El caganer i el col·leccionisme de figures de pessebre

Cartell 2019 ElcaganerEn el marc del cicle festiu de Nadal, es realitzarà aquesta conferència a càrrec de Miquel Alsina i Robert Rovira, membres de l’Associació Amics del Caganer. Explicaran la seva experiència com a col·leccionistes de figures de pessebre i del popular personatge del caganer. També mostraran algunes peces singulars de la seva col·lecció. A continuació hi haurà un col·loqui. Es convida a portar figures de caganer per exposar durant la conferència.

Com activitat complementària es fa una crida a enviar fotografies de figures de caganer, fins el 10 de gener, al correu electrònic: immaterial@iepenedesencs.org. Les fotografies es penjaran a la Galeria del web de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Data: dimarts 17 de desembre, a les 19 h.

Lloc: Sala d’Actes de l’Escorxador (c/ Escorxador, núm. 19) de Vilafranca del Penedès.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès. Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Vilafranca del Penedès i Federació Catalana de Pessebristes.

Activitat del programa “Etnologia en Xarxa” de  l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

El Cant de la Sibil·la: conferència i interpretació a Poblet

Basílica de Santa Maria de Poblet
Diumenge 29 de desembre de 2019
Conferència “El cant de la Sibil·la i les nostres tonades nadalenques“. 12.00 h
Interpretació del Cant de la Sibil·la, a càrrec de Tornaveus. 18.00 h

El grup de polifonia tradicional del Mediterrani, Tornaveus, encapçalat pel musicòleg i director del Museu de la Música, Jaume Ayats, serà l’encarregat de conduir la conferència. La xerrada explicarà el perquè d’algunes de les lletres del repertori de Nadal català i es fixarà en el seu caràcter desenfadat i de tabola, interpretant-ne alguns fragments. També s’hi abordarà la tradició i l’origen del Cant de la Sibil·la, així com la recerca que ha fet el grup Tornaveus abans d’interpretar-lo al Monestir de Poblet. La interpretació d’aquest cant a l’església de Santa Maria de l’esmentat monestir anirà a càrrec de les veus de Tornaveus: Jaume Ayats, Heura Gaya, Anaís Falcó, Iris Gayete i Ester G. Llop.

El Cant de la Sibil·la és un cant que versa sobre el judici final i del naixement de Jesús, posats en boca de la sibil·la Eritrea. Es va prohibir durant el Concili de Trento, però a Mallorca i a l’Alguer es van continuar representant. El segle passat es va recuperar aquesta tradició a la basílica de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i més recentment, el 2013, a la Catedral de Tarragona.

El Cant de la Sibil·la de Mallorca fou inclòs a la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, l’any 2010.

Feu clic damunt de la imatge per accedir al dossier de premsa complet confeccionat pel Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

La pedra seca a l’acte de la Xarxa Civil UNESCO a Catalunya

Institut d’Estudis Catalans (IEC)

El dia 22 de novembre, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i a l’acte de cloenda de les activitats anuals de la Xarxa civil UNESCO a Catalunya, es va fer una presentació sobre la pedra seca a Catalunya.

L’objectiu era explicar què és la pedra seca i el treball que s’ha fet, els darrers anys, a Catalunya, aprofitant que l'”Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” ha estat declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 28 de novembre de 2018.

Martí Rom i Roger Costa, en la presentació a l’IEC

La presentació la van fer Martí Rom, president de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) i Roger Costa, de la Direcció general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Martí Rom, a més de descriure breument els principals trets de la pedra seca a Catalunya, va remarcar el paper de l’APSAT amb les “Trobades de pedra seca”, de la revista “Pedra seca” i amb la base de dades “Wikipedra”.

Roger Costa va explicar quines són les construccions de pedra seca declarades “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic i els valors inherents a la pedra seca que es van destacar en el dossier que es va presentar a la UNESCO.

Per a més informació sobre la pedra seca, podeu consultar: https://pedrasecaarquitectutratradicional.cat/ .

L’art de l’agulla i el naixement de l’alta costura

APU201918-C2

La conferència anirà a càrrec de Maria Teresa Velasco Osca, professora de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran a Tarragona. Farà difusió dels canvis produïts a l’ofici de les modistes i els modistos (dels quals tradicionalment és patrona Santa Llúcia) durant el tombant dels segles XIX i XX, en dedicar-se una part del col·lectiu al que s’ha anomenat alta costura, és a dir, el disseny i la confecció de vestits, creats exclusivament per a un determinat client, fora home, dona o infant, evidentment adinerats, a partir de teles d’alta qualitat, de vegades, fins i tot poc inusuals. Aquesta moda, dirigida a la burguesia, va crear un ideal de bellesa que permetia mostrar la bona posició social, que s’extendria arreu, des de Londres i Paris. Les seves tècniques continuaven sent bàsicament manuals i detallistes, en un moment en el qual la màquina de cosir va canviar, per a sempre, tant la confecció d’ofici com la domèstica. La conferència també mostrarà peces de roba de l’època, procedents del territori.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Campus Extens de la URV a Amposta i Ajuntament d’Amposta.

Data: 12 de desembre de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta.

Horari: 19h 30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat Tel. 977 702 954

 

Una mirada antropològica al procés independentista a Catalunya

A càrrec de l’antropòloga: Montserrat Clua Fainé(UAB, ICA).

DIMARTS 19 DE NOVEMBRE en el marc de la Setmana de l’Antropologia

Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Lletres – Turisme, Universitat de Girona, Plaça Josep Ferrater i Móra 1, Girona.

L’actual conflicte generat a Espanya per les demandes independentistes catalanes no només desafia la realitat política i social espanyola sinó també a l’antropologia que es fa en el nostre país, en el sentit de posar a prova la seva capacitat d’aplicar el coneixement antropològic sobre les identitats polítiques per ajudar a entendre la realitat que estem vivint. En aquesta conferència es plantejaran quines són les aportacions que des de la teoria antropològica s’han fet per a explicar els nacionalismes i veure com, conjuntament amb l’etnografia, poden ajudar a explicar el procés sobiranista viscut a Catalunya des de fa més d’una dècada.

cartell Seminari Girona_19_11_2019

 

Història de la subhasta del peix a Sant Carles de la Ràpita

histories-de-la-mar-2019

Dins el Cicle “Històries de la Mar de l’Ebre, 2019”, que anualment fa divulgació científica de temes relacionats amb la Mar de l’Ebre, tindrà lloc la conferència titulada “La subhasta de peix. De l’encant de la tradició a la modernitat”, a càrrec de Joan Balagué, que tractarà sobre la subhasta i la venda de peix del port pesquer de Sant Carles de la Ràpita, avui el primer port pesquer de Catalunya amb més d’una vuitantena d’embarcacions i un volum de pesca d’uns tres milions de quilos l’any; un repàs a com ha evolucionat i el paper tradicional que tenia la figura del  cantador, que es va mantenir gairebé fins a les portes del segle XXI.

Organitza: Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, Museu de la Mar de l’Ebre i Museu de les Terres de l’Ebre. Entrada és gratuïta.

Data: 22 de novembre de 2019

Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça d’Agustí Vizcarro, s/n, 43540 Sant Carles de la Ràpita.

Horari: 19h30’.

Més informació: Telèfon: 673 52 29 01 info@museuterresebre.cat

www.museuterresebre.cat

Presentació del llibre “Abans que tot canviés. Les activitats tradicionals a la Vall d’Aro abans de l’arribada del turisme de masses”, de Jaume Badias a Platja d’Aro

El proper divendres 8 de novembre (19.30 h) la Biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d’Aro, en el marc de les activitats de la Setmana de la Ciència, acull la presentació del llibre Abans que tot canviés. Les activitats tradicionals a la Vall d’Aro abans de l’arribada del turisme de masses. Aquest llibre, publicat per l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro amb el suport econòmic de la Diputació de Girona, será presentat pel regidor de Cultura, Josep Amat; per l’alcalde, Maurici Jiménez; i de la presidenta de la Fundació Jordi Comas, Carme Hospital.

Tot seguit l’autor, Jaume Badias Mata explicarà el procés de treball de camp desenvolupat fins arribar a l’execució de la monografía mitjançant una trentena d’entrevistes i localització de diferents elements vinculats a les activitats tradicionals de la vall, actualment en desús, com antigues places carboneres, sínies, eres, pous de glaç, feixes, molins, sèquies, trulls, etc..

En aquesta publicació s’ha intentat explicar totes les velles feines que han estat superades per la modernitat i per les noves formes d’explotar els recursos, com també, el què ha marcat i originat les noves formes de viure avui presents . S’ha anat seguint fins arribar a bastir, en la mesura del possible, una composició que es vol que s’apropi força a la realitat dels anys 40, 50 i 60 del passat segle, que és quan tot va canviar arreu del país, i molt especialment, a les zones amb gran potencial turístic.

Jaume Badias Mata (Tàrrega, 1972) és llicenciat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, i Màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural. És autor dels llibres “Qui fa calç va descalç. L’elaboració tradicional de la calç a les Gavarres” i “Gaspar Lloret, mestre d’aixa i llibertari”, i coautor de “De quilla a perilla. L’ofici dels mestres d’aixa a la Costa Brava” i “Històries de pescadors de la Costa Brava”, a més d’una seixantena d’articles de l’àmbit de l’etnologia i de l’arqueologia. És col·laborador habitual de la revista Gavarres i de la Revista del Baix Empordà.

La Col·lectivitat General d’Amposta, una mirada al passat llibertari de la capital del Montsià.

20191105121545_00001

Aquesta conferència, que anirà a càrrec de la periodista Teresa Ferré Panisello, inicia el Cicle Cultura Viva 2019 al Museu de les Terres de l’Ebre, i és també una activitat inclosa dins el nou Cicle de conferències “Històries ampostines”, que fa difusió d’episodis, personatges i aspectes destacats de la història d’Amposta. L’autora coneix el tema, que va recercar a fons en rebre el 2016 un Ajut per a la recerca etnològica a les comarques de l’Ebre, concedit el pel Museu, dins el seu programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. El procés de creació de la Col·lectivitat General d’Amposta es va iniciar el juliol del 1936 i va culminar a principis del 1937. Hi participaven prop de 1.200 persones, procedents d’unes 700 famílies diferents, gairebé el 10% de la població de la ciutat. Va ser la Col·lectivitat més nombrosa de totes les Terres de l’Ebre i, proporcionalment, la més rellevant de Catalunya.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Ajuntament d’Amposta i Campus Extens de la URV a Amposta.

Col·labora: Diputació de Tarragona.

Data: 14 de novembre de 2019.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Horari: 19h 30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat Tel. 977 702 954

Col·loqui: Turisme, territori i vida quotidiana a la Costa Brava

IMG-20191024-WA00168 de novembre de 2019, de 9.30 a 14.00h a la Sala de Graus de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona.

La jornada pretén ser un espai de debat i reflexió multidisciplinari sobre la Costa Brava.
L’entrada és lliure i no cal inscripció prèvia.

Organitzen: Institut Català d’Antropologia i Universitat de Girona-Facultat de Turisme.
Amb el suport de: Generalitat de Catalunya- Departament de Cultura, Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, Universitat de Girona-Institut de Recerca en Turisme, (INSETUR), Universitat de Girona-Campus de Turisme, ICRPC. Col·labora: Turismegrafies

Consulteu el programa a: http://www.antropologia.cat/node/31164