Arrenca la Setmana de la Pedra Seca amb 76 activitats arreu dels Països Catalans

  • Del 23 al 29 de novembre de 2020, i per primera vegada, els Països Catalans s’uneixen per reivindicar el patrimoni de la pedra seca i la seva tècnica constructiva amb 76 activitats a l’entorn de la pedra seca per posar-la en valor.
  • Tindran lloc 24 sortides i visites guiades, 17 formacions i construccions i 35 activitats de divulgació, moltes d’elles ja pensades en nous formats per adaptar-se a les circumstàncies imposades pel Covid.

Als Països Catalans existeix un importantíssim patrimoni rural de pedra seca que n’articula el paisatge: cabanes, forns, sínies, fonts, marges, tines… moltes d’ells protegits com a bens culturals d’interès local o nacional, o bé situats dintre de parcs naturals o d’altres categories d’espais protegits. Però malgrat els seus diversos valors (ecològics, estètics, històrics i identitaris), es troba immers en una dinàmica d’abandó que comporta el seu deteriorament i destrucció, i que coincideix, malauradament, amb la desaparició de l’ofici de marger i la pèrdua del coneixement d’aquesta tècnica constructiva. Per això, i coincidint amb el segon aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el 28 de novembre de 2018, COL·LABORAxPAISATGE impulsa la Setmana de la Pedra Seca en col·laboració amb nombroses entitats del territori.

La Setmana de la Pedra Seca compta amb una relació de totes les activitats a l’Agenda de la Setmana de la Pedra Seca, així com amb un mapa d’ubicacions que trobareu al mateix lloc. Igualment, les activitats es podran seguir a les xarxes socials de la Setmana (Facebook i Instagram @SetmanadelaPedraSeca, Twitter @SetmPedraSeca) i mitjançant el hashtag #SetmanadelaPedraSeca.

La festa i la dansa a València als segles XIII-XVII

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2
Dijous 22 d’octubre, a les 8 del vespre

“Presentacions 2020 de l’Esbart Català de Dansaires” programa una nova sessió amb la presentació de la darrera publicació feta per l’entitat, l’obra de Raül Sanchis La festa i la dansa en les fonts historiogràfiques de la memòria : Corpus documental de la ciutat de València (segles XIII-XVII), obra que va guanyar l’accèssit al V Premi Rafael Tudó 2018 per a estudis sobre dansa.

Es tracta d’una obra important perquè treballa amb fonts historiogràfiques primàries, fet gens habitual en l’estudi de la dansa, en una etapa que ha estat molt poc estudiada fins a l’actualitat. La seva publicació permet posar a l’abast dels interessats en la matèria i a futurs investigadors el buidat i sistematització de la informació que aquestes fonts contenen.

És un estudi centrat en els autors, les obres i la informació sobre la dansa en el context festiu a València. Fa un recorregut per les entranyes de la història de les mentalitats amb la voluntat de plasmar la importància que la festa i la dansa pública i privada, sense deixar de banda aspectes consubstancials com són el teatre, la música, el joc o l’espectacle.

L’acte comptarà amb la intervenció de Josep Fornés, antropòleg, i de Raül Sanchis, autor de l’obra, i es podrà seguir a través de les xarxes socials de l’Esbart Català de Dansaires. Instagram: @esbartcatala

Disponible a partir del 23 d’octubre al canal de Youtube de l’entitat: https://www.youtube.com/channel/UCTPFPLEdODg0SeQwbfP98ZQ

Coreografia archeologica. 1921: les Danses de Vilanova

Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Inauguració dijous 8 d’octubre, a les 8 del vespre

Concepció Coll, la informant de les Danses de Vilanova, amb el mestre de dansa Felip Blasco i una balladora de l’Esbart Català de Dansaires.

L’Esbart Català de Dansaires, des de 1908, ha contribuït a la reconstrucció i restauració in situ de nombroses danses que avui es ballen als carrers i places de Catalunya. 

Coreografia archeologica mostra com es desenvolupa un projecte de reconstrucció i restauració d’una dansa en una població que l’ha perdut.  L’exposició ressegueix les tasques que es fan i les qüestions que cal tenir en compte, des de la proposta fins que el ball arrela i es torna a ballar amb normalitat i periodicitat.  Aquest procés s’exemplifica amb un projecte realitzat entre els anys 1920 i 1921: la documentació, reconstrucció i restauració de les Danses de Vilanova i la Geltrú, que es ballen cada any el diumenge de Carnaval.

Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada a Sarrià

Casa Orlandai. C. de Jaume Piquet, 23, Barcelona
Dijous 8 d’octubre, a les 6 de la tarda

Doñate Sastre, Miguel; Márquez Porras, Raúl (2020) Baixar a Barcelona. La ciutat i la comunitat recreada a Sarrià. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 31), 200 p.

Acte de presentació de l’últim volum de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya, i del llibre fotogràfic Sarrià desaparegut (Efadós). A l’acte intervindran Raúl Márquez, Miguel Doñate i Jesús Mestre, autors dels llibres, i comptarà amb la presència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, M. Àngels Blasco, i amb la directora de la Casa Orlandai, Natàlia Oliete.

Sinopsi | Baixar a Barcelona tracta de la pervivència i la recreació d’una identitat viscuda, la sarrianenca, construïda bàsicament enfront d’una altra identitat (o, més aviat, identificació), la barcelonina, i de tot un seguit d’actuacions per part del govern d’aquesta ciutat que s’estenen fins al present, però que tenen l’annexió de Sant Vicenç de Sarrià —l’últim dels municipis del Pla que fou agregat a Barcelona— com a fet històric cabdal. L’expressió baixar a Barcelona, emprada per bona part del veïnat de Sarrià, dona compte d’aquesta diferenciació i contraposició.

Mitjançant la recerca etnogràfica i etnohistòrica, l’obra s’endinsa en els significats que una part dels veïns i de les veïnes (els autoreferenciats com de tota la vida) atorguen a elements com ara la vila, el barri o la comunitat, representacions que serveixen per reflexionar teòricament sobre aquestes categories clàssiques de les ciències socials i sobre la polièdrica realitat urbana barcelonina.

La monografia és el resultat d’un treball d’investigació realitzat entre els anys 2010 i 2013 pel Col·lectiu per a la Recerca Social i Autònoma (COPSAT), en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

13ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2020-21

Tallers i Jornades de Memòria Oral és el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular, en el seu sentit més ampli. Expressions, coneixements, memòria dels fets i dels llocs… són alguns dels temes que s’aborden en tot un seguit d’activitats que tenen lloc arreu de Catalunya, i que van d’allò personal i local a l’experiència viscuda de tota una societat.
En aquesta tretzena edició hi participen quinze entitats, que programen quaranta-quatre activitats en dinou poblacions diferents. Algunes d’aquestes accions formen part del treball continuat de les entitats organitzadores i del paisatge habitual d’aquests tallers i jornades, mentre que d’altres son completament noves. Inaugura el programa “Los aiguats del 2000… per parlar-ne”, que tindrà lloc a Mas de Barberans (Montsià) aquest diumenge 9 d’agost, en dues franges horàries diferents.

Consulteu aquí el programa complet

10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2020

Els dies 28, 29 i 30 de març de 2019 diferents entitats integrants de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) van visitar diversos equipaments patrimonials dels Països Baixos sota el guiatge de Vanessa Barberà, antropòloga catalana resident en aquest país atlàntic. Aquell fructífer intercanvi d’experiències amb tècnics de patrimoni neerlandesos culmina ara amb la inclusió de films etnogràfics d’aquell país, a partir d’una preselecció realitzada per la mateixa Vanessa Barberà.

Enguany participen a la mostra tretze entitats de l’OPEI, que projectaran cinquanta-dos films relacionats amb el seu àmbit territorial o temàtic, al llarg de trenta-dues sessions que tindran lloc en disset poblacions diferents: Torroella de Montgrí, Esterri d’Àneu, Cervera, Mas de Barberans, Areny de Noguera, Barcelona, el Cogul, Sant Feliu de Guíxols, Ripoll, Vic, Folgueroles, Taradell, Manlleu, Roda de Ter, Reus, Bonastre i Palamós.

Programa complet de la 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Cultura Viva 2020

La xerrada sobre l’ofici de canterer a les poblacions de la Galera i Miravet, el dijous 6 d’agost a Mas de Barberans (Montsià), obrirà enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació a les comunitats que han estat objecte d’estudi les recerques etnològiques que s’estan duent a terme al nostre país. Aquest 2020 hi participen 14 entitats d’aquesta xarxa les quals, malgrat les dificultats, han programat 14 activitats en 12 poblacions d’arreu de la geografia catalana.

Feu clic damunt de la imatge per ampliar-la.

Taller de restauració d’embarcacions tradicionals de pesca a l’Escala

L’Escala
19 i 26 de setembre i 3, 10 i 17 d’octubre de 2020

Gràcies a la bona rebuda que tingué l’any passat, aquesta tardor l’Ajuntament de l’Escala, mitjançant el Museu de l’Anxova i de la Sal i el Museu de de l’Escala, tornara organitzar aquest taller, destinat a tothom a qui li apassioni la navegació tradicional i els treballs vinculats a construir i, sobretot, reparar i restaurar embarcacions de fusta com les que  de sempre  han solcat la nostra mar. 

Durant les cinc sessions en les que es desenvoluparà el taller,  durant cinc dissabtes al matí, de les 9.30 a les 14.00 h,  es  treballarà en bastiments de fusta que formen part del  patrimoni  marítim de l’Escala i que han d’esdevenir, un cop  restaurats,  protagonistes de les futures edicions de la Festa de la Sal de l’Escala,  esdeveniment candidat a ser valorat com a  Patrimoni Immaterial de la Humanitat de l’UNESCO.  

Totes aquestes tasques estaran supervisades pels mestres d’aixa de Drassanes Sala, la drassana més antiga en actiu de Catalunya. La sisena generació de la nissaga Sala guiarà els inscrits al curs en les feines més habituals d’un ofici tradicional profundament arrelat a l’Escala. Aquest taller es  realitzarà en un espai de la Confraria de Pescadors de l’Escala, al moll  pesquer, al costat del Centre d’Interpretació del Peix MARAM. 

El preu d’inscripció és de 65 € i s’ha de formalitzar a museu@lescala.cat. Els incrits rebran un dossier informatiu i les places són limitades. 

Aquest taller compta amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de  l’Escala, de les Drassanes Sala i de l’Associació de Vela Llatina de l’Escala i és una activitat cofinançada pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca. 

Subvencions a federacions per a activitats relacionades amb l’associacionisme i la cultura popular

El Departament de Cultura i l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural llancen aquesta línia de subvencions per promoure les activitats culturals relacionades amb l’associacionisme i la cultura popular i tradicional catalana i aranesa organitzades o impulsades per federacions. Aquesta línia de subvencions té les modalitats següents:

  • a) Activitats organitzades directament per federacions.
  • b) Activitats impulsades per federacions, però efectuades per associacions membres de la federació impulsora.
  • c) Contractació de pòlisses d’assegurança col·lectiva de responsabilitat civil, d’accidents o d’assistència sanitària per a la cobertura dels riscos inherents a les activitats pròpies de les colles castelleres, les colles de falcons i els grups de foc.

Termini per sol·licitar l’ajut: del 12 al 27 de maig de 2020, ambdós inclosos.

Visiteu el web per a més informació i per demanar aquest ajut.