TAULA RODONA: Fer recerca en religió avui. Adaptacions, recreacions i noves espiritualitats a la Catalunya actual

Avui, dimarts 17 de novembre a les 18.00h. En el marc de la Setmana de l’Antropologia.
Amb les intervencions de: Xavier Garcia (UB), Marta Pons (UB, ICA), Victòria Badia (GIRRPO/ICA), Marta Contijoch (UB, ICA) i Juan Granero (UB, ICA).
Modera: Manuel Delgado Ruiz (GREMHER-UB, OACU, ICA).

Segurament totes les societats humanes han fet vida social amb una altra societat, la característica de la qual és que habitualment no és accessible als sentits, sinó que transcendeix la vida quotidiana per posar en contacte el món mundà amb un de sobrenatural que intervé de manera intermitent en els aspectes més ordinaris de la vida. Aquesta dimensió transcendental hauria estat objecte preeminent de l’Antropologia, sobretot en els seus primers temps i en aquelles societats abans considerades endarrerides, precisament per mostres de suposada irracionalitat com la creença i la comunicació amb éssers extrahumans. No obstant, els trànsits entre els altres mons i el nostre no perden vigència en les societats contemporànies aparentment secularitzades. Poden correspondre a pràctiques tradicionals
que han sobreviscut, encabir-se al si de religions institucionalitzades, formar part de nous corrents religiosos, assumir formes exòtiques que han vingut de la mà dels fluxos migratoris o de modes o estar incloses dins la nebulosa de cultes i creences contraculturals i new age.
A partir d’exemples de recerques en curs, la taula rodona pretén fer difusió d’algunes de les línies de les perspectives actuals sobre aquells fenòmens i pràctiques que anomenaríem màgics, religiosos o transcendents, en ordre a mostrar com es du a terme aquesta recerca sobre religions i noves espiritualitats a Catalunya avui en dia i quin paper hi pot jugar l’Antropologia a l’hora de generar eines per a la convivència i el diàleg interreligiós en una societat com la nostra.

Es podrà seguir a través de la plataforma zoom: https://zoom.us/j/91660837495 ID de reunió: 916 6083 7495 

TROBADA: Les revistes d’antropologia a Catalunya

Avui, dimarts 17 de novembre a les 16.00h. En el marc de la Setmana de l’Antropologia.
Comptarem amb les intervencions de:
Teresa Habimana JordanaPerifèria
Montserrat SoronellasRevista Arxiu d’Etnografia de Catalunya (URV)
Aleix CardonaRevista Caramella
Maria OffenhendenQuaderns de l’ICA
Rafel FolchRevista d’Etnologia de Catalunya
Modera: Saida Palou (ICRPC, UdG, ICA).

Es podrà seguir a través de la plataforma zoom: 
https://zoom.us/j/96316712858


Programa de la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava

El Museu de la Pesca, el Museu de la Mediterrània i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols organitzen la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, que se celebrarà el 14 de novembre, a partir de les 11 h, en streaming a través del canal de Youtube del Museu de la Pesca.

La trobada posarà en comú i donarà visibilitat diferents projectes de recerca en l’àmbit de la Costa Brava vinculats a l’etnologia, amb la voluntat de crear una xarxa de persones i institucions que doni a conèixer la bona investigació que s’està fent al territori, a dins i fora de l’acadèmia.

Aquesta iniciativa s’inclou dins del cicle Cultura Viva que impulsa l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, amb l’objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics fetes a Catalunya.

Programa de la jornada

Presentació a càrrec de Miquel Martí, director del Museu de la Pesca.

Jaume Garcia i Vall-llosera “Històries dels anys seixanta”. Projecte desenvolupat en els darrers anys, recollint més  de 60 històries personals sobre els locals d’oci de Sant Feliu de Guíxols. Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols  

Alfons Garrido. “Francesc de Villanueva i les primeres etnografies marítimes”. Resultats de la recerca sobre la relació de Francesc de Villanueva amb l’etnòleg Emerencià Roig i l’origen del manuscrit entorn de la pesca a l’Empordà a inicis del segle XX, recentment editat per la Fundació Promediterrània. Museu de la Pesca  

Jaume Badias i Gerard Cruset. “L’olivera i l’oli al Montgrí. Projecte de recerca etnològica” Projecte d’inventari i documentació de l’elaboració tradicional de l’oli al Montgrí, amb l’objectiu de fer valdre l’olivar i els olis del territori. El treball explica les transformacions d’uns sistemes productius i agraris que durant molts anys va marcar al dia a dia de la població del massís del Montgrí. Museu de la Mediterrània

Un cop finalitzada la jornada, el vídeo amb les presentacions quedarà guardat al canal de Youtube del Museu de la Pesca, a disposició de tot el públic.

Cultura Viva. Fent recerca des de l’antropologia. Presentació de les recerques de l’ICA

29 D’OCTUBRE DE 2020, A LES 18.30H.

A través dels investigadors i investigadores de les diferents recerques, coneixerem quins han estat els processos i resultats de cada projecte.

“QUAN BRILLEN LES OLIVERES I ES MOUEN LES PEDRES” COM EL VENT DE TRAMUNTANA ENS VA PERMETRE FER UN CINEMA ANTROPOLÒGIC BASAT EN EL JOC I LA CO-IMAGINACIÓ. A càrrec d’Alexander Cabeza Trigg

EL MUEC I ELS RELATS SOBRE SOSTENIBILITAT A TRAVÉS DE LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA. A càrrec d’Agnès Villamor i Lluís Aguiló

“QUE NO ENS TOQUIN ELS BOUS”. AUGE DE LES TRADICIONS TAURINES I LLUITA PER LA DIGNITAT A LES TERRES DE L’EBRE. A càrrec de Manuel Delgado Ruiz i Romina Martínez Algueró

Es podrà seguir a través de: https://zoom.us/j/95462036457?pwd=bnhucXdmdXVPZVRHemFrNGdUQ1EzQT09
Codi d’accés: 634468

Organitza: Institut Català d’Antropologia. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC)

Memòria viva de paisatges, personatges i oficis de les Terres de l’Ebre

Les VI Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, que aquest any es faran es faran telemàticament, es titulen “Patrimoni oblidat, memòria viva. Paisatge, personatges i oficis recuperats de la literatura i la paraula”. Durant una setmana inclouran un gran nombre de ponències, que tenen per objectiu difondre aspectes del patrimoni ebrenc que la recerca, la literatura, la música, el cinema… en aquest cas per reviure personatges lligats als diferents paisatges culturals i naturals de les Terres de l’Ebre.

Hi participaran especialistes de diferents disciplines, relacionats amb el patrimoni, la història i la cultura: Victòria Almuni, Marc Ballester, Íngrid Bertomeu, Andreu Carranza, Montse Castellà, Félix Edo, Àlex Farnós, Maite Hernández, Marc Marc, Jordi Marín, Vicent Pellicer, Josep Santesmases, Màrius Serra, Emigdi Subirats, Joaquim Vilagrassa. També estan programades algunes visites guiades.

Com a novetat, aquest any les Jornades es podran seguir en streaming a través de la pàgina web de la biblioteca i de les seves xarxes socials amb l’objectiu d’arribar a tots els públics, tant per adaptar-se a la situació actual com per proposar-se arribar a noves audiències i trencant barreres físiques.

Organitzen: Ajuntament de Tortosa, Biblioteca Marcel·lí Domingo i Biblioteques públiques de Catalunya.

Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo. Tortosa. C/Mercè, 6. 43500 Tortosa. Tel.:977 445566
bmd@tortosa.cat  http://www.bibliotecaspublicas.es/tortosa/index.jsp  http://biblioteca.tortosa.cat/digital.html

Dates: del 9 al 14 de novembre de 2020

Horari: de 18.00 a 21.00h (15 hores lectives)

Construccions de pedra seca a la vegueria Penedès


En el marc de l’acollida a la població de Bonastre de l’exposició itinerant “Tota Pedra fa paret. La Pedra seca a Catalunya“, s’han organitzat les XXVIII Jornades d’Estudis Penedesencs amb el lema “Les casetes de vinya i la pedra seca al Penedès”. Una de les activitats destacades d’aquestes Jornades és la participació en la 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, amb l’estrena de sis documentals sobre les construccions de pedra seca a la vegueria del Penedès, dirigits per Joaquim Sicart Bertran i Abraham Guillén Villar. Les projeccions dels documentals es faran a través del web de l’Institut d’Estudis Penedesencs i xarxes socials (Youtube i Facebook).

A continuació de la projecció de cada documental es farà un col·loqui a través d’una plataforma digital, en el que s’hi podrà participar amb inscripció prèvia al formulari. Posteriorment es pujaran a les xarxes socials els vídeos dels col·loquis.


Dates: 25 i 31 d’octubre; 7, 15 i 21 de novembre; i 5 de desembre de 2020.

Hores: documentals a les 11.00 h; col·loquis a les 11.30h.

Lloc: web de l’Institut d’Estudis Penedesencs (xarxes socials i plataforma digital).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, amb el suport d’altres institucions i entitats.

El Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala acull una taula rodona amb especialistes en pedra seca

En el marc de la XI Jornada del Centre d’Estudis Escalencs el proper divendres 23 d’octubre, a les 19 h, es durà a terme, al Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE) la taula rodona “La pedra seca, un patrimoni humil”. Hi participaran Maite Oliva i Càndid Miró, de l’Associació ADRINOC, l’arqueòleg Ferran Codina i l’especialista en patrimoni escalenc Jaume Salvat.

Aquesta taula rodona serveix de preàmbul al taller de pedra seca que es farà al paratge de Vilanera, a l’Escala, durant els dissabtes 24 i 31 d’octubre. Aquest taller es farà en l’antic camí de Vilanera als Recs en un tram que fa uns mesos va patir espoli de pedra i que ha quedat sensiblement malmès.

A més aquesta activitat se suma al seguit d’accions fetes des de l’Escala de cara al coneixement i difusió de la pedra seca, técnica i coneixements recentment reconeguts com a patrimoni immaterial per l’UNESCO. A més de la taula rodona i el taller, el Museu de l’Anxova i de la Sal acull des del passat mes de juliol l’exposició “Tot un món de pedra seca”. Aquesta exposició esdevé pel visitant una aproximació al que ha esdevingut i representa al nostre país, i concretament a l’Alt Empordà, la tècnica constructiva de la pedra seca, ja que mitjançant diferents panells s’expliquen  les seves principals tipologies constructives, les principals tècniques, materials i eines de treball així com altres elements essencials per comprendre aquest patrimoni i la seva importància en el territori.

Una altra acció destinada a la descoberta i el coneixement de la pedra seca ha estat la nova ruta engengada aquest estiu des del MASLE anomenada la Ruta Camí del Palau. Aquesta ruta guiada parteix del camí dels Termes de l’Escala, que és la línia divisòria entre els actuals termes de l’Escala i Torroella de Montgrí. A partir d’aquest punt, s’enfila cap a l’ermita medieval de Sant Maria del Palau, documentada des del segle XIII i que ha estat recentment excavada i consolidada, deixant al descobert el basament de l’antic absis del segle XI. Aquesta ruta  nodreix de coneixements ja que durant el recorregut els visitants poden observar les construccions de paret de pedra seca, que tancaven les finques que ara són de pinedes i olivars i antigament de vinya.

La taula rodona és gratuïta i és necessària fer l’inscripció a museu@lescala.cat o al 972 77 68 17 ja que l’aforament és limitat. Cal ressenyar que cal portar mascareta i respectar les distàncies de seguretat.

Cultura Viva 2020: Festa de Santa Llúcia de Gelida

Presentació de la recerca etnològica de la Festa de Santa Llúcia de Gelida, a càrrec de l’antropòleg Jordi Montlló i de la coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, Àngels Travé, dins la programació de les activitats de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida.

La Festa de Santa Llúcia de Gelida es celebra des de 1855 i el seu origen està en una germandat de mutu auxili vinculada a l’església, la Hermandad de beneficiencia mutua, bajo la invocación de santa Lucia. L’any 2002 es constituí la Comissió de Festes de Santa Llúcia, entitat sense afany de lucre, amb l’objectiu de continuar la tasca d’organitzar la celebració. L’element principal de la Festa és l’elaboració de l’escudella dels pobres que es reparteix un cop el mossèn, acabat l’Ofici, en fa la benedicció davant l’església. A Gelida aquest ritual patrimonial festiu es fa el 13 de desembre, per Santa Llúcia, dins el cicle nadalenc. A diferència d’altres escudelles, sopes o ranxos que es fan dins el cicle de Carnaval, abans del dejuni de la Quaresma. A la vegueria Penedès són els casos de les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i Montmaneu (Anoia).

Data: divendres 16 d’octubre de 2020, a les 19h.

Lloc: Centre Cultural (c/ Major, 51) de Gelida (Alt Penedès).

Places limitades. Cal inscripció al whatsapp 648678784 de la Biblioteca de Gelida.

Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Colaboren: Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida i Ajuntament de Gelida.

Segona sessió de la 10 Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a Sant Feliu de Guíxols

Dissabte 10 d’octubre de 2020 a les 18:00

Sala Abat Panyelles del Monestir.

SANT FELIU, 1965 : Documental sobre la nostra ciutat realitzat en el marc del Festival Internacional de Cinema Amateur de la Costa Brava en la seva edició de l’any 1965. Una visió des de fora del paisatge urbà i humà del Sant Feliu dels anys 60 que posa també l’accent en allò que atreia una part important del turisme a la costa catalana, les corrides de braus.

Aquests filmet pertany a la Col·lecció Municipal d’Audiovisuals i Documents Sonors. Va ser dipositat a l’Arxiu Municipal en forma de donació per part dels mateixos autors en el seu format original: una bobina de cel·luloide de 16 mm. positivada en en blanc i negre. Gràcies a la bona tasca de conservació duta a terme pels tècnics de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, i a l’excel·lent digitalització realitzada aquest mateix estiu en motiu de la seva projecció a la 10a. Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a casa nostra, podrem gaudir d’un document únic que ens obre els ulls a la visió que de la nostra societat en podien tenir aquelles persones que venien de fora: què els cridava l’atenció i què era allò que en valoraven.

Presentació del Full d’Història Local de l’Escala dedicat a Palmira Jaquetti

El proper divendres 9 d’octubre, en el marc de les XI Jornades del Centre d’Estudis Escalencs, es farà la presentació del núm. 104 de la col·lecció Fulls d’Història Local que porta per títol “Cançons tradicionals de l’Escala, recollides per Palmira Jaquetti, 1929”.

La presentació anirà a càrrec d’Albert Berrio i de Lurdes Boix, autors de la publicació, i tot seguit es podrà visualitzar el vídeo dedicat a les cançons recollides a l’Escala on hi surt la Maria Teresa Pellicer, néta de Maria Artigas la Gallinaire, entrevistada per Jaquetti. L’acte es cloure amb una cantada de cançons tradicionals a càrrec de Ramon Manent, músic i director musical de la Festa de la Sal de l’Escala.

Aquesta publicació coincideix amb els 125 anys del naixement de Palmira Jaquetti i per aquest motiu, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha impulsat la celebració de l’Any Palmira Jaquetti.

Palmira Jaquetti és una de les moltes dones que, des d’un anonimat encara vigent, van contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques en general. Com a dona d’una època en què era difícil ésser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, representa un paradigma de tantes altres dones, també anònimes, que van contribuir a construir un model de país.
Des de 1925 va participar de manera molt activa en les missions de recerca de cançons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada i promoguda per Rafel Patxot i Jubert i l’Orfeó Català. Els seus escrits de les memòries dels viatges i dels treballs de camp són un testimoni viu i directe de la vida rural dels anys 20 i 30 del segle passat, a part d’una mostra de la seva sensibilitat estètica, literària i humana.

Palmira Jaquetti va fer dues estades a l’Escala, la primera els dies 1 i 2 de gener de 1929 i la segona, del 24 al 30 de desembre del mateix any.