El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

Revista Caramella 2019: 40 números, 20 anys

CARAMELLA. Revista de música i cultura popular publicarà el gener del 2019 el seu número 40 i acomplirà 20 anys d’existència. Amb aquest motiu dedicarà el proper dossier central de la revista a “La cultura popular a debat, ara i ací”, amb l’objectiu de plantejar una reflexió compartida sobre el mateix concepte de cultura popular i les seves interaccions amb els principals àmbits articuladors de la societat contemporània: política, educació, economia, comunicació, etc.

Les responsables de la revista, però, volen que aquest debat sigui viu i interactiu i és per això que els articles que es presentaran en aquest número 40 seran la base per a l’organització d’unes jornades de debat en tres punts del territori de manera seqüencial. En tant que CARAMELLA és una revista que es projecta arreu dels Països Catalans, les jornades s’han previst a: Barcelona (23 de març), València (30 de març) i Palma (6 d’abril), i tindrien com a ponents principals els autors vinculats a cada territori i alguns convidats addicionals.

Des de CARAMELLA entenen que la cultura popular avui i aquí, és a dir, en el segle XXI i en la nostra societat occidental mediterrània, no és un producte definit i estàtic, sinó quelcom complex, mutant, polisèmic, contradictori i en procés de construcció/destrucció. Per tant, el propi concepte de cultura popular pot ser entès de formes molt diverses fins i tot pels mateixos ponents i convidats a les jornades, però és justament aquesta diversitat el principal estímul del debat.

Els tres àmbits previstos són (provisionals):

Neofolklore, cultura de masses i consum
Barcelona, 23 de març de 2019 (Centre Artesà Tradicionàrius, CAT)

-Cultura popular, una eina d’aprenentatge
València, 30 de març de 2019 (Museu Valencià d’Etnologia) 

-Cultura popular: entre la identitat i la transformació social
Palma, 6 d’abril de 2019 (Can Alcover, per confimar) 

Germans Castells, art i figures per al pessebre

PRESENTACIONS: a Montblancdissabte 15 de desembre, al migdia, en el marc de la inauguració del Museu del Pessebre de Catalunya (c. dels Solans, 22) / a Barcelonadimarts 18 de desembre, a les 18.00 h, al Centre d’Artesania Catalunya (c. dels Banys Nous, 11). En ambdues presentacions hi participaran els germans Joan i Martí Castells Badia, i els autors del llibre Ismael Porta i Ramon Albornà.


Albornà i Rovira, Ramon; Porta i Balanyà, Ismael (2018) Germans Castells, art i figures per al pessebre, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 188 p.

Les figures del taller Castells han donat vida a multitud de pessebres. Petites escultures de qualitat fetes en el marc d’un procés totalment artesanal, rigorós i perfectament planificat, que transmet l’estima i la cura amb què s’ha fet cada una de les peces.

Tres generacions que han estat al servei de l’art pessebrístic i que, amb la seva feina, han contribuït també a la difusió i internacionalització del pessebre català. Milers de figures han sortit de les mans dels sis components d’aquesta nissaga de grans artesans, que han aportat la seva creativitat i el seu bon fer al món del pessebre.

La família Castells és una nissaga, la història de la qual està estretament lligada a la història del pessebrisme a Catalunya, i és per això que aquest llibre va més enllà de la història familiar i parla també de la història i el desenvolupament del pessebrisme a Catalunya.

L’any 2018 el Govern de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi als germans Castells, Joan i Martí Castells Badia, una distinció justa i merescuda, per a ells, però —com ells mateixos van expressar— extensible a tot el moviment pessebrista català.

_____________________________________________

Llibre en versió pdf

Figures de pessebre, 1974-1976 (documental)

Els pesssebres excursionistes del Maresme: mig segle de tradició

Museu Col·lecció Municipal de Cabrils
Can Ventura del Vi. C. de la Santa Creu, 5, Cabrils
Fins al 3 de febrer. Inauguració 8 de desembre, 19.00 h

El Museu de Cabrils acull una exposició que documenta i analitza les pujades de pessebres a llocs emblemàtics que es fan al Maresme durant l’època nadalenca. Es tracta d’una activitat tradicional organitzada per entitats heterogènies, amb una finalitat més lúdica i festiva que devocional, però que serveix de punt de trobada participativa i de vinculació identitària a nivell local. És el fruit d’una recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i subvencionada per la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Institut Ramon Muntaner.

La Comarca del Maresme s’estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera, amb una extensió de 399 km2 i 431.500 habitants. En aquest territori hi conviuen dos parcs que es comparteixen amb la comarca veïna del Vallès oriental: el Parc Natural de la Serralada litoral i el Parc Natural del Montnegre – El Corredor.

La recerca documenta i analitza els orígens, l’evolució, la situació actual i el futur de les plantades de pessebres a muntanyes, ermites i paratges naturals, al Maresme, com a part d’un projecte més ampli que abasta tota la geografia catalana. No hi ha cap estudi semblant on es conjuguin dues tradicions tan ben arrelades a Catalunya com l’excursionisme i el pessebrisme. Però més enllà de l’anècdota informativa, es vol analitzar les motivacions, la tipologia de participants, les entitats vinculades, l’organització i el desenvolupament de l’activitat i les seves característiques, així com les diferències entre elles, els conflictes i com afecta el canvi en el context social i l’evolució dels simbolismes religiosos en una societat cada cop més laïcitzada, mercantil i individual.

L’exposició és resultat de la recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i dirigida pel doctor en antropologia social Jordi Montlló, i vol fer arribar al públic del Maresme les seves conclusions, d’una manera festiva i lúdica.

+ info: Jordi Montlló Bolart, president del Col·lectiu El Bou i la Mula (tel. 676 259 583) i Laura Bosch, directora del museu (tel. 646 627 814), ambdós comissaris de l’exposició.

Horari de visites: Diumenges d’11.00 a 13.30 h. Dimecres de 17.00 a 19.00 h i concertades per a grups.

 

Presentació de les actes del Som Cultura Popular 2018

Departament de Cultura. Rambla de Santa Mònica, 8 (Palau Marc), Barcelona
Dijous 22 de novembre, 19.00 h

Les actes queden recollides en dues publicacions: per una banda les ponències i experiències del Fòrum d’Educació i Cultura Popular les trobarem en una publicació digital, i les presentacions de les diverses ponències, taules rodones i activitats del Som Cultura Popular formen part del monogràfic de la revista Canemàs (núm. 15).

En la presentació intervindran el Sr. Carles Sala, director de Cultura de Proximitat de l’ICUB (Ajuntament de Barcelona) i la Sra. M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També es comptarà amb la participació del comitè organitzador del Fòrum d’Educació i Cultural Popular i dels editors de la revista Canemàs (Ens de l’Associacionisme Cultural Català). L’acte és obert a tothom, i hi són especialment convidats totes les persones i entitats que van col·laborar en l’edició del Som Cultura Popular i el Fòrum d’Educació i Cultura Popular, entre elles el Departament d’Ensenyament, Consorci d’Educació de Barcelona, Corporació Catalana de Mitjans de Audiovisuals, Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya, Consell d’Associacions de Barcelona, Consell de l’Associacionisme Cultural, etc.

Invitació a l’acte de presentació

Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

L’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, en línia

Els darrers dies s’han acabat de fer els últims arranjaments a la base de dades de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, consultable en línia des de fa algunes setmanes. Hi trobareu:

  • Recerques del programa de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya
  • Altres recerques becades per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
  • Construccions de pedra seca inventariades a la Wikipedra
  • Elements inventariats en el marc dels ajuts de l’Institut Ramon Muntaner
  • Inventari de gegants centenaris
  • Inventari de béns mobles relatius a immobles declarats BCIN en la categoria de zona d’interès etnològic
  • Elements reconeguts a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO

Les fitxes que conté aquest catàleg s’han anat creant al llarg de més de 20 anys, quan les primeres recerques de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya van començar a donar els primers resultats. La base de dades d’elements de patrimoni etnològic es va nodrint periòdicament de noves aportacions, que al seu torn s’aniran incorporant al cercador.

Consulteu les fitxes de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya

4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic: la memòria popular

Centre Cultural La Roca
C. de Lope de Vega, 10, la Roca del Vallès
9 i 10 de novembre de 2018

El divendres 9 i el dissabte 10 de novembre d’enguany tindran lloc les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic, dedicades a la memòria popular. Les jornades comptaran amb una gran diversitat d’investigadors i gestors d’aquest àmbit del patrimoni cultural, i per bé que se centraran en casos de Catalunya, comptaran també amb la presència d’experts de l’estat espanyol. La conferència inaugural anirà a càrrec de Natalia Cangi, de l’Archivio Diarístico Nazionale (Pieve Santo Stefano, Itàlia). Les comunicacions estaran dividides en tres àmbits específics:

  • La gestió de la memòria popular
  • Comunitats locals i memòria
  • La dimensió personal de la memòria

Consulteu-ne el programa definitiu a la web de les jornades, on també us podeu inscriure gratuïtament.

L’esdeveniment està organitzat conjuntament per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament de la Roca del Vallès, l’Associació Llibre de la Vida, la cooperativa l’Arada – Creativitat Social, i el projecte Univers d’Històries d’Europa al Món.

III Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears 2018

Sala de Plens del Consell Insular de Formentera
Vénda des Brolls, 53, Sant Francesc Xavier
2 i 3 de novembre de 2018

El Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, fent ús de les seves funcions de salvaguardar i difondre el patrimoni cultural immaterial, ha tingut la iniciativa d’organitzar aquestes jornades d’estudi i de reflexió que es duran a terme amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i del Consell Insular de Formentera.

Les III Jornades se centraran en els equipaments culturals -museus i  patrimoni immaterial, patrimoni immaterial i territori- i arxius de memòria -objectes, imatges i sons-. Se segueix així el mateix esquema de les jornades anteriors, que varen tenir lloc a Palma el 2016 i a Eivissa el 2017, durant les quals es va tractar el marc normatiu i conceptual, i sobre diferents metodologies i línies de recerca, respectivament.

Programa de les III Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears

Formulari d’inscripció

II Jornada sobre geomitologia

El Centre de Suport Territorial (CST) Pirineus de l’ICGC i el Geoparc Mundial de la UNESCO Conca de Tremp-Montsec, amb la col·laboració de la Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp, van organitzar la II Jornada sobre geomitologia per mostrar com la geologia es pot vincular amb els mites i les llegendes populars. L’Institut va coorganitzar aquesta Jornada en el marc de la difusió dels diferents aspectes de les ciències de la Terra i com aquestes influeixen en el patrimoni cultural popular.

La Jornada, celebrada a Tremp el 28-29 de setembre, va comptar amb dues activitats per apropar i divulgar aquest patrimoni cultural i geològic:

L’Hora del Conte. A la Biblioteca Pública Maria Barbal de Tremp Patrícia McGill va narrar la història Pedra sobre pedra per acostar al públic més menut els diferents mites i llegendes del territori associades amb la geologia.

Excursió geomitològica a localitats geològiques més significatives situades a l’entorn del congost de Collegats, al municipi de la Pobla de Segur. Les llegendes de la zona van ser interpretades per l’escriptor pallarès Pep Coll, autor de nombroses novel·les i obres literàries a més de dedicar-se a la recerca i catalogació de mites i llegendes del Pirineu.

Les explicacions del context geològic de les llegendes van anar a càrrec del director científic del Geoparc i responsable del CST Pirineus, Gonzalo Rivas. La relació entre la geologia i les llegendes en aquest indret de Catalunya està molt interrelacionada per la pròpia composició geològica del terreny i especialment pel seu modelatge geomorfològic.

(Notícia extreta de la web de l’Institut Cartogràfic de Catalunya).