Presentació del llibre “Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939)” a Vic

La nova publicació recupera el testimoni de Josep M. Vilarmau sobre la Guerra Civil i la seva experiència personal durant el conflicte, tot posant en relleu la seva mirada atenta i profundament vinculada a l’estudi de la realitat social i cultural del seu entorn, pròpia d’una sensibilitat clarament orientada cap a l’etnologia.

El proper dimecres 27 de maig a 2/4 de 7 de la tarda a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic acollirà la presentació del llibre Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939), una obra que recull el valuós testimoni de Josep M. Vilarmau Cabanas (1900-1947), una figura que, més enllà del seu paper com a testimoni dels fets, es va interessar intensament per observar i documentar les formes de vida, els costums i les dinàmiques socials del món rural.

L’acte anirà a càrrec dels autors Roser Reixach i Brià i Xavier Cateura i Valls, responsables d’aquesta edició.

El llibre narra les vivències de Vilarmau durant la Guerra Civil Espanyola, iniciades el 21 de juliol de 1936, quan es va veure obligat a fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès. Tanmateix, el relat transcendeix la simple memòria personal: incorpora una mirada rica en detalls sobre la vida quotidiana, les relacions socials i els canvis culturals del moment, reflectint una clara vocació etnològica.

Amb aquesta obra, es recupera una peça significativa de la memòria històrica local i es valora no només un testimoni directe d’un període clau de la història contemporània, sinó també una aportació destacable a la comprensió etnològica del territori.

Data: Dimecres 27 de maig a 2/4 de 7 de la tarda

Lloc: Llibreria Muntanya de Llibres. Carrer Jacint Verdaguer, 24 de Vic.

Per a més informació: 93 885 08 85 o bé http://www.muntanyadellibres.com

Ball de Cinquagesma al Lluçanès

El dilluns de la segona Pasqua, als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, s’interpreta una versió de la cançó, “El bon caçador”, una de les peces més conegudes del repertori català arreu del territori. Aquesta cançó acompanya el Ball de Cinquagesma, que tal com el seu nom indica, es fa cinquanta dies després de Pasqua Florida, l’anomenada Pasqua Granada, una diada que a altres llocs és coneguda amb el nom de Quinquagèsima, Cinquagèsima o Cincogesma, i en la que és habitual que se celebrin aplecs a nombrosos santuaris i ermites.

Les dades que coneixem de la celebració van estar recollides pel folklorista de Santa
Maria de Merlès Josep M. Vilarmau, qui les va passar a Joan Amades per tal que les
publiqués en el Costumari Català. Segons Vilarmau la cançó i el ball havien estat vius
fins a finals del s. XIX i explicava que la gent que assistia a la trobada collia herbes
aromàtiques per deixar-les al peu de la Pedra Dreta, un monòlit prismàtic de base
quadrada, de 2’12 metres d’alçada, i acabat en una petita piràmide, que es troba en l’antic encreuament de dos camins, el camí ral de Sallent a Castellar de n’Hug i una variant del que anava de Berga a Vic.


La cançó, juntament amb el ball, es van recuperar l’any 1988 a iniciativa del Grup Germanor de Prats de Lluçanès, comptant amb la col·laboració del CEIP Lluçanès i amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona, que en va proposar la coreografia partint de les dades de Vilarmau. Una de les persones que va contribuir al seu restabliment va ser la barcelonina Montserrat Garrich, que va deixar-nos el passat 23 d’abril. Per a ella tindrem un record especial en aquesta jornada.


Actualment, per a dur a terme aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer un únic cercle. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. Hi ha un grup de músics espontanis que es troben allà i interpreten conjuntament el ball i un grup de cantadors sorgits entre el públic. A l’entorn de la Pedra Dreta s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.

Data: dilluns 25 de maig a 2/4 de 6 de la tarda

Lloc: la Pedra Dreta. Als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà.

Taller de cant improvisat i albades, més termini d’inscripció

L’activitat “Taller de cant improvisat. Les albades d’Amposta” anirà a càrrec, com a professor, de Josemi Sánchez, versador i dolçainer. L’objectiu de l’activitat és el de recuperar el cant de vers improvisat tradicional en el marc de les festes majors d’Amposta.

És un taller gratuït, i adreçat a tots els públics, que ha ampliat el termini d’ inscripció per participar-hi fins al dia 1 de juny de 2016.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de: Ebrejota, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: 26 de maig, 9 i 26 de juny, i 7 i 21 de juliol de 2026.

Horari: 18h a 20h.

Inscripcions: fins a l’1 de juny. info@museuterresebre.cat i Tel. 977 702 954

Cantàvem, cantem… i cantarem!

El Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies) acull l’exposició Cantàvem, cantem… i cantarem!, una mostra coproduïda pel Càntut. Cançons de tradició oral i la Diputació de Girona amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cassà de la Selva. L’exposició que es podrà veure el 23 de maig al 28 de juny reivindica la necessitat humana i natural de cantar i posa en relleu la importància de preservar i difondre les cançons de transmissió oral, un patrimoni immaterial que ens arrela al territori i a la cultura.

L’acte d’inauguració tindrà lloc el dissabte 23 de maig a les 12 del migdia, amb un acte de presentació i una visita comentada a càrrec de Francesc Viladiu, coordinador del projecte Càntut i d’Alda Rodríguez, comissaria de l’exposició. A més el dia 11 de juny a les 7 del vespre l’etnomusicòleg Jaume Ayats farà una xerrada en el marc de l’exposició

Les tertúlies de memòria, protagonistes de les VIII Jornades de Memòria Històrica Local

Les tertúlies de memòria seran un dels punts destacats de la nova edició de les Jornades de Memòria Històrica Local que organitza el Museu de la Mediterrània. Enguany, aquestes jornades arriben a la seva vuitena edició amb el títol “Fosses: memòria, justícia i reparació”, proposant una reflexió entorn de les fosses comunes de la Guerra Civil i la repressió franquista, abordant qüestions vinculades a la recerca històrica, la dignificació de les víctimes i la construcció de la memòria democràtica.

La programació inclou conferències, diàlegs i activitats divulgatives, però destaquen especialment les tertúlies de memòria que tindran lloc els dimecres 20 i 27 de maig al Museu de la Mediterrània. Aquestes sessions esdevenen un dels espais més vinculats a la recerca etnològica i a la preservació del patrimoni immaterial, ja que situen la memòria oral al centre de l’activitat.

Les tertúlies de memòria es plantegen com espais participatius i de proximitat on, en grups reduïts, es vol recollir la memòria oral de totes aquelles persones que vulguin compartir records, experiències i vivències relacionades amb les fosses comunes i la repressió de postguerra.

Amb aquesta nova edició de les Jornades de Memòria Històrica Local, el Museu de la Mediterrània reforça el seu compromís amb la recerca, la preservació i la difusió de la memòria oral, entenent-la com una eina indispensable per aproximar-nos al passat recent i preservar un patrimoni col·lectiu viu.

Ajuts del Ministerio de Cultura a projectes de salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial

Ajuts a projectes de documentació, recerca, transmissió, perpetuació, difusió i promoció del Patrimoni Cultural Immaterial, especialment aquells que afectin béns culturals immaterials que hagin estat expressament protegits per la normativa de Patrimoni Cultural o estiguin inclosos en els sistemes d’inventaris, catàlegs o atles de Patrimoni Immaterial gestionats per les administracions competents.

Es financen les següents actuacions:

a) Activitats d’investigació i documentació

b) Estudis en els àmbits de desenvolupament del PCI a Espanya

c) Elaboració de plans de gestió i salvaguarda de béns culturals immaterials

d) Activitats i projectes que n’afavoreixin la transmissió, perpetuació i coneixement

e) Organització d’exposicions, seminaris, congressos i trobades

f) Preparació de publicacions divulgatives

g) Altres activitats que contribueixin a la salvaguarda del PCI

Termini de presentació de sol·licituds: del 07 de Maig de 2026 fins el 28 de Maig de 2026

Més informació:

https://www.cultura.gob.es/ca/servicios-a-la-ciudadania/catalogo/becas-ayudas-y-subvenciones/ayudas-y-subvenciones/patrimonio/salvaguarda-patrimonio-cultural-inmaterial.html#dg1

Trementinaires i herbes remeieres a la Ribera d’Ebre

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre organitza el pròxim dissabte 23 de maig a Riba-roja d’Ebre una jornada dedicada al món de les trementinaires, les herbes remeieres i el patrimoni natural de la Ribera d’Ebre. L’activitat, oberta al públic, combinarà divulgació, un passeig guiat i xerrades especialitzades amb l’objectiu de reivindicar els sabers tradicionals i aprofundir en la relació entre les plantes i el paisatge de la comarca.

La jornada començarà amb una exposició i continuarà amb un passeig guiat per l’entorn de Riba-roja d’Ebre per identificar les principals herbes medicinals que creixen a la zona. Els participants podran gaudir d’un esmorzar amb infusions, elaborades amb plantes locals, abans de donar pas a les primeres ponències del dia.

L’escriptor David Martí oferirà una xerrada sobre bruixes, dones sàvies i trementinaires. Tot seguit, una segona intervenció conduïda per Toni Gay analitzarà les espècies vegetals que han resistit o recuperat presència després del greu incendi que va afectar la comarca l’any 2019.

El matí es tancarà amb una visita a l’espai museïtzat dels forns de ginebre, un element patrimonial singular que connecta l’ús tradicional de les plantes amb els oficis antics de la Ribera d’Ebre.

Les activitats continuaran a la tarda amb una xerrada sobre les herbes, les remeieres i el paper essencial dels pol·linitzadors. A continuació, una ponència dirigida per Montse Ramírez abordarà el respecte al medi i l’ús de les plantes en la cosmètica natural, posant en valor pràctiques sostenibles i responsables.

La jornada clourà amb una intervenció d’Anna Català dedicada a la influència de la lluna en les plantes i la importància de la recol·lecció segons les fases lunars, un coneixement tradicional que encara avui desperta interès i curiositat.

Amb aquesta iniciativa, el CERE reafirma la seva voluntat de preservar i difondre el patrimoni etnobotànic i cultural de la comarca. La combinació de divulgació científica, tradició i experiència directa al territori converteix la jornada en una oportunitat única per reconnectar amb els sabers que han modelat la vida rural durant moltes generacions.

Un taller de cant improvisat i albades

L’activitat “Taller de cant improvisat. Les albades d’Amposta” anirà a càrrec, com a professor, de Josemi Sánchez, versador i dolçainer. L’objectiu de l’activitat és el de recuperar el cant de vers improvisat tradicional en el marc de les festes majors d’Amposta. És un taller gratuït, i adreçat a tots els públics, però cal inscriure’s per participar-hi.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de: Ebreglosa, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: 12 i 26 de maig, 9 i 26 de juny, i 7 i 21 de juliol de 2026.

Horari: 18 30h a 20 30h.

Inscripcions: info@museuterresebre.cat i Tel. 977 702 954

Les papallones diürnes i Manlleu

El Museu del Ter presenta Les papallones diürnes i Manlleu, una nova publicació digital d’Albert Pedro i Font que documenta, amb rigor científic i voluntat divulgativa, les 71 espècies de papallones diürnes observades al terme municipal de Manlleu. El treball combina fotografia de camp, síntesi biològica i descripció territorial, i esdevé la primera obra que recull de manera exhaustiva les papallones diürnes del municipi.

La presentació tindrà lloc el divendres 8 de maig a les 19.30 h al Museu del Ter. El mateix dia s’inaugurarà una exposició vinculada al projecte, que es podrà visitar a partir del 8 de maig.

Una obra estructurada per entendre i observar

La publicació s’organitza en tres grans blocs. El primer ofereix una introducció general a les papallones diürnes, amb explicacions sobre les seves característiques principals —ales, escates, colors i dimorfismes—, així com aspectes clau del seu cicle biològic, la reproducció, les migracions i la seva importància ecològica. També analitza l’estat actual de les poblacions, especialment sensibles als canvis ambientals, la intensificació agrícola i la fragmentació dels hàbitats.

El segon bloc situa el lector a Manlleu i el seu entorn natural. S’hi descriuen els set espais del municipi on s’han fet les prospeccions, la metodologia de recollida de dades i una visió global de les espècies detectades. Inclou una taula completa que permet entendre la riquesa i diversitat del territori, així com la presència d’espècies migradores, sedentàries o associades a hàbitats específics.

El tercer bloc constitueix el cos central del treball: les fitxes de les espècies, totes fotografiades a Manlleu. Cada fitxa incorpora informació sobre identificació, període de vol, plantes nutrícies, comportament i observacions de camp, configurant un catàleg visual que facilita el reconeixement i la interpretació de la biodiversitat local.

El llibre conclou amb una mirada al present i al futur de les papallones de Manlleu: avui sabem quines espècies hi són i constatem que gairebé la meitat es consideren escasses o molt escasses, però aquesta fotografia és només provisional. L’evolució de les seves poblacions dependrà de seguir-les observant en un context marcat per la urbanització, la pèrdua d’espai agrícola, la intensificació ramadera i els efectes de la crisi climàtica, factors que afecten la qualitat i la connectivitat dels hàbitats. Tot i això, el treball assenyala que hi ha marge d’actuació: conservar marges, afavorir la vegetació espontània, crear petits espais de biodiversitat o gestionar parcs i jardins amb criteris menys intensius són mesures que poden contribuir a mantenir —i potser reforçar— la presència de les papallones al territori.

Clica aquí per consultar la publicació «Les papallones diürnes i Manlleu».

Una exposició per descobrir-les dins el museu… i fora

La presentació del llibre s’acompanya d’una exposició distribuïda per les sales del Museu del Ter, amb 66 espècies de papallones que viuen o passen per Manlleu. Les imatges, extretes del mateix projecte, ofereixen un recorregut visual que convida a observar-les amb detall i a reconèixer-les en el paisatge quotidià.

L’exposició s’inaugura coincidint amb la fira BirdingTer i es podrà visitar durant els mesos següents. És una invitació a mirar el territori amb una nova sensibilitat: les papallones que apareixen quietes al museu són només el preludi de les que es poden descobrir als marges dels camins, als prats o a la vora del Ter. L’exposició vol afavorir aquest canvi de mirada i animar a tornar a sortir a l’exterior per veure i entendre millor uns éssers tan bells com fràgils.

BirdingTer: natura, divulgació i territori

La presentació s’emmarca en la primera edició del BirdingTer, una nova fira dedicada a l’observació d’ocells i al patrimoni natural, impulsada pel Museu del Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), el Consorci del Ter i els ajuntaments de Manlleu, Les Masies de Voltregà, Roda de Ter i Les Masies de Roda. El certamen tindrà lloc els dies 9 i 10 de maig i inclourà sortides guiades, tallers, xerrades i activitats familiars orientades a fomentar la descoberta i la connexió amb el paisatge a través de la biodiversitat.

En aquest context, la presentació de Les papallones diürnes i Manlleu i la inauguració de l’exposició amplien la mirada cap a altres grups faunístics que conviuen en aquest entorn.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

«TER»

L’exposició “TER” porta al Museu una quarantena d’imatges que revelen la riquesa natural i humana del riu. Una quarantena d’imatges dels fotògrafs Iñaki Relanzón i Carles Virgili recorren el riu Ter des del Pirineu fins al Mediterrani. El projecte “TER” combina exposició i llibre amb textos d’Eudald Carbonell, Pilarín Bayés i Lluís Llach, i pròleg de Pep Sala. Més de dos anys de treball de camp donen forma a una proposta visual que reivindica la riquesa natural, paisatgística i humana del Ter.

El llibre i l’exposició es presentaran el dijous 7 de maig a les 19.30h al Museu del Ter en el marc de la fira Birding Ter.

Els fotògrafs Iñaki Relanzón i Carles Virgili presenten el projecte TER, una proposta visual que combina una exposició fotogràfica de gran format amb la publicació d’un llibre homònim, i que posa el focus en la descoberta i valorització del riu Ter al llarg de tot el seu recorregut.

L’exposició, formada per una quarantena d’imatges, constitueix l’eix central del projecte i ofereix una immersió visual en la diversitat paisatgística, ecològica i humana de la conca del Ter. Les fotografies, captades des de l’aire, a peu de riu i sota l’aigua, conviden el visitant a recórrer el riu des del seu naixement al Pirineu fins a la seva desembocadura al Mediterrani, revelant-ne la complexitat i la bellesa sovint desconeguda.

Aquesta mostra itinerant, pensada per a equipaments culturals i espais vinculats al medi natural, vol apropar el riu a la ciutadania i fomentar una mirada conscient sobre el territori i la seva conservació. El projecte posa en relleu espais d’alt valor ambiental com les capçaleres del Ter, els boscos de ribera, els embassaments i les planes fluvials, molts dels quals formen part de zones protegides.

El projecte TER s’acompanya d’un llibre fotogràfic editat per Photosfera Edicions (2026), de gran format (232 pàgines, tapa dura), que recull més de dos anys de treball de camp. L’obra inclou textos d’Eudald Carbonell, Pilarín Bayés i Lluís Llach, així com un pròleg de Pep Sala, aportant una dimensió cultural i reflexiva al relat visual.

La presentació oficial tindrà lloc el dijous 7 de maig a les 19:30 h al Museu del Ter de Manlleu, coincidint amb la inauguració de l’exposició, que es podrà visitar fins al 28 de juny. En el marc d’aquesta inauguració, i durant el cap de setmana del 9 i 10 de maig, coincidint amb la fira Birding Ter, els autors oferiran visites guiades a l’exposició i sessions de signatura de llibres.

Aquest projecte s’ha fet conjuntament amb el Museu Etnogràfic de Ripoll i el Museu de la Mediterrània.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat