Presentació del documental “Fer de músic 2019” amb Fina Dalmau i Pep Poblet

Flyer-fer-de-music-A5Des del Museu de la Mediterrània s’impulsa el projecte “Fer de Músic”. Es tracta d’un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al mon de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya.

“Fer de músic” recol·lecta les seves vivències personals i professionals, i testimonia l’evolució d’un dels oficis més arrelats al territori empordanès, protagonista d’excepció de les festes populars i la música tradicional. Es tracta d’un projecte coordinat pel músic Jordi Molina i amb el suport d’Eva Ramió, responsable del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània.

L’any 2019 es va poder veure al Museu del Ter l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”. En el marc d’aquesta exposició el Museu de la Mediterrània i el Museu del Ter varen treballar entre d’altres projectes per acostar a Osona el “Fer de Músic” amb la incorporació de músics de la nostra comarca. En el documental “Fer de músic 2019”hi ha entrevistes a Núria Feliu, Albert Guinovart, Marcel Casellas i als músics manlleuencs Fina Dalmau i Pep Poblet. Fina Dalmau, la primera dona que va formar part d’una cobla al segle XX i Pep Poblet, que va tenir el seus inicis en orquestres com la Maravella.

Data: Divendres 6 de març a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Inauguració de l’exposició permanent “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” a Mura 

Centre d’Informació de Mura 
7 de març de 2020 a les 11.30 h. 

L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” ha posat fi a la seva etapa d’itinerància, compresa entre el novembre del 2015 i l’octubre del 2019. Tanmateix, l’exposició s’allotjarà de manera permanent al Centre d’Informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, ubicat a Mura (Bages), a petició de l’ associació  Recull Històric de Mura; gràcies al contracte de cessió que  l’Institut Ramon Muntaner  i l’Ajuntament de Mura signaran durant l’acte d’inauguració del proper 7 de març, a les 11.30 h. A les 12.00 h es durà a terme la inauguració, que comptarà amb la participació de l’alcaldessa de Mura, Montserrat Playà i Camps, i de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i presidenta de l’IRMU, M. Àngels Blasco i Rovira.Read More »

100 Itineraris de pedra seca

Revista Pedra seca

Des de l’any 2000 el Patronat de Sant Galderic edita l’única revista d’àmbit català dedicada al món de la pedra seca. S’editen dos números a l’any, a l’abril i a l’octubre. Es publiquen textos generals d’informació i anàlisi sobre la pedra seca.

La resta de mesos que no s’edita la revista es publica el “Full Informatiu de la revista Pedra Seca”. Són nou números a l’any (n’hi ha un que és de juliol i agost conjuntament).

En aquest “Full Informatiu”, a més de les notícies d’actualitat sobre el món de la pedra seca, es publiquen les “Rutes de la pedra seca”. En el proper número, del mes de març, hi haurà la ruta especial número 100.

Cada ruta descriu un recorregut d’unes 8 a 10 barraques, indicades en un plànol, i amb la indicació de la numeració de Wikipedra i les coordenades UTM de cada una d’elles.

Seguidament podeu veure els 100 itineraris publicats:

Per subscripcions a la revista “Pedra seca” i al “Full informatiu”:

També us podeu adreçar al telèfon 93 352 12 75 o al mòbil 620 023 826.

Portada de la revista “Pedra seca”

Una mirada contemporània al patrimoni festiu de les Terres de l’Ebre

APU202019-F4

L’exposició “La festa a les Terres de l’Ebre. Una mirada creativa i contemporània” itinera de nou, en aquesta ocasió amb motiu de la celebració de la 17a Fira de l’Oli i de l’Espàrrec de Godall. Inclou una mostra de les fotografies que la fotògrafa Roser Arques (Deltebre, 1985) va realitzar a Gandesa, Deltebre, Godall i Jesús, per tal de documentar gràficament, amb una mirada pròpia, els rols socials que s’estableixen en aquestes poblacions durant la celebració de les seves festes populars, i les diferents maneres en les quals els participants s’expressen i viuen les seves arrels i tradicions; amb l’objectiu de mostrar com durant els actes festius també podem descobrir el costat més desvergonyit de les persones i de la festa. És una activitat d’accés gratuït.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Godall.

Dates: 14 i 15 de març de 2020.

Lloc: Centre d’interpretació de la Serra de Godall. C/ Joan Tomás, 7. Godall

Horaris: De 16 h a 20 h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

 

Presentació de la ‘Breu Història dels Castells i la Muixeranga’, de Jordi Bertran, a Barcelona

> Tindrà lloc aquest dijous 27, a les 20.00 h, a La Casa dels Entremesos.

> Anirà a càrrec de l’autor, Josep-Lluís Carod-Rovira i Miquel Botella.

Aquest dijous 27 es presenta a Barcelona la Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans, de Jordi Bertran, primer volum de la nova col·lecció de llibres de butxaca divÈrsia.cat. Biblioteca Bàsica dels Països Catalans, dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira.

La presentació tindrà lloc a la Casa dels Entremesos i anirà a càrrec de Bertran, Carod-Rovira i Miquel Botella, economista i cofundador dels Castellers de Sants.

Més informació sobre el llibre

La Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans és el primer treball que situa a un mateix nivell ambdues manifestacions patrimonials. Amb anterioritat, la muixeranga apareixia com un antecedent o preliminar del fet casteller en el capítol introductori de les històries castelleres. En aquest volum es ressegueix l’evolució paral·lela d’ambdós fenomens des del segle XVII fins a l’actualitat, i per tant s’iguala la transcendència d’ambdós territoris als quals pertanyen.

L’obra també segueix una altra manifestació molt important en el gran Penedès i el Camp de Tarragona, la moixiganga. L’autor explica el paper que la moixiganga catalana va jugar en la seva configuració inicial com una nova eina de les autoritats per intentar frenar l’ascens trepidant del fenomen casteller, que en el segle XVIII no agradava als poders establerts i encara es denominava ball de valencians. Ambdues manifestacions –castells i moixiganga– van tenir una continuïtat compartida.

El llibre dedica un important apartat al fet que la muixeranga valenciana és l’origen dels castells al Principat, i segueix els homes valencians que entre els segles XVII i XIX van exportar-la a diferents àrees de la península Ibèrica. A Catalunya, els receptors d’aquella manifestació patrimonial la revolucionaren tècnicament a finals del segle XVIII i assoliren primer el castell de sis pisos i després construccions de fins a nou. A l’encert del ball de valencians del Catllar en bastir el primer nivell de sis alçades, s’hi suma la transformació definitiva experimentada a la ciutat de Valls com a bressol dels castells. En canvi, la muixeranga mantingué la seva tècnica primitiva en algunes localitats del País Valencià. Des de 2010, els castells, ja amb deu pisos, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i des de 2011 ho és la muixeranga a Algemesí.

El treball també posa en valor la tasca de diversos periodistes catalans del segle XIX com Joan Mañé i Flaquer, qui arribà a dirigir el “Diari de Barcelona”, o el cronista Ramon Roca, que desgrana unes cròniques molt tècniques en les pàgines del rotatiu tarragoní “La Opinión”. Coetanis de la primera època d’or dels castells, aquests periodistes registraren unes construccions mítiques. Finalment, l’obra inclou il·lustracions i fotografies remarcables de la història muixeranguera i castellera. Per exemple, el lector hi pot veure el primer ball de valencians que apareix dibuixat en una data concreta, el 1672.

Més informació sobre l’autor

Jordi Bertran (Tarragona, 1966) és filòleg, gestor cultural i professor a la Universitat Rovira i Virgili, on explica patrimoni material i immaterial. Ha estat el project manager del Museu Casteller de Catalunya, a Valls. També és autor d’estudis muixeranguers i castellers, com “El ball de valencians”, o coautor de “Tradicionari”, “1926-2006. Els castellers de Tarragona”, “Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva”, “Enciclopèdia de l’Esport Català” i “Enciclopèdia Castellera”. Casteller honorífic de la Colla de Sant Pere i Sant Pau i dels Castellers de Vilafranca, actualment és el director artístic de les Festes Decennals de la Candela 2021 i responsable d’actes castellers a Valls. Ha exercit com cap de plaça de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès des de 2016. A Vilanova i la Geltrú va ser el director artístic del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional entre 2008 i 2011.

Més informació sobre divÈrsia

Pagès Editors va presentar en el marc de la darrera edició de La Setmana del Llibre en Català la col·lecció divÈrsia, que té com a objectiu oferir breus manuals divulgatius sobre temes d’interès en l’àmbit dels Països Catalans.
Aquesta col·lecció, que estarà dirigida pel filòleg i escriptor Josep-Lluís Carod-Rovira, ofereix manuals divulgatius d’història sobre diferents moviments i expressions culturals, socials, polítiques, religioses, econòmiques, etc. que han tingut lloc a la nostra societat contemporània.
La intenció d’aquesta col·lecció -amb una característica que la fa única i diferent: que té els Països Catalans com a unitat d’anàlisi- és que, amb un llenguatge entenedor per al gran públic lector, ofereixi una primera aproximació a diferents temes d’interès de la nostra època.
De moment, s’han publicat els dos primers títols de la col·lecció:
-Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans, de Jordi Bertran.
-Breu història de la llengua als Països Catalans, de Bernat Joan i Esperança Marí.

Els propers números tocaran temes com el feminisme, el comunisme, l’art, el pobleu jueu, l’església catòlica, el moviment ecologista, la maçoneria, el moviment LGTBI o l’anarquisme.

Jornada “La recuperació de la Memòria Oral del Pirineu”

6 de març 2020

Casa de la Sal-Gerri de la Sal (Baix Pallars-Pallars Sobirà)

Jornada “La recuperació de la Memòria Oral del Pirineu. Tècniques, metodologies i estratègies des de l’antropologia“.

Darrerament s’estan plantejant i duent a terme diversos projectes de recuperació de la memòria oral en l’àmbit de l’Alt Pirineu que proposen recollir testimonis, experiències i records de la historia viscuda més recent. Davant l’impuls i difusió d’aquest tema i per tal de crear un espai de reflexió, debat i coordinació, des de l’Ajuntament de Baix Pallars, l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Museu de Suport Territorial), la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran, l’IDAPA, i el Geoparc hem cregut interessant organitzar aquesta jornada tècnica.

La memòria oral és fràgil, subjectiva i sovint manifesta importants càrregues ideològiques o d’idealització que cal tenir en compte en la seva recollida i ús com a font històrica. El seu registre i gestió hauria d’associar-se amb una metodologia específica i acurada, acompanyada de la definició d’uns objectius clars i d’una bona contextualització històrica i biogràfica. En aquest sentit, us proposem, de la mà de diferents professionals de l’àmbit de l’antropologia, una aproximació al tema i a les diferents metodologies de treball a seguir.

Programa

9.30h Presentació

10.00h La font oral com a estratègia de recerca: objectius i procediments.

Oriol Beltran, professor d’Antropologia Social, Universitat de Barcelona.

11.30h Pausa-cafè

11.45h La memòria com a eina de construcció de futur. Aplicabilitat de la recerca oral.

Gemma Casal, antropòloga.

13.15h La gestió de la memòria popular: bases de dades, webs i altres mitjans de difusió.

Roger Costa, antropòleg i tècnic de patrimoni cultural, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Generalitat de Catalunya.

14.30h Cloenda de la jornada

Informació i inscripcions

La jornada és gratuïta. Per participar-hi cal enviar un correu electrònic amb el vostre nom, cognoms, telèfon, adreça de correu electrònic i entitat a que pertanyeu a: turisme@baixpallars.ddl.net  o trucar al 973662040,. i demaneu per Aroa.

Organitza: Ajuntament de Baix Pallars; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Ecomuseu de les Valls d’Àneu; Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran; Museu de Gerri de la Sal; IDAPA; Etnologia en Xarxa; Geoparc Orígens.

XIV Beca de Recerca de la Selva 2020

El Consell Comarcal de la Selva convoca anualment la Beca de Recerca la Selva, organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans i coordinada de l’Arxiu Comarcal de la Selva.

Aquesta beca té com a objectiu promoure la realització de treballs d’investigació en ciències socials i humanes en l’àmbit històric de la Selva i hi poden optar els investigadors de forma individual o col·lectiva que presentin una proposta d’acord amb les bases que cada any es publiquen. Els estudis guanyadors es publiquen en la col·lecció Estudis i Textos

Dotació: 5.000 euros bruts

Termini de presentació de sol·licituds:  20 de març de 2020

La realització del projecte podrà dur-se a terme fins el 6 d’abril de 2021

Bases de la beca

Mes informació a la web del Centre d’Estudis Selvatans

NO TOT ÉS PAUMA, CARNAVAL

unnamed

NO TOT ÉS PAUMA, CARNAVAL

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

L’Escola Teresa Subirats del Mas de Barberans i el Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma reforcen vincles a través de la creativitat. Més enllà d’ensenyar a fer cordell i llatar, el Museu amb la complicitat i total implicació del centre educatiu, ha explorat altres vies per engrescar l’alumnat i apropar-lo als seus objectius fundacionals: transmetre el coneixement artesanal i els valors de sostenibilitat i de respecte a l’entorn, així com també donar a conèixer les possibilitats plàstiques i artístiques de la pauma i dels materials naturals que es troben a l’entorn del municipi.

Així aquest curs 2019-2020 el projecte educatiu “No tot és pauma” va iniciar la segona singladura amb el taller de Nadal i ara li toca al Carnaval.

Ideat per l’artista Maria Pons i monitoritzat per les artesanes del Museu de la Pauma sota la coordinació del Museu i l’Escola Teresa Subirats, es tracta d’un projecte que surt també de l’àmbit estrictament escolar per a projectar-se a la societat.Read More »

Desvetllem la memòria des de la pàgina de facebook “Som de Manlleu”

Cartell Som ManlleuAmb el naixement de la pàgina de Facebook “Som de Manlleu”, la qual té més de 3000 seguidors, van aparèixer fotografies històriques molt interessants per a la història de Manlleu que valdria la pena poder conservar en un fons públic. Amb la voluntat de no deixar perdre aquestes imatges i la informació que se’n deriva, el Museu del Ter i la pàgina de Facebook “Som de Manlleu” uneixen esforços per fer el taller de fotografia històrica i memòria oral al Museu del Ter, “Desvetllem la memòria des de la pàgina de Facebook Som Manlleu”.

El fons es crearà a través de la dinàmica habitual dels tallers de fotografia històrica, on les imatges que porten els assistents es digitalitzaran, es documentaran i formaran part del fons fotogràfic del Museu del Ter. Per això es demana a totes aquelles persones que tinguin fotografies històriques a casa seva que les portin al museu. Una vegada digitalitzades aquestes imatges, es penjaran a la pàgina de Facebook “Som de Manlleu” per, d’aquesta manera, documentar-les entre tots els membres de la pàgina.

Aquestes imatges es podran trobar en un fons públic custodiat pel Museu del Ter i serviran per il·lustrar part de la història de Manlleu.

 

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. 08560 Manlleu

Data: Els dimarts, de 16 a 18h, fins al 31 de març.

Per a més información: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Sant Ponç a Riudarenes

Sant Ponç a Riudarenes és el quart volum de la col·lecció Riudarenes, ahir, ara i sempre, en aquesta ocasió dedicat a la festivitat de Sant Ponç d’aquesta vila de la comarca de la Selva, en la qual, en paraules dels autors, “s’han conservat, estilitzats fins a l’extrem, tots els elements d’una seqüència festiva molt antiga”. La monografia repassa el culte a Sant Ponç, la devoció, els actes del Santponç de Riudarenes i aprofundeix en els balls populars que formen part d’aquests actes: flabiolaires, músiques i balls.

La recerca ha estat realitzada per Rafel Mitjans i Teresa Soler, membres de Els Garrofers, entitat de referència en la recerca sobre el món dels flabiols i els flabiolaires.