Autor: APSAT

XIII Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional a Andorra

APSATDeixa un comentari

Aquesta XIII Trobada ha estat organitzada per l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), Govern d’Andorra (Patrimoni Cultural d’Andorra), Petra, Interreg Poctefa, CTP, Universitat de Lleida i IDAPA. S’ha fet del 14 al 16 de novembre de 2025 al Centre de Congressos d’Andorra i Cal Pal (La Cortinada). Hi ha hagut 150 participants i s’han fet 4 ponències i 38 comunicacions.

Va començar el divendres 14 a la tarda i va acabar el diumenge 16 amb un dinar.

Hi va haver tres àmbits:

Àmbit 1. “Recerca en patrimoni: Estudi, inventari, catalogació, paisatge, conservació i vocabulari vinculat a la construcció en pedra seca”.

Àmbit 2. “Formació i transmissió del saber fer: Formació, tant reglada com no reglada, entesa com un instrument clau per garantir les bones pràctiques en l’aplicació de les tècniques constructives tradicionals”.

Àmbit 3. “Arquitectura i construcció tradicional: Ús de tècniques i materials tradicionals, tant dedicats a obra nova com a la restauració d’estructures històriques”.

El dissabte al migdia es va fer una visita al rec del Solà d’Andorra la Vella, un itinerari que segueix un petit canal de rec antigament utilitzat per al reg dels horts del vessant de la muntanya, delimitat per murs i construccions de pedra seca.

El diumenge matí, a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (La Cortinada), vàrem continuar amb una taula rodona de margers d’Andorra, Catalunya, Mallorca i País Valencià.

Tot seguit hi va haver la presentació de la 6a Setmana de la pedra seca que es farà del 19 de novembre al 7 de desembre.

El lliurament del premi de l’APSAT a Roger Solé, president de l’Associació Gremi dels Margers de Catalunya (AGMC).  

La presentació de la següent Trobada, la XIV, a Manresa. Es celebrarà els 25 anys de la primera Trobada

Es va fer una visita guiada a Cal Pal (La Cortinada). Aquesta és una de les cases pairals més emblemàtiques d’Andorra.

Fins ara s’han organitzat Trobades a: Manresa (2002), Torroella de Montgrí (2004), Barcelona (2005), Sitges (2007), Mallorca (2009), Vilafranca del Maestrat (2011), Les Preses (2013), Calaceit (2015), Pont de Vilomara / Mura / Talamanca (2017), El Pinós (2019), Móra la Nova (2021),  Cadaqués (2023) i aquesta a Andorra (2025).

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Sala d’actes de l’Ajuntament
Plaça de la Pau, 4 La Torre de l’Espanyol
Exposició del 29 de novembre de 2025 a l’11 de gener de 2026

Del dissabte 29 de novembre al diumenge 11 de gener de 2026 es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 87 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Riner (Solsonès), la Pobla de Montornés (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental) i Avinyó (Bagés).

S’està fent a Vacarisses (Vallès Occidental).

A continuació es farà a Valls (Alt Camp).

Per ara, fins final de 2025, són 89 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 86 primeres poblacions han passat 45.291 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 533 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Reunió a Riba-roja d’Ebre dels set indrets catalogats com a béns culturals d’interès nacional, en la categoria de zones d’interès etnològic

APSATDeixa un comentari

El 15 de juliol d’enguany un acord del Govern de la Generalitat va concedir aquesta distinció a un conjunt de forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre. Aprofitant aquest fet es van reunir els representants dels indrets que, anteriorment, havien rebut aquest reconeixement.

Prèviament s’havia concedit a:

– Barri de les Adoberies de Vic (17 de febrer de 2009)                 

– El massís de les Gavarres (30 d’agost de 2011)

– Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp (19 d’abril de 2016)

– Coeteres del Delta (14 de març de 2017)

– Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau (Bages) (12 de juny de 2018)

– Construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses (10 de maig de 2022).

Cadascun d’aquests indrets fou representat per:

– Barri de les Adoberies de Vic (Elisenda Foradada)

– El massís de les Gavarres (Maria Piferrer)

– Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp (Martí Rom)

– Coeteres del Delta (M. Carme Queralt)

– Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau (Josep Canals)

– Construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses (Mario Urrea)

– Forns d’oli de ginebre de Riba-roja (Marina Prats i Cèlia Mallafré)

Aquest acte fou coordinat per Elena Espuny de l’Institut Ramon Muntaner.

L’acte va consistir en una breu explicació de cadascun dels set indrets i una anàlisi de la repercussió que ha tingut aquesta distinció.

A Riba-roja també hi havia una exposició sobre els forns d’oli de ginebre i una demostració de la seva destil·lació tradicional.

Per més informació podeu accedir a:

ASSOCIACIÓ PER LA PEDRA SECA I L’ARQUITECTURA TRADICIONAL (APSAT)

Deu forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre han estat declarats Béns Culturals d’Interes Nacional

APSATDeixa un comentari

La declaració de BCIN reconeix la singularitat d’aquest sistema d’explotació del territori ja desaparegut, però de gran valor patrimonial.


Riba-roja d’Ebre esdevé la setena zona d’interès etnològic reconeguda a Catalunya, un reconeixement que omple d’orgull i reforça el compromís de continuar treballant per la cultura i el territori.

La Generalitat de Catalunya ha declarat Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de zones d’interès etnològic, deu forns d’oli de ginebre del terme municipal de Riba-roja d’Ebre. Es tracta d’una fita històrica per al patrimoni local i per a la nostra entitat, que des de fa anys treballa per preservar i divulgar aquest llegat singular. Amb aquest reconeixement, Riba-roja esdevé la setena zona d’interès etnològic de Catalunya.

Un patrimoni etnohistòric únic a Catalunya

Els forns d’oli de ginebre, també anomenats ginebreres, servien per destil·lar en sec les soques de càdec -un arbust molt comú- per obtenir un oli amb múltiples usos medicinals, veterinaris i cosmètics. El procés es feia mitjançant la combustió a l’interior d’una cambra (tupí) construïda en pedra seca sobre grans roques, i l’oli es recollia en piques exteriors.

Aquest producte va ser àmpliament comercialitzat entre els segles XVI i XIX, aprofitant els recursos naturals i les condicions socioeconòmiques de la zona. La majoria dels forns de Riba-roja corresponen a la tipologia més gran i complexa de totes les documentades, pensada per a la producció a gran escala.

Al municipi s’han documentat 23 forns, dels quals 14 estan inventariats i protegits com a béns culturals d’interès local i 10 són ara declarats BCIN. El conjunt actua com a testimoni d’un sistema d’explotació del territori desaparegut, però d’alt valor patrimonial, cultural i etnològic, únic a Europa per la seva concentració i tipologia.

Un reconeixement al treball col·lectiu

Aquesta declaració és el resultat de molts anys d’esforç, recerca, voluntariat i dedicació de la nostra entitat i de totes les persones que han treballat per recuperar, preservar i difondre aquest patrimoni excepcional. També representa un punt d’inflexió per continuar avançant en la seva conservació i posada en valor i reforça el compromís de situar aquest patrimoni singular de les Terres de l’Ebre en el mapa cultural de Catalunya i d’Europa.

Els forns reconeguts com a Béns Culturals d’Interès Nacional són:

Forn de Sant Francisco

Construït sobre roca natural i amb una pila principal de més de 200 litres, destaca per la boca de sortida de grans dimensions i per les canalitzacions annexes. Es conserva en estat deficient, sense actuacions de manteniment.

Forn de Mariano Agustí de Ca Balances

Un dels més grans identificats, amb tupí troncocònic i mur exterior de pedra seca. Malmès per les pluges de finals de 2024, necessita una consolidació urgent. L’última encesa documentada data dels anys 1928-1930.

Forn de Rosildo

En bon estat i de tipologia esvelta, amb tupí cilíndric-cònic i pedres helicoidals de contrafort. S’hi observen restes de sutge i altes temperatures a l’interior.

Forn de les Cadolles de Carlets

Parcialment enderrocat, vinculat històricament al transport fluvial de l’oli. Conserva el mur exterior, el tupí, la cambra de combustió i la llisera de roca.

Forn del Racó de les Fosses

Un dels més grans i singulars del conjunt. Manté intactes les obertures del mur i del tupí, i conserva l’espai semicircular destinat a la decantació de l’oli.

Forn de la Vall de Valera

En estat regular, amb enderroc parcial de la coberta i tupí reblert. La pila de recollida no s’ha localitzat. Requereix neteja per aprofundir en el seu estudi.

Forn de la Vall del Metxut

En estat deficient i sense restes visibles del tupí. La cúpula, de falsa volta, està enderrocada. El topònim “lo racó del forn” testimonia el seu ús històric.

Forn de Quimet del Recader

Consolidat i en bon estat com a resultat de les intervencions arqueològiques. Es conserven els murs perimetrals, les piles de recollida i la boca de sortida. Les pedres interiors, blanques i arrodonides, evidencien exposició a altes temperatures.

Forn de Miquel del Sim

De planta circular i coberta parcialment enderrocada, mostra clarament el tupí, la cambra de combustió i la pila de recollida. Les intervencions han permès consolidar-ne l’estructura.

Forn de Valldeporcs de Catxap

Malmès però identificable. Manté restes de mur perimetral, la boca d’entrada, la boca de sortida i la pila de recollida d’uns 150 litres. Les pedres blanques evidencien l’ús continuat a altes temperatures.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Biblioteca Mestre Martí Tauler
Carrer Aribau, 5 Rubí
Exposició del 18 de setembre a l’11 d’octubre de 2025

Del dijous 18 de setembre al dissabte 11 d’octubre es farà a la Biblioteca Mestre Martí Tauler l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 86 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta) i La Granadella (Les Garrigues)

S’està fent a Riner (Solsonès) i a la Pobla de Montornés (Tarragonès).

A continuació anirà, en aquest 2025, a: Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).

Per ara, fins final de 2025, són 89 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 82 primeres poblacions han passat 43.495 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 530 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Caminant per Catalunya: Pedra seca al Montmell

APSATDeixa un comentari

“Caminant per Catalunya” és un programa produït per Televisió del Ripollès amb el
suport de La Xarxa (més de 30 televisions locals). El format de “Caminant per
Catalunya” és de l’any 2009 i hereu del programa “Caminant pel Ripollès”. El seu
contingut és la proposta d’un itinerari per fer a peu i que permet la descoberta de
paisatges emblemàtics i curiosos que podem trobar en tot el territori català.
Tot i que en el capítol “Sitges, ermita de la Trinitat”, entre altres elements, es va
esmentar alguna construcció de pedra seca, mai s’hi havia dedicat íntegrament un dels
capítols, com és el cas de “Pedra seca del Montmell”.
En aquest cas es fa un recorregut amb sortida a la Bisbal del Penedès i per la costa del
Rotllat (camí empedrat) es fa cap al coll de Vilafranca i el terme de la Juncosa del
Montmell. El recorregut es fa de la mà de Ramon Rovira que, juntament amb el seu
germà, s’ha dedicat a restaurar moltes barraques d’aquest sector. En el recorregut es
visiten quatre barraques restaurades i alguns elements per emmagatzemar aigua. Sense
cap mena de dubte una proposta interessant per a les persones que estimen la pedra seca.
Caminant per Catalunya dedicat a la pedra seca al Montmell:
https://www.youtube.com/watch?v=31_OePAddFU

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Casal d’Amics de Montornès
c/ Major, 31 La Pobla de Montornès
Exposició del 6 al 14 de setembre de 2025

Del dissabte 6 de setembre al diumenge 14 de setembre es farà al Casal d’Amics de Montornès l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Inauguració:  Dijous 4 de setembre a les 19h. Presidida per les  autoritats i amb la presentació d’Antón Salvador (APSAT).

Taula rodona “La Pedra Seca a la Pobla de Montornès”:  Dimecres 10 de setembre a les 19h, amb la participació d’Antón Salvador (APSAT), Josep Borrut i Josep Güell (Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders) i membres del Grup Pedra Seca de la Pobla de Montornès.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 85 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya), Arnes (Terra Alta) i La Granadella (Les Garrigues)

S’està fent a Riner (Solsonès).

A continuació anirà, en aquest 2025, a: Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).

Per ara, fins final de 2025, són 89 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 80 primeres poblacions han passat 43.257 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 534 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Sala d’Exposicions Temporals
Casa Gran del Miracle (Riner)
Exposició del 29 d’agost al 5 d’octubre de 2025

Del divendres 29 d’agost al diumenge 5 d’octubre es farà a la Sala d’Exposicions Temporals de la Casa Gran del Miracle l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 84 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià),  Bellver de Cerdanya (Cerdanya) i Arnes (Terra Alta).

S’està fent a La Granadella (Les Garrigues).

A continuació anirà, en aquest 2025, a: Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).

Per ara, fins final de 2025, són 89 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 80 primeres poblacions han passat 42.901 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 536 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Baixos de l’Ajuntament
Pla de la Vila, 33 La Granadella
Exposició del 22 al 24 d’agost de 2025

Del 22 al 24 d’agost es farà als baixos de l’Ajuntament de La Granadella l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 83 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià) i Bellver de Cerdanya (Cerdanya).

S’està fent a Arnes (Terra Alta).

A continuació anirà, en aquest 2025, a: Riner (Solsonès), Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).

Per ara, fins final de 2025, són 89 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 79 primeres poblacions han passat 42.653 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 540 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

20 anys de l’Observatori del Paisatge

APSATDeixa un comentari

Amb motiu del 20è aniversari, l’Observatori del Paisatge ha produït un vídeo que recull l’essència del camí recorregut durant dues dècades, reconeix les aportacions de persones i entitats que han col·laborat amb l’Observatori, i situa el paisatge com un element clau per afrontar els grans reptes globals.

L’audiovisual s’estructura a partir de set accions -cultivar, ordenar, transformar, curar, habitar, crear i educar– vinculades als principals àmbits de treball que desenvolupa l’Observatori. Set accions a través de les quals hi reflexionen set persones que han acompanyat a l’Observatori al llarg d’aquests vint anys, i l’han ajudat a construir una mirada sensible, rigorosa i compromesa amb el paisatge.

Fidel a la seva filosofia, el vídeo està disponible, en català, castellà i anglès i pot ser difós per institucions, entitats i qualsevol persona interessada, amb l’objectiu d’ampliar la reflexió i esdevenir una font d’inspiració per a tothom que treballa o s’interessa pel paisatge.

T’animem a veure’l i compartir-lo, i aprofitem per desitjar-te un molt bon estiu.

Català: https://vimeo.com/1098463745?fl=pl&fe=ti

Castellà: https://vimeo.com/1098490611?fl=pl&fe=ti

Anglès: https://vimeo.com/1103750795?fl=pl&fe=ti