Les drassanes Gay de Sant Feliu de Guíxols, aula per als alumnes de Nàutica

El Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols ha impulsat, com a Antena de l’Observatori d’Etnologia de Catalunya, la realització de dues sessions de docència sobre el treball de mestre d’aixa en un espai tan especial com és el taller de les Drassanes Gay.

Les classes han anat a càrrec d’Agustín Cano, mestre d’aixa que va prendre el relleu del fundadorde les drassanes,  Ramon Gay, constructor de més d’un de barques i conegut també per ser el creador de les embarcacions de lleure “Cruceros Costa Brava”.

Lluís Marquès, professor del Mòdul de Nàutica de l’IES Sant Feliu de Sant Feliu de Guíxols, ha valorat molt poder comptar amb el saber i la tècnica de Cano, que s’inicià en l’ofici i al mateix indret quan tenia una edat semblant al dels alumnes que ha rebut aquests 24 i 25 de març.

Les impressions d’aquesta primera incursió al taller de mestre d’aixa han estat molt positives, i això fa pensar de poder consolidar l’acció de manera anual.

Una recerca del Museu en marxa, a càrrec de l’investigador Jaume Badias, estudia el paper de Ramon Gay i les drassanes en l’adaptació d’algunes embarcacions de pesca cap al transport de turistes, acció pionera a la costa catalana. Per altra banda, el Museu d’Història conserva diversitat de patrimoni en forma d’objectes i memòria, entre ells eines de mestre d’aixa i plantilles de diferent embarcacions realitzades per les Drassanes Gay. Eines amb la mateixa forma i funció que les usades per aquests alumnes, alguns dels quals ja han demanat de repetir l’experiència.

1a circular del 2n Congrés Català d’Antropologia. CoCA ’22

Després de la 1a edició del CoCA celebrat al gener de 2020 a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el 2n Congrés Català d’Antropologia tindrà lloc els dies 27, 28 i 29 de gener de 2022 a la Universitat de Girona.

El Congrés pretén contribuir a la promoció i la difusió de l’Antropologia a Catalunya i actuar com a una plataforma per donar visibilitat a la nostra disciplina. Us convidem a participar en el debat i la reflexió conjunta. Podreu participar enviant propostes de simposis, comunicacions, pòsters i material audiovisual. També deixem la porta oberta a d’altres propostes d’activitats.

Crida a propostes de simposis: fins el 30 d’abril de 2021.

El Comitè Organitzador i Científic del CoCA està format per representants de les diferents universitats i centres de recerca catalans i de les principals organitzacions d’Antropologia de Catalunya, i s’ha constituït com una comissió vinculada a l’Institut Català d’Antropologia (ICA). 

Visiteu la web del Congrés: https://coca.antropologia.cat/

La Nit de Castells celebrarà la 15a edició el proper mes de juny

L’acte pretén ser un signe de reafirmació castellera, davant el context actual

La Nit de Castells celebrarà la seva quinzena edició el proper dissabte 12 de juny. El comitè organitzador de l’esdeveniment ha decidit convocar la cita anual de la trobada del món casteller, tot i l’aturada a causa de la pandèmia, com un signe de reafirmació i d’optimisme de cara al retorn de l’activitat. La Nit de Castells és una iniciativa de la Revista Castells, en organització conjunta amb l’Ajuntament de Valls i TAC 12.

La 15a Nit de Castells se celebrarà, com és habitual, al Centre Cultural de Valls, quilòmetre 0 del món casteller, amb la decidida voluntat que constitueixi un acte de reafirmació del món casteller per tornar als assaigs i les places tan aviat com sigui possible. El format de la trobada conservarà els trets essencials de les anteriors cites, amb un espectacle artístic, que acompanyarà la concessió de premis. Enguany, per raons òbvies, el catàleg de premis es modificarà i s’adaptarà al nou context. És a dir, aquells guardons que premien la temporada anterior no es lliuraran. Per contra, se n’incorporaran d’altres de manera excepcional.

La Nit de Castells estarà plantejada amb un format presencial, ajustat d’entrada al 50 % de l’aforament, i també en retransmissió televisiva com en els darrers anys, amb producció de TAC 12. Amb tot, la presència d’assistents, que passaran control de temperatura, comptaran amb gel hidroalcohòlic, distàncies en la ubicació a les butaques i manteniment de la mascareta durant tot l’acte, estarà condicionada a l’evolució de la pandèmia i les mesures que estableixi el Procicat en els propers mesos. L’Ajuntament de Valls, titular del teatre del Centre Cultural, hi ha vingut desenvolupant les temporades estables d’espectacles durant la tardor i l’hivern, així com els concerts musicals de la darrera Fira de Santa Úrsula. En el cas de la Nit de Castells, habitualment els assistents són uns 400, en representació de les colles castelleres i altres agents vinculats a aquest sector del patrimoni immaterial. Precisament el 50 % de l’aforament del Centre Cultural està estimat en aquesta xifra, per la qual cosa es preveu, si les condicions del Procicat són les actuals, que la participació pugui ser l’habitual.

Compromís amb el fet casteller

El comitè organitzador ha començat a treballar ja en el disseny artístic, la configuració de premis i els aspectes logístics de la Nit, amb l’objectiu de tenir a punt durant el mes d’abril un esquelet del format de l’esdeveniment. L’acte es sumarà a la línia de suport a l’imaginari casteller que la ciutat de Valls ha activat durant la pandèmia. Així per Sant Joan de l’any passat les dues colles dels Xiquets de Valls van fer sonar el primer toc de castells a les places amb les seves gralles i timbals, a més de mantenir les tradicionals matinades als carrers amb una desena de grups. Per Santa Úrsula un emotiu acte simbòlic recordà a la plaça del Blat les diferents epidèmies, guerres i crisis que ha superat el fet casteller al llarg de la història. També TAC12 va produir i estrenar el documental “La cursa del 3 de 9”, rememorant els dos tresos de nou sense folre assolits per les colles vallenques l’any anterior, mentre que per la commemoració del desè aniversari de la proclamació com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO es desenvolupava un acte conjunt amb la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i la inauguració dels tòtems senyalitzadors de Valls Km0 casteller en les rotondes de les carreteres des d’on els Xiquets de Valls han exportat les seves arquitectures a tot el país.

Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú

Presentació del llibre Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú de Vicenç Carbonell i Virella, a càrrec d’Ignasi M. Muntaner i del mateix autor. És el setè volum del Corpus de Toponímia Penedesenc i en les 549 pàgines del llibre hi apareixen 1.135 noms de lloc de Vilanova i la Geltrú, fotografies i un plànol toponímic de la ciutat (dividit en setze pàgines). Vicenç Carbonell ha dedicat bona part de la seva vida a la investigació i difusió dels noms de lloc, els seus orígens, la seva història i les seves llegendes. Aquest llibre ha estat editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport de l’Agrupació Excursionista Talaia, l’Associació Amics de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer i Garraf Coopera.

Data: dijous 25 de març de 2021, a les 2/4 de 8 de la tarda.

Lloc: des de la Biblioteca- Museu Víctor Balaguer a través del canal de Youtube de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Més informació al web de l’Institut d’Estudis Penedesencs i vídeo de la notícia.

“El Ball del Ciri de Manlleu. Quan els Tonis dansen”

Coincidint amb les Festes dels Tonis d’enguany presentem l’edició digital “El ball del ciri de Manlleu. Quan els Tonis dansen”. Aquesta publicació en format digital té la voluntat de posar a l’abast de tothom el treball de recerca sobre el ball del ciri impulsat pels Tonis i Tònies de Manlleu i el Museu del Ter, coordinat per Joan Arimany.

L’edició alternativa en format digital és un aposta del Museu del Ter per a donar a conèixer el resultat de treballs de recerca impulsats des del museu o d’interès pel territori que d’altra manera restarien inèdits. Aquesta edició inaugura una nova línia amb aquesta finalitat que hem batejat amb el concepte e-MUSEUdelTER.

Un treball inicial d’en Joan Arimany de 2015, Els Tonis de Manlleu. A cavall de la devoció i la festa, va iniciar una aproximació al coneixement del ball del ciri manlleuenc, estretament vinculat a la festa del Tonis. Però també ens va fer prendre consciència del desconeixement que encara existia sobre aquesta joia del patrimoni immaterial manlleuenc. Així, des del Museu i l’Associació dels Tonis de Manlleu es va constituir un grup de recerca amb la finalitat d’aprofundir en el ball del ciri. Aquest grup de recerca ha estat encapçalat novament per Joan Arimany i n’han format part Anna Bosch, Carles García, Montse Piella, Judit Solà i Immaculada Tubau. Vam comptar també amb la participació de Montserrat Garrich de l’Esbart Català de Dansaires i amb un ajut de l’Institut Ramon Muntaner.

Aquesta publicació és una nova col·laboració entre els Tonis de Manlleu i el Museu del Ter, una col·laboració que ha estat molt fecunda en projectes els darrers anys. La publicació ha comptat amb el suport de la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya i concretament de l’Observatori del patrimoni etnològic i immaterial.

Data: Diumenge 21 de març de 2021 a les 12h

Lloc: Museu del Ter – Auditori Roca (cal inscripció prèvia) o al nostre canal de Youtube

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

‘La casa i la llar pallaresa’, obra inèdita de Ramon Violant i Simorra escrita fa 75 anys

L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han publicat ‘La casa i la llar pallaresa’, una obra inèdita escrita l’any 1946 per l’etnògraf i museògraf pallarès, Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956). El llibre és el vuitè volum de la col·lecció ‘Biblioteca Ramon Violant i Simorra’ de Garsineu Edicions de Tremp. Té 270 pàgines i més de 270 imatges que il·lustren (amb prop de 140 fotografies i més de 130 dibuixos, plànols i alçats).

‘La casa i la llar pallaresa’ tracta en detall les característiques de l’habitatge al Pallars amb moltes referències i paral·lelismes amb les zones veïnes de la vall de Boí, Aran, l’Alt Urgell i Andorra. S’ocupa de les cabanes, les bordes i corrals, l’evolució de l’habitatge i amb especial detall les característiques exteriors i interiors de cases, estudiades a més de 40 localitats de nord a sud del Pallars.

De l’exterior, analitza les façanes, cobertes i obertures. Dels interiors, estudia i detalla la distribució i complements com els mobles (cuina o foc, forn, sala, dormitoris, rebost, cellers, graners, eres, corrals, ubles, pallers, etc.). A més, fins i tot mostra amb plànols aixecats per l’autor mateix, fins a una desena de cases i quadres, que es corresponen a diverses tipologies proposades per Ramon Violant i Simorra.

El valor de l’arquitectura popular

L’editor de l’obra, l’historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Ignasi Ros, destaca que “el llibre pot afavorir una nova visió de l’arquitectura popular del Pallars amb una major sensibilitat envers la conservació del patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu, avui força invisibilitzat i silenciat”. Tot i que moltes de les construccions que descriu ja no hi són, el fet de rescatar-les i interpretar-les, juntament amb les moltes que encara es conserven, “potser permetrà conèixer-les millor i en conseqüència apreciar les construccions que sí que hi són, el llegat arquitectònic del Pirineu”.

‘La casa i la llar pallaresa’ descriu diferents tipologies d’habitatges segons la zona, fins i tot establint diferències entre les actuals comarques del Pallars Sobirà i Pallars Jussà. Moltes de les cases, cabanes, quadres i pallers estudiades per Violant entre 1934 i 1946 ja no es poden revisar perquè han desaparegut. Per això, l’obra permet recuperar i valorar el patrimoni arquitectònic del Pallars i el Pirineu, avui invisibilitzat i silenciat, des d’una altra perspectiva.

Gran part de l’extensa obra etnogràfica de Ramon Violant i Simorra no va ser publicada en el moment de la seva elaboració a causa de les prohibicions i dificultats per difondre obres en català. Aquestes encara s’incrementaven quan les obres eren directament monografies sobre la comarca del Pallars i no escrits més generals sobre Catalunya o el Pirineu, que més fàcilment podien trobar un editor.

El volum també inclou tres articles annexos, publicats d’entre 1948 i 1952, de Ramon Violant i Joan Ainaud de Lasarte, especialment sobre una de les interessants tipologies de construccions proposades per Violant, les cases cobertes amb terrat. El volum compta amb un pròleg del professor i antropòleg Ferran Estrada de la Universitat de Barcelona (UB) i un estudi introductori i edició de l’obra a cura d’Ignasi Ros de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Taller de cançons tradicionals al Museu de l’Anxova i de la Sal

Coincidint amb les noves mesures en matèria de salut pública per a la contenció de la pandèmia de la COVID-19 que permeten reprendre les activitats extraordinàries, més enllà de la programació ordinària, des del Museu de l’Anxova i de la Sal es reprèn el taller de Cançons Tradicionals de l’Escala.

Aquest és un taller que es va iniciar el 2020 coincint amb l’Any Jaquetti i que després de dues sessions es va haver de suspendre per la COVID-19. Ara es reinicia, a partir de dimarts 23 de març, i s’allargarà 8 setmanes. El Taller de Cançons Tradicionals està dirigit per Ramon Manent i té com a objectiu fer un aprenentatge col·lectiu d’algunes cançons de tradició oral dels últims 90-100 anys a l’Escala. Per això el títol és “De Palmira Jaquetti a Maria Teresa Pellicer i Marcel Pagès” que son les tres fonts principals d’on ens han arribat cançons d’aquest gènere.

El procediment del taller és directe i molt intuitiu ja que no es demana tenir coneixements musicals acadèmics ni una veu especialment educada, només interés, curiositat pel tema i moltes ganes de cantar en grup. Als participants se’ls proposarà un repertori concret d’unes 15 cançons de les quals es seleccionaran les que més interessin als alumnes. Per facilitar l’aprenentatge Ramon Manent se servirà de la guitarra o el guitarró segons els casos.

L’objectiu final, sempre que les condicions i normes sanitàries ho permetin, és de presentar les cançons apreses en una petita audició en públic amb el repertori treballat. Les cançons tradicionals del repertori són variades i populars, com Vila de Reus, De la vostra cabellera, Un cop era un pagès, A Barcelona han entrat, La Puntaire, Bon dia Lionor, El dia de Carnestoltes i d’altres.

Aquesta activitat, que es farà al Museu de l’Anxova i de la Sal, és gratuïta i amb inscripción previa, ja que l’aforament és limitat. Cal ressenyar que cal portar mascareta i respectar les distàncies de seguretat. Més informació a museu@lescala.cat

“Calidoscopi” Alteració i (r)Responsabilitat

El Museu de la Mediterrània ha inaugurat l’exposició audiovisual «Calidoscopi», dels realitzadors Antoni Martí i Gich i Quim Paredes i Baulida, dos dels més prestigiosos documentalistes del nostre país. Martí i Paredes han centrat una bona part de la seva obra en la relació existent entre l’home i el paisatge, i les transformacions que d’aquesta interacció se n’han derivat. Ho han fet amb ànim documentalista i memorialístic, però també crític i compromès.

En aquest sentit, l’exposició és una invitació a aturar-nos en el moment actual i projectar una mirada serena i reflexiva al passat recent, per reflexionar sobre com s’han transformat el nostre territori, les nostres actituds i els nostres hàbits. La mostra s’ha construït a partir d’imatges de la seva dilatada filmografia i interpel·la directament el públic, amb el propòsit de qüestionar les nostres responsabilitats col·lectives i individuals en aquesta evolució no sempre positiva per al nostre entorn.

«Calidoscopi» ressegueix l’activitat humana des de diversos punts de vista i recull el testimoni dels que van viure un passat recent més sensible amb l’entorn. Un mirada al passat que es fa gràcies a la memòria oral dels nostres avis i besavis. A partir de les seves imatges d’arxiu se’ns oferreix la testimoni de molta gent que ha treballat, ha viscut i ha cuidat el territori.

L’exposició que es podrà visitar de manera gratuïta fins al 5 de juliol de 2021 i té una versió digital que es pot visitar a www.calidoscopi.cat

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Sala 15 de l’Hospici del Museu de la Garrotxa
Carrer Hospici, 8 Olot
Exposició del 20 de març al 2 de maig de 2021

Del 20 de març al 2 de maig de 2021, a la Sala 15 de l’Hospici del Museu de la Garrotxa, a Olot, l’Observatori del Paisatge de Catalunya farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració serà el dissabte 20 de març, a les 12 del migdia.

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages) i a Bonastre (Baix Penedès) .

Des del març del 2021 que tenim dues còpies de l’exposició fent aquesta itinerància per Catalunya.

Ara s’està fent a la Fundació El Solà de La Fatarella, fins el 5 d’abril.

A continuació està previst que vagi durant el 2021 a: La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), l’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).

El catàleg de l’exposició (10 €) es pot aconseguir a:

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones el Museu del Ter proposa “inVISIBLES”

“inVISIBLES” és un dispositiu d’arts escèniques i visuals itinerant. El dispositiu converteix al públic en protagonista de l’experiència perquè empatitzi amb la desigualtat i es convertixi en activista del canvi. Una experiència col·lectiva on els assistents es posen a primera línia per ser part del canvi. Apel·la a la col·lectivitat per fer front a la desigualtat.

La proposta de la companyia Anònima es nodreix de les recerques impulsades des del Museu del Ter, en aquest cas i de manera molt especial en aquelles on les dones han estat al centre de la nostra mirada. El Museu fa anys que treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra i documentals com “Camins de dones”, “Voltreganeses” o l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes”, així com la remodelació de l’exposició permanent “La societat industrial”, o el taller educatiu “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques”, en són només alguns exemples. Els resultats d’unes recerques, de fort component etnològic i que en la majoria de casos han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

“invisibles” segueix el fil de les dones que caminaven juntes per anar a la fàbrica, i té com a objectiu visibilitzar les dones compartir experiències, interessos, preocupacions,… en un context social i polític desfavorable.

Es tracta d’una activitat gratuïta que es podrà veure els dies 19 i 20 de març i cal inscripció prèvia. Una estona abans de l’espectacle, el públic rebrà al seu telèfon mòbil una ubicació que serà el lloc on comença el recorregut on haurà de caminar, afinar els ulls i les orelles per fer possible “inVISIBLES”.

Data: 19 i 20 de març de 2021 a les 19 i 20.30h

Lloc: Passeig del Ter, Manlleu. Una estona abans de l’espectacle, les persones inscrites rebran al seu mòbil una ubicació “precisa” que serà el lloc d’inici del recorregut.

Activitat gratuïta amb places limitades. Inscripció prèvia: trucant al Museu del Ter de dimarts a divendres de 9 a 17h (93 851 51 76)

Per a més informació: www.museudelter.cat -938515176 – info@museudelter.cat