Cultura Viva 2022

Després de la presentació de la recerca “Festes del mar”, realitzada el passat 20 de febrer a Calafell per part de l’Institut d’Estudis Penedesencs, l’edició d’enguany del programa Cultura Viva continua a Esterri de Cardós amb la jornada “La recuperació de la memòria oral al Pirineu: tècniques, metodologies i estratègies“, organitzada per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

El programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2022 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat vint-i-una activitats en divuit poblacions diferents.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: l’etnobotànica en relació a les begudes tradicionals i a la medicina popular, el món marítim, el comerç local, la pedra seca, la cuina tradicional, el despoblament, el paisatge, la producció informal de tabac, la terrisseria… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

Cloenda de l’Any Joan Tomàs

Centre Artesà Tradicionàrius. Pl. d’Anna Frank s/n, Barcelona
Diumenge 24 d’abril, a les sis de la tarda

Acte de cloenda de l’Any Joan Tomàs, amb el qual s’ha volgut reivindicar la figura d’aquest músic, pianista, mestre, compositor, director, folklorista, professor i etnomusicòleg nascut el 1896 i mort el 1967. Com a folklorista va participar activament en la Secció Excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (1905) i l’Agrupació Excursionista de Catalunya, fundada el 1912 per cantaires de l’Orfeó Català. Va treballar en l’Obra del Cançoner Popular durant tot el període (1922-1936), presentant-hi reculls de cançons en els concursos de la Festa de la Música Catalana i duent a terme vint-i-tres missions de recerca, en què va recollir més de deu mil cançons.

L’acte de cloenda es desenrotllarà tenint en compte l’estructura que, ara fa cent anys, el mestre Tomàs proposava per a les audicions que ell mateix organitzava, dirigia i interpretava. Primer es projectarà un breu muntatge audiovisual fent referència als primers passos del mestre com a director, compositor, intèrpret i folklorista. A continuació, una part dedicada a la interpretació de cançons recollides i harmonitzades per Joan Tomàs entre d’altres de composició pròpia, a càrrec de Marta García, soprano i Jordi Humet, piano. Seguidament, el grup Krregades de romanços interpretarà cançons recollides pel mestre en diferents missions de recerca per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

L’acte comptarà amb la presència de la comissària de l’Any Joan Tomàs, Liliana Tomàs, i de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Adelaida Moya. També s’hi podrà visitar l’exposició “Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés (1896-1967)“. Serà conduït i presentat per Rut Martínez, periodista i gestora cultural estretament vinculada a la música popular i dansa tradicional, i es podrà seguir en directe per streaming.

Informació detallada de l’acte de cloenda (inclou l’enllaç al canal de streaming i les entrades per a l’assistència presencial).

Any Joan Tomàs

Llei de patrimoni cultural immaterial i associacionisme cultural

Divendres 25 de març de 2022, a les 7 de la tarda
Activitat en línia

Conferència en el marc de les Xerrades de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Hi intervindran Lluís Bellas (antropòleg), investigador predoctoral a la Universitat de Barcelona en gestió de la cultura i el patrimoni cultural, i Lluís Puig, diputat al Parlament de Catalunya, exconseller de Cultura i antic director general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Accediu a la videoconferència per aquí.

Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial

Folch Monclús, Rafel; Ramírez Boixaderas, Elena (2021) Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Materials d’Etnologia de Catalunya; 4), 101 p.

La Convenció del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO suposà un nou impuls patrimonial arreu. A Catalunya, l’estudi, divulgació, promoció i salvaguarda del patrimoni cultural immaterial és una línia de treball que s’ha anat obrint pas amb fermesa al llarg de les darreres dècades a partir de la tasca de l’etnologia i del patrimoni etnològic, contribuint decididament al creixement i a la diversificació del patrimoni cultural català.

En aquest context, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat un nou volum, el número 4 de la col·lecció Materials d’Etnologia de Catalunya, que porta per títol Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial. La publicació, obra d’Elena Ramírez i Rafel Folch, representa una línia de continuïtat amb el volum anterior, Metodologia de recerca etnològica, publicat dins la mateixa col·lecció l’any 2010. Aquest nou volum vol ser una guia que, des del marc de l’etnologia, proporcioni algunes orientacions teòriques i tècniques per al desenvolupament de projectes d’inventari, documentació i/o recerca del que coneixem com a patrimoni cultural immaterial (PCI). Així doncs, aquesta nova publicació també vol ser una eina de reivindicació i visibilització d’una línia de treball, la de l’estudi, divulgació, promoció i protecció del patrimoni etnològic, que aprofitant la puixança del patrimoni cultural immaterial caldria reforçar.

En línia:

Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial

Materials d’Etnologia de Catalunya (col·leccions del Departament de Cultura)

Danses tradicionals del Berguedà: recull històric, musical i coreogràfic

La Casa dels Entremesos
Plaça de les Beates, 2, Barcelona

Dijous 17 de febrer de 2022, a les 8 del vespre

Presentació de l’obra Danses tradicionals del Berguedà : recull històric, musical i coreogràfic, de María del Agua Cortés Elía i Eloi Escútia Fors, membres de l’Associació Berguedana de Folklore Total. Acte en el marc de Presentacions 2022 de l’Esbart Català de Dansaires.

L’obra presenta el recull de més de cinquanta danses de la comarca del Berguedà amb la informació del resultat de la recerca feta pels autors des de l’any 2014, a partir de treballs de camp, entrevistes i buidat bibliogràfic. Cada dansa consta d’una introducció de context que documenta la població on es balla, la data, el motiu i el context festiu, i ve acompanyada de la melodia i la descripció coreogràfica. També aporta informació de danses de les que s’ha trobat poca informació per a que serveixi de punt de partida de futures investigacions.

Pedra sobre pedra: construccions de pedra seca a la Baixa Segarra

Castell dels Comtes de Santa Coloma de Queralt
Del 18 de desembre de 2021 al 9 de gener de 2022
Inauguració dissabte 18, a dos quarts de vuit del vespre

Exposició sobre la pedra seca a Santa Coloma de Queralt i el seu entorn, la Baixa Segarra històrica, produïda per l’Associació Cultural Baixa Segarra. En el marc de l’activitat el dissabte 18 a les sis de la tarda, Roger Costa, tècnic del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, impartirà la conferència “La pedra seca a Catalunya: una panoràmica actual”. El diumenge 19 i el divendres 31 es faran sengles visites guiades a l’exposició, per a les que cal inscripció a l’Oficina de Turisme de Santa Coloma de Queralt. El diumenge 9 de gener es farà una caminada de 5 km per visitar diferents construccions de pedra seca sobre el terreny, per a la qual cal també inscripció a la mateixa oficina.

Assenyalar així mateix que entre el 4 de març i el 3 d’abril propers es podrà veure a la mateixa població l’exposició itinerant “Tota pedra fa paret: la pedra seca a Catalunya“, produïda per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Organitza: Associació Cultural Baixa Segarra

Reptes de futur del cultiu de la mongeta del ganxet

Cinema l’Alhambra. C. de Calàbria, 13, la Garriga
Dijous 2 de desembre de 2021

L’historiador Josep Alavedra i el periodista Rafel Uyà han produït i gravat el documental Flor i tavella, fruit de tres anys de seguir el cultiu de la mongeta del ganxet al Vallès. La producció audiovisual és una iniciativa d’Immaterial Vallès de la Fundació Bosch i Cardellach, que pretén recuperar el patrimoni cultural local. La jornada s’iniciarà amb la seva projecció al cinema Alhambra de La Garriga i servirà de punt de partida per a compartir quins són els principals reptes als quals s’enfronta avui dia la pagesia en un entorn periurbà com el Vallès, quin és el relleu d’una professió poc reconeguda i quin és el futur de l’agricultura en l’àmbit proper.

Salvador Masdéu: els secrets del fang

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres. Ctra. de Sant Vicenç de Montalt, 14 (Can Caralt), Sant Andreu de Llavaneres
Del 26 de novembre de 2021 al 30 de gener de 2022

El Col·lectiu de pessebrisme El Bou i la Mula i el Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres exposen l’obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859 – 1924), autor de “totes les figures de pessebre bones del seu temps”, en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, se’n sabia ben poques coses, i encara no totes eren correctes. La seva extrema humilitat, que feia que ni signés les seves peces ni deixés que escrivissin el seu nom quan li feien una entrevista al diari, va contribuir a aquest desconeixement. Amb aquesta exposició es posa llum a la foscor que imperava sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del vint.

L’exposició “Salvador Masdéu: els secrets del fang” s’ha cuit a foc lent. És fruit d’una recerca que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu, donar-lo a conèixer i retre-li un merescut homenatge. La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge, de qui només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. Els investigadors d’El Bou i la Mula han arribat per línia paterna fins a principis del segle XVIII, han descobert quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i han localitzat els descendents fins a quatre generacions. A l’exposició s’explica el seu viatge a l’Argentina, la mort de la Paulina -una de les seves filles- en un bombardeig de la Guerra Civil, la seva obra, els seus imitadors i els seus seguidors, i molts altres aspectes sorprenents.

Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces, fet que ha permès reunir més d’un centenar de figures de l’autor.

Exposició comissariada per Jordi Montlló Bolart, Ferran Manau i Graupera, Antoni Dorda i Laura Bosch.

Més informació: Jordi Montlló Bolart. Tel. 676 259 583, jordimontllo[arrova]gmail.com

És la melodia del mestre Tomàs?

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 4 de novembre de 2021, a les vuit del vespre

Segona xerrada del Cicle Agustí Cohí Grau, amb motiu del centenari del naixement d’Agustí Cohí i també dels cent vint-i-cinc de Joan Tomàs, dues personalitats que des de la música van fer créixer la cultura tradicional i l’Esbart Català de Dansaires. Versarà sobre la relació entre ambdós: com va sorgir, i com un primer contacte de mestre i alumne es transformà amistat i continuïtat professional. El mestre Cohí va compondre una vuitantena de sardanes i va instrumentar unes vuit-centes danses populars, entre molta altra producció musical. Amb la participació de Liliana Tomàs, comissària de l’any Tomàs, i Joan Gómez, director musical de l’Esbart Català de Dansaires.

Entrada lliure amb inscripció prèvia a info@esbartcatala.org. Aforament limitat segons directrius sanitàries. L’acte es podrà seguir en directe a través del Facebook de La Casa dels Entremesos i l’Instagram de l’Esbart Català de Dansaires.

Aportacions a la dansa catalana 2020

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 28 d’octubre de 2021, a les vuit del vespre

L’Esbart Català de Dansaires organitza una nova sessió de Presentacions 2021, aquest cop dedicada a l’obra Aportacions a la dansa catalana 2020. El volum recull els textos de les comunicacions presentades a la jornada del mateix nom celebrada el 29 de febrer de 2020. En el marc d’aquesta jornada es van presentar catorze aportacions fetes per vint persones diferents, a títol personal o en representació d’entitats, museus i altres col·lectius. L’obra, a tall d’actes de congrés, és el volum quart de la col·lecció Aportacions a la dansa catalana, que recull els textos de les jornades organitzades des de l’any 2004. 

Sumari                                 

Presentació

Aportacions a la dansa catalana:

– Montserrat Garrich i Raimon Casals. Inventari de danses vives de Catalunya

– Cristina Barceló i Manel Pedreira Dansa a l’escola : Puntal d’Orfeu 

– Andreu Brunat i Imma Cuscó. Treball de recerca i generació de nous materials de la música del Ball de plaça de Sant Antoni de Caldes de Montbuí

– Guillem Roma. Ball de rams de Gràcia

– Antoni Ribas. Dinamisme dialèctic d’una dansa: els bastoners de Vilafranca del Penedès 1942-2020

– Maria del Agua Cortés. Recerca per a la publicació del Recull de danses tradicionals del Berguedà

– Raül Sanchis. La festa i la dansa en les fonts historiogràfiques de la memòria. Corpus documental de la ciutat de València

– Ignasi Ros. La recuperació de la figura i l’obra d’Enric Vigo Rabassa, folklorista del Pallars

– Adrià Ortiz i Núria Espejo. Aplec Jove Bastoner. El jovent com a protagonista

– Lluís Bellas. El Ball d’Espases de Cervera. La recreació d’un ball setcentista en els seguicis festius contemporanis cerverins

– Mon Cardona. Ball de Gegants d’Arbúcies i Ball de lo Sobrany de Salàs de Pallars

– Joan Armangué. D’Offenbach a Joan Alcover : la Bolangera i l’Himne de Mallorca

– Primitiva López i Rosalia Raméntol. Ball de llancers de Teià: la represa

– Joan Vicens i Abril López. Rebrot i noves arrels


Aportacions a la dansa catalana 2004 (Contingut del volum)

Aportacions a la dansa catalana 2009 (Contingut del volum)

Aportacions a la dansa catalana 2014 (Contingut del volum)


Les persones interessades en l’adquisició de l’obra poden fer-ho en el transcurs de l’acte de dijous o bé escrivint a info@esbartcatala.org