Ajuts del Ministerio de Cultura a projectes de salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

Ajuts a projectes de documentació, recerca, transmissió, perpetuació, difusió i promoció del Patrimoni Cultural Immaterial, especialment aquells que afectin béns culturals immaterials que hagin estat expressament protegits per la normativa de Patrimoni Cultural o estiguin inclosos en els sistemes d’inventaris, catàlegs o atles de Patrimoni Immaterial gestionats per les administracions competents.

Es financen les següents actuacions:

a) Activitats d’investigació i documentació

b) Estudis en els àmbits de desenvolupament del PCI a Espanya

c) Elaboració de plans de gestió i salvaguarda de béns culturals immaterials

d) Activitats i projectes que n’afavoreixin la transmissió, perpetuació i coneixement

e) Organització d’exposicions, seminaris, congressos i trobades

f) Preparació de publicacions divulgatives

g) Altres activitats que contribueixin a la salvaguarda del PCI

Termini de presentació de sol·licituds: del 07 de Maig de 2026 fins el 28 de Maig de 2026

Més informació:

https://www.cultura.gob.es/ca/servicios-a-la-ciudadania/catalogo/becas-ayudas-y-subvenciones/ayudas-y-subvenciones/patrimonio/salvaguarda-patrimonio-cultural-inmaterial.html#dg1

Trementinaires i herbes remeieres a la Ribera d’Ebre

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre organitza el pròxim dissabte 23 de maig a Riba-roja d’Ebre una jornada dedicada al món de les trementinaires, les herbes remeieres i el patrimoni natural de la Ribera d’Ebre. L’activitat, oberta al públic, combinarà divulgació, un passeig guiat i xerrades especialitzades amb l’objectiu de reivindicar els sabers tradicionals i aprofundir en la relació entre les plantes i el paisatge de la comarca.

La jornada començarà amb una exposició i continuarà amb un passeig guiat per l’entorn de Riba-roja d’Ebre per identificar les principals herbes medicinals que creixen a la zona. Els participants podran gaudir d’un esmorzar amb infusions, elaborades amb plantes locals, abans de donar pas a les primeres ponències del dia.

L’escriptor David Martí oferirà una xerrada sobre bruixes, dones sàvies i trementinaires. Tot seguit, una segona intervenció conduïda per Toni Gay analitzarà les espècies vegetals que han resistit o recuperat presència després del greu incendi que va afectar la comarca l’any 2019.

El matí es tancarà amb una visita a l’espai museïtzat dels forns de ginebre, un element patrimonial singular que connecta l’ús tradicional de les plantes amb els oficis antics de la Ribera d’Ebre.

Les activitats continuaran a la tarda amb una xerrada sobre les herbes, les remeieres i el paper essencial dels pol·linitzadors. A continuació, una ponència dirigida per Montse Ramírez abordarà el respecte al medi i l’ús de les plantes en la cosmètica natural, posant en valor pràctiques sostenibles i responsables.

La jornada clourà amb una intervenció d’Anna Català dedicada a la influència de la lluna en les plantes i la importància de la recol·lecció segons les fases lunars, un coneixement tradicional que encara avui desperta interès i curiositat.

Amb aquesta iniciativa, el CERE reafirma la seva voluntat de preservar i difondre el patrimoni etnobotànic i cultural de la comarca. La combinació de divulgació científica, tradició i experiència directa al territori converteix la jornada en una oportunitat única per reconnectar amb els sabers que han modelat la vida rural durant moltes generacions.

Un taller de cant improvisat i albades

L’activitat “Taller de cant improvisat. Les albades d’Amposta” anirà a càrrec, com a professor, de Josemi Sánchez, versador i dolçainer. L’objectiu de l’activitat és el de recuperar el cant de vers improvisat tradicional en el marc de les festes majors d’Amposta. És un taller gratuït, i adreçat a tots els públics, però cal inscriure’s per participar-hi.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de: Ebreglosa, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: 12 i 26 de maig, 9 i 26 de juny, i 7 i 21 de juliol de 2026.

Horari: 18 30h a 20 30h.

Inscripcions: info@museuterresebre.cat i Tel. 977 702 954

Les papallones diürnes i Manlleu

El Museu del Ter presenta Les papallones diürnes i Manlleu, una nova publicació digital d’Albert Pedro i Font que documenta, amb rigor científic i voluntat divulgativa, les 71 espècies de papallones diürnes observades al terme municipal de Manlleu. El treball combina fotografia de camp, síntesi biològica i descripció territorial, i esdevé la primera obra que recull de manera exhaustiva les papallones diürnes del municipi.

La presentació tindrà lloc el divendres 8 de maig a les 19.30 h al Museu del Ter. El mateix dia s’inaugurarà una exposició vinculada al projecte, que es podrà visitar a partir del 8 de maig.

Una obra estructurada per entendre i observar

La publicació s’organitza en tres grans blocs. El primer ofereix una introducció general a les papallones diürnes, amb explicacions sobre les seves característiques principals —ales, escates, colors i dimorfismes—, així com aspectes clau del seu cicle biològic, la reproducció, les migracions i la seva importància ecològica. També analitza l’estat actual de les poblacions, especialment sensibles als canvis ambientals, la intensificació agrícola i la fragmentació dels hàbitats.

El segon bloc situa el lector a Manlleu i el seu entorn natural. S’hi descriuen els set espais del municipi on s’han fet les prospeccions, la metodologia de recollida de dades i una visió global de les espècies detectades. Inclou una taula completa que permet entendre la riquesa i diversitat del territori, així com la presència d’espècies migradores, sedentàries o associades a hàbitats específics.

El tercer bloc constitueix el cos central del treball: les fitxes de les espècies, totes fotografiades a Manlleu. Cada fitxa incorpora informació sobre identificació, període de vol, plantes nutrícies, comportament i observacions de camp, configurant un catàleg visual que facilita el reconeixement i la interpretació de la biodiversitat local.

El llibre conclou amb una mirada al present i al futur de les papallones de Manlleu: avui sabem quines espècies hi són i constatem que gairebé la meitat es consideren escasses o molt escasses, però aquesta fotografia és només provisional. L’evolució de les seves poblacions dependrà de seguir-les observant en un context marcat per la urbanització, la pèrdua d’espai agrícola, la intensificació ramadera i els efectes de la crisi climàtica, factors que afecten la qualitat i la connectivitat dels hàbitats. Tot i això, el treball assenyala que hi ha marge d’actuació: conservar marges, afavorir la vegetació espontània, crear petits espais de biodiversitat o gestionar parcs i jardins amb criteris menys intensius són mesures que poden contribuir a mantenir —i potser reforçar— la presència de les papallones al territori.

Clica aquí per consultar la publicació «Les papallones diürnes i Manlleu».

Una exposició per descobrir-les dins el museu… i fora

La presentació del llibre s’acompanya d’una exposició distribuïda per les sales del Museu del Ter, amb 66 espècies de papallones que viuen o passen per Manlleu. Les imatges, extretes del mateix projecte, ofereixen un recorregut visual que convida a observar-les amb detall i a reconèixer-les en el paisatge quotidià.

L’exposició s’inaugura coincidint amb la fira BirdingTer i es podrà visitar durant els mesos següents. És una invitació a mirar el territori amb una nova sensibilitat: les papallones que apareixen quietes al museu són només el preludi de les que es poden descobrir als marges dels camins, als prats o a la vora del Ter. L’exposició vol afavorir aquest canvi de mirada i animar a tornar a sortir a l’exterior per veure i entendre millor uns éssers tan bells com fràgils.

BirdingTer: natura, divulgació i territori

La presentació s’emmarca en la primera edició del BirdingTer, una nova fira dedicada a l’observació d’ocells i al patrimoni natural, impulsada pel Museu del Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), el Consorci del Ter i els ajuntaments de Manlleu, Les Masies de Voltregà, Roda de Ter i Les Masies de Roda. El certamen tindrà lloc els dies 9 i 10 de maig i inclourà sortides guiades, tallers, xerrades i activitats familiars orientades a fomentar la descoberta i la connexió amb el paisatge a través de la biodiversitat.

En aquest context, la presentació de Les papallones diürnes i Manlleu i la inauguració de l’exposició amplien la mirada cap a altres grups faunístics que conviuen en aquest entorn.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

«TER»

L’exposició “TER” porta al Museu una quarantena d’imatges que revelen la riquesa natural i humana del riu. Una quarantena d’imatges dels fotògrafs Iñaki Relanzón i Carles Virgili recorren el riu Ter des del Pirineu fins al Mediterrani. El projecte “TER” combina exposició i llibre amb textos d’Eudald Carbonell, Pilarín Bayés i Lluís Llach, i pròleg de Pep Sala. Més de dos anys de treball de camp donen forma a una proposta visual que reivindica la riquesa natural, paisatgística i humana del Ter.

El llibre i l’exposició es presentaran el dijous 7 de maig a les 19.30h al Museu del Ter en el marc de la fira Birding Ter.

Els fotògrafs Iñaki Relanzón i Carles Virgili presenten el projecte TER, una proposta visual que combina una exposició fotogràfica de gran format amb la publicació d’un llibre homònim, i que posa el focus en la descoberta i valorització del riu Ter al llarg de tot el seu recorregut.

L’exposició, formada per una quarantena d’imatges, constitueix l’eix central del projecte i ofereix una immersió visual en la diversitat paisatgística, ecològica i humana de la conca del Ter. Les fotografies, captades des de l’aire, a peu de riu i sota l’aigua, conviden el visitant a recórrer el riu des del seu naixement al Pirineu fins a la seva desembocadura al Mediterrani, revelant-ne la complexitat i la bellesa sovint desconeguda.

Aquesta mostra itinerant, pensada per a equipaments culturals i espais vinculats al medi natural, vol apropar el riu a la ciutadania i fomentar una mirada conscient sobre el territori i la seva conservació. El projecte posa en relleu espais d’alt valor ambiental com les capçaleres del Ter, els boscos de ribera, els embassaments i les planes fluvials, molts dels quals formen part de zones protegides.

El projecte TER s’acompanya d’un llibre fotogràfic editat per Photosfera Edicions (2026), de gran format (232 pàgines, tapa dura), que recull més de dos anys de treball de camp. L’obra inclou textos d’Eudald Carbonell, Pilarín Bayés i Lluís Llach, així com un pròleg de Pep Sala, aportant una dimensió cultural i reflexiva al relat visual.

La presentació oficial tindrà lloc el dijous 7 de maig a les 19:30 h al Museu del Ter de Manlleu, coincidint amb la inauguració de l’exposició, que es podrà visitar fins al 28 de juny. En el marc d’aquesta inauguració, i durant el cap de setmana del 9 i 10 de maig, coincidint amb la fira Birding Ter, els autors oferiran visites guiades a l’exposició i sessions de signatura de llibres.

Aquest projecte s’ha fet conjuntament amb el Museu Etnogràfic de Ripoll i el Museu de la Mediterrània.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Fem Safareig a Ascó

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us presenta una nova edició del Fem Safareig, un esdeveniment que, després de l’èxit de les convocatòries anteriors, es consolida com una de les cites culturals més destacades del calendari de l’entitat.

Fem Safareig torna a Ascó amb una activitat molt divertida dirigida per Biel Pubill, una persona molt implicada en la cultura popular de la Ribera d’Ebre i expert en jocs tradicionals.

Aquesta vegada tornarem a tenir l’ocasió de veure l’exposició Fem Safareig, que presentaran Llum Cubells i Sara Espinós, i podrem fer safareig mentre fem el vermut.

Amb aquesta nova edició, el CERE reafirma el paper dels espais comunitaris tradicionals, com ara els safaretjos o les places de les viles, els quals tenien una importància enorme en la vida quotidiana de pobles i barris. No eren només llocs físics: eren infraestructures socials, punts de convivència i mecanismes d’organització col·lectiva, especialment molt importants per a les dones, perquè eren espais de llibertat, relació i suport mutu en un moment en què la vida femenina estava molt controlada i limitada a l’àmbit domèstic.

L’esport del ciclisme a Amposta als inicis de segle XX.

El 1926, el Club Esportiu Ciclista Amposta va ser inscrit en el registre d’associacions, i la ciutat d’Amposta va inaugurar, el 15 de juny de 1928. Des de principis del segle XX es coneix L’afició del veïnat d’Amposta per l’esport del ciclisme es va iniciar amb la donació d’uns terrenys per a la construcció d’un velòdrom,  que va ser inaugurat el 15 de juny de 1928; el 1926 el Club Esportiu Ciclista Amposta ja havia formalitzat la seva inscripció en el registre d’associacions.

La conferència titulada “De l’arrossar al velòdrom: el ciclisme a Amposta a principis de segle XX” anirà a càrrec de Ricardo Rebull Bailach, gran aficionat al ciclisme (també ha estat jugador de handbol i futbol sala) i net del ciclista conegut com Ricardo lo cartero, nascut l’any 1896, un dels primers ciclistes d’Amposta, que també va ser àrbitre de ciclisme i sempre va estar involucrat en l’organització d’esdeveniments ciclistes a la ciutat, afició que han continuat els seus descendents.

La conferencia està programada en el marc de XVIII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, dedicada en aquesta edició a l’esport, principalment el cisclisme, amb motiu dels 100 anys des de que la Volta Ciclista a Catalunya va passar per primer cop per Amposta. La cursa va tenir lloc entre el 22 i el 29 d’agost; es va disputar per primera vegada en sis etapes i va recuperar el seu caràcter internacional, després de diversos anys on no es va permetre la participació de ciclistes de fora de l’Estat. El ciclista francès Víctor Fontan va ser el guanyador, per davant de Muç Miquel i per un jove Mariano Cañardo, que participava per primer cop a la Volta.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 30 d’abril de 2026.

Horari: 19h.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: 30 d’abril de 2026.

Horari: 19h.

Deu anys de la declaració de cinc barraques de Mont-roig del Camp com a «Bé cultural d’interès nacional» (BCIN)

El 21 d’abril de 2016 va sortir publicat al DOGC que 5 barraques de pedra seca de Mont-roig havien estat declarades “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN) en la categoria de zona d’interès etnològic. Foren les primeres així catalogades de Catalunya.

El 2013 i 2014 el “Grup Barracaire de Mont-roig” va preparar un detallat informe que fou acceptat per la Generalitat. El 21 de novembre de 2014 el DOGC publicava que s’incoava l’expedient. Eren les barraques: Miquel Terna (codi Wikipedra: 2282), Comuns del Pellicer (codi Wikipedra: 2255), Jaume de la Cota (codi Wikipedra: 2248), Espiral (codi Wikipedra: 2251) i dels Lliris (codi Wikipedra: 2279).

Barraca dels Lliris
Barraca de l’Espiral
Barraca del Jaume de la Cota
Barraca del Miquel Tena
Barraca dels Comuns del Pellicer

Posteriorment, també varen rebre aquesta distinció (BCIN):  les tines de les valls del Montcau, al Bages (2018), les construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses (2022) i deu forns d’oli de ginebre de Riba-roja, a la Ribera d’Ebre (2025).

Atenea. Dones gestores del canvi, motor d’oportunitats rurals. 

Dia: 18 d’abril

Hora: 20:00

Lloc: Museu de la Pauma

Coincidint amb les Festes Majors de Mas de Barberans, el Museu de la Pauma acollirà l’exposició Atenea. Dones gestores del canvi, motor d’oportunitats rurals.  Una mostra que vol visibilitzar el paper de la dona en el món rural i ho fa partir d’onze dones del territori que treballen o han treballat en àmbits tan diversos com la salut, la cultura, el camp, la gastronomia o l’artesania. De fet, una de les protagonistes és l’artesana del Museu, Magda Armengol.

Aquesta exposició, que al Mas es podrà visitar del 18 al 30 d’abril, és un dels primers fruits del projecte de cooperació LEADER que lidera el Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià i que té com a principals objectius visibilitzar, comprendre i reforçar el paper de les dones que viuen i treballen a l’entorn rural de Catalunya.

L’exposició ha agafat el nom d’Atenea, la deessa grega de la saviesa, l’estratègia, l’artesania i la justícia i es va presentar el 10 d’octubre a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, d’Amposta. S’ha vist també a Santa Bàrbara i Godall.

La mostra s’ estructura en 8 panells de cartró que inclouen una fotografia i un text sobre les 11 dones que han participat en el projecte. A banda de l’artesana del Museu, hi ha també la llevadora Montse Gasparín; l’oceanògrafa Eli Bonfill; la pagesa i pescadora Marcela Otamendi; la que va ser durant dècades bibliotecària d’Amposta, Joana Serret; la directora del Fablab Terres de l’Ebre, Lala Escrivà; la també pagesa i durant més de 30 anys treballadora de la Cooperativa de Godall, Casimira Subirats; l’escultora hiperrealista especialitzada en efectes especials, Cristina Jobs; les cuineres Esther Roca i Imma Boria Llansola; i la periodista especialitzada en artesania, Maite Mestre.

Per tal de realitzar la mostra s’ha contactat amb 25 dones del territori i s’han fet 11 entrevistes, 11 reportatges fotogràfics i 12 vídeos, un per cada dona i un de global del projecte. A l’exposició del Mas de Barberans es podran veure el global del projecte i el de Magda Armengol.

Properament,  aquesta exposició s’ampliarà amb quatre dones més, dos del Baix Ebre i dos del Montsià.