Música i cant a la darrera activitat sobre les albades a Amposta.

La darrera de les activitats públiques celebrades, amb l’objectiu de recuperar les albades tradicionals a Amposta, és la conferència titulada “El cant d’albades a Catalunya, el cas d’Amposta”, que anirà a càrrec de Lluís-Xavier Flores Abat. També hi intervindran també els alumnes que han assistit als diferents tallers de cant improvisat i albades que s’han vingut celebrant, en diferents dates, i que es van iniciar el passat 12 de maig. Lluís-Xavier Flores és etnògraf, museòleg i membre de la Comissió per a la recuperació de les albades. Cal recordar que les albades i les rondes de Nadal, al Baix Ebre i el Montsià (aubades en altres punts del territori) són un dels elements patrimonials inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE). L’albada és un cant popular, tradicional i de caràcter improvisat, amb ritme de 7/8, que s’acompanyava de música interpretada per una dolçaina o per  instruments de corda, entre els quals la guitarra i el guitarró. Era interpretat per grups de fadrins, o per rondalles amb cantador, pels carrers de la seva població durant la tota nit, fins a la sortida del sol, d’aquí el seu nom. Per Nadal aquests grups sortien des de la vigília de Nadal, el 24, fins a Reis, a canvi d’uns diners o bé d’unes estrenes de Nadal (anomenades aguinaldo). Música i cant s’acompanyaven amb vi, o aiguardent, i dolços, com les paracotes, elaborades amb figues seques arrebossades).

Organitzen: Ajuntament d’Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de: Ebreglosa, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.

Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre

Data: Dimarts 30 de juny de 2026

Horari: 18.30 h.

Seminari PETRA: Sostenibilitat i biodiversitat. Eina (Alta Cerdanya)

PETRA amb col·laboració d’“Orígens escola taller de bioconstrucció” organitzem un seminari (no taller constructiu) que tindrà una tarda de xerrades i un matí de treball de camp per la reserva de la vall d’Eina (Alta Cerdanya).

El tema a tractar i treballar és la sostenibilitat de la pedra com a material constructiu, i la importància de la pedra seca com element afavoridor de la biodiversitat. 

És gratuït i amb un màxim per a 25 places. 

El projecte PETRA s’emmarca en la Prioritat 5 del Programa POCTEFA  que busca impulsar el territori transfronterer com a destinació turística sostenible, desenvolupant la cultura i el patrimoni comú. En aquest context, PETRA persegueix:

– Reforçar la identificació de la població del Pirineu amb el patrimoni de pedra seca.

– Incrementar-ne la visibilitat, sostenibilitat i aprofitament turístic-cultural.

– Assegurar la transmissió d’aquest coneixement a futures generacions.

– Fomentar la cooperació transfronterera per a la conservació i gestió del patrimoni.

Presentació de les millores comunicatives del Centre d’interpretació de les Barraques del Delta de l’Ebre (CIBDE).

En el marc de les segones Jornades Culturals es presenta la darrera fase del Centre d’Interpretació de les Barraques del Deltadel Delta de l’Ebre (CIBDE), creat el 2005: les millores comunicatives realitzades dins el programa Parcs i Museus que impulsa la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, de la qual el Museu de les Terres de l’Ebre en forma part.

El CIBDE és un equipament que permet conèixer aquesta antiga arquitectura de coberta vegetal, datada al Delta des del segle XIV, i les formes de vida populars que, des de llavors, s’hi han desenvolupat al seu entorn, un patrimoni català en nombrosos aspectes molt singular.  

Es presentaran les millores realitzades a la seva museografia i materials de difusió: la traducció de tots els textos en català de l’exposició permanent a tres nous idiomes (castellà, anglès i francès), el plafó explicatiu sobre els forns moruns del Delta, ubicat al costat del forn del CIBDE, construït a la vora de la barraca del Centre; la distribució de codis QR arreu dels elements del centre, que permet fer la seva visita guiada; l’edició de nous fulletons informatius, en quatre idiomes, i la creació d’una nova pàgina dedicada al CIBDE al web de Turisme de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja:

Per al públic infantil, es realitzarà el Taller didàctic i lúdic “L’Ebre, terra de barraques”, a càrrec dels Serveis Educatius i Turístics del Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, Museu de les Terres de l’Ebre i Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Data: diumenge 21 de juny de 2026.

Horari: des de les 11h fins a les 13h.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre tel. 977 702 954 i https://www.santjaumeturisme.cat/centre-dinterpretacio-de-les-barraques-del-delta-de-lebre/

“Memòria de Can Grau”

El Museu del Ter i la cooperativa Cardant Cultura presenten el documental “Memòria de Can Grau”, una peça audiovisual que recull i dona forma a la memòria oral de la històrica fàbrica de riu de Les Masies de Roda. El treball és fruit d’un any llarg de recerca etnogràfica i entrevistes en profunditat a antics treballadors i treballadores, que han compartit vivències, oficis i records d’un espai que va marcar la vida quotidiana de generacions.

Clica aquí per veure el documental.

El documental ha estat dirigit per Xef Vila i el guió i la realització d’entrevistes són obra de les historiadores Núria Sadurní i Irene Llop, que han liderat la recollida de testimonis i la documentació del projecte. La seva feina ha permès recuperar històries de vida que expliquen, amb una mirada humana i propera, com era treballar a Can Grau, quines tasques s’hi feien, com evolucionaven les màquines i quina relació s’establia entre les persones i la fàbrica.

El projecte ha comptat amb la participació de setze persones vinculades a la fàbrica, incloent-hi l’últim membre de la família Salamí que en va gestionar l’activitat industrial. Les entrevistes, enregistrades i conservades en format digital, constitueixen un fons de gran valor per entendre la vida laboral, social i tecnològica d’aquest espai fabril.

Aquesta producció audiovisual ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, que ha donat suport al projecte en el marc de les línies de foment de la recerca i la difusió de la memòria popular.

Un projecte de memòria viva

El documental forma part d’un projecte més ampli de recuperació de la memòria de Can Grau, desenvolupat conjuntament entre Cardant Cultura i el Museu del Ter. Paral·lelament a la peça audiovisual, s’han impulsat diverses accions que exploren la memòria de la fàbrica des de mirades complementàries:

. Exposició permanent sobre la memòria de la fàbrica, creada per Gisela Torns, Xavier Vilaregut i Clara Montserrat, que presenta materials i objectes recuperats de Can Grau, organitzats per èpoques i contextualitzats en recreacions d’espais i eines del dia a dia fabril.

. Instal·lació artística “Tornada de segar”, de Benjamin Grau, Evarts Melnalksnis, Sanaz Starčić i Cèlia Tort Pujol, una proposta visual i sonora que combina imatges, colors, sons i anècdotes per aproximar-se a la vida quotidiana dels treballadors i treballadores de la fàbrica. Després de la presentació pública, la instal·lació quedarà de forma permanent a l’espai.

. Mostra pictòrica de Rita Viñolas Galobardes, un treball que parteix de la roba del seu avi, Joan Viñolas, antic treballador de Can Grau. A través d’aquest arxiu íntim, l’artista construeix una sèrie de quadres que exploren la memòria familiar i el vincle emocional amb la fàbrica.

Aquest conjunt d’accions reforça la voluntat de preservar i compartir la història d’un espai industrial que, tot i haver tancat fa dècades, continua viu en el record de moltes persones i en la memòria col·lectiva del territori.

Estrena i projecció

El documental “Memòria de Can Grau” es va projectar el divendres 12 de juny, en un acte obert al públic que tindrà lloc a les instal·lacions de Can Grau.

Fes clic aquí per veure el documental

L’estrena és el punt de trobada d’un projecte compartit entre el Museu del Ter i Cardant Cultura per recuperar i explicar la memòria de la fàbrica a partir dels seus protagonistes.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

1a Jornada de Bones Pràctiques de Cultura Popular

Des de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ens plau convidar-vos a participar en la 1a Jornada de Bones Pràctiques de Cultura Popular, que tindrà lloc aquest dijous 18 de juny a la Sala d’actes del Palau Marc, a Barcelona.

Aquesta trobada s’emmarca dins les Jornades de Gestió de la Cultura Popular i neix amb la voluntat de generar un espai de reflexió i intercanvi d’experiències al voltant d’una cultura popular més inclusiva, accessible i connectada amb els reptes socials actuals.

Durant la jornada es presentarà oficialment el projecte Portal de Bones Pràctiques en Cultura Popular, una eina que recull iniciatives impulsades per entitats, administracions i col·lectius d’arreu del territori orientades a garantir els drets culturals, promoure la participació i reforçar la cohesió comunitària a través de les festes i les tradicions populars.

El programa inclourà experiències destacades com:

  • “Les Santes Inclusives” de Mataró
  • “Festes que ens Uneixen” de Diàlegs de Dona al Raval
  • Projectes vinculats a accessibilitat, conciliació familiar, educació, interculturalitat i participació comunitària impulsats per entitats i municipis d’arreu de Catalunya.

La jornada vol ser també un espai de trobada entre administracions locals, entitats i agents culturals per compartir eines, inspirar noves iniciatives i continuar avançant cap a una cultura popular més plural i representativa.

Us animem a fer extensiva aquesta invitació a les persones i equips de la vostra entitat o ajuntament que hi puguin estar interessats.

Trobareu el programa i més informació sobre la jornada en aquesta notícia: La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural organitza la primera Jornada de Bones Pràctiques en Cultura Popular. Departament de Cultura.

Podeu accedir directament al formulari d’inscripció a través de l’enllaç: Formulari d’inscripció. Departament de Cultura.

Fem Safareig a la Palma d’Ebre

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida el pròxim diumenge set de maig a una nova edició del Fem Safareig a la Palma d’Ebre.

En aquesta ocasió tindrem l’honor de comptar amb l’historiador Ginés Puente, qui ha investigat i publicat sobre safareigs, destacant el seu paper en la vida quotidiana, la higiene i el gènere.

La trobada tindrà lloc als antics safareigs de la Palma, un espai natural carregat de memòria col·lectiva, on farem el vermut i podrem conversar sobre el valor patrimonial d’aquests equipaments i el seu significat social al llarg del temps.

L’acte és obert a tothom i no cal inscripció prèvia. Us animem a participar-hi i a contribuir a mantenir viu aquest patrimoni tan arrelat a la nostra història.

L’acte de lliurament dels premis de recerca castellera universitària i de secundària serveix també per convocar-ne les noves edicions

El Centre Cultural Antic Ajuntament de Tarragona va acollir ahir a la tarda el lliurament dels premis de recerca per a treballs universitaris i de secundària impulsats pel CEPAC amb el suport de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller i l’Ajuntament de Tarragona. L’acte, que va aplegar una cinquantena de persones, va servir també per a convocar oficialment les noves edicions dels dos certàmens: al web del CEPAC ja es poden trobar les bases del X Premi CEPAC per a treballs de grau i postgrau i les del II Premi CEPAC / Càtedra URV per a treballs de recerca de segon de Batxillerat i projectes finals de Cicles Formatius de Grau Superior. Les persones interessades podran presentar els seus treballs fins a mitjans d’octubre.

La guanyadora del IX Premi CEPAC de recerca universitària ha estat Rut Nolla Bertran, estudiant de final de grau de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, pel seu exhaustiu treball “Força, equilibri, valor… i gent! Inventari i anàlisi lingüística dels renoms castellers tarragonins (1970-2025)”. En recollir el diploma acreditatiu, Nolla va defensar la riquesa dels renoms com a part del patrimoni lingüístic casteller. També hi va haver dos accèssits per a Cinta Olivan Rigau, per “Periodisme casteller de dades. Anàlisi, reptes i oportunitats”, treball de final de màster en Periodisme Digital i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i per Alejandra Olías Vargas per “Los castells como herramienta pedagógica para la educación en valores”, treball de final de grau en Pedagogia de la Universidad Complutense de Madrid. Aquesta estudiant madrilenya no va poder estar present a l’acte però va enviar un missatge en vídeo que va emocionar l’auditori pel seu excel·lent català i la passió pels castells que va transmetre.

Pel que fa al premi de secundària, tot just en la primera edició, la guanyadora ha estat Queralt Polo Girona, estudiant de l’IES Domènech Montaner de Reus, pel treball “Quan els castells es fan vida: mesura de l’estrès i la seva gestió en el món casteller”, amb un accèssit per a Foix Sànchez Rafecas, estudiant de l’Institut Coster de la Torre de la Bisbal del Penedès, pel treball “Quins són els efectes del canvi climàtic en l’activitat castellera?”. La directora de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, Marta Calull, va fer també un reconeixement als dos professors de la universitat que havien tutoritzat els dos treballs premiats.

Tots els treballs premiats es poden descarregar ara tant a la web del CEPAC com a la del Concurs de Castells. En l’acte també va intervenir Mar Romero, membre de l’equip de Psicosport, l’empresa guanyadora del IV Ajut CEPAC / Càtedra URV, i que actualment estan desenvolupant la recerca corresponent. Per la seva banda, Quim Vilafranca, president del CEPAC, va destacar la qualitat dels treballs guanyadors i la necessitat d’aconseguir que aquests gaudeixin d’una major difusió. Finalment, Sandra Ramos, consellera de Cultura de l’ajuntament de Tarragona, va refermar el compromís del consistori amb la recerca i amb el món casteller.

Presentació del llibre “Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939)” a Vic

La nova publicació recupera el testimoni de Josep M. Vilarmau sobre la Guerra Civil i la seva experiència personal durant el conflicte, tot posant en relleu la seva mirada atenta i profundament vinculada a l’estudi de la realitat social i cultural del seu entorn, pròpia d’una sensibilitat clarament orientada cap a l’etnologia.

El proper dimecres 27 de maig a 2/4 de 7 de la tarda a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic acollirà la presentació del llibre Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939), una obra que recull el valuós testimoni de Josep M. Vilarmau Cabanas (1900-1947), una figura que, més enllà del seu paper com a testimoni dels fets, es va interessar intensament per observar i documentar les formes de vida, els costums i les dinàmiques socials del món rural.

L’acte anirà a càrrec dels autors Roser Reixach i Brià i Xavier Cateura i Valls, responsables d’aquesta edició.

El llibre narra les vivències de Vilarmau durant la Guerra Civil Espanyola, iniciades el 21 de juliol de 1936, quan es va veure obligat a fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès. Tanmateix, el relat transcendeix la simple memòria personal: incorpora una mirada rica en detalls sobre la vida quotidiana, les relacions socials i els canvis culturals del moment, reflectint una clara vocació etnològica.

Amb aquesta obra, es recupera una peça significativa de la memòria històrica local i es valora no només un testimoni directe d’un període clau de la història contemporània, sinó també una aportació destacable a la comprensió etnològica del territori.

Data: Dimecres 27 de maig a 2/4 de 7 de la tarda

Lloc: Llibreria Muntanya de Llibres. Carrer Jacint Verdaguer, 24 de Vic.

Per a més informació: 93 885 08 85 o bé http://www.muntanyadellibres.com

Ball de Cinquagesma al Lluçanès

El dilluns de la segona Pasqua, als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, s’interpreta una versió de la cançó, “El bon caçador”, una de les peces més conegudes del repertori català arreu del territori. Aquesta cançó acompanya el Ball de Cinquagesma, que tal com el seu nom indica, es fa cinquanta dies després de Pasqua Florida, l’anomenada Pasqua Granada, una diada que a altres llocs és coneguda amb el nom de Quinquagèsima, Cinquagèsima o Cincogesma, i en la que és habitual que se celebrin aplecs a nombrosos santuaris i ermites.

Les dades que coneixem de la celebració van estar recollides pel folklorista de Santa
Maria de Merlès Josep M. Vilarmau, qui les va passar a Joan Amades per tal que les
publiqués en el Costumari Català. Segons Vilarmau la cançó i el ball havien estat vius
fins a finals del s. XIX i explicava que la gent que assistia a la trobada collia herbes
aromàtiques per deixar-les al peu de la Pedra Dreta, un monòlit prismàtic de base
quadrada, de 2’12 metres d’alçada, i acabat en una petita piràmide, que es troba en l’antic encreuament de dos camins, el camí ral de Sallent a Castellar de n’Hug i una variant del que anava de Berga a Vic.


La cançó, juntament amb el ball, es van recuperar l’any 1988 a iniciativa del Grup Germanor de Prats de Lluçanès, comptant amb la col·laboració del CEIP Lluçanès i amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona, que en va proposar la coreografia partint de les dades de Vilarmau. Una de les persones que va contribuir al seu restabliment va ser la barcelonina Montserrat Garrich, que va deixar-nos el passat 23 d’abril. Per a ella tindrem un record especial en aquesta jornada.


Actualment, per a dur a terme aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer un únic cercle. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. Hi ha un grup de músics espontanis que es troben allà i interpreten conjuntament el ball i un grup de cantadors sorgits entre el públic. A l’entorn de la Pedra Dreta s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.

Data: dilluns 25 de maig a 2/4 de 6 de la tarda

Lloc: la Pedra Dreta. Als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà.

Taller de cant improvisat i albades, més termini d’inscripció

L’activitat “Taller de cant improvisat. Les albades d’Amposta” anirà a càrrec, com a professor, de Josemi Sánchez, versador i dolçainer. L’objectiu de l’activitat és el de recuperar el cant de vers improvisat tradicional en el marc de les festes majors d’Amposta.

És un taller gratuït, i adreçat a tots els públics, que ha ampliat el termini d’ inscripció per participar-hi fins al dia 1 de juny de 2016.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de: Ebrejota, Espai de so, La Societat Musical La Unió Filharmònica d’Amposta, Grup de Dansa Paracota i Colla de Dolçainers i Tabaleters, grup d’animació Sanfaina.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: 26 de maig, 9 i 26 de juny, i 7 i 21 de juliol de 2026.

Horari: 18h a 20h.

Inscripcions: fins a l’1 de juny. info@museuterresebre.cat i Tel. 977 702 954