Autor: Museu de les Terres l'Ebre

Recerca, pedagogia i salvaguarda de l’elaboració tradicional d’oli de ginebre.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Per cinquè any, Riba-roja d’Ebre celebra la recuperació patrimonial dels forns d’oli de ginebre de la població, amb un format lúdic, festiu i de valorització patrimonial.

La “Festa de l’oli de Ginebre 2022” inclou un extens programa d’activitats, que inclou com en totes les edicions una destil·lació d’oli de ginebre a la manera tradicional i la visita guiada a un dels forns del municipi.

Destaquen en l’actual edició: la creació de la “Maleta pedagògica sobre els forns d’oli de ginebre”, que ja es treballa a l’escola local, com una eina fonamental per transmetre als més petits l’interès pel patrimoni i el paisatge més proper i que ja s’ha començat a treballar en aquest curs escolar; també la creació d’una aplicació de realitat augmentada dels forns, per fomentar bones pràctiques en la salvaguarda del patrimoni immaterial, i en tercer lloc l’obtenció de l’Ajut a la recerca Creu Casas Sicart amb el qual es finançarà un projecte de la Universitat Rovira i Virgili de digitalització, registre i anàlisi dels forns d’oli de ginebre ubicats a Riba-roja d’Ebre.

En el marc de la festa també es presentarà una aplicació de realitat augmentada dels forns d’oli de ginebre, que forma part d’un projecte europeu InterregSudoeLivhes de valorització del Patrimoni Cultural Immaterial.

Organitza: Amics de Riba-roja.

Lloc: Sala de plens de l’Ajuntament, i Zona d’esbarjo de la Garita.

Població: Riba-roja d’Ebre.

Dates: del 4 fins al 6 de novembre de 2022

Més informació: https://amicsderibaroja.cat/archivos/438

Sobre els instruments de música popular i tradicional a Catalunya.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari 





El llibre Instruments de música tradicionals, dins la col·lecció Eines i feines de Brau edicions,molt ben il·lustrat escrit per Anaís Falcó Ibáñez, doctora en Etnomusicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en aquesta i altres temàtiques musicals.





Es tracta del 12 volum 12 de la col·lecció “Eines i feines” de Brau edicions. Té 180 pàgines i, com els llibres de tota la col·lecció, està profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies, tant històriques com actuals, entre les quals se n’inclouen algunes procedents del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.





El contingut del llibre s’ocupa tant d’instruments tradicionals catalans, molts dels quals provenen de tradicions musicals d’arreu del món com de joguets musicals populars, elaborats amb matèries naturals i materials reciclats, en diferents indrets de Catalunya; i tracta sobre la música se’n pot fer amb el propi cos, instruments de vent, percussió, corda, agrupacions musicals, etc.





El llibre està orientat a la recuperació i divulgació del coneixement que tenim sobre l’origen, la història i el present d’aquests antics instruments de música tradicional a Catalunya, un art i un patrimoni cultural que, sortosament, són encara avui ben vius.





Edició: Brau edicions.





Col·laboració: ediatat amb el suport del Departament de Cultura, i la col·laboració de diversos museus de la Xarxa de l’OPEI.





ISBN: 978-84-18096-39-6.





Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
Una proposta educativa, aplicabilitat de l’IPCITE, entorn de la tradició oral del “globo” de Masdenverge.
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			






A l’Escola Rosa Gisbert de Masdenverge, de la ZER Montsià, els alumnes del Cicle Mitjà i del Cicle Superior de Primària estan realitzant l’activitat “A Masdenverge va caure un globo”, una proposta educativa finançada pel Museu de les Terres de l’Ebre, amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i de l’Ajuntament de Masdenverge, que posa en valor el Patrimoni Cultural Immaterial local, amb una aplicabilitat de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) .





L’activitat educativa és una aplicabilitat entorn d’aquesta tradició oral masdenvergenca, reconeguda com un del centenar d’elements culturals que han estat inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). Està dirigida per l’antropòloga Ingrid Bertomeu Cabrera i il·lustrada per Aurora Portillo. La proposta, que inclou diferents fitxes didàctiques i materials, explica la tradició oral generada a la població a partir d’un fet històric ocorregut el 1882: la caiguda d’un globus aerostàtic a la població, cosa que va causar una gran expectació entre els seus habitants. Aquest fet extraordinari ha anat explicant-se, generació rere generació, i ha donat com a resultat diverses manifestacions populars, iniciativa dels veïns, avui molt conegudes: una cançó, una representació teatral, una festa… que han convertit la tradició del globo en un referent de la identitat local de Masdenverge.





Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre i Escola Rosa Gisbert.





Col·laboració: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Culturtal i Ajuntament de Masdenverge.





Lloc: Escola Rosa Gisbert. Masdenverge.





Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. info@museuterresebre.cat Tel. 977 702 954






		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
La oblidat ofici de faroner, a la província de Tarragona.
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			

En el marc del Festival Orígens, projecció del documental “Llars de llum”, de 50 minuts, dissenyat com a un Treball de Fi de Grau per quatre joves estudiants de Periodisme a la URV, que és fruit de nou mesos de treball durant el 2021, i té per objectiu, més enllà de ser un producte acadèmic, el de posar en valor l’evolució de l’ofici dels faroners, amb la finalitat d’impulsar el reconeixement del Patrimoni marítim i històric de la província de Tarragona.





La peça dibuixa el trànsit que va existir per passar de la mà humana a la tecnologia, i sobre quin paper tenen els faroners actualment i en el seu futur immediat. Encara avui hi ha dos faroners a la costa tarragonina que hi viuen als fars, a Salou i la Ràpita.





Així, l’audiovisual de Clara Marquiegui, Joel Medina, Sandra Pérez i Raül Rodríguez, directors, productors i responsables del documental, produït amb el suport del Port de Tarragona, fa, així, un recorregut pel passat, el present i el futur dels fars de la província de Tarragona, que es troben sota la responsabilitat del Port de Tarragona; amb els canvis que ha produït l’automatització al sector. 





Inclou, entre d’altres testimonis, persones expertes en seguretat marítima, responsables dels patronats de turisme i dels museus del territori, i de dos dels protagonistes de la història dels fars, els faroners del Port de Tarragona, Juanjo Heredero, Carlos Moral i Jose Maria Moral, ja jubilat de l’ofici.





Organitza: Festival Orígens. Ajuntament de la Ràpita.





Data: Dissabte 8 d’octubre de 2022.





Horari: 18.30 h





Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre. La Ràpita.





Més informació: https://agenda.cultura.gencat.cat/content/agenda/ca/article.html?article=20220928053

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
Petjades de la vida quotidiana al front de l’Ebre.
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			

El programa de la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre vol fer possible la difusió de les experiències i els treballs de recerca realitzats entorn del front de l’Ebre durant la Guerra civil espanyola del 1936, amb l’objectiu de promoure la difusió, la protecció i la conservació del patrimoni cultural que aquesta va generar a les Terres de l’Ebre, especialment en els diversos espais ocupats per la Batalla de l’Ebre.





El programa de la Jornada recull, entre les diverses aportacions que es faran, dos intervencions que tenen interès etnogràfic: la ponència: “Grafiters en lluita. La guerra civil en gargots”, a càrrec d’Enrique R. Gil de Hernández, sobre les inscripcions i grafits realitzats pels soldats en moltes parets i murs de cases i masies situades al front; i  la comunicació “Hoy hemos abandonado el pueblo y acampado en una vieja posición inmediata a éste”, sobre la vida als campaments situats al voltant de la Pobla de Massaluca durant la Batalla de l’Ebre, presentada per Josep Font Piqueras.  





La jornada és gratuïta i està oberta al públic en general, però cal fer una inscripció prèvia, que és obligatòria, abans del 5 d’octubre.





Organitzen:  Departament de Cultura, Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, i el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).





Data: 8 d’octubre de 2022.





Horari: De 9.00h fins a 19.30h





Lloc: Sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller de Tortosa. Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, c/ Jaume Ferran i Clua, 4.





Més informació i inscripció: https://arqueologia.tte.cat/

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
Dos nous elements amplien els oficis tradicionals inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner van desenvolupar, entre el 2015 i el 2017, el projecte de l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE); un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre, que va inventariar 100 elements.





Per tal de donar-li continuïtat, les mateixes tres institucions vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), del que el Museu n’ha estat responsable i promotor, per tal d’ampliar i difondre l’IPCITE, i cercar-li aplicacions, per a l’escola, el turisme, la festa, la gestió del paisatge, etc.





Ara el Museu hi suma dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són: “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador, al Baix Ebre i el Montsià” i “L’ofici dels constructors de figures festives, a les Terres de l’Ebre”.





Són el resultat de l’encàrrec de treballs de recerca, realitzats en treball de camp de metodologia antropològica, a la investigadora Ingrid Bertomeu Cabrera, del seguiment tècnic realitzat des del Museu per la conservadora M. Carme Queralt Tomás, i dels treballs d’ampliació a la web de l’Inventari d’Eva Garcia Lleixà.





Les fitxes d’aquests tres antics oficis inclouen informació patrimonial inèdita, dades històriques i etnogràfiques, fotografies i entrevistes orals realitzades en treball de camp, fitxes d’informants i recursos documentals (bibliogràfics, electrònics, etc.) seleccionats només entre els que fan referència directa als oficis en l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre.





L’IPCITE es pot consultar a www.ipcite.cat. Abasta 104 fitxes, més de 1.500 manifestacions, més de 2.000 fotografies, 40 audiovisuals i gairebé un miler de recursos documentals sobre les Terres de l’Ebre.

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
Entorn de la transhumància i els camins ramaders catalanas.
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			






Amb l’objectiu de posar en valor tant la transhumància com la xarxa de camins ramaders existents, amb els reptes que actualment afronten, s’ha organitzat el II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que comptarà amb tres seus seminaris d’experts i més d’una trentena de comunicacions, presentades als tres eixos del Congrés.





La inscripció és oberta a tothom.





Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur, tracta aspectes com ara la situació actual d’aquesta ramaderia, les oportunitats generades per la transhumància, el relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, i la comercialització dels productes. 





Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial, gira entorn del seu desenvolupant a escala local i nacional, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació.





Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals, sobre el futur de la ramaderia transhumant catalana, tenint presents els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, l’equipament dels associats, els actuals projectes de valorització i recuperació, i també el marc legal, la gestió i les actuacions de valorització, manteniment i millora.





Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders. Grup de treball de Transhumància i Camins Ramaders.





Dates: es celebrarà durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 al Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.





Més informació: https://transhumancia.com i també @congrestranshumancia_2022





Inscripcions al Congrés:INSCRIPCIONS CONGRÉS

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
Modelisme naval a la Mar de l’Ebre.
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			






La mostra té per objectiu homenatjar la figura i l’obra del rapitenc Miquel Ferré Chillida, persona que ha dedicat tota la seva vida a la creació de bastiments amb tècniques de modelisme naval artesanal; una feina minuciosa que ha anat aprenent al llarg dels anys, tal i com ha estat tradicional a la Ràpita entre la gent de mar, és a dir, de forma autodidacta, reproduint a petita escala naus de tipologia local, com ara les muletes de mar, les parelles de bou i els vaixells de tresmall i d’arrossegament, amb restes de fusta i unes poques eines ben senzilles, començant pel dibuix de l’embarcació i les plantilles; només en la confecció de les veles requeria d’ajuda, la de la seva dona, que les elaborava també a casa.





Miguel Ferré té actualment 90 anys, però va començar a crear reproduccions navals a escala des de ben jove, mentre creixia remant i navegant a vela al costat del seu pare. 





L’exposició, que inclou més d’una trentena de maquetes d’embarcacions tradicionals de la zona, està adreçada al públic en general, i permet entendre l’evolució de la construcció naval i dels sistemes de pesca que ha conegut, i practicat, a la costa de la Mar de l’Ebre, en els seus gairebé cent anys.





Organitzen: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de els Terres de l’Ebre i Ajuntament de la Ràpita.





Dates: fins al 9/10/2022





Horaris:  de dimecres a diumenge de 11h – 14h i de 16h – 19h.





Lloc: Espai polivalent del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro,s/n. La Ràpita.





Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Tel. 673 522 901. info@museuterresebre.cat

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
Empremtes del passat en l’arquitectura popular de la Plana del Montsià
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			






L’exposició “Empremtes del passat a la Plana”, indaga amb llenguatge artístic les empremtes del passat històric més recent, especialment les que resten a l’arquitectura popular no urbana de la població, especialment a les casetes i els masos de les terres de secà del municipi.





Aquesta mostra, inclosa dins del programa “Ebre. Art & Patrimoni”, és el resultat d’aquesta recerca dels rastres del passat de l’artista Regina Pla Domingo; una persona molt vinculada a la població de Santa Bàrbara, on va crear el 2001 l’acadèmia d’art: Arts Aplicades Regina Pla.





L’exposició es complementarà amb l’activitat que també té per objectiu atansar al públic en general a les marques pintades, pintades, esgrafiats… que es conserven, titulada “Passejada per l’arquitectura rural de Santa Bàrbara”, que anirà a càrrec de Juanjo Vegué i Regina Pla.





Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre iGeneralitat de Catalunya. Departament de Cultura.





Col·laboració: Ajuntament de Santa Bàrbara i Centre d’interpretació de la vida a la Plana.





Horari: de dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h





Dates de l’exposició: del 9 fins al 30 de setembre de 2022.





Data de l’activitat complementària: 17 de setembre de 2022.





Lloc: Centre d’interpretació de la vida a la Plana (Passeig de les Quatre carreteres, s/n. Santa Bàrbara.





Més informació: Ajuntament de Santa Bàrbara i Centre d’interpretació de la vida a la Plana. Tel. 977 71 70 00

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
Empremtes en la terrissa tradicional de la Galera.
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			






A l’exposició d’obra gràfica i terrissa “Vestigi”, que està inclosa dins del programa “Ebre. Art & Patrimoni”, l’artista multidisciplinari G. Bel i l’artista i restauradora de béns culturals Maria Torta Bausili, ens conviden a endinsar-nos en l’àmbit de les marques sobre l’argila que es troben en els atuells, abans del tot quotidians, de la terrissa popular de la Galera, alguns tant emblemàtics com els cànters d’aigua amb decoracions de manganès.





Són marques fruit del propi treball artesanal dels terrissers en elaborar cada peça, i molt sovint passen del tot desapercebudes, en algun racó de l’obra.





Es tracta sobretot d’empremtes i marques, produïdes tant pels dits dels artesans com pel moviment del torn, que aquests artistes ara recreen i reinterpreten, a partir del llegat patrimonial de la terrissa galerenca.





Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.





Col·laboració: Ajuntament de la Galera i Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera.





Horari: de dimecres a divendres: de 9:30 a 13:30h. Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 14h





Dates: fins l’11 de setembre de 2022.





Lloc: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera (Sala 2, baixos de l’Ajuntament). Sant Llorenç, 36, la Galera.





Més informació: Terracota, Centre d’interpretació de la terrissa de la Galera. Tel. 977 71 83 39