Des del 21 de març i fins el 3 de maig, al Museu Etnològic del Montseny, es pot visitat l’exposició temporal «El bosc a la Selva», sobre els usos, activitas i aprofitaments forestals al llarg del temps en els boscos de la comarca de la Selva. La mostra fa a especial incidència en les activitats que avui ja no són plenament vigents però que antigament tenien molta rellevància, sobretot perquè eren activitats bàsiques que van tenir molt a veure amb altres amb repercussió internacional, com ara l’exportació d’aiguardent o de taps de suro. De la majoria d’aquestes activitats en queda rastre en la documentació de la qual disposem i, molt especialment, ens n’ha quedat el testimoniatge gràfic dels fotògrafs. L’exposició fa també una mirada al present i al futur dels boscos, dels seus nous usos i noves problemàtiques.

Aquesta mostra, produïda per l’Arxiu Comarcal de la Selva, amb continguts de l’historiador i arxiver Sergi Torrent, ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, el Consell Comarcal de la Selva, el Museu Etnològic del Montseny.

Museu de la Pauma

L’exposició Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló, ja té el seu catàleg digital. Com la pròpia exposició, que es podrà visitar al Museu de la Pauma fins al 17 d’octubre d’aquest 2026, és un catàleg atípic perquè s’ha dissenyat com un pòster a doble cara amb la idea que l’espectador, o en aquest cas el lector, s’hagi de passejar com ho faria per les sales del museu, buscant fotos i noms, mentre llegeix el text. Així ho expliquen les comissàries de l’exposició, Sara G. de Ubieta i Cris Noguer, dues creadores que exploren des de fa temps les possibilitats dels materials sostenibles, posant ara el focus en el margalló.

El disseny del pòster del qual se n’han fet tres versions: en català, castellà i anglès, ha anat a càrrec de la dissenyadora Carme Pons que l’ha concebut en un format de 50 X 70 centímetres i es pot transitar fent clic en els següents enllaços: versió en català, versió en castellà i versió en anglès. En una cara, disposada en vertical, es mostren alguns dels frames de la pel·lícula que es projecta a la sala d’exposicions, un vídeo poètic realitzat per l’artista visual Bàrbara S. Barroso, en el que predominen els plànols exteriors molt tancats per plasmar una mena de ficció futurista a partir de la realitat i evocar el futur arcaic que reivindica la mostra, un futur on les noves tecnologies s’alien amb la tradició i la memòria per fer del món un lloc més habitable i resilient. El text que acompanya aquestes imatges ha estat extret dels assajos sobre la planta que els va compartir el biòleg Ugo d’Ambrosio, col·laborador d’EtnoBioFic, i aborda les idees clau amb què han treballat les comissàries a l’hora de conceptualitzar l’exposició i que remarquen l’estabilitat tèrmica del material i el seu alt component de cel·lulosa i lignina, dos elements essencials per garantir la rigidesa, la lleugeresa, la fortalesa i la durabilitat d’una matèria primera.

L’altra cara del pòster, dissenyada en format horitzontal, conté el full de sala i les fotos de les peces de l’exposició. Hi apareix clarament la idea de la bossa portadora, una teoria llançada fa més de cinquanta anys per l’autora d’obres de ficció especulativa, Úrsula K. Le Guin, que va afirmar que allò que va marcar l’evolució humana va ser la invenció del recipient, un estri que ens permet guardar i transportar coses, com una metàfora de què l’acumulació d’experiències i la convivència és el que ens permet avançar, i no la lluita o la dominació. Una idea que lliga amb l’ofici de la pauma que resisteix a l’arrasadora lògica del capital, com el margalló que també és una planta resilient als incendis o als efectes del canvi climàtic i amb un futur que pot anar més enllà de l’artesania tradicional.