En el centenari de Lluís Albert: l’home i la seva obra

La Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
26 d’octubre, a les vuit del vespre

Xerrada a l’entorn de la biografia i l’obra musical del mestre Lluís Albert, compositor, músic i musicòleg a més de dansaire i director musical de l’Esbart Català de Dansaires i de l’Esbart Escalenc de Dansaires. Intervindran a la xerrada, que es desenvoluparà en format de diàleg, Jordi Gallegos, historiador i president de l’Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu, que comentarà la biografia i Joan Gómez, músic, director musical de l’Esbart Català de Dansaires i historiador de l’art que tractarà l’obra musical.

Jornades Europees de Patrimoni: cànters i marraixes de la Galera

Un any més, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural impulsa les Jornades Europees de Patrimoni, una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament a Catalunya des de 1991 i que està considerada l’activitat participativa més important d’Europa en relació amb el patrimoni cultural. Enguany es portaran a terme els dies 13, 14 i 15 d’octubre amb un gran ventall de propostes que es podran consultar, organitzades temàticament i geogràficament, en l’agenda en línia. Les Jornades Europees de Patrimoni són un esdeveniment obert a tothom i una gran oportunitat per redescobrir el nostre patrimoni cultural, amb l’objectiu principal d’estrènyer els vincles entre aquest i la societat.

El lema de l’edició d’enguany, proposat pel Consell d’Europa, és “Patrimoni viu”, fent referència a “les pràctiques, els coneixements i les habilitats que es transmeten de generació en generació, i que actualment es continuen mantenint”. La Galera participa d’aquestes Jornades a través d’una visita guiada i audiovisuals (per adults i infants), a l’espai permanent del Museu Terracota (baixos de l’Ajuntament de la Galera) per tal de conèixer l’ofici de terrisser (canterer a la Galera i a les Terres de l’Ebre) i descobrir una artesania mil·lenària que treballa a partir de materials propers, genera pocs residus i és durable en el temps. Cada visitant s’emportarà un bocí de fang per poder provar les seves aptituds artesanes.

Les Jornades Europees de Patrimoni compten amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Institut Ramon Muntaner, l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Associació Capital de la Cultura Catalana.

Més informació i reserves per a aquesta activitat: 977 71 83 39 i terracota@galera.cat

6è congrés internacional. Patrimoni immaterial i educació: pont entre escola i societat

Ourense (Galícia) i Vilarelho da Raia (Chaves, Portugal)
16, 17 i 18 de novembre de 2023

Coincidint amb el 20è aniversari de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, l’associació cultural pedagògica gallega Ponte…Nas Ondas!, la Universitat de Vigo, la Universitat de Trás-os-Montes e Alto Douro i el Centro de Cultura Popular Xaquín Lourenzo organitzen aquest congrés, amb la finalitat principal de reflexionar sobre els efectes de la seva aplicació, i també sobre el paper de l’educació superior en la identificació, valoració, interpretació i dinamització del patrimoni cultural immaterial a través de l’educació.

Crida a la presentació de comunicacions:

S’accepten comunicacions orals, textuals i audiovisuals lliures en relació amb la temàtica de la relació entre el patrimoni cultural immaterial i l’educació des d’una perspectiva àmplia i des d’una mirada multidisciplinària. Les persones interessades hauran d’enviar un resum-abstract amb el límit de 300 paraules en el qual exposaran les seves propostes (tècniques, científiques, acadèmiques…).

Data límit per a la presentació de propostes de comunicació: 31 d’octubre de 2023

Presentació de l’estudi sobre la composició social de les colles castelleres promogut pel CEPAC

El vestíbul del Teatre Tarragona acull el pròxim dilluns 4 de setembre, a les set de la tarda, l’acte de presentació dels resultats de l’estudi “Una diapositiva social i cultural de les colles castelleres de Catalunya”, el projecte guanyador de la II Beca convocada pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC). El mateix acte, que forma part del programa “Cultura Viva” de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, servirà per a llançar la convocatòria de la tercera edició de la beca, que en aquest cas es fa conjuntament amb la Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller de la Universitat Rovira i Virgili.

La recerca guanyadora de la II Beca és el primer estudi complet realitzat sobre la composició social de les colles castelleres, amb una enquesta que va rebre prop de 2.000 respostes vàlides que ofereixen una panoràmica molt precisa de qui són els castellers i les castelleres avui en dia en relació a qüestions com l’origen, el nivell educatiu, la situació familiar o el seu posicionament polític. La recerca l’han dut a terme les tarragonines Elisa Alegre-Agís i Mireia G. Mohedano, que seran les encarregades d’explicar les principals conclusions.

En l’acte també hi participaran Miquel Botella, president del CEPAC, Marta Calull, directora de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, i Sandra Ramos, consellera de Cultura de l’ajuntament de Tarragona, que finança la beca. Tots tres presentaran la tercera edició de la beca, que amb la incorporació de la URV als convocants dobla la seva dotació, pujant als 8000 euros.

L’assistència a l’acte és lliure i gratuïta.

Subvencions per a l’execució d’obres de restauració i consolidació d’immobles de notable valor cultural (CLT004)

Termini de presentació de sol·licituds: del 14 de juliol al 7 de setembre de 2023 a les 14h

Subvencions per contribuir econòmicament, durant un període triennal, a l’execució d’obres de restauració i consolidació d’immobles situats a Catalunya i protegits en qualitat de béns culturals d’interès nacional en les diferents categories contemplades per la llei, entre les quals la de zona d’interès etnològic, o de béns culturals d’interès local.

S’exclouen d’aquestes bases els jaciments arqueològics. 

A qui va dirigit?

  • Als ens locals i als ens que en depenen i les seves entitats participades majoritàriament.
  • A les persones físiques.
  • A les cooperatives agràries.
  • A les fundacions i les altres entitats privades sense finalitat de lucre.
  • A les agrupacions de persones físiques o d’entitats privades esmentades sense personalitat jurídica.
  • A les comunitats de béns o qualsevol altre tipus d’unitat econòmica o patrimoni separat que, tot i que no tinguin personalitat jurídica, puguin portar a terme les actuacions de la base 1 i no tinguin finalitat de lucre.

Les persones jurídiques han de tramitar la sol·licitud telemàticament i caldrà que disposin d’un certificat digital per poder signar la sol·licitud. Les persones físiques poden fer la tramitació telemàticament o presencialment. Aquest tràmit només el podeu fer presencialment si sou un particular.

Podeu consultar les bases de la convocatòria i els requisits i obligacions complementàries per optar a la subvenció visitant el web amb la informació del tràmit.

Subvencions per a l’execució d’obres de conservació i manteniment d’immobles de notable valor cultural (CLT504)

Termini de presentació de sol·licituds: del 14 de juliol al 7 de setembre de 2023 a les 14h

Subvencions per contribuir econòmicament durant un període triennal a l’execució d’obres de conservació i manteniment d’immobles situats a Catalunya i protegits en qualitat de béns culturals d’interès nacional en les diferents contemplades per la llei, entre les quals la de zona d’interès etnològic, o de béns culturals d’interès local.

S’exclouen els jaciments arqueològics. 

A qui va dirigit?

  • Als ens locals de Catalunya, els ens que en depenen i les seves entitats participades majoritàriament.
  • A les cooperatives agràries.
  • A les persones físiques.
  • A les fundacions i les altres entitats privades sense finalitat de lucre.
  • A les agrupacions de persones físiques o d’entitats privades esmentades sense personalitat jurídica.
  • A les comunitats de béns o qualsevol altre tipus d’unitat econòmica o patrimoni separat que, tot i que no tingui personalitat jurídica, puguin portar a terme les actuacions de la base 1 i no tinguin finalitat de lucre.

Aquestes subvencions es tramiten telemàticament i haureu de tenir un certificat digital per poder signar la sol·licitud. Aquest tràmit només el podeu fer presencialment si sou un particular. 

El Departament de Cultura ofereix un servei per ajudar-vos a complimentar i tramitar les sol·licituds telemàticament. Podeu enviar un correu electrònic a osic@gencat.cat per acollir-vos a aquest servei.

Podeu consultar les bases de la convocatòria i els requisits i obligacions complementàries per optar a la subvenció visitant el web amb la informació del tràmit.

Subvencions per a activitats que fomentin la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya

Termini de presentació de sol·licituds: de l’11 al 24 de juliol de 2023 a les 14h

Subvencions per contribuir al finançament de paquets d’activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya.

  • a) Activitats d’identificació, captació, assessorament i coordinació d’iniciatives i projectes d’interès etnològic, tant en l’àmbit territorial català com en àmbits temàtics específics.
  • b) Activitats que estimulin i potenciïn la recerca etnològica de caire territorial o d’àmbits específics del patrimoni etnològic.
  • c) Activitats i projectes que fomentin el treball col·laboratiu entre entitats especialitzades en patrimoni etnològic.
  • d) Activitats de difusió del patrimoni etnològic.

Els criteris de puntuació premien els projectes que inclouen diverses activitats en detriment d’accions aïllades.

Poden optar a aquestes subvencions els ens locals de Catalunya o les entitats que en depenen, les universitats catalanes, les fundacions i les associacions amb domicili social a Catalunya. No poden optar-hi les federacions d’entitats.

Aquestes subvencions són de tramitació telemàtica obligatòria i haureu de tenir un certificat digital per poder signar la sol·licitud. 

Visiteu el web per a més informació i accés al tràmit

Avenços en les excavacions arqueològiques als forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre

Durant el passat mes de juny, Riba-Roja d’Ebre ha acollit un nou camp de treball internacional amb estudiants universitaris en el marc del Programa GRAMPUS ERASMUS+. Vuit estudiants d’aquest programa han fet un ERASMUS sobre els forns d’oli de ginebre i la cultura i història locals, sota la direcció tècnica de ILTIRTA Arqueologia, Marina Prats i Oscar Escala, amb autorització i supervisió dels Serveis Territorials de Cultura Terres de l’Ebre. En aquest tercer any de col·laboració s’ha pogut finalitzar la consolidació del forn de Miquel del Recader i s’ha iniciat l’excavació del forn de Miquel del Sim.

L’Associació Amics de Riba-roja d’Ebre us convida a visitar els resultats d’aquests treballs, emmarcats dins el projecte Forns d’Oli de Ginebre de desenvolupament social i econòmic de Riba-roja a través de la recuperació i la promoció del patrimoni associat a la producció d’oli de ginebre.

Per a més informació, consulteu la notícia publicada al blog de l’Associació Amics de Riba-roja d’Ebre.

100 anys de l’Esbart Dansaire de Rubí. Dansa tradicional catalana

Novetat editorial

Escofet, Enric (2023) 100 anys de l’Esbart Dansaire de Rubí. El Papiol: Editorial Efadós. ISBN: 978-84-19736-02-4

Amb motiu de la commemoració del centenari de l’Esbart Dansaire de Rubí, l’entitat rubinenca i l’Editorial Efadós publiquen el llibre del rubinenc Enric Escofet, 100 anys de l’Esbart Dansaire de Rubí.

L’Esbart Dansaire de Rubí va néixer l’any 1923 com una secció del Centre Parroquial de la ciutat. La renovació viscuda per l’entitat a partir del 1952, quan prengué el mític Esbart Verdaguer com a model, i la direcció ininterrompuda d’Albert Sans durant trenta-cinc anys, van situar-lo al capdamunt dels esbarts de Catalunya tant per la seva tècnica i sentit escènic com per la tasca d’investigació i creació de noves coreografies, sempre fidels als materials tradicionals. Sota la direcció d’Eduard Ventura i, actualment, de Jordi Rubio, director del grup des de l’any 2005, l’esbart ha maldat per fer-se una posició en la cartellera cultural del país.

El llibre es pot aconseguir a la mateixa pàgina de l’Editorial Efadós.

El Comitè organitzador del CoCA ’24 amplia el termini de presentació de comunicacions

El Comitè organitzador del 3r Congrés Català d’Antropologia amplia el termini de presentació de comunicacions:

Totes les persones que vulguin presentar propostes de comunicació podran fer-ho fins al dilluns 17 de juliol.

Proposta de comunicacions

Cal presentar:

  1. Títol de la comunicació
  2. Breu resum de 300 paraules
  3. Nom, cognoms, afiliació i adreça de correu electrònic de les autores

No es podran presentar més de dues comunicacions per persona en el conjunt del Congrés. No s’accepten comunicacions en format virtual. Des de l’organització del Congrés no es preveu la publicació d’actes.

Procediment

Per a presentar una proposta de comunicació cal que procediu de la següent manera:

  1. Registrar-vos a: https://coca.antropologia.cat/registre/

En cas d’estar registrat en l’edició anterior no cal tornar a fer-ho.

  1. Seguidament, rebreu un correu electrònic en el que haureu de confirmar el registre
  2. Un cop confirmat el registre, es pot iniciar la sessió a la Web amb l’usuari i contrasenya assignades. Cal completar correctament el perfil, que serà públic a la pàgina de membres del Congrés.
  3. Per a enviar una proposta de comunicació, cal accedir al menú que apareix al lateral esquerra: https://coca.antropologia.cat/simposis-2024/enviament-de-comunicacions/
  4. Cada usuari podrà veure l’estat de les seves comunicacions a: https://coca.antropologia.cat/simposis-2024/comunicacions-enviades/

Per més informació, consulteu el web del congrés: https://coca.antropologia.cat/

Simposis

1. Posthumanisme i vida quotidiana

2. Cultura i evolució: l’estudi de les societats humanes des de les ciències de la vida

3. Sistemes de mobilitat en infraestructures morals. Els nous repertoris retòrics per al neoliberalisme urbà

4. Mobilitats desbordades. El “formal” i l’”informal” en els sistemes de desplaçament urbà

5. Un conjunto crítico: propuestas que explican procesos de aproximación a la otredad animal

6. Del sud venint, a Catalunya estant. Africans i magrebins en la construcció de la societat catalana (XIX-XXI)

7. Categories desbordades: usos, discursos i aproximacions a les jerarquies i les alteritats

8. Governar la migració a través de la “burocràcia fantasma”. Digitalització, externalització i inaccessibilitat de l’estat

9. Treball de camp acompanyat

10. L’antropologia a les Illes Balears i les Pitiüses: nous trànsits investigadors

11. L’antropologia en el disseny: experiències i aprenentatges

12. Representacions i conservació dels entorns naturals: relacions entre éssers visibles i no visibles que l’habiten

13. Resistències rurals i futurs alternatius: dinàmiques de transformació cap a una nova ruralitat

14. On són les arrels? Mobilitats humanes i relació amb el territori

15. Sociedad precaria y sujeto neoliberal: ejemplos etnográficos del precariado

16. Realitats alimentàries en transformació: discursos, pràctiques i iniciatives alimentàries

17. Nous models i experiències de relacions sexoafectives: una mirada etnogràfica

18. Donant visibilitat a la vellesa: L’envelliment com a eix de desigualtat en l’antropologia

19. El rol de la disciplina enfront del racisme i amb l’antiracisme

20. Marroc: colonialisme(s) i gènere(s)

21. Etnografies de la colonització neoliberal del sistema educatiu

22. Treball precari. Com pot l’antropologia ajudar a abordar aquest repte global?

23. Religió i creativitat. Inventant tradicions, cosmologies i rituals a l’espai atlàntic

24. ¿Antropología de la pesca hoy? La crisis del sector pesquero como objeto de estudio de la antropología social

25. Wilderness and landscape as socio-cultural constructions in the age of emergency and Capitalocene

26: Museus i col·lecions etnològiques a Catalunya: cap a la descolonització?

27. Alternatives viables i mons possibles: Reptes per una antropologia dels moviments socials

28. Subalternitats, gènere i conflicte. La religiositat popular femenina de denominació catòlica

29. Antropologia visual: un viatge per la imatge com a producte cultural

30. Habitatge i propietat en el marc de la crisi habitacional

31. Estratègies locals de gestió de la violència de gènere. Aprenentatges comparats

32. Desigualtats socials i injustícies epistèmiques: Ètica i reflexivitat entorn de la recerca en antropologia

33. L’Estat en acte

34. Ciència i religió, apropaments antropològics

35. Entre el passat idealitzat i el futur distòpic: cultura, tradició i les antropologies dels futurs

36. Museus i ciutadania

37. Enlloc com a casa? Els reptes de la cura de llarga durada i l’envelliment en el propi domicili

38. Memòries locals en contextos de conflicte i postconflicte a l’Àfrica

39. Els museus etnològics davant dels reptes futurs : sostenibilitat i desenvolupament local