Tècnica de construcció de murs de pedra seca (Regles professionals)

En el marc de COL·LABORAxPAISATGE i amb la col·laboració de Brau Edicions, ADRINOC ha impulsat la traducció al català del llibre “Technique de construction des murs en pierre sèche. Règles professionnelles, publicat l’any 2017 per l’associació “Artisans Bâtisseurs en Pierres Sèches (ABPS) i l’ “École Nationale des Travaux Publics de l’État (ENTPE).

Una de les conclusions extretes de les jornades transfrontereres “La pedra seca com a motor de desenvolupament econòmic i social” (Figueres, setembre de 2018) va ser la necessitat de desenvolupar un corpus teòric i normatiu a l’entorn de la construcció en pedra seca que la reguli i li atorgui validesa tècnica.

En aquesta línia de treball, la publicació “Tècnica de construcció de murs en pedra seca. Regles professionals” respon a un buit de contingut existent a casa nostra, treballat de manera rigorosa i validada, i constitueix el llibre de capçalera de les dues formacions reglades de construcció en pedra seca que s’imparteixen a l’Estat francès.

El sistema desenvolupat per l’escola francesa és una de les diverses fórmules utilitzades per a la construcció en pedra seca arreu dels territoris que utilitzen aquesta tècnica. Cadascun d’ells té un sistema constructiu nascut de la pràctica, amb unes característiques i especificitats pròpies; la singularitat del sistema francès rau en què ha estat capaç de normativitzar-lo i dotar-lo d’una certificació tècnica.

Un llibre reuneix la recerca escolar sobre tots els rellotges de sol de la Terra Alta

El llibre catàleg Rellotges de Sol a la Terra Alta és fruit de la recent recerca escolar sobre aquest tema realitzada pels alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Terra Alta de Gandesa, dirigits pel seu professor de Física i Química Fernando Chavarria Fores, que és físic astrònom i membre de la Societat Catalana de Gnomònica, que va ser fundada el 1988. Es tracta d’una autoedició, realitzada pel professor, que inclou tots els rellotges de sol que els seus alumnes i ell mateix han pogut documentar. Alguns els han localitzat actualment i d’altres només els han pogut catalogar perquè apareixen en fotografies antigues. N’hi ha de totes les poblacions de la comarca, tret de Pinell de Brai, població on no n’han pogut inventariar cap. Uns es troben ubicats en els nuclis urbans, als ajuntaments i les esglésies, i altres a les façanes de masos dispersos; n’hi ha que s’han anat repintant i es conserven bé, i d’altres que s’estan perdent, perquè s’han abandonat, perquè ja no se’ls reconeix com abans el fet de ser un símbol de prestigi social. El llibre també recull refranys i frases fetes  sobre el temps propis de la Terra Alta. En total són 102 pàgines, publicades amb l’ISBN: 978-84-18438-05-9.

“Novè 2A”. Docusèrie en memòria dels pisos de can Garcia de Manlleu

Cada dijous des del 12 de novembre fins al 10 de desembre hem emès al canal de youtube del Museu del Ter i a El9TV un capítol de “Novè 2a”, la docusèrie ambientada en la història dels pisos de can Garcia, que aviat desapareixeran completament de l’horitzó urbà manlleuenc. Amb cada capítol hem presentat un personatge: en Josep, l’Abdellah, en Manuel, la Fina i la Montse. La docusèrie també comptava amb un capítol 0 on s’explicava la història de tot el projecte.

La previsió era finalitzar en format teatral el desenllaç de Novè 2a amb diverses representacions durant el mes de desembre. El projecte teatral no ha estat possible enguany per les circumstàncies sanitàries conegudes per tothom, però esperem poder-ho fer properament i treballem amb la idea de traslladar-lo a l’estiu de l’any 2021 al teatrí del Museu del Ter.

Tot i així, i mentre esperem poder veure la representació, us oferim la possibilitat de veure l’espectacle en una versió televisiva el proper 29 de desembre a les 22h al nostre canal de youtube i a El9TV. Prèviament i mentre esperem la data es poden veure els 5 capítols de presentació dels personatges al nostre canal de youtube del Museu del Ter.

“Novè 2a” també vol ser un elogi i una crida a la convivència. Aquesta no és fàcil, apareixen desencontres, conflictes, incomprensió… Però sempre, tot i les dificultats, cal pensar i treballar entre totes i tots perquè la convivència s’acabi imposant. No ens podem permetre el contrari.

En aquest enllaç podreu veure els cinc capítols i el capítol 0 de “Novè 2a”

Fitxa tècnica. Repartiment: Montse: Laia Montforte; Josep: Jordi Arqués; Abdelah: Moha Amazian; Fina: Anna Presegué; Manuel: Francesc Pérez. Testimonis: Ángel García; Miquel Casanovas; Pere Casas; Aissa Handoula; Montserrat Llorens; Pere Prat; Cristina Bach. Fons fotogràfics: Rafael Rueda (Museu del Ter); Carles Molist (Biblioteca Municipal de Manlleu). Música: Roger Usart Veu en off: Lluís Soler. Escenografia: Claudia Serra. Ajudant de direcció: Anna Presegué. Disseny: Studi DF Càmera i realització: Xef Vila. Guió i direcció: Joan Roura Agraïments: Escola Quatre Vents, Irene Gutiérrez, Andrea Alcalà, Grup de Dones de Manlleu, Margarita Herrero, Núria López i Joan Jiménez.

Lloc: canal de youtube del Museu del Ter i El9TV

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Coberta del llibre "Notes per a un manual de la pesca a l'Empordà (1928)", de Francesc de Villanueva

Es publica un manuscrit inèdit sobre la pesca a l’Empordà a inicis de segle XX

El Museu de la Pesca acaba de publicar un nou llibre dins de la col·lecció Promediterrània: un testimoni etnogràfic sobre la pesca i els pescadors de l’Empordà, escrit per Francesc de Villanueva entre 1927 i 1928.

Notes per a un manual de la pesca a l’Empordà” és un manuscrit escrit el 1927 per Francesc de Villanueva, estiuejant de Cadaqués i enamorat de l’Empordà. Gran observador i etnògraf apassionat de la vida quotidiana de la gent de mar d’inicis de segle XX, recorregué el territori entre l’Escala i el Cap de Creus per recopilar tota mena d’informacions sobre l’activitat pesquera, tot imitant l’autor del llibre “La pesca a Catalunya”, Emerencià Roig. Aquella feina va desembocar en la redacció d’un manuscrit de 116 pàgines on Villanueva descriu amb tota mena de detalls instruments i tècniques de navegació, ormeigs de pesca, el vocabulari dels mariners empordanesos i la idiosincràsia de la gent de mar del territori.

Aquest manuscrit restà oblidat fins que l’investigador Pep Vila el descobrí el 2018 entre el fons documental de Firmo Ferrer, cronista de Cadaqués. Més tard s’ha descobert una altra versió a l’Arxiu Històric de l’Escala, procedent de la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, també inèdita, amb la qual s’ha pogut completar els buits existents en el primer manuscrit.

La transcendència del document per a l’etnologia i la història marítima ha motivat que, un cop descobert, el Museu de la Pesca en faci una publicació. És un treball conjunt dels investigadors Enric Prat, Pep Vila, Lurdes Boix i Alfons Garrido, els quals s’han encarregat de transcriure i anotar el manuscrit original, així com d’incloure estudis de contextualització del territori i de l’activitat pesquera de l’època i de redescobrir la biografia d’un autor fins ara desconeguda.

L’edició corre a càrrec a la Fundació Promediterrània, amb la participació de la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona, sota la coordinació de Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar i la col·laboració del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala.

La publicació ha comptat amb un ajut del Fons Europeu Marítim i de la Pesca, concedit pel GALP Costa Brava en la convocatòria 2020.

Amb aquest nou llibre publicat dins de la col·lecció “Promediterrània”, el Museu de la Pesca posa en relleu el seu compromís amb la preservació i difusió del patrimoni documental marítim i pesquer, tot posant-lo a disposició de la ciutadania i de la recerca en ciències socials com una nova eina per interpretar la història de la pesca marítima del país. La presentació del llibre, prevista pel mes de novembre de 2020 dins del cicle Pesca i Ciència de la Càtedra d’Estudis Marítims, s’ha posposat a l’espera que la situació de la pandèmia permeti fer-ho amb total seguretat. Amb tot, ja es pot adquirir a la llibreria del Museu de la Pesca per un preu de 10 €.

“Novè 2A”. Docusèrie i teatre en memòria dels pisos de can Garcia de Manlleu

Des de finals dels cinquanta i intensament a partir dels seixanta la puixant indústria catalana, que es recuperava dels rigors de l’autarquia franquista, es va nodrir de la mà d’obra que arribava abundant de la resta de l’Estat, especialment del sud, Andalusia, Extremadura… Les ciutats industrials catalanes van créixer ràpidament impulsades per aquesta nova immigració, que es va trobar amb greus dificultats per aconseguir habitatges dignes, havent de recórrer sovint als barris de barraques o altres modalitats d’habitatge precari. Aquests barris i la seva història són una part indestriable de la memòria de les nostres ciutats dels darrers decennis. Totalment integrats ja en la trama urbana, durant el segle XXI han tornat a acollir nous nouvinguts, procedents ara principalment del Magrib. La vida hi continua exuberant, però també l’estigma, el prejudici i la incomprensió, com la història, es repeteixen.

Els dos blocs de can Garcia, al barri de l’Erm, són a Manlleu el símbol d’aquella època i d’aquest urbanisme. Ja només en queda un d’ells, dominant encara, per poc temps, l’horitzó de la petita ciutat industrial del Ter. Durant els seus 60 anys la vida hi ha florit amb tota la força. A la seva ombra hi han crescut generacions de manlleuenques i manlleuencs, però ara desapareixeran definitivament com a part d’un procés de reforma integral del barri.

De la demanda de memòria col·lectiva, expressada al Museu del Ter per l’Associació de veïns del barri de l’Erm, neix Novè 2a. Inicialment va ser concebut com un projecte teatral més del Museu del Ter i CorciaTeatre per representar-se l’estiu de 2020 com una continuació de l’espectacle de l’any 2013 “El meu barri, també ambientat en un pis de can Garcia. La covid-19 i el confinament de la primavera de l’any 2020 va fer impossible el programa previst. En aquest moment neix la idea de convertir Novè 2a en un projecte audiovisual, una sèrie de capítols en format de docusèrie, barrejant ficció i testimonis reals sense abandonar la dimensió teatral tradicional, que hem reservat per al darrer i definitiu capítol que es representarà quan les condicions sanitàries ho permetin.

El projecte inclou 5 capítols diferents. El diferents capítols s’emetran en obert al canal de youtube del Museu del Ter i a El9TV.

Novè2a és una producció conjunta del Museu del Ter i la companyia Corcia Teatre amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Associació de veïns del barri de l’Erm i amb col·laboració de El9TV. Ha comptat amb la direcció i guió de Joan Roura, la realització de Xef Vila i amb música de Roger Usart.

Data: Estrena el 12 de novembre de 2020 a les 22:00

Lloc: canal de youtube del Museu del Ter i El9TV

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

La festa i la dansa a València als segles XIII-XVII

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2
Dijous 22 d’octubre, a les 8 del vespre

“Presentacions 2020 de l’Esbart Català de Dansaires” programa una nova sessió amb la presentació de la darrera publicació feta per l’entitat, l’obra de Raül Sanchis La festa i la dansa en les fonts historiogràfiques de la memòria : Corpus documental de la ciutat de València (segles XIII-XVII), obra que va guanyar l’accèssit al V Premi Rafael Tudó 2018 per a estudis sobre dansa.

Es tracta d’una obra important perquè treballa amb fonts historiogràfiques primàries, fet gens habitual en l’estudi de la dansa, en una etapa que ha estat molt poc estudiada fins a l’actualitat. La seva publicació permet posar a l’abast dels interessats en la matèria i a futurs investigadors el buidat i sistematització de la informació que aquestes fonts contenen.

És un estudi centrat en els autors, les obres i la informació sobre la dansa en el context festiu a València. Fa un recorregut per les entranyes de la història de les mentalitats amb la voluntat de plasmar la importància que la festa i la dansa pública i privada, sense deixar de banda aspectes consubstancials com són el teatre, la música, el joc o l’espectacle.

L’acte comptarà amb la intervenció de Josep Fornés, antropòleg, i de Raül Sanchis, autor de l’obra, i es podrà seguir a través de les xarxes socials de l’Esbart Català de Dansaires. Instagram: @esbartcatala

Disponible a partir del 23 d’octubre al canal de Youtube de l’entitat: https://www.youtube.com/channel/UCTPFPLEdODg0SeQwbfP98ZQ

Construccions de pedra seca a la vegueria Penedès


En el marc de l’acollida a la població de Bonastre de l’exposició itinerant “Tota Pedra fa paret. La Pedra seca a Catalunya“, s’han organitzat les XXVIII Jornades d’Estudis Penedesencs amb el lema “Les casetes de vinya i la pedra seca al Penedès”. Una de les activitats destacades d’aquestes Jornades és la participació en la 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, amb l’estrena de sis documentals sobre les construccions de pedra seca a la vegueria del Penedès, dirigits per Joaquim Sicart Bertran i Abraham Guillén Villar. Les projeccions dels documentals es faran a través del web de l’Institut d’Estudis Penedesencs i xarxes socials (Youtube i Facebook).

A continuació de la projecció de cada documental es farà un col·loqui a través d’una plataforma digital, en el que s’hi podrà participar amb inscripció prèvia al formulari. Posteriorment es pujaran a les xarxes socials els vídeos dels col·loquis.


Dates: 25 i 31 d’octubre; 7, 15 i 21 de novembre; i 5 de desembre de 2020.

Hores: documentals a les 11.00 h; col·loquis a les 11.30h.

Lloc: web de l’Institut d’Estudis Penedesencs (xarxes socials i plataforma digital).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, amb el suport d’altres institucions i entitats.

Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada a Sarrià

Casa Orlandai. C. de Jaume Piquet, 23, Barcelona
Dijous 8 d’octubre, a les 6 de la tarda

Doñate Sastre, Miguel; Márquez Porras, Raúl (2020) Baixar a Barcelona. La ciutat i la comunitat recreada a Sarrià. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 31), 200 p.

Acte de presentació de l’últim volum de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya, i del llibre fotogràfic Sarrià desaparegut (Efadós). A l’acte intervindran Raúl Márquez, Miguel Doñate i Jesús Mestre, autors dels llibres, i comptarà amb la presència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, M. Àngels Blasco, i amb la directora de la Casa Orlandai, Natàlia Oliete.

Sinopsi | Baixar a Barcelona tracta de la pervivència i la recreació d’una identitat viscuda, la sarrianenca, construïda bàsicament enfront d’una altra identitat (o, més aviat, identificació), la barcelonina, i de tot un seguit d’actuacions per part del govern d’aquesta ciutat que s’estenen fins al present, però que tenen l’annexió de Sant Vicenç de Sarrià —l’últim dels municipis del Pla que fou agregat a Barcelona— com a fet històric cabdal. L’expressió baixar a Barcelona, emprada per bona part del veïnat de Sarrià, dona compte d’aquesta diferenciació i contraposició.

Mitjançant la recerca etnogràfica i etnohistòrica, l’obra s’endinsa en els significats que una part dels veïns i de les veïnes (els autoreferenciats com de tota la vida) atorguen a elements com ara la vila, el barri o la comunitat, representacions que serveixen per reflexionar teòricament sobre aquestes categories clàssiques de les ciències socials i sobre la polièdrica realitat urbana barcelonina.

La monografia és el resultat d’un treball d’investigació realitzat entre els anys 2010 i 2013 pel Col·lectiu per a la Recerca Social i Autònoma (COPSAT), en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La 10 Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic arriba Sant Feliu de Guíxols

Us interessa conèixer oficis com el de bufar vidre o fer cordes, presents arreu fins no fa massa temps? 

Saber d’aquests treballs artesans i la seva transformació?

Aquestes són algunes de les propostes del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols per a la desena edició de la MICE.
Documentals testimoni de formes de vida que s’han donat i es donen a la nostra societat, enguany procedents del país convidat, els Països Baixos.

Serà el proper dijous 24 de setembre del 2020 de les 18:00 a les 19:00 h., a la Sala Abat Panyelles – Monestir P4.

En una ciutat atreta des de fa tant temps per un turisme nord enllà, la sessió serà presentada per Dominga Blazer,  resident guixolenca i filla del fotògraf holandès Carel Blazer (Amsterdam 1911 – Nimega 1980), un home compromès socialment i política durant la Segona Guerra Mundial, que va formar part del moviment “la fotografia social” de component fortament  documentalista centrat en les persones i la seva posició social. A partir dels anys 50 del segle XX es va centrar en la publicitat i la fotografia industrial.

Es projectaran els films: 

“Vidre (Glass)” de Bert Haanstra (Països Baixos, 1958, 10’30”) i “Un ofici perdut (A lost craft)” de DV Visuals (Països Baixos, 2014, 7’31’’).

Neix a Manlleu, una revista digital sobre relíquies de sants a Catalunya

Les relíquies de sants són uns elements físics que han rebut veneració en la religió catòlica i que han esdevingut peces fonamentals dins la devoció popular. El manlleuenc Joan Arimany i Juventeny, gestor cultural especialitzat en religiositat popular, dirigeix la revista Reliquise Sanctorum in Catalonia  amb dos objectius bàsics: destacar la devoció que encara hi ha a les relíquies, tot i que apuntant que hi poden haver modificacions a partir de la pandèmia de la Covid.-19, i divulgar la riquesa que, històricament, hi ha hagut a Catalunya d’aquestes restes sacres.

La revista digital, és  la primera revista dedicada a aquest tema propi de la devoció popular i el primer número consta de 40 pàgines i la periodicitat serà bimestral. La subscripció és gratuïta i cal fer-la a la pàgina web: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Subscripci%C3%B3-revista/

Per a més informació.  http://www.joanarimanyjuventeny.cat/