El porró: de Poblet a Nova York

Museu de la Vida Rural. C. de Montblanc, 35, L’Espluga de Francolí
Dissabte 26 de gener, 18.00 h

Rovira, Josep M., (2019) El porró: de Poblet a Nova York. El llarg viatge de l’atuell català més universal, Barcelona, Cossetània Edicions (Col·lecció El Tinter; 152), 176 p.

Des dels seus orígens a Poblet, al segle XIV, fins a les grans col·leccions internacionals de vidre, el porró ha estat la inspiració de poetes i literats, i d’artistes com Picasso, Miró i Matisse, a causa de la seva bellesa i excepcionalitat. El llibre fa un repàs a l’evolució que ha fet aquest atuell, des de l’edat antiga i la importància de beure a galet, fins a les propostes més contemporànies. L’obra permet aprofundir en un dels objectes típics catalans que més s’ha sabut reinventar i reinterpretar.

Josep M. Rovira i Valls (Cabra del Camp, Alt Camp, 1958), entusiasta del vidre i de la ceràmica popular, d’uns anys ençà s’ha dedicat a l’estudi del porró. És coautor de llibres com La cuina dels encants (2007), Monestirs reials a la Catalunya Nova (2008) i Enric Adserà Riba. 50 anys de trajectòria artística (2012). És autor de la monografia Fra Jaume Gener, el gran lul·lista de Santes Creus, i la seva relació amb Pere Daguí i Joan Bonllavi, publicada per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (2018). És el director de la revista Cultura i Paisatge de la Ruta del Cister, on ha publicat nombrosos articles des de l’any 2005 fins avui en dia.

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954). Exposició itinerant.

CRAI Catalunya (Universitat Rovira i Virgili). Avinguda de Catalunya, 35, Tarragona
Del 25 de gener al 28 de febrer de 2019

Exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany. L’activitat s’emmarca en el conjunt d’accions programades pel Govern amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La comissària de l’exposició i també de l’Any Capmany és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en història de la dansa popular.

La tasca d’Aureli Capmany (1868-1954) a favor de la cultura catalana el va portar a publicar la col·lecció titulada Cançoner popular (1901-1913), que conté més de 100 cançons populars il·lustrades pels millors dibuixants de l’època. També cal destacar el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951). Va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891) i de l’Esbart de Dansaires (1907), així com director de l’Esbart Català de Dansaires (1909). Per altra banda, fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904) i va col·laborar en d’altres publicacions infantils. També és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat de Barcelona.

Capmany, de formació autodidacta, va portar a terme una tasca pedagògica important donant eines als mestres i professors per al reconeixement de l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla i la llegenda com a eines pedagògiques.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles.

A l’exposició també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes. Tota la informació sobre el tema es recull en el catàleg de l’exposició.

Web commemoratiu de l’any Capmany

El contingut de les I i II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, en línia

Sumaris (feu clic damunt del títol de les respectives jornades per consultar-ne el contingut íntegre):

 

I Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 2016

Presentació

Andreu Ramis

Aspectes conceptuals

. María Pía Timón Tiemblo. La situación del patrimonio cultural inmaterial en España y el Plan Nacional como  instrumento de salvaguarda
. Xavier Roigé Ventura. Les polítiques de patrimoni immaterial: entre la gestió cultural, la recerca i el museu
. Francesc Vicens Vidal. Cultura de proximitat contra la crisi de la globalització. Aproximació al marc teòric a partir d’estudis de cas

Marc normatiu

. Lluís Garcia Petit. La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO i altres instruments internacionals
. Francesca Llodrà Grimalt. Cultura popular i expressions del folklore: un tast de la seva doble vessant jurídica, pública i privada
. Ángel Custodio Navarro Sánchez. La protecció de la cultura popular i tradicional a les Illes Balears (i Pitiüses). Una visió, des del Dret, d’allò que és tangible i d’allò que és intangible o immaterial

Anàlisi territorial

. Jaume Escandell Guasch. Passat, present i futur del patrimoni immaterial de Formentera
. Isidor Marí Maians. El patrimoni immaterial d’Eivissa: evolució recent i tendències de futur
. Jaume Mascaró Pons. Vigència i oblit en la cultura popular de Menorca
. Miquel Sbert i Garau. Cultura popular i tradicional a Mallorca; a recer d’una llei?


II Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Eivissa. 2017

Presentació

Andreu Ramis

Patrimoni i territori

. Roger Costa Solé. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya: el valor del treball en xarxa
. Joan Reguant Aleix. La cultura popular, local i universal
. Maria Cifre Sabater. Patrimonialització de la naturalesa
. Miquel Camps Taltavull. Paisatges amb vida. Els acords de custòdia del territori aplicats a l’àmbit agrari
. Antoni Ferrer Abárzuza. Persones, paper i pedres. Els dipositaris de la cultura popular

Etnopoètica

. Carme Oriol Carazo. Recursos en línia per a l’estudi del folklore i la literatura oral: una forma d’obrir els arxius a la societat.
. Xavier Gomila Pons. Francesc Camps i Mercadal: folklore i toponímia
. Jaume Guiscafré Danús. La recerca en folklore i literatura oral popular a les Illes Balears

Etnomusicologia

. Jaume Ayats i Abeyà. La recerca etnomusicològica a les Illes. Apunts i comentaris per a una llarga història
. Jaume Escandell Guasch. Sonades de flaüta i tambor de les Pitiüses. Un exemple d’estudi del patrimoni musical de transmissió oral
. Bep Cardona Truyol i Jaume Mascaró Pons. El procés d’elaboració del cançoner popular de Menorca
. Amadeu Corbera Jaume. Apunts de musicologia mallorquina

 

Crida a la participació en la Revista d’Etnologia de Catalunya (recordatori)

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Tots els articles es publicaran en dues versions, catalana i anglesa.

Per a més informació:

Estudis de Literatura Oral Popular: crida per al número 8 (2019)

La revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature dedicarà el dossier del número 8 (2019) a l’estudi de la llegenda des de múltiples perspectives: la seva connexió amb gèneres pròxims, la relació amb la literatura de creació, les aplicacions pràctiques (sector educatiu, turístic i cultural), la seva vigència (llegendes contemporànies i rumors), etc. Es fa una crida a la rebuda d’originals per a aquest número:

Estudis de literatura oral núm. 8 (2019)
– Dossier monogràfic: la llegenda
– Data de lliurament d’articles: 31 de març de 2019

Els articles presentats, que poden estar escrits en català, anglès, aragonès, castellà, francès, gallec, italià, occità i portuguès, han de tenir una extensió màxima de 8.000 caràcters i seguir les Normes per a la tramesa i publicació d’originals que es poden consultar en aquests enllaços:

https://revistes.urv.cat/index.php/elop/about/submissions#authorGuidelines

Pdf (català i anglès): https://issuu.com/publicacions-urv/docs/normes-elop

Estudis de Literatura Oral Popular està indexada en les bases de dades i repositoris següents: DOAJ, Open Folklore, MLA-Modern, Language Association Database, Dialnet, Dulcinea & Sherpa-Romeo, RACO, ISOC, Latindex, ERIH Plus, Redib, MIAR (5.8), Journal-TOCs.

 

Cloenda de l’Any Aureli Capmany

Palau Robert. Pg. de Gràcia, 107, Barcelona
Dijous 17 de gener de 2019, 18.00 h

Taula rodona a càrrec d’Anna Capmany, Josefina Roma, Jaume Ayats i de la comissària Montserrat Garrich. Clourà l’acte la comissària amb una visita guiada de l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954).

Programa oficial dels actes de cloenda

Web commemoratiu de l’Any Aureli Capmany

Informació en línia sobre l’exposició Patufet on ets? Aureli Capmany (1868-1954)

El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

Revista Caramella 2019: 40 números, 20 anys

CARAMELLA. Revista de música i cultura popular publicarà el gener del 2019 el seu número 40 i acomplirà 20 anys d’existència. Amb aquest motiu dedicarà el proper dossier central de la revista a “La cultura popular a debat, ara i ací”, amb l’objectiu de plantejar una reflexió compartida sobre el mateix concepte de cultura popular i les seves interaccions amb els principals àmbits articuladors de la societat contemporània: política, educació, economia, comunicació, etc.

Les responsables de la revista, però, volen que aquest debat sigui viu i interactiu i és per això que els articles que es presentaran en aquest número 40 seran la base per a l’organització d’unes jornades de debat en tres punts del territori de manera seqüencial. En tant que CARAMELLA és una revista que es projecta arreu dels Països Catalans, les jornades s’han previst a: Barcelona (23 de març), València (30 de març) i Palma (6 d’abril), i tindrien com a ponents principals els autors vinculats a cada territori i alguns convidats addicionals.

Des de CARAMELLA entenen que la cultura popular avui i aquí, és a dir, en el segle XXI i en la nostra societat occidental mediterrània, no és un producte definit i estàtic, sinó quelcom complex, mutant, polisèmic, contradictori i en procés de construcció/destrucció. Per tant, el propi concepte de cultura popular pot ser entès de formes molt diverses fins i tot pels mateixos ponents i convidats a les jornades, però és justament aquesta diversitat el principal estímul del debat.

Els tres àmbits previstos són (provisionals):

Neofolklore, cultura de masses i consum
Barcelona, 23 de març de 2019 (Centre Artesà Tradicionàrius, CAT)

-Cultura popular, una eina d’aprenentatge
València, 30 de març de 2019 (Museu Valencià d’Etnologia) 

-Cultura popular: entre la identitat i la transformació social
Palma, 6 d’abril de 2019 (Can Alcover, per confimar) 

Germans Castells, art i figures per al pessebre

PRESENTACIONS: a Montblancdissabte 15 de desembre, al migdia, en el marc de la inauguració del Museu del Pessebre de Catalunya (c. dels Solans, 22) / a Barcelonadimarts 18 de desembre, a les 18.00 h, al Centre d’Artesania Catalunya (c. dels Banys Nous, 11). En ambdues presentacions hi participaran els germans Joan i Martí Castells Badia, i els autors del llibre Ismael Porta i Ramon Albornà.


Albornà i Rovira, Ramon; Porta i Balanyà, Ismael (2018) Germans Castells, art i figures per al pessebre, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 188 p.

Les figures del taller Castells han donat vida a multitud de pessebres. Petites escultures de qualitat fetes en el marc d’un procés totalment artesanal, rigorós i perfectament planificat, que transmet l’estima i la cura amb què s’ha fet cada una de les peces.

Tres generacions que han estat al servei de l’art pessebrístic i que, amb la seva feina, han contribuït també a la difusió i internacionalització del pessebre català. Milers de figures han sortit de les mans dels sis components d’aquesta nissaga de grans artesans, que han aportat la seva creativitat i el seu bon fer al món del pessebre.

La família Castells és una nissaga, la història de la qual està estretament lligada a la història del pessebrisme a Catalunya, i és per això que aquest llibre va més enllà de la història familiar i parla també de la història i el desenvolupament del pessebrisme a Catalunya.

L’any 2018 el Govern de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi als germans Castells, Joan i Martí Castells Badia, una distinció justa i merescuda, per a ells, però —com ells mateixos van expressar— extensible a tot el moviment pessebrista català.

_____________________________________________

Llibre en versió pdf

Figures de pessebre, 1974-1976 (documental)

Els pesssebres excursionistes del Maresme: mig segle de tradició

Museu Col·lecció Municipal de Cabrils
Can Ventura del Vi. C. de la Santa Creu, 5, Cabrils
Fins al 3 de febrer. Inauguració 8 de desembre, 19.00 h

El Museu de Cabrils acull una exposició que documenta i analitza les pujades de pessebres a llocs emblemàtics que es fan al Maresme durant l’època nadalenca. Es tracta d’una activitat tradicional organitzada per entitats heterogènies, amb una finalitat més lúdica i festiva que devocional, però que serveix de punt de trobada participativa i de vinculació identitària a nivell local. És el fruit d’una recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i subvencionada per la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Ramon Muntaner.

La Comarca del Maresme s’estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera, amb una extensió de 399 km2 i 431.500 habitants. En aquest territori hi conviuen dos parcs que es comparteixen amb la comarca veïna del Vallès oriental: el Parc Natural de la Serralada litoral i el Parc Natural del Montnegre – El Corredor.

La recerca documenta i analitza els orígens, l’evolució, la situació actual i el futur de les plantades de pessebres a muntanyes, ermites i paratges naturals, al Maresme, com a part d’un projecte més ampli que abasta tota la geografia catalana. No hi ha cap estudi semblant on es conjuguin dues tradicions tan ben arrelades a Catalunya com l’excursionisme i el pessebrisme. Però més enllà de l’anècdota informativa, es vol analitzar les motivacions, la tipologia de participants, les entitats vinculades, l’organització i el desenvolupament de l’activitat i les seves característiques, així com les diferències entre elles, els conflictes i com afecta el canvi en el context social i l’evolució dels simbolismes religiosos en una societat cada cop més laïcitzada, mercantil i individual.

L’exposició és resultat de la recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i dirigida pel doctor en antropologia social Jordi Montlló, i vol fer arribar al públic del Maresme les seves conclusions, d’una manera festiva i lúdica.

+ info: Jordi Montlló Bolart, president del Col·lectiu El Bou i la Mula (tel. 676 259 583) i Laura Bosch, directora del museu (tel. 646 627 814), ambdós comissaris de l’exposició.

Horari de visites: Diumenges d’11.00 a 13.30 h. Dimecres de 17.00 a 19.00 h i concertades per a grups.