Espiello és un festival organitzat pel Servicio de Cultura de la Comarca de Sobrarbe.
Lloc: Boltanya (Osca)
Dates: del 17 al 25 de març
Es tracta d’un espai únic de cinema etnogràfic especialitzat, on es presenten els treballs més actuals dels documentals etnogràfics i de l’antropologia visual, els quals tenen un interès tant per al món acadèmic com per un públic més general.
Per més informació, podeu consultar el web del Festival o fer una ullada a la programació:
Amb el títol “El Pirineu Oblidat. Memòries de la llum“, s’ha editat aquest llibre fotogràfic sobre el Pirineu, amb imatges de Kim Castells, expert fotògraf de dilatada trajectòria, que documenta la cultura ancestral d’aquest territori i la seva manera de viure, durant les darreres generacions.
El volum recopila i deixa testimoni, a través de més d’un centenar imatges, d’una arquitectura i petja humana que ja ha anat desapareixent. Interiors i exteriors de cases abans de la seva restauració mostren una manera determinada de viure el Pirineu, amb fotografies que retraten realitats que s’han anat perdent amb la transformació d’aquesta zona. Fent un recorregut per les diferents valls i poblacions, l’obra recull fotografies de masies, cases pairals i espais que en alguns casos ja no existeixen i que, per tant, són irrepetibles.
L’obra es complementa amb un text d’Albert Villaró, autor pirinenc, que ens ofereix una mirada complementària d’aquest paisatge viscut.
Editorial: BRAU
Any: 2023
ISBN: 978-84-18096-47-1
Pàgines: 186
Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés.
A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.
El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter. El documental, que va ser presentat el passat divendres 17 de febrer i es pot veure al canal de Youtube del Museu del Ter, ara es presenta a Roda de Ter, població on van treballar molts dels manyans entrevistats.
Data: Divendres 17 de març a les 19.30h
Lloc: Museu Arqueològic de l’Esquerda. Roda de Ter.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’ (Editorial Gavarres) de Jaume Nonell Juncosa ens acosta a la figura de Pep Ventura des d’una perspectiva objectiva i fidel a la realitat, construint-ne una biografia més propera a l’home que al mite.
Quan, a finals de la dècada de 1920, Pere Coromines –el principal i pràcticament únic biògraf de Pep Ventura– buscava material sobre la vida del músic, ja va veure que «tot seran conjectures tocant als primers 30 anys de la vida de l’home i del músic» i que el seu llibre Vida d’en Pep de la tenora seria una «vida novel·lada». Malauradament, la seva obra no es va publicar fins al 1953 i encara de manera incompleta; tot i així, la seva aportació ha estat la font recurrent de les moltes biografies que s’han escrit d’aquest tenora i compositor.
‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’ és el fruit d’un intens treball de recerca fet gairebé un segle més tard a partir d’informació recollida arreu, sobretot als arxius figuerencs. I malgrat la dificultat d’omplir certs buits o de comprovar alguns fets relacionats amb la seva vida, Nonell ha volgut separar el gra de la palla –que és molta– i acceptar o rebutjar el que s’ha escrit sobre la biografia de Pep Ventura i aportar-ne noves dades, algunes d’inèdites.
El llibre veu acomplert l’objectiu d’acostar-se a la figura de Pep Ventura des d’una perspectiva objectiva i fidel a la realitat i construir-ne una biografia més propera a l’home que al mite.
De moment hi ha previstes les següents presentacions:
Divendres 17 de març, a les 19h, a l’Auditori Caputxins (Figueres)
Dimecres 19 d’abril, a les 18.30h, a la Casa de la Sardana (Barcelona)
Divendres 21 d’abril, a les 19h, al Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí)
Presentació del llibre
18 de març de 2023, a dos quarts de dotze.
Església de la santa Creu de Cabrils
Organitza: Museu COMCA
Contacte: museucomca@gmail.com
“Entre camins, bruixes i tempestes” és un llibre editat pel Museu Comunitari de Cabrils, a cura de Laura Bosch i Jordi Montlló. La presentació tindrà lloc el proper dissabte 18 de març, a les 11:30 h, a l’església de la Santa Creu de Cabrils.
A partir d’un mapa de 1777 dipositat a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, s’ha reconstruït la història d’una sèrie de fites, en forma de creus que hi són presents. El treball final és el resultat d’un llarg procés col·laboratiu, fruit de l’expertesa de professionals de diferents disciplines, que han dedicat el temps lliure a regirar documents, buidar arxius i fer treball de camp.
En acabar l’acte, es farà un petit refrigeri per celebra-ho i els autors signaran exemplars.
La publicació ha estat possible gràcies al suport de l’Institut Ramon Muntaner, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, l’Ajuntament de Vilassar de Mar, l’Ajuntament de Cabrera de Mar, el Centre d’Estudis Vilassarencs i el patrocini privat. I a la col·laboració desinteressada dels autors i de persones i entitats.
Ja està disponible al canal de youtbe del Museu del Ter el curtmetratge documental “Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”. Un projecte que posa en relació els ocells de la riba del Ter en el seu pas per Manlleu amb l’obra de Jacint Verdaguer al voltant dels ocells, des de poesies emblemàtiques fins a les proses que recullen la saviesa popular. El curtmetratge, de deu minuts de durada, compta amb el guió de l’escriptor Bernat Gasull i Roig, i la realització del cineasta Albert Naudin, amb la participació dels actors Lluís Soler, Santi Pocino i Júlia Danés , la veu de la narradora Marta Esmarats i filmacions d’Albert Pedro.
Amb l’enregistrament en imatge i sons de més de trenta espècies d’ocells, el documental pretén divulgar l’obra de Jacint Verdaguer en la seva vessant de folklorista i vincular-la a la gran afició a l’ornitologia a casa nostra. El resultat posa de relleu la vigència dels textos, la riquesa de la parla i el valor del coneixement col·lectiu per a preservació del patrimoni tant cultural i com natural.
“Què diuen els ocells. Jacint Verdaguer i els ocells del Ter a Manlleu”, és una col·laboració entre el Museu del Ter i la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles i ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
Primera sessió del programa Cultura Viva 2023 del Museu de les Terres de l’Ebre, com a Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) de la Generalitat de Catalunya. És tracta de la conferència titulada: “Presentació del llibre El Delta de l’Ebre i els seus costums”, d’Antoni Limbos del Pino, que anirà a càrrec de M. Carme Queralt Tomás, tècnica del Museu de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una monografia escrita en primera persona, que recull la memòria de l’autor en relació a algunes de les seves vivències personals, o explicades pels seus familiars més immediats, membres d’una família ampostina de pagesos de l’arrossar, i també fruit d’alguines de les entrevistes que ha realitzat; entorn de la vida popular i l’evolució del cultiu de l’arròs al Delta de l’Ebre, al llarg del segle XX.
El conreu de l’arròs al Delta de l’Ebre és un dels elements patrimonials que formen part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).
Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés.
A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.
El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter i després de ser presentat es trobarà disponible al canal de Youtube del Museu del Ter.
Data: Divendres 17 de febrer a les 19.30h
Lloc: Museu del Ter, Manlleu.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner vam desenvolupar entre el 2015 i el 2017 l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), per tal de contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre. Més tard, el 2019 les tres institucions van acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), per ampliar i difondre aquest Inventari, i cercar-li aplicacions.
El Museu de les Terres de l’Ebre ha anat ampliant el nombre d’elements culturals immaterials inclosos a l’Inventari i creant, a partir d’alguns dels elements inventariats, aplicacions destinades al públic infantil, a realitzar en àmbits escolars i lúdics.
El Museu suma ara a la web de l’IPCITE dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”, resultat de l’encàrrec de dos treballs de recerca, realitzats amb metodologia etnològica (IPEC) i treball de camp.
Són els elements 103 i 104 de l’Inventari: “L’ofici de mestre d’aixa, a la Ràpita”, recerca feta per Antoni Cartes Reverté, i “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, recercada per Enric López Vidal.
La memòria d’e’aquestes recerques, escrita pels autors, i les corresponents fitxes de l’IPCITE, inclouen informació patrimonial inèdita i significativa sobre l’actualitat d’aquestes dos antigues activitats, a més a més de dades històriques i etnogràfiques, fotografies, entrevistes orals i recursos documentals, que fan referència directa a aquests dos antics oficis a les Terres de l’Ebre, han estat validades pel Museu de les Terres de l’Ebre.
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat i també https://ipcite.cat
La Revista d’Etnologia de Catalunya re-obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 47, corresponent a l’any 2023. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs.
– Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…
Terminis:
Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.
Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.
