Licitació de quatre lots per realitzar treballs de recerca, revisió i actualització de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya

Després de més d’una dècada, el Departament de Cultura, a iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, treu a licitació quatre lots de recerca per a l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Es tracta de quatre inventaris de patrimoni material, tres de patrimoni immoble i un mixt de patrimoni moble i immoble. Són els següents:

  • Inventari del patrimoni saliner de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)
  • Inventari de construccions amb tàpia de terra de Bell lloc d’Urgell (Pla d’Urgell)
  • Inventari d’infraestructures tradicionals per al desguàs d’aigües en camps de conreu de Capmany (Alt Empordà)
  • Inventari de construccions rurals de la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre)

Termini de presentació d’ofertes: 18/09/2024, 12:00 h

Consulteu-ne tots els detalls a la plataforma de serveis de contractació pública.

Els canterers a les Terres de l’Ebre. Abans i Ara

Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera
Carrer de Sant Llorenç, 36, la Galera
Del 9 d’agost al 27 d’octubre de 2024
Inauguració de l’exposició i presentació del díptic i catàleg: dv 9 d’agost, a les 19.30 h

El 9 d’agost de 2004 obria les seves portes Terracota Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. Enguany compleix vint anys i per commemorar-ho l’entitat ha produït aquesta exposició dedicada a la terrissa de les Terres de l’Ebre. El títol de l’exposició reivindica el terme «canterers», que és com s’anomenaven tradicionalment els terrissers a les Terres de l’Ebre.

Gràcies a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, que igual que en altres ocasions ha cedit les peces del fons del Museu de Ceràmica al centre Terracota, a la Galera es podran veure alguns atuells de centres terrissers extingits. Gràcies al díptic que l’acompanya, a més, hom podrà descobrir el ric patrimoni terrisser que van arribar a tenir les Terres de l’Ebre, malgrat que en l’actualitat només quedin dos centres productors actius: la Galera i Miravet. Les dificultats de mercat, el relleu generacional inexistent i moltes altres causes faran que, segurament, els actuals canterers de la Galera i Miravet siguin la darrera generació de canterers de les Terres de l’Ebre.

Per això, mitjançant aquesta exposició, el Terracota Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera vol retre un homenatge a tots els artesans que van fer possible aquest ric patrimoni i deixar constància del que porta implícit, una informació, un saber fer, els substrats d’una cultura que ha desaparegut i que no tornarà però que cal preservar i transmetre generació rere generació.

L’exposició anirà acompanyada d’un díptic per deixar constància de la rica tradició terrissera de les Terres de l’Ebre. A més d’aquesta exposició i díptic, i continuant en la commemoració, es  presentarà, també, un catàleg que vol ser una retrospectiva d’aquests vint anys d’existència. El catàleg permetrà conèixer la quantitat de propostes culturals que Terracota ha ofert al llarg d’aquests vint anys, posant així de relleu que, tot i no disposar dels recursos dels que disposen municipis més grans, ha pogut oferir una variada oferta cultural alhora que ha treballat per l’artesania que tant identifica el poble de la Galera, per donar-la a conèixer, preservar-la i intentar la seva perdurabilitat.   

Horari: dimecres a divendres de 9.30 a 13.30 h; dissabtes, diumenges i festius de 12.00 a 14.00 h

+ informació: Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. 977 71 83 39, terracota@galera.cat

Cultura Viva 2024

Després de l’acte d’inauguració de l’exposició «Salut tinguéssem! De la Clínica Arrossera fins a l’Hospital Comarcal d’Amposta», ahir al Museu de les Terres de l’Ebre, el programa Cultura Viva continua amb la presentació de la recerca «Rec comtal. Patrimonis materials, immaterials i comuns a la perifèria de Barcelona«, de l’Institut Català d’Antropologia, demà 20 de juliol a Can Sant Joan (Montcada i Reixac).

El programa Cultura Viva té per objectiu donar a conèixer, directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi, els resultats de les recerques etnològiques que es fan a Catalunya. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial n’és el nucli principal, però des de l’any passat està obert a la participació d’altres entitats. Enguany hi ha més presentacions que mai, amb 43 actes en 32 localitats diferents.

Consulteu-ne aquí el programa sencer.

Antropologia i cultura popular a Catalunya

Sala d’actes del Palau Marc, seu de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya
La Rambla, 8, Barcelona
Dimarts 23 de juliol, a les 5 de la tarda

Emmarcat dins la celebració de la 18th EASA Biennial Conference (European Association of Social Anthropologists), l’acte consistirà en la presentació de dos llibres:

  • Popular Culture, Identity, and Politics in contemporary Catalonia, d’Alessandro Testa (Charles University – Praga) i Mariann Vaczi (University of Nevada – Reno)
  • Catalonia’s Human Towers. Castells, Cultural Politics and the Struggle toward the Heights, de Mariann Vaczi

Comptarà amb la presència de membres del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona que hi han col·laborat. Durant l’acte es durà a terme també una presentació de la trajectòria de la Revista d’etnologia de Catalunya, que edita el Departament de Cultura.

L’acte és obert i compta amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona.

Publicat en línia el número 47 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment el volum 47 de la Revista d’etnologia de Catalunya, corresponent a l’any 2023. Aquest nou volum conté un dossier central que duu per títol “La conservació de la natura com a disseny del paisatge”, coordinat per Oriol Beltran (Universitat de Barcelona) i Ismael Vaccaro (Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats, CSIC). El dossier conté tretze articles que plantegen un acostament a l’anàlisi de diverses iniciatives dutes en nom de la conservació, que tenen unes clares implicacions socials, polítiques i territorials, per tal de comprendre millor la conceptualització de la natura que comporten tant el paradigma conservacionista com els seus objectius patrimonials. Així, els textos aborden diferents realitats social i territorials, tant a Catalunya (Pirineu, Alt Empordà) com d’altres indrets (Mallorca, Andalusia, la Patagònia, les illes Galápagos, Guinea-Bissau, Portugal, entre altres).

La resta de seccions de la revista, “Miscel·lània” i “Crònica”, contenen un conjunt d’articles d’abast temàtic i territorial amplis. Els textos il·lustren la diversitat i la riquesa d’enfocaments i perspectives en relació a la recerca etnològica i la producció patrimonial actuals a casa nostra.

Dossier – La conservació de la natura com a disseny del paisatge

  • Presentació | Oriol Beltran i Isamel Vaccaro
  • Europa com a hipèrbole. Tensions conceptuals i acció animal en la renaturalització d’Europa | Eunice Blavascunas 
  • Paisatges naturals i paisatges viscuts. Científics i camperols al sud andalús | Agustín Coca Pérez 
  • Parcs naturals de l’Alt Empordà: de l’apropiació a la instrumentalització passant per la «restauració» i la «connexió» | Sabrina Doyon y Sabrina Bougie
  • La naturalización del delta del río Paraná. El Parque Nacional Islas de Santa Fe en el marco del neo-extractivismo argentino | Brián G. Ferrero
  • «I ara el régulo no té autoritat per evitar la tala de boscos!». Una perspectiva antropològica de les ICCA (Àrees Conservades per Pobles i Comunitats Indígenes) a Guinea-Bissau | Amélia Frazão-Moreira, Bucar Indjai, Erikson Mendonça i Herculano da Silva Nhaga
  • El retorn de l’os bru i de pràctiques pastorals ancestrals? El disseny d’un paisatge salvatge i patrimonial al Pirineu central | Ferran Pons-Raga i Lluís Ferrer
  • Quan a la conservació li sobren espècies. Erradicació i naturalització a Floreana (Galápagos) | Esteban Ruiz-Ballesteros

Focus

  • El paisatge forestal en transformació de Serra de Tramuntana (Mallorca): regeneració versus deterioració | Maria Cifre-Sabater
  • Cal defensar allò natural: conflictes ontològics i governamentalitats múltiples en la creació dels espais naturals protegits | José A. Cortés-Vázquez
  • Sobre els llops i els processos de renaturalització: el cas de la vall del Côa, Portugal | Margarida Lopes-Fernandes, Clara Espírito-Santo i Amelia Frazão-Moreira
  • Qui pot parlar del volcà? Discussions sobre la construcció d’un lloc sagrat maputxe al Parc Nacional Lanín, Norpatagònia argentina | Florencia Trentini

Consulteu aquí el sumari sencer i el contingut íntegre de tots els articles del núm. 47 de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

Festes.org celebra 25 anys i engega una campanya de micromecenatge per renovar-se

1999-2024: 25 anys divulgant les festes i la cultura popular

Aquest 2024 se celebra el 25è aniversari de Festes.org, el portal degà del sector de les festes i la cultura popular i tradicional, que va néixer l’any 1999 amb la perspectiva del canvi de mil·lenni i la irrupció de la Xarxa Internet, dos fets que van provocar l’eclosió de molts projectes que volien posar l’aleshores encara incipient revolució tecnològica al servei de les persones, el coneixement i la cultura.

Després de 25 anys de vida, Festes.org s’ha convertit en un espai web imprescindible que serveix de font primària d’informació per a molts treballadors i treballadores del coneixement (periodistes, educadors i mestres, antropòlegs, creadors de continguts, viquipedistes…), així com per a molta gent que el consulta regularment perquè vol conèixer més els costums i tradicions del país o perquè vol fer turisme interior.

El sector felicita els 25 anys de Festes.org

Amb motiu del 25è aniversari, els responsables de Festes.org han obert un aplicatiu on es van publicant els missatges de felicitació que aquests dies estan rebent tant de destacades personalitats del sector de la cultura popular com d’usuaris anònims del web.

Campanya de micromecenatge per a renovar Festes.org

Per a commemorar aquests primers 25 anys de vida, estan preparant la renovació completa del web per tal d’adequar-lo als nous estàndards de programació i preparar-lo per a l’embat que suposarà la irrupció de la intel·ligència artificial.  

A banda d’incorporar una imatge corporativa nova i un disseny gràfic totalment renovat, el nou Festes.org serà responsiu (es podrà veure perfectament des de tots els dispositius), incorporarà noves funcionalitats, com la georeferenciació dels continguts, i altres importants millores, com una més acurada presentació dels resultats del cercador intern.  Una altra de les principals novetats és que a partir d’ara també inclourà continguts del conjunt de la cultura popular i tradicional (gastronomia i cuina, llegendari, botànica, cançoner, bestiari, gegants, castells, oficis artesans…) i no només de les festes.

Per finançar la creació del nou web s’ha engegat un projecte de micromecenatge a Verkami per tal que tothom qui ho desitgi pugui participar-hi.

+ info: Manel Carrera manel@festes.org

Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet

Les properes setmanes continuaran les presentacions del Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet. Aquest llibre conté la transcripció de 135 partitures i lletres de cançons i gairebé un centenar de fotografies preses in situ de persones, masos i paisatges de l’Alt Empordà. El treball realitzat per Liliana Tomàs i Roch representa el darrer i més complet dels seus projectes. En ell ha portat a terme una gran tasca de selecció de partitures d’entre les més de 500 tonades recollides durant la missió per part de Tomàs i Millet.

Les properes presentacions seran:

  • Dilluns 27 de maig, a les 18.30 h, a l’Auditori de l’Arxiu Nacional de Catalunya – Sant Cugat del Vallès. Si no podeu assistir-hi personalment podreu seguir l’emissió en streaming des d’aquest enllaç https://www.youtube.com/watch?v=gGAnUu2-NBE
  • Divendres 31 de maig, a les 19.00 h, al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona
  • Dijous 6 de juny – 18.30 h, a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic.
  • Dimarts 25 de Juny, a les 20.00 h, a la capella del Convent de Santa Clara de Castelló d’Empúries.
  • Dimarts 2 de juliol, a les 19.30 h, a la Casa dels Entremesos de Barcelona. En aquest acte també hi haurà la presentació del catàleg de l’exposició «Músic de tot cor, Joan Tomàs i Parés» i del cançoners de les Planes d’Hostoles 1922.
  • Diumenge 28 de juliol, a les 12.00 h, a Riudaura. Acte dins el Festival D’aquí estant veig una estrella.

Ajuts per a projectes de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial

Ajuts del Ministeri de Cultura a projectes de documentació, recerca, transmissió, perpetuació, difusió i promoció del Patrimoni Cultural Immaterial, especialment per als que afectin béns culturals immaterials que hagin estat expressament protegits per la normativa de Patrimoni Cultural o estiguin inclosos als sistemes d’inventaris, catàlegs o atles de Patrimoni Immaterial gestionats per les administracions competents.

Termini de presentació de sol·licituds: fins al 17 de juny de 2024

Tota la informació en aquest web del Ministeri de Cultura

33è Festival Cornamusam a Olot

L’Associació de Cultura Popular de la Garrotxa El Til·ler organitza, entre el 16 i el 19 de maig a Olot, la 33ena edició del Cornamusam.

El Festival Internacional de la Cornamusa està dedicat a la difusió i promoció de la cornamusa i la seva música, així com a la mostra d’altres cornamuses d’arreu del món. I compta amb una programació de concerts de qualitat que es veu complementada amb xerrades i classes magistrals relacionades amb la cornamusa i el món de la música tradicional. Podeu consultar tota la programació a Cornamusam 2024. 33è Festival Internacional de la cornamusa d’Olot.

A més d’una molt completa selecció de concerts, balls, cercaviles i trobades musicals, l’edició d’enguany commemora el centenari de les missions de l’Obra del Cançoner Popular realitzades per Joan Tomàs a la Garrotxa, en les que va recollir, entre d’altres, la música del Ball de la Cabreta.

Per aquest motiu el diumenge 19 de maig a les 12.00 h, a la Sala El Torín d’Olot, tindrà lloc la presentació del llibre El cançoner de les Planes d’Hostoles 1922, amb Liliana Tomàs i Jaume Arnella. Aquest llibre conté el recull de cançons que Joan Tomàs, juntament amb Joan Llongueres, va fer a les Planes d’Olot l’estiu de 1922 per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

L’acte es clourà amb un concert d’Àngel Girona i Marc Busquets.

“Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet” a Figueres

L’estiu de 1927, els músics Joan Tomàs i Lluís M. Millet van recorrer 20 poblacions empordaneses a la recerca de cançons per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Van entrevistar 62 informants dels quals van transcriure 507 melodies. 

El Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet pretén donar a conèixer aquest recull musical mostrant-ne 135 cançons, però, a més, també treu a la llum el dietari inèdit que els dos mestres varen redactar, descrivint tot allò que vivien per aconseguir el seu objectiu, així com les cartes en les quals informaven els directius de l’Obra del Cançoner dels esdeveniments més significatius, tot destacant-ne els aspectes o anècdotes que consideraven més rellevants i que ens donen molta informació de la nostra història i cultura. 

Aquesta edició també descobreix un per un, els empordanesos que van col·laborar cantant i informant, un bon motiu per engrescar cada municipi a fer el seu propi cançoner complet. I és que amb aquest llibre, un cop més, Liliana Tomàs i Roch vol complir la proposta que el seu avi, Joan Tomàs i Parés, va deixar escrita de fer: “La publicació més o menys immediata de petits volums de cançons a l’abast de totes les butxaques, com una mena de cançoners comarcals, perquè la cançó tornés al poble.”

Desprès de ser presentat a Barcelona i a Girona, el divendres 10 de maig a les 19.00 h, es presentarà el Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet a Figueres (Cercle Sport Figuerenc – carrer Monturiol, 3).