Petjades de la vida quotidiana al front de l’Ebre.

El programa de la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre vol fer possible la difusió de les experiències i els treballs de recerca realitzats entorn del front de l’Ebre durant la Guerra civil espanyola del 1936, amb l’objectiu de promoure la difusió, la protecció i la conservació del patrimoni cultural que aquesta va generar a les Terres de l’Ebre, especialment en els diversos espais ocupats per la Batalla de l’Ebre.

El programa de la Jornada recull, entre les diverses aportacions que es faran, dos intervencions que tenen interès etnogràfic: la ponència: “Grafiters en lluita. La guerra civil en gargots”, a càrrec d’Enrique R. Gil de Hernández, sobre les inscripcions i grafits realitzats pels soldats en moltes parets i murs de cases i masies situades al front; i  la comunicació “Hoy hemos abandonado el pueblo y acampado en una vieja posición inmediata a éste”, sobre la vida als campaments situats al voltant de la Pobla de Massaluca durant la Batalla de l’Ebre, presentada per Josep Font Piqueras.  

La jornada és gratuïta i està oberta al públic en general, però cal fer una inscripció prèvia, que és obligatòria, abans del 5 d’octubre.

Organitzen:  Departament de Cultura, Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, i el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).

Data: 8 d’octubre de 2022.

Horari: De 9.00h fins a 19.30h

Lloc: Sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller de Tortosa. Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, c/ Jaume Ferran i Clua, 4.

Més informació i inscripció: https://arqueologia.tte.cat/

Dos nous elements amplien els oficis tradicionals inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner van desenvolupar, entre el 2015 i el 2017, el projecte de l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE); un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre, que va inventariar 100 elements.

Per tal de donar-li continuïtat, les mateixes tres institucions vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), del que el Museu n’ha estat responsable i promotor, per tal d’ampliar i difondre l’IPCITE, i cercar-li aplicacions, per a l’escola, el turisme, la festa, la gestió del paisatge, etc.

Ara el Museu hi suma dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són: “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador, al Baix Ebre i el Montsià” i “L’ofici dels constructors de figures festives, a les Terres de l’Ebre”.

Són el resultat de l’encàrrec de treballs de recerca, realitzats en treball de camp de metodologia antropològica, a la investigadora Ingrid Bertomeu Cabrera, del seguiment tècnic realitzat des del Museu per la conservadora M. Carme Queralt Tomás, i dels treballs d’ampliació a la web de l’Inventari d’Eva Garcia Lleixà.

Les fitxes d’aquests tres antics oficis inclouen informació patrimonial inèdita, dades històriques i etnogràfiques, fotografies i entrevistes orals realitzades en treball de camp, fitxes d’informants i recursos documentals (bibliogràfics, electrònics, etc.) seleccionats només entre els que fan referència directa als oficis en l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre.

L’IPCITE es pot consultar a www.ipcite.cat. Abasta 104 fitxes, més de 1.500 manifestacions, més de 2.000 fotografies, 40 audiovisuals i gairebé un miler de recursos documentals sobre les Terres de l’Ebre.

Entorn de la transhumància i els camins ramaders catalanas.

Amb l’objectiu de posar en valor tant la transhumància com la xarxa de camins ramaders existents, amb els reptes que actualment afronten, s’ha organitzat el II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que comptarà amb tres seus seminaris d’experts i més d’una trentena de comunicacions, presentades als tres eixos del Congrés.

La inscripció és oberta a tothom.

Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur, tracta aspectes com ara la situació actual d’aquesta ramaderia, les oportunitats generades per la transhumància, el relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, i la comercialització dels productes. 

Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial, gira entorn del seu desenvolupant a escala local i nacional, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació.

Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals, sobre el futur de la ramaderia transhumant catalana, tenint presents els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, l’equipament dels associats, els actuals projectes de valorització i recuperació, i també el marc legal, la gestió i les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders. Grup de treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: es celebrarà durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 al Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: https://transhumancia.com i també @congrestranshumancia_2022

Inscripcions al Congrés:INSCRIPCIONS CONGRÉS

Modelisme naval a la Mar de l’Ebre.

La mostra té per objectiu homenatjar la figura i l’obra del rapitenc Miquel Ferré Chillida, persona que ha dedicat tota la seva vida a la creació de bastiments amb tècniques de modelisme naval artesanal; una feina minuciosa que ha anat aprenent al llarg dels anys, tal i com ha estat tradicional a la Ràpita entre la gent de mar, és a dir, de forma autodidacta, reproduint a petita escala naus de tipologia local, com ara les muletes de mar, les parelles de bou i els vaixells de tresmall i d’arrossegament, amb restes de fusta i unes poques eines ben senzilles, començant pel dibuix de l’embarcació i les plantilles; només en la confecció de les veles requeria d’ajuda, la de la seva dona, que les elaborava també a casa.

Miguel Ferré té actualment 90 anys, però va començar a crear reproduccions navals a escala des de ben jove, mentre creixia remant i navegant a vela al costat del seu pare. 

L’exposició, que inclou més d’una trentena de maquetes d’embarcacions tradicionals de la zona, està adreçada al públic en general, i permet entendre l’evolució de la construcció naval i dels sistemes de pesca que ha conegut, i practicat, a la costa de la Mar de l’Ebre, en els seus gairebé cent anys.

Organitzen: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de els Terres de l’Ebre i Ajuntament de la Ràpita.

Dates: fins al 9/10/2022

Horaris:  de dimecres a diumenge de 11h – 14h i de 16h – 19h.

Lloc: Espai polivalent del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro,s/n. La Ràpita.

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Tel. 673 522 901. info@museuterresebre.cat

Empremtes del passat en l’arquitectura popular de la Plana del Montsià

L’exposició “Empremtes del passat a la Plana”, indaga amb llenguatge artístic les empremtes del passat històric més recent, especialment les que resten a l’arquitectura popular no urbana de la població, especialment a les casetes i els masos de les terres de secà del municipi.

Aquesta mostra, inclosa dins del programa “Ebre. Art & Patrimoni”, és el resultat d’aquesta recerca dels rastres del passat de l’artista Regina Pla Domingo; una persona molt vinculada a la població de Santa Bàrbara, on va crear el 2001 l’acadèmia d’art: Arts Aplicades Regina Pla.

L’exposició es complementarà amb l’activitat que també té per objectiu atansar al públic en general a les marques pintades, pintades, esgrafiats… que es conserven, titulada “Passejada per l’arquitectura rural de Santa Bàrbara”, que anirà a càrrec de Juanjo Vegué i Regina Pla.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre iGeneralitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Col·laboració: Ajuntament de Santa Bàrbara i Centre d’interpretació de la vida a la Plana.

Horari: de dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h

Dates de l’exposició: del 9 fins al 30 de setembre de 2022.

Data de l’activitat complementària: 17 de setembre de 2022.

Lloc: Centre d’interpretació de la vida a la Plana (Passeig de les Quatre carreteres, s/n. Santa Bàrbara.

Més informació: Ajuntament de Santa Bàrbara i Centre d’interpretació de la vida a la Plana. Tel. 977 71 70 00

Empremtes en la terrissa tradicional de la Galera.

A l’exposició d’obra gràfica i terrissa “Vestigi”, que està inclosa dins del programa “Ebre. Art & Patrimoni”, l’artista multidisciplinari G. Bel i l’artista i restauradora de béns culturals Maria Torta Bausili, ens conviden a endinsar-nos en l’àmbit de les marques sobre l’argila que es troben en els atuells, abans del tot quotidians, de la terrissa popular de la Galera, alguns tant emblemàtics com els cànters d’aigua amb decoracions de manganès.

Són marques fruit del propi treball artesanal dels terrissers en elaborar cada peça, i molt sovint passen del tot desapercebudes, en algun racó de l’obra.

Es tracta sobretot d’empremtes i marques, produïdes tant pels dits dels artesans com pel moviment del torn, que aquests artistes ara recreen i reinterpreten, a partir del llegat patrimonial de la terrissa galerenca.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Col·laboració: Ajuntament de la Galera i Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera.

Horari: de dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h

Dates: fins l’11 de setembre de 2022.

Lloc: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera (Sala 2, baixos de l’Ajuntament). Sant Llorenç, 36, la Galera.

Més informació: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera. Tel. 977 71 83 39

L’extracció de sal a la Ràpita, Patrimoni Etnològic i Immaterial

Ha finalitzat la recerca “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, encarregada pel Museu de les Terres de l’Ebre (dins el programa Ajut a la recerca etnològica a les Terres de l’Ebre 2022) a l’historiador rapitenc Enric López Vidal, per tal de documentar, en treball de camp etnogràfic, el Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial associat a l’extracció de la sal, a les Salines de la Trinitat, ubicades ala badia dels Alfacs, concretament a la punta de la Banya, al terme municipal de la Ràpita. Són les úniques salines marines que es conserven avui en actiu a Catalunya.

Es tracta d’una activitat productiva avui industrial, que manté però un procés de producció arrelat a l’activitat extractiva tradicional, de caràcter manual, que els saliners van desenvolupar durant molts segles en diferents punts del delta de l’Ebre, especialment durant l’edat mitjana i la moderna. La recerca ha seguit la metodologia establerta per la del Departament de Cultura, per a la recerca en projectes de Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial.

S’ha concretat en diferents materials i suports: la redacció d’una memòria explicativa, l’enregistrament i la transcripció de les entrevistes orals fetes a diferents persones (tres homes i una dona), directament vinculats amb el treball a l’interior de les instal·lacions de les Salines de la Trinitat (tant; la localització de fotografies històriques particulars; un reportatge fotogràfic fet ara per l’investigador en treball de camp; i una selecció de recursos bibliogràfics, que fan referència directa a aquestes Salines del delta de l’Ebre. Les fotografies històriques aplegades mostren com era la vida quotidiana a les Salines, fa unes dècades, quan s’hi vivia permanentment, i han estat cedides per particulars, com fotografies. No va ser fins a  mitjans del s. XX que hi van arribar aspectes tant importants com ara la mecanització, la llum elèctrica i les comunicacions per terra.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·laboració: Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Ràpita i el Museu de la Mar de l’Ebre.

Transhumància i camins ramaders de Catalunya  

Fins el 1 de juliol es poden presentar comunicacions en qualsevol dels eixos temàtics del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya sorgeix de la inquietud pel que fa a la situació actual del sector i de la voluntat de continuïtat després de l’èxit i l’acollida que va tenir la primera edició. Els objectius principals d’aquesta edició continuen sent la posada en valor de la transhumància i la xarxa de camins ramaders de Catalunya. Una de les novetats es la major visibilització que tindran els aspectes i reptes actuals pel que fa a la preservació de la ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte que pot tenir per al sector l’actual context de crisi climàtica i energètica global. Hi ha tres eixos: Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur. Es podran presentar comunicacions relacionades amb la situació actual de la ramaderia extensiva, les oportunitats que genera la transhumància, el repte del relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, la comercialització entre altres. Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial. Es podran presentar comunicacions relacionades amb projectes que s’estan desenvolupant al territori, tant a escala local com nacional, que estableixen un diàleg entre la recerca present i passada sobre la transhumància i la ramaderia extensiva, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació. Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals. Es podran presentar comunicacions relacionades amb l’activitat ramadera transhumant a Catalunya relacionades amb el seu futur, tenint en compte els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, equipament associats, projectes de valorització i recuperació en curs, el marc legal, la gestió i planificació de les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: el Congrés tindrà lloc durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 a el Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: en el següent enllaç trobareu informació de com presentar les comunicacions a: http://transhumancia.com/ca/comunicacions/

Les bruixes: entre la història i la tradició

La xerrada titulada “Les bruixes: entre la història i la tradició”, a càrrec de l’antropòloga M. Carme Queralt Tomàs, i una breu visita guiada a l’exposició, formaran part de la inauguració de l’exposició itinerant “Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya”, produïda pel Museu d’Història de Catalunya i comissariada per Agustí Alcoverro i Josefina Roma. Incidirà en els elements de la doble imatge, positiva i negativa, que han tingut les bruixes, unes velles i altres joves, en la tradició popular catalana, alguns dels quals es contraposen a la imatge dels bruixots.

L’exposició fa difusió de com entre 1450 i 1750 moltes regions d’Europa van patir l’anomenada cacera de bruixes, que, en càlculs ponderats, va comportar 110.000 persones processades i no menys de 60.000 execucions, 400 a Catalunya. També al Bisbat de Tortosa hi ha documentats un nombre de processos inquisitorials contra suposades bruixes. Les víctimes van ser, arreu d’Europa, molt majoritàriament dones pobres, sovint velles i que vivien soles.

L’acte d’inauguració es farà a la sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller, i finalitzarà amb una breu visita guiada a l’exposició.

Organitza: Generalitat de Catalunya. Serveis Territorials de Cultura i Serveis Territorials d’Igualtat i Feminisme.

Col·laboració: el suport de l’Ajuntament de Tortosa.

Dates: del 22 de juny al 24 de juliol de 2022.

Lloc: Sala d’exposicions del Palau Oliver de Boteller. Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, c/ Jaume Ferran i Clua, 4, de Tortosa.

Inauguració: divendres 22 de juny de 2022, a les 19h.

Horaris: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, i dissabtes, diumenges i festius, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 20.00 h. Horari especial per a la Festa del Renaixement: dijous 21 i divendres 22 de juliol, de 18.00 a 24.00 h, dissabte 23 i diumenge 24, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 24.00 h.

Més informació: Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre. Tel. 977 44 80 70

Els comerços centenaris d’Amposta

Taula rodona sobre la història i el paper actual dels quatre comerços centenaris existents avui en dia a Amposta; i també sobre el patrimoni popular, tant material com immaterial, que custodien els seus propietaris i establiments.

Hi intervindran: Pepita Allepuz i M. José Serret, de Joieria Salvadó, casa fundada com a rellotgeria joieria el 1902; Pere Lafont, de Carns Lafont, carnisseria oberta el 1912; i Jon Iñurrategi i Ivan Prats de Dolços Alemany 1912, pastisseria fundada per la família Alemany, amb el nom de La Estrella, el 1912.

Seran moderats per M. Carme Queralt, tècnica del Museu de les Terres de l’Ebre.

Es tracta de la segona de les activitats del Museu incloses dins del programa Cultura Viva Etnologia 2022, i és també la segona activitat del Cicle de conferències de la XIV Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, aquest any dedicada al món del comerç.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament d’Amposta.

Data: dimecres 18 de maig de 2022

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Horari: 20 h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. htp://www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat Tel. 977702954