Crida a la integració d’entitats a l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial és una xarxa d’entitats especialitzades en la recerca, protecció i divulgació del patrimoni etnològic. La seva coordinació recau en el Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, del Departament de Cultura. Té per finalitat conèixer puntualment i de manera actualitzada la situació del patrimoni etnològic català en tots els seus vessants. El seu funcionament està basat en la col·laboració i l’intercanvi de coneixements entre totes les entitats que l’integren.

L’any 2024 la xarxa iniciarà un nou cicle de dos anys, motiu pel qual fa una crida a les entitats del país vinculades a la salvaguarda del patrimoni etnològic a integrar-s’hi. L’objectiu és bastir una xarxa que abasti tant territorialment com temàticament tots els camps del patrimoni etnològic del nostre país. Al document adjunt trobareu les condicions per presentar-hi candidatura.

Ampliació fins al 15N del termini per a la recepció de propostes sobre pedra seca als Pirineus

El Grup de Treball de Patrimoni Cultural de la Comunitat de Treball dels Pirineus amplia la crida a idees de projectes de cooperació transfronterera fins al 15 de novembre de 2022. La idea de candidatura de projecte en pedra seca neix de la voluntat de revaloritzar aquest tipus de patrimoni als Pirineus, molt desconegut encara en l’actualitat. Vegeu les característiques de la crida al post que vam publicar en aquest mateix blog. Si teniu idees al respecte, podeu posar-vos en contacte amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural a observatori.cultura[arrova]gencat.cat

La Fàbrica Gran: un espai de transformació

Sala de La Concòrdia. Torrent Roig, 7, Cabrils
Diumenge 9 d’octubre de 2022, a les 10 del matí

A la segona meitat del segle XIX, la Fàbrica Gran o de Can Jorba, pel darrer propietari, i la Fàbrica Petita o de Domènec Carles, pel seu primer propietari, canviaran la fisonomia física i demogràfica de Cabrils. La creació de nous llocs de treball atraurà sobretot a una població malmesa pel daltabaix provocat per la fil·loxera. D’altres vindran de pobles veïns i s’hi establiran definitivament. Es crea una nova classe social en un municipi que fins llavors vivia exclusivament del camp i s’estableixen noves relacions entre veïns de sempre i nouvinguts, entre amos i treballadors. Cabrils evoluciona al ritme de la fàbrica i aquesta es converteix en un fil conductor que explica la història xica o, com deia Pierre Vilar, la història local. Un espai icònic per a la comunitat que resta en silenci des del seu tancament, però que amaga la memòria oral de moltes generacions. Una història pendent de refer.

La fàbrica de Domènec Carles és actualment centre cívic i biblioteca municipal, però quin és el destí de la Fàbrica Gran? El debat de la transformació de l’arquitectura industrial a Catalunya es manté vigent per la necessitat d’implementar nous usos a uns espais massa sovint desitjats per la bombolla urbanística. Bernat Hernàndez planteja en el seu projecte una proposta que obri un espai, no només físicament, sinó també simbòlicament a la comunitat, com espai de confluència per crear i fomentar unes identitats compartides.

De deu a una es podrà visitar l’exposició del projecte, i a dos quarts de dotze es farà la xerrada-col·loqui.

Vegeu una mica més d’informació a la web de Patrimoni Cultural.

Obert el termini d’inscripció al XX Espiello – Festival Internacional de Documental Etnográfico

Ja és obert el termini d’inscripció de documentals per a la secció concurs de la XX edició d’Espiello – Festival Internacional de Documental Etnográfico de Sobrarbe, que se celebrarà entre el 17 i el 26 de març de 2023 a Boltanya, al Pirineu aragonès. Cada director/a pot presentar fins a tres documentals amb una durada màxima de 90 minuts i realitzats després de l’1 de gener de 2017. Els documentals que no siguin en castellà han d’anar subtitulats a aquesta llengua, encara que de manera excepcional seran admesos subtítols en anglès.

La inscripció s’ha de fer en línia mitjançant la plataforma Click For Festivals. S’hi han d’emplenar els camps obligatoris i s’ha de pujar l’arxiu amb els subtítols necessaris incrustats i amb opció de descàrrega.

Termini: 15 d’octubre de 2022

Enllaços:

Inscripció al festival

Bases de participació

Espiello. Festival Internacional de Documental Etnográfico de Sobrarbe

Crida a idees de projectes de cooperació transfronterera sobre la pedra seca als Pirineus

El Grup de Treball de Patrimoni Cultural de la Comunitat de Treball dels Pirineus llança una crida a idees de projectes de cooperació transfronterera que romandrà obert fins al 31 d’octubre de 2022. Aquest grup, format per representants dels set territoris fronterers dels Pirineus, ja ha treballat en un esborrany de candidatura de projecte entorn de la tècnica de construcció en pedra seca. La idea de candidatura de projecte en pedra seca neix de la voluntat de revaloritzar el patrimoni de la pedra seca als Pirineus, molt desconegut, no sols a través de la recuperació dels elements físics sinó també de la tècnica i els usos ancestrals que van ser reconeguts com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2018. Amb aquesta crida, la CTP busca promoure la identificació de la població dels Pirineus amb el seu patrimoni cultural, vinculat a la tècnica de construcció en pedra seca i pràctiques socieconòmiques tradicionals.

Per a participar, és necessari completar el formulari i enviar-lo a contact@ctp.org abans del 31 d’octubre de 2022 a les 14h. També podeu posar-vos en contacte amb el Servei de Recerca i Protecció del Departament de Cultura escrivint a rcosta@gencat.cat. En aquesta web trobareu tota la informació detallada.

Vegeu també:

Crida a la participació a la 3a trobada de gestors de patrimoni immaterial de l’estat espanyol

Talavera de la Reina (Toledo)
14 i 15 de desembre de 2022

El Ministeri de Cultura i Esport organitza, per mitjà de la seva Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts, el III Encuentro de Gestores de Patrimonio Inmaterial, enguany amb el tema “El futuro y la salvaguarda de las técnicas tradicionales“. En la línia d’anteriors trobades com aquesta, els organitzadors proposen que les ponències s’abordin des del context de les pràctiques i manifestacions inscrites a les llistes de la Convenció de 2003, on les artesanies i els oficis constitueixen l’objecte en si d’algunes d’aquestes inscripcions, mentre que en altres casos es troben associades o íntimament lligades a elements festius també inscrits. Suggereixen, així mateix, diversos subtemes des dels quals abordar-les:

  • Formació i educació: les iniciatives locals de formació, el paper de les escoles d’arts i oficis, la necessitat d’un major suport institucional i des dels departaments d’educació, que garanteixin una formació reglada. Manca d'”aprenents viables”.
  • Protecció de la producció artesana per mitjà de regulacions diferents a les de la legislació de patrimoni cultural: propietat intel·lectual, propietat industrial i lleis d’artesania.
  • Desenvolupament de plans específics de salvaguarda.
  • Iniciatives de visibilitat i difusió de l’artesania.
  • Desenvolupament sostenible i turisme vinculat amb l’artesania.
  • Vessant comercial de les produccions artesanes: competència amb la producció en sèrie, segells de qualitat, falsificacions i producció. Les tendes de souvenirs.
  • Oficis tradicionals i artesania: oficis associats a coneixements, pràctiques i activitats econòmiques i socials tradicionals.
  • L’artesania i les pràctiques festives: produccions artesanes per a usos socials, rituals i actes festius.

Les persones interessades a participar a la trobada poden exposar el seu interès i un esquema de la ponència abans del 30 de setembre de 2022 a Paloma Sánchez Gómez paloma.sanchezg@cultura.gob.es

Els/les ponents disposaran entre 20 i 30 minuts per presentar les seves propostes.

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

Subvencions per a obres de conservació, manteniment, restauració i consolidació de BCIN i BCIL

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat sengles resolucions per les quals es dona publicitat a dues línies de subvenció per a determinades categories de béns culturals d’interès nacional (BCIN) i per a béns culturals d’interès local (BCIL). D’una banda, la RESOLUCIÓ CLT/2126/2022, per a l’execució d’obres de restauració i consolidació en BCIN (categories de monument històric, jardí històric o zona d’interès etnològic), i de l’altra la RESOLUCIÓ CLT/2127/2022 per a la  conservació i manteniment, destinada a les mateixes categories de BCIN que l’anterior i també a la de conjunt històric. Ambdues línies també afecten als béns culturals d’interès local.

RESOLUCIÓ CLT/2126/2022, de 30 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a l’execució d’obres de restauració i consolidació d’immobles de notable valor cultural

RESOLUCIÓ CLT/2127/2022, de 30 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a l’execució d’obres de conservació i manteniment d’immobles de notable valor cultural

Licitació per a l’Inventari del Patrimoni Festiu de diverses comarques de Catalunya

En compliment de diferents preceptes legislatius, l’any 2012 s’encarregà la realització de l’inventari del patrimoni festiu de Catalunya a l’Institut Ramon Muntaner (IRMu). Després d’un any de treball, els centres d’estudis, coordinats per l’IRMu, presentaren el treball d’inventari, identificant més de 15.000 festes a tot Catalunya. Per a la inclusió de les festes a l’inventari, es va valorar l’impacte en el territori, l’arrelament en la comunitat, el nivell de participació, la integració i el contingut de la festa. L’accés i consulta de l’actual inventari és possible a través de la pàgina web http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/

Deu anys després de l’elaboració del primer inventari és necessari iniciar un procés de revisió; d’acord amb l’article 12 de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, per assegurar la identificació amb vista a la salvaguarda, cada estat part confeccionarà d’acord amb la seva pròpia situació un o diversos inventaris del patrimoni cultural immaterial present al seu territori. Aquests inventaris s’actualitzaran regularment. Així doncs, a part de realitzar un treball exhaustiu i sistemàtic de l’inventari del patrimoni festiu, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural vol actualitzar-lo per conèixer de primera mà l’afectació de la pandèmia en la celebració de les manifestacions festives d’arreu del país. Mitjançant aquest procediment obert, es proposa l’encàrrec dels treballs de revisió, actualització i realització de l’Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya de les comarques del Pallars Jussà, el Priorat, el Baix Penedès, el Moianès, el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i la Terra Alta, a realitzar durant el 2022, que engloben un total de 1.432 fitxes.

Anunci de la licitació

La Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol

La Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 7 de juliol. A les vuit del vespre

Presentació d’aquest llibre de Glòria Ballús, Josep Crivillé, Pilar López i Ramon Vilar, 21è de la col·lecció Calaix de Solfa, que edita la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i Dinsic Edicions musicals. L’acte comptarà amb audicions musicals.

Vegeu tota la informació detallada d’aquest volum en aquesta pàgina.