Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

12 d’agost a les 19 hores

13 d’agost a les 18:30 i 19 hores

Entrades esgotades per les restriccions COVID

Josep Juan Segarra, Carles Ibáñez Martí i Josep Jiménez Mur seran els ponents de la taula rodona, coordinada per Bernat Lleixà Bergel,  “Preservar el territori: solucions per al Delta de l’Ebre”, una activitat per a adults, però on els xiquets i xiquetes trobaran també el seu espai amb el contacontes “Un riu de xocolate”, amb la il·lustradora del llibre, Carme Pons. Prèviament s’haurà presentat la recerca de Josep Juan Segarra en el marc del programa Cultura Viva. Després de les afectacions visibles al Delta de l’Ebre derivades dels temporals, durant els últims anys s’ha fet més palesa que mai la situació de vulnerabilitat que pateix la desembocadura del riu Ebre. La preservació del Delta s’ha convertit en un dels assumptes principals en l’agenda pública i han aparegut múltiples iniciatives, propostes i estudis. Un dels més recents, Terra Presa, de Josep Juan Segarra, s’endinsa en la qüestió analitzant el perquè de la regressió del Delta de l’Ebre i les diferents solucions a què es podria arribar.

La taula rodona, en què hi participarà Josep Juan i dos experts més sobre la qüestió, té l’objectiu de divulgar els resultats de la recerca per a totes aquelles persones de les Terres de l’Ebre que hi estiguin interessades, fent un recorregut per les causes, conseqüències i possibles solucions de la situació actual. També es vol apropar i contextualitzar aquest debat que tan sovint es circumscriu al territori del Delta de l’Ebre a persones que viuen a l’interior de les Terres de l’Ebre. https://etnologia.blog.gencat.cat/2021/06/01/cultura-viva-2021/

En l’àmbit del programa Tallers i jornades de memòria oral el Museu de la Pauma, el 13 d’agost, hi ha programades dos sessions de la conferència sobre la banda de música municipal del Mas de Barberans, a càrrec de Juan Daniel Subirats Armengol, president de la Unió Musical, amb la col·laboració de Gerardo Virgos Rovira. Les bandes de música i les seves entitats constitueixen un element vertebrador i de cohesió social, un fenomen organitzat i estructurat. Originàries des del segle XIX, tal com avui dia les coneixem, són representacions identitàries dels seus municipis, tant si es tracta de bandes municipals; com si formen partd’una societat musical. Aquesta informació extreta de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre ens serveix per contextualitzar la nostra banda.

 El president de la Unió Musical, des de fa un temps, treballa en fer una recerca sobre aquesta. Aportarà diferents continguts, fruit de la investigació en diferents suports documentals, i en acabar s’iniciarà un taller per poder recollir més informació. Desitgem que la recerca del president, les fotografies i els vídeos activin la memòria dels presents a l’acte.

El passat dissabte Guadalupe Espinosa i Raquel Pérez, integrants dels Taller de Cant Popular del Museu de la Pauma, van presentar el projecte Hort Sonor al II Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana dins de l’eix de la Jota com a material creatiu, en el torn de les comunicacions lliures.

El taller es va iniciar el 2011 amb la finalitat de recuperar la tradició de cantar versos improvisats a la Festa de Sant Antoni Abat. Després de nou anys de la mà dels tallers mensuals de jota cantada, impartits pel músic Arturo Gaya, i gràcies als coneixements etnobotànics d’un company del grup: Salvador Cardero, es va engegar un procés cocreatiu en què vint-i-cinc membres del grup vam improvisar mil cobles per ser cantades amb diferents estils. Jotes a l’estil dels antics cantadors, com el del Canalero, lo Teixidor, Carrinya o Boca de Bou, o a l’estil valencià, com la jota de Morella, Xert, les camarades de Vinaròs, o les aubades del Maestrat, o a l’estil aragonès de Maella. També cants d’era, en diversos estils, dècimes o l’aubada de Labordeta dedicades a les plantes i la cistelleria del nostre territori. Amb l’assessorament filològic d ’un altre company: Joan Maria Romaní, el patrimoni immaterial de la jota amb participació horitzontal i autoria col·lectiva, va veure la llum en forma de llibre-CD. Els cants de les plantes.

Aquest llibre ha esdevingut el camí cap a un nou projecte: l’Hort Sonor. El projecte pretén crear un espai interactiu aprofitant el patrimoni immaterial i material al voltant de la tècnica de la pedra seca, l’ etnobotànica, l’ hortofructicultura i la música. Quant a la música i l’etnobotànica, els participants del Taller han escrit i cantat cadascuna de les 21 peces que acompanyen a les plantes que s’han plantat, en una obra que uneix la cançó popular de les Terres de l’Ebre amb les plantes que creixen en aquest territori. Cada espècie té la seua pròpia creació, per escoltar-la, s’ha d’utilitzar el codi QR que apareix als cartells descriptius de cada espècie. Com no podia ser de cap altra manera el margalló té un protagonisme important.

El Museu de la Pauma del Mas de Barberans acaba de treure el catàleg, en català i anglès, de l’exposició Lookout, una mostra que va obrir portes el passat mes d’agost i que es podrà visitar fins al setembre d’aquest 2021. A cura dels artistes i artesans Mònica Guilera i Tim Johnson, Lookout mostra la diversitat i riquesa de tècniques, materials i peces de l’artesania europea. Afirmen que a mesura que els arribaven les peces de l’exposició se sentien  o bé transportats als boscos de Crimea “amb l’aroma picant de les agulles de pi”, o bé “hipnotitzats per les ombres giratòries de les obres de palla finlandeses”, així com també “desafiats per l’atenció al detall del treball de les finíssimes esberles de vímet holandeses.”

Al catàleg que ara presentem, disponible al web del Museu de la Pauma, es recullen totes les peces exposades amb informació sobre els materials i les tècniques emprades pels artistes i artesans que les han creat. L’exposició es va pensar també com una mostra de suport a aquests artistes i artesans, per això les peces exposades es poden adquirir a través del Museu de la Pauma. D’altra banda, al catàleg també s’inclou un enllaç de contacte amb els artistes i artesans per connectar-los amb persones que puguin estar interessades en el seu treball.

Des del Museu pensem que, enguany més que mai, hem d’oferir la possibilitat de poder gaudir digitalment de la cultura.

Art plàstic i memòria col·lectiva i personal conflueixen en el mural de grans dimensions que des d’aquest estiu llueix als murs de la piscina municipal del Mas de Barberans. Es tracta de l’obra Or i plata, de l’artista Miquel Wert qui ha elaborat una projecte de creació a partir de tres fotografies documentades pel Museu de la Pauma del Mas de Barberans, que daten dos dels anys 70 i una dels anys 60, i que mostren dos de les activitats agrícoles més tradicionals i arrelades al municipi: plegar olives i porgar-les. L’autor ha titulat l’obra com Or i plata, un títol que evoca el color de l’oli  i el de les fulles de l’olivera que vistes en perspectiva recorden la fina lluentor de l’argent.

Però més enllà d’aquest particular homenatge a la tradició agrícola, el mural també inclou referències explícites a l’artesania de la pauma. . Concretament, s’hi pot veure, entre altres objectes, una cabassa, un recipient de llata de pauma de base plana i de forma circular, d’uns 20 centímetres de cos recte. La cabassa tenia un doble ús: s’utilitzava per envasar ( mesurar) les olives i per evitar que caiguessin a terra quan les abocaven novament al sac, i per contenir les olives que queien del porgador i així acabar-les de triar.

Un altre element important que hi apareix és el porgador, un estri pensat per triar les olives i separar-les de les pedres i fulles. Aquesta tasca la desenvolupaven majoritàriament els membres no productius de la família, gent gran i xiquets i xiquetes, i era una activitat amb una forta càrrega sentimental que va acabar desapareixent amb l’aparició dels porgadors automàtics.

Pintar aquest mural ha estat un encàrrec de l’Ajuntament del Mas a l’artista Miquel Wert, amb l’objectiu de fer un homenatge als avantpassats del poble. El projecte ha estat coordinat per la regidoria de Joventut i el Museu de la Pauma s’ha encarregat de seleccionar i documentar les fotografies. L’artesania de la pauma hi surt doblement representada ja que a banda dels estris elaborats amb pauma que apareixen a les imatges, una part del mural és una mostra de llata.

L’artesania és un ofici amb molt de futur a Europa on conviuen moltes maneres diferents de ser artesà o artesana.  Aquesta diversitat i riquesa de tècniques, materials i peces finals llueix des del passat mes d’agost al Mas de Barberans, on coincidint amb els deu anys del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma el passat 2 d’agost es va inaugurar Lookout, una exposició produïda pel mateix museu i que té com a comissaris els artesans Mònica Guilera i Tim Johnson.

A Lookout,  comparteixen espai un total de 22 artesans i artistes de 14 països europeus i s’hi poden veure una seixantena de peces. Els criteris de selecció han estat la qualitat i la diversitat per intentar representar al màxim la gran riquesa de l’artesania europea. “Volem mostrar el contrast entre la cistelleria tradicional, com la del cisteller polonès Jan Zogata, amb les creacions de la sueca Emma Dahlqvist que pren l’escorça de bedoll, un material molt emprat al seu país, i el talla amb làser el que li permet fer unes peces molt més complexes”, expliquen els comissaris, tot precisant que a Catalunya hi ha molts artesans que podrien formar part perfectament d’aquesta exposició però la idea és mostrar aquí el que es fa fora i fer-ho d’una manera el més exhaustiva possible. Això juga amb el títol de l’exposició: mirar cap a fora des del món local, sense deixar  de banda en cap moment l’objectiu de projectar l’artesania de les fibres vegetals local i nacional cap a Europa.

Els artistes i artesans que hi participen són: Bent Vinkler i Anne Mette Hjørnholm, de Dinamarca; Anelma Savolainen i Eija Koski de Finlàndia; François Desplanches i Corentin Laval, de França; Rainer Groth i  Monika Nickel, d’Alemanya; Kovács Tibor, d’Hongria; Alison Martin, d’Itàlia; Esme Hofman, d’Holanda; Jan Zogata, de Polònia; Manuel Ferreira, de Portugal; Elena Lamokhina, de Rússia; Jonas Hasselrot i Emma Dahlqvist, de Suècia; Alexandr Khomyak, d’Ucraïna; Mary Butcher, Dail Behennah i Rachel Max, d’Anglaterra; John  Cowan, d’Escòcia; i  Esna Su, de Turquia.

Donada l’actual situació generada per la pandèmia de la COVID-19, Lookout es podrà visitar fins al setembre del 2021. D’aquesta manera es podran recuperar algunes de les activitats previstes al voltant de l’exposició  i que estaven lligades a la Fira monogràfica el Racó dels Artesans i el Fibrescampus, que enguany no s’han pogut dur a terme. Paral·lelament hi haurà un catàleg online amb l’explicació de les peces i informació sobre els seus creadors i es realitzarà una visita virtual per part dels comissaris per complementar i aconseguir una major difusió d’aquesta mostra.

 

Museu de la Pauma,de Mas de Barberans

Clavell, 52

EL Museu de la Pauma basa la seva exposició permanent en l’ofici de llatadora, les llatadores eren les dones que feien llata, i la llata és la combinació de brins; les diferents unions de brins ens porten a classes de llata diferents. Els brins són els diferents folíols que té la fulla de pauma després de secar-la, escoellar-la i embrinar-la. Aquesta activitat, que ha estat un ofici tradicional important (arreu la cistelleria ha estat una de les artesanies utilitàries més bàsiques), té una primera matèria insubstituïble que és el margalló.

El margalló (Chamaerops humilis) és l’única palmera autòctona d’Europa. La seva distribució s’estén per la península Ibèrica, Illes Balears, el nord d’Àfrica i la península Itàlica. A les Terres de l’Ebre la podem trobar des del nivell del mar fins als 800 metres d’altitud.

Avui recomanem un article que ens parla del margalló, al Museu ens centrem més en l’ofici i no tant en la planta, de la mà del geògraf David Serrano i Ginés ens endinsem en les àrees  distribució del margalló:

Serrano i Giné, David. «Corologia del margalló (<i>Chamaerops humilis</i&gt; L.) en el límit de distribució septentrional al sud-oest del riu Llobregat». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, [en línia], 2013, p. 307-20, https://www.raco.cat/…/TreballsSCGeograf…/article/view/84863

Fotografia: Joan Maria Ventura. Fons Museu de la Pauma

NO TOT ÉS PAUMA, CARNAVAL

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

L’Escola Teresa Subirats del Mas de Barberans i el Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma reforcen vincles a través de la creativitat. Més enllà d’ensenyar a fer cordell i llatar, el Museu amb la complicitat i total implicació del centre educatiu, ha explorat altres vies per engrescar l’alumnat i apropar-lo als seus objectius fundacionals: transmetre el coneixement artesanal i els valors de sostenibilitat i de respecte a l’entorn, així com també donar a conèixer les possibilitats plàstiques i artístiques de la pauma i dels materials naturals que es troben a l’entorn del municipi.

Així aquest curs 2019-2020 el projecte educatiu “No tot és pauma” va iniciar la segona singladura amb el taller de Nadal i ara li toca al Carnaval.

Ideat per l’artista Maria Pons i monitoritzat per les artesanes del Museu de la Pauma sota la coordinació del Museu i l’Escola Teresa Subirats, es tracta d’un projecte que surt també de l’àmbit estrictament escolar per a projectar-se a la societat.Llegeix més »

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Inici de les inscripcions 8 de gener a les 9 hores

Us presentem la programació del Museu de la Pauma per al 2020. S’han programat un total de 21 cursos i tallers d’artesania que aniran alternant tradició i innovació. Així, al marge de cistells, cabassos i altres peces més tradicionals, la programació del Museu inclou l’elaboració d’objectes més innovadors sigui pel material que fan servir o pels usos que se’ls dona. Pel que fa a la innovació, destaca el taller de la bossa d’espart que ensenyarà a fer l’artesana valenciana Maria Teresa Miñana.També serà interessant el taller per elaborar un llum fet amb teixit hexagonal i folrat amb tela. Una proposta que treballaran un tàndem integrat per Carles Alcoy; i la dissenyadora de capells, Jordina Bravo, establerta a Xerta. El faran el mes de març. La cadiraire especialitzada en reixeta Mariona Velasco és una altra de les artesanes que impartiran taller al Museu de la Pauma. Mostrarà com amb la mateixa tècnica amb què repara o teixeix culs de cadires es poden fer polseres elegants i originals. La cofa de palangre, un dels utensilis més característics de la cistelleria del mar, a càrrec de l’artesà Josep Mercader; l’elaboració d’un cistell per anar al rovelló, per part de Joan Farré, o la confecció d’una bossa amb pauma, a càrrec de les artesanes d’Art Pauma que també ensenyaran com fer cabassets i graneres són d’altres dels tallers programats per aquest 2020. Sense deixar de banda el Fibres Campus, un espai d’intercanvi internacional que enguany portarà fins al Mas de Barberans les artesanes finlandeses Anelma Savolainen i Eija Koski , l’italià Andrea Magnolini i el francès Corentin Laval. Tots quatre impartiran cursos per mostrar tècniques de cistelleria en espiral o l’ús de materials com la palla o el paper.Llegeix més »