Jornada virtual “Patrimoni immaterial, celebracions confinades i reptes post-COVID 19”

portada-jornada-1024x523

DIVENDRES 19 DE JUNY DE 2020

Aquesta Jornada virtual, convocada pel projecte de recerca “Proyecto Patrimonio Inmaterial y Políticas Culturales: Desafios Sociales, Politicos y Museologicos” (ref: PGC2018-096190-B-I00), pretén abordar una primera reflexió, gairebé d’urgència, sobre els efectes que ha provocat el confinament en el patrimoni immaterial i els escenaris i incerteses per al patrimoni immaterial.

Enviaments de propostes fins al 8 de juny.  Correu de contacte per enviaments i participació: alejandra_canals@ub.edu

Informació Jornada COVID P.INMAT.

logos

 

 

La Galera dinamitza en línia el Patrimoni cultural de la terrissa

Hola

Terracota, el Centre d’interpretació de la Terrissa de la Galera, participa de nou en l’edició anual de Hola Ceràmica!, una activitat internacional de dinamització de la terrissa, la ceràmica i el món del fang, que aquest any, a causa de la situació d’emergència sanitària que estem experimentant, serà una edició especial amb una programació en línia de contingut fotogràfic i de vídeos que es podran veure al canal de YouTube, així com a la pàgina de Facebook i al perfil d’Instagram de Hola Ceràmica. A més es complementarà el programa amb una sèrie de diàlegs sobre com la situació sanitària està afectant els diferents àmbits de la ceràmica i, sobretot, com encarem el futur post-pandèmia. La Galera, mostrarà el procés d’elaboració d’una peça de terrissa al torn de la mà de l’únic terrisser en actiu a la comarca del Montsià: Joan Cortiella, una visita virtual a Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, i imatges de la Fira de la Terrissa de la Galera, d’edicions anteriors, ja que aquest any degut a la situació d’emergència sanitària no s’ha pogut celebrar.

Organitzen: Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), Centre d’interpretació Terracota i l’Ajuntament de la Galera

Dates: 12, 13 i 14 de juny de 2020

Més informació: Tel. 977 71 83 39, 669 507 141 www.galera.cat www.holaceramica.es www.ciudades-ceramica.es holaceramica.es https://www.facebook.com/Holaceramica-103954861329495 https://www.instagram.com/holaceramica/ https://twitter.com/hola_ceramica https://holaceramica.es/youtube

Posem el punt i final al cicle de teatre “Carles Molist” amb un clàssic del teatre amateur, “Els Pastorets”

Museudelter_pastoretsAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La vuitena i darrera filmació del cicle són “Els Pastorets” dirigits per Carles Molist l’any 1984. Ell era un membre molt actiu del Teatre Centre i un dels grans impulsors de la represa teatral de la transició. Aquesta represa la va fer a partir del teatre infantil i d’espectacles com “Els Pastorets” al teatre de Gràcia a finals dels anys 60.

“Els Pastorets” són un dels exemples més paradigmàtics del teatre amateur i, en molts casos, la porta d’entrada al món de les arts escèniques.

Manlleu no és cap excepció. La primera notícia que tenim documentada data del Nadal de 1897 i és precisament sobre els diferents drames pastorils que es feien en aquelles dates.

Parlar de ‘”Els Pastorets” a dia d’avui sembla sinònim de Josep Maria Folch i Torres. No obstant, hi ha molts drames pastorils que narren el naixement de Jesús. A Manlleu van ser molt comuns també “L’Estel de Natzaret” o “La Flor de Jericó”, els dos musicats.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Reobrim el Museu del Ter

MuseudelTer1Des del passat dimarts 26 de maig ha obert les seves portes el Museu del Ter amb motiu de la fase 1 de la desescalada del confinament per la pandèmia de la Covid-19.

La seu de can Sanglas ha estat tancada al públic des del 13 de març tot i que el museu no ha aturat durant aquests dos mesos i mig les seves activitats a les xarxes.

En aquesta fase el museu només pot obrir les portes al visitant individual, familiar o en petits grups de convivència que realitzin la visita pel seu compte i amb un aforament màxim de 28 persones simultàniament. Es mantenen actives les limitacions a les visites en grups organitzats, grups educatius i a les activitats culturals.

L’horari d’obertura del museu serà l’habitual, de dimarts a diumenge de 10h a 14h a l’espera dels horaris d’estiu a partir del mes de juliol, que s’implementaran en funció de la situació de la desescalada. A partir d’aquest dimarts també es podrà visitar l’exposició temporal “Manlleu, ciutat de teatre”. La mostra, que havia d’acabar el 3 de maig, s’ha prorrogat fins al 31 d’agost.

Per aquesta reobertura hem pres les mesures necessàries per assegurar que la visita al museu es pugui fer amb la màxima seguretat: limitació de l’aforament a un terç, disponibilitat de gel hidroalcohòlic a totes les plantes, utilització de mascaretes, reforç de la neteja, senyalització dels espais i informació de les normes de seguretat, circulació segura que evita el contacte amb qualsevol superfície, protocols d’actuació per la seguretat del personal, etc.
Des del museu restem atents a les novetats i canvis en la normatives en les següents fases de la desescalada per poder continuar ampliant els nostres serveis o adequar-los a la nova situació.
Per qualsevol dubte que tingueu no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. Treballem per fer del Museu del Ter un espai segur i saludable.

Així és com podrà visitar el Museu del Ter

  • Horari d’obertura: de dimarts a diumenge de 10 a 14h
  • Aforament limitat a un terç de la capacitat del museu (28 persones) i 9 persones a la sala d’exposicions temporals.
  • Obligatori l’ús de mascareta.
  • Només és permet la visita individual, familiar o en petits grups de convivència.
  • S’haura de respectar la distància física de seguretat de 2 metres.
  • De moment només poden visitar el museu les persones de la Regió Sanitària Catalunya Central.
  • Es recomana el pagament amb targeta de crèdit.

 

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2 08560 Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Divendres 29 de maig, el Museu de la Pesca reobre les portes amb un 2 x 1

Amb l’objectiu que el patrimoni cultural continuï sent el màxim d’accessible a tots els col·lectius per superar els efectes de la pandèmia de la covid-19, l’exposició permanent del Museu de la Pesca reobre les portes a partir del divendres 29 de maig a les 15.00 h, després de més de dos mesos tancades al públic

El museu ha establert un protocol per adaptar-se estrictament a les condicions necessàries per a la reobertura en el marc de la fase 1 de desconfinament, sempre des de la cautela i la prudència, i extremant les mesures de seguretat per tal d’afavorir que el visitant, sentint-se còmode i segur, gaudeixi de l’experiència.

I per animar encara més la visita al Museu de la Pesca, durant aquestes pròximes setmanes ofereix un 2 x 1 en la venda d’entrades a l’exposició permanent.

Us animem a conèixer al web del museu els horaris i les mesures adoptades per oferir un espai segur, així com la normativa establerta per garantir la seguretat de tots els visitants i del personal del mateix museu.

Altres serveis i equipaments del Museu de la Pesca

Durant aquesta primera fase de la desescalada, el Museu de la Pesca només obrirà al públic visitant la seva exposició permanent. Es preveu que la resta de serveis i equipaments (Espai del Peix, Barques del Peix, Documare) es vagin reobrint a mesura que les autoritats permetin les activitats i les mesures establertes garanteixin la seguretat i la comoditat del visitant.

Enric Vigo, introductor de les danses pallareses al repertori català del segle XX

Enric Vigo_1L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’editorial Garsineu han recuperat de l’oblit la figura del músic i dansaire pallarès, Enric Vigo, fundador de l’Orfeó Canigó, i una de les persones claus en l’eclosió i la divulgació de les danses del Pirineu lleidatà a Catalunya a principis del segle XX. Aquest rescat es fa a través de la publicació del llibre inèdit ‘Records de les danses antigues de la meva terra’, un manuscrit del 1912 que es conserva a l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a l’Abadia de Montserrat. Aquesta publicació ha comptat amb el suport del Departament de Cultura, l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran), la Diputació de Lleida, l’IEI i les empreses Darei i Aureo & Calicó.

L’obra, que es va publicar el dimarts 19 de maig, és fruit de l’estudi i la transcripció que ha fet durant quatre anys l’historiador i tècnic de l’Ecomuseu, Ignasi Ros. El llibre conté 380 pàgines i 58 més de treballs introductoris: un pròleg de l’ex conseller de Cultura i ex director general de Cultura Popular Lluís Puig, una anàlisi de l’etnomusicòloga Anaís Falcó Ibáñez sobre el significat i l’originalitat de l’aportació del manuscrit de Vigo i una aproximació biogràfica a la vida de l’autor i a la història del manuscrit a càrrec del mateix Ignasi Ros.

Divulgador de la ‘Bolangera’, el ‘Ball Pla’ i l’’Esquerrana’

A inicis del segle XX, en el moment de la irrupció de la sardana a Barcelona, Vigo es va interessar per aquesta dansa, alhora que va divulgar allà balls populars del Pallars i l’Alt Urgell com l’Hereu Riera, la Bolangera, el Ball Pla, l’Esquerrana, La Castanya, les Corrandes i altres cants.

En aquest sentit, Ignasi Ros explica que Vigo va ser un ambaixador de les danses del Pirineu lleidatà a Barcelona en un moment d’efervescència cultural amb el naixement de les sardanes i els Esbarts Dansaires.

Per la seva banda, el responsable de l’editorial Garsineu, Francesc Prats, valora que es recuperi un manuscrit de l’any 1912 d’un estudiós del Pallars que “documenta i dóna informació sobre els balls, els costums, el context, les llegendes i els rituals de la zona, recollits fa més de 100 anys en una  època determinada en què la tradició oral era molt viva i que ens apropa a visions de la segona meitat del segle XIX. De la mateixa manera, Prats reivindica la importància de recuperar de l’oblit la figura d’Enric Vigo, un dels precursors dels Esbarts Dansaires.

Sobre Enric Vigo

Enric Vigo i Rabasa (Mas de Saverneda, 1865 – Senterada, 1926), és un autor pràcticament desconegut a Catalunya i al seu Pallars natal. Des de ben petit, es va interessar per la música, esdevenint autodidacta. Des del 1879, ja tocava amb colles o cobles de músics a Sort, Rialp o Surp per les festes majors del Pallars i l’Alt Urgell.

Emigrat a Barcelona, va continuar treballant de fuster, però es va seguir formant dins del món de les corals. Fou un dels fundadors de l’Orfeó Canigó el 1897. A inicis de segle XX, en el moment d’eclosió de la sardana a Barcelona, es va interessar per aquesta dansa. Es va vincular amb el naixement de grups o esbarts de recuperació de danses a Barcelona, ensenyant a ballar les danses populars del Pallars que ell havia conegut fent de músic i ballador de ben jove.

Retirat de la vida pública, va anar a viure a Senterada, on va morir el 1926. Després de la seva mort, el manuscrit ‘Records de les danses antigues de la meva terra’, va ser adquirit per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. En aquell moment, ja fou parcialment estudiat per Joan Amades. Aquesta entitat va preservar el manuscrit dins el seu gran arxiu de música i cançó popular. Aquest arxiu va estar amagat entre Suïssa i Barcelona per preservar-lo des de 1936 fins a 1990, quan les dues branques de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner popular de Catalunya van sortir de la clandestinitat, reunificant-se a l’Abadia de Montserrat.

La presència de les dones al teatre a Manlleu a la setena entrega del cicle de teatre “Carles Molist”

MuseudelTer_12_sense_pietatAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La setena filmació del cicle de teatre “Carles Molist” és l’espectacle “12 sense pietat” produïda l’any 1993 pel Teatre Centre. L’espectacle en el marc del Memorial Francesc Riera de l’any 1993 és una adaptació del guió original de Reginald Rose “12 homes sense pietat” sota la direcció de Josep Colomer. Aquesta filmació dins el cicle ens permet parlar de com les dones han anat guanyant presència dalt dels escenaris del teatre a Manlleu.

Inicialment, a mitjans del segle XIX, els únics que podien fer teatre eren els homes membres de les associacions d’obrers. Per això, o bé els homes interpretaven els personatges femenins, o bé contractaven actrius professionals de Barcelona, que venien com a molt a fer un assaig i la representació.

El 1934, les noies del Cor de Maria que assajaven al teatre de Joventut Catòlica van demanar de poder fer també teatre. Aquesta proposta es va acceptar i es va crear la secció femenina. Evidentment, no podien fer teatre amb homes i, a diferència d’ells que feien peces de Guimerà o Pitarra per exemple, les noies s’havien de resignar a representar obres com “La Blancaneus” o “La Ventafocs” i estaven dirigides per homes.

A finals dels anys 30, però sobretot durant els anys quaranta es normalitza el teatre mixt, a partir sobretot de les representacions de “La Passió”.

Des d’aleshores, la presència de les dones s’ha anat normalitzant, encara que és molt poc comú trobar-les en rols de direcció o tècnics. I recordem que de totes les associacions que s’han dedicat al teatre a Manlleu durant dos segles, només hi ha hagut una dona presidenta: la Dolors Collell.

“12 sense pietat” és la història  de  dotze persones que formen un jurat popular que han de decidir la culpabilitat o innocència d’un jove de 18 anys acusat d’assassinat en primer grau: homicidi amb premeditació. En una sala annexa al jutjat, un sufocant dia d’estiu, la majoria del jurat vota per enviar el noi a la cambra de gas. Un dels membres intentarà convèncer la resta que existeix un dubte raonable i suficient com per canviar el veredicte.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

L’art de treballar, l’ofici de viure. Patrimoni etnològic de les Terres de l’Ebre en imatges

ndice

El 2017, el fotògraf i productor audiovisual Pau Bertomeu va dirigir i produir el documental “Sfumatura: l’art de treballar, l’ofici de viure”, amb la col·laboració del Museu de les Terres de l’Ebre i de l’Ajuntament d’Amposta. Es tracta d’un conjunt de sis vídeos protagonitzats per diferents artesans del Montsià, que expliquen i reflexionen, en primera persona, sobre els valors que incorporen els seus oficis, representatius d’alguns dels de més llarga tradició a la comarca: armador, baldanera, cabassera, esquilador, herbolari, remendadora de sàrsia i terrisser.

Ara el Museu posa de nou la seva projecció a l’abast de tothom a través del seu Facebook, en diversos vídeos que podeu trobar a la seva Web. El documental conjunt es va estrenar al Museu amb motiu de la 7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada pel Museu de les Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, Ajuntament d’Amposta, Delta produccions i Filmoteca de Catalunya.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: fins al 4 de juny de 2020.

Lloc: http://www.museuterresebre.cat/agenda-setmana.asp?n1=11&n2=69&i=ca

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Un joc patrimonial amb el fons etnològic del Museu, a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta

IMG_8479

Amb motiu de la celebració aquest cap de setmana de la XII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, que retorna l’ambient social i festiu de la ciutat als inicis del segle XX, i que en aquesta edició és confinada, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta van iniciar la passada setmana una juguesca patrimonial que té per protagonistes alguns dels objectes etnològic que es conserven al fons material del Museu, que van ser elaborats, fabricats o bé utilitzats a la ciutat, en aquella època històrica. Consisteix en respondre la pregunta que es formula entorn d’un o més objectes, a partir del text explicatiu que acompanya la seva o les seves imatges; text que difon alguns dels continguts materials i immaterials que contenen aquests béns. La juguesca tindrà continuïtat més enllà d’aquesta celebració, durant les properes setmanes.

Per altra banda, part del fons etnològic del Museu està disponible a la consulta on line, als enllaços #museuobert i museusenlinia.gencat.cat

Organitza: Museu de les Terres de lEbre i l’Ajuntament d’Amposta.

Dates: A partir del 6 de maig de 2020.

Lloc: Facebook i Twitter del Museu: https://www.facebook.com/museuterresebre/

https://twitter.com/museuterresebre

 

Recordem al músic manlleuenc Joan Viladomat, compositor del “Fumando espero”, a la nova entrega del cicle de teatre “Carles Molist”

MuseudelTer_Viladomat_GlaceAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

A la sisena filmació del cicle de teatre “Carles Molist” podeu veure l’espectacle teatral “Viladomat Glacé” produïda l’any 1992 per l’Ajuntament de Manlleu i l’aleshores Museu de Manlleu en el marc de l’exposició “Manlleu: músics del XX”. L’espectacle, a partir de les composicions musicals de Joan Viladomat, era amb dramatúrgia i direcció de Jaume Collell.

“Viladomat Glacé” és un còctel musical de cuplets, tangos, pasdobles, buleries, fox-trots i xotis de Joan Viladomat (Manlleu 1855 – Barcelona 1940).

L’afició al teatre dels manlleuencs i les manlleuenques remunta almenys al primer terç del segle XIX, quan tenim documentat un teatre al carrer de la Passió que fa obres del drama sacra i també contracta els principals títols de sarsuela que hi havia a Barcelona.

No obstant, el boom arribarà a mitjans del segle XIX quan la industrialització arriba al Ter. Amb la nova classe obrera, sorgeix una nova forma de socialitzar, les anomenades societats, que són associacions formades en la majoria dels casos d’obrers que busquen en aquestes societats una via de “recreo” i “instrucció”. El teatre serà un factor comú en moltes d’aquestes societats. En el tombant del segle XIX, hi ha almenys 10 espais amb un ús teatral freqüent (5 dels quals clarament teatres).

Aquestes primeres societats fan un teatre molt dinàmic, amb moltes produccions anuals. Això implica que majoritàriament són obres breus, que s’assagen poc, amb una escenografia/decorats molt rudimentaris, amb l’apuntador com a figura imprescindible i masculí. Inicialment els homes feien també els papers femenins i, amb els anys, conviu l’afició teatral masculina amb la presència d’actrius professionals per els papers femenins.

Amb els pas dels anys, sobretot a partir de l’arribada de l’Edison el 1919, la producció de teatre per part d’aficionats locals conviurà també amb la contractació de companyies professionals, especialment d’obres de sarsuela. En aquesta època, la societat coral l’Estrella juga un paper protagonista, ja sigui com a responsable de la programació de les sarsueles de l’Edison com per les produccions de la seva d’aficionats coneguts com “Els Torrats”. Una de les figures manlleuenques que trobem durant la dècada sobretot de 1910-1920 és la del compositor Joan Viladomat, vinculat precisament a aquesta societat, i autor de múltiples cuplets, pasdobles, fox-trots etc que desenvoluparà la seva carrera al Paral·lel de Barcelona.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat