Dins dels Tallers de Memòrial Oral, divendres 20 de gener de 2023, tindrà lloc un workshop que tractarà sobre l’Estudi de la terrissa al Pirineu.
Lloc. Quadra de Casa Gassia. Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Esterri d’Àneu
Data: divendres, 20 de gener de 2023
Hora: 10:45h
Cal reserva prèvia, trucant al 973626436
Organitza: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Jornada tècnica d’estudi sobre la sexifòlia
El logotip del Parc Natural de l’Alt Pirineu és la sexifòlia o hexafòlia, flor i obra d’art ensems que sintetitza valors naturals, culturals i espirituals, motiu pel qual fou reconegut com un exemple de bones pràctiques en el Manual de Patrimoni Immaterial dels espais naturals protegits espanyols, impulsat per Silene i publicat el 2012.
Aquest símbol d’origen arcaic, present en múltiples formes en l’àmbit del Parc natural, roman a dia d’avui un misteri per a molts. D’on prové? Què ha significat al llarg del temps? Per quina raó s’ha esculpit, gravat, pintat o brodat al llarg dels segles? Des de quins angles ens hi podem acostar? Què pot aportar aquest símbol a la societat actual i al territori pirinenc? Quines iniciatives podria esperonar?
Aquesta jornada, en què es parlarà de la integració del patrimoni immaterial en els espais naturals protegits, tindrà lloc el divendres 28 d’octubre a la Quadra de Casa Gassia, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.
Inscripcions: 973622335 o pnaltpirineu@gencat.cat (activitat de pagament 20€)
Més informació: http://parcsnaturals.gencat.cat/altpirineu
L’artesania i els productes locals són territori, cultura i identitat. La seva promoció reforça un model de proximitat, respectuós amb l’entorn, i que a més a més valora una manera de fer i viure.
Amb aquesta jornada es vol donar difusió i posar en comú totes aquelles bones pràctiques en les quals s’ha estat treballant els darrers anys tant els parcs naturals, com els museus, ja sigui de forma individual com de forma conjunta.
Unes accions de recerca, assessorament, producció, desenvolupament, impulsores,… i que han tingut com a últim objectiu donar a conèixer els oficis, els valors i les tradicions a partir de la recuperació de l’artesania local i el seu producte final.
Unes jornades que volen donar la oportunitat de posar en valor activitats artesanals i experiències d`èxit del nostre territori.
Divendres 4/11/2022
De 9:00h a 17:00h. Jornada tècnica
Inscripcions obertes: museuetnografic@ajripoll.cat 972703144
Organitza:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
El dissabte 15 d’octubre a les 19:00h tindrà lloc a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri d’Àneu la presentació del llibre “Trincar eth port”, de Feliu Izard,.
La història del port de la Bonaigua és el resultat de la voluntat d’un poble que no vol ser francès i al qual calien unes comunicacions cap al sud. Va haver-hi un munt de projectes: túnels pel ferrocarril a la Ribagorça o per sota Beret; o pels cotxes al Pallars per sota la Bonaigua. Finalment els poders públics es van decantar per la solució més barata i fàcil. Aquest llibre és la història gràfica d’aquesta carretera.
Autor: Feliu Izard i Gavarró
Títol: Trincar eth pòrt: la carretera de la Bonaigua en 4 actes: centenari del primer pas motoritzat -1922/2022
Lloc: Lleida/Tremp
Editorial: Garsineu
Any: 2022
ISBN: 9788418806179
El divendres dia 5 d’agost a les 19:30 h, es farà la inauguració de l’exposició «Enfilant l’agulla, indumentària tradicional de la Vall Fosca», al Museu Hidroelèctric de Capdella.
En primer lloc, tindrà lloc la conferència «Violant i Simorra, sastre i etnògraf», a càrrec d’Ignasi Ros i Fontana, historiador i tècnic de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Després, Albert Sangenís Crotogino, comissari de la mostra, farà una visita guiada.
«Enfilant l’agulla, indumentària tradicional de la Vall Fosca» és una exposició que mostra un recull de les tècniques d’elaboració de la roba, els materials i les peces de la indumentària tradicional que s’usaven a la Vall Fosca durant el segle XIX. Ramon Violant i Simorra, sastre i etnògraf, va documentar bona part de les peces de la indumentària tradicional del Pallars que han estat el punt de partida del projecte de recerca i de l’exposició, projecte que s’ha complementat amb la roba que han aportat el veïnatge i l’alumnat de l’escola de la Vall Fosca.
Dates: 5 d’agost de 2022-16 d’octubre de 2022
Horari: De dimarts a dissabte: 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 h. Diumenges: 11:00 a 14:00. Dilluns: tancat.
La pandèmia de covid19 ha marcat les nostres vides els darrers anys d’una manera notòria i generalitzada. Ha provocat (i encara provoca) tota mena de modificacions en les relacions humanes, tant a gran escala com a petita.
Alguns dels films que es projecten en el marc d’aquesta edició tracten sobre aquestes alteracions des de la perspectiva de determinats grups humans: per orientació sexual, grups d’edat, migrants, curadors… Però també, i com sempre, els films de la temàtica transversal de la mostra es combinen amb aquells que són d’interès per als públics habituals de les entitats organitzadores.
Aquest any, la programació que es presentarà des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu serà la següent:
03 agost
22.00 h SESSIÓ “PIRINEU RECUPERAT”
Verd madur
Dir. Rafel Gil, 1961
Film de referència per a una generació de pirinencs i de joves arreu de Catalunya. Basat en la novel·la de Josep Virós. Versió doblada en català
que s’estrenà el 1968.
04 agost
22.00 h SESSIÓ “PIRINEU RECUPERAT: FILMS DEL CINEASTA AMATEUR PIUS MESTRE”
-Pallars. Vall d’Àneu. Aran 1979, 22‘
-Del Gerber a la Vall d’Aran 1961, 25‘
-Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes, 1981, 27’
Dir. Pius Mestre
Films del cineasta amateur i excursionista Pius Mestre, realitzats durant les vacances personals o en excursions col·lectives d’empresa. Permeten recuperar, com sempre dins les sessions Pirineu Recuperat, imatges i paisatges pirinencs de fa més de 40 anys enrere, i el turisme d’entre els anys 60 i 80.
Col·labora: Filmoteca de Catalunya.
05 agost
22.00 h SESSIÓ “MOSTREMP SOBRE RODES”
Selecció dels curtmetratges més destacats de l’edició de l’any 2021 del festival Mostremp, que té lloc a Tremp (Pallars Jussà).
Coorganitza: Mostremp sobre rodes.
Dijous 9 de juny, a les 22:45, s’estrena al Canal 33 el documental “L’Hora dels Infants. Colònies escolars i escoles a l’aire lliure, la revolta educativa a Catalunya“, de Goita! Audiovisuals.
Què té a veure un pavelló de fusta sueca a Berga amb la platja de la Barceloneta? I l’ombra d’una pineda de Calafell amb la Central Hidroelèctrica de Capdella, al cor del Pirineu? En aquests quatre escenaris es van experimentar i aplicar, fa cent any, alguns dels mètodes pedagògics més renovadors d’aquell moment. Tot i que el seu objectiu inicial era una altra, van acabar esdevenint autèntics laboratoris educatius. Alguns s’han mantingut a l’oblit, fins avui, mentre que altres es van convertir en icones d’una època daurada de l’escola catalana. Idees com l’aprenentatge actiu, la importància de la música o de la lectura i, sobretot, situar l’infant al centre de l’ensenyament es van aplicar fins a uns nivells mai vistos i, potser, encara avui no hem tornat a repetir.
El documental recupera la memòria d’algunes experiències pioneres com les de l’Escola de Bosc de Montjuïc o l’Escola del Mar de la Barceloneta i, per primer cop, explica a un públic general alguns fets com les colònies de Capdella, la de Vilamar de Calafell o la colònia permanent de Berga.
El documental ha estat possible gràcies a la participació col·laboració de @tv3cat #eldocumental33 Barcelona.cat Ajuntament de Berga Ajuntament de Calafell Museu Hidroelectric Capdella #torredecapdella Institut Ramon Muntaner @Ecomuseu de les valls d’Àneu @FundacióArturMartorell Associació de Mestres Rosa Sensat, Eduard Miguel, Norbe Fernandez Monteis, Marti Boneta i Carrera, Joan Bramon Mora, i Escola Malagrida Escola del Mar.
Des de l’adopció de la Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de 2003, la seva ratificació per part dels Estats de la zona pirinenca i la seva transcripció en els seus textos normatius i programes patrimonials, aquesta noció s’ha estès àmpliament i apareix ara en nombrosos programes de cooperació i convocatòries de projectes ja siguin europeus, nacionals o regionals i, per descomptat, transfronterers.
En aquest context, les administracions i universitats sòcies del projecte europeu Prometheus (INTERREG-Poctefa) organitzen un curs de formació sobre el patrimoni cultural immaterial en un context transfronterer/transpirinenc.
Aquest curs de formació està dirigit als professionals del patrimoni i als responsables d’associacions de l’espai pirinenc. Es tractaran els principis teòrics i pràctics de la noció de PCI: nocions clau (immaterial, bones pràctiques, salvaguarda, relacions entre memòria i patrimoni viu, bones pràctiques de salvaguarda, etc.); els marcs normatius internacionals, nacionals i regionals; els reptes inherents al context transfronterer. Aquestes nocions s’abordaran des de l’experiència i a partir de situacions concretes vinculades al territori pirinenc (inscripció en la Unesco dels Focs del Solstici, grans formes de patrimoni…).
PROGRAMA
Lloc i dates: 9 i 10 de maig, Conselh Generau d’Aran, Vielha (Vall d’Aran).
Condicions: Accés mitjançant inscripció (en funció de les places disponibles), despeses a càrrec de l’organització.
Amb el títol “Patrimonios confinados. Retos del patrimonio inmaterial ante el COVID-19“, aquest llibre pretén reflexionar sobre els efectes del COVID-19, i com aquests van repercutir, i de forma molt significativa, en el patrimoni cultural immaterial, atès que la impossibilitat de realitzar activitats i les restriccions de mobilitat i aforament van comportar una afectació sense precedents al seu desenvolupament habitual. El llibre permet apropar-se a les conseqüències comunitàries, socials i econòmiques del confinament en un ampli ventall de casos de patrimoni immaterial d’Europa i Amèrica, com les festes, l’artesania, els museus, la dansa, la música i el turisme. En les seves contribucions, els autors presenten les diferents estratègies desplegades per a mantenir vives aquestes pràctiques culturals (alternatives virtuals, nous formats festius, celebracions restringides i exposicions, entre altres). Totes aquestes experiències mostren no sols una gran capacitat de resiliència, creativitat i reinvenció, sinó també la necessitat d’aprendre d’aquest període dramàtic per a revisar la sostenibilitat cultural del patrimoni immaterial.
Autoria: Xavier Roigé Ventura, Alejandra Canals Ossul (eds.)
Editorial: EdicionsUB
Pàgines: 326
ISBN: 978-84-9168-758-0
Data d’edició: 2021
A la fi del 2019 es van conèixer els primers casos de la malaltia ocasionada pel virus SARS-CoV-2. La ràpida transmissió del virus en el món va donar lloc a la pandèmia de la Covid-19 en la qual encara ens trobem immersos. A més de les greus conseqüències que està tenint en els individus, la pandèmia està transformant la societat en el seu conjunt, en les seves diferents dimensions econòmiques polítiques, culturals…
En l’àmbit de la cultura, la pandèmia ha afectat també el camp del patrimoni i els museus. En aquest camp els agents han hagut de posar en marxa diferents i variades estratègies i accions per a fer front a la nova situació.
Així, l’objectiu del seminari és analitzar com està afectant la pandèmia als museus i centres patrimonials i quines són les estratègies i accions dutes a terme pels agents en els següents quatre àmbits:
Per a abordar aquestes qüestions s’organitzaran quatre taules, una per cada àmbit, en les quals diferents especialistes abordaran els impactes de la covid-19.
