“Mirades des de l’Antropologia”: 1a Edició del Premi Recerca ICA

L’Institut Català d’Antropologia presenta la primera edició del Premi Recerca ICA amb la finalitat de divulgar les recerques i els debats que s’articulen des de l’antropologia social i cultural des de qualsevol de les vessants de l’antropologia i escrites en llengua catalana.

La convocatòria està oberta a tots els investigadors i investigadores novells d’universitats catalanes.
El termini per presentar propostes acaba el 30 de novembre de 2022.

Consulteu les bases aquí: https://www.antropologia.cat/wp/wp-content/uploads/Premi-ICA-2.pdf

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Dos nous elements amplien els oficis tradicionals inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner van desenvolupar, entre el 2015 i el 2017, el projecte de l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE); un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre, que va inventariar 100 elements.

Per tal de donar-li continuïtat, les mateixes tres institucions vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), del que el Museu n’ha estat responsable i promotor, per tal d’ampliar i difondre l’IPCITE, i cercar-li aplicacions, per a l’escola, el turisme, la festa, la gestió del paisatge, etc.

Ara el Museu hi suma dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són: “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador, al Baix Ebre i el Montsià” i “L’ofici dels constructors de figures festives, a les Terres de l’Ebre”.

Són el resultat de l’encàrrec de treballs de recerca, realitzats en treball de camp de metodologia antropològica, a la investigadora Ingrid Bertomeu Cabrera, del seguiment tècnic realitzat des del Museu per la conservadora M. Carme Queralt Tomás, i dels treballs d’ampliació a la web de l’Inventari d’Eva Garcia Lleixà.

Les fitxes d’aquests tres antics oficis inclouen informació patrimonial inèdita, dades històriques i etnogràfiques, fotografies i entrevistes orals realitzades en treball de camp, fitxes d’informants i recursos documentals (bibliogràfics, electrònics, etc.) seleccionats només entre els que fan referència directa als oficis en l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre.

L’IPCITE es pot consultar a www.ipcite.cat. Abasta 104 fitxes, més de 1.500 manifestacions, més de 2.000 fotografies, 40 audiovisuals i gairebé un miler de recursos documentals sobre les Terres de l’Ebre.

La 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic arriba a Sant Feliu de Guíxols

Al Museu d’Història de SFG celebrarem que s’acaba l’estiu amb dues projeccions en el marc de la 12a. Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic en una edició dedicada a la maleïda pandèmia. Feu lloc a les agendes que les projeccions del 23 i 24 de setembre van acompanyades de col·loquis amb els directors dels documentals

23/09/22 19:00 h. Sala Abat Panyelles – Monestir P4

Un projecte que ha comptat amb el suport de les beques “Premis Barcelona 2020” de l’Ajuntament de Barcelona..
Barcelona, (2022) – 21′
VO en català
Directors: Jorge Luís Marzo i Fèlix Pérez-Hita
Càmera i so: Andrea Pérez-Hita
Producció: Montse Pujol
Amb la participació de: Màrius Boada, Lorena Elvira, Albert Carles, Clara Prats, Manel Medina, Cristina Rovira, Israel Rodríguez Giralt, Anna Llupià.

Aquest documental, amb una perspectiva no convencional, tracta sobre el paper que va tenir l’ús de les estadístiques per part de les administracions governamentals en els mesos inicials de la pandèmia COVID-19. Gràfiques, quadres, dades de tota mena van inundar les pantalles i les xarxes comunicatives convertint-se en una mena de ciència d’estat.
Després de la projecció hi haurà un debat amb l’historiador de l’art i especialista en comunicació, Jorge Luis Marzo, que és també codirector del film.

24/09/22 19:00 h. Sala Abat Panyelles – Monestir P4

Un documental del CIDOB – Barcelona Centre for International Affairs–
Barcelona, (2021) – 45′
VO en anglès, subtitulada en català
Directors: Pol Morillas, David Fontseca
Producció: The Kaseta Ideas Factory

La pandèmia ha suposat una alteració de dinàmiques geopolítiques, econòmiques i de seguretat. El món es troba en plena convulsió i augmenten les desigualtats i les rivalitats entre potències. Aquest documental, produït pel CIDOB, reuneix diversos experts que posen sobre la taula aquestes problemàtiques que afecten l’ordre internacional. La projecció s’acompanyarà d’un debat amb Pol Morillas, politòleg, director del CIDOB i co-director del documental.

El segon volum de la col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal de l’Escala es dedica al barriler

El passat diumenge 18 de setembre, en el marc de la 25ena edició de la Festa de la Sal, es va presentar a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala, el segon volum de la col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal que va néixer l’any 2021 amb un primer volum dedicat a la feina del nansaire.

La col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal es va concebre amb la voluntat de recuperar i difondre el patrimoni vinculat a la confecció d’estris, eines, arts i bastiments emprats en els oficis i activitats que es mostren a la Festa de la Sal de l’Escala. L’objectiu és explicar els orígens d’aquestes activitats tradicionals, la seva evolució, els materials naturals emprats i també com han anat desapareixent, fent que estris i objectes creats durant tants anys hagin esdevingut actualment peces de museu.

Si en la publicació dedicada als nansaires es va posar accent en els escalencs que feien nanses con en Mariano Callol Zit, en Baptista Guillot, en Rafel Bahí, i en Ramon i en Rafel Guillot, aquesta nova publicació es basa en el testimoniatge d’en Sebatià Callol Tianet. Els autors del llibre, Lurdes Boix, Jaume Badias i Mariona Font, agraeixen profundament tots els coneixements de l’ofici que els hi ha transmès en Tianet, sense els quals no s’hagués pogut fer aquest llibre. Ell és el darrer barriler de l’Escala, i gràcies a ell s’ha pogut saber els diferents tipus de barrils i botes que es feien, a més d’entendre una mica més la importància de la salaó a l’Escala i també de la vinya.

D’altra banda aquest llibre recull un petit tresor etnològic, ja que reprodueix un vocabulari inèdit recollit per Joan Amades sobre l’ofici de barriler. Aquest s’havia de publicar l’any 1938 però degut a la Guerra Civil es va desar en un calaix fins avui. Precisament en la presentació del llibre el tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i conservador del Fons Amades, Toni Serés, va explicar el paper de Joan Amades en la recuperació del patrimoni etnològic i la seva relació amb l’Escala i concretament amb Caterina Albert, Víctor Català.

Aquesta col·lecció s’origina amb la Festa de la Sal i la voluntat d’aquest esdeveniment de cara a salvaguardar la memòria oral i fer-ne difusió, com també l’altra col·lecció de publicacions vinculada a la festa com és la col·lecció Cultura, música i danses del món.

Crida a idees de projectes de cooperació transfronterera sobre la pedra seca als Pirineus

El Grup de Treball de Patrimoni Cultural de la Comunitat de Treball dels Pirineus llança una crida a idees de projectes de cooperació transfronterera que romandrà obert fins al 31 d’octubre de 2022. Aquest grup, format per representants dels set territoris fronterers dels Pirineus, ja ha treballat en un esborrany de candidatura de projecte entorn de la tècnica de construcció en pedra seca. La idea de candidatura de projecte en pedra seca neix de la voluntat de revaloritzar el patrimoni de la pedra seca als Pirineus, molt desconegut, no sols a través de la recuperació dels elements físics sinó també de la tècnica i els usos ancestrals que van ser reconeguts com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2018. Amb aquesta crida, la CTP busca promoure la identificació de la població dels Pirineus amb el seu patrimoni cultural, vinculat a la tècnica de construcció en pedra seca i pràctiques socieconòmiques tradicionals.

Per a participar, és necessari completar el formulari i enviar-lo a contact@ctp.org abans del 31 d’octubre de 2022 a les 14h. També podeu posar-vos en contacte amb el Servei de Recerca i Protecció del Departament de Cultura escrivint a rcosta@gencat.cat. En aquesta web trobareu tota la informació detallada.

Vegeu també:

“inVISIBLES” En el marc de la festa del porc i la cervesa de Manlleu

En el marc de la Festa del Porc i la Cervesa 2022  l’Ajuntament de Manlleu i  el Museu del Ter proposen “inVISIBLES”. “inVISIBLES” és un dispositiu d’arts escèniques i visuals itinerant. El dispositiu converteix al públic en protagonista de l’experiència perquè empatitzi amb la desigualtat i es converteixi en activista del canvi. Una experiència col·lectiva on els assistents es posen a primera línia per ser part del canvi. Apel·la a la col·lectivitat per fer front a la desigualtat.

La proposta de la companyia Anònima es nodreix de les recerques impulsades des del Museu del Ter, en aquest cas i de manera molt especial en aquelles on les dones han estat al centre de la nostra mirada. El Museu fa anys que treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra i documentals com “Camins de dones”, “Voltreganeses” o l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes”, així com la remodelació de l’exposició permanent “La societat industrial”, o el taller educatiu “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques”, en són només alguns exemples. Els resultats d’unes recerques, de fort component etnològic i que en la majoria de casos han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

“inVISIBLES” segueix el fil de les dones que caminaven juntes per anar a la fàbrica, i té com a objectiu visibilitzar les dones compartir experiències, interessos, preocupacions,… en un context social i polític desfavorable.

Una estona abans de l’espectacle, el públic rebrà al seu telèfon mòbil una ubicació que serà el lloc on comença el recorregut on haurà de caminar, afinar els ulls i les orelles per fer possible “inVISIBLES”.

Data: divendres 30 de setembre i dissabte 1 d’octubre a les 20h i a les 21.30h

Aforament limitat. Cal reserva prèvia trucant al Museu del Ter 938515176 (de dimarts a divendres de 9 a 17h)

Activitat gratuïta amb places limitades. Per a més informació: 93 851 51 76 – info@museudelter.cat

Entorn de la transhumància i els camins ramaders catalanas.

Amb l’objectiu de posar en valor tant la transhumància com la xarxa de camins ramaders existents, amb els reptes que actualment afronten, s’ha organitzat el II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que comptarà amb tres seus seminaris d’experts i més d’una trentena de comunicacions, presentades als tres eixos del Congrés.

La inscripció és oberta a tothom.

Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur, tracta aspectes com ara la situació actual d’aquesta ramaderia, les oportunitats generades per la transhumància, el relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, i la comercialització dels productes. 

Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial, gira entorn del seu desenvolupant a escala local i nacional, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació.

Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals, sobre el futur de la ramaderia transhumant catalana, tenint presents els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, l’equipament dels associats, els actuals projectes de valorització i recuperació, i també el marc legal, la gestió i les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders. Grup de treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: es celebrarà durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 al Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: https://transhumancia.com i també @congrestranshumancia_2022

Inscripcions al Congrés:INSCRIPCIONS CONGRÉS

El Museu de la Pesca celebra el vintè aniversari de l’exposició permanent

El 14 de setembre de 2022 el Museu de la Pesca celebra el vintè aniversari de la inauguració de l’exposició permanent a l’edifici del Tinglado. Vint anys que han servit per posar en valor i divulgar el patrimoni marítim i pesquer de la Costa Brava entre els 500.000 visitants i 420.000 usuaris que l’han gaudit des del setembre del 2002 fins avui.

El vintè aniversari se suma al centenari del Cau de la Costa Brava, inaugurat el 1920 i que la pandèmia no va permetre celebrar adequadament fins ara. Per això, el Museu de la Pesca s’ha proposat commemorar les dues efemèrides, sota la unió de les xifres 100+2, amb un programa d’activitats que obre el dissabte 17 de setembre al Teatre la Gorga l’espectacle “Dones de Sal”, de la companyia Neus Mar. Música i dansa d’arrel mari­nera coproduïdes pel museu i que es podrà veure també al Palau de la Música el 27 de setembre i altres poblacions catalanes entre l’octubre i el novembre.

La pro­pera acti­vi­tat del calen­dari com­me­mo­ra­tiu tindrà lloc el diven­dres 30 de setem­bre a les 18 h, tot celebrant una edició commemorativa d’Imat­ges que fan par­lar. A través d’imatges i vídeos es recordaran els vint anys d’aquest equi­pa­ment cul­tu­ral.

logo del cenentari del cau de la costa brava

Del Cau de la Costa Brava al Museu de la Pesca

L’any 1920, un grup d’intel·lectuals encapçalats per Hug Sanner i Lluís Barceló i Bou van fundar el Cau de la Costa Brava a partir d’una col·lecció heterogènia d’objectes de tota mena, exposats a la plaça del Forn de Palamós. La municipalització d’aquella col·lecció l’any 1988 va ser la llavor del que seria, dotze anys després, l’actual Museu de la Pesca.

Al llarg de vint anys, el Museu de la Pesca ha volgut ser un espai de diàleg entre la gent de mar i la soci­e­tat, amb la volun­tat inequívoca de pren­dre posició i donar suport al sec­tor pes­quer davant dels rep­tes que ha d’afron­tar la pesca marítima. Al seu voltant s’han creat equipaments i serveis de referència en l’àmbit marítim, com l’Espai del Peix, les Barques del Peix, la Càtedra d’Estudis Marítims o Documare, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar.

Iniciatives com el pro­grama edu­ca­tiu Viu la Mar, el cicle Memòria Viva, el fes­ti­val mari­ner “Palamós Terra de Mar”, la “Fira de la Gamba”, la “Pes­ca­tu­risme Palamós”, “Pesca i Ciència” o el cicle de cinema documental “Mar fràgil” són acti­vi­tats que iden­ti­fi­quen el Museu de la Pesca i el posi­ci­o­nen en la sal­va­guarda i difusió del patri­moni marítim, alhora que per­me­ten reforçar la iden­ti­tat del col·lec­tiu pes­quer i del ter­ri­tori lito­ral.

Un museu amb un horitzó estratègic

L’assoliment consecutiu d’aquests objectius esmentats mou ara el Museu de la Pesca a mirar endavant i plantejar una estratègia ambiciosa i connectada amb els reptes i les oportunitats en el món de la mar. L’Horitzó Estratègic 2029 de la Fundació Promediterrània fa valer el patrimoni marítim com a estratègia per al desenvolupament sostenible del territori, incidint en els valors de l’autenticitat, la innovació, la participació i l’esperit pedagògic del projecte cultural. I amb aquesta clara referència vol eixamplar la seva mirada vers la mar en tota la seva complexitat, ser partícip dels debats sobre les problemàtiques, conscienciar la societat sobre els valors d’una mar sana, sostenible i resilient i ser actor en la proposta de solucions.

 Aquesta nova estratègia ens duu a plantejar nous serveis i equipaments, a dissenyar noves dinàmiques de treball, d’acollida dels visitants i els usuaris i de cooperació amb el teixit social, econòmic i cultural del territori. Tot això, sense perdre de vista quin va ser el punt de partida i quin ha estat el camí recorregut des que aquells primers intel·lectuals palamosins decidissin crear un museu mogut pel seu amor al territori i a la seva cultura.

Modelisme naval a la Mar de l’Ebre.

La mostra té per objectiu homenatjar la figura i l’obra del rapitenc Miquel Ferré Chillida, persona que ha dedicat tota la seva vida a la creació de bastiments amb tècniques de modelisme naval artesanal; una feina minuciosa que ha anat aprenent al llarg dels anys, tal i com ha estat tradicional a la Ràpita entre la gent de mar, és a dir, de forma autodidacta, reproduint a petita escala naus de tipologia local, com ara les muletes de mar, les parelles de bou i els vaixells de tresmall i d’arrossegament, amb restes de fusta i unes poques eines ben senzilles, començant pel dibuix de l’embarcació i les plantilles; només en la confecció de les veles requeria d’ajuda, la de la seva dona, que les elaborava també a casa.

Miguel Ferré té actualment 90 anys, però va començar a crear reproduccions navals a escala des de ben jove, mentre creixia remant i navegant a vela al costat del seu pare. 

L’exposició, que inclou més d’una trentena de maquetes d’embarcacions tradicionals de la zona, està adreçada al públic en general, i permet entendre l’evolució de la construcció naval i dels sistemes de pesca que ha conegut, i practicat, a la costa de la Mar de l’Ebre, en els seus gairebé cent anys.

Organitzen: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de els Terres de l’Ebre i Ajuntament de la Ràpita.

Dates: fins al 9/10/2022

Horaris:  de dimecres a diumenge de 11h – 14h i de 16h – 19h.

Lloc: Espai polivalent del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro,s/n. La Ràpita.

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Tel. 673 522 901. info@museuterresebre.cat

Mare de Déu de la Gleva. Cent anys coronada, 1923 -2023

El dissabte 8 de setembre de 1923 es va celebrar la coronació canònica de la Mare de Déu de la Gleva. La proposta va néixer de l’Assemblea de Congregacions Marianes catalanes celebrada a Vic dos anys abans. Com en altres coronacions, l’objectiu era distingir la imatge amb una rica diadema i impulsar-ne la devoció. Els comitès locals creats per a l’ocasió als municipis de l’entorn, amb la coordinació de la federació comarcal, i les congregacions de diverses poblacions de la diòcesi van programar diferents actes de contingut religiós i cultural al voltant de la coronació.

Aquell dia, milers de ciutadans arribats d’arreu del país van omplir el santuari i el seu entorn. Les màximes autoritats eclesiàstiques, civils i militars van presidir la diada central de la celebració. Un segle després, com cada vint-i-cinc anys, l’Ajuntament de les Masies de Voltregà vol recordar amb aquesta exposició que aquell 8 de setembre la Gleva va ser el centre de Catalunya.

L’exposició, produïda per l’Ajuntament de Les Masies de Voltregà, amb coordinació del Museu del Ter, explica amb detall i mostra alguns objectes i documents referents a la coronació. El comissari de l’exposició ha estat el gestor cultural i especialista en devoció popular Joan Arimany. La iniciativa per part del Museu compta amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Data: Inauguració el dijous 8 de setembre a les 20h.

Lloc: Rectoria del Santuari de la Gleva (Les Masies de Voltregà)

A partir de la inauguració, l’exposició es podrà visitar cada dia de les 9 a les 20h

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat