La pedra seca al Penedès, de l’origen al present

Conferència a càrrec de l’antropòleg Abraham Guillén. A continuació la projecció dels documentals: La pedra seca a l’Alt Penedès (12′), Tipus de construccions de pedra seca (12′), Construccions de pedra seca: com protegir-les (12′). L’acte finalitzarà amb un col·loqui amb el públic assistent.

Dia: dimarts 29 de juny, a les 9 del vespre.

Lloc: Pati de Can Guineu (c/ Sant Antoni, núm. 2) de Sant Sadurní d’Anoia.

Places limitades. Cal portar mascareta durant l’acte i fer reserva prèvia a activitats@iepenedesencs.org o al telèfon 669882959. Més informació.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, en conveni amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

Amb el suport: del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, activitat del programa Etnologia en Xarxa

El Museu de l’Anxova i de la Sal (l’Escala) organitza la segona edició del “Taller de restauració de parets de pedra seca”

El proper dissabte 19 de juny, de les 9 a les 14 h, en el marc de les “XII Jornades del Centre d’Estudis Escalencs” es durà a terme al camí de Vilanera i les Corts la segona edició del “Taller de restauració de parets de pedra seca”, una tècnica ancestral reconeguda per la UNESCO

Aquest taller continuarà els treballs fets en l’anterior edició, l’octubre del 2020, en un tram en l’antic camí de Vilanera als Recs que fa uns mesos va patir espoli de pedra i que va quedar sensiblement malmès. Aquest taller va tenir, tots i les restriccións derivades de la Covid 19, un alt nivell de participació i per això s’ha plantejat aquesta segona edició.

Aquest taller, organitzat des del Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE),  compta amb el monitoratge de l’empresa especialitzada PratComú. Aquesta activitat disposa de places limitades i cal fer reserva prèvia a inscripcions@lescala.cat. i és necessari disposar de vehicle propi. El lloc i l’hora de trobada pels inscrits és el Museu de l’Anxova i de la Sal a les 8:45 h, i és recomanable portar guants de jardiner, bon calçat, esmorzar i aigua.

Presentació del llibre “L’Ou com balla. L’efímer, el Corpus i la Catedral”.

Tots hem vist l’ou com balla, una de les manifestacions més genuïnes del Corpus català. El pròxim dia 2 de juny, a les 7 de la tarda, parlarem dels seus origens i de la relació que hi tenen els elements que l’envolten com l’aigua o les flors.

Ho farem de la mà del seu autor Nil Rider, que ens en donarà tots els detalls.

La presentació es podrà recuperar a través del Canal de YouTube de Carrutxa:

https://www.youtube.com/channel/UCX8yEG6jw9v7ggPAqRK5BJg

Us hi esperem!

Els Cants de les Plantes esdevenen un Hort Sonor

El passat dissabte Guadalupe Espinosa i Raquel Pérez, integrants dels Taller de Cant Popular del Museu de la Pauma, van presentar el projecte Hort Sonor al II Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana dins de l’eix de la Jota com a material creatiu, en el torn de les comunicacions lliures.

El taller es va iniciar el 2011 amb la finalitat de recuperar la tradició de cantar versos improvisats a la Festa de Sant Antoni Abat. Després de nou anys de la mà dels tallers mensuals de jota cantada, impartits pel músic Arturo Gaya, i gràcies als coneixements etnobotànics d’un company del grup: Salvador Cardero, es va engegar un procés cocreatiu en què vint-i-cinc membres del grup vam improvisar mil cobles per ser cantades amb diferents estils. Jotes a l’estil dels antics cantadors, com el del Canalero, lo Teixidor, Carrinya o Boca de Bou, o a l’estil valencià, com la jota de Morella, Xert, les camarades de Vinaròs, o les aubades del Maestrat, o a l’estil aragonès de Maella. També cants d’era, en diversos estils, dècimes o l’aubada de Labordeta dedicades a les plantes i la cistelleria del nostre territori. Amb l’assessorament filològic d ’un altre company: Joan Maria Romaní, el patrimoni immaterial de la jota amb participació horitzontal i autoria col·lectiva, va veure la llum en forma de llibre-CD. Els cants de les plantes.

Aquest llibre ha esdevingut el camí cap a un nou projecte: l’Hort Sonor. El projecte pretén crear un espai interactiu aprofitant el patrimoni immaterial i material al voltant de la tècnica de la pedra seca, l’ etnobotànica, l’ hortofructicultura i la música. Quant a la música i l’etnobotànica, els participants del Taller han escrit i cantat cadascuna de les 21 peces que acompanyen a les plantes que s’han plantat, en una obra que uneix la cançó popular de les Terres de l’Ebre amb les plantes que creixen en aquest territori. Cada espècie té la seua pròpia creació, per escoltar-la, s’ha d’utilitzar el codi QR que apareix als cartells descriptius de cada espècie. Com no podia ser de cap altra manera el margalló té un protagonisme important.

L’Associació CATESCO serà l’Ambaixadora dels Xiquets de Valls 2021

Fundada com a Centre UNESCO de Catalunya fou clau en la proclamació dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

El recollirà la seva directora Marina Gay diumenge 20 de juny

L’Associació CATESCO, que fou coimpulsora de la candidatura els Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, rebrà el reconeixement d’Ambaixadora dels Xiquets de Valls 2021, diumenge 20 de juny a la plaça del Blat de Valls, en els actes castellers del Sant Joan d’enguany. La decisió ha estat presa per unanimitat per part de les colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls, juntament amb l’Ajuntament de la ciutat. El guardó el recollirà la directora de l’entitat, Marina Gay.

Cada any des del 2011 la ciutat de Valls a través de la Comissió Xiquets de Valls, en què participen les dues colles castelleres locals, escull l’Ambaixadora o Ambaixador dels Xiquets de Valls, que recau en la persona, entitat, institució o empresa que ha contribuït a projectar els bicentenaris Xiquets de Valls fora de la pròpia ciutat on van néixer. Enguany es proclamarà la desena Ambaixadora, reconeixement que ha recaigut en l’Associació CATESCO.

Encara amb el nom inicial de Centre UNESCO de Catalunya, l’actual entitat CATESCO va ser clau en l’impuls i en el camí de tres anys i mig de la candidatura dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquest projecte s’havia iniciat a Valls, l’abril de 2007, amb la celebració de la primera Nit de Castells, en què es feu la proclamació pública d’aquesta aspiració. Així l’associació formà part de la Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat que va aconseguir un bon suport social arreu del país, traduït en una declaració solemne de suport pel Parlament de Catalunya, amb la unanimitat de tots els grups polítics, l’abril de 2008. El juliol d’aquell any el Consejo del Patrimonio Histórico –organisme d’àmbit estatal– l’avalà per poder-la tramitar davant la UNESCO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura.

La distinció de Patrimoni de la Humanitat, obtinguda el 2010, ha contribuït notablement perquè els Castells  hagin assolit un major reconeixement universal. Si bé les institucions públiques i el món empresarial van tenir un paper clau en aquell nomenament, també ho és que la societat civil, personificada en aquest cas en el Centre UNESCO de Catalunya, fou indispensable per actuar de mitjancer davant l’organisme internacional.

Xarxa internacional

La Comissió Xiquets de Valls ha considerat que calia visibilitzar més aquest rol del sector associatiu i de les seves xarxes internacionals, i per això la ciutat quilòmetre zero del món casteller els ho vol agrair amb el reconeixement. Fundada amb el nom inicial de Centre UNESCO de Catalunya, l’actual CATESCO es creà el 1985 per contribuir a promoure la presència de la llengua i cultura catalanes a l’àmbit de la UNESCO així com difondre i potenciar els valors, projectes i iniciatives de la UNESCO a Catalunya. Des d’aleshores ha treballat per promoure a la societat catalana els principis i valors de la UNESCO en els àmbits de l’educació, la ciència, la cultura, el desenvolupament sostenible, la democràcia, els drets humans, la llibertat d’expressió i comunicació, la ciutadania global, el diàleg i la pau.

Com a conseqüència del nou marc normatiu referent a les associacions i els clubs UNESCO adoptat per la 39a Conferència General de la UNESCO el 2017, en què s’extingia la figura dels Centres per a la UNESCO, el 2019 l’associació adoptà el nom CATESCO (Organització Catalunya per a l’Educació, la Ciència i la Cultura). Està adscrita al Departament de Comunicació Global de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), i assolí l’estatus de relacions oficials amb la UNESCO el 1993 i l’estatus consultiu especial amb el Consell Econòmic i Social de Nacions Unides (ECOSOC) el 2002. Ha participat a les Conferències Generals de la UNESCO i a diferents òrgans dependents de l’ONU, com el Fòrum Polític d’alt nivell, la Comissió sobre la Condició de les Dones i el Consell de Drets Humans de l’ONU.

Ambaixadores anteriors

Amb anterioritat han estat diversos les Ambaixadores i Ambaixadors dels Xiquets de Valls, com per exemple la Fundació Pau Casals, per la vinculació del mestre del Vendrell amb la música dels castells; l’Administració de la Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca, per haver mantingut la programació castellera fins i tot en els moments de màxima crisi de l’activitat; la Muixeranga d’Algemesí, com a ball de valencians o antecedent immediat dels nostres castells; el Camp de Refugiats de Smara, ubicat al desert de Tinduf al Sàhara, per haver acollit tallers castellers; o Cossetània Edicions, per comptar amb l’única col·lecció castellera. 

La proclamació de l’Ambaixadora dels Xiquets de Valls 2021 tindrà lloc a partir de les 19 h del diumenge 20 de juny a la plaça del Blat, quilòmetre zero casteller, dins el marc de la celebració patronal de Sant Joan.


Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Museu de la Mèmoria de la Vinya i el Vi
Plaça de l’Era de Cal Vallbona
Biblioteca Pública
Carles Buïgas, 35
Sant Fruitós de Bages
Exposició del 28 de maig al 4 de juliol de 2021

Del 28 de maig al 4 de juliol de 2021, al Museu de la Memòria de la vinya i el vi i a la Biblioteca Pública de Sant Fruitós de Bages, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració serà el dijous 27 de maig, a les 19h.

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès (Vallès occidental), al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta (Montsià), a la Societat L’Amistat / Centre d’Estudis Cadaquesencs (Alt Empordà), a Manresa (Bages, a Bonastre (Baix Penedès), a la Fundació el Solà de La Fatarella (Terra Alta), a l’Hospici del Museu de la Garrotxa d’Olot (la Garrotxa) i al Centre Municipal de Cultural de La Bisbal del Penedès (Baix Penedès).

Des del març del 2021 tenim dues còpies de l’exposició fent aquesta itinerància per Catalunya.

Ara s’està fent a Sant Quintí de Mediona fins el 6 de juny i a Tortosa fins el 27 de juny.

A continuació està previst que vagi durant el 2021 a: Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), l’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Girona (Gironès).

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

El Priorat: cançons i tonades de la tradició oral

Castell de Falset
Dijous 20 de maig, a les 7 del vespre

Presentació d’aquest nou volum de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, compost per un llibre i tres CD, a càrrec del seu autor, Ramon Vilar i Herms. La publicació recull cançons i tonades populars anònimes que han esdevingut tradicionals, aplegades en diferents capítols temàtics: comunicació, treball, rituals de la vida i el curs de l’any, institucions i lleure. Ve acompanyada de diversos estudis que en contextualitzen el recull, d’entre els quals cal assenyalar una aproximació a la recerca del cançoner popular al Priorat feta per Salvador Palomar, del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria “Carrutxa” de Reus; uns comentaris lingüístics i lexicogràfics a partir dels fonogrames obtinguts, dels lingüistes Josep Moran i Montserrat Alegre, així com també uns comentaris etnomusicològics sobre el repertori enregistrat de Ramon Vilar.

L’acte comptarà amb la participació del grup de cançó tradicional Krregades de romanços i l’assistència de la directora general de Cultura Popular, Sra. M. Àngels Blasco, i de la regidora de cultura educació de Falset, Sra. Rosa Poy.

L’Educació durant la Segona República a Catalunya

El Museu de la Mediterrània organitza la III Jornada de Memòria Història Local, una activitat que agrupa diferents actes que tenen com a objectiu recuperar el passat històric de la vila, dels seus habitants i els successos ocorreguts des de la Segona República fins a la Transició democràtica a través de la memòria oral dels ciutadans. Conèixer la nostra història ens permet posar-la en valor i obrir camí per a construir un present i un futur amb més consciència sobre el nostre passat.

Aquestes terceres jornades aprofundiran en l’Educació durant la Segona República a Catalunya, període històric del qual aquest any 2021 celebrem el 90è aniversari de la seva proclamació. Dues conferències, un documental i un diàleg ens parlaran de com l’ensenyament d’aquells anys a Catalunya és encara avui un referent on emmirallar-nos. En poc temps, el nostre país va aconseguir situar-se a l’avançada europea en renovació pedagògica. I tot això gràcies a uns mestres que experimenten els mètodes dels grans pedagogs del moment, una generació excepcional que revoluciona l’ensenyament del país i esdevenen referents des d’aleshores fins als nostres dies.

El programa de la III Jornada de Memòria Històrica Local és el següent:

  • Divendres 14 de maig, 19h. Conferència “Els mestres de la República” a càrrec de Salomó Marquès, pedagog i professor emèrit de la Universitat de Girona.
  • Divendres 21 de maig, 19h. Conferència “L’educació en temps de guerra i revolució a Catalunya” a càrrec d’Emili Cortavitarte, escriptor, historiador i professor.
  • Dissabte 22 de maig, 17h. Projecció del documental “Els mestres catalans, de la guerra a l’exili” d’Agustí Corominas, cineasta i pedagog. Cinema Montgrí (taquella inversa).
  • Divendres 28 de maig, 19h.  Taula rodona “De l’educació republicana a l’educació actual. Passat i present: reptes” a càrrec de Miquel Àngel Montón, llicenciat en història i professor de secundària de l’Institut Montgrí, i Rosa Cañadell, llicenciada en Psicologia i Magisteri.

Recepció de Memòria. Com cada any, la jornada anirà acompanyada de la Recepció de Memòria. Durant el mes de maig es reprendrà la crida a les persones del poble que vulguin aportar memòria oral, objectes, documents i records del què va ser aquella època i els seus esdeveniments perquè ho portin al Museu, valorant les memòries personals perquè puguin esdevenir memòries col·lectives.

Presentació GARONA-NOGUERES, la nova revista de Grup Gavarres

Es presenta la nova revista de Grup Gavarres: “Garona – Nogueres”, dels territoris de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i Sobirà, i l’Aran. Els topònims dels dos rius principals que uneixen aquestes comarques han sigut els escollits per batejar aquesta nova publicació.

La revista es publicarà semestralment, a la primavera i la tardor, sempre de manera capiculada amb Cadí-Pedraforca. El seu principal objectiu és recollir i reivindicar el patrimoni material i immaterial d’un territori i de la seva gent, també el lingüístic, especialment a l’Aran i la seva llengua pròpia. Com les altres revistes d’Editorial Gavarres, totes aquestes històries publicades es faran a través del recull de la memòria oral de les persones que han habitat i habiten en aquests territoris, donant veu a persones de reconeixement públic, però també anònims que gràcies al seu testimoni es podrà entendre un territori i la idiosincràsia de la seva gent. Garona-Nogueres vol fer un llarg camí i ser l’eina a través de la qual el territori pugui donar-se a conèixer i posar en valor el seu immens patrimoni, tal com acaba el text de presentació de la nova revista.

Presentacions

Esterri d’Àneu. Dissabte 15 de maig, a les 12 del migdia, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Amb la participació de Pere Ticó, alcalde d’Esterri d’Àneu; Jordi Abella, director de l’Ecomuseu; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres. CAL RESERVA PRÈVIA: 973626436.

La Pobla de Segur. Dissabte 15 de maig, a les 6 de la tarda, als Jardins Casa Mauri. Amb la participació de Marc Baró, alcalde de la Pobla de Segur; Laura Gordó, periodista i escriptora; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

Tremp. Divendres 21 de maig, a 2/4 de 7 de la tarda, a l’Epicentre. Amb la participació de Maria Pilar Cases, alcaldessa de Tremp; Pep Coll, escriptor; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.  Inscripcions a: http://www.entrapolis.com

El Pont de Suert. Dissabte 22 de maig, a les 5 de la tarda, a la Sala d’Actes del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça. Hi participen: Maria José Erta, presidenta del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça; Lourdes Beneria, economista; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

Vielha e Mijaran. Dissabte 22 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, al Santuari de Mijaran. Hi participen: Maria Vergés, síndica d’Aran; Elisa Ros, responsable de l’Àrea de Patrimoni Cultural del Conselh Generau d’Aran; Guillem Lluch, director de Garona-Nogueres, i Àngel Madrià, director d’Editorial Gavarres.

Tradició sardanista a Juneda

L’escriptor junedenc Joan Cornudella va presentar el diumenge 18 d’abril de 2021 el llibre Tradició Sardanista a Juneda. 75 anys de l’Agrupació Sardanista (1943-2018) a la plaça Catalunya de la població, a tocar del monument a la sardana. Un concert de la Bellpuig Cobla amenitzà la presentació.

El llibre, a través de 160 pàgines, repassa els setanta-cinc anys de l’entitat sardanista i les seves seccions de teatre, escala en hi-fi i esbart. Després de les salutacions protocol·làries, s’esplaia en els capítols preliminars dedicats al sentiment sardanista i als orígens i evolució de la història de la sardana. Unes notes del món sardanista a Juneda (1900-1943) fan de preludi de les diferents etapes que ha viscut l’entitat: la fundació i els primers passos (1943-1949), la consolidació (1950-1967), l’etapa daurada (1974-1992), el planter de sardanistes (1993-2006) i la renovació (2007-2018). En aquest capítol, també es recorda que l’agrupació va organitzar, durant molts anys, les festes populars com ara la cavalcada de reis, la castanyada, el carnaval o la revetlla de sant Joan.

Tot seguit, fa una radiografia de les seves seccions: l’esbart Pinell, el grup Escènic Junieta i el grup d’escala en hi-fi. Les tres seccions van viure la seva època de plenitud entre els anys 1961 i 1965. I després del racó literari, dedicat a diversos poetes junedencs que han elogiat la sardana en els seus versos (Joan Duch, Jacint Rosinach, Galindo Torné, Antoni Colom, Dídac de Segarra, Ferran Colàs, Miquel Soria i Pere Bellmunt), tanca el volum amb els annexos que recullen l’agenda sardanista i les juntes directives.

Amb el segell particular de l’editorial Fonoll i del dissenyador Joan Teixidó, més de dues-centes fotografies, cartells i documentació desgranen la llarga trajectòria de l’entitat junedenca, una de les més antigues en actiu de la demarcació de Lleida.