El talent vallenc s’integra en la producció audiovisual del Museu Casteller de Catalunya

> El vallenc Jordi Ferré Batalla ha coordinat els materials visuals de l’àrea cronològica

> L’equip està format per joves creadors en la franja dels 30 anys

> Inclouen fons inèdits com alguns de la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili

Els audiovisuals de l’àrea cronològica de Món Casteller · Museu Casteller de Catalunya integren el talent vallenc dins la museografia del nou equipament gràcies a la participació del creador de Valls, Jordi Ferré Batalla. El director cinematogràfic local ha coordinat els nou audiovisuals corresponents a les nou etapes de la història dels castells.

El Museu Casteller de Catalunya a Valls, amb arquitectura de Dani Freixes, museografia d’Ignasi Cristià i audiovisuals del Grup Lavinia a través de la seva empresa Lavinia Spurna Visual, també integra els creadors locals vallencs en les nou pantalles de l’àrea cronològica, amb nou treballs corresponents als diversos períodes de la història dels castells.

La productora audiovisual i fotogràfica Uncle Jun Films, de la qual és fundador i soci el vallenc Jordi Ferré Batalla, n’ha estat la responsable. També hi ha participat la productora musical independent barcelonina Telemann Rec. La documentació final de les imatges ha anat a càrrec del vallenc Pau Salat i del morellenc Guillem Barberà.

La història en el Museu Casteller de Catalunya no serà una foto fixa, sinó que, a banda dels continguts escrits preparats pels nou especialistes castellers del Consell Científic, les imatges i especialment les animades també hi tindran un pes específic, com en la resta del relat expositiu. El vallenc Jordi Ferré i el seu soci Marc Martí, a través de la productora Uncle Jun Films, han estat els responsables de la creació d’aquests nou clips, de dos minuts i mig cadascun aproximadament, als quals ha posat banda sonora original, enregistrada per al projecte, la productora musical independent de Barcelona Telemann Rec, integrada per Pere Jou i Aurora Bauzà .

Fons prou diversos

La creació parteix d’una selecció dels fons arxivístics, fotogràfics i cinematogràfics d’una cinquantena d’arxius, hemeroteques i col·leccions, que s’han integrat en el centre de documentació del Museu Casteller, a través del projecte d’antena castellera de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, xarxa que agrupa una vintena llarga d’equipaments culturals del país. Ferré i Martí han usat 150 imatges fotogràfiques històriques aproximadament i un seguit de filmacions per configurar el producte final. Així, per exemple, s’han emprat diversos enregistraments inèdits en moviment pertanyents als fons de la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili, sobretot situats cronològicament entre el final de la guerra civil espanyola i l’actualitat.

Aquest fons està configurat per filmacions realitzades majoritàriament per aficionats interessats en el món dels castells, en un temps històric en què els enregistraments visuals encara no estaven àmpliament estesos, per la qual cosa el seu valor és alt. Però els joves creadors també s’han valgut de filmacions anteriors a la guerra civil i d’altres molt més modernes amb la televisió ja emetent en directe les actuacions castelleres cabdals de cada temporada.

Paral·lelament, en la creació d’aquesta producció audiovisual final s’han usat imatges rodades en directe actuals i enregistrades a càmera lenta. Cerquen primers plans i detalls de mans, peus, camises, gestos, faixes, per imbricar la simbologia castellera i no tant la construcció humana en si, que ja queda àmpliament recollida en les imatges triades. Alhora la juxtaposició del rodatge actual i de la història mostra el vincle entre pressent i passat, lligam que encara perdura en l’actualitat en aquesta manifestació proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de l’any 2010.

El resultat del projecte també mostrarà recursos tècnics com les transparències, els moviments dins les mateixes fotografies fixes, les sobreexposicions fotogràfiques, o les rotacions i efectes de transició. Tots aquests recursos complementaris enriqueixen el material i permeten una millor comunicació amb els espectadors del segle XXI. El Museu oferirà una producció audiovisual no sols de caire històric sinó també creatiu i artístic, que permetrà veure i entendre el llegat patrimonial des dels antecedents del segle XVII amb ulls del XXI. Aquesta part del nou equipament ha estat cofinançada amb fons del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Qui són els creadors?

Jordi Ferré Batalla (Valls, 1988) Llicenciat en Comunicació Audiovisual i amb un Màster en Direcció cinematogràfica per l’ESCAC, porta més de 7 anys treballant en el sector. Ha guanyat més de 15 premis en festivals internacionals de cinema i ha estat col·laborador habitual del director Ventura Pons. Va realitzar pràctiques a Los Angeles (Estats Units) en la indústria cinematogràfica en diversos projectes. Fou el director i guionista del curtmetratge casteller «Camises cap al cel cel», amb més de 30 seleccions en festivals internacionals i 12 premis; així com el director i guionista del curtmetratge de ficció «Khroma», actualment en ruta de festivals.

Marc Martí (Barcelona, 1988) Llicenciat en Comunicació Audiovisual i amb un Màster en Periodisme, porta més de 7 anys treballant al sector, destacant els seus treballs per a Netflix, Movistar + o Amazon Prime Polivalent. Està especialitzat en edició.

Aurora Bauzà (Palma de Mallorca, 1987) Compositora mallorquina que va trobar a Barcelona un lloc per viure i crear. Pianista (Conservatori Superior de les Illes Balears), musicòloga (Universitat de Granada i Freie Universität Berlín) i Màster en música com a art interdisciplinari (Universitat de Barcelona). El seu interès per la composició sempre ha guiat la seva carrera professional, mentre alhora treballa tant en la composició de la banda sonora com en el seu projecte en solitari electrònic.

Pere Jou (Barcelona, 1985) Músic, sociòleg (Universitat de Barcelona), comunicador audiovisual (Blanquerna – Universitat Ramon Llull) i Màster en música com a art interdisciplinari (Universitat de Barcelona). Va dirigir la banda pop catalana Qu4rt Pr1mera i ha treballat com a productor musical per a moltes altres formacions. Actualment combina el seu treball com a compositor i productor amb el seu paper de ballarí i intèrpret contemporani.

Pau Salat (Valls, 1994) Documentalista del projecte. Llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili.

Guillem Barberà (El Morell, 1993) Documentalista del projecte. Grau en Comunicació Audiovisual per la Universitat Rovira i Virgili.

#MónCasteller#MuseuCastellerCatalunya#Valls#castellers#humantowers#worldintangibleheritage#castellsenxarxa

Presentació del llibre “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”

Llibreria la Capell. Pl. Nova, 5, Barcelona
(edifici Col·legi d’Arquitectes de Catalunya)

Dijous 11 d’abril, 19.00 h

Van Geert, F.; Estrada Bonell, F. (a cura de) (2018) Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 354 p.

El llibre Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya complementa i amplia l’exposició amb el mateix títol, un projecte que aborda l’arquitectura tradicional des d’una perspectiva etnològica per mostrar la relació home-medi-arquitectura des d’una aproximació a diferents paisatges i entorns històrics, culturals i productius rurals de Catalunya.

L’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” analitza la interacció dels éssers humans i l’entorn en contextos molts diversos, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents elements de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes.

La presentació anirà a càrrec de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, els antropòlegs Ferran Estrada i Roger Costa, i de Josep Maria Fortià, arquitecte i secretari de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional.

Tarjetó d’invitació a l’exposició

Campanes i campanars de la Garrotxa

Casal Marià. Passeig del Bisbe Guillamet, 7, Olot
Dimecres 10 d’abril, 19.30 h

Pallàs i Mariani, Xavier (2019) Campanes i campanars de la Garrotxa. Olot, Edicions El Bassegoda (Puesta al día), 512 p.

El llibre Campanes i campanars de la Garrotxa recull el treball d’investigació guanyador ex aequo de la Beca Ernest Lluch 2015 fet per Xavier Pallàs al voltant de les campanes.

L’obra ofereix un inventari exhaustiu de les 213 campanes que hi ha a la Garrotxa, amb nombroses fotografies i detalls tècnics com les inscripcions, mides, autor i any de fosa. També s’hi dedica un capítol a cadascun dels 180 campaners de la comarca, amb descripcions arquitectòniques i notes històriques, moltes d’elles inèdites fins el moment.

El llibre es complementa amb una part introductòria de 10 capítols on s’expliquen els tocs de campana, el procés de fabricació i es posa en valor la campana com a element artístic i patrimonial. A més a més, gràcies als codi QR inclosos al llibre, es pot escoltar el so de cadascuna de les campanes.

Presentació del llibre “El fons musical de mossèn Isidoro Iglesias i les cançons de la Maria del Peix”

Teatre Municipal (Llar del Poble). C. de Lleida, s/n, Artesa de Lleida
Dissabte 13 d’abril, 20.00 h

Diversos autors (2019). El fons musical de mossèn Isidoro Iglesias i les cançons de la Maria del Peix. Artesa de Lleida, Agrupació Cultural la Femosa.

Mossèn Isidoro Iglesias Beà va escriure un petit cançoner anomenat Recull de Cançons Catalanes. Conté seixanta-cinc cançons recollides a la vila d’Artesa de Lleida i fou recollit, transcrit i compilat durant el primer terç del segle XX. Mossèn Iglesias va copiar aquestes cançons a partir d’haver escoltat la cantadora Maria Solé Batlle, la Maria del Peix. Aquest recull és el primer d’alguns més apareguts a Artesa i altres pobles del voltant.

Editat per l’Agrupació Cultural la Femosa i coordinat per Jordi Cebolla Mor, ara es presenta a Artesa de Lleida el llibre titulat El fons musical de mossèn Isidoro Iglesias i les cançons de la Maria del Peix, amb la participació dels coautors Montserrat Canela i Grau, musicòloga, Josep Gallart i Fernàndez, historiador, Elena Tugues i Cases, lingüista, i Xavier Orriols i Cendra, folklorista i autor del pròleg.

Durant l’acte es cantaran algunes peces del fons a càrrec dels grup Krregades de Romanços i de Nenes i Nenes de l’escola Els Til·lers.

Presentació del catàleg “Gaites, gralles i dolçaines”

1548328089457

Aquest catàleg, que serà presentat per Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona, publica els resultats de la recerca prèvia a l’exposició Gaites, gralles i dolçaines, que s’ha pogut visitar entre els mesos d’octubre de 2018 i febrer de 2019 al Museu de Tortosa, i que ara iniciarà la seva itinerància, al Museu de les Terres de l’Ebre.

El catàleg ha estat editat pel Museu de Tortosa, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, el Departament de Cultura i la Diputació de Tarragona.

El seu contingut és fruit de la recerca duta a terme pel comissari de l’exposició, Joan Pellisa, luthier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans; de l’ampliació d’aquesta per actualitzar al màxim els seus continguts realitzada per l’equip de recerca multidisciplinari format per Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, que ha treballat amb el suport de l’IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori, i de l’estudi redactat per l’antropòloga Carme Queralt sobre les fonts etnogràfiques escrites a les Terres de l’Ebre sobre la dolçaina, al tombant dels segles XIX i XX.

Organitza: Museu de Tortosa

Data: 29/03/2019

Lloc: Aula didàctica del Museu de Tortosa. Rambla Felip Pedrell, 3. 43500 Tortosa
Hora: 19.30 hores

Més informació: Tel. 977 51 01 46 museudetortosa@tortosa.cat www.museudetortosa.cat

Catàleg de l’exposició “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”

Cat_bruixeriaLa Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran ha publicat el resultat de la recerca que s’ha dut a terme al llarg de dos anys i mig sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. Es tracta d’un llibre amb el títol “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, on es recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica.

Així, el llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat.

El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents.

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i ales Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424. Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.

Edició: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
ISBN: 978-84-948978-0-1
Coordinació: Pau Castell
Pàgines: 205
PVP:  20€

Materials inèdits de la missió de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a les Pitiüses (1928)

Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme, 47, Barcelona
Divendres 29 de març, 19.00 h

L’estiu de l’any 1928, visitaven les illes Pitiüses el musicòleg Baltasar Samper i el mestre Ramon Morey, integrants de la missió de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb l’objectiu de recollir tota la informació possible sobre les cançons i les músiques tradicionals. Addicionalment, van aplegar altres dades interessants sobre les danses tradicionals i una important col·lecció fotogràfica de personatges, costums, escenes de la vida d’aquell temps i cases de camp –ja que la recerca també participava de l’estudi sobre la masia catalana, patrocinat, com l’Obra del Cançoner, per la mateixa Fundació Rabell que administrava el mecenes Rafael Patxot.

Josep Massot i Muntaner havia donat a conèixer la memòria d’aquesta missió de recerca l’any 2000, en el volum X de la magnífica col·lecció dels Materials de l’Obra del Cançoner que han editat modèlicament les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Tot i això, una part molt important –centenars de cançons i fotografies— dels materials aplegats l’any 1928 per Samper i Morey a Eivissa i Formentera romania inèdita.

Durant la presentació intervindran el conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa, David Ribas i Ribas; la Dra. Carme Oriol, del Grup d’Estudis Etnopoètics de la societat Catalana de Llengua i Literatura; i els curadors dels dos primers volums, Isidor Marí i Cati Marí Serra, que oferiran una mostra dels materials als assistents.

 

Cliqueu damunt de la imatge per veure’n bé el contingut.

Balnearis, estiueig, literatura: aigua i salut a l’Espanya contemporània

Sala Pi i Sunyer, Instit d’Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47, Barcelona
Dimecres 20 de març, 18.30 h

Puigvert i Solà, Joaquim M.; Figueras Capdevila, Narcís (coord.) (2018) Balnearios, veraneo, literatura : agua y salud en la España contemporánea. Madrid, Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales (Universidad y Lectura), 380 p.

Aquest llibre col·lectiu ofereix una visió panoràmica i transversal sobre el termalisme i l’estiueig a l’Espanya dels segles XIX, XX i inicis del XXI en les seves distintes facetes i partint de múltiples perspectives, que abasten des de la història econòmica, social i cultural o la geografia humana fins a l’antropologia, la història de l’art o els estudis literaris.

Als dotze capítols que integren l’obra -signats per setze autors procedents d’universitats i institucions d’investigació de prestigi internacional- s’ha prioritzat l’aprofundiment analític sobre la mera representativitat territorial. Amb això es pretén aportar, al mateix temps que una necessària revisió historiogràfica o distints estudis de cas, un elenc de reflexions i punts de vista teòrics i metodològics que puguin resultar útils per a futures investigacions en una àrea temàtica -la dels precedents històrics del turisme i les distintes implicacions econòmiques, socials i culturals dels mateixos- que hui apareix com a prometedora en l’àmbit de les ciències socials i humanes.

A la presentació intervindran Josep Oliveras, president de la Societat Catalana de Geografia; Horacio Capel, catedràtic emèrit de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, i Alfons Zarzoso, director del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

També es contarà amb la presència de Narcís Figueras, coordinador del llibre i professor del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya, i Joaquim M. Puigvert, coordinador del llibre i director de la Càtedra Martí Casals de la Universitat de Girona.

Presentació del llibre Percúdium

Centre Artesà Tradicionàrius. Travessia de Sant Antoni, 6, Barcelona
Dijous 14 de març, 19:00 h

Diversos Autors (2018) Percúdium. Barcelona, Centre Artesà Tradicionàrius i Associació de Festes de la Plaça Nova (Músiques de Tabalers; 3), 166 p.

Percúdium va néixer l’any 1996 com a projecte per construir un grup de percussió de carrer eclèctic i funcional, apte per fer animació. Si bé alguns dels seus membres fundadors tenen relació directa amb les músiques tradicionals, ben aviat la influència dels ritmes brasilers i africans van quallar en el repertori del grup. Lluny però de constituir una escola de samba, Percúdium no ha deixat mai d’investigar i barrejar patrons, rítmiques i aires de diverses cultures i s’ha convertit en allò que podríem anomenar un grup de percussió de “músiques del món”. A despit d’això, l’agrupació ha sabut exercir com a grup de percussió per les funcions tradicionals dels grups de tabalers: acompanyar balls de diables, correfocs i d’altres esdeveniments populars vinculats al territori. Així ho demostra el fet de ser el grup de tabalers del Barri Gòtic de Barcelona vinculat a la Colla de Diables.

Després de més de vint-i-dos anys d’existència, el grup de percussió està format actualment per una vintena de músics que, amb el so inconfusible dels seus instruments –surdo, contrasurdo, cortador, caixa, repenique, tamborim, timba, agogó, rocar i esquellot– i amb el seu vestuari característic de color verd i blanc, és reconegut arreu per les melodies que crea i interpreta. Melodies com ara: Marak-tu, Merengue, Tall 5, Sambareggae, Pimpampum, Tablataran, Balla-ho, Mereconan o Sarramba, i que ara us són presentades en aquest tercer volum de la col·lecció ‘Músiques de Tabalers’

La presentació del llibre contarà amb la presència de l’editor, Quim Soler; el membre fundador del grup, Oriol Mestre; i amb el director de La Casa dels Entremesos, Xavier Cordomí.

Presentació a Igualada del llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Basílica de Santa Maria d’gualada. Carrer de Santa, 9, Igualada
Dijous 7 de març, 18.00 hores

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue son una de les fonts més valorades pels intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc i altres moments de l’any, com el Corpus.

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context estrictament eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX. Els llibres son una font de coneixement i d’estudi sobre el repertori popular local de l’època.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Els Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat i organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit, el Llibre d’orgue de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

La presentació s’inclou en els actes del Festival Internacional d’orgue d’Igualada i anirà acompanyada de la interpretació de diverses mostres de melodies extretes del llibre a càrrec de l’organista Hèctor París.