Materials inèdits de la missió de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a les Pitiüses (1928)

Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme, 47, Barcelona
Divendres 29 de març, 19.00 h

L’estiu de l’any 1928, visitaven les illes Pitiüses el musicòleg Baltasar Samper i el mestre Ramon Morey, integrants de la missió de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb l’objectiu de recollir tota la informació possible sobre les cançons i les músiques tradicionals. Addicionalment, van aplegar altres dades interessants sobre les danses tradicionals i una important col·lecció fotogràfica de personatges, costums, escenes de la vida d’aquell temps i cases de camp –ja que la recerca també participava de l’estudi sobre la masia catalana, patrocinat, com l’Obra del Cançoner, per la mateixa Fundació Rabell que administrava el mecenes Rafael Patxot.

Josep Massot i Muntaner havia donat a conèixer la memòria d’aquesta missió de recerca l’any 2000, en el volum X de la magnífica col·lecció dels Materials de l’Obra del Cançoner que han editat modèlicament les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Tot i això, una part molt important –centenars de cançons i fotografies— dels materials aplegats l’any 1928 per Samper i Morey a Eivissa i Formentera romania inèdita.

Durant la presentació intervindran el conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa, David Ribas i Ribas; la Dra. Carme Oriol, del Grup d’Estudis Etnopoètics de la societat Catalana de Llengua i Literatura; i els curadors dels dos primers volums, Isidor Marí i Cati Marí Serra, que oferiran una mostra dels materials als assistents.

 

Cliqueu damunt de la imatge per veure’n bé el contingut.

Balnearis, estiueig, literatura: aigua i salut a l’Espanya contemporània

Sala Pi i Sunyer, Instit d’Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47, Barcelona
Dimecres 20 de març, 18.30 h

Puigvert i Solà, Joaquim M.; Figueras Capdevila, Narcís (coord.) (2018) Balnearios, veraneo, literatura : agua y salud en la España contemporánea. Madrid, Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales (Universidad y Lectura), 380 p.

Aquest llibre col·lectiu ofereix una visió panoràmica i transversal sobre el termalisme i l’estiueig a l’Espanya dels segles XIX, XX i inicis del XXI en les seves distintes facetes i partint de múltiples perspectives, que abasten des de la història econòmica, social i cultural o la geografia humana fins a l’antropologia, la història de l’art o els estudis literaris.

Als dotze capítols que integren l’obra -signats per setze autors procedents d’universitats i institucions d’investigació de prestigi internacional- s’ha prioritzat l’aprofundiment analític sobre la mera representativitat territorial. Amb això es pretén aportar, al mateix temps que una necessària revisió historiogràfica o distints estudis de cas, un elenc de reflexions i punts de vista teòrics i metodològics que puguin resultar útils per a futures investigacions en una àrea temàtica -la dels precedents històrics del turisme i les distintes implicacions econòmiques, socials i culturals dels mateixos- que hui apareix com a prometedora en l’àmbit de les ciències socials i humanes.

A la presentació intervindran Josep Oliveras, president de la Societat Catalana de Geografia; Horacio Capel, catedràtic emèrit de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, i Alfons Zarzoso, director del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

També es contarà amb la presència de Narcís Figueras, coordinador del llibre i professor del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya, i Joaquim M. Puigvert, coordinador del llibre i director de la Càtedra Martí Casals de la Universitat de Girona.

Caramella: 20 anys/40 números. Jornades: La cultura popular a debat, ara i ací

Centre Artesà Tradicionàrius. Travessia de Sant Antoni, 6, Barcelona
Dissabte 23 de març, 18.00 hores
Preinscripcions fins al 20 de març

La revista Caramella celebra els seus 20 anys, durant els que ha publicat 40 números. Per celebrar aquest moment, la revista ha programat les jornades “La cultura popular a debat, ara i ací” per als dies 23 i 30 de març i 6 d’abril, a Barcelona, a València i a Palma, respectivament. A les jornades participaran diferents professionals que ha col·laborat amb la revista, amb l’objectiu de potenciar el vincle entre totes les persones que fan i han fet possible els 20 anys de trajectòria de Caramella.

Més informació i inscripcions a Revista Caramella

 

Museus i escola. Propostes formatives des d’un museu etnològic. VIII Jornada de Museus Locals.

Mancomunitat de l’Horta Sud. C. de Cervantes, 19, Torrent (Horta Oest)
Dimarts 26 de març, 9.00 hores
Inscripcions fins al 22 de març

La vessant didàctica dels museus, tot i que gaudeix d’una gran trajectòria, necessita d’una revisió constant dirigida a modernitzar els programes i les eines per tal d’adequar els continguts als nous plantejaments educatius. Aquestes noves propostes s’han de posar en marxa des de l’estreta relació entre els àmbits docents i els departaments educatius dels museus que, de forma conjunta, han de propiciar programes que permetin convertir el museu en un espai d’aprenentatge i en una eina docent per a les escoles.

En aquest sentit, en moltes ocasions els museus etnològics, a diferència d’altres, mostren dificultats per a encaixar els seus programes educatiu en els currículums escolars. Des d’aquesta perspectiva, el Museu Valencià d’Etnologia, el Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March i el Servei de Formació de la Diputació de València presenten aquesta jornada, amb l’objectiu de relacionar l’oferta educativa dels museus d’etnologia i les demandes dels àmbits humanístics i socials del món escolar.

La jornada contarà, entre d’altres professionals del món dels museus i l’educació, amb la presència d’Ismael García Granados, cap de la Unitat de Programes Educatius del Museu Marítim de Barcelona, que realitzarà la presentació «Museu i Escola, simbiosi natural. L’experiència del Museu Marítim de Barcelona».

Més informació a VIII Jornada de Museus Locals. Museu Valencià d’Etnologia

Presentació del llibre Percúdium

Centre Artesà Tradicionàrius. Travessia de Sant Antoni, 6, Barcelona
Dijous 14 de març, 19:00 h

Diversos Autors (2018) Percúdium. Barcelona, Centre Artesà Tradicionàrius i Associació de Festes de la Plaça Nova (Músiques de Tabalers; 3), 166 p.

Percúdium va néixer l’any 1996 com a projecte per construir un grup de percussió de carrer eclèctic i funcional, apte per fer animació. Si bé alguns dels seus membres fundadors tenen relació directa amb les músiques tradicionals, ben aviat la influència dels ritmes brasilers i africans van quallar en el repertori del grup. Lluny però de constituir una escola de samba, Percúdium no ha deixat mai d’investigar i barrejar patrons, rítmiques i aires de diverses cultures i s’ha convertit en allò que podríem anomenar un grup de percussió de “músiques del món”. A despit d’això, l’agrupació ha sabut exercir com a grup de percussió per les funcions tradicionals dels grups de tabalers: acompanyar balls de diables, correfocs i d’altres esdeveniments populars vinculats al territori. Així ho demostra el fet de ser el grup de tabalers del Barri Gòtic de Barcelona vinculat a la Colla de Diables.

Després de més de vint-i-dos anys d’existència, el grup de percussió està format actualment per una vintena de músics que, amb el so inconfusible dels seus instruments –surdo, contrasurdo, cortador, caixa, repenique, tamborim, timba, agogó, rocar i esquellot– i amb el seu vestuari característic de color verd i blanc, és reconegut arreu per les melodies que crea i interpreta. Melodies com ara: Marak-tu, Merengue, Tall 5, Sambareggae, Pimpampum, Tablataran, Balla-ho, Mereconan o Sarramba, i que ara us són presentades en aquest tercer volum de la col·lecció ‘Músiques de Tabalers’

La presentació del llibre contarà amb la presència de l’editor, Quim Soler; el membre fundador del grup, Oriol Mestre; i amb el director de La Casa dels Entremesos, Xavier Cordomí.

Presentació a Igualada del llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Basílica de Santa Maria d’gualada. Carrer de Santa, 9, Igualada
Dijous 7 de març, 18.00 hores

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue son una de les fonts més valorades pels intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc i altres moments de l’any, com el Corpus.

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context estrictament eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX. Els llibres son una font de coneixement i d’estudi sobre el repertori popular local de l’època.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Els Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat i organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit, el Llibre d’orgue de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

La presentació s’inclou en els actes del Festival Internacional d’orgue d’Igualada i anirà acompanyada de la interpretació de diverses mostres de melodies extretes del llibre a càrrec de l’organista Hèctor París.

Girona acull l’exposició “Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)”

Espai Santa Caterina. Passatge d’Aristides Maillol, s/n, Girona
Del 5 de març al 27 d’abril de 2019
INAUGURACIÓ: 5 de març, 12.00 h

Girona acull la mostra itinerant “Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)”, una exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany. L’activitat s’emmarca en el conjunt d’accions programades pel Govern amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La comissària de l’exposició, i també de l’Any Capmany, és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en història de la dansa popular.

Aureli Capmany (1868-1954) va publicar la col·lecció titulada Cançoner popular (1901-1913), que conté més de 100 cançons populars il·lustrades pels millors dibuixants de l’època, així com el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes(1951). Va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891) i de l’Esbart de Dansaires (1907), on va exercir de director. Per altra banda, fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904) i va col·laborar en moltes altres publicacions infantils. Capmany, de formació autodidacta, va portar a terme una tasca pedagògica important donant eines als mestres i professors per al reconeixement de l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla i la llegenda com a eines pedagògiques.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles. A l’exposició també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes.

La inauguració contarà amb la presència del Delegat del Govern a Girona, Pere Vila, la Presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer, i la comissària de l’exposició, Montserrat Garrich.

Web commemoratiu de l’any Aureli Capmany

 

La fotografia de Cintet Rifà Anglada: una mirada etnogràfica (1900-1930)

Sala d’exposicions Ca n’Ametller. Plaça de Catalunya 25, Molins de Rei
Del 22 de febrer al 14 d’abril de 2019
INAUGURACIÓ: divendres 22 de febrer, 19.00 h

El Museu del Ter va presentar l’any 2016 l’exposició “La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930)”, una mostra que posava el focus en allò que molts consideren la característica més valuosa de Cintet Rifà: la mirada etnogràfica. Una mirada que Rifà projecta a la comarca d’Osona, i especialment a la vall del Ges, als peus del santuari de Bellmunt, on Cintet Rifà va recollir les formes de vida i treball en un entorn rural, al voltant de la casa familiar del Serrat de Nespla, adquirida pels Rifà l’any 1897.

Jacint Rifà Anglada, conegut i recordat en l’entorn familiar com a oncle Cintet, va néixer a Manlleu l’any 1879 en una família d’industrials del tèxtil manlleuenc que, a principis del segle XX, en un context de greu conflictivitat social, va traslladar la seva residència principal al carrer del Bruc de l’Eixample de Barcelona. En Cintet, tot i treballar sempre en l’empresa familiar, no va exercir mai el paper de lideratge, que sí que van assumir alguns dels seus germans.

Solter, amb temps i diners, la seva sensibilitat el va portar cap a altres activitats: els llibres, la pintura, els viatges i, és clar, la fotografia. Aquest fons n’és una bona mostra. Cintet Rifà va morir l’any 1938, en plena guerra civil, i va deixar el llegat de les seves fotografies, que es van conservar a la casa del Serrat de Sant Pere de Torelló, l’altre gran escenari de la seva vida i, sobretot, de la seva mirada fotogràfica.

García Hermosilla, Carles (a cura de) (2018) La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930). Manlleu, Museu del Ter, 96 p. [catàleg en línia]

 

Presentació del llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Sala Polivalent. Carrer del Ravalet, 31. Els Prats de Rei
Diumenge 24 de febrer, 13.00 hores

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954). Exposició itinerant.

CRAI Catalunya (Universitat Rovira i Virgili). Avinguda de Catalunya, 35, Tarragona
Inauguració 4 de febrer, 10.30 hores

El passat divendres 25 de gener es va obrir al públic al CRAI Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili l’exposició Patufet, on ets? (1868-1954), una exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany.

La inauguració oficial de l’exposició tindrà lloc el proper dilluns dia 4 de febrer, a les 11.30 hores, al vestíbul del CRAI Campus Catalunya de la mà de Carme Oriol, professora de la Universitat del Departament de Filologia Catalana i responsable de l’arxiu de Folklore. Carme Oriol ha participat també en l’elaboració del catàleg d’aquesta mostra.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles.

A la mostra també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes.  L’exposició romandrà oberta fins el 28 de febrer en l’horari habitual del CRAI Catalunya.

Web commemoratiu de l’any Capmany