II Congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana

Falset
21, 22 i 23 de maig de 2021

La jota és una manifestació musical rica, amb diversos significats culturals que varien d’acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una gran diversitat de formes en relació a les conductes i significats que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des del segle XVIII, s’ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l’imaginari col·lectiu. El congrés reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris, i durant tres dies s’alternaran les comunicacions de caràcter acadèmic/ científic amb activitats de caire més lúdic.

El congrés estarà organitzat en tres eixos temàtics:

La transmissió de la jota
En aquest àmbit es vol tenir notícia de com s’està realitzant la transmissió de la Jota cant, ball i música en l’actualitat i com ho pot ser en un futur. 

La jota com a element de creació
Dins d’aquest àmbit no només s’hi apleguen aquelles voluntats pròpiament artístiques sinó també aquelles creacions populars que beuen d’aquest llenguatge per tal de comunicar i construir les seves propostes.

Els contextos de la jota
En aquest àmbit s’analitzarà la vigència de la jota en diferents contextos històrics i se n’exploraran els nous contextos que poden haver-se propiciat amb el retrobament esdevingut en els darrers anys.

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.

Hi podeu presentar propostes de comunicacions fins al dimarts dia 23 de febrer de 2021. S’ha d’enviar el resum de la comunicació (màx. 500 paraules), especificant el títol i en quin dels tres eixos s’adscriu la proposta, i les dades de l’autor/a (nom complet,  telèfon i adreça electrònica) a: fonotecamtra.cultura@gencat.cat

+ infofonotecamtra.cultura@gencat.catsecretaria@irmu.org

Organitzen:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Institut Ramon Muntaner 
Ajuntament de Falset

Beca d’investigació sobre ball, dansa i música populars

L’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) i la secció espanyola del Consejo Internacional de Organizaciones de Festivales de Folclore y de las Artes Tradicionales (CIOFF) convoquen l’edició 2020 de la seva beca de recerca en folklore. La beca d’enguany està dedicada al ball, dansa i música populars (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol de les diferents cultures del territori espanyol.

Per a la valoració de les propostes, els candidats han d’enviar la sol·licitud acompanyada, entre altra documentació, d’una memòria detallada del projecte així com del seu currículum vitae. El treball s’haurà de realitzar en el termini màxim d’un any.

Dotació: 4.500 €.
Termini: 27 de desembre de 2020
Informació: cioff.esp@cioff.es

Bases de la XXVIII Beca de investigación en folklore CIOFF-INAEM

Presentació del catàleg de l’exposició “Tota pedra fa paret: la pedra seca a Catalunya”

Centre Cívic de la Societat de Bonastre. C. de la Muralla, 38
Dilluns 14 de desembre, a les sis de la tarda

Presentació del catàleg de l’exposició itinerant “Tota pedra fa paret: la pedra seca a Catalunya“, que fins al proper 10 de gener es podrà veure al Centre Cívic de la Societat de Bonastre (Baix Penedès). L’acte, organitzat per l’Institut d’Estudis Penedesencs, comptarà amb la presència d’Ester Bartra, alcaldessa de Bonastre, i de Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Presentaran el contingut del volum Joan Roura, de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, i Roger Costa, tècnic del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, els dos ens que han produït conjuntament aquesta exposició.

Arrenca la Setmana de la Pedra Seca amb 76 activitats arreu dels Països Catalans

  • Del 23 al 29 de novembre de 2020, i per primera vegada, els Països Catalans s’uneixen per reivindicar el patrimoni de la pedra seca i la seva tècnica constructiva amb 76 activitats a l’entorn de la pedra seca per posar-la en valor.
  • Tindran lloc 24 sortides i visites guiades, 17 formacions i construccions i 35 activitats de divulgació, moltes d’elles ja pensades en nous formats per adaptar-se a les circumstàncies imposades pel Covid.

Als Països Catalans existeix un importantíssim patrimoni rural de pedra seca que n’articula el paisatge: cabanes, forns, sínies, fonts, marges, tines… moltes d’ells protegits com a bens culturals d’interès local o nacional, o bé situats dintre de parcs naturals o d’altres categories d’espais protegits. Però malgrat els seus diversos valors (ecològics, estètics, històrics i identitaris), es troba immers en una dinàmica d’abandó que comporta el seu deteriorament i destrucció, i que coincideix, malauradament, amb la desaparició de l’ofici de marger i la pèrdua del coneixement d’aquesta tècnica constructiva. Per això, i coincidint amb el segon aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el 28 de novembre de 2018, COL·LABORAxPAISATGE impulsa la Setmana de la Pedra Seca en col·laboració amb nombroses entitats del territori.

La Setmana de la Pedra Seca compta amb una relació de totes les activitats a l’Agenda de la Setmana de la Pedra Seca, així com amb un mapa d’ubicacions que trobareu al mateix lloc. Igualment, les activitats es podran seguir a les xarxes socials de la Setmana (Facebook i Instagram @SetmanadelaPedraSeca, Twitter @SetmPedraSeca) i mitjançant el hashtag #SetmanadelaPedraSeca.

La festa i la dansa a València als segles XIII-XVII

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2
Dijous 22 d’octubre, a les 8 del vespre

“Presentacions 2020 de l’Esbart Català de Dansaires” programa una nova sessió amb la presentació de la darrera publicació feta per l’entitat, l’obra de Raül Sanchis La festa i la dansa en les fonts historiogràfiques de la memòria : Corpus documental de la ciutat de València (segles XIII-XVII), obra que va guanyar l’accèssit al V Premi Rafael Tudó 2018 per a estudis sobre dansa.

Es tracta d’una obra important perquè treballa amb fonts historiogràfiques primàries, fet gens habitual en l’estudi de la dansa, en una etapa que ha estat molt poc estudiada fins a l’actualitat. La seva publicació permet posar a l’abast dels interessats en la matèria i a futurs investigadors el buidat i sistematització de la informació que aquestes fonts contenen.

És un estudi centrat en els autors, les obres i la informació sobre la dansa en el context festiu a València. Fa un recorregut per les entranyes de la història de les mentalitats amb la voluntat de plasmar la importància que la festa i la dansa pública i privada, sense deixar de banda aspectes consubstancials com són el teatre, la música, el joc o l’espectacle.

L’acte comptarà amb la intervenció de Josep Fornés, antropòleg, i de Raül Sanchis, autor de l’obra, i es podrà seguir a través de les xarxes socials de l’Esbart Català de Dansaires. Instagram: @esbartcatala

Disponible a partir del 23 d’octubre al canal de Youtube de l’entitat: https://www.youtube.com/channel/UCTPFPLEdODg0SeQwbfP98ZQ

Coreografia archeologica. 1921: les Danses de Vilanova

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Inauguració dijous 8 d’octubre, a les 8 del vespre

Concepció Coll, la informant de les Danses de Vilanova, amb el mestre de dansa Felip Blasco i una balladora de l’Esbart Català de Dansaires.

L’Esbart Català de Dansaires, des de 1908, ha contribuït a la reconstrucció i restauració in situ de nombroses danses que avui es ballen als carrers i places de Catalunya. 

Coreografia archeologica mostra com es desenvolupa un projecte de reconstrucció i restauració d’una dansa en una població que l’ha perdut.  L’exposició ressegueix les tasques que es fan i les qüestions que cal tenir en compte, des de la proposta fins que el ball arrela i es torna a ballar amb normalitat i periodicitat.  Aquest procés s’exemplifica amb un projecte realitzat entre els anys 1920 i 1921: la documentació, reconstrucció i restauració de les Danses de Vilanova i la Geltrú, que es ballen cada any el diumenge de Carnaval.

Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada a Sarrià

Casa Orlandai. C. de Jaume Piquet, 23, Barcelona
Dijous 8 d’octubre, a les 6 de la tarda

Doñate Sastre, Miguel; Márquez Porras, Raúl (2020) Baixar a Barcelona. La ciutat i la comunitat recreada a Sarrià. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 31), 200 p.

Acte de presentació de l’últim volum de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya, i del llibre fotogràfic Sarrià desaparegut (Efadós). A l’acte intervindran Raúl Márquez, Miguel Doñate i Jesús Mestre, autors dels llibres, i comptarà amb la presència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, M. Àngels Blasco, i amb la directora de la Casa Orlandai, Natàlia Oliete.

Sinopsi | Baixar a Barcelona tracta de la pervivència i la recreació d’una identitat viscuda, la sarrianenca, construïda bàsicament enfront d’una altra identitat (o, més aviat, identificació), la barcelonina, i de tot un seguit d’actuacions per part del govern d’aquesta ciutat que s’estenen fins al present, però que tenen l’annexió de Sant Vicenç de Sarrià —l’últim dels municipis del Pla que fou agregat a Barcelona— com a fet històric cabdal. L’expressió baixar a Barcelona, emprada per bona part del veïnat de Sarrià, dona compte d’aquesta diferenciació i contraposició.

Mitjançant la recerca etnogràfica i etnohistòrica, l’obra s’endinsa en els significats que una part dels veïns i de les veïnes (els autoreferenciats com de tota la vida) atorguen a elements com ara la vila, el barri o la comunitat, representacions que serveixen per reflexionar teòricament sobre aquestes categories clàssiques de les ciències socials i sobre la polièdrica realitat urbana barcelonina.

La monografia és el resultat d’un treball d’investigació realitzat entre els anys 2010 i 2013 pel Col·lectiu per a la Recerca Social i Autònoma (COPSAT), en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

13ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2020-21

Tallers i Jornades de Memòria Oral és el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular, en el seu sentit més ampli. Expressions, coneixements, memòria dels fets i dels llocs… són alguns dels temes que s’aborden en tot un seguit d’activitats que tenen lloc arreu de Catalunya, i que van d’allò personal i local a l’experiència viscuda de tota una societat.
En aquesta tretzena edició hi participen quinze entitats, que programen quaranta-quatre activitats en dinou poblacions diferents. Algunes d’aquestes accions formen part del treball continuat de les entitats organitzadores i del paisatge habitual d’aquests tallers i jornades, mentre que d’altres son completament noves. Inaugura el programa “Los aiguats del 2000… per parlar-ne”, que tindrà lloc a Mas de Barberans (Montsià) aquest diumenge 9 d’agost, en dues franges horàries diferents.

Consulteu aquí el programa complet

10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2020

Els dies 28, 29 i 30 de març de 2019 diferents entitats integrants de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) van visitar diversos equipaments patrimonials dels Països Baixos sota el guiatge de Vanessa Barberà, antropòloga catalana resident en aquest país atlàntic. Aquell fructífer intercanvi d’experiències amb tècnics de patrimoni neerlandesos culmina ara amb la inclusió de films etnogràfics d’aquell país, a partir d’una preselecció realitzada per la mateixa Vanessa Barberà.

Enguany participen a la mostra tretze entitats de l’OPEI, que projectaran cinquanta-dos films relacionats amb el seu àmbit territorial o temàtic, al llarg de trenta-dues sessions que tindran lloc en disset poblacions diferents: Torroella de Montgrí, Esterri d’Àneu, Cervera, Mas de Barberans, Areny de Noguera, Barcelona, el Cogul, Sant Feliu de Guíxols, Ripoll, Vic, Folgueroles, Taradell, Manlleu, Roda de Ter, Reus, Bonastre i Palamós.

Programa complet de la 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic