Cultura Viva 2020: Festa de Santa Llúcia de Gelida

Presentació de la recerca etnològica de la Festa de Santa Llúcia de Gelida, a càrrec de l’antropòleg Jordi Montlló i de la coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, Àngels Travé, dins la programació de les activitats de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida.

La Festa de Santa Llúcia de Gelida es celebra des de 1855 i el seu origen està en una germandat de mutu auxili vinculada a l’església, la Hermandad de beneficiencia mutua, bajo la invocación de santa Lucia. L’any 2002 es constituí la Comissió de Festes de Santa Llúcia, entitat sense afany de lucre, amb l’objectiu de continuar la tasca d’organitzar la celebració. L’element principal de la Festa és l’elaboració de l’escudella dels pobres que es reparteix un cop el mossèn, acabat l’Ofici, en fa la benedicció davant l’església. A Gelida aquest ritual patrimonial festiu es fa el 13 de desembre, per Santa Llúcia, dins el cicle nadalenc. A diferència d’altres escudelles, sopes o ranxos que es fan dins el cicle de Carnaval, abans del dejuni de la Quaresma. A la vegueria Penedès són els casos de les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i Montmaneu (Anoia).

Data: divendres 16 d’octubre de 2020, a les 19h.

Lloc: Centre Cultural (c/ Major, 51) de Gelida (Alt Penedès).

Places limitades. Cal inscripció al whatsapp 648678784 de la Biblioteca de Gelida.

Organitzen: Institut d’Estudis Penedesencs i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Colaboren: Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida i Ajuntament de Gelida.

Segona sessió de la 10 Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a Sant Feliu de Guíxols

Dissabte 10 d’octubre de 2020 a les 18:00

Sala Abat Panyelles del Monestir.

SANT FELIU, 1965 : Documental sobre la nostra ciutat realitzat en el marc del Festival Internacional de Cinema Amateur de la Costa Brava en la seva edició de l’any 1965. Una visió des de fora del paisatge urbà i humà del Sant Feliu dels anys 60 que posa també l’accent en allò que atreia una part important del turisme a la costa catalana, les corrides de braus.

Aquests filmet pertany a la Col·lecció Municipal d’Audiovisuals i Documents Sonors. Va ser dipositat a l’Arxiu Municipal en forma de donació per part dels mateixos autors en el seu format original: una bobina de cel·luloide de 16 mm. positivada en en blanc i negre. Gràcies a la bona tasca de conservació duta a terme pels tècnics de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, i a l’excel·lent digitalització realitzada aquest mateix estiu en motiu de la seva projecció a la 10a. Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a casa nostra, podrem gaudir d’un document únic que ens obre els ulls a la visió que de la nostra societat en podien tenir aquelles persones que venien de fora: què els cridava l’atenció i què era allò que en valoraven.

Presentació del Full d’Història Local de l’Escala dedicat a Palmira Jaquetti

El proper divendres 9 d’octubre, en el marc de les XI Jornades del Centre d’Estudis Escalencs, es farà la presentació del núm. 104 de la col·lecció Fulls d’Història Local que porta per títol “Cançons tradicionals de l’Escala, recollides per Palmira Jaquetti, 1929”.

La presentació anirà a càrrec d’Albert Berrio i de Lurdes Boix, autors de la publicació, i tot seguit es podrà visualitzar el vídeo dedicat a les cançons recollides a l’Escala on hi surt la Maria Teresa Pellicer, néta de Maria Artigas la Gallinaire, entrevistada per Jaquetti. L’acte es cloure amb una cantada de cançons tradicionals a càrrec de Ramon Manent, músic i director musical de la Festa de la Sal de l’Escala.

Aquesta publicació coincideix amb els 125 anys del naixement de Palmira Jaquetti i per aquest motiu, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha impulsat la celebració de l’Any Palmira Jaquetti.

Palmira Jaquetti és una de les moltes dones que, des d’un anonimat encara vigent, van contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques en general. Com a dona d’una època en què era difícil ésser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, representa un paradigma de tantes altres dones, també anònimes, que van contribuir a construir un model de país.
Des de 1925 va participar de manera molt activa en les missions de recerca de cançons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada i promoguda per Rafel Patxot i Jubert i l’Orfeó Català. Els seus escrits de les memòries dels viatges i dels treballs de camp són un testimoni viu i directe de la vida rural dels anys 20 i 30 del segle passat, a part d’una mostra de la seva sensibilitat estètica, literària i humana.

Palmira Jaquetti va fer dues estades a l’Escala, la primera els dies 1 i 2 de gener de 1929 i la segona, del 24 al 30 de desembre del mateix any.

Tallers de Memòria Oral: l’Arbuciari. Mots, maneres de dir i expressions pròpies de la vall d’Arbúcies

L’any 2019 Nuri Tort engegà el seu projecte de recollir vocabulari i expressions pròpies d’Arbúcies i la seva vall a través d’un blog: l’Arbuciari. Mots, maneres de dir i expressions pròpies de la vall d’Arbúcies.

El proper dissabte 24 d’octubre a les 12 del migdia, el Museu Etnològic del Montseny acollirà una sessió del taller de memòria oral de participació oberta sobre els parlars de la vall d’Arbúcies i el Montseny, que tindrà com a punt de partida la presentació del treball realitzat fins ara per Nuri Tort a través del seu blog.

La pedra seca als Països Catalans: patrimoni, polítiques i reptes

Can Trona, Centre de Natura i Cultura de la Vall d’en Bas (Garrotxa)
17 d’octubre de 2020

El proper dissabte 17 d’octubre, COL·LABORAxPAISATGE organitza una nova jornada de reflexió a l’entorn de les polítiques públiques d’impuls de la pedra seca, així com de l’ofici de marger al segle XXI als Països Catalans. La jornada comptarà amb ponents de diferents indrets del territori que podran aportar diferents perspectives i propostes de treball. També es presentaran alguns projectes d’interès vinculats a la pedra seca, així com la recentment publicada “Tècnica de construcció de murs en pedra seca: Regles professionals”.

Podeu consultar el programa complet de la jornada en aquest enllaç, i també hi trobareu el formulari d’inscripció: 

Així mateix, i per tal de facilitar l’accés als continguts a les persones que no hi puguin assistir, la jornada també s’emetrà en streaming al canal de Youtube de COL·LABORAxPAISATGE: 

www.youtube.com/channel/UCTnYy8wKL7w1qfMellNxHdg/

La jornada complirà amb totes les mesures recomanades per a la prevenció Covid, i a causa d’això l’aforament serà limitat. Per aquest motiu, es demana compromís d’assistència una vegada formalitzada la inscripció.

COL·LABORAxPAISATGE és un projecte de cooperació impulsat per ADRINOC amb l’assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que compta amb la col·laboració de l’APSAT (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional) i la participació de cinc grups d’acció local (GAL) d’arreu del territori català: el Consorci Leader Desenvolupament Rural del Camp, el Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, l’Associació Leader de Ponent, el Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre – Terra Alta i l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central. El projecte compta també amb un aliat a la Catalunya Nord (França), el Parc Natural Regional del Pirineu Català.

És un projecte subvencionat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya en el marc dels Ajuts de Cooperació Catalana entre Grups d’Acció Local i cofinançada pel FEADER.

Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada a Sarrià

Casa Orlandai. C. de Jaume Piquet, 23, Barcelona
Dijous 8 d’octubre, a les 6 de la tarda

Doñate Sastre, Miguel; Márquez Porras, Raúl (2020) Baixar a Barcelona. La ciutat i la comunitat recreada a Sarrià. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 31), 200 p.

Acte de presentació de l’últim volum de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya, i del llibre fotogràfic Sarrià desaparegut (Efadós). A l’acte intervindran Raúl Márquez, Miguel Doñate i Jesús Mestre, autors dels llibres, i comptarà amb la presència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, M. Àngels Blasco, i amb la directora de la Casa Orlandai, Natàlia Oliete.

Sinopsi | Baixar a Barcelona tracta de la pervivència i la recreació d’una identitat viscuda, la sarrianenca, construïda bàsicament enfront d’una altra identitat (o, més aviat, identificació), la barcelonina, i de tot un seguit d’actuacions per part del govern d’aquesta ciutat que s’estenen fins al present, però que tenen l’annexió de Sant Vicenç de Sarrià —l’últim dels municipis del Pla que fou agregat a Barcelona— com a fet històric cabdal. L’expressió baixar a Barcelona, emprada per bona part del veïnat de Sarrià, dona compte d’aquesta diferenciació i contraposició.

Mitjançant la recerca etnogràfica i etnohistòrica, l’obra s’endinsa en els significats que una part dels veïns i de les veïnes (els autoreferenciats com de tota la vida) atorguen a elements com ara la vila, el barri o la comunitat, representacions que serveixen per reflexionar teòricament sobre aquestes categories clàssiques de les ciències socials i sobre la polièdrica realitat urbana barcelonina.

La monografia és el resultat d’un treball d’investigació realitzat entre els anys 2010 i 2013 pel Col·lectiu per a la Recerca Social i Autònoma (COPSAT), en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els esbarts a Catalunya: una història de resistència

Enguany, la setmana cultural Isagoge de Cervera commemora el centenari del naixement de l’historiador, advocat i polític Josep Benet i Morell (Cervera, 1920 – Sant Cugat, 2008), fill predilecte de la ciutat (1991).

Un dels actes de celebració és l’exposició en moviment: “La ciutat de Josep Benet”, la qual consta de quatre escenaris relacionats amb la vida de Josep Benet i la Cervera de principis del segle XX.

Un d’aquests escenaris és Els esbarts a Catalunya: una història de resistència, del qual el divendres 25 de setembre a les 19 h a la plaça del Fossar de Cervera l’antropòleg Roger Costa ens en parlarà.
Comptarem amb la participació d’un ball folklòric cerverí i de la Coral Ginesta amb la interpretació de cançons tradicionals catalanes.

L’accés és gratuït. Aforament limita, cal inscriure’s aquí

Trobareu tota la informació dels actes a http://www.cerverapaeria.cat.

Organitza: Paeria de Cervera i Museu Comarcal de Cervera

13ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2020-21

Tallers i Jornades de Memòria Oral és el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular, en el seu sentit més ampli. Expressions, coneixements, memòria dels fets i dels llocs… són alguns dels temes que s’aborden en tot un seguit d’activitats que tenen lloc arreu de Catalunya, i que van d’allò personal i local a l’experiència viscuda de tota una societat.
En aquesta tretzena edició hi participen quinze entitats, que programen quaranta-quatre activitats en dinou poblacions diferents. Algunes d’aquestes accions formen part del treball continuat de les entitats organitzadores i del paisatge habitual d’aquests tallers i jornades, mentre que d’altres son completament noves. Inaugura el programa “Los aiguats del 2000… per parlar-ne”, que tindrà lloc a Mas de Barberans (Montsià) aquest diumenge 9 d’agost, en dues franges horàries diferents.

Consulteu aquí el programa complet

Cultura Viva 2020

La xerrada sobre l’ofici de canterer a les poblacions de la Galera i Miravet, el dijous 6 d’agost a Mas de Barberans (Montsià), obrirà enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació a les comunitats que han estat objecte d’estudi les recerques etnològiques que s’estan duent a terme al nostre país. Aquest 2020 hi participen 14 entitats d’aquesta xarxa les quals, malgrat les dificultats, han programat 14 activitats en 12 poblacions d’arreu de la geografia catalana.

Feu clic damunt de la imatge per ampliar-la.

Converses de Taverna, en streaming al canal de Youtube del Museu de la Pesca

Divendres 24 d’abril el Museu de la Pesca tenia previst celebrar al restaurant Can Blau de Palamós la darrera de les sessions de Converses de Taverna programades enguany dins del programa de recerca i difusió etnològica Memòria Viva. Si bé el confinament impedeix fer-la de forma presencial, com de costum, ara aprofitarem les eines digitals a l’abast per fer una sessió de Converses de Taverna en streaming, a través del canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Així, el mateix divendres 24 d’abril, a partir de les 19 h, podrem seguir en directe la sessió que duu per títol “Peixos que arriben, peixos que desapareixen”. Amb la companyia de la investigadora de la Universitat de Girona i membre de l’Associació Amics de les Illes Formigues Conxi Rodríguez, i del pescador de Palamós Xavier Miró, reflexionarem sobre els canvis que es perceben en l’ecosistema i els seus efectes sobre la vida marina. Aprofitarem també per parlar de com la crisi del covid-19 està afectant tant a la indústria pesquera palamosina com al comportament d’alguns animals, lliures de la presència humana en el medi marí.

També us animem a interactuar amb els participants a través de xat obert durant la sessió, tot enviant les vostres preguntes i reflexions per fer aquesta activitat digital tan participativa com ho és la seva versió presencial.