Cicle de conferències maig 2020

El Centre d’Estudis de les Garrigues us convida a participar, tots els dimarts del mes de maig a les 20.15h, a les xerrades que tindran lloc a través de la plataforma de comunicació Zoom, on podreu acccedir a través de l’enllaç proporcionat a cada conferència.

Conferències maig 2020

Us hi esperem!

“Terra Baixa” d’Àngel Guimerà. Producció “Associació Teatre Centre” (1988)

MuseudelTer_Terra_BaixaAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter, amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La quarta filmació del cicle de teatre “Carles Molist” correspon a una obra del teatre clàssic català del dramaturg Àngel Guimerà, produïda per l’Associació Teatre Centre l’any 1988 i dirigida per l’Antoni Anglada.

A Manlleu al llarg de la història s’han cultivat diferents gèneres teatrals. Un dels que més afició ha despertat ha sigut la sarsuela, de la que ja en tenim referències al segle XIX i que es va mantenir viva fins als anys 60-70 del segle XX. També hi ha hagut tradició cap a un teatre més moralitzant i de tendència catòlica. Aquest teatre era propi d’algunes societats com Joventut Catòlica o L’Aurora i tenia com a màxim exponent les representacions d’Els Pastorets. També hi havia una gran afició pel teatre més costumista, inicialment a través de lea gatades de Serafí Pitarra (Frederic Soler) i més endavant també Iglesias o el teatre més realista de Guimerà.

La dictadura franquista impactarà de ple en aquests tres models. D’una banda, la sarsuela seguirà la tendència que havia adquirit amb l’arribada de l’Edison i serà duta a terme per professionals. De l’altra, el teatre catòlic viurà un moment d’apogeu, que es manifestarà especialment amb les obres de La Passió, exposades en la primera filmació del Cicle Carles Molist.

El teatre català però és el que en surt més escaldat ja que desapareix completament durant el període franquista. No és fins als anys 80 que a Manlleu es comencen a recuperar els grans clàssics del teatre català, moltes vegades de la mà d’Antoni Anglada. Avui us presentem una d’aquestes obres, concretament, el Terra Baixa d’Àngel Guimerà.

“Terra Baixa” és una obra produïda per l’Associació Teatre Centre de Manlleu. Forma part d’un conjunt d’obres dels grans clàssics del teatre català que a partir dels anys 80, després del període franquista, es van recuperar de la mà d’Antoni Anglada.

“Terra baixa” és una de les obres més populars de totes les que va escriure Àngel Guimerà, i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana.

Quan va escriure aquesta obra, l’escriptor i poeta passava per una etapa de plantejament social de la seva creació literària, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, “Maria Rosa”, més corresponent al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Nova App dedicada a les publicacions dels centres d’estudis – Butlletí 1. Especial Sant Jordi

publicacionsIRMUDes de l’IRMU us desitgem una bona diada de Sant Jordi!

Enguany viurem un Sant Jordi diferent, excepcional, i des de l’IRMU hem volgut sumar-nos a la celebració virtual promoguda des del Departament de Cultura amb la presentació de l’App: «Publicacions IRMU» que inclou informació sobre les novetats bibliogràfiques dels darrers mesos dels centres d’estudis, de la CCEPC i de l’Institut Ramon Muntaner en format digital interactiu.

Per poder-la llegir:

  1. Amb ordinador de sobretaula o portàtil podeu veure-la al quiosc web:

        https://browser.buttonpublish.com/magazine/publicacions-irmu

  1. Amb tauleta iPad o telèfon iPhone cal descarregar-se l’app a Apple Store:

        http://itunes.apple.com/app/id1508988155

  1. Amb tauleta o telèfon Android podreu descarregar l’app properament a Google Play.

Us recomanem consultar-ne la «Guia d’ús» en les pàgines inicials per a una navegació òptima.

Aquest butlletí recull un apartat de presentació a càrrec de l’Honorable Sra. Mariàngela Villalonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya; de la Sra. M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i presidenta de l’IRMU; i del Sr. Josep Santesmases, president de la CCEPC i vicepresident segon de l’IRMU. En la part central consta de diferents seccions com entrevistes, novetats editorials dels centres organitzades en monografies, revistes de recerca científica i revistes de divulgació cultural, i també una dedicada a les iniciatives que els centres d’estudis esteu proposant aquests dies a les xarxes, moltes d’elles amb motiu de Sant Jordi. Hem volgut afegir en un apartat final l’enllaç a la web del Departament de Cultura del Pla de rescat del sector cultural perquè estigueu informats de les mesures que s’estan posant en marxa i dels escrits que diferents col·lectius hi estan fent arribar amb radiografies d’afectació d’aquesta pandèmia.

Esperem que aquesta aplicació sigui del vostre interès. Ajudeu-nos a fer-lo arribar als vostres associats i a compartir-lo a través de les xarxes socials. La nostra intenció és convertir-lo en un projecte nou que tingui continuïtat i que sigui una nova eina de difusió per al món dels centres d’estudis.

Si teniu qualsevol dubte o problema amb la visualització del butlletí per la web o per l’app, poseu-vos en contacte per mitjà d’un correu a: carles@irmu.org o bé dmancomunitat@irmu.org

Guia d’ús del Butlletí: https://youtu.be/i1WKm0OM4Vw

Disponible el catàleg en línia de l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”

catàlegL’any 2019 vam presentar l’exposició “Sardanes a Manlleu. Una història de cultura i lleure”. L’exposició i les activitats relacionades es van fer amb motiu dels 90 anys de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca i van formar part del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya .

El catàleg, com l’exposició, proposa un viatge pels més de cent anys d’història de la sardana a Manlleu, des dels seus orígens a finals del s.XIX fins a l’actualitat. Les fotos més antigues provenen majoritàriament dels fons fotogràfics del Museu del Ter, de la Biblioteca, de l’Arxiu Valls i dels fons de l’Abans. Des de principis de segle, la sardana s’havia convertit en part imprescindible de qualsevol celebració exterior a la ciutat, i així ho recollien els incipients fotògrafs d’aquells moments. En el període més contemporani i per completar el recorregut per la història de la sardana a Manlleu a partir de la fotografia es va organitzar -amb l’Agrupació Sardanista Manlleuenca- el taller de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de la sardana a Manlleu”. Al taller els participants portaven les seves fotografies, relacionades amb les sardanes, per documentar-les conjuntament entre tots els assistents. Es van arribar a digitalitzar 1302 fotografies, de les quals se’n van documentar 182 en 11 sessions. Aquestes fotografies que van acabar de nodrir l’exposició ara també es poden veure al catàleg.

El catàleg també reflecteix la intensa vinculació de les sardanes amb Manlleu. A més de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, vint colles, des de les Flors Camperoles, fins a les actuals colles Encís i 1714, han fet viure les sardanes a la ciutat i han portat el nom de Manlleu per tot Catalunya. També s’hi veu reflectida la gran producció de músics, autors de nombroses sardanes, i almenys set cobles o orquestres manlleuenques que han interpretat habitualment sardanes.

El 90è aniversari de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca i l’exposició van ser també l’oportunitat per establir nous llaços amb el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, un museu que desenvolupa una tasca important de documentació i divulgació de la història de la sardana. Entre d’altres, el museu compta amb el projecte “Fer de músic”, un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments de la memòria dels músics històrics vinculats al món de la sardana i les cobles orquestres de Catalunya. La col·laboració, que es va iniciar el 2019, ha servit per incorporar al projecte d’aquest any dos músics manlleuencs lligats al món de la cobla, Pep Poblet i Fina Dalmau. El primer és un músic de llarga trajectòria, que ha tocat en moltes de les principals orquestres del país i ha acompanyat també els cantants solistes més prestigiosos. Fina Dalmau, per la seva banda, va ser la primera dona que es va incorporar de forma estable en una cobla a Catalunya. Des de l’any 1975 va tocar el contrabaix i el tible a la Cobla Manlleuenca del mestre Lluís Ramírez, essent una pionera en un món fins aleshores exclusivament masculí. Al final del catàleg digital es troben els enllaços de les entrevistes del projecte “Fer de músic” d’aquests dos músics manlleuencs.

Al catàleg també es troben els enllaços d’altres documents que es van oferir en el marc de l’exposició: 13 sardanes relacionades amb Manlleu, escollides d’entre una gran varietat de repertori sardanístic manlleuenc per l’Imma Pujol, presidenta de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, i 10 fragments de vídeo de filmacions del fotògraf i activista cultural manlleuenc Carles Molist.

Enllaç: Catàleg en línia de l’exposició “Sardanes a Manlleu, una història de cultura i lleure”

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“Pole Position” de Lluís Soler. Producció “Binocle teatre” (1986)

MuseudelTer_Pole_positionAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter , amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La tercera filmació del cicle de teatre “Carles Molist” correspon a una obra de l’autor manlleuenc Lluís Soler amb el  títol “Pole Position” i produïda per la companyia Binocle Teatre.

“Pole Position” és una obra de creació pròpia, escrita per Lluís Soler, que planteja les relacions que s’estableixen en una sala d’espera abans i durant el procés de selecció per un lloc de treball. Diversos personatges, una sola plaça. Qui aconseguirà estar a primera fila i aconseguir el lloc de treball?
La companyia Binocle Teatre és un exemple local de companyia de teatre independent, en aquest cas liderada per Lluís Soler i Miquel López. En aquesta i en altres companyies locals, molts dels seus membres van acabar estudiant a l’Institut del Teatre i han esdevingut actors i actrius professionals.

A finals de la dictadura franquista el teatre català es renova. Una de les cares d’aquesta renovació està representada per la creació del Teatre Lliure (1976) que posa sobre la taula una nova manera de fer teatre que contempla el teatre com a art i, per tant, fomenta un teatre en el que el procés de creació escènica sigui total (disseny del cartell, escenografia i posada en escena, distribució del públic, dramatúrgia, etc.). A més, no qüestiona el català com a llengua de cultura i introdueixen temes socials i reivindicatius que permeten fer del teatre una eina de reivindicació social. A l’àmbit local, aquest model de teatre és encarnat per les companyies de teatre independent. Són companyies que funcionen de forma autònoma, que donen molt espai a la improvisació i que plantegen obres també pensades per fer “bolos” (gires) i, per tant, que impliquen una semiprofessionalització del teatre amateur.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

El taller de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de la pàgina de Facebook Som de Manlleu” des de casa

230_Mercè BajonaEl Museu del Ter conjuntament amb els administradors de la pàgina de Facebook “Som de Manlleu” vàrem iniciar el passat 14 de gener el taller de fotografia històrica i memòria oral “Desvetllem la memòria des de la pàgina de Facebook Som de Manlleu”. Aquest taller forma part del programa Tallers i Jornades de Memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular.

El taller, que va finalitzar el passat 10 de març degut a la COVID-19, va néixer amb la voluntat de poder conservar i crear un fons públic de les fotografies històriques que apareixen a la pàgina de Facebook sobre la ciutat de Manlleu.

Al llarg d’aquestes 9 setmanes hem pogut recollir un total de 829 imatges de les quals hem documentat 367. Les sessions presencials van comptar amb 27 assistents. Amb ells es treballava amb la dinàmica habitual dels tallers de fotografia històrica, on les imatges que portaven els assistents es digitalitzaven i es documentaven per poder formar part del fons fotogràfic del Museu del Ter.

Actualment seguim treballant a través de la pàgina del Facebook “Som de Manlleu” fent la documentació de les imatges digitalitzades anteriorment. En aquest cas la dinàmica és la següent: es publica una fotografia a la pàgina de Facebook “Som de Manlleu”, les persones seguidores d’aquesta la comenten, facilitant tota la informació que coneixen (lloc, any, persones, fets relacionats i curiositats) i des del Museu del Ter recullim aquesta informació i la introduïm a la base de dades del fons. D’aquesta manera continuem ampliant el fons gràcies malgrat la quarantena.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Corologia del margalló

margalló

 

Museu de la Pauma,de Mas de Barberans

Clavell, 52

EL Museu de la Pauma basa la seva exposició permanent en l’ofici de llatadora, les llatadores eren les dones que feien llata, i la llata és la combinació de brins; les diferents unions de brins ens porten a classes de llata diferents. Els brins són els diferents folíols que té la fulla de pauma després de secar-la, escoellar-la i embrinar-la. Aquesta activitat, que ha estat un ofici tradicional important (arreu la cistelleria ha estat una de les artesanies utilitàries més bàsiques), té una primera matèria insubstituïble que és el margalló.

El margalló (Chamaerops humilis) és l’única palmera autòctona d’Europa. La seva distribució s’estén per la península Ibèrica, Illes Balears, el nord d’Àfrica i la península Itàlica. A les Terres de l’Ebre la podem trobar des del nivell del mar fins als 800 metres d’altitud.

Avui recomanem un article que ens parla del margalló, al Museu ens centrem més en l’ofici i no tant en la planta, de la mà del geògraf David Serrano i Ginés ens endinsem en les àrees  distribució del margalló:

Serrano i Giné, David. «Corologia del margalló (<i>Chamaerops humilis</i&gt; L.) en el límit de distribució septentrional al sud-oest del riu Llobregat». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, [en línia], 2013, p. 307-20, https://www.raco.cat/…/TreballsSCGeograf…/article/view/84863

Fotografia: Joan Maria Ventura. Fons Museu de la Pauma

“Descripció d’un paisatge” de Josep M. Benet i Jornet. Producció “El Rusc” (1983)

MuseudelTer_Descripcio_paisatgeAmb motiu de l’exposició “Manlleu, ciutat de teatre” el Museu del Ter , amb l’Associació Cultural Teatre Centre, hem recuperat filmacions d’obres de teatre representades a Manlleu pel Teatre Centre i altres companyies locals. Aquestes filmacions procedeixen dels Fons audiovisual de Carles Molist (1949-1997), dipositat al Museu del Ter l’any 2016 per la família del periodista, fotògraf i activista cultural manlleuenc.

La segona filmació del cicle de teatre “Carles Molist” correspon a una obra del recent desaparegut Josep M. Benet i Jornet, “Descripció d’un paisatge”  produïda per El Rusc. El Rusc va ser una companyia de teatre independent de Manlleu formada per la fusió de tres grups de teatre anteriors: Petit Teatre 10 (antics estudiants de Laboral de Tarragona), L’Òliba negra (entre els quals destacava Jacint Sala) i el grup de joves de Teatre Centre liderats per Jaume Collell. S’inicia el 1977 amb l’obra “Homes i no” de Manuel de Pedrolo i el seu local d’assaig era al C/Rusiñol, 4. Les companyies de teatre independent eren grups de teatre que funcionaven de forma independent a les entitats que tenien tradició teatral a Manlleu, com podria ser Teatre Centre. Això permetia portar una nova manera de fer teatre dalt dels escenaris: posades en escena més atrevides i contemporànies, nous dramaturgs com Pedrolo o Benet i Jornet i també deixava molt espai a la improvisació i a les obres de creació pròpia. A més, era un teatre molt més social i reivindicatiu.

“Descripció d’un paisatge”,  sota la direcció d’en Josep Colomer, es va representar al Teatre Centre l’any 1983. “Descripció d’un paisatge” és la història d’una venjança. Però un dels objectius de portar a escena aquesta obra per part d'”El Rusc” era recrear i viure aquesta història de manera conjunta amb l’espectador, convertint el teatre en un lloc comú. Pretenien recuperar de mica en mica aquest sentit íntim, de ritu, de celebració conjunta que té el teatre i era precisament en aquesta línia que volien avançar tant en el treball d’actor com en la recerca d’una estètica que els identifiques.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

 

Documentals d’etnografia pirinenca al canal d’una productora de l’Alt Urgell

REC Produccions Audiovisuals del Pirineu, una productora de la Seu d’Urgell emet pel seu canal de Youtube una sèrie de curtmetratges i audiovisuals de producció pròpia durant l’actual període de confinament provocat per la pandèmia de la COVID-19. Es tracta d’una sèrie de 15 produccions, la major part de les quals amb un contingut de caràcter etnogràfic, centrats en l’àmbit pirinenc. Trementinaires, acordionistes, intèrprets de música tradicional i raiers alternen aquest espai amb altres produccions centrades en aspectes de la història recent, concerts i amb dos curtmetratges de recreació històrica dedicats a la figura del bisbe Ermengol d’Urgell i al paper del general Moragues durant el setge de Castellciutat l’any 1713, totes elles dirigides per l’urgellenc Toni Lombarte Boronat. Cadascuna d’aquestes produccions, estrenades en directe cada dia a les 16:30 h a partir del dia 29 de març de 2020, romandran penjades al canal de Youtube de la productora mentre duri la situació de confinament. Adjuntem el calendari de les estrenes i l’enllaç d’aquest canal, que és el següent:

https://www.youtube.com/channel/UCQFlXk4u1Q2R-JqtkDYoG6A90783239_2563967883815096_9180626993316626432_o

El Museu de la Mediterrània encoratja a aprofitar el confinament per fer recerca a casa!

El Museu de la Mediterrània resta tancat aquests dies a causa del risc de propagació del COVID-19. En conseqüència les activitats que s’havien de dur a terme s’han suspès.

Recepció de memòria

Pel que fa a la segona Jornada de Memòria Històrica Local, els esdeveniments ja havien acabat, però encara durava fins a finals d’abril la Recepció de Memòria.

La Recepció de Memòria és un espai que pretén facilitar a totes aquelles persones que vulguin compartir les seves memòries relacionades amb l’època de la guerra civil. Un espai on rebin l’atenció corresponent per a transmetre aquest llegat històric personal. Les donacions de documents, fotografies, objectes i memòria oral s’incorporaran al fons del museu per tal que es pugui preservar i ser material d’investigació per al futur. No necessàriament les donacions han de quedar al museu sinó que hi ha la possibilitat que es documentin i es retornin als seus propietaris, ja que moltes vegades són de gran valor personal.

És per això que aprofitant la situació excepcional que estem vivint, us animem per tal que aprofiteu el confinament per fer recerca per casa. Aneu a cercar aquelles carpetes, capses, calaixos que sabeu que contenen records, fotografies, documents i que mai havíeu tingut temps per regirar. Traieu-hi la pols, recupereu el contingut i quan tot això hagi passat, apropeu-vos al Museu a compartir-ho. Estem segur que teniu molt a explicar, molt a compartir, molt a recordar. Valorem-ho!

Read More »