Categoria: Llengua de signes

Llibre: Aprendre de l’arquitectura tradicional. Cap de Creus

APSATDeixa un comentari

Fitxa Tècnica del llibre

Títol: Cap de Creus. Aprendre de l’arquitectura tradicional.

Autores: Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga).

Edició: GRETA (Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica).

Col·lecció: Aprendre de l’arquitectura tradicional, núm. 2.

Desmuntant el mite del paisatge salvatge

El Cap de Creus no és, malgrat la creença popular, un paratge salvatge i indòmit. El segon volum de la col·lecció de l’associació GRETA revela que ens trobem davant d’un territori totalment construït i domesticat per l’enginy humà al llarg de més de mil anys. Allà on avui veiem «natura», antigament hi havia un esforç titànic per transformar l’esquerpa orografia en un espai habitable.

L’objectiu d’aquest llibre és documentar i analitzar els darrers vestigis d’aquesta arquitectura anònima abans que la degradació i l’oblit els facin desaparèixer del tot. Mitjançant la sensibilització del públic, l’obra vol servir de guia per a la salvaguarda d’un patrimoni que és testimoni de la resiliència humana. El llibre reivindica que en bona part aquest paisatge mantindrà la seva màgia si es recupera l’activitat que el va generar.

Perfil de les autores: Una mirada interdisciplinària

L’obra és fruit d’una col·laboració transversal entre Olga Muñoz (arquitecta) i Marta Puiguriguer (geòloga), amb el suport en les fases de recerca de les arquitectes Anna Teixidor i Adela Geli. Durant quatre anys d’intens treball de camp, les autores han visitat una quarantena de masos, sovint en estat de ruïna avançada. La metodologia ha estat rigorosa: des de l’anàlisi de sistemes constructius fins a la recollida de mostres de materials in situ, permetent comprendre com la geodiversitat ha dictat les regles de l’edificació.

L’arquitectura de la «pobresa» i l’enginy constructiu

La manca de recursos al massís (calç, argila i fusta de qualitat) va forçar solucions constructives d’una austeritat extrema:

La pissarra: És la «reina del Cap de Creus». La seva facilitat per laminar-se ha permès aixecar, junt amb altres tipus de roca presents en el territori, entre 7.000 i 27.000 km lineals de murs de pedra seca, una xifra que supera la longitud de la Gran Muralla Xinesa.

Enginy davant la misèria: Al veïnat de Molinàs (Colera) s’han documentat forns de pa fets amb trossos de teula, mostra inequívoca de l’escassetat absoluta de materials ceràmics.

El sistema hidràulic: En un territori on l’aigua es troba a gran profunditat i els recs romanen eixuts bona part de l’any, l’arquitectura de pedra seca es va convertir en una eina essencial per retenir la poca terra disponible, conduir i emmagatzemar l’aigua i minimitzar els efectes de les avingudes.

Anatomia del mas: l’estratègia per fer front a la tramuntana

L’anatomia del mas respon a una lògica de pura subsistència ramadera i defensa climàtica:

Proporció: L’edifici dedica 1/3 a l’habitatge i 2/3 al bestiar, situant els animals com l’eix de l’economia.

Aresta nord: Per «tallar» la força de la tramuntana, els masos s’orienten amb una aresta cega i mig enterrada cap al nord, eliminant aquí qualsevol obertura per tal de quedar resguardats.

Voltes i arcs: els baixos dels masos i els corrals, amb les seves voltes i arcs que evoquen el romànic, són sovint l’única part que sobreviu al pas del temps. Aquesta supervivència metafòrica ens recorda que la casa es construïa pensant sobretot en el bestiar.

Escala exterior: Per maximitzar els escassos 100 m² de planta, l’accés al pis superior es feia sempre per una escala externa.

Reflexions de futur: El repte de la gestió territorial

El llibre clou amb les visions de futur dels autors dels epílegs. Pau López i Teresa Madrid (Mas de la Senyora) aporten el seu testimoni de resiliència agroramadera, la viticultora Anna Espelt (Mas Marés) defineix i defensa la gestió en mosaic com a model per prevenir incendis i habitar el territori. Les autores llancen un repte a l’administració del Parc Natural: «Quina ha de ser la gestió del parc més enllà del turisme i el propòsit mediambientalista?».

Cicle de presentacions i passejades

Per descobrir aquest llegat in situ, s’ha programat un calendari d’activitats:

17 de juliol (19 h, l’Escala): Presentació al Museu de l’Anxova i de la Sal.

29 d’agost (18.30 h, Selva de Mar): Presentació i itinerari pel municipi.

3 d’octubre (16 h, Cadaqués): Presentació i art sonor de Cap de Creus a la Sala Maifrèn.

4 d’octubre (9.30 h, Cadaqués): Itinerari guiat al Mas Rabassers de Dalt.

Obrim la possibilitat de concertar entrevistes i passejades fins algunes de les masies amb les autores del llibre

Aquest projecte ha estat possible gràcies a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat (2024) i el suport de la Diputació de Girona. L’associació GRETA organitzarà pròximament passejades comentades per descobrir aquest patrimoni sobre el terreny.

Fotos: Olga Muñoz

Telèfons de contacte:

Olga Muñoz  678 47 33 21 (coautora)

Martí Ferrer 623 21 36 68 (GRETA)

greta@projectegreta.com

Revista «Pedra seca» (núm. 52 / juny 2026)

APSATDeixa un comentari

La revista «Pedra seca» ja ha publicat el seu número 52, una nova edició dedicada a la divulgació del patrimoni, l’ofici i la tècnica constructiva de la pedra seca a Catalunya així com del teixit d’entitats i voluntaris que treballen per preservar-la i posar-la en valor.

Aquest exemplar, que compta amb 104 pàgines en color, dedica el seu dossier central al massís del Garraf, analitzant la història i tipologies de la pedra seca en aquest territori, detallant les iniciatives de conservació impulsades pel seu extens teixit associatiu, el projecte europeu Stonewallsforlife i diverses experiències de restauració i de promoció institucional d’aquest patrimoni. La revista també s’endinsa en la relació entre l’art contemporani i la pedra seca a través d’un reportatge sobre l’obra de l’artista Jordi Fulla, commemora els quinze anys de la Wikipedra i s’apropa a la tasca de tres entitats que treballen per la recuperació i posada en valor de la pedra seca: Gaudim Cervelló, l’Associació per la Difusió de la Història de Santa Oliva i el Gremi dels Margers de Catalunya.

El número es completa amb propostes per descobrir paisatges de pedra seca, articles sobre patrimoni protegit i restauració o una anàlisi de les possibilitats de les barraques com a allotjament turístic singular, entre d’altres.

El número 52 ja es pot adquirir mitjançant subscripció anual, d’un cost de 25 euros anuals, a través de la web www.revistapedraseca.cat i també està disponible online a través de l’iQuiosc.

posts Q

Reedició digital d’El cooperativisme a Osona, un estudi de referència de Josep Casanovas

museudelterDeixa un comentari

El Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central presenten la reedició digital d’El cooperativisme a Osona, un treball de l’historiador Josep Casanovas i Prat publicat originalment per Eumo Editorial l’any 1998. L’obra, fins ara difícil de trobar, esdevé novament accessible gràcies a aquesta edició digital que posa a l’abast del públic un estudi clau per entendre la trajectòria del cooperativisme a la comarca.

Aquest treball s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i s’inscriu en el marc de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, que impulsa i dona continuïtat a la recerca sobre el cooperativisme i les seves diverses expressions comunitàries.

Un estudi que ordena i interpreta el cooperativisme osonenc

El llibre de Casanovas va ser un estudi d’història renovador, que tracta el cooperativisme com un moviment social i ofereix una mirada panoràmica i alhora detallada sobre les experiències cooperatives d’Osona, així com de la seva organització federativa, al llarg del segle XX. L’autor analitza l’origen, el desenvolupament i la diversitat de les cooperatives del territori, i en destaca el paper en la vida econòmica, social i cultural de moltes comunitats locals. La reedició digital recupera íntegrament el text original i inclou un epíleg final, que tracta del cooperativisme en els darrers anys, el qual situa en un moment en què el cooperativisme viu un nou impuls i genera noves recerques i iniciatives.

Una presentació coral amb veus del món cooperatiu i de la recerca

El passat dijous 2 de juliol a les 19.30h es v fer la presentació al Museu del Ter. L’acte va comptar amb la participació del Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que introduiran el projecte El fil de la cooperació.

A la presentació hi van participar Joaquim Albareda, catedràtic d’història, Joan Torrents, historiador i investigador del cooperativisme a la Catalunya Central. La sessió també va incorporar la veu de Mireia Franch, vinculada al moviment cooperatiu. Finalment l’autor, Josep Casanovas i Prat, va presentar la nova edició digital del llibre, explicant-ne els motius, les revisions i els elements incorporats.

Podeu clicar en aquest enllaç per veure la presentació.

Una nova publicació dins del projecte “El fil de la cooperació”

Aquesta reedició s’inscriu en el projecte editorial “El fil de la cooperació”, impulsat conjuntament pel Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que té per objectiu recuperar, estudiar i difondre la memòria cooperativa del territori.

Amb aquesta nova incorporació, el projecte ja compta amb diverses publicacions digitals que aborden el cooperativisme des de perspectives complementàries. Aquest conjunt de publicacions contribueix a construir una visió més completa del cooperativisme a la Catalunya Central, reforçant la seva memòria i posant en valor experiències que han tingut un impacte profund en el desenvolupament local.

Podeu trobar aquesta i la resta de publicacions al nostre apartat de Publicacions en línia.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

El paisatge humà de la Vall d’Aro

Museu d'Història de Sant Feliu de GuíxolsDeixa un comentari

Imatges de Bender, Geli, Romaní, Sabater i Batet Col·lecció Gerard Bussot

INAUGURACIÓ DE l’EXPOSICIÓ AL MUSEU d’HISTÒRIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

04 de juliol de 2026 a les 18:30

Aquest proper dissabte 4 de juliol de 2026 tindrà lloc la inauguració de l’exposició temporal « EL PAISATGE HUMÀ DE LA VALL D’ARO. IMATGES DE BENDER, GELI, ROMANÍ, SABATER I VICENS. Col·lecció Gerard Bussot” al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols (MHSFG).
Aquesta exposició serà itinerant al llarg de 2026-2027 als tres municipis de la vall d’Aro:

  • Sant Feliu de Guíxols, del 4 de juliol al 8 de novembre de 2026
  • Santa Cristina d’Aro – Espai Ridaura, 2026
  • Castell d’Aro – Castell de Benedormiens. 2027.

UN RECONEIXEMENT A FOTÒGRAFS PIONERS I AMATEURS I A LA TASCA INVESTIGADORA DE GERARD BUSSOT
La mostra és formada majoritàriament per una cinquantena de fotografies procedents dels comerciants surotapers Josep Batet i Camps i família Bender, de l’industrial xocolater Joan Sabater i Casanovas, a més dels joves entusiastes de la fotografia Josep Geli i Forest i Fèlix Romaní i Carol.
Fotografies inèdites que han estat recopilades al llarg de molts anys per Gerard Bussot, fruit dels seus treballs d’investigació i la generositat de les famílies que han cedit aquestes fotografies per poder-les mostrar a tota la societat.

Pedra seca entre bastidors: quan el patrimoni és l’escenari

APSATDeixa un comentari

Hi ha col·laboracions que neixen de la lògica més natural, gairebé inevitable. Quan “La Calaixera Teatre i l’Associació Gaudim Cervelló” van descobrir que compartien no sols veïnatge i alguns dels seus membres, sinó també un profund respecte pel patrimoni rural, la llavor d’un projecte comú estava a punt per a germinar. El resultat ha estat una experiència tan singular com emocionant: portar el teatre al bosc, amb la pedra seca com a fil conductor i com a protagonista silenciosa.

L’obra triada no podia ser més apropiada. “Sota la discreta quietud”, de l’escriptora Eva Moreno Bosc, és un text que neix i respira entorn d’una barraca de pedra en sec del poble de Torrebesses. El seu guió, impregnat de l’esperit d’aquestes construccions centenàries, hauria perdut una part del seu component essencial entre les parets d’un teatre convencional. Representar-la a l’aire lliure, en un entorn forestal on la pedra i el silenci són companys naturals, no va ser només una decisió estètica: va ser una necessitat dramàtica. El bosc no va actuar com a teló de fons, sinó com a part viva de l’escenari i la història.

Per a fer possible aquest somni, “Gaudim Cervelló” es va arremangar. Durant diverses setmanes, els membres de l’associació vam treballar per a condicionar l’espai: desbrossament, retirada d’arbres caiguts i, sobretot, l’obertura d’un camí d’accés per al públic. I aquí surt un dels moments més significatius del projecte: per a salvar els desnivells del terreny, construïm diverses escales de pedra en sec. La mateixa tècnica que fa anys que estudiem, catalogant i posant en valor va ser l’eina amb la qual preparem el camí perquè uns altres poguessin descobrir-la. Poques vegades el mitjà i el missatge han estat tan inseparables.

La dilatada trajectòria de “La Calaixera Teatre”, la impressionant qualitat de les seves actrius i actors sota la direcció de Salvador Duran Galvany van contribuir a esgotar les entrades, però el veritable èxit va ser d’una altra mena. Durant aquests dies, la pedra seca va tornar a estar en boca de tots: en les converses abans de la funció, en les mirades que recorrien les escales recentment construïdes, en el silenci còmplice del públic davant la barraca. Per uns instants, recuperem alguna cosa que el temps ha anat esborrant: la comprensió del que significava aquesta construcció en la vida quotidiana de la pagesia, la seva presència imprescindible, la seva lògica austera i sàvia. Creiem que va ser la primera vegada que es va realitzar una experiència d’aquestes característiques, i això, inevitablement, ens convida a pensar que no hauria de ser l’última.

La barraca està referenciada a Wikipedra amb el número 16365. Ha estat reconstruïda amb anterioritat per la nostra entitat.

Seminari PETRA: Sostenibilitat i biodiversitat. Eina (Alta Cerdanya)

APSATDeixa un comentari

PETRA amb col·laboració d’“Orígens escola taller de bioconstrucció” organitzem un seminari (no taller constructiu) que tindrà una tarda de xerrades i un matí de treball de camp per la reserva de la vall d’Eina (Alta Cerdanya).

El tema a tractar i treballar és la sostenibilitat de la pedra com a material constructiu, i la importància de la pedra seca com element afavoridor de la biodiversitat. 

És gratuït i amb un màxim per a 25 places. 

El projecte PETRA s’emmarca en la Prioritat 5 del Programa POCTEFA  que busca impulsar el territori transfronterer com a destinació turística sostenible, desenvolupant la cultura i el patrimoni comú. En aquest context, PETRA persegueix:

– Reforçar la identificació de la població del Pirineu amb el patrimoni de pedra seca.

– Incrementar-ne la visibilitat, sostenibilitat i aprofitament turístic-cultural.

– Assegurar la transmissió d’aquest coneixement a futures generacions.

– Fomentar la cooperació transfronterera per a la conservació i gestió del patrimoni.

“Memòria de Can Grau”

museudelterDeixa un comentari

El Museu del Ter i la cooperativa Cardant Cultura presenten el documental “Memòria de Can Grau”, una peça audiovisual que recull i dona forma a la memòria oral de la històrica fàbrica de riu de Les Masies de Roda. El treball és fruit d’un any llarg de recerca etnogràfica i entrevistes en profunditat a antics treballadors i treballadores, que han compartit vivències, oficis i records d’un espai que va marcar la vida quotidiana de generacions.

Clica aquí per veure el documental.

El documental ha estat dirigit per Xef Vila i el guió i la realització d’entrevistes són obra de les historiadores Núria Sadurní i Irene Llop, que han liderat la recollida de testimonis i la documentació del projecte. La seva feina ha permès recuperar històries de vida que expliquen, amb una mirada humana i propera, com era treballar a Can Grau, quines tasques s’hi feien, com evolucionaven les màquines i quina relació s’establia entre les persones i la fàbrica.

El projecte ha comptat amb la participació de setze persones vinculades a la fàbrica, incloent-hi l’últim membre de la família Salamí que en va gestionar l’activitat industrial. Les entrevistes, enregistrades i conservades en format digital, constitueixen un fons de gran valor per entendre la vida laboral, social i tecnològica d’aquest espai fabril.

Aquesta producció audiovisual ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, que ha donat suport al projecte en el marc de les línies de foment de la recerca i la difusió de la memòria popular.

Un projecte de memòria viva

El documental forma part d’un projecte més ampli de recuperació de la memòria de Can Grau, desenvolupat conjuntament entre Cardant Cultura i el Museu del Ter. Paral·lelament a la peça audiovisual, s’han impulsat diverses accions que exploren la memòria de la fàbrica des de mirades complementàries:

. Exposició permanent sobre la memòria de la fàbrica, creada per Gisela Torns, Xavier Vilaregut i Clara Montserrat, que presenta materials i objectes recuperats de Can Grau, organitzats per èpoques i contextualitzats en recreacions d’espais i eines del dia a dia fabril.

. Instal·lació artística “Tornada de segar”, de Benjamin Grau, Evarts Melnalksnis, Sanaz Starčić i Cèlia Tort Pujol, una proposta visual i sonora que combina imatges, colors, sons i anècdotes per aproximar-se a la vida quotidiana dels treballadors i treballadores de la fàbrica. Després de la presentació pública, la instal·lació quedarà de forma permanent a l’espai.

. Mostra pictòrica de Rita Viñolas Galobardes, un treball que parteix de la roba del seu avi, Joan Viñolas, antic treballador de Can Grau. A través d’aquest arxiu íntim, l’artista construeix una sèrie de quadres que exploren la memòria familiar i el vincle emocional amb la fàbrica.

Aquest conjunt d’accions reforça la voluntat de preservar i compartir la història d’un espai industrial que, tot i haver tancat fa dècades, continua viu en el record de moltes persones i en la memòria col·lectiva del territori.

Estrena i projecció

El documental “Memòria de Can Grau” es va projectar el divendres 12 de juny, en un acte obert al públic que tindrà lloc a les instal·lacions de Can Grau.

Fes clic aquí per veure el documental

L’estrena és el punt de trobada d’un projecte compartit entre el Museu del Ter i Cardant Cultura per recuperar i explicar la memòria de la fàbrica a partir dels seus protagonistes.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Ball de Cinquagesma al Lluçanès

museudelterDeixa un comentari

El dilluns de la segona Pasqua, als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà, s’interpreta una versió de la cançó, “El bon caçador”, una de les peces més conegudes del repertori català arreu del territori. Aquesta cançó acompanya el Ball de Cinquagesma, que tal com el seu nom indica, es fa cinquanta dies després de Pasqua Florida, l’anomenada Pasqua Granada, una diada que a altres llocs és coneguda amb el nom de Quinquagèsima, Cinquagèsima o Cincogesma, i en la que és habitual que se celebrin aplecs a nombrosos santuaris i ermites.

Les dades que coneixem de la celebració van estar recollides pel folklorista de Santa
Maria de Merlès Josep M. Vilarmau, qui les va passar a Joan Amades per tal que les
publiqués en el Costumari Català. Segons Vilarmau la cançó i el ball havien estat vius
fins a finals del s. XIX i explicava que la gent que assistia a la trobada collia herbes
aromàtiques per deixar-les al peu de la Pedra Dreta, un monòlit prismàtic de base
quadrada, de 2’12 metres d’alçada, i acabat en una petita piràmide, que es troba en l’antic encreuament de dos camins, el camí ral de Sallent a Castellar de n’Hug i una variant del que anava de Berga a Vic.


La cançó, juntament amb el ball, es van recuperar l’any 1988 a iniciativa del Grup Germanor de Prats de Lluçanès, comptant amb la col·laboració del CEIP Lluçanès i amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona, que en va proposar la coreografia partint de les dades de Vilarmau. Una de les persones que va contribuir al seu restabliment va ser la barcelonina Montserrat Garrich, que va deixar-nos el passat 23 d’abril. Per a ella tindrem un record especial en aquesta jornada.


Actualment, per a dur a terme aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer un únic cercle. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. Hi ha un grup de músics espontanis que es troben allà i interpreten conjuntament el ball i un grup de cantadors sorgits entre el públic. A l’entorn de la Pedra Dreta s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.

La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.

Data: dilluns 25 de maig a 2/4 de 6 de la tarda

Lloc: la Pedra Dreta. Als afores de Prats de Lluçanès, en terme municipal de Lluçà.

Les papallones diürnes i Manlleu

museudelterDeixa un comentari

El Museu del Ter presenta Les papallones diürnes i Manlleu, una nova publicació digital d’Albert Pedro i Font que documenta, amb rigor científic i voluntat divulgativa, les 71 espècies de papallones diürnes observades al terme municipal de Manlleu. El treball combina fotografia de camp, síntesi biològica i descripció territorial, i esdevé la primera obra que recull de manera exhaustiva les papallones diürnes del municipi.

La presentació tindrà lloc el divendres 8 de maig a les 19.30 h al Museu del Ter. El mateix dia s’inaugurarà una exposició vinculada al projecte, que es podrà visitar a partir del 8 de maig.

Una obra estructurada per entendre i observar

La publicació s’organitza en tres grans blocs. El primer ofereix una introducció general a les papallones diürnes, amb explicacions sobre les seves característiques principals —ales, escates, colors i dimorfismes—, així com aspectes clau del seu cicle biològic, la reproducció, les migracions i la seva importància ecològica. També analitza l’estat actual de les poblacions, especialment sensibles als canvis ambientals, la intensificació agrícola i la fragmentació dels hàbitats.

El segon bloc situa el lector a Manlleu i el seu entorn natural. S’hi descriuen els set espais del municipi on s’han fet les prospeccions, la metodologia de recollida de dades i una visió global de les espècies detectades. Inclou una taula completa que permet entendre la riquesa i diversitat del territori, així com la presència d’espècies migradores, sedentàries o associades a hàbitats específics.

El tercer bloc constitueix el cos central del treball: les fitxes de les espècies, totes fotografiades a Manlleu. Cada fitxa incorpora informació sobre identificació, període de vol, plantes nutrícies, comportament i observacions de camp, configurant un catàleg visual que facilita el reconeixement i la interpretació de la biodiversitat local.

El llibre conclou amb una mirada al present i al futur de les papallones de Manlleu: avui sabem quines espècies hi són i constatem que gairebé la meitat es consideren escasses o molt escasses, però aquesta fotografia és només provisional. L’evolució de les seves poblacions dependrà de seguir-les observant en un context marcat per la urbanització, la pèrdua d’espai agrícola, la intensificació ramadera i els efectes de la crisi climàtica, factors que afecten la qualitat i la connectivitat dels hàbitats. Tot i això, el treball assenyala que hi ha marge d’actuació: conservar marges, afavorir la vegetació espontània, crear petits espais de biodiversitat o gestionar parcs i jardins amb criteris menys intensius són mesures que poden contribuir a mantenir —i potser reforçar— la presència de les papallones al territori.

Clica aquí per consultar la publicació «Les papallones diürnes i Manlleu».

Una exposició per descobrir-les dins el museu… i fora

La presentació del llibre s’acompanya d’una exposició distribuïda per les sales del Museu del Ter, amb 66 espècies de papallones que viuen o passen per Manlleu. Les imatges, extretes del mateix projecte, ofereixen un recorregut visual que convida a observar-les amb detall i a reconèixer-les en el paisatge quotidià.

L’exposició s’inaugura coincidint amb la fira BirdingTer i es podrà visitar durant els mesos següents. És una invitació a mirar el territori amb una nova sensibilitat: les papallones que apareixen quietes al museu són només el preludi de les que es poden descobrir als marges dels camins, als prats o a la vora del Ter. L’exposició vol afavorir aquest canvi de mirada i animar a tornar a sortir a l’exterior per veure i entendre millor uns éssers tan bells com fràgils.

BirdingTer: natura, divulgació i territori

La presentació s’emmarca en la primera edició del BirdingTer, una nova fira dedicada a l’observació d’ocells i al patrimoni natural, impulsada pel Museu del Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), el Consorci del Ter i els ajuntaments de Manlleu, Les Masies de Voltregà, Roda de Ter i Les Masies de Roda. El certamen tindrà lloc els dies 9 i 10 de maig i inclourà sortides guiades, tallers, xerrades i activitats familiars orientades a fomentar la descoberta i la connexió amb el paisatge a través de la biodiversitat.

En aquest context, la presentació de Les papallones diürnes i Manlleu i la inauguració de l’exposició amplien la mirada cap a altres grups faunístics que conviuen en aquest entorn.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

«TER»

museudelterDeixa un comentari

L’exposició “TER” porta al Museu una quarantena d’imatges que revelen la riquesa natural i humana del riu. Una quarantena d’imatges dels fotògrafs Iñaki Relanzón i Carles Virgili recorren el riu Ter des del Pirineu fins al Mediterrani. El projecte “TER” combina exposició i llibre amb textos d’Eudald Carbonell, Pilarín Bayés i Lluís Llach, i pròleg de Pep Sala. Més de dos anys de treball de camp donen forma a una proposta visual que reivindica la riquesa natural, paisatgística i humana del Ter.

El llibre i l’exposició es presentaran el dijous 7 de maig a les 19.30h al Museu del Ter en el marc de la fira Birding Ter.

Els fotògrafs Iñaki Relanzón i Carles Virgili presenten el projecte TER, una proposta visual que combina una exposició fotogràfica de gran format amb la publicació d’un llibre homònim, i que posa el focus en la descoberta i valorització del riu Ter al llarg de tot el seu recorregut.

L’exposició, formada per una quarantena d’imatges, constitueix l’eix central del projecte i ofereix una immersió visual en la diversitat paisatgística, ecològica i humana de la conca del Ter. Les fotografies, captades des de l’aire, a peu de riu i sota l’aigua, conviden el visitant a recórrer el riu des del seu naixement al Pirineu fins a la seva desembocadura al Mediterrani, revelant-ne la complexitat i la bellesa sovint desconeguda.

Aquesta mostra itinerant, pensada per a equipaments culturals i espais vinculats al medi natural, vol apropar el riu a la ciutadania i fomentar una mirada conscient sobre el territori i la seva conservació. El projecte posa en relleu espais d’alt valor ambiental com les capçaleres del Ter, els boscos de ribera, els embassaments i les planes fluvials, molts dels quals formen part de zones protegides.

El projecte TER s’acompanya d’un llibre fotogràfic editat per Photosfera Edicions (2026), de gran format (232 pàgines, tapa dura), que recull més de dos anys de treball de camp. L’obra inclou textos d’Eudald Carbonell, Pilarín Bayés i Lluís Llach, així com un pròleg de Pep Sala, aportant una dimensió cultural i reflexiva al relat visual.

La presentació oficial tindrà lloc el dijous 7 de maig a les 19:30 h al Museu del Ter de Manlleu, coincidint amb la inauguració de l’exposició, que es podrà visitar fins al 28 de juny. En el marc d’aquesta inauguració, i durant el cap de setmana del 9 i 10 de maig, coincidint amb la fira Birding Ter, els autors oferiran visites guiades a l’exposició i sessions de signatura de llibres.

Aquest projecte s’ha fet conjuntament amb el Museu Etnogràfic de Ripoll i el Museu de la Mediterrània.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat