Autor: APSAT

Setmana de la Pedra seca (resum d’activitats)

APSATDeixa un comentari

La Setmana de la Pedra Seca es consolida com a xarxa d’unió entre entitats aplegant un centenar de propostes al voltant del patrimoni. La sisena edició tanca amb un balanç molt positiu i es consolida com un espai de referència per al reconeixement, la preservació i la divulgació del patrimoni de pedra seca, amb gairebé un centenar d’activitats repartides arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana, una trentena de les quals no ho havien fet en l’anterior. S’han realitzat des de tallers d’aprenentatge fins a rutes guiades, reconstruccions de marges i cabanes, exposicions, xerrades i jornades tècniques. L’àmbit de la divulgació i la descoberta han concentrat una seixantena de les propostes i trenta-set més han estat centrades en l’aprenentatge de la tècnica de la pedra seca. L’ampliació del calendari en l’edició d’enguany, que s’ha estès fins a disset dies, ha permès espaiar les activitats i facilitar que el públic pogués participar en més d’una iniciativa.

Més enllà de les xifres, l’edició 2025 destaca per la consolidació del paper aglutinador de la iniciativa entre els agents vinculats a la pedra seca en diferents punts del territori.

En aquest sentit, des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses -impulsors de la iniciativa amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida- es treballarà per donar un nou impuls a la Setmana el 2026. Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha destacat que “cal reconèixer aquest esforç col·lectiu i oferir una xarxa de suport a les entitats organitzadores”. En aquest sentit, ha refermat el compromís de la Setmana de la Pedra Seca per “ampliar la col·laboració entre territoris, incrementar la participació i seguir situant la pedra en sec al centre de les polítiques culturals i patrimonials”.

Sobre la Setmana de la Pedra Seca

La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC). L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses varen prendre el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

Setmana de la Pedra Seca 2025

APSATDeixa un comentari

La Setmana de la Pedra Seca recull enguany més de noranta d’activitats al voltant del patrimoni i tècnica de la pedra en sec. Tallers d’aprenentatge, rutes guiades, caminades, exposicions, reconstruccions de marges i cabanes o jornades de divulgació formen part del ventall de propostes de la Setmana, organitzades per entitats públiques, privades i ciutadanes. Les propostes s’estenen arreu de Catalunya amb prop de trenta activitats a les comarques de Tarragona, una vintena a la demarcació de Barcelona i Girona i més de quinze a la de Lleida; a aquestes es sumen propostes en línia i accions a la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.

Prop de noranta institucions i entitats han organitzat propostes en el marc de la Setmana de la Pedra Seca, que en aquesta sisena edició ha ampliat les dates de celebració, entre el 21 de novembre i el 7 de desembre de 2025, Tot plegat amb l’objectiu d’afavorir que les activitats puguin espaiar-se en el temps i que el públic interessat participi a més d’una de les propostes.

L’escultor i expert en recuperació de patrimoni, F. Xavier Solé, ha estat l’encarregat d’impartir la xerrada que aquest dimecres ha donat l’inici oficial a la Setmana de la Pedra Seca a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Solé ha ressaltat que “els marges ordenen el territori i cada un ens porta a un indret i ens dona una identitat”. “La pedra en sec ens explica històries i ens porta a moments i llocs concrets”, ha afegit.

Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i membre de la sectorial institucional i de cultura de Micropobles, ha remarcat que “la pedra seca és molt més que un element constructiu, és una manera d’entendre el paisatge i la relació de la comunitat amb el territori. Amb aquesta Setmana volem reivindicar aquest patrimoni viu, compartir coneixement i reforçar les xarxes entre pobles, entitats i persones que el mantenen i el preserven”.

Per part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), el seu director Andreu Vàzquez ha convidat tothom a participar dels actes d’aquesta Setmana de la Pedra Seca, perquè, la pedra seca, ha dit, “és patrimoni; un patrimoni humil però essencial, que forma part del nostre paisatge, de la nostra identitat, de les nostres arrels i de la nostra cultura. Un patrimoni que cal preservar per entendre d’on venim i cap a on anem”.

La celebració d’aquest 2025 coincideix amb el setè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Tota la informació i el mapa d’activitats pot consultar-se a www.setmanapedraseca.cat. L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses impulsen un any més la Setmana de la Pedra Seca, que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

Sobre la Setmana de la Pedra Seca

La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya-ADRINOC. L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses prenen el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu de donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica, així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

XIII Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional a Andorra

APSATDeixa un comentari

Aquesta XIII Trobada ha estat organitzada per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), Govern d’Andorra (Patrimoni Cultural d’Andorra), Petra, Interreg Poctefa, CTP, Universitat de Lleida i IDAPA. S’ha fet del 14 al 16 de novembre de 2025 al Centre de Congressos d’Andorra i Cal Pal (La Cortinada). Hi ha hagut 150 participants i s’han fet 4 ponències i 38 comunicacions.

Va començar el divendres 14 a la tarda i va acabar el diumenge 16 amb un dinar.

Hi va haver tres àmbits:

Àmbit 1. “Recerca en patrimoni: Estudi, inventari, catalogació, paisatge, conservació i vocabulari vinculat a la construcció en pedra seca”.

Àmbit 2. “Formació i transmissió del saber fer: Formació, tant reglada com no reglada, entesa com un instrument clau per garantir les bones pràctiques en l’aplicació de les tècniques constructives tradicionals”.

Àmbit 3. “Arquitectura i construcció tradicional: Ús de tècniques i materials tradicionals, tant dedicats a obra nova com a la restauració d’estructures històriques”.

El dissabte al migdia es va fer una visita al rec del Solà d’Andorra la Vella, un itinerari que segueix un petit canal de rec antigament utilitzat per al reg dels horts del vessant de la muntanya, delimitat per murs i construccions de pedra seca.

El diumenge matí, a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (La Cortinada), vàrem continuar amb una taula rodona de margers d’Andorra, Catalunya, Mallorca i País Valencià.

Tot seguit hi va haver la presentació de la 6a Setmana de la pedra seca que es farà del 19 de novembre al 7 de desembre.

El lliurament del premi de l’APSAT a Roger Solé, president de l’Associació Gremi dels Margers de Catalunya (AGMC).  

La presentació de la següent Trobada, la XIV, a Manresa. Es celebrarà els 25 anys de la primera Trobada

Es va fer una visita guiada a Cal Pal (La Cortinada). Aquesta és una de les cases pairals més emblemàtiques d’Andorra.

Fins ara s’han organitzat Trobades a: Manresa (2002), Torroella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Preses (2013), Calaceit (2015), Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017), El Pinós (2019), Móra la Nova (2021),  Cadaqués (2023) i aquesta a Andorra (2025).

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Sala d’actes de l’Ajuntament
Plaça de la Pau, 4 La Torre de l’Espanyol
Exposició del 29 de novembre de 2025 a l’11 de gener de 2026

Del dissabte 29 de novembre al diumenge 11 de gener de 2026 es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 87 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Riner (Solsonès), la Pobla de Montornés (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental) i Avinyó (Bagés).

S’està fent a Vacarisses (Vallès Occidental).

A continuació es farà a Valls (Alt Camp).

Per ara, fins final de 2025, són 89 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 86 primeres poblacions han passat 45.291 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 533 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Reunió a Riba-roja d’Ebre dels set indrets catalogats com a béns culturals d’interès nacional, en la categoria de zones d’interès etnològic

APSATDeixa un comentari

El 15 de juliol d’enguany un acord del Govern de la Generalitat va concedir aquesta distinció a un conjunt de forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre. Aprofitant aquest fet es van reunir els representants dels indrets que, anteriorment, havien rebut aquest reconeixement.

Prèviament s’havia concedit a:

– Barri de les Adoberies de Vic (17 de febrer de 2009)                 

– El massís de les Gavarres (30 d’agost de 2011)

– Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp (19 d’abril de 2016)

– Coeteres del Delta (14 de març de 2017)

– Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau (Bages) (12 de juny de 2018)

– Construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses (10 de maig de 2022).

Cadascun d’aquests indrets fou representat per:

– Barri de les Adoberies de Vic (Elisenda Foradada)

– El massís de les Gavarres (Maria Piferrer)

– Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp (Martí Rom)

– Coeteres del Delta (M. Carme Queralt)

– Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau (Josep Canals)

– Construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses (Mario Urrea)

– Forns d’oli de ginebre de Riba-roja (Marina Prats i Cèlia Mallafré)

Aquest acte fou coordinat per Elena Espuny de l’Institut Ramon Muntaner.

L’acte va consistir en una breu explicació de cadascun dels set indrets i una anàlisi de la repercussió que ha tingut aquesta distinció.

A Riba-roja també hi havia una exposició sobre els forns d’oli de ginebre i una demostració de la seva destil·lació tradicional.

Per més informació podeu accedir a:

ASSOCIACIÓ PER LA PEDRA SECA I L’ARQUITECTURA TRADICIONAL (APSAT)

Deu forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre han estat declarats Béns Culturals d’Interes Nacional

APSATDeixa un comentari

La declaració de BCIN reconeix la singularitat d’aquest sistema d’explotació del territori ja desaparegut, però de gran valor patrimonial.


Riba-roja d’Ebre esdevé la setena zona d’interès etnològic reconeguda a Catalunya, un reconeixement que omple d’orgull i reforça el compromís de continuar treballant per la cultura i el territori.

La Generalitat de Catalunya ha declarat Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de zones d’interès etnològic, deu forns d’oli de ginebre del terme municipal de Riba-roja d’Ebre. Es tracta d’una fita històrica per al patrimoni local i per a la nostra entitat, que des de fa anys treballa per preservar i divulgar aquest llegat singular. Amb aquest reconeixement, Riba-roja esdevé la setena zona d’interès etnològic de Catalunya.

Un patrimoni etnohistòric únic a Catalunya

Els forns d’oli de ginebre, també anomenats ginebreres, servien per destil·lar en sec les soques de càdec -un arbust molt comú- per obtenir un oli amb múltiples usos medicinals, veterinaris i cosmètics. El procés es feia mitjançant la combustió a l’interior d’una cambra (tupí) construïda en pedra seca sobre grans roques, i l’oli es recollia en piques exteriors.

Aquest producte va ser àmpliament comercialitzat entre els segles XVI i XIX, aprofitant els recursos naturals i les condicions socioeconòmiques de la zona. La majoria dels forns de Riba-roja corresponen a la tipologia més gran i complexa de totes les documentades, pensada per a la producció a gran escala.

Al municipi s’han documentat 23 forns, dels quals 14 estan inventariats i protegits com a béns culturals d’interès local i 10 són ara declarats BCIN. El conjunt actua com a testimoni d’un sistema d’explotació del territori desaparegut, però d’alt valor patrimonial, cultural i etnològic, únic a Europa per la seva concentració i tipologia.

Un reconeixement al treball col·lectiu

Aquesta declaració és el resultat de molts anys d’esforç, recerca, voluntariat i dedicació de la nostra entitat i de totes les persones que han treballat per recuperar, preservar i difondre aquest patrimoni excepcional. També representa un punt d’inflexió per continuar avançant en la seva conservació i posada en valor i reforça el compromís de situar aquest patrimoni singular de les Terres de l’Ebre en el mapa cultural de Catalunya i d’Europa.

Els forns reconeguts com a Béns Culturals d’Interès Nacional són:

Forn de Sant Francisco

Construït sobre roca natural i amb una pila principal de més de 200 litres, destaca per la boca de sortida de grans dimensions i per les canalitzacions annexes. Es conserva en estat deficient, sense actuacions de manteniment.

Forn de Mariano Agustí de Ca Balances

Un dels més grans identificats, amb tupí troncocònic i mur exterior de pedra seca. Malmès per les pluges de finals de 2024, necessita una consolidació urgent. L’última encesa documentada data dels anys 1928-1930.

Forn de Rosildo

En bon estat i de tipologia esvelta, amb tupí cilíndric-cònic i pedres helicoidals de contrafort. S’hi observen restes de sutge i altes temperatures a l’interior.

Forn de les Cadolles de Carlets

Parcialment enderrocat, vinculat històricament al transport fluvial de l’oli. Conserva el mur exterior, el tupí, la cambra de combustió i la llisera de roca.

Forn del Racó de les Fosses

Un dels més grans i singulars del conjunt. Manté intactes les obertures del mur i del tupí, i conserva l’espai semicircular destinat a la decantació de l’oli.

Forn de la Vall de Valera

En estat regular, amb enderroc parcial de la coberta i tupí reblert. La pila de recollida no s’ha localitzat. Requereix neteja per aprofundir en el seu estudi.

Forn de la Vall del Metxut

En estat deficient i sense restes visibles del tupí. La cúpula, de falsa volta, està enderrocada. El topònim “lo racó del forn” testimonia el seu ús històric.

Forn de Quimet del Recader

Consolidat i en bon estat com a resultat de les intervencions arqueològiques. Es conserven els murs perimetrals, les piles de recollida i la boca de sortida. Les pedres interiors, blanques i arrodonides, evidencien exposició a altes temperatures.

Forn de Miquel del Sim

De planta circular i coberta parcialment enderrocada, mostra clarament el tupí, la cambra de combustió i la pila de recollida. Les intervencions han permès consolidar-ne l’estructura.

Forn de Valldeporcs de Catxap

Malmès però identificable. Manté restes de mur perimetral, la boca d’entrada, la boca de sortida i la pila de recollida d’uns 150 litres. Les pedres blanques evidencien l’ús continuat a altes temperatures.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Biblioteca Mestre Martí Tauler
Carrer Aribau, 5 Rubí
Exposició del 18 de setembre a l’11 d’octubre de 2025

Del dijous 18 de setembre al dissabte 11 d’octubre es farà a la Biblioteca Mestre Martí Tauler l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 86 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta) i La Granadella (Les Garrigues)

S’està fent a Riner (Solsonès) i a la Pobla de Montornés (Tarragonès).

A continuació anirà, en aquest 2025, a: Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).

Per ara, fins final de 2025, són 89 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 82 primeres poblacions han passat 43.495 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 530 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Caminant per Catalunya: Pedra seca al Montmell

APSATDeixa un comentari

“Caminant per Catalunya” és un programa produït per Televisió del Ripollès amb el
suport de La Xarxa (més de 30 televisions locals). El format de “Caminant per
Catalunya” és de l’any 2009 i hereu del programa “Caminant pel Ripollès”. El seu
contingut és la proposta d’un itinerari per fer a peu i que permet la descoberta de
paisatges emblemàtics i curiosos que podem trobar en tot el territori català.
Tot i que en el capítol “Sitges, ermita de la Trinitat”, entre altres elements, es va
esmentar alguna construcció de pedra seca, mai s’hi havia dedicat íntegrament un dels
capítols, com és el cas de “Pedra seca del Montmell”.
En aquest cas es fa un recorregut amb sortida a la Bisbal del Penedès i per la costa del
Rotllat (camí empedrat) es fa cap al coll de Vilafranca i el terme de la Juncosa del
Montmell. El recorregut es fa de la mà de Ramon Rovira que, juntament amb el seu
germà, s’ha dedicat a restaurar moltes barraques d’aquest sector. En el recorregut es
visiten quatre barraques restaurades i alguns elements per emmagatzemar aigua. Sense
cap mena de dubte una proposta interessant per a les persones que estimen la pedra seca.
Caminant per Catalunya dedicat a la pedra seca al Montmell:
https://www.youtube.com/watch?v=31_OePAddFU

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Casal d’Amics de Montornès
c/ Major, 31 La Pobla de Montornès
Exposició del 6 al 14 de setembre de 2025

Del dissabte 6 de setembre al diumenge 14 de setembre es farà al Casal d’Amics de Montornès l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Inauguració:  Dijous 4 de setembre a les 19h. Presidida per les  autoritats i amb la presentació d’Antón Salvador (APSAT).

Taula rodona “La Pedra Seca a la Pobla de Montornès”:  Dimecres 10 de setembre a les 19h, amb la participació d’Antón Salvador (APSAT), Josep Borrut i Josep Güell (Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders) i membres del Grup Pedra Seca de la Pobla de Montornès.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 85 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta) i La Granadella (Les Garrigues)

S’està fent a Riner (Solsonès).

A continuació anirà, en aquest 2025, a: Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).

Per ara, fins final de 2025, són 89 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 80 primeres poblacions han passat 43.257 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 534 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Sala d’Exposicions Temporals
Casa Gran del Miracle (Riner)
Exposició del 29 d’agost al 5 d’octubre de 2025

Del divendres 29 d’agost al diumenge 5 d’octubre es farà a la Sala d’Exposicions Temporals de la Casa Gran del Miracle l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 84 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya) i Arnes (Terra Alta).

S’està fent a La Granadella (Les Garrigues).

A continuació anirà, en aquest 2025, a: Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).

Per ara, fins final de 2025, són 89 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 80 primeres poblacions han passat 42.901 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 536 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723