Museus i escola. Propostes formatives des d’un museu etnològic. VIII Jornada de Museus Locals.

Mancomunitat de l’Horta Sud. C. de Cervantes, 19, Torrent (Horta Oest)
Dimarts 26 de març, 9.00 hores
Inscripcions fins al 22 de març

La vessant didàctica dels museus, tot i que gaudeix d’una gran trajectòria, necessita d’una revisió constant dirigida a modernitzar els programes i les eines per tal d’adequar els continguts als nous plantejaments educatius. Aquestes noves propostes s’han de posar en marxa des de l’estreta relació entre els àmbits docents i els departaments educatius dels museus que, de forma conjunta, han de propiciar programes que permetin convertir el museu en un espai d’aprenentatge i en una eina docent per a les escoles.

En aquest sentit, en moltes ocasions els museus etnològics, a diferència d’altres, mostren dificultats per a encaixar els seus programes educatiu en els currículums escolars. Des d’aquesta perspectiva, el Museu Valencià d’Etnologia, el Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March i el Servei de Formació de la Diputació de València presenten aquesta jornada, amb l’objectiu de relacionar l’oferta educativa dels museus d’etnologia i les demandes dels àmbits humanístics i socials del món escolar.

La jornada contarà, entre d’altres professionals del món dels museus i l’educació, amb la presència d’Ismael García Granados, cap de la Unitat de Programes Educatius del Museu Marítim de Barcelona, que realitzarà la presentació «Museu i Escola, simbiosi natural. L’experiència del Museu Marítim de Barcelona».

Més informació a VIII Jornada de Museus Locals. Museu Valencià d’Etnologia

Presentació del llibre Percúdium

Centre Artesà Tradicionàrius. Travessia de Sant Antoni, 6, Barcelona
Dijous 14 de març, 19:00 h

Diversos Autors (2018) Percúdium. Barcelona, Centre Artesà Tradicionàrius i Associació de Festes de la Plaça Nova (Músiques de Tabalers; 3), 166 p.

Percúdium va néixer l’any 1996 com a projecte per construir un grup de percussió de carrer eclèctic i funcional, apte per fer animació. Si bé alguns dels seus membres fundadors tenen relació directa amb les músiques tradicionals, ben aviat la influència dels ritmes brasilers i africans van quallar en el repertori del grup. Lluny però de constituir una escola de samba, Percúdium no ha deixat mai d’investigar i barrejar patrons, rítmiques i aires de diverses cultures i s’ha convertit en allò que podríem anomenar un grup de percussió de “músiques del món”. A despit d’això, l’agrupació ha sabut exercir com a grup de percussió per les funcions tradicionals dels grups de tabalers: acompanyar balls de diables, correfocs i d’altres esdeveniments populars vinculats al territori. Així ho demostra el fet de ser el grup de tabalers del Barri Gòtic de Barcelona vinculat a la Colla de Diables.

Després de més de vint-i-dos anys d’existència, el grup de percussió està format actualment per una vintena de músics que, amb el so inconfusible dels seus instruments –surdo, contrasurdo, cortador, caixa, repenique, tamborim, timba, agogó, rocar i esquellot– i amb el seu vestuari característic de color verd i blanc, és reconegut arreu per les melodies que crea i interpreta. Melodies com ara: Marak-tu, Merengue, Tall 5, Sambareggae, Pimpampum, Tablataran, Balla-ho, Mereconan o Sarramba, i que ara us són presentades en aquest tercer volum de la col·lecció ‘Músiques de Tabalers’

La presentació del llibre contarà amb la presència de l’editor, Quim Soler; el membre fundador del grup, Oriol Mestre; i amb el director de La Casa dels Entremesos, Xavier Cordomí.

Presentació a Igualada del llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Basílica de Santa Maria d’gualada. Carrer de Santa, 9, Igualada
Dijous 7 de març, 18.00 hores

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue son una de les fonts més valorades pels intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc i altres moments de l’any, com el Corpus.

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context estrictament eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX. Els llibres son una font de coneixement i d’estudi sobre el repertori popular local de l’època.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Els Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat i organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit, el Llibre d’orgue de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

La presentació s’inclou en els actes del Festival Internacional d’orgue d’Igualada i anirà acompanyada de la interpretació de diverses mostres de melodies extretes del llibre a càrrec de l’organista Hèctor París.

Girona acull l’exposició “Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)”

Espai Santa Caterina. Passatge d’Aristides Maillol, s/n, Girona
Del 5 de març al 27 d’abril de 2019
INAUGURACIÓ: 5 de març, 12.00 h

Girona acull la mostra itinerant “Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954)”, una exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany. L’activitat s’emmarca en el conjunt d’accions programades pel Govern amb motiu de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La comissària de l’exposició, i també de l’Any Capmany, és Montserrat Garrich, autora del llibre Aureli Capmany, l’obra d’una vida i experta en la cultura catalana i en història de la dansa popular.

Aureli Capmany (1868-1954) va publicar la col·lecció titulada Cançoner popular (1901-1913), que conté més de 100 cançons populars il·lustrades pels millors dibuixants de l’època, així com el Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes(1951). Va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891) i de l’Esbart de Dansaires (1907), on va exercir de director. Per altra banda, fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904) i va col·laborar en moltes altres publicacions infantils. Capmany, de formació autodidacta, va portar a terme una tasca pedagògica important donant eines als mestres i professors per al reconeixement de l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla i la llegenda com a eines pedagògiques.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles. A l’exposició també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes.

La inauguració contarà amb la presència del Delegat del Govern a Girona, Pere Vila, la Presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer, i la comissària de l’exposició, Montserrat Garrich.

Web commemoratiu de l’any Aureli Capmany

 

La fotografia de Cintet Rifà Anglada: una mirada etnogràfica (1900-1930)

Sala d’exposicions Ca n’Ametller. Plaça de Catalunya 25, Molins de Rei
Del 22 de febrer al 14 d’abril de 2019
INAUGURACIÓ: divendres 22 de febrer, 19.00 h

El Museu del Ter va presentar l’any 2016 l’exposició “La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930)”, una mostra que posava el focus en allò que molts consideren la característica més valuosa de Cintet Rifà: la mirada etnogràfica. Una mirada que Rifà projecta a la comarca d’Osona, i especialment a la vall del Ges, als peus del santuari de Bellmunt, on Cintet Rifà va recollir les formes de vida i treball en un entorn rural, al voltant de la casa familiar del Serrat de Nespla, adquirida pels Rifà l’any 1897.

Jacint Rifà Anglada, conegut i recordat en l’entorn familiar com a oncle Cintet, va néixer a Manlleu l’any 1879 en una família d’industrials del tèxtil manlleuenc que, a principis del segle XX, en un context de greu conflictivitat social, va traslladar la seva residència principal al carrer del Bruc de l’Eixample de Barcelona. En Cintet, tot i treballar sempre en l’empresa familiar, no va exercir mai el paper de lideratge, que sí que van assumir alguns dels seus germans.

Solter, amb temps i diners, la seva sensibilitat el va portar cap a altres activitats: els llibres, la pintura, els viatges i, és clar, la fotografia. Aquest fons n’és una bona mostra. Cintet Rifà va morir l’any 1938, en plena guerra civil, i va deixar el llegat de les seves fotografies, que es van conservar a la casa del Serrat de Sant Pere de Torelló, l’altre gran escenari de la seva vida i, sobretot, de la seva mirada fotogràfica.

García Hermosilla, Carles (a cura de) (2018) La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930). Manlleu, Museu del Ter, 96 p. [catàleg en línia]

 

Presentació del llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Sala Polivalent. Carrer del Ravalet, 31. Els Prats de Rei
Diumenge 24 de febrer, 13.00 hores

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

Patufet, on ets? Aureli Capmany (1868-1954). Exposició itinerant.

CRAI Catalunya (Universitat Rovira i Virgili). Avinguda de Catalunya, 35, Tarragona
Inauguració 4 de febrer, 10.30 hores

El passat divendres 25 de gener es va obrir al públic al CRAI Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili l’exposició Patufet, on ets? (1868-1954), una exposició que reivindica el llegat del folklorista autodidacta, escriptor i promotor Aureli Capmany en la cultura catalana a partir del personatge d’en Patufet, protagonista de la revista infantil dirigida per Capmany.

La inauguració oficial de l’exposició tindrà lloc el proper dilluns dia 4 de febrer, a les 11.30 hores, al vestíbul del CRAI Campus Catalunya de la mà de Carme Oriol, professora de la Universitat del Departament de Filologia Catalana i responsable de l’arxiu de Folklore. Carme Oriol ha participat també en l’elaboració del catàleg d’aquesta mostra.

L’exposició s’estructura en deu apartats: Aureli Capmany i Farrés; En Patufet; Cançons, crits, orfeons i corals; Rondalles, contes, romanços i llegendes; Balls, danses, imatgeria festiva; Festes, costums; Sants, santes i mares de déu; Jocs, joguines; Barcelona; Gremis, confraries, oficis; Teatres, espectacles i titelles.

A la mostra també es projecta un audiovisual que recorda la vida i la trajectòria de Capmany en diverses facetes.  L’exposició romandrà oberta fins el 28 de febrer en l’horari habitual del CRAI Catalunya.

Web commemoratiu de l’any Capmany

Juguem a recordar! Jocs i joguines de la generació del Baby Boom (1960-1970)

Ca N’Amat Museu de Viladecans. Carrer de les Sitges, 3, Viladecans
Fins al 28 de febrer de 2019

El Museu de Viladecans va inaugurar el passat 14 de desembre l’exposició Juguem a recordar! Jocs i joguines de la generació del Baby Boom, en la qual es pot fer una ullada a les joguines de tots aquells que van nèixer entre els anys 60 i 70 del segle passat. Una exposició elaborada a partir de les aportacions íntegres dels habitants del municipi, i en la que es pot veure un espai dedicat exclusivament a Comansi, la històrica empresa de joguines originada al Baix Llobregat i que va tenir la seva seu a Viladecans.

A més a més, a la mostra destaquen també tres expositors on s’analitza el paper sexista de les joguines durant aquells anys. Així doncs, aquest apartat tracta de fer reflexionar el visitant sobre el paper de la dona durant aquesta època i, sobretot, com es transmet a les nenes aquest rol a través de joguines com les cuines i les planxes infantils o les nines.

Juguem a recordar! Jocs i joguines de la generació del Baby Boom podrà visitar-se fins el 28 de febrer en els horaris habituals de Ca n’Amat – Museu de Viladecans.

Més informació sobre l’exposició.

 

 

Projecten un centre d’interpretació dels forns d’oli de ginebre a Riba-roja d’Ebre

Riba-roja d’Ebre

L’oli de ginebre té moltes propietats terapèutiques: antisèptiques, astringents, diurètiques, calmants del dolor… Tradicionalment també es feia servir en abundància per al bestiar, sobretot per tractar-ne afeccions de la pell.

L’oli de ginebre s’obtenia destil·lant la resina de soques de ginebre blanc o càdec. Els forns on es carbonitzaven les soques i es destil·lava l’oli podien tenir diversos dissenys, encara que el més comú era una cambra simple, antigament d’argila, que cobria de manera estanca una pila de teies assecades de soca de càdec. Es provocava la combustió de les soques, que es carbonitzaven i lliuraven la seva resina líquida a través d’un canal estanc, per evitar que el líquid s’encengués.

Algunes poblacions es van especialitzar en l’obtenció d’aquest oli, fet que va provocar que s’hi construïssin forns fixos, reutilitzables i de grans dimensions. Riba-roja d’Ebre va ser durant un temps un dels centres productors més destacats. Només en aquest extens municipi de la Ribera d’Ebre se n’hi han localitzat disset -dels quals onze ja han estat declarats Bé Culturals d’Interès Local- i es disposa d’informació de vuit més encara per localitzar.

Després d’obtenir aquest reconeixement i d’haver vist publicat el llibre Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre (Vidal Bonavila, Judit ; Orobitg Ávalos, Marina (2018)), els Amics de Riba-roja d’Ebre busquen portar a terme la construcció d’un nou centre d’interpretació a la imatge dels forns d’olis primigenis, on es mostri al públic com són els forns d’oli de ginebre i l’evolució d’aquesta indústria.

Amplieu la notícia a ebredigital.cat

Més informació sobre els forns d’oli al blog

Web dels Amics de Riba-roja d’Ebre sobre els forns d’oli de ginebre

Fem Memòria Saidí

El passat diumenge 20 de gener va tenir lloc la presentació del projecte “Fem Memòria” a Saidí (Baix Cinca), que pretén recuperar la memòria històrica del municipi mitjançant entrevistes a la gent gran en format audiovisual.

Els seus impulsors, Sergio Rivas i Sonia Ezquerra, que han sigut guardonats amb la XIX Beca Amanda Llebot que atorga l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, van encoratjar als assistents a col·laborar amb aquesta iniciativa aportant records, fotografies o vídeos i animant-les a seguir el projecte a xarxes socials.

Amplieu la notícia a tempsdefranja.org