Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Baixos de l’Ajuntament
Pla de la Vila, 33 La Granadella
Exposició del 22 al 24 d’agost de 2025

Del 22 al 24 d’agost es farà als baixos de l’Ajuntament de La Granadella l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 83 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià) i Bellver de Cerdanya (Cerdanya).

S’està fent a Arnes (Terra Alta).

A continuació anirà, en aquest 2025, a: Riner (Solsonès), Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).

Per ara, fins final de 2025, són 89 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 79 primeres poblacions han passat 42.653 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 540 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

20 anys de l’Observatori del Paisatge

Amb motiu del 20è aniversari, l’Observatori del Paisatge ha produït un vídeo que recull l’essència del camí recorregut durant dues dècades, reconeix les aportacions de persones i entitats que han col·laborat amb l’Observatori, i situa el paisatge com un element clau per afrontar els grans reptes globals.

L’audiovisual s’estructura a partir de set accions -cultivar, ordenar, transformar, curar, habitar, crear i educar vinculades als principals àmbits de treball que desenvolupa l’Observatori. Set accions a través de les quals hi reflexionen set persones que han acompanyat a l’Observatori al llarg d’aquests vint anys, i l’han ajudat a construir una mirada sensible, rigorosa i compromesa amb el paisatge.

Fidel a la seva filosofia, el vídeo està disponible, en català, castellà i anglès i pot ser difós per institucions, entitats i qualsevol persona interessada, amb l’objectiu d’ampliar la reflexió i esdevenir una font d’inspiració per a tothom que treballa o s’interessa pel paisatge.

T’animem a veure’l i compartir-lo, i aprofitem per desitjar-te un molt bon estiu.

Català: https://vimeo.com/1098463745?fl=pl&fe=ti

Castellà: https://vimeo.com/1098490611?fl=pl&fe=ti

Anglès: https://vimeo.com/1103750795?fl=pl&fe=ti

Museu de la Pauma (Mas de Barberans): “La pedra seca, una joia del nostre patrimoni”

El dijous 7 d’agost es va fer una xerrada, moderada per Bernat Lleixa, al Museu de la Pauma sobre la pedra seca. Hi va assistir un nombrós públic.

Hi van intervenir:

Joan Maria Ventura que va presentar una molt interessant col·lecció de fotografies sobre marges de pedra seca a Mas de Barberans. Aquest poble situat a tocar de les muntanyes té una gran quantitat de feixes de pocs metres d’amplada que van pujant amunt, molt amunt, enlairant-se fins gairebé arribar al cim. Els marges de pedra seca van ondulant seguint les característiques del terreny. Ens explicava Joan Maria Ventura com va ser necessari pujar terra del barranc per omplir les feixes degut a la quantitat de pedra del terreny.

Marga Estorach, ambientòloga i coautora del llibre “La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i Montsià”, Va fer una explicació que anava més enllà de les construccions de pedra seca, fonamentalment les barraques, i es va plantejar la seva relació amb el paisatge, en l’articulació del propi paisatge. Un paisatge que defineix cada contrada i que, en la mesura del possible, cal treballar per mantenir-lo doncs és l’expressió de la identitat. Què passarà quan aquell nombrós grup de pagesos de més de 61 anys deixi de treballar?

Martí Rom, president de l’Associació per la pedra seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT) va fer una resumida explicació del context de la pedra seca tot cercant els seus orígens propers en el correu de la vinya a molts indrets de Catalunya, en la duplicació de la població a Catalunya durant el seva XVIII i en la necessitat de conrear noves terres ermes, fins aleshores improductives per la capa de pedra que hi havia i calia trencar i treure. Tenim molta pedra, doncs utilitzem-la! També va esmentar alguns textos històrics en relació a la pedra seca, com “Construccions de pedra en sec” de Joan Rubió Bellver publicat el 1916 a l’Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya. O la ponència “Construcciones de piedra en seco de la provincia de Tarragona: las barraques de Mont-roig” de Salvador i Maria Lluïsa Vilaseca presentada al Congrés d’Arqueologia de Maó de 1967. També va fer un repàs de diverses activitats: la revista “Pedra Seca” creada el 1981, la base de dades Wikipedra a Internet amb més de 31.000 barraques i les “Trobades” biennals que es fan des del 2002 a Manresa i que enguany es farà la XIII edició (14 al 16 de novembre) a Andorra (veure: https://www.jornadespedraseca.ad/ca/).  

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Casal Municipal, Sala de Baix
Antoni Gaudí, 8 Arnes
Exposició del 8 al 17 d’agost

Del divendres 8 al diumenge 17 d’agost es farà al casal Municipal d’Arnes l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

El divendres 8 d’agost a les 19 h es farà la presentació del llibre “Manual de marger” de F. Xavier Solé, amb la col·laboració de Felip Fucho.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 82 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia), Tarragona (Tarragonès) i Vallbona d’Anoia (Anoia).

S’està fent a Aspa (Segrià) i Bellver de Cerdanya (Cerdanya).

A continuació anirà, en aquest 2025, a: La Granadella (Les Garrigues), Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).

Per ara, fins final de 2025, són 88 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 79 primeres poblacions han passat 42.653 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 540 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

6a edició de la Setmana de la Pedra Seca 2025

La Setmana de la Pedra es celebrarà enguany entre el 21 de novembre i el 7 de desembre.

L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses impulsen un any més la Setmana de la Pedra Seca amb el  suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

S’amplien les dates de celebració de l’esdeveniment per espaiar les activitats i que el públic interessat pugui participar en més d’una proposta, així com per aplegar-ne de noves. Aquest 1 de juliol s’ha obert el termini d’inscripció d’activitats dirigit a institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i/o l’ofici de la pedra seca.

Un cop més es posarà el focus en la divulgació, l’aprenentatge i la descoberta del patrimoni de pedra seca arreu del país a través d’exposicions, xerrades, jornades, sortides guiades, rutes, tallers de construcció, voluntariats de neteja o reconstrucció de marges i barraques.

Per participar en la Setmana de la Pedra Seca només cal organitzar una activitat relacionada amb aquesta temàtica entre el 21 de novembre i el 7 de desembre de 2025. La convocatòria està oberta a institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i/o l’ofici de la pedra seca. Ja s’han obert les inscripcions d’activitats per formar part de la iniciativa. Cal fer-ho al formulari del web oficial: www.setmanapedraseca.cat

La celebració coincidirà amb el setè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

Sobre la Setmana de la Pedra Seca:

La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC). L’any 2022 l’Associació de Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses van prendre el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica, així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

El número 50 de la revista Pedra Seca ja és una realitat

Amb 70 pàgines entorn al patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca, aquest número inaugura una nova etapa de la revista Pedra Seca sota la direcció de la gestora cultural Maite Oliva, coincidint amb el 25è aniversari de la revista creada l’any 2000 per August Bernat i Agustí Esteve i impulsada, fins el passat mes de febrer, pel Patronat de Sant Galderic.

La revista inclou diferents seccions i reportatges relacionats amb el patrimoni de pedra seca a Catalunya i a la tasca d’entitats i persones que treballen per mantenir-la i posar-la en valor, així com entrevistes, informació de restauracions, una ruta i un apartat de publicacions i de notícies d’interès, entre d’altres.

A partir d’aquest número, la revista aposta per un important canvi de format i disseny amb l’objectiu de consolidar-se com a referent en la divulgació i posada en valor del patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya i d’ampliar el seu ressò arreu del territori.

La revista Pedra Seca és de periodicitat semestral (juny i desembre) i només està disponible per subscripció anual i enviament per correu postal.

El preu de la subscripció és de 25€, i es pot formalitzar a la web de la revista (www.revistapedraseca.cat).

Juntament amb el número 50, i fins a finalitzar existències, s’enviarà també als subscriptors, de regal, el llibre de la “XII Trobada de la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional”, que va tenir lloc a Cadaqués el passat octubre de 2023.

Més informació:

Maite Oliva Alsina

Directora de la Revista Pedra seca

direccio@revistapedraseca.cat

605 931 056

Screenshot

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Oficina de Turisme de Talló
Plaça de la Font, 5 Talló (Bellver de Cerdanya)
Exposició del 5 de juliol al 14 d’agost

Del dissabte 5 de juliol al dijous 14 d’agost es farà a l’Oficina de Turisme de Talló de Bellver de Cerdanya l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 81 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia) i Tarragona (Tarragonès).

S’està fent a Aspa (Segrià).

A continuació anirà a: Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).

Per ara, fins final de 2025, són 88 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 77 primeres poblacions han passat 42.194 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 548 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Sala Casal So de Nostre
Carrer de Sant Sebastià, 1 Aspa
Exposició del 27 de juny al 2 d’agost

Del divendres 27 de juny al dissabte 2 d’agost es farà a la Sala Casal So nostre d’Aspa  l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 80 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell)  i Vallbona d’Anoia (Anoia).

S’està fent a Tarragona (Tarragonès).

A continuació anirà a: Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).

Per ara, fins final de 2025, són 88 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 77 primeres poblacions han passat 42.194 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 548 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

XIII Trobada de pedra seca i arquitectura tradicional (Andorra 2025)

Aquells que vulguin presentar una comunicació han d’enviar un resum (500 caràcters amb espais) abans del 15 de juny del 2025 en català, castellà o francès: contacte_patrimoni@govern.ad 

Els autors hauran d’enviar el text complet en qualsevol dels tres idiomes abans del 31 de juliol del 2025.


Els textos seran revisats i aprovats pel Comitè Científic. Les comunicacions acceptades es comunicaran el 31 d’agost del 2025. Les ponències i comunicacions també es publicaran en un llibre.

Aquesta Trobada es fa en col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Govern d’Andorra.


Les Jornades de pedra seca – XIII Trobada APSAT 2025 són un congrés que se celebrarà a Andorra del 14 al 16 de novembre del 2025, orientat a la preservació i la difusió de la pedra seca i l’arquitectura tradicional. Unes jornades que en aquesta edició es desenvolupen en col·laboració amb el projecte Interreg POCTEFA Petra, un projecte cultural de posada en valor, preservació i promoció del patrimoni arquitectònic en pedra seca al Pirineu. Petra és un projecte cofinançat al 65% per la Unió Europea mitjantçant  el programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027). L’objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra.


Les jornades es divideixen en tres mòduls principals:

  • Recerca en patrimoni. Estudi, inventari, catalogació, paisatge, conservació i vocabulari d’arquitectura i construcció.
  • Formació i transmissió del saber fer. Formació, tant reglada com no reglada, entesa com un instrument clau per garantir les bones pràctiques en l’aplicació de les tècniques constructives tradicionals.
  • Arquitectura tradicional. Ús de tècniques i materials tradicionals, tant dedicats a obra nova com a la restauració d’estructures històriques.

Web: https://www.jornadespedraseca.ad/ca/

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Sala d’Exposicions de l’Ajuntament
Carrer Major, 110 Vallbona d’Anoia
Exposició del 6 al 13 de juny de 2025

Del dia 6 al 13 de juny de 2025 es farà a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament  l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 79 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat),  Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà),  Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages) i Prats de Molló (Vallespir).

S’està fent a Vallbona de les Monges (Urgell) i Tarragona (Tarragonès).

A continuació anirà a: Aspa (Segrià), Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).

Per ara, fins final de 2025, són 87 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.

Per les 74 primeres poblacions han passat 41.344 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 559 per població.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a: