“Identitats i reivindicacions nacionals en un món global”: núm. 45 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

El passat mes de juliol va aparèixer publicat el número 45 de la Revista d’Etnologia de Catalunya, corresponent a l’any 2020. El nou volum compta amb un dossier central que porta per títol Identitats i reivindicacions nacionals en un món global, en el qual, i sota la coordinació de la professora d’antropologia Montserrat Clua Fainé, de la Universitat Autònoma de Barcelona, hi trobareu un conjunt d’articles de gran qualitat que aborden la complexa qüestió de les identitats polítiques en l’actualitat, tant des d’un punt de vista analític i teòric com empíric, a partir de diversos estudis en diferents zones del món (Catalunya, País Basc, Balcans, Portugal, la Casamance, la regió andina).

La resta de seccions del número, Miscel·lània, Recerques etnològiques i Crònica, contenen articles d’un abast temàtic i territorial molt ampli i que il·lustren la diversitat i la riquesa de mirades i perspectives en relació a la recerca etnològica i la producció patrimonial actuals a casa nostra.

SUMARI

Dossier – Identitats i reivindicacions nacionals en un món global

– Montse Clua Fainé (UAB) – Presentació dossier

Dossier central

– Thomas Hylland Eriksen (Universitat d’Oslo): Sobreescalfament ideològic. Obertura i tancament, por i fàstic al món del segle XXI

– Jorge Cagiao Conde (Universitat de Tours): Nació i nacionalisme al segle XXI. Malalts amb salut de ferro.

– Daniel Conversi (Universitat del País Basc): Mantenir l’antropos al panorama: nacionalisme, canvi climàtic i antropocè

– Igor Bogdanovic (Universitat Autònoma de Barcelona): Identitat–continuïtat–territori en l’arqueologia prehistòrica sèrbia de la segona meitat del segle XX

– Domenico Branca (Acadèmia Austríaca de Ciències). Sobre la nació aimara

– Jordi Tomàs Guilera (Institut Universitari de Lisboa): Casamance: entre el sol de la diversitat i l’ombra de la política

– Josep Martí (Institu­ció Milà i Fontanals – Consell Superior d’Investigacions Científiques):  Paisatges emocionals i identitats polaritzades a la Catalunya del procés

Focus

– António Medeiros (Universitat de Lisboa): Dues antropologies i les malles de l’imperi (notes de treball)

– Julieta Gaztañaga (Universitat de Buenos Aires): Política i imaginació: els desafiaments del sobiranisme basc actual. Una anàlisi antropològica en clau etnogràfica

– Panos Achniotis (Universitat de Manchester): Un relat etnogràfic del 1-O: Agència sobirana i solidaritat al barri

Miscel·lània

Ester Noguer (Universitat de Girona), Josep Sauret (Universitat de Barcelona): Les vinyetes filatèliques turístiques, un element publicitari gairebé desconegut: el cas de Camprodon

– Xavier Menéndez (Diputació de Barcelona): El Museu Nacional d’Etnologia de Catalunya. Relat, propostes i estat de qüestió (1980-2019)

– Salvador Garcia i Lluís Ramoneda (Museu Etnològic de Barcelona): Compartir un món d’inclusió, creativitat i patrimoni. El projecte europeu SWICH (2014-2018) en el Museu Etnològic i de Cultures del Món (Barcelona)

– Joan A. Argenter (Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural – Institut d’Estudis Catalans): Gènere i substitució lingüística. Hipòtesis i etnografies

Recerques etnològiques

– Beatriu Navarro (historiadora autònoma) i Josep Lluís Cebrián (historiador autònom): Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat

– Marcel Pich (músic, poeta i antropòleg): Reivindicació política, subversió de la tradició i construcció identitària en una festa popular. El cas de la Mucada de Mallorca

– Xavier Aznar (Universitat Catòlica de València): L’ocàs de l’activitat pastorívola. Els últims hereus d’una cultura mil·lenària

Crònica

– Mar Sánchez: Un objecte, una història. Recull de memòria oral a l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú

– Saida Palou Rubio – Crònica: I Congrés Català d’Antropologia – Gener 2020 – URV-Tarragona

– Alberto López Bargados: In memoriam. David Graeber

– Olga Muñoz: Ressenya bibliogràfica Temes d’etnologia de Catalunya, 30: «De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic rural al Berguedà»

Beget: cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller

Dissabte 18 de setembre de 2021, a les sis de la tarda
Beget (davant de l’església)

El 1965 l’austríaca Kristin Müller va visitar Beget (Ripollès / Alta Garrotxa) per desenvolupar una recerca acadèmica per als estudis de Filologia Romànica que estava cursant. Va anar a Beget amb aquesta intenció i entre tot el que estudiava es va trobar que els veïns de Beget cantaven molt i sabien moltes cançons. Sensible a la temàtica en va fer, com una part del treball, un recull. Amb la gravadora va enregistrar els diferents cantadors, amb qui establí una relació bona per al treball de camp. Aquest treball fou anterior a l’arribada d’altres recercadors que després descobririen l’immens corpus cançonístic de Beget, a més del violí d’en Pere Sala, en Peret Blanc de Beget. Tot i el coneixement d’aquest treball i les gravacions que féu Kristin Müller, el contingut es trobava en cassets vells i amb poques còpies arreu. Així doncs, Josep Garcia i Albert Massip anaren a buscar a Kristin Müller al poble on viu, vora de Salzburg, a Àustria. Ella es mostrà interessada en la proposta que li van presentar: editar en format de CD aquelles gravacions que ella havia fet amb un treball adjunt d’anàlisi i estudi. Müller acceptà i des de la Fonoteca de Música Tradicional s’acollí la proposta per poder vetllar-la i editar-la dins la col·lecció. Per aquest motiu avui ens trobem davant d’un doble CD ple de gravacions de camp de 1965 amb tot de cançons que diferents veïns del poble cantaren a la jove estudiant austríaca i que gràcies a un treball de digitalització i estudi avui podem tenir entre les mans.

La presentació comptarà amb l’alcalde de Camprodon i Beget, Xavier Guitart i Cano, el representant territorial de cultura de Girona, Josep Catalayud Cuenca, amb l’autora, Kristin Müller, i també amb els autors de l’edició, Josep Garcia i Albert Massip. A més, hi haurà una mostra musical de Jaume Arnella.


11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic (2021): la mirada de gènere

La Història l’expliquen els vencedors, i la societat, els homes, dues màximes aplicables fins fa ben poc a les ciències socials i als mitjans de comunicació. Aquest panorama, tanmateix, es va transformant a poc a poc gràcies a l’esforç de moltes dones i homes conscients d’aquesta injustícia. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal.

La Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2021 vol fer d’aparador d’aquesta mirada de gènere a partir d’una proposta de l’antropòloga Gemma Casal, amb la col·laboració del Museu Valencià d’Etnologia, i la participació de tretze entitats de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Per això ha programat quaranta-dues sessions a vint-i-una poblacions diferents, les quals inclouen també altres temes d’interès etnològic. Les poblacions on hi ha sessions programades són: Cervera, Torroella de Montgrí, Esterri d’Àneu, Mas de Barberans, el Cogul, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Igualada, Sant Feliu de Guíxols, Barcelona, Valls, Palamós, Areny de Noguera, Vila-rodona, Sant Joan de les Abadesses, Móra la Nova, Ripoll, Manlleu, Folgueroles i Roda de Ter.

Consulteu-ne aquí el programa complet.

És la melodia del mestre Tomàs?

AJORNADA FINS A LA TARDOR

Segona xerrada del Cicle Agustí Cohí Grau, amb motiu del centenari del naixement d’Agustí Cohí i també dels cent cinquanta de Joan Tomàs, dues personalitats que des de la música van fer créixer la cultura tradicional i l’Esbart Català de Dansaires. Versarà sobre la relació entre ambdós: com va sorgir, i com un primer contacte de mestre i alumne es transformà amistat i continuïtat professional. Amb la participació de Liliana Tomàs, comissària de l’any Tomàs, i Joan Gómez, director musical de l’Esbart Català de Dansaires.

Entrada lliure amb inscripció prèvia a info@esbartcatala.org. Aforament limitat segons directrius sanitàries. L’acte es podrà seguir en directe a través del Facebook de La Casa dels Entremesos i l’Instagram de l’Esbart Català de Dansaires.

Octaves de corpus, la memòria popular

La Casa dels Entremesos
Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 3 de juny, a les vuit del vespre

De Sarrià a Sant Andreu de Palomar, del Clot al Poble-sec, de Gràcia a la Barceloneta… la memòria popular de la celebració de les octaves de la festa de corpus és ben viva per diverses generacions de barcelonins i barcelonines. Taula rodona amb veïnes i veïns d’aquests barris, que aportaran els seus records, sensacions i experiències al voltant de la festa.

Activitat presencial gratuïta amb aforament limitat segons les restriccions sanitàries del moment. També es podrà seguir per l’Instagram i el Facebook de La Casa dels Entremesos.

Cultura Viva 2021

Sengles conferències sobre els transports terrestres i fluvials a Amposta i el delta de l’Ebre han encetat enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2021 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat dinou activitats en disset poblacions diferents, amb l’ànim de recuperar la normalitat perduda.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: la producció tradicional d’oli de ginebre, pràctiques funeràries, indumentària, patrimoni festiu, territori, biodiversitat, patrimoni sonor, etnobotànica, terrissa, patrimoni musical, pedra seca… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

Subvencions per a la realització de consultories per a entitats de cultura popular i patrimoni etnològic

Convocatòria de subvencions per a la realització de consultories per a entitats privades sense ànim de lucre de l’àmbit de la cultura popular i tradicional catalana i aranesa i el patrimoni etnològic català. Dirigit a les associacions, fundacions i federacions amb seu social a Catalunya i que pertanyin a l’àmbit de la cultura popular i tradicional catalana i aranesa i el patrimoni etnològic català.

La consultoria ha de tenir per objecte algun dels àmbits següents:

a) La consultoria sobre el funcionament de l’entitat que té per objecte alguns dels àmbits següents: la millora de l’organització, la gestió, el desenvolupament, la innovació, la comunicació i la sostenibilitat econòmica de les entitats.

b) La consultoria específica que té per objecte alguns dels àmbits següents:

b.1) Els plans d’anàlisi i les estratègies per a la captació de noves persones associades.

b.2) Els plans d’anàlisi i les estratègies per al desenvolupament de públics.

b.3) La internacionalització, tant de les entitats com dels projectes culturals que impulsen.

b.4) Els plans de sostenibilitat mediambiental.

b.5) El pla estratègic o la redefinició del model de l’entitat.

Termini de presentació de sol·licituds: del 25 de maig al 9 de juny de 2021 (ambdós inclosos).

Visiteu el web d’aquesta subvenció per a més informació i per demanar més ajut.

El Priorat: cançons i tonades de la tradició oral

Castell de Falset
Dijous 20 de maig, a les 7 del vespre

Presentació d’aquest nou volum de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, compost per un llibre i tres CD, a càrrec del seu autor, Ramon Vilar i Herms. La publicació recull cançons i tonades populars anònimes que han esdevingut tradicionals, aplegades en diferents capítols temàtics: comunicació, treball, rituals de la vida i el curs de l’any, institucions i lleure. Ve acompanyada de diversos estudis que en contextualitzen el recull, d’entre els quals cal assenyalar una aproximació a la recerca del cançoner popular al Priorat feta per Salvador Palomar, del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria “Carrutxa” de Reus; uns comentaris lingüístics i lexicogràfics a partir dels fonogrames obtinguts, dels lingüistes Josep Moran i Montserrat Alegre, així com també uns comentaris etnomusicològics sobre el repertori enregistrat de Ramon Vilar.

L’acte comptarà amb la participació del grup de cançó tradicional Krregades de romanços i l’assistència de la directora general de Cultura Popular, Sra. M. Àngels Blasco, i de la regidora de cultura educació de Falset, Sra. Rosa Poy.

Revista d’Etnologia de Catalunya: crida a la recepció d’originals (2021)

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 46, corresponent a l’any 2021. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. A partir d’aquest nou volum, tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)

Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs.
Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins al 24 de maig de 2021.

Normes per a la presentació d’originals

Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.

Procés de selecció i avaluació dels articles

Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.