A Converses de Taverna parlem de coneixement expert i de tecnologia digital aplicada a la pesca

Divendres 24 de març, el Museu de la Pesca organitza una nova sessió de Converses de Taverna a Palamós, que se centrarà en l’evolució tecnològica de la pesca a Palamós.

Antigament, els patrons d’arrossegament aplicaven l’experiència i els sabers acumulats durant generacions per poder pescar en els caladors propers al municipi. Era una pràctica artesanal, intuïtiva, condicionada per la incertesa, el risc, la sort i el secret. Amb la irrupció de la tecnologia, el perfil del patró de pesca ha canviat molt. Avui, el sector de l’arrossegament es caracteritza per l’ús intensiu de la tecnologia digital en les seves diferents aplicacions (posicionament, comunicació, sensors, mecànica, electrònica del vaixell…). La tecnologia facilita l’eficiència i la sostenibilitat de la pesquera, però també obliga els armadors a fer fortes inversions i als patrons a dominar coneixements informàtics i tècnics cada cop més complexos.

Sota el títol de “Arrossegament 4.0“, parlarem amb patrons de pesca en actiu dels avenços tecnològics més disruptius i del reciclatge continu que obliga l’aplicació de cada cop més aparells tecnològics a bord.

Dia: Divendres 24 de març. 19 h
Lloc: Restaurant Can Blau (C. del Vapor, 3. Palamós). Aforament limitat a la capacitat de la sala

Entre camins, bruixes i tempestes: les creus del Vilassar històric

Presentació del llibre

18 de març de 2023, a dos quarts de dotze.

Església de la santa Creu de Cabrils

Organitza: Museu COMCA

Contacte: museucomca@gmail.com

“Entre camins, bruixes i tempestes” és un llibre editat pel Museu Comunitari de Cabrils, a cura de Laura Bosch i Jordi Montlló. La presentació tindrà lloc el proper dissabte 18 de març, a les 11:30 h, a l’església de la Santa Creu de Cabrils.

A partir d’un mapa de 1777 dipositat a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, s’ha reconstruït la història d’una sèrie de fites, en forma de creus que hi són presents. El treball final és el resultat d’un llarg procés col·laboratiu, fruit de l’expertesa de professionals de diferents disciplines, que han dedicat el temps lliure a regirar documents, buidar arxius i fer treball de camp.

En acabar l’acte, es farà un petit refrigeri per celebra-ho i els autors signaran exemplars.

La publicació ha estat possible gràcies al suport de l’Institut Ramon Muntaner, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, l’Ajuntament de Vilassar de Mar, l’Ajuntament de Cabrera de Mar, el Centre d’Estudis Vilassarencs i el patrocini privat. I a la col·laboració desinteressada dels autors i de persones i entitats.

Mèmoria popular de la vida pagesa al Delta de l’Ebre, al llarg del segle XX.

Primera sessió del programa Cultura Viva 2023 del Museu de les Terres de l’Ebre, com a Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) de la Generalitat de Catalunya. És tracta de la conferència titulada: “Presentació del llibre El Delta de l’Ebre i els seus costums”, d’Antoni Limbos del Pino, que anirà a càrrec de M. Carme Queralt Tomás, tècnica del Museu de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una monografia escrita en primera persona, que recull la memòria de l’autor en relació a algunes de les seves vivències personals, o explicades pels seus familiars més immediats, membres d’una família ampostina de pagesos de l’arrossar, i també fruit d’alguines de les entrevistes que ha realitzat; entorn de la vida popular i l’evolució del cultiu de l’arròs al Delta de l’Ebre, al llarg del segle XX

El conreu de l’arròs al Delta de l’Ebre és un dels elements patrimonials que formen part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

Cultura Viva 2022: Agricultura i natura al Delta de la Tordera. Nous Reptes i expectatives en un context de canvi climàtic

Data. 29 de desembre de 2022 a les 18.00h.

Lloc: Biblioteca Comarcal de Blanes

Presentació dels resultats de la recerca que sota el mateix títol es va portar a terme al 2021.

Intervindran: Meritxell Sucarrat i Josep Lluís Lancina (responsables de la recerca i membres de l’ICA).

L’objectiu general d’aquesta recerca va ser documentar etnogràficament la relació entre la pràctica agrícola al delta de la Tordera i el reconeixement de la seva singularitat com una zona d’alt valor natural. Les diferents visions que avui en dia coexisteixen entorn de l’agricultura i la relació contradictòria entre els pagesos i els representants d’un creixent moviment ecologista a la zona justificarien aquest interès. Si per una banda es considera que l’agricultura contribueix al valor natural del delta, per una altra es sosté que és una amenaça per a la salvaguarda de la biodiversitat local, com posa de manifest el discurs que irromp amb força per legitimar la patrimonialització del medi natural.

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Biblioteca Municipal de Blanes. Amb el suport de: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Cultura Viva 2022. L’extracció de sal al delta de l’Ebre. Les Salines de la Trinitat.

Conferència a càrrec de l’historiador Enric López Vidal, que clou el Cicle Cultura Viva 2022 del Museu de les Terres de l’Ebre, i que és també una activitat inclosa dins el cicle de conferències “Històries de la Mar de l’Ebre”, que fa difusió de temàtiques relacionades amb el mar i la costa de la Mar de l’Ebre. L’autor coneix a fons el tema, que ha recercat per encàrrec del Museu de les Terres de l’Ebre aquest 2022. Es tracta d’una recerca etnològica duta a terme, en treball de camp, tant a la Ràpita i com dins les pròpies salines de la Trinitat, en el marc del programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. El procés d’extracció de la sal al delta de l’Ebre ha estat des d’antic una important activitat productiva al Delta, que actualment només es desenvolupa en aquestes salines, les úniques marítimes de Catalunya. Entrada gratuïta.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Museu de la Mar de l’Ebre, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, i Ajuntament de la Ràpita

Data: 11 de novembre de 2022.

Lloc: Sala d’actes del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro, s/n

Població: la Ràpita

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat Tel. 977 702 954 i de la Mar de l’Ebre

Projecció i debat: “El otro confinamiento”

Demà dimecres 26 d’octubre a les 18.00h, tindrà lloc la darrera sessió de cinema etnogràfic organitzada per l’Institut Català d’Antropologia (ICA) i el Museu Etnològic i de Cultures del Món. En el marc de la 12a la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El otro confinamiento
Dir. Luiza Schultz, 2021

El documental tracta sobre el confinament viscut entre persones sense llar a la ciutat de Madrid.

Sessió conduïda per: Josep M. Comelles (GRAIC/ICA; M.D.; Ph.D MARC-URV), Raquel Barneda Fernández (GRAIC/ICA), Anaïs Madera Roldán (GRAIC/ICA, GREMHER/UB i GIRRPO/ICA).

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona. Entrada lliure.

Cultura Viva 2022: “Lo ritme del fang”

Data: 20 d’octubre de 2022 a les 15,30h.

Projecció del curt documental i xerrada a càrrec de: Roger Sansi i Laura Holguin, membres de l’equip de la recerca.

Aquest curt és resultat del projecte: Els canterers de Miravet. Entre l’argila i els diners, un treball de camp de tall etnogràfic al municipi de Miravet durant el 2020.

Lloc: Sala Pi i Sunyer. Institut d’Estudis Catalans (IEC), carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure.

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Institut d’Estudis Catalans (IEC). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya- Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

“Cameroon: ant-covid witches”: Segona sessió de cinema etnogràfic. Sessions ICA

Projecció i debat del documental:

Cameroon: anti-covid witches
Dir. Régis Michel, 2021

El documental explora els remeis elaborats pels ewondo per combatre la COVID-19 al Camerun, un país africà de 27 milions d’habitants que ha reportat unes taxes molt baixes de casos de COVID i de morts per aquesta malaltia.

Sessió conduïda per: Anaïs Madera Roldán (GRAIC/ICA, GREMHER/UB i GIRRPO/ICA), Josep M. Comelles (GRAIC/ICA; M.D.; Ph.D MARC-URV) i Amanda Bernal (GRAIC/ICA, Visual Trust (UB), IVAC/ICA).

Dimecres 19 d’octubre a les 18.00h.

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona. Entrada lliure

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA) i Museu Etnològic i de Cultures del Món. En el marc de la 12a la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La Fàbrica Gran: un espai de transformació

Sala de La Concòrdia. Torrent Roig, 7, Cabrils
Diumenge 9 d’octubre de 2022, a les 10 del matí

A la segona meitat del segle XIX, la Fàbrica Gran o de Can Jorba, pel darrer propietari, i la Fàbrica Petita o de Domènec Carles, pel seu primer propietari, canviaran la fisonomia física i demogràfica de Cabrils. La creació de nous llocs de treball atraurà sobretot a una població malmesa pel daltabaix provocat per la fil·loxera. D’altres vindran de pobles veïns i s’hi establiran definitivament. Es crea una nova classe social en un municipi que fins llavors vivia exclusivament del camp i s’estableixen noves relacions entre veïns de sempre i nouvinguts, entre amos i treballadors. Cabrils evoluciona al ritme de la fàbrica i aquesta es converteix en un fil conductor que explica la història xica o, com deia Pierre Vilar, la història local. Un espai icònic per a la comunitat que resta en silenci des del seu tancament, però que amaga la memòria oral de moltes generacions. Una història pendent de refer.

La fàbrica de Domènec Carles és actualment centre cívic i biblioteca municipal, però quin és el destí de la Fàbrica Gran? El debat de la transformació de l’arquitectura industrial a Catalunya es manté vigent per la necessitat d’implementar nous usos a uns espais massa sovint desitjats per la bombolla urbanística. Bernat Hernàndez planteja en el seu projecte una proposta que obri un espai, no només físicament, sinó també simbòlicament a la comunitat, com espai de confluència per crear i fomentar unes identitats compartides.

De deu a una es podrà visitar l’exposició del projecte, i a dos quarts de dotze es farà la xerrada-col·loqui.

Vegeu una mica més d’informació a la web de Patrimoni Cultural.

TALLER DE MEMÒRIA ORAL: Presa de consciència i primer moviment feminista a Santa Perpètua durant el tardofranquisme i la transició

Divendres 30 de setembre de 2022 a les 18.30h.

Intervindran: Manuel Delgado, Sarai Martín (membres del Grup Cultura popular i conflicte/ICA), Rosa Rovira i Agustina Silgado (ex-membres del Grup de Dones de Santa Perpètua).

El taller presenta els resultats d’una recerca etnohistòrica duta a terme del 2020 al 2022, l’objectiu de la qual ha estat recollir i analitzar la memòria oral de dones que es van comprometre en la lluita antifranquista i la consolidació del moviment feminista al municipi vallesà de Santa Perpètua de Mogoda, durant els últims anys del règim fins a la fi de la transició democràtica. L’activitat es proposa tractar el paper que jugaven les dones en l’estructura d’oposició contra el règim, des d’un enfocament que col·loqui en el centre la importància de la recuperació a escala local de la memòria democràtica i de la lluita a favor dels drets de la dona.

Lloc: Centre Cívic El Vapor, C. Enric Granados 16, Santa Perpètua de Mogoda.

Organitza: Institut Català d’Antropologia i Grup Cultura Popular i Conflicte/ICA. Col·labora: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). En el marc dels 15ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2022-2023. Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya.