Fotografia: Jette Mellgren

Ja tenim aquí el catàleg de Llates emparentades. Cistelleria d’Uganda, l’exposició de cistelleria ugandesa que des del passat mes de novembre es pot visitar al Museu de la Pauma de Mas de Baberans. Es tracta d’un llibret de prop de 50 pàgines que recull l’essència de l’exposició comissariada per l’artesana danesa Jette Mellgren i que mostra les connexions entre la cistelleria ugandesa i la de Mas de Barberans i les Terres de l’Ebre, amb la llata com a fil conductor. Ho il·lustra perfectament la portada: una tira de llata formada pels mots «Cistelleria d’Uganda».

El catàleg segueix fidelment l’estructura de l’exposició: explica el projecte que entre el 2009 i el 2018, Mellgren i el seu marit, Jan Johansen, van dur a terme a Uganda per millorar les condicions de vida locals a través de la producció i venda de cistelleria ugandesa sempre treballant amb ONG locals; recull amb imatges els diferents materials que fan servir; i inclou fotografies amb el centenar de peces que es poden veure a l’exposició organitzades per usos: barrets, winnowes, cistells o esteres. També es reprodueix un mapa amb els 21 municipis ugandesos d’on són originàries les peces i el nom dels artesans i artesanes que van elaborar la majoria de les peces.

Aquest catàleg es pot consultar i descarregar en versió en català i en castellà i se suma als catàlegs d’altres exposicions produïdes pel Museu de la Pauma.

Pensem que és una manera de democratitzar la cultura poder accedir als catàlegs de les nostres exposicions. Tot i així, si podeu veniu a visitar-la!

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

EL Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Barberans ja té enllestida la programació anual. En total s’han programat deu tallers al llarg de tot el 2025 als quals cal sumar els catorze tallers d’A llatar i dos monogràfics d’A llatar a la carta que impartiran les artesanes d’Artpauma. Un dels objectius del Centre és la transmissió de l’ofici i per aquest motiu presentem una àmplia programació anual del treball de la pauma, a més dels tallers que es poden contractar fora de programació.

La diversitat de tècniques i materials continuen sent els criteris a l’hora d’organitzar els tallers de la programació anual, així com la combinació de peces tradicionals i contemporànies. Aquest 2025 el començarem amb un tapís de fibres vegetals que apel·la la creativitat dels participants. L’impartirà l’artesana Marisa Huguet que oferirà diverses fibres vegetals per elaborar-lo: pita, jute, ràfia, cànem i cotó, i cadascú podrà triar les que vulgui, de manera que els resultats prometen ser molt diversos.

Un llum fet amb tires de ratan a càrrec de Marta Penina serà una altra de les peces que juguen amb la innovació. El seguiran l’elaboració d’altres elements més tradicionals com la garrafa folrada amb vímet i canya per part de Pau Trepat; la cistella d’espart cru d’Espartos Manolito o la cargolera de vimet de Joan Farré.

Menció especial mereixen els quatre tallers del Fibrescampus que enguany aposta per la cistelleria francesa ja que dos dels cursos els impartiran els cistellers francesos Thomas Louineau i Philippe Chastenet. El primer ensenyarà com bastir un recipient contemporani a través d’una tècnica de trenat anàrquic inspirada en els nius dels ocells. Per contra, el segon aposta per una peça tradicional: una Toilette Marseillaise, una cistella de forma rectangular feta de vímet que els treballadors feien servir per portar el menjar al lloc de treball i que segons les dimensions també es pot usar per transportar animals. En aquest últim només s’hi poden inscriure cistellers professionals. 

Els altres dos cursos del Fibrescampus els impartiran Tim Johnson que mostrarà com elaborar una cistella de llagostes, una peça que forma part de l’exposició de cistelleria ugandesa Llates emparentades que s’exhibeix al Museu; i Antonio Rodríguez que ensenyarà com fer una bossa d’una sola peça amb pauma llatada.

Si al 2024 l’últim taller de va estar el d’elaborar paper amb fibres vegetals, el 2025 serà de gravats vegetals amb motius nadalencs (o no). L’impartirà l’artesana Cuca Balaguer i l’objectiu és donar a conèixer la tècnica d’estampació en paper de fibres vegetals. Ensenyarà tots els passos, des de recol·lectar les plantes fins a l’estampat final.

Pel que fa als tallers d’A llatar d’Artpauma s’han reforçat amb dos monogràfics a la carta, un a Setmana Santa i l’altre a l’agost,  en què els i les participants podran fer la peça que desitgen d’acord amb el temps de què disposin i les seues habilitats. També estan pensats per perfeccionar o aprendre tècniques noves.

Podeu consultar el programa en el següent enllaç. Les inscripcions comencen el 15 de gener a les 17:00. Una mateixa persona pot inscriure’s com a màxim a tres tallers i  a 7 d’ A Llatar.

Data: 2 de novembre, 19:30

Lloc: CDR Museu de la Pauma, Mas de Barberans

El Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma presenta una nova exposició de producció pròpia que busca les connexions entre l’artesania local i la cistelleria ugandesa. Porta per títol Llates emparentades. Cistelleria d’Uganda.

Prenent com a punt de partida les fulles de palma trenades, l’exposició destaca que l’artesania feta amb fulles de palmera de diferents espècies a gran part del Mediterrani i Àfrica comparteix moltes similituds. No obstant això, existeixen també nombroses diferències, per exemple de colors, patrons i formes, que donen a cada cultura una veu única. Les llates, al seu torn, que es cusen juntes per formar estores, bosses i barrets, connecten les tradicions de tots els continents, en aquest cas Europa i Àfrica, des de Catalunya fins a Uganda.

Arran del llibre que va publicar Jette Mellgren sobre les llates, i en què des del Museu de la Pauma es va participar en la documentació, es va gestar la idea de produir una exposició on les veritables protagonistes fossin les llates. El lligam amb el treball de la pauma és molt important ja que totes les peces de l’inventari de la col•lecció tradicional estan elaborades amb llates. De fet el nom de l’ofici és llatadora, referint-se a la dona que entrecreuava els diferents brins per fer la trena (llata). A més, un altre objectiu de l’exposició és situar la tradició de la cistelleria ugandesa en un context més ampli que demostri la seva globalitat i funcionalitat i els seus valors estètics.

La inauguració serà aquest dissabte 2 de novembre a les 19:30 hores i es podrà visitar fins a finals d’octubre del 2025. S’hi podran trobar més d’un centenar de peces totes provinents de l’artesania ugandesa i que formen part de la col•lecció privada de Mellgren i la seua parella, Jan Johansen. Tots dos van van participar en un projecte de suport a dones, nens i joves vulnerables al nord d’Uganda, que es va desenvolupar del 2009 al 2018. L’objectiu del projecte, treballant sempre amb ONG locals, era que la població local tingués una font d’ingressos segura després de dècades de guerra civil. La seua tasca va consistir en buscar cistellers autòctons que dominessin l’ofici per ensenyar-lo a la població local, sempre respectant la tradició ugandesa i els materials locals. Tot i que el projecte va finalitzar fa sis anys, la parella ha mantingut els vincles amb la comunitat de cistellers ugandesos. Aquests vincles sumats als que tenen amb el Museu de la Pauma i al Racó dels Artesans, la fira monogràfica de les fibres vegetals, ha fet possible aquesta exposició que mostrarà la gran diversitat d’usos, formes, colors i tècniques de la cistelleria ugandesa.

Com a preludi, a les escales del Museu hi haurà una instal•lació de Jordina Bravo que combinarà les llates ugandeses amb les elaborades per les artesanes del Museu.

L’exposició ha estat comissariada per Jette Mellgren, coordinada per Pepa Subirats, el disseny gràfic és de Carme Pons i els suports de l’exposició i fotografies han anat a càrrec de Jan Johansen. Ha estat produïda per l’ajuntament de Mas de Barberans amb la col•laboració del Departament de Cultura de la Generalitat i compta amb la col•laboració de 20 cistelleres i cistellers ugandesos i les artesanes del Museu de la Pauma.

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Data: dijous 08 d’agost, 19:00h.

Dins del programa de Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya.

Fotografia: fons particular cedida al Museu de la Pauma. Cinta Subirats Lleixà (1905 – 1990) i Elisa Subirats Lleixà (1910 – 1932) rentant roba a la basseta menuda. Aprox 1930.

Ponents:

• Ariadna Romans: graduada en Ciències Polítiques i Socials per la UPF i en Filosofia per la UB, màster en Estudis Internacionals de Desenvolupament per la Universitat d’Amsterdam. Ha treballat com a consultora en l’àmbit de la comunicació i les polítiques públiques, és gestora de la Secció de Feminismes de l’Ateneu Barcelonès, i escriu habitualment a mitjans com la Revista Ethic i Via Empresa.
• Rosa Maria Canela: antropòloga i investigadora de la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya.

Com a introducció a la taula hi haurà un presentació de l’estudi fet per Ariadna Ramos amb el títol: “Com afecta la sequera a les experiències vitals de les dones rurals a Catalunya?” Per donar pas a una conversa al voltant de l’estudi i l’adaptació a la sequera en l’àmbit rural. Com a possibles temes a tractar seran : les diferències entre l’estudi fet a Catalunya i les observacions a Ciutat del Cap (Sud Àfrica); la possibilitat d’elaborar una proposta d’un pacte hidrosocial pel món rural; la incorporació d’una perspectiva feminista en els plans de sequera: com es materialitzaria i quins efectes a curt i llarg termini podria tenir; l’ evolució del paper de la dona i l’impacte de la disponibilitat d’aigua en la seva vida, l’adaptació a la sequera: exemples, bones pràctiques i rol de les dones o diferenciació de gènere, d’ altres perspectives interseccionals aplicables a l’anàlisi de l’impacte de la sequera en l’entorn rural,… Per acabar amb un torn obert de preguntes del públic.

Coordinació: Bernat Lleixà

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans i carrers del poble

Clavell, 52

El cap de setmana del 3 i 4 d’agost, tindrà lloc a Mas de Barberans la 21ª edició del Racó dels Artesans. La Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals, un punt de trobada on artesans i artesanes d’arreu comparteixen el seu saber fer tradicional, els seus coneixements tècnics i les noves maneres d’entendre l’artesania des d’una òptica contemporània i innovadora. La diversitat de tècniques, materials i procedències és el segell distintiu d’aquesta fira que és també un expositor dels processos de creació artesana i que compta amb un públic cada vegada més sensibilitzat per la qualitat del producte fet a mà i la sostenibilitat ambiental.

El programa de la fira ja està enllestit i dins les activitats previstes es mantenen les seqüències tècniques iniciades en la passada edició, una iniciativa apadrinada per l’Associació Catalana de Cistellers i Cistelleres de Catalunya amb l’objectiu de fer més visible i accessible l’ofici artesà. Són demostracions artesanes que es presenten en forma de petits espectacles visuals d’entre 35 i 45 minuts, que el públic pot gaudir assegut i que mostren el procés d’elaboració d’una peça: des de la preparació del material fins als retocs finals. N’hi haurà sis, tres dissabte i tres diumenge.

Organitzada per l’Ajuntament i el Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma aquesta nova edició aplegarà una quarantena i artesanes, majoritàriament de Catalunya i de l’Estat, però també compta amb una notable presència internacional. Així, pel que fa als participants, cal destacar com a novetat important d’aquest 2024, la presència d’un grup de cinc artesanes xilenes, dos de les quals formen part del projecte Trenzados de Cutemu que treballen amb un tipus de palla xilè amb el qual confeccionen barrets, accessoris i complements per a la llar. Es tracta de Zaida Muñoz i Rocío Schatzke, les acompanyen Juana Muñoz, Cecilia Chamorro i Marta Godoy, tres artesanes que han rebut diversos reconeixements al seu país.

Altres representants internacionals són els francesos Corentine Laval i Karen Gossart, comissaris de l’exposició Spirales que fins a finals d’any es pot visitar al Museu de la Pauma, que exhibiran peces contemporànies de vímet elaborades amb diverses tècniques. De França també hi haurà Marguerite Herlant (vímet tradicional) i Thomas Louineau (vímet contemporani). Portugal, amb Domingos Vaz (cistelleria tradicional amb canya) i Manuel Ferreira (jonc), són altres dels noms internacionals que estaran presents a la fira.

No menys interessants són les propostes que ens arriben de l’Estat, com ara les artesanes gallegues Idoia Cuesta i Júlia de la Cal, que treballen en cistelleria contemporània o Sara Monge de Saragossa que fusiona ceràmica i fibres. Espartos Manolito de Vallderoures o les bosses fetes amb materials orgànics de Secret Loom de Castelló, són altres participants de la fira, sense deixar de banda els treballs de pauma de l’artesà gadità Antonio Rodríguez o l’espartera de Chelva (País Valencià), Simone Simons.

Pel que fa als artesans catalans, hi trobem noms habituals com Mònica Guilera, Aleix Grifoll, Joan Clop, Mariona Velasco, Pau Trepat o Elvira Serra, i d’altres que no ho són tant com Violeta Cabrera, Ona Trepat, Sastres Paperers i el joier Joan Rovira que treballa el bambú com a matèria prima. Des de l’àmbit de projecte social, cal esmentar també les artesanes que formen part del projecte Dones cistelleres de la Riera de Gaià. Sense obviar la presència de parades de les Terres de l’Ebre com ara les de les artesanes d’Artpauma, Marisa Huguet d’Arnes, Jordina Bravo de Xerta, RST Restauració de Tortosa o l’empresa Cotó del Delta de Sant Jaume d’Enveja.

Entre la resta d’activitats de la fira cal destacar també els quatre tallers amb fibres vegetals: A Llatar, a càrrec d’Artpauma; Fem paper de fibres vegetals, per part de Sastres Paperers, Fem una badoquera, un estri fet amb canya que es fa servir per collir fruita dels arbres, a càrrec d’Aleix Grifoll; i Fem una agulla de pit o polsera, per part de Cistelleres Xilenes. Hi haurà dues activitats al voltant de la cerámica i les fibres vegetals dins del projecte Art i Patrimoni coordinat pel Museu Terres de l’Ebre i  a més de les visites guiades al Museu de la Pauma i a l’exposició Spirales,  que s’han de reservar prèviament en aquest enllaç.

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

Spirales, el projecte expositiu dels cistellers francesos Corentin Laval i Karen Gossart que des de finals del 2023 es pot visitar al Museu de la Pauma, ja té el seu catàleg. S’hi podran trobar tots els textos de l’exposició així com les fotos i una breu explicació de les diferents obres exposades.

La mostra ha estat produïda pel Museu de la Pauma i inclou una trentena de peces, moltes de les quals creades a quatre mans per Laval i Gossart. El denominador comú és l’ús del vímet com a matèria primera amb la tècnica del bouyricou o teixit en espiral, una tècnica que Laval va aprendre d’un artesà de la zona del Périgord, al sud-oest de França, fa més de quinze anys. Es tracta d’una tècnica ancestral de trenat continu que tots dos artistes han portat al terreny contemporani i que duen molts anys treballant-hi per crear tot tipus de peces i objectes que fusionen artesania i art contemporani.

Com l’exposició, el catàleg també explica el projecte que els dos cistellers francesos van impulsar el 2012 a França: L’oseraie de l’île, una finca situada a la vall del Garona, on des de fa més de 300 anys es conrea vímet vinculat al conreu vitivinícola de Bourdeus, Sauternes i Graves. En aquesta finca conreen més d’una vintena d’espècies de vímet el que els permet experimentar amb diferents colors i textures en funció del que vulguin aconseguir.

El disseny ha anat a càrrec de Carme Pons. Us el podeu descarregar clicant als següents enllaços:  versió en català i  versió en castellà.

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

El Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Barberans ja té a punt la programació del 2024: cursos i tallers de diferents durades en què les fibres vegetals són les protagonistes i que, més enllà de la pauma, proposen experimentar en matèries primeres diverses, sorprenents i versàtils. Així entre els materials que es treballaran en aquests tallers trobem la palla de sègol o el bunho portuguès (Scirpus lacustris), una mena de jonc gegant que creix a les zones humides i d’aiguamolls. Es tracta d’un material quasi perfecte: neteja les aigües on creix, és lleuger i suau al tacte, a més de ser un excel·lent aïllant tèrmic. D’altres matèries primes presents seran una herba marina subaquàtica que es comercialitza amb el nom weawing sea grass, molt resistent i a l’hora manejable, o el vímet viu que permet confeccionar peces que amb l’arribada del bon temps cobren vida pròpia.

El tret de sortida de la programació anual serà al febrer amb un taller de Mariona Velasco que ensenyarà la tècnica tradicional de com es teixeix un seient de reixeta en un teler de fusta, així com la manipulació de la tira de reixeta. El taller del març anirà a càrrec d’Aleix Grifoll, just abans de l’esclat de la primavera, per treballar el vímet viu, aprofitant el cicle natural de la planta.

La pauma, com no pot ser d’altra manera, continuarà ben present en la programació anual, així a més a més de les sessions setmanals del taller A llatar! a càrrec d’Artpauma, hi haurà dos monogràfics: un a Setmana Santa per bastir una panereta i un altre a l’agost en què es confeccionarà una bossa de mà.

Fibrescampus

Menció especial mereix el Fibrecampus, l’espai de formació que es du a terme a les portes del Racó dels Artesans, la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals de Mas de Barberans i que combina el saber fer tradicional i la innovació amb artesans locals i internacionals. El 2024 s’ha fet una aposta per l’artesania portuguesa i portarà a Mas de Barberans els artesans portuguesos Domingos Vaz, que proposarà realitzar una icònica cistella amb tapa de canya; i Manuel Ferreira, que ensenyarà com fer un tradicional coixí per a espectacles amb bunho. La selecció d’aquests artesans s’ha fet amb coordinació amb el dissenyador portuguès Álbio Nascimiento, impulsor de The Home Project.

Els altres cursos del Fibrescampus aniran a càrrec les artesanes gallegues Idoia Cuesta que treballa l’herba marina subaquàtica per fer bosses i Júlia de la Cal que ensenyarà els fonaments de complex teixit triaxial per fer una safata i una cistella.

Altres noms propis d’aquesta diversificada programació anual són Mònica Guilera que aquesta vegada ensenyarà a fer una bossa de vímet amb anses de cuir o de cotó (juliol); Ana-Isabel Sánchez que mostrarà con confeccionar un cistell amb peu amb palla de sègol, aprofitant la tècnica de les gorres de cop (juny); Josep Mercader que ensenyarà com fer un cistell de vora cargolada i de cul de queixal amb vímet blanc, un estri tradicional de l’Empordà que es feia servir per anar a l’hort a collir verdures (maig); o l’artesana danesa Jette Mellgren, que proposa un taller més contemporani amb fibres vegetals de diferents procedències per experimentar amb una tècnica de trenat que ella va aprendre a Uganda. Especialment interessant i innovador serà a final d’any (desembre de 2024) el taller d’elaboració de paper a partir de fibres vegetals que impartiran el col·lectiu Sastres Paperers. Mostraran diferents tècniques d’obtenir paper a través de la cel·lulosa de lli, del reciclatge de draps (cotó o jute) o paper i cartró. Amb el paper obtingut es crearan peces amb motius nadalencs o no.

Es tracta de cursos i tallers que oscil·len entre les 3 i les 14 hores a un preu d’entre 15 i 70 euros. Les inscripcions ja es poden formalitzar a través de la pàgina web del Museu des del 16 de gener.

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

El Museu de la Pauma va inaugurar el passat mes de novembre Spirales, una exposició de producció pròpia que recull el treball i el projecte vital i professional de dos artesans de l’art francesos, Corentine Laval i Karen Gossart. El seu vincle amb el Museu que arranca al 2014 quan van prendre part per primera vegada a la Fira de les Fibres Vegetals i que es va consolidar el 2020 amb la seua participació en l’exposició de cistelleria europea Lookout, comissariada per Mònica Guilera i Tim Johnson.

Spirales, que es podrà visitar al Museu de la Pauma fins al 18 d’octubre del 2024, inclou una trentena de peces, moltes d’elles creades a quatre mans, que tenen com a denominador comú la matèria primera, el vímet, i el fet d’haver estar realitzades amb la tècnica del bouyricou o teixit en espiral o també anomenada de trenat continu. Corentin Laval va aprendre aquesta tècnica, fa més de quinze anys, d’un artesà de la zona del Périgord, al sud-oest de França. En paraules de Tim Johnson el trenat continu és una família de tècniques de cistelleria que es pot descriure com el teixit d’una trena amb diversos elements en què, per fer cada “punt”, s’afegeixen i descarten elements. Quan es treballa en espiral, els elements descartats s’incorporen en la volta següent. Entre les modalitats més conegudes d’aquesta família es troben precisament els cistells francesos del Périgord, o bouyricou de Dordonya, basats en un trenat de set ramals, i les variants basades en un trenat de tres ramals, denominades tècnica burkina, trenat neolític o tècnica cofí pels filtres emprats per premsar olives.

 Es tracta d’una tècnica ancestral que tots dos artistes han portat al terreny contemporani i que duen molts anys treballant per crear tot tipus de peces i objectes que fusionen artesania i art contemporani. Com ells mateixos expliquen, parteixen de la tradició d’una tècnica molt arrelada a un territori concret i en connexió amb els gestos intemporals i universals i els perpetuen cap al futur, integrant la cistelleria dins l’artesania i l’expressió creativa.

Entre les peces que es poden veure al Museu de la Pauma hi ha mandales, engranatges, escultures planes de paret i figures amb volum. Algunes peces són de gran format i han permès crear una atmosfera immersiva que en alguns punts de la sala pot recordar el fons oceànic. De fet, algunes de les estructures teixides pengen del sostre com si fossin algues, corall o anemones. “Ens agrada experimentar amb peces grans per establir relacions diferents amb el públic”, assenyala Karen Gossart qui també precisa que una de les fonts d’inspiració més importants del seu treball és la natura.

L’exposició mostra també el projecte que el 2012 Laval i Gossart van impulsar a França: L’oseraie de l’île, una finca situada a la vall del Garona, on des de fa més de 300 anys es conrea vímet vinculat al conreu vitivinícola de Bourdeus, Sauternes i Graves, ja que es feia servir aquesta fibra per lligar els ceps i també els cèrcols de les botes bordelesses. En la seua finca conreen més d’una vintena d’espècies de vímet diferents el que els permet experimentar amb diferents colors i textures en funció del que vulguin aconseguir.

Data: 3 de novembre de 2023

Hora: de les 16:00 a les 19:00

Museu de la Pauma

Clavell, 52

Des del Museu de la Pauma de Mas de Barberans sempre estem oberts a explorar com es treballen les fibres i quines matèries primeres es fan servir arreu del món. Per això aquest mes de novembre, concretament el dia 3 tindrem al Museu, dues artesanes i una dissenyadora xilenes fent un taller amb palla de blat de Ligún, un tipus de blat tradicional que s’ha conservat gràcies  als artesans i artesanes de la localitat de Cutemu, situada a la regió d’ O’Higgins, al centre de Xile.

El taller tindrà una durada de tres hores de les 16:00 a les 19:00 hores i l’impartiran les artesanes Zaida Muñoz i Juana Muñoz i la dissenyadora de l’equip Rocío Schätzke, totes tres formen part del projecte  Trenzados de Cutemu,  sorgit el 2016 i que agrupa diverses artesanes d’aquesta zona eminent rural de Xile. El taller consistirà en una breu presentació del projecte, tot seguit es donarà a conèixer el blat de Ligún i s’ensenyarà a seleccionar la palla en funció del calibre i a trenar-la segons la tècnica de les artesanes de Cutemu, en cinc palles. Finalment, es farà una cloenda on els participants podran exposar la seua experiència.

L’objectiu del projecte Trenzados de Cutemu és la revitalització de l’ofici tradicional de trenar la palla, per fer-ho es dediquen a la investigació històrica i a ensenyar la tècnica, a més de dissenyar, desenvolupar i comercialitzar noves peces. El seu és un projecte que fusiona tradició i innovació, arrelat a la terra, que defensa la sostenibilitat i que a més busca també empoderar la dona en l’àmbit rural. Entre les peces que confeccionen hi ha barrets, accessoris i complements per a la llar.

Abans de la pandèmia des d’aquesta agrupació xilena s’havien mostrat interessades a participar al Racó dels Artesans, però al suspendre momentàniament la fira, aquell primer contacte no va quallar. Ara, aprofitant un intercanvi amb Itàlia, sí que s’ha pogut lligar una trobada.

El taller costa cinc euros. Les inscripcions són per correu electrònic a  info@cdrmuseudelapauma.cat.

Data: 10 d’agost

Hora: 19:00

Museu de la Pauma de Mas de Barberans Clavell, 52.

Dins del programa Cultura Viva presentem la recerca de Jordi Duch: “La ramaderia als Ports: el cas de Mas de Barberans. Efectes socioambientals dels canvi. en la darrera meitat del segle XX”. D’aquesta manera la recerca retorna a la comunitat que la va contribuir a crear i per tal d’actualitzar el discurs es durà a terme una taula rodona per analitzar i recordar, de primera mà, la realitat de l’ofici de pastor i la ramaderia tant en el context concret de Mas de Barberans i els Ports com a nivell general al nostre territori. Mitjançant el testimoni de persones que han exercit i exerceixen l’ofici i d’altres que l’han estudiat, posarem de relleu l’evolució més recent d’aquest ofici, les seves implicacions en els àmbits ecològic i socioeconòmic, i les experiències individuals i col·lectives que els convidats i el públic han viscut al voltant de la ramaderia i l’ofici de pastor.

– Participants:

Pepito Armengol, pastor jubilat de Mas de Barberans.

Laia Batalla, directora de l’Escola de Pastors de Catalunya

Jordi Duch, geògraf. Autor de: “La ramaderia als Ports: el cas de Mas de Barberans. Efectes socio-ambientals dels canvis en la darrera meitat del segle XX”

Juan Carlos Lleixà, pastor en actiu al Port de Mas de Barberans

Coordinació i moderació: Bernat Lleixà, UPF

Uns breus apunts sobre els pastors:

 PEPITO ARMENGOL SUBIRATS: va néixer el 1941 a Mas de Barberans on sempre ha viscut, ha sigut pastor des d’aproximadament el 1951 fins al 2023. Ser pastor era l’ofici de la seva família i sempre va fer de pastor a la plana. Venia els animals sempre a la carnisseria del poble. La seva dona, Lola Ventura, feia formatges i brossats amb la llet de la rabera familiar.

JUAN CARLOS LLEIXÀ TAL: va néixer  el 1969 a Mas de Barberans on sempre ha viscut, va ser pastor d’ovelles des del 1984 fins el 1989  i des del 1998 fins a l’actualitat de bous. No era l’ofici de la seva família, cap dels seus parents propers ha estat pastor. Fa de pastor  al Port i sempre per compte propi. Al 2006, va rebre el premi “Montsià Innova”,organitzat pel Consell Comarcal del Montsià, per la gestió i qualitat de la seva empresa ramadera,