El proper 25 d’agost tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició Dones del Montseny, tresors de la memòria a la Rectoria de l’església de Sant Julià del Montseny (Vallès Oriental). L’exposició vol donar difusió al projecte de recuperació de la saviesa de les dones grans del poble de Montseny portada a terme durant el 2022 per les investigadores Helena Masnou i Carme Clopés, amb el suport del Museu Etnològic del Montseny.
L’exposició és un recorregut per set espais centrats en la memòria i la paraula de les set dones entrevistades, plasmada la seva veu, objectes i les imatges de Jordi Borràs on es repassen aspectes com la feina a pagès, la vida quotidiana, el treball de la llana, la cura de les persones, el mas com a espai d’acollida, però també les llegendes, la duresa de la vida durant la guerra i postguerra, el treball fora de casa, els oficis de dones o les relacions familiars.
L’exposició, que té el suport de Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, es podrà veure durant la Festa Major de Montseny del 25 al 28 d’agost de 2023
Hi ha molts tipus d’estris sonors, n’hi ha que serveixen per fer música o n’hi ha en què prima la seva funció d’avís, de joc o de creença. Aquests objectes poden ser admirats com a tals, però per sobre de tot, són eines al servei d’un acte sonor, d’una activitat musical. Les persones, en comunitat, hem utilitzat instruments de tota mena, tant en el món rural com urbà. Moltes formes d’instruments s’han basat en materials efímers, d’auto-construcció i amb una transmissió oral per tal d’aprendre els principis sonors que provoquen que un tronc, una canya o una fulla sonin. Però també hem creat autèntiques sofisticacions, instruments elaborats per grans artesans o fàbriques que han permès la comercialització d’instruments que s’exporten, s’importen i que cada persona i cultura els fa seu. Els instruments de música són els rastres d’una activitat.
Amb aquest investigació posem la mirada en les activitats sonores del territori català a partir dels estris sonors que es conserven en els diferents museus de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya i, a partir d’aquests objectes volem descobrir les relacions que han tingut amb les persones i les diferents activitats humanes de d’una mirada pròpia al que es coneix com a etnorganologia, vessant de l’etnomusicologia que estudia els instruments de música.
La direcció del projecte és a càrrec d’Anaís Falcó Ibàñez, doctora en musicologia per la UAB i entomusicòloga titulada a l’ESMUC. És músic especialista en músiques tradicionals de Catalunya, centrada en el violí, la veu, el ball i la cançó improvisada.
El projecte finalitzarà amb la producció d’una exposició itinerant que permetrà difondre per tota Catalunya els resultats de la recerca i l’exhibició de les peces sonores que es conserven en els diferents museus de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.
Presentació del llibre de Brau Edicions a càrrec de Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i d’Albert Villaró, autor del llibre.
Llibre fotogràfic sobre el Pirineu, que documenta la cultura ancestral d’aquest territori. El volum deixa testimoni d’una arquitectura i un paisatge -interiors i exteriors de cases, paratges, detalls del mobiliari o el parament- i d’una manera determinada de viure el Pirineu que va desapareixent.
Dins del programa Cultura Viva presentem la recerca de Jordi Duch: “La ramaderia als Ports: el cas de Mas de Barberans. Efectes socioambientals dels canvi. en la darrera meitat del segle XX”. D’aquesta manera la recerca retorna a la comunitat que la va contribuir a crear i per tal d’actualitzar el discurs es durà a terme una taula rodona per analitzar i recordar, de primera mà, la realitat de l’ofici de pastor i la ramaderia tant en el context concret de Mas de Barberans i els Ports com a nivell general al nostre territori. Mitjançant el testimoni de persones que han exercit i exerceixen l’ofici i d’altres que l’han estudiat, posarem de relleu l’evolució més recent d’aquest ofici, les seves implicacions en els àmbits ecològic i socioeconòmic, i les experiències individuals i col·lectives que els convidats i el públic han viscut al voltant de la ramaderia i l’ofici de pastor.
– Participants:
Pepito Armengol, pastor jubilat de Mas de Barberans.
Laia Batalla, directora de l’Escola de Pastors de Catalunya
Jordi Duch, geògraf. Autor de: “La ramaderia als Ports: el cas de Mas de Barberans. Efectes socio-ambientals dels canvis en la darrera meitat del segle XX”
Juan Carlos Lleixà, pastor en actiu al Port de Mas de Barberans
Coordinació i moderació: Bernat Lleixà, UPF
Uns breus apunts sobre els pastors:
PEPITO ARMENGOL SUBIRATS: va néixer el 1941 a Mas de Barberans on sempre ha viscut, ha sigut pastor des d’aproximadament el 1951 fins al 2023. Ser pastor era l’ofici de la seva família i sempre va fer de pastor a la plana. Venia els animals sempre a la carnisseria del poble. La seva dona, Lola Ventura, feia formatges i brossats amb la llet de la rabera familiar.
JUAN CARLOS LLEIXÀ TAL: va néixer el 1969 a Mas de Barberans on sempre ha viscut, va ser pastor d’ovelles des del 1984 fins el 1989 i des del 1998 fins a l’actualitat de bous. No era l’ofici de la seva família, cap dels seus parents propers ha estat pastor. Fa de pastor al Port i sempre per compte propi. Al 2006, va rebre el premi “Montsià Innova”,organitzat pel Consell Comarcal del Montsià, per la gestió i qualitat de la seva empresa ramadera,
Aquest any, la programació que es presentarà des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu serà la següent:
07 agost 22.00 h SESSIÓ “PIRINEU RECUPERAT” La Dama del alba Dir. F. Rovira Beleta, 1966 (101´) Film basat en l’obra d’Alejandro Casona. Rodada al Pallars. Es projectarà al batedor de Casa Gassia si fa bon temps.
08 agost 22.00 h SESSIÓ “PIRINEU RECUPERAT. CINEMA AMATEUR I DOCUMENTAL” -“La vida a les bordes”, d’Ernest Costa. 1988, 28‘ -“El corte de las arnas” 1993, 13‘, i “Los suelos de cantos rodados” 1998, 21′, d’Eugenio Monesma. -“Excursió d’Esquí de muntanya als estanys de Capdella”, ca.1958, 17’ Dir. Pius Mestre Films del cineasta amateur i excursionista Pius Mestre, realitzats durant les vacances personals o en excursions col·lectives d’empresa. Permeten recuperar, com sempre dins les sessions Pirineu Recuperat, imatges i paisatges pirinencs de fa més de 40 anys enrere, i el turisme d’entre els anys 60 i 80. Col·labora: Filmoteca de Catalunya.
09 agost 22.00 h SESSIÓ “MOSTREMP SOBRE RODES” Selecció dels curtmetratges més destacats de l’edició de l’any 2022 del festival Mostremp, que té lloc a Tremp (Pallars Jussà). Coorganitza: Mostremp sobre rodes.
Del divendres 4 al dimarts 29 d’agost de 2023 es farà al Conjunt rupestre de la Roca dels Moros l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 47 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància. Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou del Gaià (Tarragonès). Actualment s’està fent a Vilanova i la Geltrú (Garraf).
A continuació, en el 2023: Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).
En el 2024: Benifallet (Baix Ebre), Begues (Baix Llobregat), Vinaixa (Les Garrigues), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Per ara són 58 indrets en 5 anys.
La Fira de les Fibres Vegetals, organitzada per l’Ajuntament del Mas de Barberans i el Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma, arriba al seu vintè aniversari. En aquest enllaç us podeu descarregar el programa d’activitats La trobada mantindrà estable el número d’expositors, 35 en total, que aplegaran prop de 45 artesans i artesane de les fibres vegetals d’arreu de Catalunya i l’Estat, amb una nodrida representació de les Terres de l’Ebre i amb una important presència internacional amb artesanes provinents de Bèlgica, Finlàndia, Suècia i França.
Com a novetat d’enguany, cal destacar la incorporació d’una sèrie de demostracions tècniques per fer més visible i accessible l’ofici artesà. Aquestes demostracions s’han programat com a petits espectacles visuals que el públic podrà gaudir assegut i que són seqüències d’entre 35 i 45 minuts del procés d’elaboració d’una peça: des de la preparació del material fins als retocs finals. La iniciativa està apadrinada per l’Associació Catalana de Cistellers i Cistelleres de Catalunya. S’han programat un total de set seqüències tècniques, tres dissabte i quatre diumenge en què intervindran Mònica Guilera, Tim Johnson, Joan Farré, Aleix Grifoll, Paco Trepat, Javi Bellés de l’Assocació l’Espardenya de Villores (Castelló) i Maria Teresa Miñana.
L’espart enguany tindrà un protagonisme especial, ja que coincidint amb l’exposició Espart, disseny rural, participaran a la fira diversos artesans i col·lectius presents a l’exposició, entre ells la Universitat Popular de Albacete. Ara bé, en aquesta vintena edició de la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals cal destacar la presència per primera vegada de dos projectes col·lectius: el projecte de recuperació de l’espardenya de Villores (Castelló), un petit poble conegut per la seua tradició artesana; i el grup del Jesús Pobre de Dènia, tot un referent de l’artesania de la pauma per la seua proximitat a Gata de Gorgos, el poble de la Marina Alta on l’artesania de la pauma té una llarga tradició.
Com a prèvia a la fira a finals d’aquesta mateixa setmana comença el Fibrescampus, l’espai formació que en aquesta edició s’amplia en dates i en cursos. Així, si habitualment són quatre cursos monogràfics, enguany en seran sis i dos estaran dedicats exclusivament a la pauma. El tret de sortida del Fibrescampus serà el dissabte 29 de juliol amb un curs a càrrec d’Antonio Rodríguez, un dels màxims experts a nivell estatal de l’artesania de la pauma; i finalitzarà amb les artesanes d’Art Pauma que del 7 al 9 d’agost ensenyaran a fer un cabàs de piscina. Entremig hi haurà dos cursos amb escorça de bedoll a càrrec de les artesanes escandinaves Anelma Savolainen i Emma Dahlqvist; i dos més amb espart a càrrec de Simone Simons i José Fajardo de la Universidad Popular de Albacete.
D’altra banda, el Museu de la Pauma estarà obert coincidint amb l’horari de fira i hi haurà una visita guiada a l’exposició Espart, disseny rural, a càrrec de la seua comissària, Simone Simons i la historiadora Mariona Valldepérez i dues visites al Museu, tant a l’exposició permanent com a la temporal, a càrrec de la tècnica del Museu, Pepa Subirats. Inscripcions.
Finalment, com activitats paral·leles també cal esmentar l’exposició Les mans i el cos de l’ofici de l’associació cultural Última vertebra, amb els fotògrafs Marta Ribes i Oriol Segon, un recull de 35 fotografies que exploren la bellesa dels gestos de l’ofici artesà; i l’actuació d’ Arnau Casanoves inclosa dins cicle Ebre, Música & Patrimoni que impulsa el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre: Silva loquens o bosc parlant, una composició de llums i sons minimalista feta a partir dels impulsos elèctrics dels margallons de Mas de Barberans.
Ja teniu disponible al canal de Youtube de l’Institut Català d’Antropologia (ICA), el vídeo de l’acte homenatge a l’antropòloga Dolores Juliano que es va celebrar el 12 d’abril de 2023 a Barcelona.
Fondarella, Torregrossa, Torres de Segre i, sobretot, Juneda, van ser durant cinquanta anys l’epicentre del cultiu de tabac i la producció de caliquenyos d’Espanya. El Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP) inaugura una exposició a Juneda per recordar aquesta indústria que va treure moltes famílies de la misèria a la postguerra.
L’exposició del CAMP fa un repàs del negoci dels caliquenyos, una indústria que va ser artesana i literalment propietària. L’elaboració del caliquenyo, el puro deforme que durant el franquisme tenien enganxat a la boca la majoria d’homes, va ser una indústria tan influent que va arribar fins i tot a la Moncloa. El CAMP qualifica l’exposició del caliquenyo com “un projecte de llarga durada per fomentar la memòria rural de Ponent”.
La recerca ha estat duta a terme pels investigadors del Centre d’Estudis de les Garrigues, Jordi Quer, Isidre Piñol i Núria Alamon i ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Juneda i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta recerca ha servit de punt de partida per a donar forma a l’exposició en qüestió.
La inauguració tindrà lloc el proper 29 de juliol. Compta amb plafons informatius, retalls de premsa, una projecció, tauletes per visionar imatges i una mostra de paquets de caliquenyos, eines i la reproducció d’un obrador domèstic.
Data: Inauguració el 29 de juliol de 2023 a les 12h.
Enguany, com és habitual, Carrutxa tornarà a col·laborar amb el Parc Natural de la Serra de Montsant en el cicle de xerrades d’estiu dedicat al patrimoni cultural dels pobles de Montsant.
Es tracta de diferents activitats que pretenen difondre els resultats de les recerques efectuades per l’entitat, però que també volen apropar el patrimoni cultural de la comarca i de retruc retornar a la seva societat aquelles veus i experiències que han fet possible el coneixement i la memòria.
Aquest cop es proposen temes ben diversos com el patrimoni cultural del foc, que anirà des de la vessant més quotidiana fins a la més festiva; la cultural oral, d’una immensa varietat de formes; i, en el marc del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, es parlarà també de la tasca efectuada als pobles de la comarca amb un especial èmfasi a Cabacés i Margalef.
Aquí us en deixem l’agenda
El Patrimoni del foc – 24 de juliol a les 19 h (Casal de La Vilella Alta)
La ramaderia a Montsant – 25 de juliol a les 19 h (Sala Euterpe de La Figuera)
El Patrimoni del foc – 26 de juliol a les 19 h (Sala d’Actes de l’Aj. de Cornudella)
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya als pobles de Montsant – 8 d’agost a les 19 h (Local social de Margalef)
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya als pobles de Montsant – 28 d’agost a les 19 h (Societat Recreativa de Cabacés)
La cultural oral – 30 d’agost a les 19 h (Teatre de La Vilella Baixa)
