Història de la Literatura Popular Catalana

Llibreria Documenta
Pau Claris, 144, Barcelona
Divendres, 13 de setembre, 19.00 h

Presentació dels tres primers volums de la col·lecció Patrimoni Literari, publicats pel Servei de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. La presentació anirà a càrrec de Magí Sunyer, director de la col·lecció, i comptarà amb la presència dels autors del llibre, Carme Oriol i Emili Samper. El segon d’aquests volums és Història de la Literatura Popular Catalana, l’obra de màxima referència en la matèria, publicada el 2017.

Vegeu tota la informació sobre aquest volum aquí.

La família Torres-Soriano i el patrimoni material dels pastors

Museu de les Terres de l’Ebre
C. del Gran Capità, 34, Amposta
Del 19 de juliol al 22 de setembre de 2019
INAUGURACIÓ: divendres 19 de juliol, 19.30 h

L’exposició “Col·leccionar passions: La família Torres-Soriano i la cultura material dels pastors” ha estat realitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre en el marc del Programa Col·leccionar passions de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), després de realitzar una recerca entorn seu.

Els protagonistes de l’exposició són el matrimoni format per Plàcido Torres i Consuelo Soriano, de dos famílies vinculades al mon dels animals ramaders, com a pastors, ramaders i tractants de bestiar, dins l’antic àmbit cultural i territorial que conformen el sud de Catalunya i d’Aragó i el nord del País valencià, i la seva important col·lecció d’uns cinc-cents objectes relatius a les formes de vida i el patrimoni material dels pastors tradicionals d’aquesta zona.

Tots els objectes han estat reunits per Plàcido Torres a partir dels setze anys, i de cadascun n’ha anat anotant la seva procedència geogràfica, el nom dels qui li en feien donació i la família a la qual pertanyien. L’exposició n’aplega prop de tres-cents, i inclou: documents, eines i estris per a artesania pastorívola, eines i estris de carnisser, de ramader i de pastor; eines i estris per a l’elaboració de formatges, eines i estris per a la indústria tèxtil de la llana, equip dels animals ramaders i equip per tenir cura de la seva salut, mobiliari, peces de vestir i complements d’indumentària, etc.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta
Horaris de visita: de dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h; diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Dilluns tancat
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C. del Gran Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954

Bases específiques de subvencions de tres línies de Cultura Popular

Han estat publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions corresponents a tres línies d’ajuts en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic:

– a la producció i edició de llibres i fonogrames

– a activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya

– a activitats culturals relacionades amb la cultura popular i tradicional i amb l’associacionisme.

Aquestes bases específiques es regeixen segons el text refós de les bases generals. Properament apareixerà publicada la convocatòria de subvencions, que establirà el termini de presentació dels projectes corresponents.

“L’amor de les tres taronges” i altres rondalles recollides per Enric Valor

Enric Valor, un dels escriptors actuals més reconeguts del nostre país i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va nàixer a Castalla (Alcoià) el 1911 i va morir a València el 13 de gener del 2000. Fou investit Doctor Honoris Causa per diverses universitats, entre elles la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Va ser autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial les Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col·lectiva.

Valor no es va limitar a arreplegar una tradició oral que altrament s’hauria perdut, sinó que li va donar una forma literària riquíssima basada en dues grans coordenades: claredat i rigor. Fou un incansable observador que, a més, del bagatge gramatical i lexicogràfic, coneixia les tècniques narratives i posseïa prou sensibilitat com per a transformar tot aquell material narratiu dispers i a vegades incomplet en un material amb doble valor: l’etnogràfic i el literari. No en va fer una mera transcripció. Els crítics coincideixen a atorgar la categoria de literàries les rondalles que va arreplegar, un total de trenta-sis. Les «rondalles d’Enric Valor» van gaudir d’un èxit immediat i han estat reeditades nombroses vegades.

Edicions el Bullent ha publicat recentment dins la col·lecció Primeres Rondalles d’Enric Valor L’amor de les tres taronges, una rondalla arreplegada a Bèlgida (Vall d’Albaida). Aquí en podeu fullejar les primeres pàgines.

“A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, dossier monogràfic del número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Acaba d’aparèixer publicat en línia el número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, amb deu articles de profunditat relatius a aquest tema i tres sobre casos específics de Catalunya. El número recull també disset articles més d’altres àmbits, agrupats en els apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català al web de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

La pedra de calar

Fundació El Solà. C. el Solà, 23, la Fatarella
Del 4 de maig al 31 de juliol de 2019

Exposició col·lectiva on l’element central és la pedra de calar i on intervenen els artistes Manuel Andreu, Puri Cervera, Joan Miró Oró, Joan Panisello, Xavier Solé i Borràs i Magda Zaragoza. A la presentació de l’exposició es projectarà la pel·lícula produïda per la Fundació el Solà Remenant pedres. Aquest acte forma part del conjunt d’activitats programades durant l’any 2019 amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la Fundació el Solà.

+ info: Fundació El Solà

Cultura Viva 2019. La recerca etnològica a Catalunya.

Es presenta el cartell de Cultura Viva de l’any 2019. En aquesta edició tindran lloc un total de 21 jornades que s’emmarquen dins de la recerca etnològica a Catalunya.

El programa Cultura Viva és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té com objectiu comunicar els resultats de les recerques  científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixements que elles  mateixes han contribuït a crear.

Cliqueu aquí per veure el programa

 

IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears 2019

Museu de Menorca. Pla des Monestir, 9, Maó
Divendres 3 i dissabte 4 de maig, 9.00 h

Aquest any tenen lloc a Menorca les IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears, que s’emmarquen dins d’un cicle de quatre jornades amb periodicitat anual, organitzades a iniciativa del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears i amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears i dels consells insulars.

Les Jornades han aconseguit convertir-se un fòrum de reflexió i debat sobre el patrimoni cultural immaterial i sobre la necessitat que hi hagi iniciatives públiques i privades que fomentin la recerca, la promoció i la dinamització de la cultura popular.

Per tancar aquest cicle, les IV Jornades se centraran en conèixer i analitzar la participació de la societat civil, la divulgació i la promoció de la cultura popular i tradicional i el patrimoni cultural immaterial a les Illes Balears i les Pitiüses. Així, els portadors, l’associacionisme, les entitats, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, les noves formes de participació i divulgació seran objecte d’anàlisi.

Les inscripcions romandran obertes fins el 29 d’abril.

Programa de les IV Jornades de Cultura Popular i Tradicional de les Illes Balears

Presentació del llibre “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”

Llibreria la Capell. Pl. Nova, 5, Barcelona
(edifici Col·legi d’Arquitectes de Catalunya)

Dijous 11 d’abril, 19.00 h

Van Geert, F.; Estrada Bonell, F. (a cura de) (2018) Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 354 p.

El llibre Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya complementa i amplia l’exposició amb el mateix títol, un projecte que aborda l’arquitectura tradicional des d’una perspectiva etnològica per mostrar la relació home-medi-arquitectura des d’una aproximació a diferents paisatges i entorns històrics, culturals i productius rurals de Catalunya.

L’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” analitza la interacció dels éssers humans i l’entorn en contextos molts diversos, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents elements de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes.

La presentació anirà a càrrec de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco, els antropòlegs Ferran Estrada i Roger Costa, i de Josep Maria Fortià, arquitecte i secretari de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional.

Tarjetó d’invitació a l’exposició

Campanes i campanars de la Garrotxa

Casal Marià. Passeig del Bisbe Guillamet, 7, Olot
Dimecres 10 d’abril, 19.30 h

Pallàs i Mariani, Xavier (2019) Campanes i campanars de la Garrotxa. Olot, Edicions El Bassegoda (Puesta al día), 512 p.

El llibre Campanes i campanars de la Garrotxa recull el treball d’investigació guanyador ex aequo de la Beca Ernest Lluch 2015 fet per Xavier Pallàs al voltant de les campanes.

L’obra ofereix un inventari exhaustiu de les 213 campanes que hi ha a la Garrotxa, amb nombroses fotografies i detalls tècnics com les inscripcions, mides, autor i any de fosa. També s’hi dedica un capítol a cadascun dels 180 campaners de la comarca, amb descripcions arquitectòniques i notes històriques, moltes d’elles inèdites fins el moment.

El llibre es complementa amb una part introductòria de 10 capítols on s’expliquen els tocs de campana, el procés de fabricació i es posa en valor la campana com a element artístic i patrimonial. A més a més, gràcies als codi QR inclosos al llibre, es pot escoltar el so de cadascuna de les campanes.