Els pessebres des de la perspectiva immaterial

Imprimir

Conferència “Pessebres. La perspectiva immaterial, única forma de salvaguarda” a càrrec de Jordi Montlló, doctor en Antropologia Social i president del Col·lectiu El Bou i la Mula. L’acte serà presentat per Ramon Albornà, president de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès, que recentment ha publicat, junt amb Ismael Porta, el llibre “Germans Castells, art i figures per al pessebre”.

En els pessebres hi ha una sèrie de processos immaterials amb unes característiques molt concretes (a nivell de tradicions, costums, oficis, rituals, etc.) que no es veuen però que són vitals i que es transmeten de generació en generació.

En relació amb aquesta activitat, s’està elaborant la recerca sobre pessebres per l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès i l’Institut d’Estudis Penedesencs fa una crida a enviar fotografies de pessebres que es fan a les cases de la vegueria del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i part meridional de l’Anoia), per tal de veure la diversitat de pessebres actuals. Informació i bases de participació a l’apartat web “Pessebres a casa” .

Data: dijous 20 de desembre, a les 19 h.

Lloc: seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs (c/ Banys, 11) de Vilafranca del Penedès.

Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

 

Presentació de la recerca etnològica sobre “L’olivera i l’oli al Montgrí”

olivera_montgríEl Museu de la Mediterrània, com a membre de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, conjuntament amb el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter han unit esforços per portar a terme un projecte de recerca etnològica sobre l’olivera al Montgrí. Aquest té la voluntat d’arribar a inventariar i documentar els processos que tradicionalment s’han dut i es duen a terme per arribar a l’elaboració de l’oli.

Després de prop d’un any de treballs es presenten els primers resultats de l’estudi. Per aquest motiu s’organitza la conferència: “L’oli al Montgrí“, divendres 14 de desembre a les 19.30 h a càrrec de l’investigador Jaume Badias que ha realitzat aquesta recerca etnològica. L’estudi ha recollit la memòria oral de més de 15 persones, amb gravacions i entrevistes, s’han visitat els olivars i s’ha seguit el cicle anual de l’olivera (collita, poda, tractament,…) fins a la transformació al trull. En motiu de la conferència es passarà un vídeo de 10 minuts amb un recull de les gravacions realitzades.

Al finalitzar la conferència s’oferirà un tast de l’oli del Montgrí per part dels seus productors.

Read More »

Memòries Líquides. Veus des dels Safareigs, es presenta a Torà

Cartell-Raco-Viu-Tora (Copiar)La periodista i dinamitzadora cultural penedesenca, Rosa Vendrell, presenta a Torà el dissabte 15 de desembre, la xerrada audiovisual Memòries Líquides. Veus des dels Safareigs. La proposta és un homenatge i un record a les tasques invisibilitzades i gens valorades de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats, quan no hi havia aigua a les cases. En una anterior presentació, Canal Terrassa va fer un reportatge que resumeix molt bé la filosofia de la proposta. La periodista reivindica els safareigs com un espai de memòria històrica relacionada amb la vida quotidiana. Organitza aquest acte l’entitat Territori de Masies. Patrimoni i Cultura al Baix Solsonès.

Aquesta activitat inclou:

– Testimonis de dones que han rentat la roba fora als safareigs

– Exposició d’objectes: coves, sabons, picadors, roba, etc.

– Lectures en Veu Alta, inspirades en aquestes feines

– Fotografies i videos de recreacions de les feines de rentar.

– Un viatge a través dels safareigs de diferents indrets

POSTER MEMORIES

Els safareigs vistos com un espai de treball i socialització, i també un espai de llibertat: rutines de la feina, productes, cançons, tabús sobre el cos femení, recuperació patrimonial, usos actuals, anècdotes i sorpreses. La xerrada s’enriqueix amb les aportacions de les dones del municipi assistents a l’acte, testimonis d’aquest passat compartit del col·lectiu femení d’arreu.

L’activitat comença amb una dinamització al safareig de Torà i després tot el públic es traslladarà a l’ajuntament per visitar la mostra d’objectes i veure l’audiovisual comentat per la Rosa Vendrell Miret. És un acte apte per a tota la familia. El 29 de gener es presentarà a la biblioteca de Piera.

L’art de la pedra seca ja és Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO

L’art de la pedra seca ha estat inclòs a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Així s’ha acordat a la 13th Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del  Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici. La inclusió de l’art de la pedra seca ha estat presentada en una candidatura conjunta de vuit estats europeus: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya. La candidatura va ser presentada l’any 2017 i el seu nom oficial és, en anglès: “Art of dry stone: knowledge and techniques” (“L’art de la pedra seca: coneixements i tècniques”).
20150503_122555
Les construccions de pedra seca constitueixen un dels elements cabdals del patrimoni etnològic del món de la pagesia del nostre país. La tècnica i coneixement de la pedra seca consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. D’aquesta manera, s’ha erigit una gran diversitat tipològica de construccions, en la seva major part relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera, l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua: cabanes o barraques, masos, marges, cisternes, paravents, carrerades o cabanes, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc.
Tradicionalment, els practicants d’aquesta tècnica han estat persones que combinaven la seva feina al camp o al bosc amb tasques puntuals d’aixecament i restauració de construccions utilitàries, per bé que també hi havia individus i grups especialitzats en les tècniques més complexes. Amb la crisi dels sistemes tradicionals d’explotació dels entorns rurals, el primer perfil, tradicionalment el més generalitzat, va davallar de manera dràstica, per donar pas a constructors especialitzats així com a persones que aprenen i practiquen la tècnica desinteressadament de la mà d’associacions culturals.
Actualment, hi ha gairebé 19.000 construccions de pedra seca inventariades a Catalunya, segons l’inventari de Wikipedra que coordina l’Observatori del Paisatge.
D’altra banda, l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya té inventariats més de 7.000 elements d’arquitectura tradicional, bona part dels quals, tot i que no es poden quantificar exactament, són construccions de pedra seca. Cliqueu a l’enllaç:
Els mapes d’aquestes construccions són accessibles en l’enllaç :
El Departament de Cultura ha declarat diverses construccions Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de zona d’interès etnològic. D’aquestes zones, dues ho són exclusivament per construccions de pedra seca: 5 barraques de Mont-roig del Camp (Baix Camp), i 13 conjunts de tines enmig de les vinyes de les Valls del Montcau (Bages). La zona d’interès etnològic de les Gavarres també conté construccions de pedra seca, principalment dos pous de glaç i un forn de calç.
Les entitats que es dediquen a la pedra seca a Catalunya, la majoria de caràcter local o comarcal, estan agrupades sota l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), hereva de l’antiga Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca. L’APSAT forma part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, que coordina el Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

6es Jornades GREMHER. La realitat esquerdada. Experiències més enllà del normal

Dilluns 3 de desembre de 2018, de 9.30h a 20.30h.

Lloc: Aula Magna. Campus Raval-Universitat de Barcelona, carrer Montalegre 6.

Organitza: Grup de Recerca en Mística i Heterodòxies Religioses (GREMHER), Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS), Universitat de Barcelona (UB).
Col·labora: Grup d’Investigació Religió Ritual i Poder (GIRRPO-ICA)

JORNADES GREMHER 2018-1

 

Conferència “La gestió de la diversitat a l’Europa del segle XXI”

Dilluns 3 de desembre de 2018, a les 18.30h.

A càrrec de Yolanda Aixelà Cabré, antropòloga.

Dilluns de ciència a la Residència d’Investigadors (c/ Hospital 64). Accès lliure.

Emissió en streaming:
http://www.streamingbarcelona.com/plataforma/residenciainvestigadors/

Com es gestionen les diversitats a Europa al segle XXI? Hi ha diferències entre els països europeus? Reben la mateixa consideració la gestió de les diversitats ètniques i culturals que les religioses, especialment la musulmana?
La resposta a aquestes preguntes va tenir un desenllaç inesperat en constatar que l’Europa actual manté vigents, dins dels seus territoris, les fórmules de gestió de la diversitat que van aplicar als seus imperis colonials. La sessió revisarà breument les polítiques aplicades per França, Espanya, Països Baixos, Gran Bretanya i Portugal, comparant-les entre si, i observant el seu impacte en països d’escassa tradició colonial com Alemanya. El resultat, descoratjador, demana una presa de consciència urgent d’aquestes continuïtats colonials que neutralitzi els llegats del passat.

Yolanda Aixelà Cabré és antropòloga a la Institució Milà i Fontanals del CSIC.
Ha realitzat treball de camp a Egipte, Marroc, Guinea Equatorial i Espanya, i etnografia multisituada a Sudàfrica, Camerun, el Marroc, Suïssa, Països Baixos i Gran Bretanya. És autora, editora i co-editora de 12 títols, i de 76 articles i capítols de llibre. Ha estat professora visitant en el SOAS de Londres (2002, 2005) i al LAS-EHESS de París (2003), i ha impartit conferències a University of Illinois, University of Missouri i Iowa State University (2018) .

La conferència es basa en la publicació The Management of Religious, Ethnic and Cultural Diversity in Europe in the 21th Century. The variety of National Approaches. NY, Lewinston: Edwin Mellen, 2018 (propera publicació a Edicions Bellaterra al març del 2019).

Més informació a: http://www.residencia-investigadors.es/ca/activitats/la-gestio-de-la-diversitat-a-leuropa-del-segle.html

10è aniversari del Pessebre de Josep Mir al Museu de la Mediterrània

El pessebre de Josep Mir al Museu - 10è AniversariEl Museu de la Mediterrània celebra enguany el desè aniversari del pessebre de Josep Mir, amb una edició molt especial, amb el pessebre més gran (30 m2 i uns 4.000 kg de pes) i espectacular ideat per Josep Mir.

El pessebre s’inaugurarà el divendres 30 de novembre, a les 19 h a l’Espai Baix Ter del Museu de la Mediterrània i podrà visitar-se gratuïtament fins al 2 de febrer de 2019.

El pessebre s’ha traslladat del seu espai habitual, l’Espai Montgrí, a l’Espai Baix Ter, per tal que pugui créixer. Aquest serà un pessebre molt especial amb moltes novetats. Com ja és habitual reproduirà el territori al voltant del Massís del Montgrí, enguany amb gran fidelitat, amb una maqueta del massís realitzada per Lluís Vilanova i reproducció 3D de totes les esglésies, gràcies a l’Associació Robotec i els plànols de Quim Gallart.

Read More »

Jornada de formació: Barraques de pedra seca, a Llers (Alt Empordà)

Foto-web-programa-pedra-seca-830x202

El dissabte 1 de desembre tindrà lloc a Llers (Alt Empordà), la jornada de formació “Barraques de pedra seca. Principis de restauració”. Aquesta jornada forma part del projecte de cooperació “COL·LABORAx PAISATGE” que coordina ADRINOC, un projecte que pretén afavorir el coneixement del patrimoni de la pedra seca i els mecanismes i mètodes de gestió i protecció que es poden aplicar així com donar a conèixer experiències de valorització d’aquest patrimoni a través de propostes d’ús lúdic, turístic i educatiu.

Les construccions de pedra seca són l’element vertebrador del paisatge de La Garriga d’Empordà. Un paisatge excepcional, amb característiques úniques i un alt valor etnològic i constructiu. Les barraques de pedra seca es basen en uns principis constructius i unes tècniques senzilles, però que cal seguir al peu de la lletra.

En aquesta jornada, organitzada en una primera part teòrica i una segona pràctica, coneixerem i treballarem les tècniques de reparació de barraques pedra seca, un patrimoni tristament degradat i amenaçat a causa de l’abandó del seu ús. Es centrarà en la detecció d’àrees amenaçades i reconstrucció de murs de càrrega i muntants.

La jornada és de franc. Només cal inscriure’s a través d’ADRINOC

Tel.: 605 931 056 – A/e: paisatge@adrinoc.cat 

Convocatòria del VIII Premi d’Investigació J. F. Mira

image001L’Associació Valenciana d’Antropologia (AVA), ha publicat la convocatòria del VIII Premi d’Investigació J. F. Mira.
Les persones interessades a participar-hi hauran de presentar els seus treballs originals en antropologia, amb una extensió entre 150 i 200 pàgines (incloses les notes al peu i la bibliografia) en format PDF, abans del 31 de desembre de 2018, a l’adreça electrònica de l’AVA:  avantrop@yahoo.es

Podeu consultar les bases a:
http://avaantropologia.com/wp-content/uploads/2018/10/AF-CONVOCA-VIII-PREMIS-2018-DIPTIC.pdf

Taller de memòria oral: oliveres i oli al Penedès

Cartell Olivera SJDomenys 24 nov

El cultiu de l’olivera i l’elaboració d’oli tenen una llarga tradició al Penedès i aquestes activitats productives, processos i tècniques s’estan recollint en l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Amb l’objectiu de complementar la recerca es farà un taller de memòria oral, en el que l’antropòleg Abraham Guillén explicarà el cultiu de l’olivera, l’elaboració d’oli i també les relacions laborals i familiars, el paper de les dones, les festes, …  A continuació es convidarà a intervenir a les persones del públic per explicar els seus records.

El taller és obert a tothom.

Dia: dissabte 24 de novembre, a les 18h.

Lloc: Sala d’Actes dels Cellers Domenys (c/ Prat de la Riba, 18Sant Jaume dels Domenys

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys i Cellers Domenys.

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona i Obra Social La Caixa.