Gaudim la pedra seca a Cervelló

Aquest és un llibre, tipus foli, de 215 pàgines, que fa un recull d’algunes de les 290 barraques, 11 pous i 19 forns de calç del municipi. Cal remarcar l’excel·lència de les fotografies publicades. Degut a que moltes d’aquestes construccions estan fetes amb pedres anomenades sauló (Buntsandstein, gres vermell), les fotografies adquireixen un viu color roig que contrasta harmònicament amb el seu entorn, els matolls i arbres verds i el terra marronós.

La incidència del vent sobre les muntanyes de Buntsandstein crea formes estranyes i sorprenents, petites o mitjanes cavitats, que en el seu conjunt, són sovint properes a una certa expressió artística. Com a conseqüència, les barraques s’esdevenen impregnades d’un roig violent que atrau la mirada. Si, a més, a la seva part superior hi ha una fina capa d’herba verda o aquells bonics lliris de Sant Josep, el contrast és, senzillament, magnífic, d’una bellesa extraordinària. Al recórrer el llibre, com si ho fessis realment per aquelles contrades, pots copsar sensacions delicadíssimes. És una pedra seca gairebé sublimada, poetitzada.         

L’alcalde, José Ignacio Aparicio, en la presentació del llibre “Gaudim la pedra seca a Cervelló” escriu, lloant la feina del grup “Gaudim Cervelló”: “Un grup d’ànimes escodrinyadores, remenen i regiren el present i el passat sobre mapes antics per albirar la riquesa de la pedra seca de les nostres contrades… Són Gaudim Cervelló, guardians de la pedra seca a Cervelló. La llavor d’un demà immediat coneixedor de la riquesa que tenim a les nostres mans. Gràcies per aquest gran regal que feu a Cervelló amb la vostra admirable tasca”.

Carles Checa, del grup “Gaudim Cervelló”, parla que aquest llibre és fruit de “les experiències que hem viscut la gent de Gaudim Cervelló mentre descobríem, desbrossàvem, catalogàvem i reconstruíem el patrimoni de pedra seca del nostre municipi… Gaudim la pedra seca, compartint-la i sobretot respectem-la, perquè només respectant la història i la natura, la història i la natura ens respectaran a nosaltres”.     

Tancament de la 3a edició de la Setmana de la Pedra Seca

La pedra seca ha estat la protagonista un cop més aplegant propostes de descoberta, divulgació i aprenentatge arreu de Catalunya, les Illes Balears, la Comunitat Valenciana, la Catalunya Nord i Andorra.

La tercera edició de la Setmana de la Pedra Seca ha superat novament totes les previsions i ha assolit la xifra total de 121 activitats al voltant d’aquesta tècnica i patrimoni. S’han fet 51 activitats de divulgació, 38 de descoberta del territori i 32 d’aprenentatge, formació i reconstrucció. El gruix de les activitats ha tingut lloc a Catalunya, tot i que també s’han recollit nombroses propostes a la Catalunya Nord, Andorra, Illes Balears i la Comunitat Valenciana.

Entre les activitats hi ha hagut exposicions, presentacions de llibres i inventaris, cursos i tallers de reconstrucció de marges i barraques, xerrades, activitats de voluntariat, caminades de descoberta i rutes acompanyades de tastos de productes locals. Centenars de persones han participat en les propostes per a totes les edats organitzades per administracions, entitats, associacions, col·lectius i voluntaris amb l’únic objectiu de recuperar, mostrar i difondre el patrimoni de la pedra seca; ja siguin construccions concretes, l’ofici o la tècnica constructiva.

Des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses es fa una valoració molt positiva de la tercera edició de la Setmana de la Pedra Seca. Mario Urrea, president de Micropobles i alcalde de Torrebesses, ha destacat especialment “la tasca d’entitats i col·lectius que han fet possible l’èxit de la Setmana però que al llarg de tot l’any treballen de manera incansable i desinteressada per donar valor a aquest patrimoni”.

La 3a Setmana de la Pedra Seca, celebrada entre el 25 de novembre i el 4 de desembre, ha coincidit amb el 4rt aniversari de la declaració d’aquesta tècnica com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Des de l’organització es manté el compromís de seguir treballant-hi per assegurar la continuïtat i creixement de la iniciativa.

El documental “Las Chicas de la Saphil”, rep el premi especial de patrimoni dels premis Bonaplata

El passat 30 de novembre al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona es va celebrar l’acte de lliurament dels Premis Bonaplata 2022 de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. El Museu del Ter conjuntament amb el Museu Etnogràfic de Ripoll  va rebre el Premi Especial de Patrimoni, en la categoria difusió i accions relacionades amb el patrimoni industrial, tècnic i científic i a la reivindicació de la memòria històrica social i industrial pel documental “Las chicas de la Saphil”. El guardó el van recollir la historiadora, autora de la recerca i guionista del documental, Maria Aguilà; la Yolanda Cambón en representació de “las chicas de la Saphil” i en Carles García, director del Museu del Ter.

El projecte, és fruit d’una col·laboració entre el Museu del Ter i el Museu Etnogràfic de Ripoll, i va comptar amb la participació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya en el marc de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i es va presentar en el marc de l’11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic l’any 2021. Podeu veure al documental clicant aquí

Per a més informació: www.museudelter.cat

Joguets per navegar

L’exposició recull els coneixements populars i tradicionals de construcció de vaixells de joguet, que s’han transmès d’una generació a l’altra. Testimonien una manera de viure, de relacionar-se amb la natura, d’entendre el joc infantil i d’adults, i en molts casos iniciar-se o apropar-se a la construcció de bastiments marítims i fluvials, i també a la navegació.

L’objectiu principal  de l’exposició és preservar aquest patrimoni, molt sovint efímer, que ans depenia de la transmissió oral, posant en valor la memòria sobre la seva construcció i la manera de jugar-hi dels infants d’un temps passat com a document històric i etnològic.  

L’entrada a l’exposició és gratuïta; i l’exposició anirà acompanyada de diversos tallers infantils,on construir embarcacions amb diferents materials, que completaran les explicacions sobre els models i joguets exposats.

L’àmbit geogràfics dels joguets de la mostra es limita a Catalunya i les illes Balears, dos territoris que tenen un entorn natural i una tradició lúdica, pel que fa als joguets, molt similars, a més a més, compten amb diversos etnògrafs i estudiosos que han estudiat i recollit informació sobre el tema, i també tenen col·leccionistes, que han aplegat, conservat, i en ocasions també reproduït, els propis joguets navals, amb objectes quotidians i en general senzills.

Organitza: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament de la Ràpita, Museu Marítim de Barcelona, Xarxa de Museus Marítims de la costa Catalana

Lloc: Sala d’activitats temporals del Museu de la Mar de l’Ebre. 

Població: La Ràpita.

Dates: del 2 de desembre de 2022 fins al 29 de gener de 2023.

Horari: De dimecres a diumenge d’11.00h a 14.00 h i de 16.00 h a19.00h

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre, telèfon: 673 522 901

Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés, 1896-1967


Exposició sobre la figura del mestre Joan Tomàs i Parés que va recollir milers de melodies populars catalanes, cançons, jocs, tonades, danses… per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Fou un músic molt actiu que va fer una aportació al patrimoni cultural català insubstituïble, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra, a través de l’estudi, la investigació i la transmissió en classes, escrits, conferències i concerts.

L’exposició fa un recorregut per les diferents facetes en les que Joan Tomàs va destacar donant a conèixer així la seva figura, obra i mestratge. Es mostren imatges de fotografies i documentació, algunes inèdites fins ara i fruit del treball de recerca fet per l’ocasió. També hi ha enllaços a músiques i vídeos que acaben d’il·lustrar el discurs de l’exposició

Comissariat de l’exposició: Liliana Tomàs i Roch.

Podreu veure l’exposició fins el 12 de desembre al Museu Etnològic del Montseny. Major 6 Arbúcies (Selva)

Organitza: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lliurament del premi “Pedra Seca 2022” al Grup barracaire Drac Verd de Sitges

El divendres 25 de novembre de 2022, aprofitant la inauguració de l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, a Cervelló, es va fer el lliurament del Premi Pedra Seca 2022 que concedeix l’APSAT al Grup barracaire Drac Verd de Sitges pels seus 25 anys de treball arreu de Catalunya i per la implementació, amb la col·laboració de l’Observatori del Paisatge, de la base de dades Wikipedra a Internet. A hores d’ara, hi consten 27.000 barraques, fent un total d’unes 33.000 construccions de pedra seca.

El van recollir Ramon Artigas, Andreu Camps, Joan Trius i Robert Rovira. En nom de Josep Pascual, mort l’1 de juliol de 2020, ho va recollir el seu fill. Josep Pascal havia dibuixat el croquis, d’alçat i planta, de 7.419 barraques. El dissabte anterior al seu traspàs, el 27 de juny de 2020, encara va dibuixar el seu últim croquis, una barraca de Castellet i la Gornal (codi Wikipedra 21.962).

El 2020 l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) va instaurar lliurar anualment un “Premi Pedra Seca” com a reconeixement de la feina col·lectiva o individual d’entitats o persones que hagin treballat continuadament pel coneixement i la difusió de les construccions de pedra seca.

El 2020 va correspondre a la Revista Pedra Seca pels seus 20 anys de la seva existència. El lliurament es va fer, per qüestions del covid, el 3 de setembre de 2021, aprofitant que s’inaugurava l’exposició a Sitges.

El 2021 es va concedir a la Fundació el Solà de La Fatarella també pels seus 20 anys de treball. El lliurament fou el 26 de novembre a Vilafranca del Penedès, també coincidint amb l’exposició.

Curs de restauració de pedra seca i parets

12 al 16 de desembre
Les Preses (Garrotxa)

Aquest curs de restauració està inclòs en el programa DRYSTONE i es farà del 12 al 16 de desembre a les Preses.

El curs està organitzat per l’Associació Gremi de Margers de Catalunya, l’Ajuntament de les Preses (la Garrotxa) i Artisans bâtisseurs en pierres sèches (BPS).

Programa:

La informació d’aquest curs va sortir al “Telenotícies migdia” del dilluns 21 de novembre de 2022:

del minut 31.55 al 33.37

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Centre d’Informació
Plaça de l’Ajuntament, s/n Mura
Exposició del 2 de desembre de 2022 al 16 de gener de 2013 (només caps de setmana)

Del divendres 2 de desembre al diumenge 16 de gener de 2023, al Centre d’Informació de Mura (plaça de l’Ajuntament), es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració es farà el divendres 2 de desembre a les 7 de la tarda.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 37 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre) i Bellvís (Pla d’Urgell).

Actualment s’està fent al Pla de Santa Maria (Alt Camp) i properament a Cervelló (Baix Llobregat) .

Durant el 2023: Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).

Són 52 indrets.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Arriba una nova edició de la Setmana de l’Antropologia!

Del del 21 al 26 de novembre de 2022 celebrem la Setmana de l’Antropologia, que aquest any arriba a la setena edició amb un programa ple d’activitats diverses i amb temàtiques d’actualitat.
Consulteu el programa aquí: https://www.antropologia.cat/event/setmana-de-lantropologia-vii-edicio/

La Setmana de l’Antropologia és una iniciativa de l’Institut Català d’Antropologia i compta amb la participació dels grups de treball de l’ICA, d’associacions, museus, universitats i professionals de l’antropologia nacionals i internacionals. També rep el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

Us hi esperem!

12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic:  covid, plantes i saber tradicional

En el marc dela 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic el grup de recerca en Etnobotànica dels Països Catalans EtnoBioFiC us convida a participar en passi de dos documentals i posterior debat sobre el paper del coneixement tradicional i de l’etnobotànica en la pandèmia de la covid i les perspectives de futur que aquest sotrac sanitari i social obre.

Dia: 15 novembre
Hora: 16h
Lloc: Sala Salvador de l’Institut Botànic de Barcelona