Ajuts del Ministeri de Cultura a projectes de documentació, recerca, transmissió, perpetuació, difusió i promoció del Patrimoni Cultural Immaterial, especialment per als que afectin béns culturals immaterials que hagin estat expressament protegits per la normativa de Patrimoni Cultural o estiguin inclosos als sistemes d’inventaris, catàlegs o atles de Patrimoni Immaterial gestionats per les administracions competents.
Termini de presentació de sol·licituds: fins al 17 de juny de 2024
L’Associació de Cultura Popular de la Garrotxa El Til·ler organitza, entre el 16 i el 19 de maig a Olot, la 33ena edició del Cornamusam.
El Festival Internacional de la Cornamusa està dedicat a la difusió i promoció de la cornamusa i la seva música, així com a la mostra d’altres cornamuses d’arreu del món. I compta amb una programació de concerts de qualitat que es veu complementada amb xerrades i classes magistrals relacionades amb la cornamusa i el món de la música tradicional. Podeu consultar tota la programació a Cornamusam 2024. 33è Festival Internacional de la cornamusa d’Olot.
A més d’una molt completa selecció de concerts, balls, cercaviles i trobades musicals, l’edició d’enguany commemora el centenari de les missions de l’Obra del Cançoner Popular realitzades per Joan Tomàs a la Garrotxa, en les que va recollir, entre d’altres, la música del Ball de la Cabreta.
Per aquest motiu el diumenge 19 de maig a les 12.00 h, a la Sala El Torín d’Olot, tindrà lloc la presentació del llibre El cançoner de les Planes d’Hostoles 1922, amb Liliana Tomàs i Jaume Arnella. Aquest llibre conté el recull de cançons que Joan Tomàs, juntament amb Joan Llongueres, va fer a les Planes d’Olot l’estiu de 1922 per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
L’acte es clourà amb un concert d’Àngel Girona i Marc Busquets.
L’estiu de 1927, els músics Joan Tomàs i Lluís M. Millet van recorrer 20 poblacions empordaneses a la recerca de cançons per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Van entrevistar 62 informants dels quals van transcriure 507 melodies.
El Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet pretén donar a conèixer aquest recull musical mostrant-ne 135 cançons, però, a més, també treu a la llum el dietari inèdit que els dos mestres varen redactar, descrivint tot allò que vivien per aconseguir el seu objectiu, així com les cartes en les quals informaven els directius de l’Obra del Cançoner dels esdeveniments més significatius, tot destacant-ne els aspectes o anècdotes que consideraven més rellevants i que ens donen molta informació de la nostra història i cultura.
Aquesta edició també descobreix un per un, els empordanesos que van col·laborar cantant i informant, un bon motiu per engrescar cada municipi a fer el seu propi cançoner complet. I és que amb aquest llibre, un cop més, Liliana Tomàs i Roch vol complir la proposta que el seu avi, Joan Tomàs i Parés, va deixar escrita de fer: “La publicació més o menys immediata de petits volums de cançons a l’abast de totes les butxaques, com una mena de cançoners comarcals, perquè la cançó tornés al poble.”
Desprès de ser presentat a Barcelona i a Girona, el divendres 10 de maig a les 19.00 h, es presentarà el Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet a Figueres (Cercle Sport Figuerenc – carrer Monturiol, 3).
Tomàs i Roch, Liliana (2024) Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés (1896-1967). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 188 pàg.
Acaba d’aparèixer publicat el catàleg de «Músic de tot cor: Joan Tomàs i Parés (1896-1967)«, exposició que commemora els 125 anys del naixement del mestre Joan Tomàs i Parés. El mestre Tomàs destaca per la important tasca de recerca i recull de cançons, danses i músiques instrumentals populars que dugué a terme. Fou, també, un dels grans impulsors del moviment coral català i de la renovació pedagògica musical i rítmica. La seva aportació al patrimoni cultural català és insubstituïble, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra.
El proper dijous 9 de maig de 2024, a les 19.00 h, es presentarà a la llibreria Les Voltes (plaça del Vi, 2) de Girona el Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet. Missió núm. 29 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de Liliana Tomàs i Roch.
Aquest llibre conté la transcripció de 135 partitures i lletres de cançons i gairebé un centenar de fotografies preses in situ de persones, masos i paisatges de l’Alt Empordà. El treball realitzat per Liliana Tomàs i Roch representa el darrer i més complet dels seus projectes. En ell ha portat a terme una gran tasca de selecció de partitures d’entre les més de 500 tonades recollides durant la missió per part de Tomàs i Millet. Algunes de molt remarcables com ara: Contrapàs Curt, Contrapàs Llarg o Cançó de Corallar.
A més, el llibre conté un capítol amb informació detallada de tots i cadascun dels informants/cantaires, veritables protagonistes del recull, altres estudis sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), la llarga i profunda amistat entre els mestres Tomàs i Millet, o les cartes que ells mateixos enviaven als directors de l’OCPC (i també de l’Orfeó Català), Lluís Millet i Pagès i Francesc Pujol i Pons.
Una autoedició de luxe, de 344 pàgines, que també inclou la transcripció del diari de camp signat pels recol·lectors Lluís M. Millet i Joan Tomàs. Una memòria perduda o inexistent, però que l’autora ha trobat i recuperat després d’un llarg i meticulós procés d’investigació.
Liliana Tomàs i Roch és néta del mestre i comissària de la commemoració. L’entusiasme i una inesgotable energia són el motor dels seus estudis, recerques i investigacions, que es caracteritzen per un alt grau d’exigència i de rigor.
«Fer fortuna o sobreviure (1939 – 1959)» és el títol de les sisenes Jornades de Memòria Històrica Local que organitza el Museu de la Mediterrània i que aquest any estan dedicades a analitzar en l’economia del primer franquisme. El mercat negre, l’estraperlo, el contraban i altres pràctiques econòmiques van marcar el dia a dia dels ciutadans durant els anys del franquisme. Amb un enfocament exhaustiu, es posarà en relleu com la població es va veure obligada a fer front a un entorn econòmic difícil i ple de vicissituds.
Així, les Jornades de Memòria Històrica Local es converteixen en un espai de reflexió i anàlisi essencial per entendre la complexitat i les repercussions d’una de les etapes més dures i fosques d ela nostra història. I ho fem a partir de la memòria col·lectiva de la comunitat.
Un any més, es promourà l’espai de recollida de memòria oral «Tertúlies de memòria» on es convida a participar a totes aquelles persones que tinguin interès en relatar les seves experiències i records del període tractat.
Podeu consultar la programació completa a l’enllaç
Al Museu de la Mediterrània, a partir del divendres 19 d’abril de 2024, es podrà visitar l’exposició «Nanses i Pescadors».
Aquesta exposició és el resultat d’un treball meticulós realitzat pel cisteller Josep Mercader, resident a Torroella de Montgrí, a través del qual ha recopilat i classificat diverses nanses elaborades amb la tècnica del teixit de malla triangular al litoral mediterrani. L’exposició, a partir de més de trenta peces, ofereix una visió detallada de les tècniques tradicionals i els materials utilitzats pels pescadors durant segles.
Els visitants tindran l’oportunitat de contemplar les nanses, tocar els diferents materials naturals com la canya, branca d’olivera i de tamariu i entendre la funció específica de cada nansa per a les diferents espècies marines. A més a més, les peces exposades es relacionen amb els pescadors que les han utilitzat al llarg del temps. La peça, exposada de forma artística, dialoga amb el seu creador, el pescador que l’ha utilitzat per portar a terme el seu treball diari.
Els visitants tindran l’oportunitat de contemplar les nanses, tocar els diferents materials naturals com la canya, branca d’olivera i de tamariu i entendre la funció específica de cada nansa per a les diferents espècies marines. A més a més, les peces exposades es relacionen amb els pescadors que les han utilitzat al llarg del temps. La peça, exposada de forma artística, dialoga amb el seu creador, el pescador que l’ha utilitzat per portar a terme el seu treball diari.
A través de plafons informatius, fotografies evocadores i peces autèntiques, l’exposició ens convida a explorar un món mariner ric en història i saviesa artesanal.
«Nanses i Pescadors» no només preserva una tradició mil·lenària sinó que també busca inspirar noves creacions en àmbits com l’arquitectura, l’enginyeria, la biologia i les arts plàstiques. Aquesta iniciativa no només recorda el passat sinó que també ens encoratja a imaginar un futur sostenible i creatiu a partir del coneixement acumulat pels pescadors artesans. Així també hi ha espai per mostrar com les nanses són utilitzades actualment per científics per estudiar la sostenibilitat de la pesca amb nanses, i com en són de beneficioses per protegir el fons marí.
L’exposició, que s’havia pogut visitar en anys anteriors als museus de l’Escala i Sant Feliu de Guíxols, ha estat totalment renovada tant en contingut, com en disseny, aconseguint una exposició completament nova. Aquesta es podrà visitar fins al 2 de setembre de 2024.
Termini de presentació de sol·licituds: del 12 a les 14 h del 30 d’abril de 2024
Subvencions per contribuir al finançament d’activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya. El projecte d’activitats pot incloure actuacions d’acord amb la tipologia següent:
a) Activitats d’identificació, captació, assessorament i coordinació d’iniciatives i projectes d’interès etnològic, tant en l’àmbit territorial català com en l’àmbit temàtic específic de l’entitat. b) Activitats que estimulen i potencien la recerca etnològica a Catalunya o dins l’àmbit temàtic específic de l’entitat. c) Activitats i els projectes que fomentin el treball col·laboratiu entre entitats especialitzades en patrimoni etnològic. d) Activitats de difusió del patrimoni etnològic.
Poden optar a aquestes subvencions els ens locals de Catalunya o les entitats que en depenen, les universitats catalanes, les fundacions i les associacions amb domicili social a Catalunya. No poden optar-hi les federacions d’entitats. Els criteris de puntuació premien els paquets d’accions que contemplin el cicle recerca-conservació-difusió en detriment d’accions aïllades.
El proper dijous 18 d’abril de 2024, a les 18.00 h, es presentarà al Palau de la Música Catalana el Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet. Missió núm. 29 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de Liliana Tomàs i Roch.
Aquest llibre conté la transcripció de 135 partitures i lletres de cançons i gairebé un centenar de fotografies preses in situ de persones, masos i paisatges de l’Alt Empordà. El treball realitzat per Liliana Tomàs i Roch representa el darrer i més complet dels seus projectes. En ell ha portat a terme una gran tasca de selecció de partitures d’entre les més de 500 tonades recollides durant la missió per part de Tomàs i Millet. Algunes de molt remarcables com ara: Contrapàs Curt, Contrapàs Llarg o Cançó de Corallar.
A més, el llibre conté un capítol amb informació detallada de tots i cadascun dels informants/cantaires, veritables protagonistes del recull, altres estudis sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), la llarga i profunda amistat entre els mestres Tomàs i Millet, o les cartes que ells mateixos enviaven als directors de l’OCPC (i també de l’Orfeó Català), Lluís Millet i Pagès i Francesc Pujol i Pons.
Una autoedició de luxe, de 344 pàgines, que també inclou la transcripció del diari de camp signat pels recol·lectors Lluís M. Millet i Joan Tomàs. Una memòria perduda o inexistent, però que l’autora ha trobat i recuperat després d’un llarg i meticulós procés d’investigació.
Liliana Tomàs i Roch és néta del mestre i comissària de la commemoració. L’entusiasme i una inesgotable energia són el motor dels seus estudis, recerques i investigacions, que es caracteritzen per un alt grau d’exigència i de rigor.
Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera C. de Sant Llorenç, 36. La Galera 6 i 7 d’abril de 2024, de dotze a dues del migdia
«Hola Ceràmica»! és una activitat de dinamització de la terrissa que té lloc als municipis afiliats a la Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), associació de la qual la Galera, com a poble terrisser, forma part des de 2007, quan es va formar. Aquesta és una activitat d’àmbit internacional que a Itàlia, per exemple, és coneguda sota el nom «Buongiorno Ceramica!».
L’organitzador d’aquesta activitat és l’Associació Espanyola de Ciutats de la Ceràmica i hi col·labora Infoceramica,el portal informatiu de ceràmica més important en llengua espanyola. Aquest 2024, tindrà lloc del 2 al 7 d’abril, en línia i presencial. La Galera enguany hi participarà de manera presencial els dies 6 i 7 d’abrilamb:
Activitat 1 Portes obertes al Museu Terracota (baixos de l’Ajuntament de la Galera): visita guiada gratuïta a Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, per conèixer tot el procés artesà de la creació d’una peça de terrissa, famílies de terrissers, tipologies i usos de les peces que fabricaven i fabriquen els terrissers de la Galera, centres terrissers propers a la Galera, etc.
Activitat 2 Passi d’audiovisuals que mostraran les tècniques tradicionals de diferents centres terrissers de la Península, alguns d’ells desapareguts.
