Món Casteller ~ Museu Casteller de Catalunya Valls

Món Casteller ~ Museu Casteller de Catalunya Valls obre el termini per presentar ofertes per a les accions de Posicionament en el mercat turístic i cultural previ a l’obertura. Termini fins al 14 de desembre.

Descripció de la prestació:Elaboració i execució d’un pla de posicionament de Món Casteller-Museu Casteller de Catalunya, abans de l’obertura de l’equipament, als sectors turístic, cultural i educatiu

Pressupost de licitació:195.000,00 € sense IVA 235.950,00 € IVA inclòs (21,00%)

Durada del contracte:6 mesos

Àmbit geogràfic:Valls

Termini de presentació d’ofertes: 14/12/18 13:00 h

Valor estimat del contracte:195.000,00 € sense IVA

Subhasta electrònica: No Contracte

Harmonitzat:No

Es preveuen modificacions als plecs:No

Enllaç a l’anunci de licitació

#castellers #Valls  #humantowers #worldintangibleheritage #castellsenxarxa  

Memòries Líquides. Veus des dels Safareigs, es presenta a Torà

Cartell-Raco-Viu-Tora (Copiar)La periodista i dinamitzadora cultural penedesenca, Rosa Vendrell, presenta a Torà el dissabte 15 de desembre, la xerrada audiovisual Memòries Líquides. Veus des dels Safareigs. La proposta és un homenatge i un record a les tasques invisibilitzades i gens valorades de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats, quan no hi havia aigua a les cases. En una anterior presentació, Canal Terrassa va fer un reportatge que resumeix molt bé la filosofia de la proposta. La periodista reivindica els safareigs com un espai de memòria històrica relacionada amb la vida quotidiana. Organitza aquest acte l’entitat Territori de Masies. Patrimoni i Cultura al Baix Solsonès.

Aquesta activitat inclou:

– Testimonis de dones que han rentat la roba fora als safareigs

– Exposició d’objectes: coves, sabons, picadors, roba, etc.

– Lectures en Veu Alta, inspirades en aquestes feines

– Fotografies i videos de recreacions de les feines de rentar.

– Un viatge a través dels safareigs de diferents indrets

POSTER MEMORIES

Els safareigs vistos com un espai de treball i socialització, i també un espai de llibertat: rutines de la feina, productes, cançons, tabús sobre el cos femení, recuperació patrimonial, usos actuals, anècdotes i sorpreses. La xerrada s’enriqueix amb les aportacions de les dones del municipi assistents a l’acte, testimonis d’aquest passat compartit del col·lectiu femení d’arreu.

L’activitat comença amb una dinamització al safareig de Torà i després tot el públic es traslladarà a l’ajuntament per visitar la mostra d’objectes i veure l’audiovisual comentat per la Rosa Vendrell Miret. És un acte apte per a tota la familia. El 29 de gener es presentarà a la biblioteca de Piera.

Xerrada i projecció del documental etnogràfic: “Almonteño déjame que yo contigo la lleve. Una etnografía visual de la Romería del Rocio, Andalucía (1978-1984)”

Dimarts 11 de desembre, a les 18.30h a la sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans
(carrer del Carme 47, Barcelona). Entrada lliure.
Comptarem amb la presència de JOSEP M. COMELLES (URV), antropòleg i autor del
documental.
Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Institut
d’Estudis Catalans (IEC).

Podeu trobar tota la informació sobre el documental a:
http://elmargendelmargen.blogspot.com/2017/05/almonteno-dejame-que-yo-contigo-la.html

cartell 11.12.2018_Documental Comelles

Recull de notes de premsa i ressenyes sobre les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic

jornades de patrimoni etnològic

Consulteu aquí el recull de les notes de premsa i breus ressenyes de les ponències en el marc de les de les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. La memòria popular, celebrades a La Roca del Vallès, els dies 9 i 10 de novembre de 2018. Organitzades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Ajuntament de la Roca del Vallès – Arxiu de la Memòria Popular, l’Associació el Llibre de la Vida, L’Arada – Creativitat Social i Univers d’Històries d’Europa al Món.

Germans Castells, art i figures per al pessebre

PRESENTACIONS: a Montblancdissabte 15 de desembre, al migdia, en el marc de la inauguració del Museu del Pessebre de Catalunya (c. dels Solans, 22) / a Barcelonadimarts 18 de desembre, a les 18.00 h, al Centre d’Artesania Catalunya (c. dels Banys Nous, 11). En ambdues presentacions hi participaran els germans Joan i Martí Castells Badia, i els autors del llibre Ismael Porta i Ramon Albornà.


Albornà i Rovira, Ramon; Porta i Balanyà, Ismael (2018) Germans Castells, art i figures per al pessebre, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 188 p.

Les figures del taller Castells han donat vida a multitud de pessebres. Petites escultures de qualitat fetes en el marc d’un procés totalment artesanal, rigorós i perfectament planificat, que transmet l’estima i la cura amb què s’ha fet cada una de les peces.

Tres generacions que han estat al servei de l’art pessebrístic i que, amb la seva feina, han contribuït també a la difusió i internacionalització del pessebre català. Milers de figures han sortit de les mans dels sis components d’aquesta nissaga de grans artesans, que han aportat la seva creativitat i el seu bon fer al món del pessebre.

La família Castells és una nissaga, la història de la qual està estretament lligada a la història del pessebrisme a Catalunya, i és per això que aquest llibre va més enllà de la història familiar i parla també de la història i el desenvolupament del pessebrisme a Catalunya.

L’any 2018 el Govern de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi als germans Castells, Joan i Martí Castells Badia, una distinció justa i merescuda, per a ells, però —com ells mateixos van expressar— extensible a tot el moviment pessebrista català.

_____________________________________________

Llibre en versió pdf

Figures de pessebre, 1974-1976 (documental)

Tres segles de moda catalana als museus

APU201833-C3

La Dra. Laura Casal-Valls, directora del Museu Virtual de la Moda de Catalunya, farà un repàs a més de 330 anys de moda catalana a la conferència “Museu Virtual de la Moda de Catalunya”, que tindrà lloc a Amposta en el marc del Mercat de Santa Llúcia d’Amposta. Aquest Mercat, dedicat a la patrona de les modistes, inclou en el seu programa diferents activitats culturals, lúdiques i comercials, que inicien les manifestacions tradicionals del Nadal a la ciutat. Els assistents podrem gaudir, amb tot detall, de més de sis-centes peces de vestir històriques, d’home i de dona, civils i de cerimònia, datades entre el segle XVIII i els nostres dies, aplegades al Museu Virtual de la Moda de Catalunya, i que formen part dels fons d’indumentària de trenta-vuit museus, d’arreu de Catalunya, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre, representat per diverses peces de vestir tradicionals.

La conferència forma part del programa Cultura Viva 2018 del Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Amposta i Museu Virtual de la Moda de Catalunya

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Gran Capità, 34. 43870 Amposta

Dates: 15 de desembre de 2018

Horari: 18h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta T. 977 702 954 Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat

Desenvolupament rural i construccions de pedra seca a les Terres de l’Ebre

1200_15434819678486236Master.jpg

Les construccions de pedra en sec són un element patrimonial de gran importància, arreu de les Terres de l’Ebre. La seva conservació, la preservació de la seva tècnica de construcció, i la capacitat de donar-li nous usos són claus en l’objectiu de protegir-les, de convertir-les en un actiu en el desenvolupament econòmic de les comarques ebrenques. En aquest àmbit, la Jornada vol difondre el treball que venen realitzant la delegació local del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, les universitats, les entitats de desenvolupament i les entitats locals implicades, tots amb aquest objectiu comú.

La jornada és gratuïta però cal inscriure’s a través de: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfxmO7wpIwKcr9JLudYbZd70Edfa5DJZCA_lj8JRAof80mseg/viewform?vc=0&c=0&w=1Freginals_Pedra_151218_180061 o bé A/e: leader@leader.cat o a través del servei de preinscripcions del portal RuralCat: ruralcat.gencat.cat/preinscripcionspatt

Organitza: Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià

Col·laboren: Ajuntament de Freginals, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Delegació de l’Ebre

Lloc: Casal de Freginals. Carrer Mossen Miquel núm. 16. 43558 Freginals

Data: 15 de desembre de 2018

Horari: 10h – 13’30h

Els pesssebres excursionistes del Maresme: mig segle de tradició

Museu Col·lecció Municipal de Cabrils
Can Ventura del Vi. C. de la Santa Creu, 5, Cabrils
Fins al 3 de febrer. Inauguració 8 de desembre, 19.00 h

El Museu de Cabrils acull una exposició que documenta i analitza les pujades de pessebres a llocs emblemàtics que es fan al Maresme durant l’època nadalenca. Es tracta d’una activitat tradicional organitzada per entitats heterogènies, amb una finalitat més lúdica i festiva que devocional, però que serveix de punt de trobada participativa i de vinculació identitària a nivell local. És el fruit d’una recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i subvencionada per la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Ramon Muntaner.

La Comarca del Maresme s’estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera, amb una extensió de 399 km2 i 431.500 habitants. En aquest territori hi conviuen dos parcs que es comparteixen amb la comarca veïna del Vallès oriental: el Parc Natural de la Serralada litoral i el Parc Natural del Montnegre – El Corredor.

La recerca documenta i analitza els orígens, l’evolució, la situació actual i el futur de les plantades de pessebres a muntanyes, ermites i paratges naturals, al Maresme, com a part d’un projecte més ampli que abasta tota la geografia catalana. No hi ha cap estudi semblant on es conjuguin dues tradicions tan ben arrelades a Catalunya com l’excursionisme i el pessebrisme. Però més enllà de l’anècdota informativa, es vol analitzar les motivacions, la tipologia de participants, les entitats vinculades, l’organització i el desenvolupament de l’activitat i les seves característiques, així com les diferències entre elles, els conflictes i com afecta el canvi en el context social i l’evolució dels simbolismes religiosos en una societat cada cop més laïcitzada, mercantil i individual.

L’exposició és resultat de la recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i dirigida pel doctor en antropologia social Jordi Montlló, i vol fer arribar al públic del Maresme les seves conclusions, d’una manera festiva i lúdica.

+ info: Jordi Montlló Bolart, president del Col·lectiu El Bou i la Mula (tel. 676 259 583) i Laura Bosch, directora del museu (tel. 646 627 814), ambdós comissaris de l’exposició.

Horari de visites: Diumenges d’11.00 a 13.30 h. Dimecres de 17.00 a 19.00 h i concertades per a grups.

 

L’art de la pedra seca ja és Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO

L’art de la pedra seca ha estat inclòs a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Així s’ha acordat a la 13th Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del  Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici. La inclusió de l’art de la pedra seca ha estat presentada en una candidatura conjunta de vuit estats europeus: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya. La candidatura va ser presentada l’any 2017 i el seu nom oficial és, en anglès: “Art of dry stone: knowledge and techniques” (“L’art de la pedra seca: coneixements i tècniques”).
20150503_122555
Les construccions de pedra seca constitueixen un dels elements cabdals del patrimoni etnològic del món de la pagesia del nostre país. La tècnica i coneixement de la pedra seca consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. D’aquesta manera, s’ha erigit una gran diversitat tipològica de construccions, en la seva major part relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera, l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua: cabanes o barraques, masos, marges, cisternes, paravents, carrerades o cabanes, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc.
Tradicionalment, els practicants d’aquesta tècnica han estat persones que combinaven la seva feina al camp o al bosc amb tasques puntuals d’aixecament i restauració de construccions utilitàries, per bé que també hi havia individus i grups especialitzats en les tècniques més complexes. Amb la crisi dels sistemes tradicionals d’explotació dels entorns rurals, el primer perfil, tradicionalment el més generalitzat, va davallar de manera dràstica, per donar pas a constructors especialitzats així com a persones que aprenen i practiquen la tècnica desinteressadament de la mà d’associacions culturals.
Actualment, hi ha gairebé 19.000 construccions de pedra seca inventariades a Catalunya, segons l’inventari de Wikipedra que coordina l’Observatori del Paisatge.
D’altra banda, l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya té inventariats més de 7.000 elements d’arquitectura tradicional, bona part dels quals, tot i que no es poden quantificar exactament, són construccions de pedra seca. Cliqueu a l’enllaç:
Els mapes d’aquestes construccions són accessibles en l’enllaç :
El Departament de Cultura ha declarat diverses construccions Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de zona d’interès etnològic. D’aquestes zones, dues ho són exclusivament per construccions de pedra seca: 5 barraques de Mont-roig del Camp (Baix Camp), i 13 conjunts de tines enmig de les vinyes de les Valls del Montcau (Bages). La zona d’interès etnològic de les Gavarres també conté construccions de pedra seca, principalment dos pous de glaç i un forn de calç.
Les entitats que es dediquen a la pedra seca a Catalunya, la majoria de caràcter local o comarcal, estan agrupades sota l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), hereva de l’antiga Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca. L’APSAT forma part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, que coordina el Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

6es Jornades GREMHER. La realitat esquerdada. Experiències més enllà del normal

Dilluns 3 de desembre de 2018, de 9.30h a 20.30h.

Lloc: Aula Magna. Campus Raval-Universitat de Barcelona, carrer Montalegre 6.

Organitza: Grup de Recerca en Mística i Heterodòxies Religioses (GREMHER), Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS), Universitat de Barcelona (UB).
Col·labora: Grup d’Investigació Religió Ritual i Poder (GIRRPO-ICA)

JORNADES GREMHER 2018-1