Tomàs i Roch, Liliana (2024) Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés (1896-1967). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 188 pàg.
Acaba d’aparèixer publicat el catàleg de «Músic de tot cor: Joan Tomàs i Parés (1896-1967)«, exposició que commemora els 125 anys del naixement del mestre Joan Tomàs i Parés. El mestre Tomàs destaca per la important tasca de recerca i recull de cançons, danses i músiques instrumentals populars que dugué a terme. Fou, també, un dels grans impulsors del moviment coral català i de la renovació pedagògica musical i rítmica. La seva aportació al patrimoni cultural català és insubstituïble, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra.
El proper dijous 9 de maig de 2024, a les 19.00 h, es presentarà a la llibreria Les Voltes (plaça del Vi, 2) de Girona el Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet. Missió núm. 29 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de Liliana Tomàs i Roch.
Aquest llibre conté la transcripció de 135 partitures i lletres de cançons i gairebé un centenar de fotografies preses in situ de persones, masos i paisatges de l’Alt Empordà. El treball realitzat per Liliana Tomàs i Roch representa el darrer i més complet dels seus projectes. En ell ha portat a terme una gran tasca de selecció de partitures d’entre les més de 500 tonades recollides durant la missió per part de Tomàs i Millet. Algunes de molt remarcables com ara: Contrapàs Curt, Contrapàs Llarg o Cançó de Corallar.
A més, el llibre conté un capítol amb informació detallada de tots i cadascun dels informants/cantaires, veritables protagonistes del recull, altres estudis sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), la llarga i profunda amistat entre els mestres Tomàs i Millet, o les cartes que ells mateixos enviaven als directors de l’OCPC (i també de l’Orfeó Català), Lluís Millet i Pagès i Francesc Pujol i Pons.
Una autoedició de luxe, de 344 pàgines, que també inclou la transcripció del diari de camp signat pels recol·lectors Lluís M. Millet i Joan Tomàs. Una memòria perduda o inexistent, però que l’autora ha trobat i recuperat després d’un llarg i meticulós procés d’investigació.
Liliana Tomàs i Roch és néta del mestre i comissària de la commemoració. L’entusiasme i una inesgotable energia són el motor dels seus estudis, recerques i investigacions, que es caracteritzen per un alt grau d’exigència i de rigor.
«Fer fortuna o sobreviure (1939 – 1959)» és el títol de les sisenes Jornades de Memòria Històrica Local que organitza el Museu de la Mediterrània i que aquest any estan dedicades a analitzar en l’economia del primer franquisme. El mercat negre, l’estraperlo, el contraban i altres pràctiques econòmiques van marcar el dia a dia dels ciutadans durant els anys del franquisme. Amb un enfocament exhaustiu, es posarà en relleu com la població es va veure obligada a fer front a un entorn econòmic difícil i ple de vicissituds.
Així, les Jornades de Memòria Històrica Local es converteixen en un espai de reflexió i anàlisi essencial per entendre la complexitat i les repercussions d’una de les etapes més dures i fosques d ela nostra història. I ho fem a partir de la memòria col·lectiva de la comunitat.
Un any més, es promourà l’espai de recollida de memòria oral «Tertúlies de memòria» on es convida a participar a totes aquelles persones que tinguin interès en relatar les seves experiències i records del període tractat.
Podeu consultar la programació completa a l’enllaç
Al Museu de la Mediterrània, a partir del divendres 19 d’abril de 2024, es podrà visitar l’exposició «Nanses i Pescadors».
Aquesta exposició és el resultat d’un treball meticulós realitzat pel cisteller Josep Mercader, resident a Torroella de Montgrí, a través del qual ha recopilat i classificat diverses nanses elaborades amb la tècnica del teixit de malla triangular al litoral mediterrani. L’exposició, a partir de més de trenta peces, ofereix una visió detallada de les tècniques tradicionals i els materials utilitzats pels pescadors durant segles.
Els visitants tindran l’oportunitat de contemplar les nanses, tocar els diferents materials naturals com la canya, branca d’olivera i de tamariu i entendre la funció específica de cada nansa per a les diferents espècies marines. A més a més, les peces exposades es relacionen amb els pescadors que les han utilitzat al llarg del temps. La peça, exposada de forma artística, dialoga amb el seu creador, el pescador que l’ha utilitzat per portar a terme el seu treball diari.
Els visitants tindran l’oportunitat de contemplar les nanses, tocar els diferents materials naturals com la canya, branca d’olivera i de tamariu i entendre la funció específica de cada nansa per a les diferents espècies marines. A més a més, les peces exposades es relacionen amb els pescadors que les han utilitzat al llarg del temps. La peça, exposada de forma artística, dialoga amb el seu creador, el pescador que l’ha utilitzat per portar a terme el seu treball diari.
A través de plafons informatius, fotografies evocadores i peces autèntiques, l’exposició ens convida a explorar un món mariner ric en història i saviesa artesanal.
«Nanses i Pescadors» no només preserva una tradició mil·lenària sinó que també busca inspirar noves creacions en àmbits com l’arquitectura, l’enginyeria, la biologia i les arts plàstiques. Aquesta iniciativa no només recorda el passat sinó que també ens encoratja a imaginar un futur sostenible i creatiu a partir del coneixement acumulat pels pescadors artesans. Així també hi ha espai per mostrar com les nanses són utilitzades actualment per científics per estudiar la sostenibilitat de la pesca amb nanses, i com en són de beneficioses per protegir el fons marí.
L’exposició, que s’havia pogut visitar en anys anteriors als museus de l’Escala i Sant Feliu de Guíxols, ha estat totalment renovada tant en contingut, com en disseny, aconseguint una exposició completament nova. Aquesta es podrà visitar fins al 2 de setembre de 2024.
Termini de presentació de sol·licituds: del 12 a les 14 h del 30 d’abril de 2024
Subvencions per contribuir al finançament d’activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya. El projecte d’activitats pot incloure actuacions d’acord amb la tipologia següent:
a) Activitats d’identificació, captació, assessorament i coordinació d’iniciatives i projectes d’interès etnològic, tant en l’àmbit territorial català com en l’àmbit temàtic específic de l’entitat. b) Activitats que estimulen i potencien la recerca etnològica a Catalunya o dins l’àmbit temàtic específic de l’entitat. c) Activitats i els projectes que fomentin el treball col·laboratiu entre entitats especialitzades en patrimoni etnològic. d) Activitats de difusió del patrimoni etnològic.
Poden optar a aquestes subvencions els ens locals de Catalunya o les entitats que en depenen, les universitats catalanes, les fundacions i les associacions amb domicili social a Catalunya. No poden optar-hi les federacions d’entitats. Els criteris de puntuació premien els paquets d’accions que contemplin el cicle recerca-conservació-difusió en detriment d’accions aïllades.
El proper dijous 18 d’abril de 2024, a les 18.00 h, es presentarà al Palau de la Música Catalana el Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet. Missió núm. 29 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de Liliana Tomàs i Roch.
Aquest llibre conté la transcripció de 135 partitures i lletres de cançons i gairebé un centenar de fotografies preses in situ de persones, masos i paisatges de l’Alt Empordà. El treball realitzat per Liliana Tomàs i Roch representa el darrer i més complet dels seus projectes. En ell ha portat a terme una gran tasca de selecció de partitures d’entre les més de 500 tonades recollides durant la missió per part de Tomàs i Millet. Algunes de molt remarcables com ara: Contrapàs Curt, Contrapàs Llarg o Cançó de Corallar.
A més, el llibre conté un capítol amb informació detallada de tots i cadascun dels informants/cantaires, veritables protagonistes del recull, altres estudis sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), la llarga i profunda amistat entre els mestres Tomàs i Millet, o les cartes que ells mateixos enviaven als directors de l’OCPC (i també de l’Orfeó Català), Lluís Millet i Pagès i Francesc Pujol i Pons.
Una autoedició de luxe, de 344 pàgines, que també inclou la transcripció del diari de camp signat pels recol·lectors Lluís M. Millet i Joan Tomàs. Una memòria perduda o inexistent, però que l’autora ha trobat i recuperat després d’un llarg i meticulós procés d’investigació.
Liliana Tomàs i Roch és néta del mestre i comissària de la commemoració. L’entusiasme i una inesgotable energia són el motor dels seus estudis, recerques i investigacions, que es caracteritzen per un alt grau d’exigència i de rigor.
Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera C. de Sant Llorenç, 36. La Galera 6 i 7 d’abril de 2024, de dotze a dues del migdia
«Hola Ceràmica»! és una activitat de dinamització de la terrissa que té lloc als municipis afiliats a la Asociación Española de Ciudades de la Cerámica (AeCC), associació de la qual la Galera, com a poble terrisser, forma part des de 2007, quan es va formar. Aquesta és una activitat d’àmbit internacional que a Itàlia, per exemple, és coneguda sota el nom «Buongiorno Ceramica!».
L’organitzador d’aquesta activitat és l’Associació Espanyola de Ciutats de la Ceràmica i hi col·labora Infoceramica,el portal informatiu de ceràmica més important en llengua espanyola. Aquest 2024, tindrà lloc del 2 al 7 d’abril, en línia i presencial. La Galera enguany hi participarà de manera presencial els dies 6 i 7 d’abrilamb:
Activitat 1 Portes obertes al Museu Terracota (baixos de l’Ajuntament de la Galera): visita guiada gratuïta a Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, per conèixer tot el procés artesà de la creació d’una peça de terrissa, famílies de terrissers, tipologies i usos de les peces que fabricaven i fabriquen els terrissers de la Galera, centres terrissers propers a la Galera, etc.
Activitat 2 Passi d’audiovisuals que mostraran les tècniques tradicionals de diferents centres terrissers de la Península, alguns d’ells desapareguts.
10ena Trobada de cantadors en record de Robert Pellicer
Aquest 2024 arriba una edició especial de la ROBERTÍADA, s’arriba a la desena edició. El dissabte 16 de març, a l’ermita de Santa Caterina es tornaran a reunir amics, coneguts i aficionats al cant i a la música tradicional per recordar Robert Pellicer. Tots junts celebraran una jornada completa cantant i ballant, fins al Llevant de Taula on les cançons sorgeixen espontànies i naturals com a ell li agradaven.
La trobada està oberta a tots aquelles persones a qui agrada cantar i que tenen un repertori personal prou ben assumit com per ser cantat de manera informal, però amb solvència, en un ambient distès i amical.
Programa:
11.30h : CONCERT de grups de cançó popular a la Capella de l’Ermita amb els grups TRILL i ENTREDÓS
13.30h : VERMUT BALLAT amb VORALAIGUA, grup seleccionat de la “Mostra Robert Pellicer” de grups emergents en l’àmbit de la música folk
14.30h. : DINAR DE CANTADORS i CANTADA AL LLEVANT DE TAULA
El Museu de la Mediterrània amplia el projecte «Fer de Músic» amb noves entrevistes realitzades a personatges històrics vinculats a cobles i orquestres de Catalunya: Albert Monjó Fàbrega (Figueres 1950), instrumentista de clarinet, saxo, tenora i cantant;Joan Lluís Moraleda i Perxachs (Santa Maria de Palautordera 1943), instrumentista d’oboè, compositor i director d’orquestra; Maria Antònia Pujol i Subirà (Gironella 1958), instrumentista de piano, tenora i cantant; i Josep Maria Surrell (Figueres 1950), pianista i compositor.
El projecte, iniciat el 2009 i coordinat pel músic Jordi Molina, ha aconseguit documentar, amb tota la seva sèrie d’entrevistes, en aquests moments seixanta, la memòria oral de les cobles i de les orquestres. El resultat és un relat polièdric de gran importància de la música popular catalana del segle XX. El projecte, que es va iniciar a partir de la memòria dels músics del Baix Ter, ha anat ampliant el seu radi d’acció i ara ja estem parlant d’un projecte d’abast nacional.
El projecte «Fer de Músic» continua guanyant terreny i ressò i aquest mes de març es trasllada a diferents indrets del país per presentar les noves entrevistes a destacats músics de Catalunya.
El dimarts 12 de març, a les 19h, el Casino Sport de Figueres acollirà una presentació en la que els assistents tindran l’oportunitat de conèixer més a fons dos músics de Figueres: Albert Monjó i Josep Maria Surrell. A més, es projectaran entrevistes d’altres tres músics locals realitzades en anteriors edicions del projecte «Fer de Músic»: Jaume Cristau, Jordi Torrent i Jordi Parrot.
I el dimecres 13 de març a les 18h, la Casa de la Sardana de Barcelona serà l’escenari d’una altra presentació del «Fer de Músic» amb la projecció de les entrevistes a Joan Lluís Moraleda i Maria Antònia Pujol. La sessió continuarà amb una tertúlia interactiva, oferint als assistents l’oportunitat d’intercanviar idees i opinions amb els músics en qüestió.
Podeu trobar totes les entrevistes realitzades del projecte Fer de Músic en aquesta pàgina
El pròxim 14 de març tindrà lloc la presentació del llibreRepresentacions festives de l’alteritat a Catalunya. Entremesos de moros i cristians i cavallets cotoners a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya a les 18 hores.
Hi serà present Daniel Vilarrubias –autor del llibre- i Maria Garganté -directora de la tesi sobre el tema posteriorment desenvolupada fins a la publicació del llibre-.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha publicat -en edició singular- l’estudi i catàleg raonat dels entremesos festius catalans històrics que versen sobre l’alteritat, principalment sarraïna. La incorporen com un dels fils argumentals o discursius principals o que, com a mínim, apareix o es fa present amb més o menys intensitat. Des de finals del segle XIV (i fins a inicis del segle XX) el moro encarna un dels ideals del malvat genèricament més explotats.
L’obra consta de dos volums. En el primer, es vinculen els diferents entremesos amb el fet històric que els va contextualitzar i que va proporcionar el relat damunt del qual s’ha de construir un discurs en aquell moment concret. En el segon volum, s’ofereix un recull d’imatges, de músiques històriques i de parlaments, alguns dels quals són inèdits. Aquests parlaments poden considerar-se com un primer corpus textual sobre aquestes plasmacions festives de l’alteritat o amb presència d’aquesta.
El llibre es podrà adquirir en l’acte de presentació.
