Reptes de futur del cultiu de la mongeta del ganxet

Cinema l’Alhambra. C. de Calàbria, 13, la Garriga
Dijous 2 de desembre de 2021

L’historiador Josep Alavedra i el periodista Rafel Uyà han produït i gravat el documental Flor i tavella, fruit de tres anys de seguir el cultiu de la mongeta del ganxet al Vallès. La producció audiovisual és una iniciativa d’Immaterial Vallès de la Fundació Bosch i Cardellach, que pretén recuperar el patrimoni cultural local. La jornada s’iniciarà amb la seva projecció al cinema Alhambra de La Garriga i servirà de punt de partida per a compartir quins són els principals reptes als quals s’enfronta avui dia la pagesia en un entorn periurbà com el Vallès, quin és el relleu d’una professió poc reconeguda i quin és el futur de l’agricultura en l’àmbit proper.

Salvador Masdéu: els secrets del fang

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres. Ctra. de Sant Vicenç de Montalt, 14 (Can Caralt), Sant Andreu de Llavaneres
Del 26 de novembre de 2021 al 30 de gener de 2022

El Col·lectiu de pessebrisme El Bou i la Mula i el Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres exposen l’obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859 – 1924), autor de “totes les figures de pessebre bones del seu temps”, en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, se’n sabia ben poques coses, i encara no totes eren correctes. La seva extrema humilitat, que feia que ni signés les seves peces ni deixés que escrivissin el seu nom quan li feien una entrevista al diari, va contribuir a aquest desconeixement. Amb aquesta exposició es posa llum a la foscor que imperava sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del vint.

L’exposició “Salvador Masdéu: els secrets del fang” s’ha cuit a foc lent. És fruit d’una recerca que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu, donar-lo a conèixer i retre-li un merescut homenatge. La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge, de qui només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. Els investigadors d’El Bou i la Mula han arribat per línia paterna fins a principis del segle XVIII, han descobert quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i han localitzat els descendents fins a quatre generacions. A l’exposició s’explica el seu viatge a l’Argentina, la mort de la Paulina -una de les seves filles- en un bombardeig de la Guerra Civil, la seva obra, els seus imitadors i els seus seguidors, i molts altres aspectes sorprenents.

Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces, fet que ha permès reunir més d’un centenar de figures de l’autor.

Exposició comissariada per Jordi Montlló Bolart, Ferran Manau i Graupera, Antoni Dorda i Laura Bosch.

Més informació: Jordi Montlló Bolart. Tel. 676 259 583, jordimontllo[arrova]gmail.com

És la melodia del mestre Tomàs?

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 4 de novembre de 2021, a les vuit del vespre

Segona xerrada del Cicle Agustí Cohí Grau, amb motiu del centenari del naixement d’Agustí Cohí i també dels cent vint-i-cinc de Joan Tomàs, dues personalitats que des de la música van fer créixer la cultura tradicional i l’Esbart Català de Dansaires. Versarà sobre la relació entre ambdós: com va sorgir, i com un primer contacte de mestre i alumne es transformà amistat i continuïtat professional. El mestre Cohí va compondre una vuitantena de sardanes i va instrumentar unes vuit-centes danses populars, entre molta altra producció musical. Amb la participació de Liliana Tomàs, comissària de l’any Tomàs, i Joan Gómez, director musical de l’Esbart Català de Dansaires.

Entrada lliure amb inscripció prèvia a info@esbartcatala.org. Aforament limitat segons directrius sanitàries. L’acte es podrà seguir en directe a través del Facebook de La Casa dels Entremesos i l’Instagram de l’Esbart Català de Dansaires.

Aportacions a la dansa catalana 2020

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 28 d’octubre de 2021, a les vuit del vespre

L’Esbart Català de Dansaires organitza una nova sessió de Presentacions 2021, aquest cop dedicada a l’obra Aportacions a la dansa catalana 2020. El volum recull els textos de les comunicacions presentades a la jornada del mateix nom celebrada el 29 de febrer de 2020. En el marc d’aquesta jornada es van presentar catorze aportacions fetes per vint persones diferents, a títol personal o en representació d’entitats, museus i altres col·lectius. L’obra, a tall d’actes de congrés, és el volum quart de la col·lecció Aportacions a la dansa catalana, que recull els textos de les jornades organitzades des de l’any 2004. 

Sumari                                 

Presentació

Aportacions a la dansa catalana:

– Montserrat Garrich i Raimon Casals. Inventari de danses vives de Catalunya

– Cristina Barceló i Manel Pedreira Dansa a l’escola : Puntal d’Orfeu 

– Andreu Brunat i Imma Cuscó. Treball de recerca i generació de nous materials de la música del Ball de plaça de Sant Antoni de Caldes de Montbuí

– Guillem Roma. Ball de rams de Gràcia

– Antoni Ribas. Dinamisme dialèctic d’una dansa: els bastoners de Vilafranca del Penedès 1942-2020

– Maria del Agua Cortés. Recerca per a la publicació del Recull de danses tradicionals del Berguedà

– Raül Sanchis. La festa i la dansa en les fonts historiogràfiques de la memòria. Corpus documental de la ciutat de València

– Ignasi Ros. La recuperació de la figura i l’obra d’Enric Vigo Rabassa, folklorista del Pallars

– Adrià Ortiz i Núria Espejo. Aplec Jove Bastoner. El jovent com a protagonista

– Lluís Bellas. El Ball d’Espases de Cervera. La recreació d’un ball setcentista en els seguicis festius contemporanis cerverins

– Mon Cardona. Ball de Gegants d’Arbúcies i Ball de lo Sobrany de Salàs de Pallars

– Joan Armangué. D’Offenbach a Joan Alcover : la Bolangera i l’Himne de Mallorca

– Primitiva López i Rosalia Raméntol. Ball de llancers de Teià: la represa

– Joan Vicens i Abril López. Rebrot i noves arrels


Aportacions a la dansa catalana 2004 (Contingut del volum)

Aportacions a la dansa catalana 2009 (Contingut del volum)

Aportacions a la dansa catalana 2014 (Contingut del volum)


Les persones interessades en l’adquisició de l’obra poden fer-ho en el transcurs de l’acte de dijous o bé escrivint a info@esbartcatala.org

XI Premi d’Investigació J. F. Mira

El Premi d’Investigació Joan Francesc Mira té com a finalitat la investigació, l’estudi i la difusió de l’antropologia sociocultural, preferentment a l’àmbit del País Valencià.

Temàtica: el contingut podrà tractar sobre qualsevol temàtica, sempre que es faci des d’una perspectiva antropològica.
Dotació: 2.000 € i la publicació de l’obra dins la col·lecció Intercanvis de l’ETNO – Museu Valencià d’Etnologia
Termini: 31 de desembre de 2021

Consulteu aquí les bases del premi i les guanyadores d’anteriors edicions.

Festes del foc dels solsticis als Pirineus. Simposi internacional

Bagà / Sant Julià de Cerdanyola
Del 27 al 29 d’octubre de 2021

El Simposi vol fer aflorar el coneixement local i internacional, fruit de recerques i estudis diversos, entorn les festes del foc dels solsticis als Pirineus. Investigació i divulgació transfronterera per sumar esforços, arguments i fer més forta la representació a la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La tasca primordial des de l’inici del projecte ha estat la coordinació entre socis i amb els diferents actors del territori dels tres estats membres del projecte PROMETHEUS, per tal de crear un comitè científic territorialment representatiu, paritari i que fos reflex de la diversitat cultural i social que engloba el món fallaire; aquest comitè està format per representants institucionals i experts de França, Andorra, Aragó i Catalunya.

Una primera conferència inaugural farà balanç dels cinc anys de la candidatura per part de la declaració de la UNESCO. Com es pot veure en detall a l’apartat corresponent del web i al programa, hi hauran quatre àmbits que abordaran l’organització i gestió territorial de les Falles, Haros i Brandons, la transmissió i estratègies de salvaguarda, els reptes de la gestió cultural al territori pirinenc i/o també la transferència i divulgació del patrimoni amb la presentació d’entitats, museus, llibres i publicacions relacionades. Mitjançant ponències, comunicacions i taules rodones es podran exposar temes diversos com ara els nous actors, protocols, models i recursos organitzatius, així com noves eines per fer front a problemàtiques vinculades a la COVID, la repercussió als mitjans de comunicació, la sostenibilitat i futur de les festes, etc.

El format del Simposi serà dual, de manera presencial i telemàtica. L’assistència al Simposi és gratuïta, però cal realitzar la inscripció prèvia a les jornades, fet que alhora comporta poder obtenir un certificat de participació. Encara sou a temps de presentar-hi comunicacions fins al 10 d’octubre. Inscripcions fins al 24 d’octubre.

Tota la informació sobre aquest simposi: Festes del foc dels solsticis als Pirineus. Simposi internacional

700 anys de la processó de Corpus a Barcelona

Pla de la Seu, 7, Barcelona
Del 6 d’octubre a l’1 de desembre, en dimecres alternatius

La celebració del Corpus és molt rellevant en la història de la cultura popular catalana, ja que bona part de la imatgeria i de la manera d’escenificar la festa popular provenen d’aquests fastos medievals. L’any passat es van complir els 700 anys de la seva primera celebració a Barcelona de la que es disposa de referència documental, però l’impacte de la pandèmia ha provocat que els actes de commemoració s’hagin allargat fins enguany. El 6 d’octubre la Catedral de Barcelona, l’Església Arxidiocesana i el Museu Diocesà de Barcelona enceten un cicle de cinc conferències, que abordaran aquesta festa cívico-religiosa des de diferents punts de vista.

I Jornades de campanologia de l’Arquebisbat de Barcelona

Facultat Antoni Gaudí / Ateneu Universitari Sant Pacià
C. de la Diputació, 231, 08007 Barcelona
22 i 23 d’octubre de 2021

La campana ha acompanyat les comunitats humanes des de les primeres civilitzacions, i en pràcticament totes i fins als nostres dies ha estat un eina de comunicació, un pont entre la materialitat i la transcendència. La majoria de religions han considerat la campana un instrument molt útil entre els elements semiòtics del llenguatge ritual el qual permet als humans la comunicació amb la divinitat. En aquest sentit, els cristians dels primers segles van manllevar ràpidament des de la romanitat la campana, introduint-la en el ritual tot substituint amb ella l’ús del shofar jueu, però mantenint-ne el significat simbòlic i ritual.

Al marge del seu valor simbòlic, ritual i patrimonial, la campana és un instrument molt més complex del que es pot pensar a primera vista: quins son els mecanismes de generació d’aquest so vibrant i ample que se sent de molt lluny sense ser explosiu? I quines les formes i perfils més adients per produir les seqüències d’harmònics que li donen el seu timbre característic? En aquestes jornades, que comptaran amb la intervenció dels especialistes en campanologia més reconeguts al nostre país i de les terres hispàniques, s’exposaran temes relacionats amb la conservació preventiva i la restauració dels conjunts de campanes de Barcelona, i es donaran les claus que cal tenir en compte a l’hora d’afrontar intervencions en els nostres campanars, amb la voluntat de que empreses d’instal·lació i institucions en puguin disposar com a eina i marc de treball. Així mateix també s’exposaran temes que generen sovint controvèrsia, com ara l’impacte sonor damunt de la població i la legislació que en fa referència.

Web de les Primeres Jornades de Campanologia de l’Arquebisbat de Barcelona

Beca de recerca en folklore CIOFF – INAEM

Beca per a treballs de recerca sobre ball, dansa i música popular (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol territori de l’estat espanyol. Hi poden optar tant persones a títol individual com equips de treball formats a l’efecte.

Durada: el treball proposat s’haurà de dur a terme en el període màxim d’un any.
Dotació: 4.500 €.
Termini: la documentació necessària per optar a la beca s’ha de lliurar abans del 27 de desembre de 2021

Vegeu tota la informació detallada sobre aquesta beca aquí sota:

“Identitats i reivindicacions nacionals en un món global”: núm. 45 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

El passat mes de juliol va aparèixer publicat el número 45 de la Revista d’Etnologia de Catalunya, corresponent a l’any 2020. El nou volum compta amb un dossier central que porta per títol Identitats i reivindicacions nacionals en un món global, en el qual, i sota la coordinació de la professora d’antropologia Montserrat Clua Fainé, de la Universitat Autònoma de Barcelona, hi trobareu un conjunt d’articles de gran qualitat que aborden la complexa qüestió de les identitats polítiques en l’actualitat, tant des d’un punt de vista analític i teòric com empíric, a partir de diversos estudis en diferents zones del món (Catalunya, País Basc, Balcans, Portugal, la Casamance, la regió andina).

La resta de seccions del número, Miscel·lània, Recerques etnològiques i Crònica, contenen articles d’un abast temàtic i territorial molt ampli i que il·lustren la diversitat i la riquesa de mirades i perspectives en relació a la recerca etnològica i la producció patrimonial actuals a casa nostra.

SUMARI

Dossier – Identitats i reivindicacions nacionals en un món global

– Montse Clua Fainé (UAB) – Presentació dossier

Dossier central

– Thomas Hylland Eriksen (Universitat d’Oslo): Sobreescalfament ideològic. Obertura i tancament, por i fàstic al món del segle XXI

– Jorge Cagiao Conde (Universitat de Tours): Nació i nacionalisme al segle XXI. Malalts amb salut de ferro.

– Daniel Conversi (Universitat del País Basc): Mantenir l’antropos al panorama: nacionalisme, canvi climàtic i antropocè

– Igor Bogdanovic (Universitat Autònoma de Barcelona): Identitat–continuïtat–territori en l’arqueologia prehistòrica sèrbia de la segona meitat del segle XX

– Domenico Branca (Acadèmia Austríaca de Ciències). Sobre la nació aimara

– Jordi Tomàs Guilera (Institut Universitari de Lisboa): Casamance: entre el sol de la diversitat i l’ombra de la política

– Josep Martí (Institu­ció Milà i Fontanals – Consell Superior d’Investigacions Científiques):  Paisatges emocionals i identitats polaritzades a la Catalunya del procés

Focus

– António Medeiros (Universitat de Lisboa): Dues antropologies i les malles de l’imperi (notes de treball)

– Julieta Gaztañaga (Universitat de Buenos Aires): Política i imaginació: els desafiaments del sobiranisme basc actual. Una anàlisi antropològica en clau etnogràfica

– Panos Achniotis (Universitat de Manchester): Un relat etnogràfic del 1-O: Agència sobirana i solidaritat al barri

Miscel·lània

Ester Noguer (Universitat de Girona), Josep Sauret (Universitat de Barcelona): Les vinyetes filatèliques turístiques, un element publicitari gairebé desconegut: el cas de Camprodon

– Xavier Menéndez (Diputació de Barcelona): El Museu Nacional d’Etnologia de Catalunya. Relat, propostes i estat de qüestió (1980-2019)

– Salvador Garcia i Lluís Ramoneda (Museu Etnològic de Barcelona): Compartir un món d’inclusió, creativitat i patrimoni. El projecte europeu SWICH (2014-2018) en el Museu Etnològic i de Cultures del Món (Barcelona)

– Joan A. Argenter (Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural – Institut d’Estudis Catalans): Gènere i substitució lingüística. Hipòtesis i etnografies

Recerques etnològiques

– Beatriu Navarro (historiadora autònoma) i Josep Lluís Cebrián (historiador autònom): Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat

– Marcel Pich (músic, poeta i antropòleg): Reivindicació política, subversió de la tradició i construcció identitària en una festa popular. El cas de la Mucada de Mallorca

– Xavier Aznar (Universitat Catòlica de València): L’ocàs de l’activitat pastorívola. Els últims hereus d’una cultura mil·lenària

Crònica

– Mar Sánchez: Un objecte, una història. Recull de memòria oral a l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú

– Saida Palou Rubio – Crònica: I Congrés Català d’Antropologia – Gener 2020 – URV-Tarragona

– Alberto López Bargados: In memoriam. David Graeber

– Olga Muñoz: Ressenya bibliogràfica Temes d’etnologia de Catalunya, 30: «De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà»