Dijous 30 de juny de 2022 a les 18:00 al Monestir de Sant Feliu de Guíxols

Inauguració de l’exposició que el Centre de Documentació de l’Orfeó Català ha dedicat a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb motiu del centenari d’un projecte que s’inicià l’any 1922, fins al 1936, i que ofereix una font inesgotable de coneixement musical i etnològic de la Catalunya rural de l’època noucentista, i especialment de la nostra música popular, així com danses, tradicions i tot tipus de manifestacions culturals antigues, recollides a través del treball de camp, donacions i concursos i de l’exposició sobre Palmira Jaquetti, que va estar vinculada al llarg de la seva vida a importants institucions culturals del país, com l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona i l’Ateneu Barcelonès. Va produir una obra extensa que basta camps com la poesia, la traducció, la música i el folklore, i va ser una de les col·laboradores més prolífiques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per a la qual va recollir més de 10.000 cançons.

Palmira Jaquetti i Isant va néixer el 21 de setembre de 1895 al Poble-sec de Barcelona. Des de petita va rebre una formació inusual per a una noia de família modesta com la seva. Va seguir cursos de música i dibuix, i va obtenir els títols de mestra de primera ensenyança, de batxiller i de llicenciada en Filosofia i lletres.
La docència va ser sempre la seva vocació. El 1933 va ser contractada com a professora de la xarxa d’Instituts-Escola de la Generalitat de Catalunya i, després de la guerra civil, va exercir de catedràtica de francès del cos estatal de professors de segona ensenyança fins que va morir el 8 de maig de 1963, a Els Monjos, en un accident de cotxe.
Al llarg de la seva vida va estar vinculada a importants institucions culturals del país, com l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona i l’Ateneu Barcelonès. Va produir una obra extensa que basta camps com la poesia, la traducció, la música i el folklore, i va ser una de les col·laboradores més prolífiques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per a la qual va recollir més de 10.000 cançons. Enamorada de la Vall d’Ara n’hi va viure llargues temporades. El 1973, amb motiu deis deu anys de la seva mort, se li van dedicar homenatges a Barcelona, Arties i Salardú.
L’exposició “Llum a l’ànima” vol focalitzar l’atenció en un aspecte consubstancial a la seva personalitat: una gran força interior, que la va ajudar a projectar vitalitat i entusiasme en allò que feia, però també a superar les adversitats individuals i col·lectives que li va tocar viure. “Llum a l’ànima” indica una actitud positiva i una voluntat de superació constant, un voler donar sentit a la vida a través, sobretot, de l’espiritualitat i de l’art.

VI Seminari de Ceràmica Negra

REPRESA I NOVA EDICIÓ D’UNA ACCIÓ FORMATIVA I VITAL, LLIGADA AL TERRITORI

Al llarg dels dies 26-29 d’abril s’ha celebrant el VI Seminari de ceràmica negra, en el qual hi han participen 10 alumnes i 3 professors de l’Escola Massana (Escola d’Art i Disseny, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona).  Es reprèn, després de diverses circumstàncies que el feren aturar, primer per la reubicació de l’Escola Massana en una nova seu i després pel confinament i la pandèmia

El repte per als alumnes és de crear noves utilitats en el món del disseny i de l’art, en objectes vinculats al territori i seguint l’empremta de realçament de les tècniques tradicionals protagonitzada per Rafael Masó. Reutilitzar l’imaginari clàssic per donar-li un llenguatge contemporani amb fang cuit amb la tècnica tradicional de la ceràmica negra. La convivència i el treball en un context concret creen una experiència vital i creativa que després donarà un resultat que es mostrarà en diferents exposicions temporals.

En aquest curt i intens període, s’aprofundeix tant en la tècnica a partir de sessions sobre ceràmica antiga impartides al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, com en el procés de treball explicat i experimentat al taller Kypsela de la mateixa localitat. La part més creativa de les pràctiques les realitzen a la fàbrica Ceràmiques Marcó de Quart. Allà els alumnes experimenten a partir dels motlles que conserva la fàbrica Marcó, alguns d’ells dissenyats per l’arquitecte noucentista Rafael Masó.  I per a conèixer Masó, es fan sortides a espais creats per l’arquitecte noucentista (a Girona, S’Agaró i Sant Feliu de Guíxols).

A part dels professionals implicats amb gran dedicació, Ricard Campos i Jaume Marcó, els alumnes compten amb el mestratge de Jordi Colomeda, des del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, i de Jordi Falgàs, de la Fundació Rafael Masó.

El Seminari està organitzat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols- a través del Museu d’Història- i l’Escola Massana d’Art i Disseny (UAB). Hi col·laboren la Fundació Rafael Masó, la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Quart.