Després de la bona acollida del Taller de Cançons Tradicionals els anys anteriors el 8 de febrer de 2024 comença una nova edició. Aquest quart taller de cançons tradicionals segueix amb l’aprenentatge i pràctica col·lectiva de cançons recollides a Barcelona pel matrimoni Gallardo-Matheu (1926) i a l’Escala per Palmira Jaquetti (1929), en el marc de les Missions de Recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Des del Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE), i conduït per Ramon Manent, es proposa un taller de 10 sessions amb l’objectiu de conformar un programa de concert per oferir-lo en públic al finalitzar el cicle. El taller es porta a terme els dijous de les 19 h a les 20.30 h al MASLE.
La inscripció és gratuïta i no es requereixen coneixements acadèmics de música ni de tècnica vocal; tan sols un mínim d’oïda, bones ganes de cantar en grup i interès en conèixer el nostre cançoner tradicional. Inscripcions a museu@lescala.cat i al 972 77 68 15
La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 48, corresponent a l’any 2024. Els articles es poden presentar als apartats de “Recerques etnològiques”, “Miscel·lània” i “Crònica”, i s’han d’adequar a les pautes i indicacions que es detallen a continuació. Tots els articles que es presentin per a ser publicats en algun dels apartats de la revista es gestionaran a través de la plataforma RACO Professional. Així, per tal de realitzar un enviament i dur a terme el seguiment del procés d’edició de l’article, caldrà que l’autor/a es registri a la plataforma i en segueixi les indicacions: Trameses | Revista d’etnologia de Catalunya (raco.cat)
– Recerques etnològiques: articles sobre treballs de recerca etnològiques i/o antropològiques, finalitzades o en curs. – Miscel·lània: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural. – Crònica: apartat que inclou articles amb informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…
Termini: Els articles es podran enviar fins al25 de març de 2024. Tot i que l’enviament d’articles de Recerques etnològiques i de Miscel·lània queda obert indefinidament, s’han de fer arribar dins d’aquest termini per a poder-los considerar per al número 48.
Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a “Crònica”. Les citacions bibliogràfiques, la bibliografia i els peus de foto, il·lustracions i/o gràfics, queden excloses del recompte de paraules màxim de l’article.
Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textosque depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de “Recerques etnològiques” o “Miscel·lània” seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de “Crònica” seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús.
L’exposició Els objectes (ens) parlen ens mostra els diferents processos de conservació preventiva i curativa al qual han estat sotmesos bona part dels objectes que formen part de la col·lecció etnològica del fons de reserva del Museu de la Mediterrània
Per conèixer millor tots aquests processos s’ha organitzat una visita guiada el dissabte 20 de gener a les 18h. De la mà de la comissària de l’exposició, Josefina Simon, podrem conèixer tots els detalls dels objectes exposats i els processos aplicats per tal de garantir-ne la perdurabilitat.
Des de la conservació preventiva a la conservació curativa, la restauració, la documentació i finalment la difusió. Diferents processos on hi han intervingut especialistes en la matèria i que tenen com a objectiu final poder transmetre a les generacions futures els objectes que hem heretat dels nostres avantpassats en les millor condicions possibles.
Dia: Dissabte 20 de gener.
Hora: 18.00 h
Lloc: Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí)
L’acte està destinat a totes aquelles persones que treballen de forma voluntària o professional en el món dels museus i el patrimoni cultural i/o natural i a estudiants que en volen formar part de forma professional.
El programa inclou la presentació dels següents casos:
- La salvaguarda del patrimoni de la Vall de Caboet. - Els forns d’oli de ginebre de la Ribera d’Ebre: el territori com a forjador d’identitat. - La interpretació del patrimoni a La Garriga (Vallès Oriental). - El Museu Comunitari de Cabrils, consciència comunitària en un erm patrimonial. - L’experiència de La Ponte-ecomuséu (Villanueva de Santo Adriano-Asturias).
Aquestes sessions aniran seguides d’una taula rodona on es debatran temes que hagin quedat oberts durant les contribucions prèvies. L’organització espera que sigui un espai de reflexió per a tothom i que serveixi per enfortir els projectes de gestió patrimonial existents i promoure noves accions en benefici de les comunitats implicades.
L’assistència a l’acte és gratuïta, però cal inscripció prèvia a través d’aquest formulari.
Fins al 5 de febrer de 2024 es pot visitar al Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí) l’exposició Els objectes (ens) parlen comissariada per Josefina Simón. L’exposició té com a objectiu donar a conèixer les tasques més amagades que portem a terme els museus als nostres fons de reserva a partir de les peces de la col·lecció d’etnologia que custodiem.
Així a Els objectes (ens) parlen expliquem els treballs de conservació, restauració i documentació que realitzem als objectes que tenim al museu, i que normalment no es poden mostrar al públic per qüestions d’espai o de conservació. Des de la conservació preventiva a la conservació curativa, la restauració, la documentació i la difusió. A l’exposició podreu veure el treball que han fet les restauradores en diferents objectes, descobrir què és una cambra d’anòxia i perquè serveix i com monitoritzem hora a hora la temperatura i la humitat dels nostres espais de reserva.
Totes aquestes explicacions les realitzem a partir d’ensenyar aquests processos als objectes de la col·lecció d’etnologia que el Museu de la Mediterrània conserva. Les peces etnològiques formen la segona col·lecció més important del museu, i és la que més treballs s’hi porta a terme (per la composició dels elements dels objectes).
L’exposició tindrà una visita guiada, per part de Josefina Simón, el dissabte 20 de gener a les 18h.
L’exposició també és una forma de mostrar com tots aquests treballs s’han pogut portar a terme gràcies al fet de ser membres de diferents xarxes, entre elles ser antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya.
El dijous 21 de desembre, a les 7 de la tarda, el Museu de l’Anxova i de la Sal acollirà dues accions vinculades a la història del cançó popular. D’una banda es presentarà el llibre “El cançoner de l’Escala” i per l’altra s’inaugurarà l’exposició “Cent Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940)”.
A l’acte hi intervindran Martí Guinart, regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de l’Escala, Ramon Manent, autor del llibre, Jaume Ayats, professor d’etnomusicologia a la UAB, autor del pròleg i comissari de l’exposició, i Lurdes Boix, directora de l’Arxiu Municipal i del Museu de l’Escala.
El cançoner de l’Escala aplega les cançons recollides per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya en les Missions de Recerca realitzades l’any 1926 a Barcelona pel matrimoni Antoni Gallardó-Roser Matheu i les de l’any 1929 a l’Escala per Palmira Jaquetti. Les cançons recollides a Barcelona van ser cantades per Dolors Paradís i Amèlia Albert, mare i germana respectivament de l’escriptora escalenca Caterina Albert i Paradís coneguda literàriament com Victor Català. Formen part del repertori familiar i per extensió escalenc i empordanès. Constitueixen un conjunt de 79 cançons de temàtiques diverses que van des de les pròpies del cicle nadalenc i de setmana santa, fins a cançons llargues baladístiques, de tipus cavalleresc o d’altres de tipus satíric, burlesques, carnavalesques o infantils. Tres anys més tard, en dues visites que Palmira Jaqueti i el seu marit Enric d’Aoust varen fer al poble de l’Escala -els primers dies de gener l’una, i a finals de desembre la segona- varen notar un total de 131 cançons que els van ser cantades per tretze dones i tres homes d’entre 41 i 93 anys, tots ells veïns de l’Escala i de condició modesta.
Per raons històriques- l’adveniment de la guerra civil i la posterior dictadura franquista- gran part del material recollit a l’OCPC es va haver de conservar fora de Catalunya. Al final d’un llarg exili, aquest valuós patrimoni de la nostra tradició oral torna ser a l’abast d’estudiosos, aficionats al cant popular i tradicional i públic lector en general.
L’exposició “Cent Anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940)” és una síntesi de la convulsa història d’aquest gran projecte: la seva gènesi, característiques i evolució, el seu trencament en esclatar la guerra, i finalment, la recuperació dels materials l’any 1991 gràcies a la mediació de Mn. Josep Massot i Muntaner (Abadia de Montserrat) amb la família Patxot.
La perspectiva amb què s’aborda aquesta efemèride no és només històrica. A partir de l’ús que podem fer d’aquests materials d’ara en endavant, es pretén donar un missatge de futur, de continuïtat d’aquest llegat que se’ns ha donat i que cal mantenir viu.
L’exposició es podrà visitar fins al 21 de febrer de 2024 al Museu de l’Anxova i la Sal de l’Escala.
El dijous 21 de desembre tindrà lloc a la Biblioteca de Cambrils la Primera edició del Cicle Diàlegs de Nadal, amb Amadeu Carbó, folklorista, i Jordi Montlló, antropòleg.
El Museu Comunitari de Cabrils (COMCA), dins la seva programació nadalenca, inauguren un cicle de trobades anomenat “Diàlegs de Nadal”. Cada any, per aquesta època, convidaran personatges coneguts amb qui parlar sobre un tema concret, relacionat amb aquestes festes, i on el públic també està convidat a participar. A més, des de Ràdio Cabrera, gravaran el programa que serà retransmès per l’emissora durant les festes. Per aquesta primera edició, presenten “Celebrem el Nadal” amb el folklorista i especialista en cultura popular, Amadeu Carbó, que a més del conductor del Fes ta Festa, el programa radiofònic més veterà sobre cultura popular i associacionisme, és autor de nombroses publicacions com CORPUS. La festa de les festes o Celebrem el Nadal. El segon convidat és en Jordi Montlló, antropòleg i especialista en pessebrisme, autor entre d’altres de Nadal a cel obert publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Dins del programa de la 13 Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, el Museu de la Mediterrània presenta Amb un tros d’acordió, un documental de Irene Augé. Avui l’acordió ha tornat i el podem sentir als escenaris, hi posem micròfons, l’aprenem a les escoles, ens el comprem per estrenar… Però, com era quan es sentia als camps, menjadors i eres de les masies? Com va ser la pràctica de l’acordió diatònic abans de caure en desús per unes dècades? Aquest documental ens hi apropa a través dels relats i cançons dels vells acordionistes i balladors de la Vall de Lord. No serem en aquell menjador ni en aquella era, però el trosset que en puguem conèixer serà sincer i honest.
“Amb un tros d’acordió” vol mostrar una manera de viure la música deslligada de l’academicisme, la professionalitat i l’excepcionalitat. Una forma que, per la seva popularitat i quotidianitat, avui tan sols podríem comparar amb les cantades de cançons infantils, les nadales i poca cosa més. Un clam a l’apropament de la música a totes les persones.
Després del passi del documental, podrem gaudir d’un concert a càrrec de l’acordionista Irene Augé i el violinista Marc Xarau, basat en les peces recollides al documental. Un recital farcit de cançons que coneixereu i, també, de peces a dia d’avui inèdites que havien tocat els acordionistes de la Vall del Lord.
Dia: Divendres 15 de desembre
Hora: 19 hores
Lloc: Museu de la Mediterrània (Carrer Ullà, 31. Torroella de Montgrí)
La MICE, el festival de cinema que organitza el Museo do Pobo Galego, a Santiago de Compostel·la, celebrarà la seva dinovena edició del 20 al 26 de març de 2024. El passat dimecres 6 de desembre es va obrir el període de registre de pel·lícules que vulguin aspirar a formar part de la secció oficial.
La inscripció es podrà fer fins al 10 de gener de 2024 a través de les plataformes Clickforfestivals, Festhome i Filmfreeway. El festival compta amb quatre premis als quals opten tots els films seleccionats, més un premi específic per a les pel·lícules gallegues.
El tema triat per a aquesta 19a MICE és «pensar allò polític des d’una perspectiva etnogràfica«. Segons l’organització, es posa el focus en la riquesa que la mirada etnogràfica pot acostar a l’anàlisi política, en una forma d’aproximació a les categories i pràctiques del món vinculats amb els àmbits educatiu, econòmic o religiós; la dimensió quotidiana en la política, és a dir, els espais on es viuen i es creen les significacions al voltant d’allò polític i en els quals es teixeixen pràctiques i relacions; els vincles i la seva deriva entre subjectes i Estat; els rituals del món polític o el poder simbòlic de la política.
Ara, desprès de tenir-ho inventariat, toca cuidar i salvaguardar aquest patrimoni. Un dels elements més dèbils són aquells realitzats en pedra seca, una tècnica protegida per la UNESCO.
Des de Restructure Heritage, una associació que vetlla per la conservació del patrimoni arquitectònic anònim, i en col·laboració amb el Museu de la Mediterrània i l’Associació d’Amics de l’Ermita de Santa Caterina, s’organitza el diumenge 3 de desembre de 2023 una jornada d’iniciació a la restauració de murs de pedra seca a la vall de l’ermita de Santa Caterina de 9 h a 15 h.
El professor encarregat de la jornada serà en Roger Solé Coromina, un gran professional del sector de la pedra seca. A més a més, la jornada comptarà amb una xerrada a càrrec de l’arquitecte Oriol Roselló (Bangolo Arquitectura) que parlarà dels beneficis de la tècnica de la pedra seca dins l’arquitectura actual.
Aquesta jornada s’emmarca dins la Setmana de la Pedra Seca. La formació és gratuïta però cal formalitzar la inscripció a info@restructureheritage.org
