Crida a la participació a la 3a trobada de gestors de patrimoni immaterial de l’estat espanyol

Talavera de la Reina (Toledo)
14 i 15 de desembre de 2022

El Ministeri de Cultura i Esport organitza, per mitjà de la seva Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts, el III Encuentro de Gestores de Patrimonio Inmaterial, enguany amb el tema “El futuro y la salvaguarda de las técnicas tradicionales“. En la línia d’anteriors trobades com aquesta, els organitzadors proposen que les ponències s’abordin des del context de les pràctiques i manifestacions inscrites a les llistes de la Convenció de 2003, on les artesanies i els oficis constitueixen l’objecte en si d’algunes d’aquestes inscripcions, mentre que en altres casos es troben associades o íntimament lligades a elements festius també inscrits. Suggereixen, així mateix, diversos subtemes des dels quals abordar-les:

  • Formació i educació: les iniciatives locals de formació, el paper de les escoles d’arts i oficis, la necessitat d’un major suport institucional i des dels departaments d’educació, que garanteixin una formació reglada. Manca d'”aprenents viables”.
  • Protecció de la producció artesana per mitjà de regulacions diferents a les de la legislació de patrimoni cultural: propietat intel·lectual, propietat industrial i lleis d’artesania.
  • Desenvolupament de plans específics de salvaguarda.
  • Iniciatives de visibilitat i difusió de l’artesania.
  • Desenvolupament sostenible i turisme vinculat amb l’artesania.
  • Vessant comercial de les produccions artesanes: competència amb la producció en sèrie, segells de qualitat, falsificacions i producció. Les tendes de souvenirs.
  • Oficis tradicionals i artesania: oficis associats a coneixements, pràctiques i activitats econòmiques i socials tradicionals.
  • L’artesania i les pràctiques festives: produccions artesanes per a usos socials, rituals i actes festius.

Les persones interessades a participar a la trobada poden exposar el seu interès i un esquema de la ponència abans del 30 de setembre de 2022 a Paloma Sánchez Gómez paloma.sanchezg@cultura.gob.es

Els/les ponents disposaran entre 20 i 30 minuts per presentar les seves propostes.

Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol “Cap a una antropologia de la Covid-19”. Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:

  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

Dossier

  • Presentació del dossier: “Cap a una antropologia de la covid-19”, per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • “Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius”, per Cristina Larrea Killinger
  • “La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya”, per Josep M. Comelles
  • “Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia”, per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • “Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura”, per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • “Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora”, per Sara Moreno
  • “Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia”, per Sílvia Bofill-Poch
  • “Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid”, per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • “Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local”, per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • “Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament”, per Alejandra Canals i Marta Rico
  • “Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió”, per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • “Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia”, per Roger Canals

Dossier: focus

  • “Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació”, per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • “Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia”, per Guillermo Soler
  • “L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya”, per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • “‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial”, per Laia Ventura
  • Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia”, per Lorena Campo i Virginia Fons

Miscel·lània

  • Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca”, per Francesc Alemany

Recerques

  • “Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya”, per Ciriaca Coretti
  • “Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal”, per Carlos García
  • “Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar”, per Marc Verdés
  • “‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet”, per Laura Holguín i Roger Sansi
  • “Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres”, per Enric Benavent-Vallès

Crònica

  • “II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana”, per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • “Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular”, per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • “L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català”, per Liliana Tomàs
  • “En el Centenari de Manuel Cubeles”, per Josep Garcia
  • “Joan Manén i el cançoner popular català”, per Daniel Blanch
  • El ferro i la forja, una oportunitat perduda”, per Lluïsa Amenós
  • “Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)”
  • “En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica”, per Xavier Roigé

Subvencions per a obres de conservació, manteniment, restauració i consolidació de BCIN i BCIL

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat sengles resolucions per les quals es dona publicitat a dues línies de subvenció per a determinades categories de béns culturals d’interès nacional (BCIN) i per a béns culturals d’interès local (BCIL). D’una banda, la RESOLUCIÓ CLT/2126/2022, per a l’execució d’obres de restauració i consolidació en BCIN (categories de monument històric, jardí històric o zona d’interès etnològic), i de l’altra la RESOLUCIÓ CLT/2127/2022 per a la  conservació i manteniment, destinada a les mateixes categories de BCIN que l’anterior i també a la de conjunt històric. Ambdues línies també afecten als béns culturals d’interès local.

RESOLUCIÓ CLT/2126/2022, de 30 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a l’execució d’obres de restauració i consolidació d’immobles de notable valor cultural

RESOLUCIÓ CLT/2127/2022, de 30 de juny, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a l’execució d’obres de conservació i manteniment d’immobles de notable valor cultural

Licitació per a l’Inventari del Patrimoni Festiu de diverses comarques de Catalunya

En compliment de diferents preceptes legislatius, l’any 2012 s’encarregà la realització de l’inventari del patrimoni festiu de Catalunya a l’Institut Ramon Muntaner (IRMu). Després d’un any de treball, els centres d’estudis, coordinats per l’IRMu, presentaren el treball d’inventari, identificant més de 15.000 festes a tot Catalunya. Per a la inclusió de les festes a l’inventari, es va valorar l’impacte en el territori, l’arrelament en la comunitat, el nivell de participació, la integració i el contingut de la festa. L’accés i consulta de l’actual inventari és possible a través de la pàgina web http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/

Deu anys després de l’elaboració del primer inventari és necessari iniciar un procés de revisió; d’acord amb l’article 12 de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, per assegurar la identificació amb vista a la salvaguarda, cada estat part confeccionarà d’acord amb la seva pròpia situació un o diversos inventaris del patrimoni cultural immaterial present al seu territori. Aquests inventaris s’actualitzaran regularment. Així doncs, a part de realitzar un treball exhaustiu i sistemàtic de l’inventari del patrimoni festiu, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural vol actualitzar-lo per conèixer de primera mà l’afectació de la pandèmia en la celebració de les manifestacions festives d’arreu del país. Mitjançant aquest procediment obert, es proposa l’encàrrec dels treballs de revisió, actualització i realització de l’Inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya de les comarques del Pallars Jussà, el Priorat, el Baix Penedès, el Moianès, el Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i la Terra Alta, a realitzar durant el 2022, que engloben un total de 1.432 fitxes.

Anunci de la licitació

La Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol

La Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Dijous 7 de juliol. A les vuit del vespre

Presentació d’aquest llibre de Glòria Ballús, Josep Crivillé, Pilar López i Ramon Vilar, 21è de la col·lecció Calaix de Solfa, que edita la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i Dinsic Edicions musicals. L’acte comptarà amb audicions musicals.

Vegeu tota la informació detallada d’aquest volum en aquesta pàgina.

Convocatòria de beques en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic

L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural ha aprovat la convocatòria per a la concessió de beques, en règim de concurrència competitiva, per fer pràctiques en el tractament de documentació, inventari i catalogació de fons, en l’àmbit de la cultura popular i el patrimoni etnològic per al període 2022-2023.

Les beques es distribueixen de la manera següent:

  • a) Tres beques per col·laborar en el tractament digital de la documentació especialitzada en cultura popular i en la catalogació de fons bibliogràfics.
  • b) Una beca per col·laborar en tasques de tractament de l’Inventari del patrimoni etnològic.
  • c) Dues beques per col·laborar en tasques de tractament de documentació musical.

Poden ser beneficiàries d’aquestes beques les persones físiques que hagin finalitzat els estudis següents:

a) Per a la modalitat a) grau en Biblioteconomia i Documentació o títol de grau equivalent, o grau en Documentació o títol de grau equivalent.

b) Per a la modalitat b) grau en Antropologia o títol de grau equivalent.

c) Per a la modalitat c) grau en Musicologia o títol de grau equivalent.

En relació amb la finalització dels estudis que permeten l’accés a aquestes beques, cal que no faci més de cinc anys que s’hagin finalitzat els estudis que donen dret a accedir a la beca, a comptar des de l’any de concessió de la beca.

Termini de sol·licitud: del 8 de juny al 28 de juny a les 14h del 2022.

Tota la informació que necessiteu la trobareu aquí.

XXIII convocatòria Premi de recerca Ricart i Giralt

Un any més el MMB i l’IRMu han convocat conjuntament el Premi de recerca Ricart i Giralt. Aquest premi accepta a concurs projectes d’investigació a realitzar al llarg d’un any, que tractin sobre el patrimoni i la cultura marítima a les terres de parla catalana, des del punt de vista de les ciències socials. Ha de ser una recerca inèdita, i el jurat concedeix el premi a la proposta que valoren més interessant, més ben pensada i realitzable durant l’any. L’import del premi són 6000 €.

El termini de presentació finalitza l’1 de juliol a les 14 h. Es pot presentar la documentació presencialment al registre del MMB (demanant cita prèvia a informació@mmb.cat ) i també telemàticament a la seu electrònica del MMB, a través de la web, accedint a tràmits i omplint la instància genèrica, a la que s’hauran d’adjuntar la documentació com especifica les bases.

Podeu accedir des de aquí a les bases de convocatòria. Per més informació sobre el premi, la convocatòria i les bases, consulteu el blog de recerca del MMB.

Rastres en femení: el patrimoni i la memòria popular oblidada

Roca Umbert Fàbrica de les Arts. C. d’Enric Prat de la Riba, 77, Granollers (aforament limitat a 100 persones)
Canal de YouTube de Roca Umbert Fàbrica de les Arts
15 juny de 2022, de 9 a 14 h

Fons Roca Umbert. Cessió de Maria Miralles Sánchez, treballadora de la fàbrica Roca Umbert.

La jornada forma part del programa d’activitats formatives de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, en coorganització amb Roca Umbert Fàbrica de les Arts i el suport de l’Institut Català de les Dones i la Fira Mediterrània de Manresa. Està enfocada a revisar els processos de construcció de memòria, tradició i patrimoni en clau feminista i de gènere i, al mateix temps, posar en valor l’aplicabilitat de la recerca etnològica i compartir bones pràctiques de participació de dones en la construcció d’una memòria no masculinitzada. La jornada vol facilitar eines útils per a la reflexió i la gestió dels esdeveniments d’esdeveniments culturals de caràcter local i s’adreça de manera preferent a personal tècnic dels àmbits de cultura, festes, igualtat, joventut, ciutadania i participació; també a juntes directives i persones associades a entitats culturals, professionals de l’antropologia, a gestors culturals i a l’àmbit universitari de l’àmbit de l’estudi i gestió del patrimoni cultural.

Al web de la jornada podreu accedir al programa  i al formulari d’inscripció.

Cultura Viva 2022

Després de la presentació de la recerca “Festes del mar”, realitzada el passat 20 de febrer a Calafell per part de l’Institut d’Estudis Penedesencs, l’edició d’enguany del programa Cultura Viva continua a Esterri de Cardós amb la jornada “La recuperació de la memòria oral al Pirineu: tècniques, metodologies i estratègies“, organitzada per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

El programa Cultura Viva de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2022 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat vint-i-una activitats en divuit poblacions diferents.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: l’etnobotànica en relació a les begudes tradicionals i a la medicina popular, el món marítim, el comerç local, la pedra seca, la cuina tradicional, el despoblament, el paisatge, la producció informal de tabac, la terrisseria… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

Cloenda de l’Any Joan Tomàs

Centre Artesà Tradicionàrius. Pl. d’Anna Frank s/n, Barcelona
Diumenge 24 d’abril, a les sis de la tarda

Acte de cloenda de l’Any Joan Tomàs, amb el qual s’ha volgut reivindicar la figura d’aquest músic, pianista, mestre, compositor, director, folklorista, professor i etnomusicòleg nascut el 1896 i mort el 1967. Com a folklorista va participar activament en la Secció Excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (1905) i l’Agrupació Excursionista de Catalunya, fundada el 1912 per cantaires de l’Orfeó Català. Va treballar en l’Obra del Cançoner Popular durant tot el període (1922-1936), presentant-hi reculls de cançons en els concursos de la Festa de la Música Catalana i duent a terme vint-i-tres missions de recerca, en què va recollir més de deu mil cançons.

L’acte de cloenda es desenrotllarà tenint en compte l’estructura que, ara fa cent anys, el mestre Tomàs proposava per a les audicions que ell mateix organitzava, dirigia i interpretava. Primer es projectarà un breu muntatge audiovisual fent referència als primers passos del mestre com a director, compositor, intèrpret i folklorista. A continuació, una part dedicada a la interpretació de cançons recollides i harmonitzades per Joan Tomàs entre d’altres de composició pròpia, a càrrec de Marta García, soprano i Jordi Humet, piano. Seguidament, el grup Krregades de romanços interpretarà cançons recollides pel mestre en diferents missions de recerca per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

L’acte comptarà amb la presència de la comissària de l’Any Joan Tomàs, Liliana Tomàs, i de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Adelaida Moya. També s’hi podrà visitar l’exposició “Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés (1896-1967)“. Serà conduït i presentat per Rut Martínez, periodista i gestora cultural estretament vinculada a la música popular i dansa tradicional, i es podrà seguir en directe per streaming.

Informació detallada de l’acte de cloenda (inclou l’enllaç al canal de streaming i les entrades per a l’assistència presencial).

Any Joan Tomàs