Ampliat fins al 6 de maig el termini per a la presentació de projectes a les beques per a treballs de recerca sobre patrimoni etnològic de Catalunya

Ateses les incidències tècniques dels darrers dies, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) ha ampliat el termini de presentació de sol·licituds fins al 6 de maig a les 14:00 h de 2025. Consulteu aquí tota la informació que necessiteu conèixer sobre aquesta convocatòria:

Beques per a la realització de treballs de recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya

Subvencions per a activitats en matèria de formació i de documentació relacionades amb la cultura popular i tradicional

L’objecte d’aquestes subvencions és donar suport a activitats formatives i de documentació en les modalitats següents:

a) Activitats formatives vinculades al coneixement o aprofundiment de matèries o temàtiques de cultura popular i tradicional de Catalunya. També s’inclou la formació destinada a la millora de la gestió de les fundacions i les associacions.

b) Activitats destinades a la catalogació, la preservació, la digitalització i la difusió de fons documentals sobre aspectes de la cultura popular i tradicional de Catalunya.

Dirigit a:

  • Les fundacions i a les associacions amb domicili social a Catalunya, que duguin a terme activitats o que tinguin fons documentals relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana.
  • Empreses amb domicili en un estat membre de la Unió Europea o associat a l’Espai Econòmic Europeu.
  • A les corporacions locals o ens que en depenen (únicament poden optar a la modalitat a).

Les federacions d’entitats no poden optar a aquesta línia de subvenció

Termini: del 8 a les 14.00 h del 29 d’abril de 2025

Vegeu aquí tot el que necessiteu per presentar-hi una sol·licitud

Beques per a la realització de treballs de recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya

Fotomuntatge: l’Etno (Museu Valencià d’Etnologia)

Dotze beques de 6.500 euros cadascuna per a la realització de treballs de recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya. Dirigit a persones físiques i agrupacions de persones físiques sense personalitat jurídica que siguin majors d’edat i que, a títol individual o col·lectiu, presentin projectes relatius a treballs de recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya. No hi entren publicacions o fragments de publicacions que corresponguin a tesis doctorals, treballs de fi de grau o qualsevol altra recerca emmarcada dins d’estudis reglats.

Termini de sol·licitud: del 8 al 29 d’abril a les 14.00 h de 2025

+ info: Vegeu aquí tota la informació que us cal per optar-hi

Presentació de la catalogació del fons etnològic del Museu Jané (Torrebesses)

Sala del Casal. Carrer del Planeta, 34, Torrebesses
Diumenge 22 de desembre de 2024, a les 12 del migdia

L’any 2022 l’Ajuntament de Torrebesses va rebre la donació del fons etnològic privat Josep Jané i Periu, un fons que compta amb una col·lecció de més de 2.000  objectes, la majoria identificats i organitzats en diverses col·leccions, compresos cronològicament entre el segle XII fins als anys seixanta del segle XX. Aquest fons, fins ara sense catalogar, està exposat en una casa-museu i constitueix un patrimoni valuós tant per la història de Torrebesses com per tot el món rural i, probablement, per a altres àmbits i territoris.

La presentació consistirà en la presentació de la catalogació de més de 500 objectes que han dut a terme durant aquesta tardor la historiadora i arxivera Celia Juangrán Ibáñez, i el professor d’Història contemporània de la Universitat de Lleida, Oriol Regué Sendrós. Aquesta tasca s’ha pogut realitzar gràcies a la línia de subvencions per a activitats que fomenten la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya que convoca anualment la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Es tracta d’una primera fase que en el futur es completarà amb la documentació de la resta d’elements.

+ informació: Ajuntament de Torrebesses. Tel. 973 126 059, ajuntament@torrebesses.cat
 

Patrimoni etnològic i desenvolupament sostenible

En un moment en què la humanitat ha posat la sostenibilitat com el gran objectiu per als pròxims anys amb l’Agenda 2030 com a horitzó, esdevé crucial recuperar i revalorar els coneixements que ens han lligat al territori durant segles. La recerca etnològica, amb la seva capacitat de recuperar sabers tradicionals i de mostrar la diversitat de les relacions humanes amb l’entorn natural, té molt a dir en aquest camí cap a un futur més equilibrat. El món rural, l’arquitectura o els oficis ancestrals són clau per entendre com podem afrontar els reptes globals des de l’experiència local.

Amb programes que inclouen temàtiques com la gestió del territori, el medi ambient, l’alimentació i la salut, aquestes jornades es configuren com un espai de reflexió, una plataforma per explorar solucions locals a desafiaments globals en la lluita per un futur més sostenible.


Formulari d’inscripció

Termini d’inscripció: 11 de novembre

+ info: Servei de Recerca i Protecció. observatori.cultura@gencat.cat, 935671042


Licitació de quatre lots per realitzar treballs de recerca, revisió i actualització de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya

Després de més d’una dècada, el Departament de Cultura, a iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, treu a licitació quatre lots de recerca per a l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Es tracta de quatre inventaris de patrimoni material, tres de patrimoni immoble i un mixt de patrimoni moble i immoble. Són els següents:

  • Inventari del patrimoni saliner de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)
  • Inventari de construccions amb tàpia de terra de Bell lloc d’Urgell (Pla d’Urgell)
  • Inventari d’infraestructures tradicionals per al desguàs d’aigües en camps de conreu de Capmany (Alt Empordà)
  • Inventari de construccions rurals de la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre)

Termini de presentació d’ofertes: 18/09/2024, 12:00 h

Consulteu-ne tots els detalls a la plataforma de serveis de contractació pública.

Els canterers a les Terres de l’Ebre. Abans i Ara

Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera
Carrer de Sant Llorenç, 36, la Galera
Del 9 d’agost al 27 d’octubre de 2024
Inauguració de l’exposició i presentació del díptic i catàleg: dv 9 d’agost, a les 19.30 h

El 9 d’agost de 2004 obria les seves portes Terracota Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. Enguany compleix vint anys i per commemorar-ho l’entitat ha produït aquesta exposició dedicada a la terrissa de les Terres de l’Ebre. El títol de l’exposició reivindica el terme “canterers”, que és com s’anomenaven tradicionalment els terrissers a les Terres de l’Ebre.

Gràcies a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, que igual que en altres ocasions ha cedit les peces del fons del Museu de Ceràmica al centre Terracota, a la Galera es podran veure alguns atuells de centres terrissers extingits. Gràcies al díptic que l’acompanya, a més, hom podrà descobrir el ric patrimoni terrisser que van arribar a tenir les Terres de l’Ebre, malgrat que en l’actualitat només quedin dos centres productors actius: la Galera i Miravet. Les dificultats de mercat, el relleu generacional inexistent i moltes altres causes faran que, segurament, els actuals canterers de la Galera i Miravet siguin la darrera generació de canterers de les Terres de l’Ebre.

Per això, mitjançant aquesta exposició, el Terracota Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera vol retre un homenatge a tots els artesans que van fer possible aquest ric patrimoni i deixar constància del que porta implícit, una informació, un saber fer, els substrats d’una cultura que ha desaparegut i que no tornarà però que cal preservar i transmetre generació rere generació.

L’exposició anirà acompanyada d’un díptic per deixar constància de la rica tradició terrissera de les Terres de l’Ebre. A més d’aquesta exposició i díptic, i continuant en la commemoració, es  presentarà, també, un catàleg que vol ser una retrospectiva d’aquests vint anys d’existència. El catàleg permetrà conèixer la quantitat de propostes culturals que Terracota ha ofert al llarg d’aquests vint anys, posant així de relleu que, tot i no disposar dels recursos dels que disposen municipis més grans, ha pogut oferir una variada oferta cultural alhora que ha treballat per l’artesania que tant identifica el poble de la Galera, per donar-la a conèixer, preservar-la i intentar la seva perdurabilitat.   

Horari: dimecres a divendres de 9.30 a 13.30 h; dissabtes, diumenges i festius de 12.00 a 14.00 h

+ informació: Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. 977 71 83 39, terracota@galera.cat

Cultura Viva 2024

Després de l’acte d’inauguració de l’exposició “Salut tinguéssem! De la Clínica Arrossera fins a l’Hospital Comarcal d’Amposta”, ahir al Museu de les Terres de l’Ebre, el programa Cultura Viva continua amb la presentació de la recerca “Rec comtal. Patrimonis materials, immaterials i comuns a la perifèria de Barcelona“, de l’Institut Català d’Antropologia, demà 20 de juliol a Can Sant Joan (Montcada i Reixac).

El programa Cultura Viva té per objectiu donar a conèixer, directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi, els resultats de les recerques etnològiques que es fan a Catalunya. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial n’és el nucli principal, però des de l’any passat està obert a la participació d’altres entitats. Enguany hi ha més presentacions que mai, amb 43 actes en 32 localitats diferents.

Consulteu-ne aquí el programa sencer.

Antropologia i cultura popular a Catalunya

Sala d’actes del Palau Marc, seu de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya
La Rambla, 8, Barcelona
Dimarts 23 de juliol, a les 5 de la tarda

Emmarcat dins la celebració de la 18th EASA Biennial Conference (European Association of Social Anthropologists), l’acte consistirà en la presentació de dos llibres:

  • Popular Culture, Identity, and Politics in contemporary Catalonia, d’Alessandro Testa (Charles University – Praga) i Mariann Vaczi (University of Nevada – Reno)
  • Catalonia’s Human Towers. Castells, Cultural Politics and the Struggle toward the Heights, de Mariann Vaczi

Comptarà amb la presència de membres del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona que hi han col·laborat. Durant l’acte es durà a terme també una presentació de la trajectòria de la Revista d’etnologia de Catalunya, que edita el Departament de Cultura.

L’acte és obert i compta amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona.

Publicat en línia el número 47 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment el volum 47 de la Revista d’etnologia de Catalunya, corresponent a l’any 2023. Aquest nou volum conté un dossier central que duu per títol “La conservació de la natura com a disseny del paisatge”, coordinat per Oriol Beltran (Universitat de Barcelona) i Ismael Vaccaro (Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats, CSIC). El dossier conté tretze articles que plantegen un acostament a l’anàlisi de diverses iniciatives dutes en nom de la conservació, que tenen unes clares implicacions socials, polítiques i territorials, per tal de comprendre millor la conceptualització de la natura que comporten tant el paradigma conservacionista com els seus objectius patrimonials. Així, els textos aborden diferents realitats social i territorials, tant a Catalunya (Pirineu, Alt Empordà) com d’altres indrets (Mallorca, Andalusia, la Patagònia, les illes Galápagos, Guinea-Bissau, Portugal, entre altres).

La resta de seccions de la revista, “Miscel·lània” i “Crònica”, contenen un conjunt d’articles d’abast temàtic i territorial amplis. Els textos il·lustren la diversitat i la riquesa d’enfocaments i perspectives en relació a la recerca etnològica i la producció patrimonial actuals a casa nostra.

Dossier – La conservació de la natura com a disseny del paisatge

  • Presentació | Oriol Beltran i Isamel Vaccaro
  • Europa com a hipèrbole. Tensions conceptuals i acció animal en la renaturalització d’Europa | Eunice Blavascunas 
  • Paisatges naturals i paisatges viscuts. Científics i camperols al sud andalús | Agustín Coca Pérez 
  • Parcs naturals de l’Alt Empordà: de l’apropiació a la instrumentalització passant per la «restauració» i la «connexió» | Sabrina Doyon y Sabrina Bougie
  • La naturalización del delta del río Paraná. El Parque Nacional Islas de Santa Fe en el marco del neo-extractivismo argentino | Brián G. Ferrero
  • «I ara el régulo no té autoritat per evitar la tala de boscos!». Una perspectiva antropològica de les ICCA (Àrees Conservades per Pobles i Comunitats Indígenes) a Guinea-Bissau | Amélia Frazão-Moreira, Bucar Indjai, Erikson Mendonça i Herculano da Silva Nhaga
  • El retorn de l’os bru i de pràctiques pastorals ancestrals? El disseny d’un paisatge salvatge i patrimonial al Pirineu central | Ferran Pons-Raga i Lluís Ferrer
  • Quan a la conservació li sobren espècies. Erradicació i naturalització a Floreana (Galápagos) | Esteban Ruiz-Ballesteros

Focus

  • El paisatge forestal en transformació de Serra de Tramuntana (Mallorca): regeneració versus deterioració | Maria Cifre-Sabater
  • Cal defensar allò natural: conflictes ontològics i governamentalitats múltiples en la creació dels espais naturals protegits | José A. Cortés-Vázquez
  • Sobre els llops i els processos de renaturalització: el cas de la vall del Côa, Portugal | Margarida Lopes-Fernandes, Clara Espírito-Santo i Amelia Frazão-Moreira
  • Qui pot parlar del volcà? Discussions sobre la construcció d’un lloc sagrat maputxe al Parc Nacional Lanín, Norpatagònia argentina | Florencia Trentini

Consulteu aquí el sumari sencer i el contingut íntegre de tots els articles del núm. 47 de la Revista d’Etnologia de Catalunya.