20è aniversari de la Fundació El Solà (La Fatarella)

Construccions de la Fatarella

La Fundació el Solà, de la Fatarella, en commemoració del seu 20è aniversari ha fet diversos actes al llarg de l’any 2019 i una exposició que recull les seves activitats en tots els seus àmbits des del dia de la seva creació.

Xavier Rebés, president de la Fundació “El Solà”

Coincidint amb la recent declaració de l’art de la pedra en sec com a patrimoni mundial immaterial de la UNESCO han fet un documental sobre la seva llarga trajectòria. És un recull de seves activitats més rellevants.

Aquí el podeu veure:

Taller de memòria oral: llegendes i creences al Penedès

Taller Llegendes IEP - 26 generLes llegendes són narracions orals o escrites, d’aparença més o menys històrica, amb una proporció variable d’elements imaginaris o mitològics i les creences són idees o percepcions de la realitat subjectives, al marge del procés científic. L’objectiu d’aquest taller de memòria oral és documentar les llegendes i creences que coneix la gent i quines és mantenen vives a la vegueria del Penedès.
Intervindran en el taller Xavier Bayer, naturalista i estudiós del folklore i Elisa Vidal, cronista local i recopiladora de llegendes de Sant Martí de Tous. La presentació anirà a càrrec d‘Àngels Travé, coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. El taller és obert a tothom.

Data: diumenge 26 de gener, a les 18 h.

Lloc: Escoles Velles (c/ Nou, 80) de Sant Pere de Riudebitlles.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració del Grup de Recerques Històriques i l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social La Caixa.

Aquesta activitat forma part del programa dels 12ns Tallers i Jornades de la Memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Manlleu, ciutat de teatre

Flyer Web TeatrebAra que la ciutat recupera un dels seus teatres històrics – el Teatre Centre es va inaugurar per primer cop el Nadal de 1897 -, l’exposició del Museu del Ter “Manlleu, ciutat de teatre” proposa un recorregut de gairebé dos segles per la història del teatre manlleuenc.

A finals del segle XIX el Teatre Centre era una sala més de les moltes sales que regularment acollien representacions a Manlleu.  La cultura en general,  i el teatre en particular, era per als moviments socials del moment una eina clau d’emancipació i millora de les condicions de vida en la nova societat industrial.

Durant el segle XX el teatre a Manlleu va veure aparèixer noves sales, noves formes teatrals i nous protagonistes, especialment amb la incorporació de les dones de la població – durant els anys trenta -, fins aleshores excloses de l’activitat teatral. El teatre no va ser aliè als canvis polítics. El franquisme va causar un daltabaix a l’escena manlleuenca i la va reduir gairebé al teatre d’inspiració catòlica. Durant els anys setanta el teatre va viure una gran revifalla i renovació. D’aquest moment procedeixen múltiples veus que avui són referents del nostre teatre.

L’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” ha estat comissariada per la historiadora manlleuenca Judit Caballeria i proposa un recorregut per la història del teatre a Manlleu des del segle XIX. La mostra forma part del programa “Etnologia en xarxa” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Data: Del 15 de gener al 3 de maig de 2020

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Els valors patrimonials dels camins de ronda

Camins de Ronda Del 18 de gener al 1 de març Sortida amb el CCEF 23 de febrer (1)

L’exposició itinerant, de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, té per objectiu mostrar i posar en valor la diversitat paisatgística i social de la xarxa de senders que ressegueix la costa catalana, els camins de ronda, que es feien servir per vigilar la costa i la Mediterrània, via de comunicació, i d’entrada de mercaderies i de contraban, avui punt de trobada amb la natura, el patrimoni cultural i el paisatge arran de mar. L’exposició inclou els àmbits: Camins per rondar, Camins de treball, Camins de perill i Camins de paisatge.

El Museu de la Mar de l’Ebre i el Club Centre Excursionista la Foradada han organitzat una activitat complementària per a aquesta itinerància: el 23 de febrer es realitzarà una sortida de camp per conèixer el recorregut, la història, el medi geològic i biològic dels senders que ressegueixen la mar de l’Ebre, en l’últim tram de la costa catalana.

Organitza: Museu Marítim de Barcelona, Museu de les Terres de l’Ebre i Museu de la Mar de l’Ebre.

Col·labora: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita.

Dates: del 18/1/2020 al 1/3/2020

Lloc: Sala d’activitats temporals. Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça d’Agustí Vizcarro, s/n, 43540 Sant Carles de la Ràpita.

Població: Sant Carles de la Ràpita.

Més informació: Telèfon: 673 52 29 01 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

70 anys de la Genisenca de Taradell

2020 01 18 Acte GRLT_cartellCoincidint amb els actes de la festa major d’hivern de Taradell, el Grup de Recerca Local de Taradell (GRLT) farà l’acte anual que serveix per repassar la feina realitzada al llarg del darrer any i que porta per nom Fent Memòria 2019. Un any recollint records i vivències de la gent gran de Taradell. També es presentarà l’audiovisual sobre els 70 anys de la cobla Genisenca.

El Grup de Recerca Local de Taradell es va crear l’any 2009 davant la necessitat de recollir els records i vivències dels taradellencs  que van néixer i viure al segle XX i que han estat testimoni d’un segle d’importantíssims canvis socials, tecnològics, polítics i culturals. Des de llavors s’han enregistrat al voltant de 290 entrevistes i s’han realitzat 23 documentals. (per saber-ne més: https://www.taradell.cat/fent-memoria/projecte-fent-memoria.html)

El darrer d’aquests documentals amb la Genisenca de protagonista. El 9 d’abril del 2020 farà 70 anys que la cobla Genisenca va fer la primera actuació oficial. El Grup de Recerca Local de Taradell s’avança a aquesta commemoració i el proper dissabte estrenarà un documental en el qual s’explica la història de la formació al llarg d’aquests 70 anys, posant èmfasi en la fundació però també en l’evolució i els canvis que ha patit al llarg d’aquests anys fins a l’actualitat, amb una formació que s’ha rejovenit i que compta amb una mitjana de 60 actuacions anuals.

 

Data: Dissabte 18 de gener a les 11h

Lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell. Carretera de Balenyà, 101. 08552 Taradell

Per a més informació: www.museudeltercat – 938515176 – info@museudelter.cat

El Llibre Negre

L’autor Jordi Martí ha elaborat una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional escrits des dels i per als Països Catalans amb la intenció de mostrar la memòria llibertària independentista.

L’antologia, titulada El llibre negre i formada per tres volums, inclou textos que abracen des del 1842 al 2018. Alguns dels escrits són coneguts, inclús inèdits, i altres no ho són tant, però el conjunt de tots ells ens parla sobre la lluita contra l’Estat i els estats, sobre el catalanisme llibertari i l’independentisme anarquista, entre altres temes.

El pròxim dia 15 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, Jordi Martí ens presentarà el darrer volum al local de Carrutxa (Travessera del C/ Nou de Sant Josep, núm. 10). 

Cartell

Seguidament, el públic assistent es dirigirà al C/ Alcalde Joan Beltran de Reus per tal de dur a terme la iniciativa d’Endavant: canviar el nom d’aquest carrer pel de Joan Garcia Oliver.

 

Aportacions a la dansa catalana 2020

Aportacions a la dansa catalana és un espai per donar veu, presentar i difondre qualsevol aportació que tingui relació amb la dansa catalana, adreçat a:

• Aquelles persones que desitgin presentar una aportació: projecte, experiència, obra o estudi.
• Totes les persones interessades en conèixer les darreres novetats, treballs o aportacions a la dansa catalana

A partir del reconeixement que la dansa és una part del patrimoni immaterial de Catalunya, Aportacions a la dansa catalana vol fer ressò tant de la pràctica com de l’estudi de la dansa tradicional o de qualsevol aspecte que hi tingui relació: música, festes, indumentària o pedagogia. Per això convidem totes les persones, grups de balladors i balladores, col·lectius professionals, entitats, centres d’estudis o administracions que estiguin interessats en la jornada, sigui d’oient o presentant una aportació.

Podeu proposar aportacions fins al dia 20 de febrer per correu electrònic. L’organització es fa càrrec del dinar dels ponents o un representant en cas de col·lectius. Totes les aportacions presentades a la jornada seran editades, com en les ocasions anteriors, íntegres o resumides, en una publicació posterior que s’enviarà a les persones inscrites i als autors.

Podeu inscriure-us fins al mateix dia 29 de febrer per correu electrònic, deixant un missatge al telèfon 934 125 111 o bé personalment.

Organitza: Esbart Català de Dansaires
C. e.: info@esbartcatala.org

Vegeu aquí la informació completa de la jornada.





Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 45, corresponent a l’any 2020. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic  rec@gencat.cat  fins al 20 de març de 2020 (indicant a l’assumpte: “REC 45 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins al 20 de març de 2020

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Localitzen la notícia més antiga sobre les falles del Pirineu

Tot i que hi havia indicis que la tradició de baixar falles pel solstici d’estiu a Catalunya -actualment present al Pallars, l’Alta Ribagorça i Aran- també s’havia celebrat en el passat a l’Alt Urgell, no hi havia cap constància documental prou explícita d’aquesta realitat. Recentment, però, la catalogació d’un document del fons de pergamins de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha aportat una dada de gran interès: el testimoni més antic de la baixada de falles al Pirineu. El document en qüestió és un gran pergamí, de 145 x 70,5 cm, que recull una sentència de delimitació dels termes de la Seu d’Urgell, Alàs, Cerc i Torres d’Alàs. Una de les clàusules d’aquest document afecta els veïns d’Alàs i de Torres d’Alàs, els quals haurien mantingut dures querelles al voltant de la serra de les Peces, on s’aixeca l’església romànica de Santa Maria, a l’hora de determinar en quin espai de la serra podia fer fars i falles cada col·lectiu. Segons el document, aquestes querelles havien provocat ferits i fins i tot algun mort. El document en qüestió està datat el dia 5 de febrer de 1543, cosa que fa d’aquest el primer esment que es coneix de la celebració d’aquesta tradició al Pirineu català. Fins ara l’esment explícit més antic datava de 1763 i estava localitzat a Vilaller. El document en qüestió expressa un profund sentit identitari al voltant de la comunitat local, fins al punt d’haver provocat un greu conflicte entre dos col·lectius que es disputaven l’espai on s’havia de dur a terme la celebració.

La troballa, realitzada per l’historiador Carles Gascón Chopo, tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i representant per aquesta institució a l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, s’ha produït en el marc d’un projecte de col·laboració entre l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i l’esmentat consell comarcal.

Vegeu més informació sobre les falles del Pirineu al web de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura.