tasques en aquest empedrat que ens explicaran la seva experiència durant el camp de treball, en Jaume Cortina, padrí nascut a Llagunes que explicarà per a què s’havia utilitzat aquest camí i com es treballava conjuntament per mantenir els camins, i en Marc Cortina i la Gemma Cots, dos dels representants de l’entitat Balmes Blancs i responsables del projecte Museu de Camins que explicaran el projecte en el qual s’emmarca aquesta tasca. L’acte el clourà un representant de l’Ajuntament de Soriguera, municipi d’acollida dels camps de treball i de les diverses intervencions de recuperació de camins.

Desenvolupament de la jornada (en cas de pluja s’habilitarà una carpa o bé es desenvoluparà l’acte a l’interior d’un local)
10:00h: Trobada al panell informatiu de Llagunes i desplaçament fins a l’empedrat.
10:15h: Descoberta de l’empedrat
10:20h Parlaments
10:45hs: Esmorzar i refrigeri

Enramades confinades

El proper diumenge 7 de juny havia de tenir lloc el Concurs de Catifes de Flors Naturals d’Arbúcies, preludi de la Festa de les Enramades que es celebra entre el 11 i el 17 de juny. La crisi sanitària del coronavirus Covid-19 impedeix la celebració habitual de la festa més emblemàtica de la vila, que s’ha hagut de reinventar per tal que els arbuciencs i les arbucienques la puguin gaudir des de casa amb seguretat.

El programa de les “Enramades Confinades” comença aquest proper diumenge 7 de juny amb les “Catifes Confinades”. Sota el lema “Encatifa’t” s’anima a la ciutadania a fer una catifa d’un metre quadrat a casa i penjar-ne fotografies a Instagram. El programa segueix a partir del dia 11 de juny amb la botifarrada des del balcó, cercavila de gegants, passades matinals i nocturnes, programes de ràdio, castell de focs artificials, concurs de rodolins digitals o el trivial de les Enramades.

Coincidint amb el dia 7 de juny el Museu Etnològic del Montseny té previst reobrir les seves portes tancades des del passat 13 de març, en l’horari habitual, únicament a les sales d’exposició temporal on es podrà visitar l’exposició de les obres presentades al “36è Concurs Estatal de Fotografia / 29è Trofeu Torre d’Arboç”, que organitza la Secció Fotogràfica el Centre d’Arbúcies. Per tal de garantir la seguretat, la visita al Memga haurà de realitzar-se seguint les mesures de seguretat establertes: distància de seguretat, obligatorietat de l’ús de mascareta, entrada únicament a públic individual i familiar i aforament limitat a un terç (15 persones).