Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Centre d’Estudis de Castellar del Vallès. Carrer de la Mina, 9-11

El divendres 21 de febrer, a les 19 h, s’inaugurarà al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès. Ho co-organitza el Grup de Pedra Seca de Castellar del Vallès.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” es va inaugurar, el dia 14 de novembre de 2019, al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià). Aquesta exposició està organitzada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Ara, aquesta exposició, inicia la seva itinerància per Catalunya. A continuació de Castellar del Vallès està previst que vagi, durant el 2020, a: Freginals (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages) i Bonastre (Baix Penedès).

Més informació de l’exposició:

A

Camins de pedra al voltant de Torrebesses. Sortida en BTT

Centre d’Interpretació de la Pedra Seca

Ara pots passejar-te amb BTT pels paisatges de secà i de la pedra seca de Torrebesses.

Els diumenges 8 i 15 de març al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca organitzen dues sortides familiars amb BTT, adreçades a tot tipus de públic perquè puguin descobrir el nostre patrimoni de la pedra seca, el paisatge i el contacte amb la natura a través d’una activitat lúdica-esportiva. 

Recórrer el terme de Torrebesses a través dels seus camins és endinsar-te en el nostre passat més recent, entendre com s’ha anat forjant el paisatge rural de secà i com els pagesos de la zona han anat construint tots aquells elements de pedra seca necessaris per a poder desenvolupar la seva activitat agrària: aljubs, marges, cabanes de volta, pous, … entre d’altres. 

Inscripcions: centrepedraseca@gmail.com
Preu: 6 € (adults), 3 € (menors de 16 anys)

Pedra seca: societat, tècnica, patrimoni

Jornada tècnica, dissabte 8 de febrer de 2020
Ajuntament del Pla de Santa Maria

A l’Ajuntament del Pla de Santa Maria es desenvoluparà una jornada de discussió on es plantejarà, paral·lela i simultàniament, la importància de la pedra en sec per a la societat, per a la tècnica constructiva i per al patrimoni material.

Les jornades es contextualitzen dins de les iniciatives d’estudiar l’arquitectura i els sistemes constructius vernacles de la província de Tarragona. Amb aquesta iniciativa hem detectat que la comprensió constructiva d’aquestes arquitectures, passa per l’enteniment de diferents tècnics. Així, arribem a la conclusió que els antropòlegs, els arquitectes, els paisatgistes i els arqueòlegs, formen part obligatòria del coneixement base d’aquestes edificacions

Programa:

9h – 9.30h: recepció

9.30h – 11h: taules rodones paral·leles (pedra seca i societat | pedra seca i tècnica | pedra seca i patrimoni)

11h – 11.30h: descans

11.30h – 13h: conclusions

Informació i inscripcions: sergio.coll@urv.cat

Les ombres xineses

Filmoteca de Catalunya
Pl. de Salvador Seguí, 1-9, Barcelona

Fins al 17 d’abril de 2020

Les ombres xineses són figures de cartró de color negre creades per a fer teatre que, en rebre la concentració d’un potent focus de llum, es projecten en una pantalla translúcida, oferint als espectadors un joc d’ombres singulars. Alguns documents parlen de la importància al segle II aC dels espectacles d’ombres a la Xina, fet que estaria relacionat amb l’origen del seu nom.

Les ombres xineses com a espectacle s’introdueixen a Europa a la segona meitat del segle XVIII, primer com a espectacle per adults i, més endavant, adreçat als infants. Pel que fa a Catalunya, una de les primeres notícies es remunta a l’any 1800 a Barcelona, on una companyia de circ italiana incorporà en les funcions escenes amb ombres. Una mica més tard, en reunions familiars, en el transcurs de sessions de sala i alcova es representaven a les cases sainets també per a ombres.

Un altre ús que es va donar a les ombres xineses van ser els fulls d’ombres. En les impremtes, pels volts de l’any 1860, estampaven en làmines de paper figures que després els infants compraven i retallaven per jugar.

Aquesta exposició ha estat confeccionada a partir de part de la col·lecció de materials d’imatgeria popular del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserven en els arxius de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu imatges i altres informacions relatives a aquesta exposició al web de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

El Museu de la Mediterrània presenta les entrevistes realitzades l’any 2019 del projecte Fer de Músic

2019-01-26 Fer de music A3

El Museu de la Mediterrània porta a terme des de fa 10 anys el projecte Fer de Músic. Projecte de recuperació de la memòria oral de músics de cobles orquestres. Aquest projecte de recerca d’àmbit nacional, pretén recuperar i donar a conèixer, a través de la memòria oral, la feina dels músics de les cobles orquestres (les formacions musicals més antigues del país) que han viscut el canvi en l’ofici, en el seu repertori, en les festes i tradicions, en els costums de la societat…

El projecte Fer de Músic, a més de recuperar i difondre la memòria oral, vol ser un espai de reflexió en el món dels músics de les cobles orquestres. En la darrera edició s’ha comptat amb el suport i col·laboració del Museu del Ter de Manlleu i fruït d’aquesta iniciativa s’ha pogut entrevistar a Fina Dalmau i Pep Poblet.  

El dissabte 25 de gener a les 18.00 h a l’auditori del Museu de la Mediterrània es portarà a terme l’acte de presentació de les gravacions dutes a terme durant el 2019. Amb aquestes ja seran 40 les entrevistes realitzades a músics de cobles orquestres. També es realitzarà una presentació de les darreres gravacions a Barcelona el 26 de febrer i a

Manlleu el 6 d’abril. 

Consultar més informació i veure entrevistes realitzades.

Read More »

Taller de memòria oral: llegendes i creences al Penedès

Taller Llegendes IEP - 26 generLes llegendes són narracions orals o escrites, d’aparença més o menys històrica, amb una proporció variable d’elements imaginaris o mitològics i les creences són idees o percepcions de la realitat subjectives, al marge del procés científic. L’objectiu d’aquest taller de memòria oral és documentar les llegendes i creences que coneix la gent i quines és mantenen vives a la vegueria del Penedès.
Intervindran en el taller Xavier Bayer, naturalista i estudiós del folklore i Elisa Vidal, cronista local i recopiladora de llegendes de Sant Martí de Tous. La presentació anirà a càrrec d‘Àngels Travé, coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. El taller és obert a tothom.

Data: diumenge 26 de gener, a les 18 h.

Lloc: Escoles Velles (c/ Nou, 80) de Sant Pere de Riudebitlles.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració del Grup de Recerques Històriques i l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social La Caixa.

Aquesta activitat forma part del programa dels 12ns Tallers i Jornades de la Memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

El Llibre Negre

L’autor Jordi Martí ha elaborat una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional escrits des dels i per als Països Catalans amb la intenció de mostrar la memòria llibertària independentista.

L’antologia, titulada El llibre negre i formada per tres volums, inclou textos que abracen des del 1842 al 2018. Alguns dels escrits són coneguts, inclús inèdits, i altres no ho són tant, però el conjunt de tots ells ens parla sobre la lluita contra l’Estat i els estats, sobre el catalanisme llibertari i l’independentisme anarquista, entre altres temes.

El pròxim dia 15 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, Jordi Martí ens presentarà el darrer volum al local de Carrutxa (Travessera del C/ Nou de Sant Josep, núm. 10). 

Cartell

Seguidament, el públic assistent es dirigirà al C/ Alcalde Joan Beltran de Reus per tal de dur a terme la iniciativa d’Endavant: canviar el nom d’aquest carrer pel de Joan Garcia Oliver.

 

Aportacions a la dansa catalana 2020

Aportacions a la dansa catalana és un espai per donar veu, presentar i difondre qualsevol aportació que tingui relació amb la dansa catalana, adreçat a:

• Aquelles persones que desitgin presentar una aportació: projecte, experiència, obra o estudi.
• Totes les persones interessades en conèixer les darreres novetats, treballs o aportacions a la dansa catalana

A partir del reconeixement que la dansa és una part del patrimoni immaterial de Catalunya, Aportacions a la dansa catalana vol fer ressò tant de la pràctica com de l’estudi de la dansa tradicional o de qualsevol aspecte que hi tingui relació: música, festes, indumentària o pedagogia. Per això convidem totes les persones, grups de balladors i balladores, col·lectius professionals, entitats, centres d’estudis o administracions que estiguin interessats en la jornada, sigui d’oient o presentant una aportació.

Podeu proposar aportacions fins al dia 20 de febrer per correu electrònic. L’organització es fa càrrec del dinar dels ponents o un representant en cas de col·lectius. Totes les aportacions presentades a la jornada seran editades, com en les ocasions anteriors, íntegres o resumides, en una publicació posterior que s’enviarà a les persones inscrites i als autors.

Podeu inscriure-us fins al mateix dia 29 de febrer per correu electrònic, deixant un missatge al telèfon 934 125 111 o bé personalment.

Organitza: Esbart Català de Dansaires
C. e.: info@esbartcatala.org

Vegeu aquí la informació completa de la jornada.





Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

La Revista d’Etnologia de Catalunya obre la convocatòria de presentació d’originals per al número 45, corresponent a l’any 2020. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic  rec@gencat.cat  fins al 20 de març de 2020 (indicant a l’assumpte: “REC 45 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.
– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.
– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins al 20 de març de 2020

Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs proposats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs proposats a CRÒNICA.

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles que optin a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Localitzen la notícia més antiga sobre les falles del Pirineu

Tot i que hi havia indicis que la tradició de baixar falles pel solstici d’estiu a Catalunya -actualment present al Pallars, l’Alta Ribagorça i Aran- també s’havia celebrat en el passat a l’Alt Urgell, no hi havia cap constància documental prou explícita d’aquesta realitat. Recentment, però, la catalogació d’un document del fons de pergamins de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha aportat una dada de gran interès: el testimoni més antic de la baixada de falles al Pirineu. El document en qüestió és un gran pergamí, de 145 x 70,5 cm, que recull una sentència de delimitació dels termes de la Seu d’Urgell, Alàs, Cerc i Torres d’Alàs. Una de les clàusules d’aquest document afecta els veïns d’Alàs i de Torres d’Alàs, els quals haurien mantingut dures querelles al voltant de la serra de les Peces, on s’aixeca l’església romànica de Santa Maria, a l’hora de determinar en quin espai de la serra podia fer fars i falles cada col·lectiu. Segons el document, aquestes querelles havien provocat ferits i fins i tot algun mort. El document en qüestió està datat el dia 5 de febrer de 1543, cosa que fa d’aquest el primer esment que es coneix de la celebració d’aquesta tradició al Pirineu català. Fins ara l’esment explícit més antic datava de 1763 i estava localitzat a Vilaller. El document en qüestió expressa un profund sentit identitari al voltant de la comunitat local, fins al punt d’haver provocat un greu conflicte entre dos col·lectius que es disputaven l’espai on s’havia de dur a terme la celebració.

La troballa, realitzada per l’historiador Carles Gascón Chopo, tècnic de patrimoni cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i representant per aquesta institució a l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, s’ha produït en el marc d’un projecte de col·laboració entre l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i l’esmentat consell comarcal.

Vegeu més informació sobre les falles del Pirineu al web de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura.