Circuits invisibles de devoció popular. Exposició de capelletes de visita domiciliària

Casa de la Sardana
C. del Pou de la Figuera, 15, Barcelona
Del 29 de gener al 13 de febrer de 2020, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h

Inauguració 29 de gener a les 18.30 h, a càrrec de Joan Arimany Juventeny, gestor cultural especialitzat en religiositat popular.

La pietat popular té un model de devoció que és itinerant. Es tracta de capelletes que en lloc d’esperar els fidels són elles les que els van a veure. Les imatges religioses, protegides en petites construccions, transiten pel territori rural o urbà català des de fa segles. Fins fa unes dècades les transportaven els santers o aplegadors mentre feien la capta per a les seves ermites; en els darrers temps són els veïns d’un mateix carrer o barriada que se les traspassen entre una llar i una altra. Aquesta exposició és un recorregut per l’evolució d’aquesta pràctica que, sortosament, encara podem trobar en diferents indrets.

L’exposició reuneix prop d’una trentena de capelletes, de diferents estils i èpoques, que sota diferents advocacions han visitat centenars de llars del país sigil·losament.

+ info: Portal Sardanista. Tel. 93 319 76 37,  info@confsardanista.cat

Les ombres xineses

Filmoteca de Catalunya
Pl. de Salvador Seguí, 1-9, Barcelona

Fins al 17 d’abril de 2020

Les ombres xineses són figures de cartró de color negre creades per a fer teatre que, en rebre la concentració d’un potent focus de llum, es projecten en una pantalla translúcida, oferint als espectadors un joc d’ombres singulars. Alguns documents parlen de la importància al segle II aC dels espectacles d’ombres a la Xina, fet que estaria relacionat amb l’origen del seu nom.

Les ombres xineses com a espectacle s’introdueixen a Europa a la segona meitat del segle XVIII, primer com a espectacle per adults i, més endavant, adreçat als infants. Pel que fa a Catalunya, una de les primeres notícies es remunta a l’any 1800 a Barcelona, on una companyia de circ italiana incorporà en les funcions escenes amb ombres. Una mica més tard, en reunions familiars, en el transcurs de sessions de sala i alcova es representaven a les cases sainets també per a ombres.

Un altre ús que es va donar a les ombres xineses van ser els fulls d’ombres. En les impremtes, pels volts de l’any 1860, estampaven en làmines de paper figures que després els infants compraven i retallaven per jugar.

Aquesta exposició ha estat confeccionada a partir de part de la col·lecció de materials d’imatgeria popular del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserven en els arxius de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu imatges i altres informacions relatives a aquesta exposició al web de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Aportacions a la dansa catalana 2020

Aportacions a la dansa catalana és un espai per donar veu, presentar i difondre qualsevol aportació que tingui relació amb la dansa catalana, adreçat a:

• Aquelles persones que desitgin presentar una aportació: projecte, experiència, obra o estudi.
• Totes les persones interessades en conèixer les darreres novetats, treballs o aportacions a la dansa catalana

A partir del reconeixement que la dansa és una part del patrimoni immaterial de Catalunya, Aportacions a la dansa catalana vol fer ressò tant de la pràctica com de l’estudi de la dansa tradicional o de qualsevol aspecte que hi tingui relació: música, festes, indumentària o pedagogia. Per això convidem totes les persones, grups de balladors i balladores, col·lectius professionals, entitats, centres d’estudis o administracions que estiguin interessats en la jornada, sigui d’oient o presentant una aportació.

Podeu proposar aportacions fins al dia 20 de febrer per correu electrònic. L’organització es fa càrrec del dinar dels ponents o un representant en cas de col·lectius. Totes les aportacions presentades a la jornada seran editades, com en les ocasions anteriors, íntegres o resumides, en una publicació posterior que s’enviarà a les persones inscrites i als autors.

Podeu inscriure-us fins al mateix dia 29 de febrer per correu electrònic, deixant un missatge al telèfon 934 125 111 o bé personalment.

Organitza: Esbart Català de Dansaires
C. e.: info@esbartcatala.org

Vegeu aquí la informació completa de la jornada.





Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 45, corresponent a l’any 2020. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic  rec@gencat.cat  fins al 20 de març de 2020 (indicant a l’assumpte: “REC 45 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins al 20 de març de 2020

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Localitzen la notícia més antiga sobre les falles del Pirineu

Tot i que hi havia indicis que la tradició de baixar falles pel solstici d’estiu a Catalunya -actualment present al Pallars, l’Alta Ribagorça i Aran- també s’havia celebrat en el passat a l’Alt Urgell, no hi havia cap constància documental prou explícita d’aquesta realitat. Recentment, però, la catalogació d’un document del fons de pergamins de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha aportat una dada de gran interès: el testimoni més antic de la baixada de falles al Pirineu. El document en qüestió és un gran pergamí, de 145 x 70,5 cm, que recull una sentència de delimitació dels termes de la Seu d’Urgell, Alàs, Cerc i Torres d’Alàs. Una de les clàusules d’aquest document afecta els veïns d’Alàs i de Torres d’Alàs, els quals haurien mantingut dures querelles al voltant de la serra de les Peces, on s’aixeca l’església romànica de Santa Maria, a l’hora de determinar en quin espai de la serra podia fer fars i falles cada col·lectiu. Segons el document, aquestes querelles havien provocat ferits i fins i tot algun mort. El document en qüestió està datat el dia 5 de febrer de 1543, cosa que fa d’aquest el primer esment que es coneix de la celebració d’aquesta tradició al Pirineu català. Fins ara l’esment explícit més antic datava de 1763 i estava localitzat a Vilaller. El document en qüestió expressa un profund sentit identitari al voltant de la comunitat local, fins al punt d’haver provocat un greu conflicte entre dos col·lectius que es disputaven l’espai on s’havia de dur a terme la celebració.

La troballa, realitzada per l’historiador Carles Gascón Chopo, tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i representant per aquesta institució a l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, s’ha produït en el marc d’un projecte de col·laboració entre l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i l’esmentat consell comarcal.

Vegeu més informació sobre les falles del Pirineu al web de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura.

El Cant de la Sibil·la: conferència i interpretació a Poblet

Basílica de Santa Maria de Poblet
Diumenge 29 de desembre de 2019
Conferència “El cant de la Sibil·la i les nostres tonades nadalenques“. 12.00 h
Interpretació del Cant de la Sibil·la, a càrrec de Tornaveus. 18.00 h

El grup de polifonia tradicional del Mediterrani, Tornaveus, encapçalat pel musicòleg i director del Museu de la Música, Jaume Ayats, serà l’encarregat de conduir la conferència. La xerrada explicarà el perquè d’algunes de les lletres del repertori de Nadal català i es fixarà en el seu caràcter desenfadat i de tabola, interpretant-ne alguns fragments. També s’hi abordarà la tradició i l’origen del Cant de la Sibil·la, així com la recerca que ha fet el grup Tornaveus abans d’interpretar-lo al Monestir de Poblet. La interpretació d’aquest cant a l’església de Santa Maria de l’esmentat monestir anirà a càrrec de les veus de Tornaveus: Jaume Ayats, Heura Gaya, Anaís Falcó, Iris Gayete i Ester G. Llop.

El Cant de la Sibil·la és un cant que versa sobre el judici final i del naixement de Jesús, posats en boca de la sibil·la Eritrea. Es va prohibir durant el Concili de Trento, però a Mallorca i a l’Alguer es van continuar representant. El segle passat es va recuperar aquesta tradició a la basílica de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i més recentment, el 2013, a la Catedral de Tarragona.

El Cant de la Sibil·la de Mallorca fou inclòs a la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, l’any 2010.

Feu clic damunt de la imatge per accedir al dossier de premsa complet confeccionat pel Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

A bodes em convides: el casament barroc a pagès

Casa Gran del Santuari del Miracle (Solsonès)
Inauguració: dissabte 23 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre

Exposició resultant del projecte “Col·leccionar passions”, realitzat pel Centre d’Estudis Lacetans com antena al territori de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. La primera part d’aquest projecte va consistir en la catalogació dels elements que conformen la important col·lecció particular d’en Màrius Codina, situada al molí de Cal Balaguer de Torà, un molí d’oli del comú amb origen al s. XVIII. Una de les parts més importants de la col·lecció, tant per volum com per la seva singularitat i/o antiguitat, són els elements tèxtils, els quals abasten des del segle XVIII fins a mitjan segle XX. La col·lecció també consta d’un gran nombre d’objectes i materials històrics i d’etnologia, des d’eines a vestits, de vaixelles a elements d’ús quotidià, de mobles a espais sencers. El Centre d’Estudis Lacetans va  creure escaient dedicar la segona part, que consisteix en el muntatge d’una exposició amb els elements més característics de la col·lecció inventariada, al tema de l’amor i el casament a pagès en època barroca, amb pinzellades del segle XIX fins principis del segle XX.

El tema de l’exposició és poc conegut i estudiat al Solsonès, malgrat ser una comarca eminentment agrícola on encara es conserva en el record dels més grans com es vivia l’amor i el casament a pagès.

L’exposició A bodes em convides. El casament barroc a pagès, ha comptat també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Riner i el suport d’institucions, com la Diputació de Lleida, el Museu D. i C. de Solsona i el Santuari del Miracle, així com de diversos particulars.

La mostra es podrà visitar a la  amb visites concertades als següents telèfons: 683 65 90 50 / 646 63 36 46 / 600 33 58 47

Tota pedra fa paret: la pedra seca a Catalunya

Centre d’Interpretació de la Pedra Seca
Plaça de la Vileta, 11, Torrebesses
Del 14 de novembre de 2019 al 16 de febrer de 2020
Inauguració: dijous 14 de novembre, 18.00 h

Exposició itinerant produïda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional. Aborda, per primera vegada, la pedra seca a Catalunya en tota la seva amplitud: la base geològica, les tipologies més freqüents, les característiques constructives i formals, les diferències territorials i el paper de l’associacionisme en la conservació de les construccions i en la transmissió dels coneixements. Vegeu-ne més informació a la web de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural:

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Vegeu també: L’art de la pedra seca: coneixements i tècnica

Història de la Literatura Popular Catalana

Llibreria Documenta
Pau Claris, 144, Barcelona
Divendres, 13 de setembre, 19.00 h

Presentació dels tres primers volums de la col·lecció Patrimoni Literari, publicats pel Servei de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. La presentació anirà a càrrec de Magí Sunyer, director de la col·lecció, i comptarà amb la presència dels autors del llibre, Carme Oriol i Emili Samper. El segon d’aquests volums és Història de la Literatura Popular Catalana, l’obra de màxima referència en la matèria, publicada el 2017.

Vegeu tota la informació sobre aquest volum aquí.

La família Torres-Soriano i el patrimoni material dels pastors

Museu de les Terres de l’Ebre
C. del Gran Capità, 34, Amposta
Del 19 de juliol al 22 de setembre de 2019
INAUGURACIÓ: divendres 19 de juliol, 19.30 h

L’exposició “Col·leccionar passions: La família Torres-Soriano i la cultura material dels pastors” ha estat realitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre en el marc del Programa Col·leccionar passions de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), després de realitzar una recerca entorn seu.

Els protagonistes de l’exposició són el matrimoni format per Plàcido Torres i Consuelo Soriano, de dos famílies vinculades al mon dels animals ramaders, com a pastors, ramaders i tractants de bestiar, dins l’antic àmbit cultural i territorial que conformen el sud de Catalunya i d’Aragó i el nord del País valencià, i la seva important col·lecció d’uns cinc-cents objectes relatius a les formes de vida i el patrimoni material dels pastors tradicionals d’aquesta zona.

Tots els objectes han estat reunits per Plàcido Torres a partir dels setze anys, i de cadascun n’ha anat anotant la seva procedència geogràfica, el nom dels qui li en feien donació i la família a la qual pertanyien. L’exposició n’aplega prop de tres-cents, i inclou: documents, eines i estris per a artesania pastorívola, eines i estris de carnisser, de ramader i de pastor; eines i estris per a l’elaboració de formatges, eines i estris per a la indústria tèxtil de la llana, equip dels animals ramaders i equip per tenir cura de la seva salut, mobiliari, peces de vestir i complements d’indumentària, etc.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta
Horaris de visita: de dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h; diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Dilluns tancat
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C. del Gran Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954