Bases específiques de subvencions de tres línies de Cultura Popular

Han estat publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions corresponents a tres línies d’ajuts en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic:

– a la producció i edició de llibres i fonogrames

– a activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya

– a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme.

Aquestes bases específiques es regeixen segons el text refós de les bases generals. Properament apareixerà publicada la convocatòria de subvencions, que establirà el termini de presentació dels projectes corresponents.

“L’amor de les tres taronges” i altres rondalles recollides per Enric Valor

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla (Alcoià) el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Fou investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial les Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva.

Valor no es va limitar a arreplegar una tradició oral que altrament s’hauria perdut, sinó que li va donar una forma literària riquíssima basada en dues grans coordenades: claredat i rigor. Fou un incansable observador que, a més, del bagatge gramatical i lexicogràfic, coneixia les tècniques narratives i posseïa prou sensibilitat com per a transformar tot aquell material narratiu dispers i a vegades incomplet en un material amb doble valor: l’etnogràfic i el literari. No en va fer una mera transcripció. Els crítics coincideixen a atorgar la categoria de literàries les rondalles que va arreplegar, un total de trenta-sis. Les «rondalles d’Enric Valor» van gaudir d’un èxit immediat i han estat reeditades nombroses vegades.

Edicions el Bullent ha publicat recentment dins la col·lecció Primeres Rondalles d’Enric Valor L’amor de les tres taronges, una rondalla arreplegada a Bèlgida (Vall d’Albaida). Aquí en podeu fullejar les primeres pàgines.

“A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, dossier monogràfic del número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Acaba d’aparèixer publicat en línia el número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, amb deu articles de profunditat relatius a aquest tema i tres sobre casos específics de Catalunya. El número recull també disset articles més d’altres àmbits, agrupats en els apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català al web de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

La pedra de calar

Fundació El Solà. C. el Solà, 23, la Fatarella
Del 4 de maig al 31 de juliol de 2019

Exposició col·lectiva on l’element central és la pedra de calar i on intervenen els artistes Manuel Andreu, Puri Cervera, Joan Miró Oró, Joan Panisello, Xavier Solé i Borràs i Magda Zaragoza. A la presentació de l’exposició es projectarà la pel·lícula produïda per la Fundació el Solà Remenant pedres. Aquest acte forma part del conjunt d’activitats programades durant l’any 2019 amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la Fundació el Solà.

+ info: Fundació El Solà

Cultura Viva 2019. La recerca etnològica a Catalunya.

Es presenta el cartell de Cultura Viva de l’any 2019. En aquesta edició tindran lloc un total de 21 jornades que s’emmarquen dins de la recerca etnològica a Catalunya.

El programa Cultura Viva és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té com objectiu comunicar els resultats de les recerques  científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixements que elles  mateixes han contribuït a crear.

Cliqueu aquí per veure el programa

 

IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears 2019

Museu de Menorca. Pla des Monestir, 9, Maó
Divendres 3 i dissabte 4 de maig, 9.00 h

Aquest any tenen lloc a Menorca les IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, que s’emmarquen dins d’un cicle de quatre jornades amb periodicitat anual, organitzades a iniciativa del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears i amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i dels consells insulars.

Les Jornades han aconseguit convertir-se un fòrum de reflexió i debat sobre el patrimoni cultural immaterial i sobre la necessitat que hi hagi iniciatives públiques i privades que fomentin la recerca, la promoció i la dinamització de la cultura popular.

Per tancar aquest cicle, les IV Jornades se centraran en conèixer i analitzar la participació de la societat civil, la divulgació i la promoció de la cultura popular i tradicional i el patrimoni cultural immaterial a les Illes Balears i les Pitiüses. Així, els portadors, l’associacionisme, les entitats, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, les noves formes de participació i divulgació seran objecte d’anàlisi.

Les inscripcions romandran obertes fins el 29 d’abril.

Programa de les IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears

Presentació del llibre “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”

Llibreria la Capell. Pl. Nova, 5, Barcelona
(edifici Col·legi d’Arquitectes de Catalunya)

Dijous 11 d’abril, 19.00 h

Van Geert, F.; Estrada Bonell, F. (a cura de) (2018) Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 354 p.

El llibre Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya complementa i amplia l’exposició amb el mateix títol, un projecte que aborda l’arquitectura tradicional des d’una perspectiva etnològica per mostrar la relació home-medi-arquitectura des d’una aproximació a diferents paisatges i entorns històrics, culturals i productius rurals de Catalunya.

L’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” analitza la interacció dels éssers humans i l’entorn en contextos molts diversos, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents elements de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes.

La presentació anirà a càrrec de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, els antropòlegs Ferran Estrada i Roger Costa, i de Josep Maria Fortià, arquitecte i secretari de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional.

Tarjetó d’invitació a l’exposició

Campanes i campanars de la Garrotxa

Casal Marià. Passeig del Bisbe Guillamet, 7, Olot
Dimecres 10 d’abril, 19.30 h

Pallàs i Mariani, Xavier (2019) Campanes i campanars de la Garrotxa. Olot, Edicions El Bassegoda (Puesta al día), 512 p.

El llibre Campanes i campanars de la Garrotxa recull el treball d’investigació guanyador ex aequo de la Beca Ernest Lluch 2015 fet per Xavier Pallàs al voltant de les campanes.

L’obra ofereix un inventari exhaustiu de les 213 campanes que hi ha a la Garrotxa, amb nombroses fotografies i detalls tècnics com les inscripcions, mides, autor i any de fosa. També s’hi dedica un capítol a cadascun dels 180 campaners de la comarca, amb descripcions arquitectòniques i notes històriques, moltes d’elles inèdites fins el moment.

El llibre es complementa amb una part introductòria de 10 capítols on s’expliquen els tocs de campana, el procés de fabricació i es posa en valor la campana com a element artístic i patrimonial. A més a més, gràcies als codi QR inclosos al llibre, es pot escoltar el so de cadascuna de les campanes.

Els tocs manuals de campana: 2n simposi sobre campanes, campaners i campanars

Saló de Plens de l’Ajuntament. Os de Balaguer
Dissabte 27 d’abril, 10.00 h

Els tocs de campana formen part substancial del ritual festiu de les comunitats, a més de tenir un valor festiu, patrimonial i identitari molt significatiu. Per aquests motius, el govern de la Generalitat, el 24 d’octubre de 2017, va declarar els tocs de campana com a element festiu patrimonial d’interès nacional.

Amb motiu d’aquest reconeixement, en els darrers anys han anat creixent les accions i activitats de revalorització del món campaner, com el Simposi anual sobre campanes, campaners i campanars celebrat a Os de Balaguer. El simposi posarà, aquest any, el focus d’atenció en el toc manual de campanes, amenaçat els processos de mecanització de les campanes o les intervencions arquitectòniques als campanars, entre d’altres.

Les inscripcions romandran obertes fins que es completi l’aforament màxim permès.

Programa del simposi

Formulari d’inscripció

Històries del Patrimoni Europeu

Termini de presentació obert fins al 18 d’abril

La convocatòria d’Històries del Patrimoni Europeu (European Heritage Stories) s’emmarca dins de la celebració de les Jornades Europees de Patrimoni, i pretén identificar la dimensió europea dels llocs i el treball patrimonial realitzat per les comunitats europees.

Les Jornades Europees del Patrimoni conviden als narradors a exposar la seva pròpia visió de la dimensió europea i quins són els valors europeus referenciats en la seva regió i obra patrimonial. Les històries, passades o presents actualment, han de fer referència a les visions i realitats que els agradaria compartir a les comunitats i, potencialment, convertir en un projecte per contribuir amb aquestes.

Cada comunitat pot enviar fins a tres històries per convocatòria i una proposta de projecte per poder optar al procediment de subvenció (amb un màxim de 10.000 €) relacionat amb una de les històries presentades.

Lloc web “Històries del Patrimoni Europeu”