“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”

La mostra “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” neix com a projecte que té per objectiu recuperar i posar en valor el patrimoni agrícola i rural del municipi.

Enguany, el Mas Roca coincidint amb el seu centenari, obre el seu arxiu fotogràfic i és el primer testimoni de memòria agrària i vida al camp de la mostra.

La mostra també es nodreix d’alguns objectes del fons de 202 peces de Joan Domènech Muns que reforça la preservació de la memòria pagesa manlleuenca.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Manlleu és una ciutat associada històricament a la industrialització, però la seva identitat també s’ha construït des del treball de la terra. Durant generacions, la pagesia —sovint molt propera al nucli urbà— ha configurat el paisatge, els oficis i les formes de vida del municipi. En un context actual de revisió del model alimentari i de recuperació del vincle amb el territori, aquest llegat adquireix una nova centralitat.

Amb el projecte “Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural”, el Museu del Ter inicia una línia de treball estructural orientada a identificar, documentar i difondre el patrimoni agrícola i rural —tant material com immaterial— que ha conviscut amb el desenvolupament industrial de la ciutat. El projecte articula recerca, inventari, memòria oral i exhibició pública a partir de fotografies, documents i objectes de la vida quotidiana, amb l’objectiu de reconnectar la comunitat amb una herència que continua essent clau per entendre la identitat col·lectiva.

El Mas Roca: cent anys d’història i memòria pagesa

En el marc d’aquesta iniciativa, el Mas Roca és el primer testimoni d’aquest patrimoni agrícola i vida rural del municipi. Coincidint amb el seu centenari, la família ha compartit el seu arxiu amb el Museu, aportant fotografies, documentació i objectes que permeten reconstruir l’evolució d’aquesta masia, construïda originàriament als afores de Manlleu i avui integrada plenament al teixit urbà.

El Mas Roca constitueix un testimoni privilegiat de la transformació del paisatge i de la continuïtat de la vida pagesa al municipi. La seva vinculació amb la Festa dels Tonis i amb el món agrícola local reforça el seu valor patrimonial. Aquesta mostra no només posa en relleu la trajectòria d’una casa concreta, sinó que estableix una metodologia i obre la porta a futures recerques sobre altres masies de Manlleu, consolidant el projecte “Arrels de Manlleu” com a plataforma de recerca i divulgació.

Joan Domènech Muns: la preservació des del gest quotidià

El projecte incorpora també el fons de Joan Domènech Muns (1926–2015), un pagès que al llarg de dècades va recollir i preservar eines, estris domèstics i objectes vinculats a les feines del camp, sovint procedents de masies i tallers en procés de transformació o tancament.

El conjunt —format per 202 peces i donat al Museu del Ter l’any 2021— ha estat inventariat i documentat en el marc del projecte “Pagès de carrer”. L’inventari ha estat realitzat per l’antropòloga Marta Rosell, amb l’assessorament tècnic de l’antropòleg i expert en patrimoni rural Jacint Torrents. Aquest treball sistemàtic converteix un gest personal de preservació en un fons patrimonial estructurat, que aporta coneixement sobre la cultura material de la pagesia manlleuenca del segle XX.

Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural

“Arrels de Manlleu. Patrimoni agrícola i vida rural” no és només una exposició puntual, sinó una aposta del Museu del Ter per integrar el patrimoni agrícola del municipi en el relat global de la ciutat i obrir el camí a futures recerques sobre altres masies de Manlleu. Enguany, a través d’aquesta primera mostra amb el testimoni del Mas Roca i algunes de les peces del fons de Joan Domènech Muns, el projecte evidencia que la història rural no és perifèrica, sinó constitutiva de la identitat de Manlleu, i que la seva preservació és important per comprendre el passat agrícola del municipi.

La inauguració es farà diumenge 1 de març a les 12h amb Jacint Torrents, antropòleg i expert en patrimoni rural i amb la conferència sobre “El centenari de Mas Roca” a càrrec d’Anna Piella, Llicenciada en filologia romànica i hispànica, ex-professora de l’Institut Antoni Pous.

Data: diumenge 1 de març a les 12h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Oli de ginebre

El proper dissabte 28 de febrer es farà una demostració de l’elaboració de l’oli de ginebre als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, en una gran esplanada situada darrera la Pedra Dreta.

L’oli de ginebre, obtingut per destil·lació seca de la fusta del ginebre blanc o càdec (Juniperus oxycedrus) era un remei emprat en medicina i en veterinària populars al Lluçanès amb finalitats diverses entre les que hi havia l’ús antiberrugós i anticatarral.

Arrel de les primeres entrevistes que M. Àngels Bonet i Roser Reixach van dur a terme per a la investigació sobre Remeis populars al Lluçanès, va sorgir la idea de recuperar aquest procés.

Així des del 2012 cada any se’n fa una demostració gràcies a la iniciativa de Jaume Pons Serra (1935-2020) i el seu nebot Benet Pons Serra (1948-2025), que de joves n’havien elaborat.

Ells en va ser el promotors i gràcies a la seva constància i tenacitat van aconseguir que hi hagués relleu generacional, un grup constituït com a Amics de l’oli de ginebre, que actualment són els que ho organitzen comptant amb la col·laboració d’altres persones dels municipis implicats.  

Data: 28 de febrer del 2026

Lloc: La Pedra Dreta – Google Maps

Cultura Viva 2025. XIII Jornada de presentació de la recerca etnològica 2025XIII Jornada Cultura Viva-Manlleu

El passat 29 de novembre, es va celebrar la XIII Jornada de presentació de la recerca etnològica a Osona i la Catalunya Central. S’hi van presenetar recerques etnològiques realitzades a les comarques d’Osona, el Lluçanès, el Bages i Berguedà.

En aquest enllaç podeu recuperar la jornada en línia a través del canal de Youtube del Museu del Ter.

La jornada forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país. Les jornades, que anualment es coordinen des del Museu del Ter, amb la vocació d’aplegar també treballs de recerca realitzats en el conjunt de la Catalunya Central.

En aquesta edició es van presentar 7 comunicacions, corresponents a recerques de temàtiques diferents però amb l’etnologia com a element comú. Entre les comunicacions hi ha temàtiques tan diverses com: la religiositat popular, la cultura popular la musicologia, el teatre o el joc entre d’altres. Podeu consultar les recerques clicant aquest enllaç.  

Aquí es poden veure els resums de les recerques etnològiques presentades en edicions anteriors.

Data: Dissabte 29 de novembre de les 9.45h a les 13.25h.

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Setmana de la Pedra seca (resum d’activitats)

La Setmana de la Pedra Seca es consolida com a xarxa d’unió entre entitats aplegant un centenar de propostes al voltant del patrimoni. La sisena edició tanca amb un balanç molt positiu i es consolida com un espai de referència per al reconeixement, la preservació i la divulgació del patrimoni de pedra seca, amb gairebé un centenar d’activitats repartides arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, una trentena de les quals no ho havien fet en l’anterior. S’han realitzat des de tallers d’aprenentatge fins a rutes guiades, reconstruccions de marges i cabanes, exposicions, xerrades i jornades tècniques. L’àmbit de la divulgació i la descoberta han concentrat una seixantena de les propostes i trenta-set més han estat centrades en l’aprenentatge de la tècnica de la pedra seca. L’ampliació del calendari en l’edició d’enguany, que s’ha estès fins a disset dies, ha permès espaiar les activitats i facilitar que el públic pogués participar en més d’una iniciativa.

Més enllà de les xifres, l’edició 2025 destaca per la consolidació del paper aglutinador de la iniciativa entre els agents vinculats a la pedra seca en diferents punts del territori.

En aquest sentit, des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses -impulsors de la iniciativa amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida- es treballarà per donar un nou impuls a la Setmana el 2026. Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha destacat que “cal reconèixer aquest esforç col·lectiu i oferir una xarxa de suport a les entitats organitzadores”. En aquest sentit, ha refermat el compromís de la Setmana de la Pedra Seca per “ampliar la col·laboració entre territoris, incrementar la participació i seguir situant la pedra en sec al centre de les polítiques culturals i patrimonials”.

Sobre la Setmana de la Pedra Seca

La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC). L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses varen prendre el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

El CEPAC presenta els resultats de la recerca sobre maternitat, paternitat i activitat castellera el dia 16 a Tarragona

El Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) presenta aquest dimarts dia 16 de desembre els primers resultats de la recerca “Maternitat, paternitat i castells”, realitzada per la sociòloga Marta Farrés. El treball, mitjançant una enquesta, entrevistes en profunditat i grups de discussió, analitza com la maternitat i la paternitat afecten a la participació en les colles castelleres, si això es dona de forma diferent dins la parella o els reptes que aquesta circumstància planteja. La presentació es farà el dimarts dia 16 de desembre a Tarragona, a les 19:00, a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV (avinguda Catalunya 35).

En l’acte, a més de Farrés, hi intervindran Paloma Pontón, professora associada al Departament d’Història i Història de l’Art de la URV i membre del grup de recerca SBRLab de la mateixa universitat, i Guillermo Soler, antropòleg i membre del CEPAC. Tots dos han donat suport a la recerca. La presentació forma part del programa “Cultura Viva”, de presentació dels resultats de recerques realitzades en el marc de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’acte compta també amb el suport de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller.

Exposició i presentació de llibre sobre pedra seca a la Torre de l’Espanyol

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida aquest dissabte 29 de novembre a la Torre de l’Espanyol per visitar l’exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya i acudir a la presentació del llibre Manual del marger, un treball de Francesc Xavier Solé sobre el món de la pedra en sec i la seva tècnica de col·locació.

Setmana de la Pedra Seca 2025

La Setmana de la Pedra Seca recull enguany més de noranta d’activitats al voltant del patrimoni i tècnica de la pedra en sec. Tallers d’aprenentatge, rutes guiades, caminades, exposicions, reconstruccions de marges i cabanes o jornades de divulgació formen part del ventall de propostes de la Setmana, organitzades per entitats públiques, privades i ciutadanes. Les propostes s’estenen arreu de Catalunya amb prop de trenta activitats a les comarques de Tarragona, una vintena a la demarcació de Barcelona i Girona i més de quinze a la de Lleida; a aquestes es sumen propostes en línia i accions a la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.

Prop de noranta institucions i entitats han organitzat propostes en el marc de la Setmana de la Pedra Seca, que en aquesta sisena edició ha ampliat les dates de celebració, entre el 21 de novembre i el 7 de desembre de 2025, Tot plegat amb l’objectiu d’afavorir que les activitats puguin espaiar-se en el temps i que el públic interessat participi a més d’una de les propostes.

L’escultor i expert en recuperació de patrimoni, F. Xavier Solé, ha estat l’encarregat d’impartir la xerrada que aquest dimecres ha donat l’inici oficial a la Setmana de la Pedra Seca a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Solé ha ressaltat que “els marges ordenen el territori i cada un ens porta a un indret i ens dona una identitat”. “La pedra en sec ens explica històries i ens porta a moments i llocs concrets”, ha afegit.

Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha remarcat que “la pedra seca és molt més que un element constructiu, és una manera d’entendre el paisatge i la relació de la comunitat amb el territori. Amb aquesta Setmana volem reivindicar aquest patrimoni viu, compartir coneixement i reforçar les xarxes entre pobles, entitats i persones que el mantenen i el preserven”.

Per part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), el seu director Andreu Vàzquez ha convidat tothom a participar dels actes d’aquesta Setmana de la Pedra Seca, perquè, la pedra seca, ha dit, “és patrimoni; un patrimoni humil però essencial, que forma part del nostre paisatge, de la nostra identitat, de les nostres arrels i de la nostra cultura. Un patrimoni que cal preservar per entendre d’on venim i cap a on anem”.

La celebració d’aquest 2025 coincideix amb el setè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Tota la informació i el mapa d’activitats pot consultar-se a www.setmanapedraseca.cat. L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses impulsen un any més la Setmana de la Pedra Seca, que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

Sobre la Setmana de la Pedra Seca

La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya-ADRINOC. L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses prenen el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu de donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica, així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

XIII Jornada de presentació de la recerca etnològica a la Catalunya Central 2025. Cultura Viva – Manlleu

Enguany celebrem la XIII Jornada de presentació de la recerca etnològica a Osona i la Catalunya Central. Aquesta edició se celebrarà el dissabte 29 de novembre a Manlleu. S’hi presentaran recerques etnològiques realitzades a les comarques d’Osona, el Lluçanès, el Bages i Berguedà.

En aquest enllaç es podrà seguir la jornada en línia a través del canal de Youtube del Museu del Ter.


La jornada forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país. Les jornades, que anualment es coordinen des del Museu del Ter, amb la vocació d’aplegar també treballs de recerca realitzats en el conjunt de la Catalunya Central.

En aquesta edició es presentaran 7 comunicacions, corresponents a recerques de temàtiques diferents però amb l’etnologia com a element comú. Entre les comunicacions hi ha temàtiques tan diverses com: la religiositat popular, la cultura popular la musicologia, el teatre o el joc entre d’altres. Podeu veure el programa sencer a la vostra esquerra. 


La jornada és gratuïta i no cal inscripció.

Aquí es poden veure els resums de les recerques etnològiques presentades en edicions anteriors.

Data: Dissabte 29 de novembre de les 9.45h a les 13.25h.

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Trementinaires i herbes remeieres a la Ribera d’Ebre

DESCOBRIM, APRENEM I CONNECTEM AMB LA NATURA I LES NOSTRES TRADICIONS

El 29 de novembre serà un dia per descobrir, aprendre i connectar amb la natura i les tradicions a Riba-roja d’Ebre. Durant la jornada redescobrirem el poder de les plantes, la saviesa de les dones remeieres i els sabers que han curat i perfumat la Ribera d’Ebre.

Durant tot el dia podreu gaudir de:

Xerrades sobre trementinaires i plantes remeieres.

Tallers pràctics per a adults i infants.

Fira dels sentits amb productes naturals i degustacions.

Tertúlia amb dones remeieres de la Ribera d’Ebre.

Dinar amb tapes i pinxos locals per quedar-vos a la fira.

Serà una trobada plena d’olors, sabers i vida, per cuidar-vos i reconnectar amb els coneixements ancestrals.

A continuació podeu consultar el programa detallat:

XXXI Jornades d’Estudis Penedesencs

Durant tot el mes de novembre estan tenint lloc les XXXI Jornades d’Estudis Penedesencs. Aquest any porten per títol La llengua del Penedès, factor de cohesió social, i estan dedicades al parlar penedesenc.

En el context d’aquestes jornades, divendres 14 de novembre a les 19h, tindrà lloc al Mercat Municipal de Vilanova i la Geltrú, la taula rodona titulada De la mar a la parla, centrada en el lèxic gastronòmic del territori.

D’altra banda, dissabte 15 se celebrarà a Sitges una altra taula rodona relativa a la malvasia, un vi característic d’aquesta localitat. Serà a les 18h al Centre d’Interpretació de la Malvasia.

Pot consultar-se el programa complet de les jornades aquí.