Cultura Viva 2022: “El comerç a Amposta els inicis del s. XX”

Les investigadores Sabina Colomé i Ariadna Reverté faran la conferència, oberta al públic en general, titulada “Comerç i comerciants d’’Amposta a principis del s. XX”, que difondrà els resultats de la seva recerca etnogràfica i documental sobre el tema, basada en l’estudi dels continguts obtinguts de la memòria oral de diversos antics comerços ampostins i la consulta d’hemeroteca històrica. Una rererca que va ser becada pel Museu amb un “Ajut per a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre”, el 2020, i que ha estat recentment finalitzada.

Es tracta de la primera de les dos activitats del Cicle de conferències del programa Cultura Viva 2022, organitzat a Amposta pel Museu de les Terres de l’Ebre, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Amposta.

La conferència forma part també de la XIV Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, aquest any dedicada al comerç de la ciutat, i complementa l’exposició “Comerç al servei de la ciutat. Amposta al tombant dels s. XIX i XX”, que el Museu estem organitzant conjuntament amb l’Ajuntament d’Amposta i el Departament de Cultura, i que s’inaugurarà el proper 19 de maig.

Quatre dels comerços recercats per les investigadores són avui centenaris, i entre ells es troba la Joieria Salvadó, fundada el 1902, a la qual pertany la imatge.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura i Ajuntament d’Amposta.

Data: divendres 6 de maig de 2022

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. http://www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat Tel. 977702954

1a Jornada Garriga

Desprès de XII edicions de Trobades d’Estudiosos de les Garrigues, des del Centre d’Estudis de les Garrigues ens plau presentar-vos i invitar-vos a la 1a Jornada Garriga que tindrà lloc els popers dies 7 i 8 de maig a Bovera. La Jornada Garriga pren el relleu a les antigues Trobades d’Estudiosos i té l’objectiu de fomentar un espai de debat on reflexionar i dialogar sobre quines són les febleses i potencialitats de la comarca i comarques limítrofs.

La jornada dedicarà el dissabte al matí a la presentació de diferents treballs duts a terme a la comarca o les comarques veïnes i durant la tarda tindrà lloc el debat que porta per títol ‘Garrigues, Ribera d’Ebre, Segrià: problemàtiques compartides i reptes de futur’ i on hi participaran Ignasi Aldomà (professor de geografia rural i ordenació del territori a la Universitat de Lleida), Pere Josep Jiménez (Xarxa per a la Conservació de la Natura i exdirector de la Reserva Natural de Sebes i meandre de Flix) i Sílvia Pallejà (gestora cultural i agent d’ocupació i desenvolupament local).

A més a més, durant tot el cap de setmana es podrà visitar les exposicions ‘Forns d’oli de ginebre’ i ‘Plantes i gent: etnobotànica garriguenca’. Finalment, el diumenge hi haurà el passi documental ‘Entre cendres’ sobre els incendis del 2019 i un col·loqui amb l’autora del documental, Maria Pena, conduit per Josep-Sabastià Cid (vegeu programa complert).

La jornada s’organitza conjuntament amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, els Amics de Riba-roja i l’Ajuntament de Bovera i amb la col·laboració de Consell Comarcal de les Garrigues, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Institut Ramon Muntaner i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

CREATIVITAT, CERÀMICA NEGRA I MASÓ

VI Seminari de Ceràmica Negra

REPRESA I NOVA EDICIÓ D’UNA ACCIÓ FORMATIVA I VITAL, LLIGADA AL TERRITORI

Al llarg dels dies 26-29 d’abril s’ha celebrant el VI Seminari de ceràmica negra, en el qual hi han participen 10 alumnes i 3 professors de l’Escola Massana (Escola d’Art i Disseny, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona).  Es reprèn, després de diverses circumstàncies que el feren aturar, primer per la reubicació de l’Escola Massana en una nova seu i després pel confinament i la pandèmia

El repte per als alumnes és de crear noves utilitats en el món del disseny i de l’art, en objectes vinculats al territori i seguint l’empremta de realçament de les tècniques tradicionals protagonitzada per Rafael Masó. Reutilitzar l’imaginari clàssic per donar-li un llenguatge contemporani amb fang cuit amb la tècnica tradicional de la ceràmica negra. La convivència i el treball en un context concret creen una experiència vital i creativa que després donarà un resultat que es mostrarà en diferents exposicions temporals.

En aquest curt i intens període, s’aprofundeix tant en la tècnica a partir de sessions sobre ceràmica antiga impartides al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, com en el procés de treball explicat i experimentat al taller Kypsela de la mateixa localitat. La part més creativa de les pràctiques les realitzen a la fàbrica Ceràmiques Marcó de Quart. Allà els alumnes experimenten a partir dels motlles que conserva la fàbrica Marcó, alguns d’ells dissenyats per l’arquitecte noucentista Rafael Masó.  I per a conèixer Masó, es fan sortides a espais creats per l’arquitecte noucentista (a Girona, S’Agaró i Sant Feliu de Guíxols).

A part dels professionals implicats amb gran dedicació, Ricard Campos i Jaume Marcó, els alumnes compten amb el mestratge de Jordi Colomeda, des del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, i de Jordi Falgàs, de la Fundació Rafael Masó.

El Seminari està organitzat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols- a través del Museu d’Història- i l’Escola Massana d’Art i Disseny (UAB). Hi col·laboren la Fundació Rafael Masó, la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Quart.

Construccions de pedra seca en perill

A Vila-rodona (Alt Camp) perillen una seixantena de construccions de pedra seca, afectades per la construcció d’un macropolígon logístic.

El Pla director urbanístic d’activitat econòmica (PDUAE) de Vila-rodona, impulsat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Vila-rodona, afecta unes 216 hectàrees situades a l’oest del terme municipal, concretament a la zona coneguda com les Planes del Guardià.


L’Incasòl fa anys que ha anat adquirint aquests terrenys, fins a arribar a comprar el 95% de la zona afectada. Ara es vol impulsar un pla urbanístic que consisteix bàsicament en crear un macropolígon logístic a tocar de l’AP-2 i com a continuïtat dels polígons industrials les Planes de la Serra, les Arenelles i Bràfim-Alió (aquest darrer, amb una ocupabilitat del 0%).


En l’àrea del pla urbanístic s’hi localitzen fins a 58 construccions de pedra seca, entre barraques, pous i cisternes, i també molts marges. És evident que la continuïtat de grans naus logístiques, vials d’accés i aparcaments en gran extensió farà incompatible el manteniment i la preservació d’aquestes construccions, per la qual cosa es dedueix que hauran de ser enderrocades.


D’aquestes 58 construccions en destaca una situada al costat del Mas del Porta. Es tracta d’una barraca formada per 6 estances: una de petita frontal que comunica interiorment amb dues estances a cada lateral i una de gran al fons. També té una menjadora a l’estança principal-frontal i un cocó a l’estança interior esquerra. Aquestes característiques la converteixen en una barraca excepcional a Catalunya. (codi Wikipedra: 701)


Aquest no és l’únic projecte urbanístic que afecta la Plana de l’Alt Camp, una de les zones amb més concentració de barraques de pedra seca del país. Al triangle Valls – el Pla de Santa Maria – Vila-rodona hi ha previst un PDUAE que afecta un total de 850 hectàrees. Sembla que en els dos primers municipis el Pla s’ha aturat, però no a Vila-rodona. Al Pla de Santa Maria, a més, hi ha diverses centrals solars projectades que afecten un total aproximat de 350 hectàrees. Una d’aquestes centrals anirà situada en plena Ruta de la Capona i afectarà desenes de barraques de pedra seca, així com l’històric Camí de Sant Pere, d’origen romà.


Recordem que la tècnica de la pedra seca és Patrimoni Mundial per la UNESCO i les administracions haurien de vetllar per la seva preservació i salvaguarda, no la seva destrucció.

9è Mercat de les Herbes de la Ratafia

Aquest cap de setmana tindrà lloc el 9è Mercat Herbes de la Ratafia de Santa Coloma de Farners. El mercat ens convida a plantar-nos i reconnectar amb coneixements remeiers que ens inspirin i ens ajudin a imaginar una alternativa sostenible, sana i justa. La programació d’enguany inclou conferències i sortides per compartir el coneixement etnobotànic, tastos i tallers per recuperar remeis i receptes amb plantes oblidades, així com espectacles i concerts per recuperar el carrer i les places després de dues edicions en format reduït (vegeu programa)

El grup de recerca EtnoBioFiC de la Universitat de Barcelona i l’Institut botànic de Barcelona (IBB, CSIC-Ajuntament de Barcelona) hi col·labora amb la xerrada que porta per títol ‘Begudes tradicionals elaborades amb plantes’ i que tindrà lloc el dissabte 30 d’abril a les 17h a la Casa de la Paraula.

Us hi esperem!

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Seu del Parc Natural del Montsant
Plaça de la Bassa, 1 La Morera de Montsant
Exposició del 13 de maig al 26 de juny de 2022

Del dijous 13 de maig al diumenge 26 de juny de 2022, a la seu del Parc Natural del Montsant a la Morera de Montsant, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb l’edició de Vilafranca del Penedès, s’haurà fet 28 vegades a Catalunya. Des del març del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campedró (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) i Sant Pere de Ribes (Garraf).

Actualment està a Igualada.

Durant el 2022 anirà a: Elna (Catalunya nord), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat) i Mura (Bages).

Durant el 2023: Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).

Per ara són 47 indrets.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Activitats sobre pedra seca al Parc Natural del Montsant

Del 22 de maig al 5 de juny se celebra la 7a edició de la SETMANA DE LA NATURA, una iniciativa, per prendre consciència de la necessitat de conservar el medi ambient i el nostre patrimoni natural. Sabem però, que el paisatge i l’entorn natural és el resultat de l’acció humana aquest entorn, i un dels testimoni més excepcionals per interpretar el paisatge i els usos i aprofitaments que s’hi han desenvolupat.

És per això que des del Parc Natural de Montsant s’ha volgut dedicar aquesta segona quinzena del mes de maig a “LA PEDRA SECA A MONTSANT: PATRIMONI, CONSERVACIÓ I BIODIVERSITAT”, organitzant i col·laborant en l’organització de les activitats que es duran a terme durant dos caps de setmana.

A més, a partir del 13 de maig, podeu visitar a la seu del Parc Natural de Montsant, a la Morera de Montsant, l’exposició “TOTA PEDRA FA PARET. LA PEDRA SECA A CATALUNYA”. Una mostra itinerant de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya (DGCPAC) i de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), que consta d’una vintena de plafons on s’expliquen les característiques de la tècnica i s’il·lustren diversos exemples de construccions d’arreu de Catalunya.

JORNADES DE PEDRA SECA A LA PORTA DEL CONGOST

ERMITA DE SANT ANTONI I SANTA BÀRBARA D’ULLDEMOLINS

21 i 22 de maig

Des de La Somereta Cooperativa volem donar valor a allò que ens ha dut on som, com l’activitat agrícola i ramadera de la comarca, que ha transformat el paisatge i ens ha deixat marges i construccions de pedra seca a hores d’ara molt deteriorats fruit del desús. El tercer cap de setmana de maig, recuperarem l’accés a l’hort i una sèquia de l’ermita a través d’un taller pràctic amb Marges Priorat emmarcat en unes jornades on ens endinsarem en aquesta tècnica arquitectònica tradicional.

Convidarem a participar en una taula rodona persones de diferents perfils estretament relacionats amb la pedra seca i coneixerem el patrimoni que envolta l’ermita de Sant Antoni de la mà d’expertes en la matèria. Com que el taller dura dos dies, oferim la possibilitat de gaudir de la pensió completa al refugi de La Porta del Congost. Per a més informació i programa contacteu amb els organitzadors.

Durada: Tot el dia de dissabte i diumenge

Preu: A consultar

Per a més informació i inscripcions:

La Somereta SCCL

info@lasomereta.cat

722 29 75 52

SORTIDA GUIADA AL RACÓ DE MONTALTS. ITINERARI D’INTERPRETACIÓ DE LA PEDRA SECA DEL PARC NATURAL DE MONTSANT

LA VILELLA BAIXA-CABACÉS

Dissabte, 28 de maig

Itinerari guiat per personal tècnic del Parc Natural de Montant per aquest recorregut que permet la interpretació del paisatge a partir dels elements d’arquitectura popular, dels quals també és important la seva conservació i recuperació en tant que afavoreixen la biodiversitat.

A la tardor del 2010 es va inaugurar aquest itinerari amb l’objectiu de potenciar la divulgació del paisatge natural i cultural de Montsant i, en concret, del patrimoni arquitectònic de la pedra seca. El racó de Montalts fou una zona de gran activitat agrícola fins a mitjan segle xx. Com a resultat d’aquesta ocupació hi ha tot un seguit d’elements testimoni de les formes de vida als pobles de Montsant durant dècades i que alhora demostren la particular racionalitat humana per a adaptar-se a les característiques geomòrfiques de Montsant davant uns recursos que són limitats.

La singularitat de l’indret rau en el fet que fent un recorregut que no supera els 2 quilòmetres es poden observar una gran tipologia de construccions de pedra seca. D’una banda, destaca el conjunt de marges construïts per tal de possibilitar el conreu. De l’altra, es descobreix una alta concentració d’elements que servien d’aixopluc a persones i animals per a desar-hi les eines, o bé es bastien com a dipòsits d’emmagatzematge d’aigua, entre altres. En general, es tracta de construccions sòlides, siguin encastades a un marge o plantades al mig d’un bancal, que permeten observar la tècnica de construcció de la pedra seca, basada en l’ús de la pedra sense emprar cap més tipus de material aglutinant.

Estan històricament associades al cultiu de la vinya i probablement van servir d’aixopluc als que s’hi desplaçaven per a treballar la terra; posteriorment, aquestes barraques i casetes foren utilitzades per carboners, pastors, caçadors o altres persones que temporalment es refugiaren a Montsant. La zona també va ser testimoni del pas del front de guerra per Montsant, fet visible a partir de les trinxeres fetes de pedra seca que encara s’hi conserven.

Organitzen conjuntament: Parc Natural de Montsant – Associació excursionista de Cornudella de Montsant – Agrupació excursionista Montsant d’Ulldemolins

Durada: Tot el dia

Preu: A consultar quan es fa la inscripció segons si es pertany a una de les dues associacions o si es té assegurança

Per inscripcions:

Més informació:

activitats.pnmontsant@gencat.cat

977 827 310

Reliquiae Sanctorum in Catalonia, presentació d’un nou número

Presentació d’un nou número d’aquesta revista dedicada a la devoció a les relíquies de sants. Aquest dotzè numero, de 60 pàgines, té la portada il·lustrada pel manlleuenc Toni Donada amb l’obra Devocions antagòniques. Com és habitual en el contingut de la revista, tracta la temàtica de les relíquies des de diferents perspectives: la relació de les relíquies amb els elements arquitectònics coneguts com els comunidors, les relíquies venerades a diverses poblacions de l’Alt Empordà, la devoció a la Vera Creu de Mallorca, de Jordi Llabrés, o la importància de la relíquies de sant Blai a la població saforenca de Potries (València) de José Fenollar. A la secció de ‘miscel·lània’ s’assenyalen els rituals de veneració de les relíquies de santa Rita, a Barcelona i a Vic, de santa Oliva a Olesa de Montserrat i dels sants Quirze i Julita, així com una relíquia cristològica de l’Ascensió. Dos articles més clouen aquesta edició: la confrontació entre el capítol de canonges i els beneficiats pel culte a una relíquia de sant Sever a principis del segle XVIII i el 680 aniversari del miraculós augment de les cendres dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, de Vic.

Com en els darrers números, a més s’acompanya d’un fullet en format tríptic dirigits a ‘visitar relíquies’, amb les dades imprescindibles de diferents reliquiaris de Catalunya. En aquesta ocasió està dedicat al de sant Patllari de Camprodon.

La presentació anirà precedida per una conferència del coordinador de la revista, el manlleuenc Joan Arimany  i Juventeny, amb el títol La Vera Creu: essència i presència de la principal relíquia. Igualment, s’acompanyarà amb una exposició efímera de relíquies eternes on hi haurà una mostra de diverses tipologies d’aquestes restes sacres relacionades amb la devoció als sants en el marc de la religió catòlica.

La revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia, única en la temàtica, va aparèixer per primera vegada el setembre de 2020 amb una periodicitat bimestral. La subscripció és totalment gratuïta i ja compta amb 350 abonats que la reben puntualment. La gran majoria són dels Països Catalans però també n’hi ha de diferents punt d’Europa.

Podeu descarregar-vos els números anteriors a: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/RELIQUIAE-n%C3%BAms-anteriors/

Us podeu subscriure a: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Subscriure-revista/

Data: Dissabte 30 d’abril de 2022 a les 11h

Lloc: Museu del Ter. Auditori Roca. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.catinfo@museudelter.cat – 938515176

Activitats sobre pedra seca a Igualada

Biblioteca Central d’Igualada
Pl. de Can Font, s/n Igualada

Projecció de documentals: 3 de maig de 2022
Activitat familiar: 14 de maig de 2022

Organitzat per Biblioteca Central d’Igualada i l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) es faran dues activitats sobre la pedra seca a Igualada.

Són activitats complementàries a l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, que s’està fent a la Biblioteca Central d’Igualada (Plaça de Cal Font, s/n.). Romandrà oberta fins al 21 de maig.

Matins de dimarts a divendres de 10 a 13 h

Tardes de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 h

Dissabtes de 10 a 13:30 h

Patrimonis culturals, museus i COVID-19: veus múltiples

A la fi del 2019 es van conèixer els primers casos de la malaltia ocasionada pel virus SARS-CoV-2. La ràpida transmissió del virus en el món va donar lloc a la pandèmia de la Covid-19 en la qual encara ens trobem immersos. A més de les greus conseqüències que està tenint en els individus, la pandèmia està transformant la societat en el seu conjunt, en les seves diferents dimensions econòmiques polítiques, culturals…

En l’àmbit de la cultura, la pandèmia ha afectat també el camp del patrimoni i els museus. En aquest camp els agents han hagut de posar en marxa diferents i variades estratègies i accions per a fer front a la nova situació. 

Així, l’objectiu del seminari és analitzar com està afectant la pandèmia als museus i centres patrimonials i quines són les estratègies i accions dutes a terme pels agents en els següents quatre àmbits:

  1. La gestió dels museus i centres patrimonials.
  2. Les activitats in situ i en línia.
  3. Les relacions amb la comunitat local, el públic i el turisme.
  4. La memòria de la Covid-19; és a dir, les accions dutes a terme per a recollir, conservar i difondre elements patrimonials vinculats a la pandèmia.

Per a abordar aquestes qüestions s’organitzaran quatre taules, una per cada àmbit, en les quals diferents especialistes abordaran els impactes de la covid-19.

PROGRAMA