Nova exposició “Els Banys de Mar” a Sant Feliu de Guíxols

Al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, enguany recordem els cent anys dels Viatges Blaus organitzats per un guixolenc des de Barcelona per fer conèixer la Costa Brava. El fet ens fa recordar quin era aquell primer turisme que combinava salut i cultura, i com s’organitzava la societat que acollia els primers visitants, per esdevenir una ciutat més saludable. Sant Feliu de Guíxols i la vall d’Aro continua conservant patrimoni natural i arquitectònic ( el Passeig de Sant Feliu, els banys de Sant Elm i S’Agaró, Bell-lloc i la Font Picant,…) i ha estat una zona pionera en l’oferta d’establiments de talassoteràpia.

Podeu visitar la nova exposició “Els Banys de Mar” a les sales reformades de l’Antic Hospital Municipal.

De dilluns a dijous, de 11.00 a 14.00 hores, Divendres i dissabtes, de 11.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 18.00 hores i Diumenges i festius: d’11.00 a 14.00 hores.

més informació a la web del museu

Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya, a Vilassar de Dalt

construint-territoriExposició: Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya, a Vilassar de Dalt
Dates: Fins al 27 de gener de 2019
Lloc:   Museu Arxiu de Vilassar de Dalt ( C. Marquès de Barberà, 9).  Vilassar de Dalt.
Horari: Dissabtes de 18 a 20. 30 h i diumenges de 12 a 14 h.

Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges, producte de la relació continuada entre els éssers humans i l’entorn on els diversos elements construïts, la seva distribució pel territori i les seves formes i materials són un element clau de la configuració del paisatge. L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya analitza aquesta interacció en contextos tan diversos com l’alta muntanya, la costa, les terres de secà, l’horta i les planes de regadiu, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents elements de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes. A partir d’aquesta realitat, l’exposició planteja elements de reflexió sobre l’estat actual d’aquest tipus de construccions, tot reflexionant sobre el seu futur a partir de l’actualització dels seus usos i funcions.

L’exposició, que ha estat comissariada per , doctor en museologia, i Ferran Estrada, doctor en antropologia social, ambdós adscrits a la Universitat de Barcelona,  està en itinerància per diferents pobles i ciutats del país des que es va inaugurar al mes de novembre del 2015 a Cervera. A hores d’ara resta a disposició de les entitats que la vulguin acollir. Per tal de consultar condicions i disponibilitat es pot escriure a: elena@irmu.org

Organitza : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya , Ajuntament de Vilassar de Dalt, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Diputació de Barcelona.
Exposició promoguda per: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; coordinada perInstitut Ramon Muntaner, amb la col·laboració de: Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI)
Amb el patrocini de:  Obra Social La Caixa
Per a més informació: Museu Arxiu de Vilassar de DaltInstitut Ramon Muntaner, 977401757, elena@irmu.org

 

Conferència “Pessebre i cultura popular” a càrrec de Fra Valentí Serra, caputxí

Fra_Valentí_fent_pessebre_difusioEl Museu de la Mediterrània organitza, en el marc de la commemoració dels 10 anys del pessebre de Josep Mir al museu, la conferència sobre Pessebre i cultura popular a càrrec de Fra Valentí Serra, caputxí, dissabte 22 de desembre a les 18 h de la tarda a l’auditori del museu.

En finalitzar la conferència prevista d’una hora de durada es realitzarà una visita comentada al pessebre de la mà de Fra Valentí Serra i el mateix Josep Mir.

Vine a conèixer més sobre el pessebre i la seva tradició!

Read More »

L’Oli de ginebre i els forns, a la Palma d’Ebre aquest diumenge 16

CARTELL FORNS PALMA-1

Programa d’activitats

10:30h Presentació del llibre  “Els forns d’oli de ginebre, una indústria a Riba-roja d’Ebre”,  a càrrec de Judit Vidal, Dra. en Història per la URV.

Petita exposició sobre la indústria de l’oli de ginebre.

Lloc: Sala de Baix de l’Ajuntament de La Palma d’Ebre

12:00h Sortida comentada als forns del poble

Visita comentada als forns de la Valinjova i de la Sisquella

acompanyats pels «Amics de Riba-roja d’Ebre».

Més informació i inscripcions al tel. 977 819 064

Els pessebres des de la perspectiva immaterial

Imprimir

Conferència “Pessebres. La perspectiva immaterial, única forma de salvaguarda” a càrrec de Jordi Montlló, doctor en Antropologia Social i president del Col·lectiu El Bou i la Mula. L’acte serà presentat per Ramon Albornà, president de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès, que recentment ha publicat, junt amb Ismael Porta, el llibre “Germans Castells, art i figures per al pessebre”.

En els pessebres hi ha una sèrie de processos immaterials amb unes característiques molt concretes (a nivell de tradicions, costums, oficis, rituals, etc.) que no es veuen però que són vitals i que es transmeten de generació en generació.

En relació amb aquesta activitat, s’està elaborant la recerca sobre pessebres per l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès i l’Institut d’Estudis Penedesencs fa una crida a enviar fotografies de pessebres que es fan a les cases de la vegueria del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i part meridional de l’Anoia), per tal de veure la diversitat de pessebres actuals. Informació i bases de participació a l’apartat web “Pessebres a casa” .

Data: dijous 20 de desembre, a les 19 h.

Lloc: seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs (c/ Banys, 11) de Vilafranca del Penedès.

Activitat del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

 

Presentació de la recerca etnològica sobre “L’olivera i l’oli al Montgrí”

olivera_montgríEl Museu de la Mediterrània, com a membre de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, conjuntament amb el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter han unit esforços per portar a terme un projecte de recerca etnològica sobre l’olivera al Montgrí. Aquest té la voluntat d’arribar a inventariar i documentar els processos que tradicionalment s’han dut i es duen a terme per arribar a l’elaboració de l’oli.

Després de prop d’un any de treballs es presenten els primers resultats de l’estudi. Per aquest motiu s’organitza la conferència: “L’oli al Montgrí“, divendres 14 de desembre a les 19.30 h a càrrec de l’investigador Jaume Badias que ha realitzat aquesta recerca etnològica. L’estudi ha recollit la memòria oral de més de 15 persones, amb gravacions i entrevistes, s’han visitat els olivars i s’ha seguit el cicle anual de l’olivera (collita, poda, tractament,…) fins a la transformació al trull. En motiu de la conferència es passarà un vídeo de 10 minuts amb un recull de les gravacions realitzades.

Al finalitzar la conferència s’oferirà un tast de l’oli del Montgrí per part dels seus productors.

Read More »

Memòries Líquides. Veus des dels Safareigs, es presenta a Torà

Cartell-Raco-Viu-Tora (Copiar)La periodista i dinamitzadora cultural penedesenca, Rosa Vendrell, presenta a Torà el dissabte 15 de desembre, la xerrada audiovisual Memòries Líquides. Veus des dels Safareigs. La proposta és un homenatge i un record a les tasques invisibilitzades i gens valorades de les dones en el manteniment de la salut i el benestar de les famílies en èpoques dures i sense comoditats, quan no hi havia aigua a les cases. En una anterior presentació, Canal Terrassa va fer un reportatge que resumeix molt bé la filosofia de la proposta. La periodista reivindica els safareigs com un espai de memòria històrica relacionada amb la vida quotidiana. Organitza aquest acte l’entitat Territori de Masies. Patrimoni i Cultura al Baix Solsonès.

Aquesta activitat inclou:

– Testimonis de dones que han rentat la roba fora als safareigs

– Exposició d’objectes: coves, sabons, picadors, roba, etc.

– Lectures en Veu Alta, inspirades en aquestes feines

– Fotografies i videos de recreacions de les feines de rentar.

– Un viatge a través dels safareigs de diferents indrets

POSTER MEMORIES

Els safareigs vistos com un espai de treball i socialització, i també un espai de llibertat: rutines de la feina, productes, cançons, tabús sobre el cos femení, recuperació patrimonial, usos actuals, anècdotes i sorpreses. La xerrada s’enriqueix amb les aportacions de les dones del municipi assistents a l’acte, testimonis d’aquest passat compartit del col·lectiu femení d’arreu.

L’activitat comença amb una dinamització al safareig de Torà i després tot el públic es traslladarà a l’ajuntament per visitar la mostra d’objectes i veure l’audiovisual comentat per la Rosa Vendrell Miret. És un acte apte per a tota la familia. El 29 de gener es presentarà a la biblioteca de Piera.

L’art de la pedra seca ja és Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO

L’art de la pedra seca ha estat inclòs a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Així s’ha acordat a la 13th Sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del  Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, celebrada a la República de Maurici. La inclusió de l’art de la pedra seca ha estat presentada en una candidatura conjunta de vuit estats europeus: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya. La candidatura va ser presentada l’any 2017 i el seu nom oficial és, en anglès: “Art of dry stone: knowledge and techniques” (“L’art de la pedra seca: coneixements i tècniques”).
20150503_122555
Les construccions de pedra seca constitueixen un dels elements cabdals del patrimoni etnològic del món de la pagesia del nostre país. La tècnica i coneixement de la pedra seca consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. D’aquesta manera, s’ha erigit una gran diversitat tipològica de construccions, en la seva major part relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera, l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua: cabanes o barraques, masos, marges, cisternes, paravents, carrerades o cabanes, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc.
Tradicionalment, els practicants d’aquesta tècnica han estat persones que combinaven la seva feina al camp o al bosc amb tasques puntuals d’aixecament i restauració de construccions utilitàries, per bé que també hi havia individus i grups especialitzats en les tècniques més complexes. Amb la crisi dels sistemes tradicionals d’explotació dels entorns rurals, el primer perfil, tradicionalment el més generalitzat, va davallar de manera dràstica, per donar pas a constructors especialitzats així com a persones que aprenen i practiquen la tècnica desinteressadament de la mà d’associacions culturals.
Actualment, hi ha gairebé 19.000 construccions de pedra seca inventariades a Catalunya, segons l’inventari de Wikipedra que coordina l’Observatori del Paisatge.
D’altra banda, l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya té inventariats més de 7.000 elements d’arquitectura tradicional, bona part dels quals, tot i que no es poden quantificar exactament, són construccions de pedra seca. Cliqueu a l’enllaç:
Els mapes d’aquestes construccions són accessibles en l’enllaç :
El Departament de Cultura ha declarat diverses construccions Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de zona d’interès etnològic. D’aquestes zones, dues ho són exclusivament per construccions de pedra seca: 5 barraques de Mont-roig del Camp (Baix Camp), i 13 conjunts de tines enmig de les vinyes de les Valls del Montcau (Bages). La zona d’interès etnològic de les Gavarres també conté construccions de pedra seca, principalment dos pous de glaç i un forn de calç.
Les entitats que es dediquen a la pedra seca a Catalunya, la majoria de caràcter local o comarcal, estan agrupades sota l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT), hereva de l’antiga Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca. L’APSAT forma part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, que coordina el Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

6es Jornades GREMHER. La realitat esquerdada. Experiències més enllà del normal

Dilluns 3 de desembre de 2018, de 9.30h a 20.30h.

Lloc: Aula Magna. Campus Raval-Universitat de Barcelona, carrer Montalegre 6.

Organitza: Grup de Recerca en Mística i Heterodòxies Religioses (GREMHER), Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS), Universitat de Barcelona (UB).
Col·labora: Grup d’Investigació Religió Ritual i Poder (GIRRPO-ICA)

JORNADES GREMHER 2018-1

 

Conferència “La gestió de la diversitat a l’Europa del segle XXI”

Dilluns 3 de desembre de 2018, a les 18.30h.

A càrrec de Yolanda Aixelà Cabré, antropòloga.

Dilluns de ciència a la Residència d’Investigadors (c/ Hospital 64). Accès lliure.

Emissió en streaming:
http://www.streamingbarcelona.com/plataforma/residenciainvestigadors/

Com es gestionen les diversitats a Europa al segle XXI? Hi ha diferències entre els països europeus? Reben la mateixa consideració la gestió de les diversitats ètniques i culturals que les religioses, especialment la musulmana?
La resposta a aquestes preguntes va tenir un desenllaç inesperat en constatar que l’Europa actual manté vigents, dins dels seus territoris, les fórmules de gestió de la diversitat que van aplicar als seus imperis colonials. La sessió revisarà breument les polítiques aplicades per França, Espanya, Països Baixos, Gran Bretanya i Portugal, comparant-les entre si, i observant el seu impacte en països d’escassa tradició colonial com Alemanya. El resultat, descoratjador, demana una presa de consciència urgent d’aquestes continuïtats colonials que neutralitzi els llegats del passat.

Yolanda Aixelà Cabré és antropòloga a la Institució Milà i Fontanals del CSIC.
Ha realitzat treball de camp a Egipte, Marroc, Guinea Equatorial i Espanya, i etnografia multisituada a Sudàfrica, Camerun, el Marroc, Suïssa, Països Baixos i Gran Bretanya. És autora, editora i co-editora de 12 títols, i de 76 articles i capítols de llibre. Ha estat professora visitant en el SOAS de Londres (2002, 2005) i al LAS-EHESS de París (2003), i ha impartit conferències a University of Illinois, University of Missouri i Iowa State University (2018) .

La conferència es basa en la publicació The Management of Religious, Ethnic and Cultural Diversity in Europe in the 21th Century. The variety of National Approaches. NY, Lewinston: Edwin Mellen, 2018 (propera publicació a Edicions Bellaterra al març del 2019).

Més informació a: http://www.residencia-investigadors.es/ca/activitats/la-gestio-de-la-diversitat-a-leuropa-del-segle.html