Beques per fer pràctiques de documentació, inventari i catalogació de fons de cultura popular i patrimoni etnològic

Beques per fer pràctiques relacionades amb diversos processos de tractament de documentació, inventari i catalogació de fons, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic, sota la tutoria de la persona del Departament de Cultura que es designi a aquest efecte.

La durada de les beques és d’un màxim de set mesos. Es concedeixen un màxim de sis beques, de 1.250,00 euros mensuals. L’horari de les beques és de matí, i cal tenir present que la dedicació de les persones beneficiàries és, com a màxim, de 35 hores setmanals, en horari de permanència obligada de 9 a 14 h, i la resta de temps és flexible.

Les beques es distribueixen de la manera següent:

  1. Tres beques per col·laborar en el tractament digital de la documentació especialitzada en cultura popular i en la catalogació de fons bibliogràfics.
  2. Dues beques per col·laborar en tasques de tractament de l’Inventari del patrimoni etnològic.
  3. Una beca per col·laborar en tasques de tractament de documentació musical.

Beques per fer pràctiques en el tractament de documentació, inventari i catalogació de fons, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic. Departament de Cultura

Aquestes beques s’ha de tramitar telemàticament.

Vegeu-ne tota la informació aquí: http://ves.cat/esiW

SomVallBas, històries de i per la Vall d’en Bas

SomVallBas, produïda pel Smithsonian Center for Folklife and Heritage, posa en relleu històries de i per la Vall d’en Bas. Aquesta web, que està disponible en anglès i català, se centra en la vida tradicional i moderna d’aquesta vall rural, amb una sèrie multilingüe d’articles que donen valor a artesans, tradicions alimentàries i molt més.

La web és la cara pública d’un projecte de sostenibilitat cultural que cerca reforçar les expressions culturals locals. Investigadors de l’Smithsonian i catalans han treballat conjuntament per identificar, documentar i catalogar tradicions regionals. Amb aquesta documentació, la comunitat ara pot desenvolupar estratègies per fer sostenibles les seves tradicions.

URL de l’exposició: folklife.si.edu/somvallbas

Les imatges dels artesans estan disponibles en aquesta carpeta de this Dropbox folder. Consulteu els peus de fotos i els drets també aquí en anglès i català.

A les xarxes:

Contactes:

  • Elisa Hough, gestora de la pàgina i de les xarxes socials | HoughE@si.edu | (202) 633-6482
  • Meritxell Martín i Pardo, investigadora principal | txellmp@gmail.com | (34) 619 21 23 71

Artificis culturals: tradició, patrimoni, turisme

Prats, Llorenç (2020) Artificis culturals: tradició, patrimoni, turisme. Barcelona, Universitat de Barcelona (Estudis d’Antropologia Social i Cultural; 20), 365 pàg.

Llorenç Prats és un dels referents acadèmics més importants pel que fa a l’estudi del folklore, l’etnologia i el patrimoni etnològic, així com dels seus usos derivats. Autor del clàssic El mite de la tradició popular (Edicions 62, 1988) la seva producció posterior ha abordat la qüestió del patrimoni cultural i la dels seus usos turístics. Aquest volum és un recull d’articles i fragments d’obres monogràfiques publicats entre 1985 i 2014, el conjunt dels quals configuren una profunda reflexió sobre els imaginaris col·lectius hegemònics en relació amb la identitat i sobre els mecanismes polítics i simbòlics que intervenen en la seva formació i el seu desenvolupament. A mitjan anys noranta Prats va investigar sobre la categoria i l’ús del patrimoni com a artefacte cultural, cosa que va tenir una notable influència a escala nacional i internacional, i, ja més recentment, el seu treball s’ha orientat a l’estudi antropològic del turisme.

Trobada internacional de campaners i carillonistes

Espai Catalunya Europa
Delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea
Rue de la Loi / Wetstraat, 227, Brussel·les
29 de febrer 2020

El dissabte 29 de febrer se celebra a Brussel·les la primera part d’aquesta trobada que culminarà l’endemà a la ciutat flamenca de Malines, amb un contingut més lúdic.

El dissabte està prevista una sèrie de presentacions d’experiències d’entitats del món campaner.

Primera part (de 10.15 a 12.30 h):

  • Jaume León: Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, trobades de campaners i museu de campanes d’Os de Balaguer
  • Anna M. Reverté: El Carilló a Catalunya
  • Eles Belfontali, presidenta de la Fed. Nazionale Suonatori di Campane: Un esercito di pace per tutelare il suono manuale delle campane
  • Francesc Llop: els Campaners de la Catedral de València, la gestió voluntària del patrimoni immaterial
  • Eliseu Martínez: Projecte “Europe is ringing

Modera: Koen Van Assche (carillonista)

Segona part (de 15.00 a 17.30 h):

  • Koen Van Assche: World Carillon Federation i congrés internacional a Pennsylvània
  • Daniel Vilarrubias: Singularitats campanològiques a Catalunya
  • Blai Ciurana: Inventaris de campanes i campanars a Catalunya
  • Debat i intervencions del públic

Modera: Francesc Llop (antropòleg i campaner)

Vegeu tot el referent a aquesta trobada en aquest indret web:
Trobada Internacional de Campaners i Carillonistes

La tàpia. Congrés Terres de Lleida 2020

Mollerussa
26 i 27 de març de 2020

Congrés sobre aquesta tècnica constructiva, utilitzada a vastament en el passat al nostre país i que en algunes zones, com la plana d’Urgell, està esdevenint un element identitari de primer ordre.

S’estructura a l’entorn de 4 eixos:

Eix 1: La tàpia com a patrimoni arquitectònic. 

Eix 2: La tàpia des del punt de vista socioeconòmic
 
Eix 3: El futur de les construccions de tàpia: usos complementaris i procés de patrimonialització. 

L’organització fa una crida a la presentació de comunicacions i comunica que el període d’inscripcions ja és obert.


Terminis
Resum de comunicacions: fins al 14 de febrer

Organitza
Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida, Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i Associació Leader de Ponent.

Vegeu tota la informació al web del congrés.

“De bona casa, bona brasa: la casa i l’espai domèstic rural al Berguedà”. Presentació a Berga

Teatre Municipal de Berga. Sala Casino
Ronda de Queralt, 15

Divendres 14 de febrer, a les 6 de la tarda

Presentació del núm. de 30 la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya, que comptarà amb la presència de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco. Clourà l’acte una actuació del grup de música Berguedana de Folklore Total, del qual n’és component l’autora del llibre, M. del Agua Cortés.

Vegeu tota la informació sobre aquest volum, el primer de la seva col·lecció que ha aparegut publicat íntegrament en color, en aquest post publicat anteriorment al nostre blog.

Feu clic damunt de la imatge per veure’n la versió digital i descarregar-vos el llibre en pdf si ho desitgeu.

Circuits invisibles de devoció popular. Exposició de capelletes de visita domiciliària

Casa de la Sardana
C. del Pou de la Figuera, 15, Barcelona
Del 29 de gener al 13 de febrer de 2020, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h

Inauguració 29 de gener a les 18.30 h, a càrrec de Joan Arimany Juventeny, gestor cultural especialitzat en religiositat popular.

La pietat popular té un model de devoció que és itinerant. Es tracta de capelletes que en lloc d’esperar els fidels són elles les que els van a veure. Les imatges religioses, protegides en petites construccions, transiten pel territori rural o urbà català des de fa segles. Fins fa unes dècades les transportaven els santers o aplegadors mentre feien la capta per a les seves ermites; en els darrers temps són els veïns d’un mateix carrer o barriada que se les traspassen entre una llar i una altra. Aquesta exposició és un recorregut per l’evolució d’aquesta pràctica que, sortosament, encara podem trobar en diferents indrets.

L’exposició reuneix prop d’una trentena de capelletes, de diferents estils i èpoques, que sota diferents advocacions han visitat centenars de llars del país sigil·losament.

+ info: Portal Sardanista. Tel. 93 319 76 37,  info@confsardanista.cat

Les ombres xineses

Filmoteca de Catalunya
Pl. de Salvador Seguí, 1-9, Barcelona

Fins al 17 d’abril de 2020

Les ombres xineses són figures de cartró de color negre creades per a fer teatre que, en rebre la concentració d’un potent focus de llum, es projecten en una pantalla translúcida, oferint als espectadors un joc d’ombres singulars. Alguns documents parlen de la importància al segle II aC dels espectacles d’ombres a la Xina, fet que estaria relacionat amb l’origen del seu nom.

Les ombres xineses com a espectacle s’introdueixen a Europa a la segona meitat del segle XVIII, primer com a espectacle per adults i, més endavant, adreçat als infants. Pel que fa a Catalunya, una de les primeres notícies es remunta a l’any 1800 a Barcelona, on una companyia de circ italiana incorporà en les funcions escenes amb ombres. Una mica més tard, en reunions familiars, en el transcurs de sessions de sala i alcova es representaven a les cases sainets també per a ombres.

Un altre ús que es va donar a les ombres xineses van ser els fulls d’ombres. En les impremtes, pels volts de l’any 1860, estampaven en làmines de paper figures que després els infants compraven i retallaven per jugar.

Aquesta exposició ha estat confeccionada a partir de part de la col·lecció de materials d’imatgeria popular del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserven en els arxius de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu imatges i altres informacions relatives a aquesta exposició al web de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Aportacions a la dansa catalana 2020

Aportacions a la dansa catalana és un espai per donar veu, presentar i difondre qualsevol aportació que tingui relació amb la dansa catalana, adreçat a:

• Aquelles persones que desitgin presentar una aportació: projecte, experiència, obra o estudi.
• Totes les persones interessades en conèixer les darreres novetats, treballs o aportacions a la dansa catalana

A partir del reconeixement que la dansa és una part del patrimoni immaterial de Catalunya, Aportacions a la dansa catalana vol fer ressò tant de la pràctica com de l’estudi de la dansa tradicional o de qualsevol aspecte que hi tingui relació: música, festes, indumentària o pedagogia. Per això convidem totes les persones, grups de balladors i balladores, col·lectius professionals, entitats, centres d’estudis o administracions que estiguin interessats en la jornada, sigui d’oient o presentant una aportació.

Podeu proposar aportacions fins al dia 20 de febrer per correu electrònic. L’organització es fa càrrec del dinar dels ponents o un representant en cas de col·lectius. Totes les aportacions presentades a la jornada seran editades, com en les ocasions anteriors, íntegres o resumides, en una publicació posterior que s’enviarà a les persones inscrites i als autors.

Podeu inscriure-us fins al mateix dia 29 de febrer per correu electrònic, deixant un missatge al telèfon 934 125 111 o bé personalment.

Organitza: Esbart Català de Dansaires
C. e.: info@esbartcatala.org

Vegeu aquí la informació completa de la jornada.





Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 45, corresponent a l’any 2020. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic  rec@gencat.cat  fins al 20 de març de 2020 (indicant a l’assumpte: “REC 45 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins al 20 de març de 2020

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.